2008 - Gencat.cat

Transcrição

2008 - Gencat.cat

Memòria del
Departament
de Medi Ambient
i Habitatge
2008
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
6
Memòria
del
Principals
Departament
objectius
de
Medi Ambient
al 2008
iper
Habitatge
2008
i Habitatge
© Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Dipòsit legal:
Impressió:
Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008
Sumari sintètic
7
Presentació
9
1. Estructura, organització i mitjans
11
1.1 Competències i funcions
15
Organigrama
15
Organigrama General
16
Gabinet del Conseller
17
Secretaria General
19
Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat
20
Direcció General de Qualitat Ambiental
21
Secretaria d’Habitatge
23
Direcció General del Medi Natural
25
Agència Catalana de l’Aigua
26
Agència de Residus de Catalunya
28
Centre de la Propietat Forestal
29
Aigües Ter-Llobregat
30
Forestal Catalana, SA
31
Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)
33
Servei Meteorològic de Catalunya
34
Seus i adreces
36
1.2 Pressupost 2008
36
Pressupostos per capítols
37
Pressupostos per unitats directives
37
Pressupostos per Empreses Públiques
38
1.3 Personal
38
Distribució del personal a data 31/12/2008
39
Distribució del personal per unitat directives
39
Distribució del personal per Empreses Públiques
41
2. Actuacions i activitats realitzades
43
2.1 Gabinet del Conseller
48
2.2 Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge
49
Oficina de Suport tècnic i seguiment de disposicions
54
Assessoria Jurídica
59
Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge
89
2.2.1 Direcció de Serveis
89
Subdirecció General de Recursos Humans i Organització
104
Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació
115
Subdirecció General de Coordinació Corporativa
129
2.3 Secretaria d’Habitatge
142
167
2.4 Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat
168
Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental
180
Subdirecció General de Desenvolupament Sostenible
184
Subdirecció General d’Avaluació Ambiental
189
2.5 Direcció General de Qualitat Ambiental
190
Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental
195
Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació
Atmosfèrica
205
Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa
230
2.6 Direcció General del medi Natural
381
2.7 Agència catalana de l’Aigua
399
2.8 Agència de Residus de Catalunya
451
2.9 Centre de la Propietat Forestal
460
2.10 Forestal Catalana
470
2.11 Aigües Ter-Llobregat
486
2.12 Servei Meteorològic de Catalunya
Presentació
Un any més, tinc la satisfacció de presentar la Memòria del Departament
de Medi Ambient i Habitatge duta a terme per les diverses unitats
orgàniques, empreses públiques i entitats adscrites a aquest
Departament, en la qual es recullen les actuacions més destacades.
L’any 2008 s’ha produït una de les pitjors sequeres dels darrers temps.
Per fer front a aquesta situació, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i
Aigües Ter Llobregat (ATLL) han treballat intensament amb els objectius
de fomentar l’estalvi i l’austeritat en el consum de l’aigua, recuperar pous,
mines i aqüífers; accelerar les obres previstes de dessalinització i avançar
amb les obres estructurals. A més del treball de l’ACA, d’ATLL i d’altres
ens de l’Administració pública, cal destacar la resposta donada pels
ciutadans, que amb la seva actitud ha contribuït decididament a resoldre
aquesta circumstància excepcional.
En l’àmbit dels residus, l’any 2008 s’ha aprovat la Llei de modificació
de la Llei 6/93 reguladora de residus i la Llei de finançament de les
infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del
seu rebuig. Per primera vegada es garanteix per llei la recollida selectiva
de tots els residus als municipis catalans, independentment del seu
nombre d’habitants. Les dues lleis s’adeqüen a les directrius europees
sobre recollida selectiva i tractament de residus, i posen èmfasi en la seva
reducció, reutilització i recuperació i tractament final.
El Departament ha continuat aquest any amb la política d’ajuts en diversos
àmbits. Així, per exemple, la Direcció General de Qualitat Ambiental ha
atorgat un total de 172 ajuts a empreses per a la implantació de sistemes
de gestió ambiental i sistemes d’ecoetiquetatge. La Direcció General del
Medi Natural ha obert diverses convocatòries d’ajuts tant per a la gestió
forestal sostenible com per a les agrupacions de defensa forestal entre
d’altres. Per primer cop s’ha obert una nova línia d’ajuts per a l’adquisició
de calderes de biomassa.
Pel que fa a les polítiques d’habitatge, aquest any destaca la
implementació i desenvolupament dels preceptes continguts a la Llei
del dret a l’habitatge, aprovada a finals de l’any 2007. L’habitatge és
actualment una de les preocupacions més importants per a la ciutadania
catalana, que en el darrers anys ha vist com el preu de l’habitatge ha
augmentat molt pel damunt del seu salari, cosa que obliga les famílies a
fer un major esforç econòmic.
El Govern ha aprovat el Pla català de mitigació del canvi climàtic 20082012, que té per missió la coordinació i concertació amb la societat
civil i amb l’empresariat català, per tal d’impulsar accions de reducció
d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya. El Pla ha estat
elaborat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, d’acord amb el gairebé
un miler de propostes rebudes de la societat catalana durant el procés
participatiu de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, i acordat en
la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, formada per tots els
departaments de la Generalitat que hi estan implicats.
Aquesta relació d’actuacions, conjuntament amb altres de recollides
en aquesta memòria, demostra que, malgrat el context econòmic
de contenció pressupostària, l’assoliment dels nostres objectius
mediambientals i d’habitatge han continuant tenint durant aquest any
2008 un paper molt destacat en les polítiques del Govern de Catalunya.
Sé que els treballadors del Departament també assumeixen com a propis
aquest objectius i treballen, dins del seu àmbit, per assolir els nostres
objectius amb dedicació i il·lusió. Per això, vull agrair-los l’esforç amb el
qual han desenvolupat les seves tasques durant aquest any, i animar-los a
continuar treballant de la mateixa manera en el futur.
Francesc Baltasar i Albesa
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
6
1
Estructura,
Principals
organització
objectius
iper
mitjans
al 2008
1.1
Competències i funcions
Organigrama
Seus i adreces
1.2
Pressupost 2008
Pressupostos per capítols
Pressupostos per unitats directives
Pressupostos per Empreses Públique
1.3
Personal
Distribució del personal a data 31/12/2008
Distribució del personal per unitat directives
Distribució del personal per Empreses Públiques
Estructura, organització i mitjans
1.1
El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’organisme responsable
de planificar, dirigir, executar i avaluar les directrius de la política de medi
ambient i d’habitatge establertes pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Creat per la Llei 4/1991, de 22 de març, el Departament de Medi Ambient
s’ha anat reestructurant al llarg del temps en funció d’una progressiva
i major assignació de competències. L’experiència assolida en el
desenvolupament de les seves tasques ja va aconsellar l’any 1996
procedir a una racionalització estructural mitjançant el Decret 272/1996,
de 23 de juliol, estretament vinculada a la promulgació de la Llei 6/1996,
de 18 de juny, de modificació de la Llei de protecció de l’ambient
atmosfèric.
Posteriorment, amb la promulgació de la Llei d’intervenció integral
de l’Administració ambiental, a mitjan 1999 va caldre una nova
reestructuració administrativa que permetés desenvolupar les tasques
i funcions que se’n derivaven, fonamentalment, redefinint l’estructura
de la Direcció General de Qualitat Ambiental com a òrgan competent en
matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, i les funcions
que tenia atribuïdes. També esqueia potenciar les tasques de programació
i educació ambientals i enfortir l’estructura organitzativa de la Direcció
General de Planificació Ambiental.
Amb posterioritat, i per mitjà del Decret 297/1999, de 26 de novembre,
de creació i reorganització de departaments de l’Administració de la
Generalitat de Catalunya, es va suprimir la Direcció General del Medi
Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i se’n van
atribuir les funcions a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi
Físic del Departament de Medi Ambient, excepte les relacionades amb
la prevenció d’incendis forestals i els Agents Rurals, que es van atribuir,
en aquell moment, a la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil,
adscrita pel Decret esmentat al Departament d’Interior.
El Decret 414/2000, de 27 de desembre, va adscriure el cos d’Agents
Rurals al Departament de Medi Ambient i hi va assignar també funcions en
matèria de prevenció d’incendis forestals.
Amb el Decret 134/2001, de 29 de maig, es va crear la Delegació Territorial
del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre.
Posteriorment, el Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració
parcial del Departament de Medi Ambient, va crear dins el Departament
les direccions generals d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental i de
Prevenció de Riscos del Medi Natural.
Pel que fa a l’any 2003, cal esmentar la publicació de la Llei 17/2003, de
4 de juliol, del cos d’Agents Rurals. Aquesta Llei fixa uns principis que
comporten el compromís davant la societat, perquè l’actuació del cos
d’Agents Rurals es dugui a terme sota el criteri d’assolir el màxim grau de
qualitat i eficiència en l’exercici de les funcions que té encomanades.
11
A finals de l’any 2003, mitjançant el Decret 296/2003, de 20 de desembre,
de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència
dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el
Departament de Medi Ambient canvia de nom i passa a denominar-se
Departament de Medi Ambient i Habitatge. D’aquesta manera, s’integren
sota una única responsabilitat política i administrativa el disseny,
l’execució i l’avaluació de les polítiques ambientals i d’habitatge. Aquest
Decret assigna al Departament de manera genèrica les competències en
matèria de qualitat i planificació ambiental, aigua, boscos, biodiversitat
i protecció del medi natural, activitats cinegètiques i pesca continental,
residus, servei meteorològic, habitatge i promoció i gestió del patrimoni
d’habitatge, i impuls de les energies renovables.
A partir del Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i de
reestructuració de diversos departaments de l’Administració de la
Generalitat, el Departament de Medi Ambient s’estructura en les unitats
següents:
• Secretaria General
– Direcció de Serveis
• Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat
• Direcció General de Qualitat Ambiental
• Direcció General del Medi Natural
– Secretaria d’Habitatge
El Departament de Medi Ambient i Habitatge té adscrits els organismes
següents:
Entitats de dret públic
• Agència Catalana de l’Aigua
• Agència de Residus de Catalunya
• Centre de la Propietat Forestal
• Aigües Ter-Llobregat
• Servei Meteorològic de Catalunya
Societats mercantils:
• Forestal Catalana, SA
• Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)
El 2004 també es publica el Decret 400/2004, de 5 d’octubre,
d’estructuració de la Direcció General d’Habitatge del Departament de
Medi Ambient i Habitatge.
L’any 2005, es publica el Decret 125/2005, de 14 de juny, de
reestructuració dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient
i Habitatge, per donar resposta a la necessitat d’adequar l’estructura
dels serveis territorials i les seves funcions a la nova organització i a les
necessitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge. D’aquesta
manera, en depenen l’Àrea de Gestió de Recursos, l’Oficina de Gestió
Ambiental Unificada, l’Àrea del Medi Natural, el Servei Territorial de
l’Habitatge i l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental.
12
El mateix any 2005, l’Ordre MAH/463/2005, de 25 de novembre, crea
la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i se’n regula la
composició i les funcions.
L’any 2006, el Decret 166/2006, de 16 de maig, de reestructuració parcial
dels departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Benestar i Família,
atribueix al DMAH les competències d’adjudicació dels habitatges
promoguts per la Generalitat de Catalunya i el règim sancionador que se’n
derivi; d’aquesta manera unifica totes les funcions en matèria d’habitatge
en un únic departament a fi i efecte de racionalitzar tot el procés, des de la
promoció fins a l’adjudicació.
D’altra banda, el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial
del Departament de Medi Ambient i Habitatge, adequa l’estructura i les
funcions de les diverses unitats orgàniques a la nova organització i les
actuacions que ha de desenvolupar el Departament.
Mitjançant la Resolució MAH/3707/2006, de 20 de novembre, es fa públic
el procediment de dissolució i liquidació de la societat adscrita al DMAH
Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA (CEMASA), d’acord amb
els preceptes de l’Estatut de l’empresa pública catalana. Es fixa com
a data de cessament de les activitats el 30 de desembre de 2006 i es
determina que les funcions com a centre de referència de les activitats
regionals del Pla d’Acció de la Mediterrània i totes les relacionades amb
aquest Programa són assumides per l’Agència de Residus de Catalunya,
mentre que la resta de funcions ho són pel Departament de Medi Ambient
i Habitatge.
El Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació
i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de
l’Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que al DMAH li
correspon l’exercici de les atribucions pròpies de l’Administració de la
Generalitat en els àmbits següents:
• La qualitat i la planificació ambiental i l’estratègia de sostenibilitat
davant el canvi climàtic
• L’aigua
• Els boscos, la biodiversitat i la protecció del medi natural
• Les activitats cinegètiques i la pesca fluvial
• Els residus
• Els serveis meteorològics
• L’habitatge i la promoció i gestió del patrimoni públic d’habitatge
incloses les polítiques de sòl residencial associades
• L’ordenació de l’edificació i el control de qualitat de procés i productes
d’edificació
• L’impuls de les energies renovables
• Les polítiques de rehabilitació d’habitatges en barris i nuclis històrics
El Decret 573/2006, de 19 de desembre, de reestructuració parcial del
Departament de Medi Ambient i Habitatge, va adequar l’estructura del
DMAH a les noves competències en matèria d’habitatge, va crear l’Oficina
Contra el Canvi Climàtic sota la dependència de la Direcció General de
13
Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, i va crear una Comissió
Interdepartamental contra el Canvi Climàtic sota la dependència
del Departament de Medi Ambient i Habitatge que comptarà amb
el suport tècnic de l’Oficina Contra el Canvi Climàtic.
El 13 de febrer de 2007, es va aprovar per Acord de Govern
(24/2007) la composició i els objectius de la Comissió
Interdepartamental Contra el Canvi Climàtic.
Finalment, el Decret 53/2007, de 6 de març, d’estructuració de
la Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient,
redistribueix les competències assumides en els àmbits
d’ordenació tècnica de l’edificació, en el de la rehabilitació
d’habitatges i edificis, en el de la remodelació de barris, i la resta
de competències derivades del Decret 166/2006, de 16 de maig.
Es divideix la Direcció General d’Habitatge en dues de noves: la
Direcció General de Promoció de l’Habitatge, i la Direcció General
de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació d’Habitatges.
Aquesta Memòria fa referència a les activitats més destacades
desenvolupades durant l’any 2008 pel Departament de Medi
Ambient i Habitatge i les empreses públiques que té adscrites.
14
Organigrama
Estructura del Departament
Organigrama
Organigrama general
Conseller
Francesc Baltasar Albesa
Secretaria General
Eduard Pallejà i Sedó
Direcció de Serveis
Elisenda Rius i Bergua
Direcció General de Polítiques Ambientals
i Sostenibilitat
Frederic Ximeno i Roca
Maria Comellas i Doñate
Carme Trilla Bellart
Direcció General de Qualitat en l’Edificació i
Rehabilitació de l’Habitatge
Núria Pedrals Puges
Direcció General de Promoció de l’Habitatge
Joaquim Gascó Palacin
SDG de Coordinació i Seguiment dels
Programes d’Habitatge
Jaume Cleries Blasco
Maria Núria Buenaventura Puig
Serveis Territorials
Barcelona
Catalina Victory Molné
Girona
Emili Santos Bach
Lleida
Joan Farré i Viladrich
Tarragona
Josep Lluís Pau i Roigé
Terres de l’Ebre
Víctor Gimeno i Sanz
15
Organigrama
Cap del Gabinet del Conseller
Joan Serra Barceló
Cap de Protocol
Rosa Mateu i Escrich
Cap de Comunicació i Premsa
Xavier Puig i Garcia
Cap de la Oficina de Relacions Institucionals
Conxita Sánchez i Medina
Responsable d’Assumptes
Parlamentaris
Cap de la Secretaria del Conseller
Raquel M. Ibáñez Urdax
Coordinadora Administrativa
Montserrat Farriol Rodríguez
Ass. Anàlisi i Avaluació Econòmica de
Polítiques Ambientals i Habitatge
Joan Chavero Jaumira
16
Organigrama
Secretaria General
Secretari General
Oficina de Suport
Tècnic i Seguiment de
Disposicions
Assumpta Calancha
Llorens
Catalina Cerdà i Pons
Responsable de
Recursos i Assumptes
Contenciosos
Teresa Español Realp
Advocada de la
Generalitat
Teresa López Díaz
Assessor/a en
Polítiques de Foment
i Concertació en
Matèria d’Habitatge
Maria Dolors Turu
Balmes
Subdirecció General
de Recursos Humans
i Organització
Mar Molinas i Sans
Servei de Personal
Núria Folch i Viñals
Secció de Gestió de
Personal
Secció de Nòmines
Secció de Selecció i
Provisió
Àrea d’Organització
Francesc Abad Nadales
Servei de
Gestió Interna,
Subministraments
i Serveis
Carme Bigorra Gualba
Negociat de Compres i
Serveis Generals
Secció de Suport
Idiomàtic
Negociat de Serveis
de Telefonia
Servei de Prevenció de
Riscos Laborals
Mercè Enfedaque Iserte
Rble. d’Estudis
Psicosocials
17
Organigrama
de Coordinació
Corporativa
Ma. Cristina Jové
Sentelles
Gabinet Tècnic
Albert Ferrer Arpí
Rble. d’Estudis i
Programació
Rble. D’Estadística i
Avaluació Ambiental
Oficina Pressupostària
Responsable de
Seguiment i Control
de PDR i altres
Fons Europeus
Concepción Marchante
Leganés
Àrea Tecnològica de
la Informació i les
Comunicacions
Carme Cubero Ramón
Subunitat de Sistemes
d’Informació
Geogràfica
Diana López Agostini
de Gestió Econòmica
i Contractació
Matilde Oliveras Grau
Servei de Gestió
Econòmica
Jaume Castellà Metons
Secció de Control
Pressupostari
Secció de
Subvencions
Servei de
Contractació,
Patrimoni i
Expropiacions
Josep Martí Pacho
Secció de
Contractació
Secció de Patrimoni i
Expropiacions
Rble. de Certificacions
i Convenis
18
Organigrama
Direcció General de
Polítiques Ambientals i
Sostenibilitat
Subdirector General de
Desenvolupament Sostenible
Josep Garriga i Sala
Àrea d’Estudis
Subdirector General
d’Informació i Educació
Ambiental
Josep M. Plºanas i Cisternas
Servei d’Educació Ambiental
Cristina Palés Bartels
Subdirector General
d’Avaluació Ambiental
Rufí Cerdán Heredia
Àrea de Plans i Programes
F. Xavier Carceller Roqué
F Xavier Martí Ragué
Àrea d’Informació Ambiental
F. Xavier Camps Fernàndez
Àrea de Projectes
Antoni Sorolla Amat
Assessora en Polítiques
Transversals en Matèria de
Medi Ambient i Sostenibilitat
Àngels Espuny Solé
Oficina Contra el Canvi
Climàtic
Josep Garriga Sala
Rble. de Projectes
Mireia Cañellas Grifoll
19
Organigrama
Direcció General de Qualitat
Ambiental
Maria Comellas Doñate
d’Intervenció i Qualificació
Ambiental
Luis Laguna i Cano
Servei d’Intervenció Integral
d’Activitats
Emili Dragone i Vives
Rble. d’Avaluació d’Activitats
Servei de Qualificació
Ambiental
Salvador Samitier i Martí
Secció de Sistemes de
Qualificació
Rble. d’Avaluació
i Restauració d’Activitats
Extractives
Secció de la Millores
Tècniques Disponibles
Oficina d’Acreditació
d’Entitats Col·laboradores
Ma Dolors Masoliver i Jordana
Servei de Seguiment i
Informació d’Activitats
F. Xavier Carbonell Sánchez
Subdirecció General de
Prevenció i Control de la
Contaminació Atmosfèrica
Isabel Hernández Cardona
Servei de Vigilància i Control
de l’Aire
Xavier Guinart Prime
Secció d’Immissions
Secció de Control
d’Emissions
Oficina per la Prevenció de la
Contaminació Lluminosa
Mercè Terradellas Vilaró
Responsable de Planificació
i Control en prevenció de la
Lluís Gustems Romeu
Rble. de Coordinació i
Assessorament en Prevenció
de la Contaminació
Lluminosa
20
Organigrama
Secretaria
d’Habitatge
Carme Trilla Bellart
Direcció General
de Promoció de
l’Habitatge
Joaquím Gascó
Palacín
Promoció de l’Habitatge
Protegit i Sòl Residencial
Associat
Antoni Tegnier i Cot
Servei de Promoció
d’Habitatge Protegit
Ester Llorens Nadal
Secció de
Programació
Xavier Fransitorra
Luque
Rble. de Projectes I
Ana Ruisánchez
Capelastegui
Rble. de Projectes II
Josep Cases Miralles
Servei de Planificació
Àrea Funcional
d’Habitatge i Sòl Residencial
Associat a l’Habitatge
Protegit
Mercè Costa Martorell
de Planificació i
Avaluació
Clàudia Casadevall
Massuet
Rble. de
Remodelació de
Barris
Maria Pilar Paricio
Garcia
Àrea Funcional
de Coordinació
de Procediments
i Adjudicacions
d’Habitatges
Alícia Rius Porta
Servei d’Avaluació
i Qualificació de
l’Habitatge Protegit
Marta Ibars Mitjaneta
Secció de Promoció de l’Habitatge Protegit
Gemma Soler Pedemonte
Secció de Transmissions de l’Habitatge Protegit
Ramon Felipo Oriol
Rble. De Qualificació d’Habitatges Protegits
Maria Teresa Ferran Salarich
Rble. de Suport
Urbanístic
Eva Gundín Vázquez
SD Gral. de
Coordinació
i Seguiment
dels Programes
d’Habitatge
Jaume Cleries i
Blasco
Servei de Gestió de
Recursos
Ma. Lourdes Costa Vidal
Àrea Funcional de Coordinació Econòmica
Ana Maria Enjuanes Balaguer
Secció de Gestió Pressupostària
Maria Isabel Garde Igual
21
Organigrama
Rble. de Gestió i Administració de Recursos
Neus Quintana Balaguer
Rble. d’Habilitació i Règim Interior
Maria Dolors Rodríguez Sánchez
Servei de Gestió Jurídica
Maria Carme Muñoz Bonet
Secció de Recursos i Informes
Rble. de Desenvolupament Normatiu
Jaume Riera Colomer
Servei d’Informació, Qualitat
de Processos i Atenció
Secció de Qualitat, Processos i Comunicació
Sebastián Gómez Martínez
Ciutadana
Angela Solà Taberné
Direcció General de Qualitat de
l’Edificació
i Rehabilitació de l’Habitatge
Àrea Funcional de
Coordinació Territorial
Immaculada Ribas Algueró
Rble. de Coordinació d’Oficines d’Habitatge
Silvia Potau Vallverdú
Rble. de Polítiques Socials
Glòria Adelantado Llopis
Rble. de Medició d’Ajuts Personals
Servei d’Ordenació de
L’Edificació
Josep Lluís Badenas Pertegaz
Secció de Control de Qualitat
Servei de Procediments i
Règim Disciplinari
Mireia Turu Santigosa
Rble. de Règim Sancionado
Juan Rafael Vilar Gorriz
Servei de Rehabilitació
d’Habitatges
M. Mercè Codina Bigas
Secció de Tramitació
J. Ma. Matamoros Navarro
Secció Tècnica de Rehabilitació
Anna Maria Portolés Sorolla
Servei d’Habitabilitat i Parc
Desocupat
Josep Lluís Gallego Ferruz
Sílvia Pérez Sarmiento
Servei de Conservació del
Parc d’Habitatge
Carles Salvador López
Servei d’Estudis i Documentació
Ma. Lluïsa Casals Font
Rble. d’Informació
Estadística d’Habitatge
Rble. de Relacions Externes
Ana Maria Fayos Molet
22
Organigrama
Direcció General del
Medi Natural
Maria Núria
Buenaventura Puig
Des del 3/04/08 (Decret
72/2008 d’1 d’abrilDOGC 5103 de 4 d’abril
de 2008)”
Joan Pallisé Clofent
Fins al 2/04/08 (Decret
Resp. Prog. Estratègia Catalana
Conserv. i Ús Sost. de la Biodiv.
Carolina Batet i Company
Servei de Gestió de Recursos
J. Francesc Crespo i Climent
Rble. de Coordinació
Administrativa
Maite Frias Espadaler
Servei de Prevenció d’Incendis
Forestals
Esteve Canyameras Ramoneda
Secció de Prevenció
d’Incendis Forestals
Antonio R. Tudela Piñol
Secció d’Inspecció
de 2008)
Xavier Castro Dora
Subdirecció General de Boscos
i Gestió de la Biodiversitat
Ignasi Rodríguez i Galindo
Servei de Protecció de Fauna,
Flora i Animals de Companyia
Jordi Ruiz Olmo
Secció de Protecció i Foment de
Fauna i Flora
Manel Pomarol
Secció de Protecció i Foment
d’Animals de Companyia
Ignasi Rodríguez Ferran
Servei de Parcs
Maria Pery Ventosa
Secció de Suport i Coordinació
Tècnica
Secció de Gestió Administrativa
Eduard Parés Español
Rble. De Planificació i
Programes
José Francisco Diego Vives
Servei de Gestió Forestal
Xavier Clopés i Alemany
Secció de Gestió de Boscos
Públics
Pere Omedes Pérez
Secció d’Ordenació de la
Producció Forestal
Joaquim Rodríguez Medina
Privats
José Valero Moreno
Secció de Plans d’Actuació
Forestal i de Pastures
Carlos San Román San Román
Secció d’Aforestació
Jorge Agustín Heras Dolader
23
Organigrama
Protecció de la Biodiversitat
Isabel Boncompte i Vilarrasa
Servei de Planificació i
Gestió de l’Entorn Natural
Salvador Grau i Tort
Secció d’Ecologia Aplicada
Joan Casòliva Armengou
Secció de Plans i Projectes
Pilar Vendrell Sales
Secció d’Espais d’Interès
Natural
Lluís Balaguer Blasi
Rble. d’Avaluació Sectorial
Inspector en Cap
d’Agents Rurals
Rosa Maria Torre Lloveras
Josep Antoni Mur Allué
Servei de Comunicacions i
Suport
Beatriu Portabella Molist
Àrea d’Activitats
Cinegètiques
Ricart Casanovas i Urgell
Àrea de Pesca Continental
Josep Escorihuela i Mestre
24
Organigrama
Agència catalana de l’Aigua
Direcció
Manuel Hernández i Carreras
Gabinet del Director
Mercè Sellés i Comellas
Relacions Institucionals i Comunicació
Montserrat Alomà i Massana
Gerència
Adolf Martínez Mas
Adjunt a Gerència
Francesc Camps i Xicart
Divisió de Sistemes d’Informació
J Manuel Barrera i Sales
Oscar Castañon Garcia-Alix
Divisió de Recursos
Isolda Lechuga i Ferré
Divisió de Recursos Humans i
Organització
Susana Collado Sánchez
Àrea de Planificació per l’Ús Sostenible
de l’Aigua
Gabriel Borràs i Calvo
Àrea d’Inspecció i Control
Josep Ma. Obis i Soriano
Àrea d’Ordenació del Domini Públic
Hidràulic
Diego Moxó i Güell
Àrea Tributària i d’Ingressos
Mariona Coch i Roura
Àrea Tècnica
Guillem Peñuelas i Prieto
Control de Gestió
25
Organigrama
Gerència
Genoveva Català Bosch
Àrea Econòmica i Serveis
Generals
Elena Grifoll Fàbregues
Departament
d’Administració
Lídia Ruiz Ortiña
Departament de Gestió
Financera
Anna Valls Canudas
Departamen de RRHH i
Serveis Generals
Ana Garcia Solano
Àrea Jurídica
Teresa Lahuerta Gonzalvo
Departament d’Actuació
Administrativa
Natàlia Comas Esteva
Departament d’Assessoria i
Contractació
Gemma Modolell Boira
Oficina Tècnica del Pla
Territorial
Daniel Vilaró Casalinas
Divisió de Gestió de Residus
Jordi Renom Sotorra
Àrea Industrial
Ramón Oliva Tarré
Departament d’Inspecció i
Control
Oriol Roselló Molinari
Departament Tècnic
Enric Elias Cao
Josep Anton Domènech
Paituví
Laboratori
Helena Sala Fortuny
Departament de Control
Legal
Marta Cervantes Aragón
26
Organigrama
Àrea Municipal
Josep Simó Cabré
Departament de Disposició i
Control
Martí Madorell Arbolí
Departament de Gestió de
Matèria Orgànica
Teresa Guerrero Bertrán
Departament de Recollida
Selectiva i Envasos
Jordi Picas Contreras
Àrea d’Informació i
Participació
Jordi Macarro Canal
Departament d’Atenció
Ciutadana
Beatriu Sanchez Rodríguez
Departament de
Comunicació
Alba Pellicer Navarrete
Departament de Sistemes
d’Informació
Carles Martín Garriga
Centre Català del Reciclatge
Pilar Chiva Rodríguez
CAR-PN
Virginia Alzina García
Oficina Técnica del Pla
Territorial
Daniel Vilaró Casalina
27
Organigrama
Director gerent
Antoni Farrero i Compte
Àrea de Foment a la Gestió
Forestal Sostenible
Teresa Cervera Zaragoza
Responsable de Gestió
Forestal
Joan Lluís Abian Perruca
Forestal
Ricard Farriol i Almirall
Responsable de la Unitat
d’Ajuts
Àlex Muñoz Sol
Àrea de Serveis
Elva Beltrán Antoñanzas
Responsable de la Unitat
Jurídica i Administrativa
Joan Porras i Jurado
Responsable de la Unitat de
Sistemes
Miquel Fletas Torrent
Responsable de
Comunicació
Elizabeth Fernández Cabrera
28
Organigrama
President
Gerent
Joan Compte Costa
Director de Distribució
José Rodríguez i Gil
Director de Producció
Ramon Arbós i Sans
Director de Projectes i Obres
Robert Vergés i Fernández
Director de Recursos
Pablo Gil i Calvet
Director de Sistemes
Alonso Flores i Sánchez
Director de Prevenció, Medi
Ambient i Qualitat
José Antonio Arias Quevedo
Director d’Obres II
Tomás Cazurra Pérez
29
Organigrama
Forestal Catalana S.A.
Conseller Delegat
Pere Garriga Solà
Gerent
Amàlia Delgado Calero
Direcció Tècnica i de Relacions Institucionals
Juan del Peso Díaz
Àrea d’Administració i Finances
Albert Huguet Pàmies
Responsable de R.R.H.H.
Gemma Garcia Escuer
Responsable Jurídica
Marta Miquel Amores
Àrea d’Engineria Forestal
Jesús Fernandez Rodríguez
Cap Projectes Territorials Barcelona
Mercè Brusau Alòs
Cap Projectes Territorials Tarragona i Terres de
l’Ebre
Àlex Curto Nacher
Àrea de Gestió Ambiental
Francisco Fernández Rivera
Cap Projectes Territorials Girona
Rafa Ribes Duarte
Cap Projectes Territorials Lleida
Anna Fernández Barreiro
Àrea de Producció Vegetal
Daniel Saborit Vinas
Cap Projectes Territorials Girona
Rafa Ribes Duarte
Cap Projectes Territorials Pirineus Cantrals
David Güell Colet
30
Organigrama
ADIGSA
Conseller Delegat
Frederic Linares Aguilar
Delegat
Francesc Morales Valle
Coordinació Estratègica
Coor. de Programes Estratègics
José Swánchez Pérez
Coor. De Programes Econòmics
Juan Manuel Morante González
Gerència
Carlos mariño Sánchez
Àrea de Comunicació i Promoció
Neus Estela Barnet
Àrea de Registre i Adjudicació
Adolfo Martínez Martín
UO Administració i Gestió Parc Públic
d’Habitatges
Fuentasanta Alcalá Luque
UO Habitatges de Cessió
Joan Vilardebò Puigdesens
UO Habitatge Social
Joan Batlle Bastardas
UO Rehabilitació i millora de l’habitatge
Josep Linares Salido
Servei Territorial de Girona
Cristina AndreuDisplàs
Servei Territorial de Lleida
Lluís Claverol Rodrigo
Servei Territorial de Tarragona
Jordi Navarro Lliberato
Direcció Financera, Contractació i Compres
Francesc Liceras Hernández
Direcció de Recursos Humans, Organització
i Qualitat
Concepció Díaz Jordán
31
Organigrama
Direcció de Serveis Centrals
Àrea d’Atenció Ciutadana
Xavier Roig Zabaleta
Àrea d’Assessoria Jurídica
Núria Sánchez Ramos
Àrea Tècnica d’Estudis i Anàlisis
Victor Funosas Buixeda
Àrea TIC i Gestió de Projectes
Eulàlia Junyent Carrasco
Àrea de Planificació i Control
J. Lluís López Espinosa
32
Organigrama
Director General
David Rodríguez i Albert
Coordinador General
Sergi Paricio i Ferreró
Àrea de Predicció
Eliseu Vilaclara i Ribas
Àrea de Climatologia
Anna Rius i Ventosa
Àrea de Recerca Aplicada i
Modelització Jordi Cunillera
Grañó
Àrea de Tecnologies
de la Informació i les
Comunicacions
Joan Solé Viñas
Àrea d’Administració
33
Seus i adreces
Seus i adreces
i Habitatge
Av. Diagonal, 523-525
08029 Barcelona
Tel. 93 444 50 00
Fax 93 419 75 47
Serveis Territorials d’Habitatge
a Lleida
C. del Dr. Fleming, 15
25006 Lleida
Tel. 973 26 21 99
Fax 973 27 33 78
C. d’Aragó 244-248
08007 Barcelona
Tel. 93 214 70 00
Fax 93 495 82 06
Serveis Territorials de Medi
Ambient i Habitatge a Lleida
Clot de les Monges, 6-8
25007 Lleida
tel: 973 031 800
Ambient i Habitatge a Barcelona
Travessera de Gràcia, 56, 4t i 6a
08006 Barcelona
Tel. 93 567 08 15
Fax 93 209 04 53
a les Terres de l’Ebre
C. de Sant Ildefons, 6
43500 Tortosa
Tel. 977 44 87 75
Fax 977 44 83 84
a Girona
C. de Banyoles, 17
17004 Girona
Tel. 972 20 37 78
Fax 972 22 24 63
Ambient i Habitatge a les Terres
de l’Ebre
C. de Burgos, 17, baixos
43870 Amposta
Tel. 977 70 73 20
Fax 977 70 55 14
Ambient i Habitatge a Girona
C. d’Ultònia 10-12
17002 Girona
Tel. 972 22 30 35
Fax 972 22 72 34
a Tarragona
C. d’Anselm Clavé, 1
43004 Tarragona
Tel. 977 21 65 62
Fax 977 23 94 09
Ambient i Habitatge a Tarragona
C. del Cardenal Vidal i Barraquer,
12-14
43005 Tarragona
Tel. 977 24 15 14
Fax 977 24 15 09
34
Administració, Promoció
i Gestió, SA (ADIGSA)
C. Diputació, 92
08015 Barcelona
tel: 93 228 71 00
fax: 93 228 71 05
C. del Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 33 20
C. de Provença, 204-208
08036 Barcelona
Tel. 93 567 28 00
Fax 93 567 27 80
Seus i adreces
Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
tel: 93 567 33 00
fax: 93 567 33 05
Finca Torreferrussa.
Ctra. de Sabadell a Sta. Perpètua,
km 4,5
08130 Santa Perpètua de Mogoda
tel: 93 574 70 39
fax: 93 574 38 53
Forestal Catalana
Sabino de Arana, 34, 1r 1a
08028 Barcelona
tel: 93 411 09 26
fax: 93 411 26 74
Sant Martí de l’Erm, 30
08970 Sant Joan Despí
tel: 93 602 96 00
fax: 93 373 23 22
Berlín, 38
08029 Barcelona
tel: 93 567 60 90
fax: 93 567 61 02
35
1.2
Pressupost
Pressupost
El pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2008
va ser aprovat per la Llei 16/2007, de 21 de desembre, de pressupostos de
la Generalitat de Catalunya per al 2008.
Els crèdits inicials assignats al Departament van ser de 520.312.880,30 €, xifra
que correspon a les secretaries General i d’Habitatge, els Serveis Territorials,
la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Direcció
General de Qualitat Ambiental i la Direcció General del Medi Natural.
Pel que fa a les empreses públiques adscrites al Departament de Medi
Ambient i Habitatge, els imports inicials van ser els següents: per a
l’Agència Catalana de l’Aigua, 745.963.254 €; per a l’Agència de Residus de
Catalunya, 128.899.006,52 €; per a Aigües Ter-Llobregat, 368.462.699,68
€; per al Centre de la Propietat Forestal, 7.342.076,43 €; per al Servei
Meteorològic de Catalunya, 8.338.000,00 €; per a ADIGSA, 89.986.021,96 €;
i, finalment, per a Forestal Catalana, SA, 27.389.983,19 €.
Així, el pressupost consolidat de despesa del Departament de Medi
Ambient i Habitatge per a l’any 2008, una vegada descomptades les
transferències internes, ha estat de 1.634.571.626,83 €.
Pressupost del 2008 per capítols
Capítol
Import (Euros)
%
1. Remuneracions de personal 66.279.799,17
12,74
2. Despeses de béns corrents 55.218.583,21
10,61
3. Despeses financeres –
–
4. Transferències corrents 134.269.885,15
25,81
Total d’operacions corrents 255.768.267,53
49,16
6. Inversions reals 16.732.568,05
3,22
7. Transferències de capital 213.381.493,7241,01
Total d’operacions de capital 230.114.061,77
44,23
8. Actius financers 34.430.551,00
6,62
9. Passius financers –
–
Total d’operacions financeres 34.430.551,00
6,62
Total 520.312.880,30
100,00
Pressupost del 2008 per capítols
6,62% 12,74%
40,12%
10,61%
41,01%
Capítol 1
Capítol 2
Capítol 4
Capítol 6
Capítol 7
Capítol 8
25,81%
3,22%
36
Pressupost
Pressupost del 2008 per unitats
directives
Pressupost del 2008 per unitats directives
Unitats directives
Gabinet del Conseller i Secretaria General
Direcció General de Polítiques Ambientals
i Sostenibilitat
Total
Import (Euros)
%
208.758.352,5740,12
6.535.218,93
16.924.887,45
87.433.875,50
200.660.545,85
520.312.880,30
1,26
3,25
16,80
38,57
100,00
40,12%
38,57%
Pressupost del 2008 de les Empreses Públiques
Empreses públiques
Administració, Promoció i Gestió, SA Forestal Catalana, SA
Total
Import (Euros)
%
745.963.254,0054,20
128.899.006,52
9,37
368.462.699,68
26,77
7.342.076,43
0,53
8.338.000,00
0,61
89.986.021,96
6,54
27.389.983,19
1,99
1.376.381.041,78
100,00
16,80%
1,26%
3,25%
i Secretaria General
Direcció General de Polítiques
Ambientals i Sostenibilitat
Pressupost del 2008 de les Empreses Públiques
0,64% 1,99%
6,54%
0,53%
26,77%
54,20%
Administració, Promoció i Gestió, SA
Forestal Catalana, SA
9,37%
Evolució del pressupost del Departament 2005-2008
Milions d’euros
520,3
600
500
400
300
200
100
0
372,2
425,2
303,9
2005
2006
2007
2008
37
1.3
Personal
Personal
Distribució del personal del departament a 31.12.2008
Alts càrrecs i eventual
Personal funcionari i interí
Personal laboral
Total
11,74%
1,14%
Xifres absolutes
18
1.381
186
1.585
Xifres relatives (%)
1,14
87,13
11,74
100,00
Personal labora
87,13%
Distribució del personal del departament a 31.12.2008. Per grups
Xifres absolutes
Subgrup A1
Subgrup A2
Subgrup C1
Subgrup C2
Agrupacions Prefessionals
Total
Gabinet del
DG de
Conseller i Polítiques
DG de
DG de
Secretaria Ambientals i de
Qualitat
Medi
Secretaria
General Sostenibilitat
Ambiental
Natural
d’Habitatge
15646
754
67
3
102
10
20
0
420
63
Total
64
8646
398
1043
24
156
9427
21527
14
29354473
0
8
3
31
97
857
148
1.585
1,96%
25,11%
29,84%
Subgrup A1
Subgrup A2
Subgrup C1
Subgrup C2
Agrupacions professionals
9,84%
33,25%
38
Personal
Distribució del personal de les empreses públiques a 31.12.2008
Xifres absolutes
Agència Agència de
Aigües
Centre de la
Catalana Residus de
Ter-
Propietat
de l’Aigua
Catalunya
Llobregat
Forestal
1
1
1
0
18
3
04
Personal laboral
678
193
23441
Total
697
197
235
45
Servei
Meteoro-
lògic de
Catalunya
1
0
65
66
Administració,
Promoció i
Forestal
Gestió, SA Catalana, SA
1
1
0
0
338
265
339
266
Distribució del personal de les empreses públiques a 31.12.2008. Per grups
Xifres absolutes
Agència Agència de
Aigües
Centre de la
Catalana Residus de
Ter-
Propietat
de l’Aigua
Catalunya
Llobregat
Forestal
Subgrup A1
Subgrup A2
Subgrup C1
Subgrup C2
Agrupacions Prefessionals
Total
353
12948
114
1445
1955
104
2446
37
10
2
0
696
196
234
Servei
Meteoro-
lògic de
Catalunya
Administració,
Promoció i
Forestal
2151
10948
144
160
25
8556
72
1
2
0
120
0
3
13
0
44
65
338
265
39
2
Actuacions
i activitats
realitzades
2.1
2.2
Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge
Oficina de Suport
Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge
2.2.1
2.2.1 Direcció de Serveis
2.3
2.3 Secretaria d’Habitatge
2.4
2.4 Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat
2.5
2.5 Direcció General de Qualitat Ambiental
Atmosfèrica
2.6
Direcció General del medi Natural
2.7
Agència catalana de l’Aigua
2.8
2.9
2.10
Forestal Catalana
2.11
2.12
41
2.1
Actuacions i activitats realitzades
Gabinet del conseller
El cap del Gabinet del conseller
Les funcions pròpies del cap del Gabinet són les d’assistir en tot moment
el conseller, així com acompanyar-lo en actes diversos que es fan en el
Departament mateix i per tot el territori i assessorar-lo en els temes que se
li requereixin.
El cap del Gabinet és el coordinador de les oficines en què s’estructura el
Gabinet.
Estructura del Gabinet del Conseller
Cap del Gabinet del
Conseller
Cap de Protocol
Rosa Mateu i Escrich
Joan Serra Barceló
Cap de Comunicació i Premsa
Xavier Puig i Garcia
Cap de la Oficina de Relacions
Institucionals
Conxita Sánchez i Medina
Responsable
d’Assumptes
Parlamentaris
Cap de la Secretaria del
Conseller
Raquel M. Ibáñez Urdax
Coordinadora
Administrativa
Montserrat Farriol
Rodríguez
Ass. Anàlisi i Avaluació
Econòmica de Polítiques
Ambientals i Habitatge
Joan Chavero Jaumira
Secretaria del conseller
La Secretaria del conseller juntament amb el cap del Gabinet gestiona la
bústia de correu electrònic del conseller. Alhora, coordina l’agenda amb
les oficines de la Secretaria de Presidència i dels altres departaments de la
Generalitat.
L’any 2008 s’ha gestionat un volum aproximat de 2.784 documents,
405 reunions del conseller a la seu del Departament, 17, al Palau de la
Generalitat, 16, al Parlament de Catalunya i 88, en altres dependències de
la Generalitat de Catalunya.
L’any 2008 s’ha gestionat un
volum aproximat de 2.784
documents.
També s’ha portat la gestió del correu electrònic i la coordinació de
l’agenda.
Oficina de Comunicació i Premsa
Sol·licituds d’informació
Durant l’any 2008, l’Oficina de Comunicació i Premsa ha rebut prop
de 6.500 peticions d’informació dels mitjans de comunicació sobre les
diferents temàtiques relacionades amb el DMAH.
43
Així mateix, s’han comptabilitzat prop d’un miler d’entrevistes amb
mitjans de comunicació, tant en format d’entrevista curta per a
programes informatius o de participació en debats a diferents programes
de ràdio i televisió com de qüestionaris a la premsa escrita diària o
revistes.
L’Oficina de Comunicació i
Premsa ha generat durant el
2008 un total de 497 comunicats
de premsa i 269 convocatòries
d’actes organitzats pel DMAH.
Gestió de la informació
L’Oficina de Comunicació i Premsa ha generat durant el 2008 un total de
497 comunicats de premsa i 269 convocatòries d’actes organitzats pel
DMAH o presidits pel conseller i altres càrrecs del Departament. Al llarg del
2008 també s’han dut a terme 54 rodes de premsa.
Comunicats
de premsa
Convocatòries
ACA
110
34
ARC40
14
DGMN
12640
DGPAS
19
13
DGQA
34
9
HABITATGE
132
150
SMC
21
2
ATLL
145
Total
497
269
Durant l’any 2008 s’ha dut
a terme la campanya de
Prevenció d’incendis 2008.-
Rodes de
premsa
17
7
11
3
3
12
0
1
54
Així mateix, durant l’any 2008 s’ha dut a terme la campanya de
Prevenció d’incendis 2008, s’ha fet la distribució de 650.000
dispositius airejadors d’estalvi homologats amb el Distintiu de garantia
de Qualitat Ambiental per a les aixetes domèstiques, la campanya
Junts podem fer front a la sequera, de sensibilització sobre l’estalvi, i la
campanya Estem treballant per assegurar l’aigua a tothom, per explicar
les mesures endegades pel Govern de la Generalitat per fer front a la
sequera.
S’ha instal·lat l’exposició itinerant Respirem benestar a la unitat mòbil
d’informació ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge,
l’Ambibús, que fa un recorregut pels diferents municipis inclosos en el Pla
d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, i s’ha redactat i distribuït
la revista Airemes.net amb l’objectiu de donar a conèixer el Pla d’actuació
per a la millora de la qualitat de l’aire.
També s’ha dut a terme una campanya per a la prevenció de la
contaminació lluminosa durant les festes nadalenques.
S’ha participat en el suplement “Catalunya Construeix” de El Periódico, i
s’ha distribuït la Guia de l’Habitatge i s’ha fet una campanya publicitària
per donar-la a conèixer.
Finalment, s’ha dut a terme la campanya institucional de la Setmana de la
Mobilitat Sostenible i Segura.
44
Oficina de Relacions Institucionals
Activitat parlamentària
Activitat legislativa
S’han tramitat i aprovat les lleis següents: la Llei 8/2008, de 10 de juliol,
de finançamen d’infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre
la disposició del rebuig de residus, i la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de
modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus
S’ha iniciat de tramitació del Projecte de llei d’avaluació ambiental de
plans i programes i del Projecte de llei d’ordenació sostenible de la pesca
continental.
També s’han fet 5 sessions informatives i compareixences davant la
Comissió de Medi Ambient i Habitatge.
S’han tramitat i aprovat les
lleis següents: la Llei 8/2008,
de 10 de juliol, de finançamen
d’infraestructures de gestió de
residus i dels cànons sobre la
disposició del rebuig de residus,
i la Llei 9/2008, de 10 de juliol,
de modificació de la Llei 6/1993,
de 15 de juliol, reguladora dels
residus.
Qüestions parlamentàries
La funció de control de l’Acció de Govern atribuïda al Parlament de
Catalunya ha donat lloc a la tramitació en el Departament de Medi Ambient
i Habitatge de 787 iniciatives parlamentàries.
De la comissió de peticions han arribat 3 peticions, 13 interpel·lacions
substanciades en Ple, de les quals s’han derivat 12 mocions, de les
quals 9 van ser rebutjades i 3 aprovades (en matèria de política d’aigua i
sequera).
S’han produït 13 preguntes orals substanciades en el Ple i 123 preguntes
orals substanciades en comissió, 113 propostes de resolucions, 29
resolucions, 28 sol·licituds d’informació sobre diversos informes, estudis i
subvencions i 443 preguntes escrites.
Altres requeriments i consultes
S’ha donat resposta a 380 requeriments fets des de diversos àmbits,
principalment de l’Administració local (ajuntaments, consells comarcals,
mancomunitats de municipis i Diputació), però també d’entitats i de
diputats i diputades del Parlament de Catalunya.
Grups
Congrés
Territori
parlam.
/Senat Presidència
Aigua
34
37
8
18
Residus4
10
1
6
Qualitat
Ambiental
10
11
12
10
Medi Natural
17
34
1
18
Pol. Amb.
i Sostenibilitat
19
9
6
6
Habitatge
25
185
3
Altres
24
04
Total
110
123
33
63
Govern
Altres
3
10
25
25
1
1
1
7
10
26
0
3
1
25
45
Síndic de greuges de Catalunya
Des de començament d’enguany, l’Oficina de Relacions Institucionals
té entre les seves funcions la coordinació, el seguiment i la gestió de les
queixes que la ciutadania presenta davant el Síndic de Greuges i que
puguin ser competència del DMAH.
En aquest sentit el nombre de queixes gestionades des de l’Oficina han
estat 190, de les quals s’han finalitzat 112, amb una mitjana de dies de
primera resposta de 63,78. L’increment de queixes respecte de l’any
2007 ha estat del 33,80 % i hem rebaixat la mitjana de resposta en 30,60
dies.
Oficina de Protocol
Durant l’any 2008, la Unitat de Protocol ha desenvolupat 163 programes
de protocol, que han generat 203 actes protocol·laris. Per a la seva
distribució en el territori corresponen 6 als Serveis Territorials de l’Alt
Pirineu i Aran, 10, a la Delegació de Tarragona, 10, a la Delegació de
Girona, 16, a la Delegació de Lleida, 11, a la Delegació de Terres de
l’Ebre, 7, a la Delegació de la Catalunya Central i 118, a la Delegació de
Barcelona.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge o les empreses adscrites han
organitzat 3 actes propis de caràcter periòdic durant el 2008:
30 de març, Festa de l’Aigua, a Barcelona
1 de juny, Trobada Nacional de les ADF, a Banyoles
4 de juny, Premis Medi Ambient, a Barcelona
Destacar la celebració del Congrés Mundial de la Natura, convocat per
la UICN (International Union for Conservation of Nature) el 5 d’octubre a
Barcelona, que va reunir a més de 8.000 participants d’arreu del món.
Durant el 2008 va cloure el procés participatiu de la Convenció Catalana
del Canvi Climàtic, sent l’acte més important la Sessió de Cloenda de la
Convenció Catalana del Canvi Climàtic, que va tenir lloc el dia 14 de febrer
a Barcelona.
El 28 d’abril va tenir lloc la constitució de la Taula Nacional de la Sequera,
òrgan participatiu creat durant l’estat de sequera a Catalunya.
Cal destacar que durant el 2008 es va celebrar el 25è aniversari de
la Declaració de la constitució dels parcs naturals de la Garrotxa, del
Delta de l’Ebre, dels Aiguamolls de l’Empordà i del Cadí Moixeró. Es
van organitzar diversos actes commemoratius al territori i especialment
cal destacar el celebrat conjuntament al pavelló de Catalunya dins del
Congrés de la UICN, el 7 d’octubre.
46
Durant l’any 2008 el Departament de Medi Ambient i Habitatge va ser
amfitrió de la Conferència Sectorial d’Habitatge, convocada pel Ministeri
d’Habitatge, amb l’assistència dels consellers i conselleres titulars de les
comunitats autònomes. Aquesta reunió va tenir lloc el 5 de novembre al
Palau de Pedralbes.
En l’àmbit de la representació institucional, el conseller va formar part de
la comitiva amb motiu de la inauguració de l’Expo Zaragoza 2008, així com
també va participar en el dia d’Honor de Catalunya a l’Expo Zaragoza,
celebrat l’11 de setembre.
47
2.2
Secretaria General de Medi Ambient
i Habitatge
Estructura de la Secretaria General
Secretari General
Oficina de Suport
Tècnic i Seguiment de
Disposicions
Assumpta Calancha
Llorens
Catalina Cerdà i Pons
Responsable de
Recursos i Assumptes
Contenciosos
Teresa Español Realp
Advocada de la
Generalitat
Teresa López Díaz
Assessor/a en
Polítiques de Foment
i Concertació en
Matèria d’Habitatge
Maria Dolors Turu
Balmes
de Recursos Humans
i Organització
Mar Molinas i Sans
Servei de Personal
Núria Folch i Viñals
Secció de Gestió de
Personal
Secció de Nòmines
Secció de Selecció i
Provisió
Francesc Abad Nadales
Servei de
Gestió Interna,
Subministraments
i Serveis
Carme Bigorra Gualba
Negociat de Compres i
Serveis Generals
Secció de Suport
Idiomàtic
Negociat de Serveis
de Telefonia
Servei de Prevenció de
Riscos Laborals
Mercè Enfedaque Iserte
48
Rble. d’Estudis
Psicosocials
de Coordinació
Corporativa
Ma. Cristina Jové
Sentelles
Gabinet Tècnic
Albert Ferrer Arpí
Rble. d’Estudis i
Programació
Rble. D’Estadística i
Avaluació Ambiental
Oficina Pressupostària
Responsable de
Seguiment i Control
de PDR i altres
Fons Europeus
Concepción Marchante
Leganés
Àrea Tecnològica de
la Informació i les
Comunicacions
Carme Cubero Ramón
Subunitat de Sistemes
d’Informació
Geogràfica
Diana López Agostini
de Gestió Econòmica
i Contractació
Matilde Oliveras Grau
Servei de Gestió
Econòmica
Jaume Castellà Metons
Secció de Control
Pressupostari
Secció de
Subvencions
Servei de
Contractació,
Patrimoni i
Expropiacions
Josep Martí Pacho
Secció de
Contractació
Secció de Patrimoni i
Expropiacions
Rble. de Certificacions
i Convenis
Oficina de suport tècnic i seguiment de
disposicions
Segons el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del
Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Oficina de Suport Tècnic
i Seguiment de Disposicions, d’ara endavant Oficina de Suport, té
encomanades les funcions següents:
a) Donar suport tècnic i administratiu als assumptes del Departament que
li assigni o demani el/la secretari/ària general.
b) Controlar, documentar i tramitar els assumptes que el Departament
presenta a les sessions del Consell Tècnic i a les sessions del Govern i
fer el seguiment de tot el procediment.
49
c) Controlar, documentar i tramitar els assumptes que altres
departaments presenten al Consell Tècnic i al Govern i que tenen
repercussió en les funcions del Departament.
d) Examinar i validar el contingut dels expedients d’elaboració de les
disposicions generals del Departament i impulsar-ne la tramitació.
e) Donar suport al/a la secretari/ària general en les activitats en què
participi per delegació del/de la conseller/a o, personalment, en
representació del Departament.
f) Ser l’òrgan de relació de la Secretaria General amb les unitats que
integrin el gabinet del/de la conseller/a, i, en tot cas, l’Oficina de
Comunicació i Premsa, Protocol i Relacions Institucionals.
g) Determinar, documentar i trametre els punts de l’ordre del dia del
Consell de Direcció del Departament i fer-ne el seguiment.
Gestió d’òrgans col·legiats
L’any 2007, i a proposta de l’Assessoria Jurídica, es va encarregar a
l’Oficina de Suport que realitzés el control de la pertinença dels alts
càrrecs i la resta de personal del Departament als òrgans col·legiats
adscrits a Medi Ambient i Habitatge o a un altre departament de la
Generalitat, i també als òrgans de govern d’organismes autònoms i
empreses públiques.
En l’exercici d’aquesta tasca, s’han actualitzat un total de 60 òrgans
col·legiats, dels quals 30 corresponen a alts càrrecs i assimilats.
Complementàriament, l’Oficina de Suport ha tramitat també directament
l’Acord de Govern, de 13 de març de 2007, pel qual s’autoritza alts càrrecs
determinats del Departament de Medi Ambient i Habitatge a pertànyer a
més de dos consells d’administració d’organismes o òrgans de govern
d’empreses o entitats del sector públic.
Control, documentació i tramitació dels assumptes que el
Departament presenta a les sessions del Consell Tècnic i a les
sessions del Govern, i seguiment del procediment
Mitjançant l’Oficina de Suport s’introdueixen cada setmana a l’ordre del
dia del Consell Tècnic i del Govern tots els assumptes (propostes d’acord,
projectes de decret i avantprojectes de llei) que es volen aprovar al
Consell Tècnic o al Govern que afecten el Departament de Medi Ambient i
Habitatge o els organismes adscrits.
Aquesta inclusió comporta la preparació de la proposta d’acord juntament
amb la fitxa i la resta de documentació complementària, i també una nota
explicativa perquè el/la secretari/ària general presenti el punt.
A partir de mitjan 2007, també s’han d’atendre les peticions
d’informació addicional que demana la Direcció General de Coordinació
Interdepartamental del Departament de la Presidència sobre els punts que
presenta el Departament.
50
Durant l’any 2008, l’Oficina de Suport Tècnic ha documentat 51 consells
tècnics, al llarg dels quals el DMAH ha presentat les següents:
Propostes
d’acord
Direcció de serveis4
Secretaria d’habitatge
2
DGPAS
2
DGQA
DGMN
6
ARC
11
ACA40
ATLL
–
Forestal catalana
2
SMC
1
Centre prop. Forestal
–
Total
68
Avantprojectes
de llei /Memòries
–
2
1
3
3
–
–
–
–
–
1
10
Projectes
de decret
–
12
–
1
6
2
2
1
–
–
–
24
Total 2008 - Consells tècnics
Propostes d’acord
Avantprojectes de llei / Memòries
Projectes de decret
24%
10%
66%
L’Oficina de Suport Tècnic ha documentat 49 sessions de Govern. A
part dels temes aprovats prèviament al Consell Tècnic, s’han presentat
directament al Govern 31 temes.
19
20
16
12
8
4
1
3
2
2
Medi
Natural
Servei
Meteorològic
0
Secretaria
ACA
ATLL
d’Habitatge
51
Control, documentació i tramitació dels assumptes que altres
departaments presenten al Consell Tècnic i al Govern i que tenen
repercussió en les funcions del DMAH
Quan es reben els ordres del dia del Consell Tècnic i del Govern, es revisen
els punts que hi han inclòs la resta de departaments, atès que poden
afectar les competències del DMAH o de les seves agències i empreses
públiques.
En aquest context, es trameten els punts identificats com a rellevants a
les direccions generals, els Serveis Territorials o a les agències que puguin
tenir interès per la matèria. Amb aquesta tramesa, es dóna un termini
aproximat d’una setmana perquè formulin, si escau, les observacions i els
comentaris que vulguin transmetre al secretari general.
L’Oficina de Suport recull aquests comentaris i els transmet al secretari
general perquè decideixi si es fan arribar al secretari general del
departament proposant o es carreguen en una aplicació informàtica,
novetat de l’any 2008 i que depèn del Departament de Presidència,
anomenada Fòrum del SIGOV del Consell Tècnic, que serveix per donar
a conèixer els comentaris o les observacions que fan els departaments
respecte d’alguns dels punts inclosos a l’ordre del dia d’aquest
Consell.
Igualment, i sobre els punts del DMAH, l’Oficina de Suport consulta el
Fòrum i transmet els comentaris rebuts d’altres departaments a la unitat
del DMAH que ha proposat l’acord, el decret o la llei, segons els casos, per
poder donar resposta, també via Fòrum, al Departament que ha formulat
els comentaris o les observacions.
En concret, s’han demanat un total de 279 observacions.
Assumptes de la Comissió Tècnica de Funció Pública
La Comissió Tècnica de Funció Pública es reuneix cada dues setmanes
en el si del Consell Tècnic. L’Oficina de Suport hi fa el seguiment de
les modificacions de llocs de treball, en coordinació amb el Servei de
Personal.
Impuls i control dels expedients d’elaboració de les disposicions
generals del DMAH i impuls de la seva tramitació
L’Oficina de Suport és, actualment, la unitat vehicular d’impuls i control
de les diferents fases de la Instrucció 3/2006, relativa a la tramitació
de disposicions de caràcter general. Per això, l’Oficina de Suport és
l’encarregada de fer el seguiment dels cronogrames dels expedients
d’elaboració de les disposicions normatives aprovades pel Consell de
Direcció per a cada període legislatiu.
En relació amb aquesta funció, l’Oficina de Suport examina i valida el
contingut dels expedients d’elaboració de les disposicions de caràcter
general, i sol·licita, per indicació del secretari general, els informes jurídics
preceptius i, quan escau, els de la Comissió de Govern local i del Consell
de Treball, Econòmic i Social.
52
Al llarg de 2007, s’han tramitat 5 avantprojectes de llei i 19 projectes de
decret. En el decurs de l’any, s’han aprovat 1 llei i 11 decrets. També
cal destacar que durant l’any 2007 s’ha fet el tràmit parlamentari de 2
projectes de llei.
Coordinació, documentació i seguiment dels assumptes relatius al
Consell de Direcció
El Consell de Direcció (CD) és l’òrgan col·legiat que, sota la Presidència
del conseller de Medi Ambient i Habitatge, debat i acorda les directrius
estratègiques i línies d’actuació del Departament.
El Consell de Direcció es reuneix en sessions executives o directives, amb
una periodicitat setmanal i en sessions plenàries un cop al mes.
L’Oficina de Suport té la funció, actualment, de Secretaria del Consell
de Direcció. Aquesta responsabilitat comporta a l’Oficina de Suport la
determinació, coordinació i documentació dels diferents punts de l’ordre
del dia de les sessions del CD.
Així mateix, l’Oficina de Suport és l’encarregada de recollir els acords que
es prenen durant el desenvolupament de les sessions d’aquest òrgan i de
fer el seguiment de llur compliment.
Durant l’any 2008, hi ha hagut un total de 33 sessions del Consell de
Direcció: 28 sessions executives i 5 de plenàries. En aquestes sessions
s’han pres un total de 65 acords.
S’han presentat 79 informes a informació i debat, 28 projectes normatius
han estat valorats favorablement quant a iniciar-ne la tramitació i s’han
aprovat 9 bases reguladores d’ajuts.
Coordinació de les reunions i els actes del secretari general
Com a òrgan de relació de la Secretaria General amb les unitats que
integren el Gabinet del Conseller, l’Oficina de Suport ha coordinat
juntament amb la unitat de Secretaria del Secretari General un total de
280 reunions i actes de participació del secretari general durant l’any
2007.
Classificació de les reunions i els actes per la tipologia
Reunions organitzades a la seu del DMAH
Reunions organitzades per la Secretaria General fora de Barcelona
Reunions al Palau de la Generalitat
Reunions al Parlament de Catalunya
Reunions en altres dependències de la Generalitat
Actes i reunions organitzats per l’Administració general de l’Estat
Actes protocol·laris Comissió Europea
Total
73
7
27
10
31
8
28
1
185
53
L’Assessoria Jurídica, d’acord amb el que preveu el Decret 57/2002, de
19 de febrer, de modificació del Decret 257/1997, de 30 de setembre,
pel qual s’aprova el Reglament dels serveis jurídics de l’Administració de
la Generalitat de Catalunya, té com a missió l’assessorament en dret de
les diferents unitats del Departament, de les entitats de dret públic que
en depenen i de les empreses públiques vinculades, llevat de l’Agència
Catalana de l’Aigua, que per Decret del Govern ha estat autoritzada a
dotar-se de serveis jurídics propis.
Les funcions d’assessorament desenvolupades són les que preveu
l’article 19 del Decret 57/2002, d’acord amb el detall que es recull a
continuació:
Projectes i avantprojectes de disposicions de caràcter general
a) Disposicions de caràcter general del Departament
El procediment per a l’elaboració de disposicions de caràcter general
en el Departament es regeix per la Instrucció 3/2006. En aplicació de
les previsions d’aquesta Instrucció, l’Assessoria Jurídica intervé en
dos moments de la tramitació. En la fase prèvia s’emet un informe
preliminar en relació amb els aspectes següents: competència per
tramitar la norma, marc normatiu en què s’insereix i procediment de
tramitació. Generalment, llevat que la unitat proposant indiqui una
altra cosa, l’informe preliminar també recull observacions generals
sobre el contingut de la regulació proposada. En la fase intermèdia
s’emet l’informe jurídic que preveu l’article 65 de la Llei 13/1989,
d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la
Generalitat.
En aplicació d’aquestes previsions, s’ha emès l’informe preliminar de 3
avantprojectes de llei i de 13 projectes de decret.
Un cop closa la tramitació administrativa, s’ha emès l’informe jurídic final
de 4 avantprojectes de llei i de 17 projectes de decret.
b) Bases reguladores de les subvencions
En aplicació del que preveu la Instrucció i de l’article 92.3 del Text refós de
la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu
3/2002, de 24 de desembre, s’han informat les propostes de bases
reguladores de subvencions i les seves modificacions amb un total de
20 informes emesos. Així mateix, s’ha prestat l’assessorament que han
demanat les diferents unitats que elaboren les bases reguladores de les
subvencions.
Finalment, s’ha fet la tramitació de l’aprovació i la publicació de les bases
i de les convocatòries de subvencions, amb un total d’11 ordres i 32
resolucions que han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
54
c) Informe en relació amb les disposicions promogudes per altres
departaments de la Generalitat.
S’han analitzat des del punt de vista jurídic i de la incidència que poden
tenir en l’àmbit d’actuació del Departament els projectes de disposicions
de caràcter general dels altres departaments de la Generalitat. En aquest
sentit, s’ha consultat el parer de les diferents unitats afectades i s’ha
traslladat als departaments proposants la posició del nostre Departament.
En aquest àmbit s’ha emès un total de 16 informes.
Convenis administratius que s’han d’atorgar
En el marc de les previsions de la Instrucció 2/2006, relativa al
procediment a seguir per a la tramitació dels convenis de col·laboració
que subscrigui el Departament de Medi Ambient i Habitatge i els ens que
en depenen, s’ha emès l’informe jurídic en relació amb 93 propostes.
D’altra banda, s’ha participat en el grup de treball per a l’elaboració de
la Instrucció de la Secretaria General sobre les subvencions directes, en
la qual s’inclou el procediment de la concessió per conveni i el model de
conveni a emprar.
Suficiència dels poders per actuar que presenten els particulars
davant l’Administració de la Generalitat
S’han efectuat 51 validacions de poders de particulars que han
concorregut a procediments de licitació convocats pel Departament.
Condicions jurídiques incloses en els plecs de clàusules dels
contractes administratius
En aquest àmbit s’han informat els expedients de contractació, incloenthi l’informe preceptiu sobre els plecs de clàusules administratives,
com també les propostes de modificació i de pròrroga de contractes
existents. S’ha emès un total de 148 informes. Igualment, s’ha assistit
a les meses de contractació per a l’adjudicació de 132 contractes i s’ha
donat l’assessorament que han sol·licitat tant la Direcció de Serveis com
les restants unitats del Departament en altres aspectes de la contractació
administrativa.
Recursos davant el conseller
S’han informat i elaborat les resolucions administratives corresponents
als recursos d’alçada i de reposició interposat en expedients relatius a
diferents matèries en què és competent el Departament amb un total
de 446 recursos. En el quadre adjunt es conté el detall dels recursos
distribuïts en les principals matèries.
55
Recursos administratius resolts l’any 2008
250
Subvencions
Autorització ambiental
Activitats extractives
Forestal
Circulació motoritzada
Responsabilitat patrimonial
Expedient disciplinari
Personal
ATLL/ACA
Convalidació d’inversions
Espais naturals
Contractació
Altres
225
200
175
150
125
100
75
50
25
0
Matèries
També s’han atès i resolt les consultes que han formulat les diferents
unitats del Departament en relació amb les matèries esmentades.
Estatuts d’organismes autònoms, empreses públiques, consorcis i
fundacions en què participa la Generalitat
S’han emès 2 informes jurídics en relació amb els estatuts de consorcis en
els quals hi participa o es vol integrar el Departament.
Defensa jurídica de les competències de l’Administració de la
Generalitat respecte de l’Estatut d’Autonomia
S’ha dut a terme l’estudi de les disposicions estatals aprovades als
efectes de comprovar si respectaven l’àmbit competencial de la
Generalitat de Catalunya en l’àmbit mediambiental.
Procediments judicials
Pel que fa als afers judicials, s’ha intervingut en la defensa de la
Generalitat en 249 assumptes, dels quals 216 corresponen a la jurisdicció
contenciosa administrativa i la resta a la jurisdicció penal, civil o laboral.
S’ha fet el seguiment dels assumptes litigiosos i s’han complimentat els
requeriments dels tribunals en els diversos tràmits judicials.
S’han preparat els antecedents relatius als actes administratius i a
les disposicions de caràcter general que són objecte dels recursos
contenciosos administratius, i s’ha fet l’anàlisi i la valoració jurídica dels
expedients tramesos per coordinar la defensa amb la Direcció General
d’Assumptes Contenciosos.
S’ha vetllat per la impulsió dels tràmits necessaris per a l’execució de les
sentències dictades i s’ha fet un seguiment i recull de la jurisprudència que
afecta directament el Departament.
56
Procediments sancionadors
S’han analitzat els expedients sancionadors en què la competència
per resoldre correspon al conseller i s’ha preparat l’informe jurídic
corresponent i la proposta de resolució. El nombre d’expedients tramitats
és de 57 i la distribució per matèries és la que es detalla en el quadre
adjunt.
20
18
16
14
12
10
8
Forestal - Llei 43/2003
Intervenció integral
Protecció animals
Espais naturals
6
4
2
0
Matèries
D’altra banda, s’ha col·laborat amb la unitat informàtica en les
tasques d’actualització i millora del programa de gestió d’expedients
sancionadors, adequant les plantilles de documentació als canvis
normatius produïts en les diferents legislacions sectorials, ajudant a
solucionar les incidències detectades pels usuaris i proposant millores en
la configuració dels diversos tràmits del procediment.
Finalment, s’han mantingut reunions de coordinació amb els instructors
dels diferents serveis territorials del Departament per unificar criteris i
resoldre les qüestions jurídiques d’interès comú.
Altres funcions d’assessorament
a) Procediments relatius a l’aplicació del dret comunitari
S’ha fet el seguiment i la coordinació dels procediments d’infracció
promoguts per la Comissió de la Unió Europea contra l’Estat espanyol en
allò que afectava l’àmbit d’actuació del Departament de Medi Ambient
i Habitatge i dels assumptes que se segueixen davant el Tribunal de
Justícia de la Unió Europea i afecten directament o indirectament el nostre
Departament. El 2008 la Comissió Europea ha obert 9 procediments
d’infracció que afecten Catalunya i des de l’Assessoria s’ha donat
suport jurídic en els procediments oberts en anys anteriors. Cal destacar
especialment en aquest sentit els assumptes relatius a la designació
insuficient de zones d’especial protecció per a les aus i l’execució del
Projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues.
57
b) Assessorament en la formulació de propostes d’acord de Govern
S’ha assessorat en la formulació de propostes d’acord de Govern
promogudes pel Departament i s’ha coordinat la seva tramitació i
aprovació fins a la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, si
escau. El nombre global de propostes d’acord que s’han tramitat és de
89. Aquestes propostes versen bàsicament sobre ocupacions urgents
als efectes d’expropiació forçosa, autoritzacions per a la concessió de
subvencions directes d’import superior a 300.000 euros.
c) Altres funcions d’assessorament
S’ha emès un informe sobre tots els aspectes que han consultat les
diferents unitats del Departament i en relació amb els procediments
administratius que requereixen un dictamen de la Comissió Jurídica
Assessora.
S’ha gestionat la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya de les disposicions de caràcter general i de les resolucions del
conseller que han de ser objecte de publicació.
58
Serveis Territorials de Medi Ambient i
Habitatge
Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona
Àrea de gestió de recursos
S’han tramitat un total de 1.806 denúncies –l’any anterior en van ser
1.309– que han comportat l’obertura d’un expedient informatiu amb la
distribució següent:
Activitats extractives: 2 expedients informatius
Caça: 136 expedients informatius
Circulació motoritzada: 479 expedients informatius
Espais naturals: 8 expedients informatius
Forest: 304 expedients informatius
Gossos o animals perillosos: 9 expedients informatius
Intervenció integral de l’Administració ambiental: 77 expedients
informatius
Pesca: 155 expedients informatius
Protecció d’animals: 636 expedients informatius
D’aquests expedients informatius s’han derivat un total de 1.209
expedients sancionadors incoats –l’any 2007 en van ser 834– a part de
seguir la tramitació dels expedients iniciats l’any anterior:
Caça: 94
Circulació motoritzada: 408
Espais naturals: 3
Forest: 122
Intervenció integral de l’Administració ambiental: 20
Pesca: 211
Protecció d’animals: 351
Aquests expedients han comportat la publicació al Diari Oficial de la
Generalitat de 19 edictes. També han comportat que s’efectués un total de
160 inhabilitacions per l’obtenció de la llicència de caça o pesca.
Oficina des gestió ambiental unificada (OGAU)
Expedients de la Llei 3/4998, de la intervenció integral de
l’Administració ambiental (IIAA)
Annex I
S’han donat d’alta 215 expedients d’autorització ambiental nous, dels
quals 42 estan sotmesos al tràmit d’impacte ambiental i 49 són del procés
d’adequació que tramita i resol la Direcció General de Qualitat Ambiental.
S’han redactat 67 propostes de resolució i 148 resolucions, de les quals
22 propostes de resolució i 29 resolucions són d’adequació de granges,
que excepcionalment ha tramitat i resolt I’OGAU.
S’ha informat sobre 10 recursos de reposició i s’ha gestionat la
documentació referent a 5 recursos contenciosos administratius.
59
Annex II.1
S’han donat d’alta 575 expedients nous de llicència ambiental, dels quals
10 estan sotmesos al tràmit d’impacte ambiental i 176 són del procés
d’adequació, que tramita i resol I’OGAU. S’han emès 616 informes
integrats, dels quals 209 són del procés d’adequació.
Procés d’adequació
El procés d’adequació d’activitats de l’annex II.1 es troba a la fase final.
El nombre total de sol·licituds de llicència ambiental trameses pels
ajuntaments a finals del 2008 ha estat de 1.422, de les quals se n’han
informat unes 1.200.
Després d’haver imposat 2.700 multes coercitives i d’haver realitzat
400 visites in situ del cos d’Agents Rurals, restaran per adequar 280
establiments.
Plans de gestions de les dejeccions ramaderes (PGDR)
En el procés d’integració dels PGDR dins la tramitació de les Ilicències/
autoritzacions ambientals en el marc de la Llei 3/1998, de 27 de febrer,
de la IIAA, durant I’any 2008 s’han gestionat un total de 268 PGDR i/o
millores, i s’han tramès 423 cartes de gestió en relació amb la tramitació i
la integració d’aquests plans en les autoritzacions i llicències ambientals.
A més, al Ilarg d’aquest any, també s’han integrat en les autoritzacions i/o
llicències ambientals 343 informes tècnics sobre els PGDR emesos pel
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR).
Altres
Controls de les activitats sotmeses a autorització i llicències ambientals:
s’han emès 846 informes sobre actes de control inicial i/o periòdic.
S’han realitzat 35 inspeccions en relació amb denúncies rebudes a
I’OGAU.
S’ha continuat fent el seguiment del funcionament de la planta de
Compostatge Fumanya amb l’objectiu de prevenir les males olors a la
zona. Amb el mateix objectiu, s’ha fet el seguiment del funcionament de la
planta de tractament de purins de les Masies de Voltregà i del complex de
Le Porc Gourmet a Santa Eugènia de Berga.
S’ha proposat l’obertura de 46 expedients sancionadors en relació
amb els incompliments de les llicències i les autoritzacions ambientals,
bàsicament per no efectuar-ne els controls establerts.
S’han realitzat 15 informes en relació amb la tramitació de les deduccions
per inversions destinades a la protecció del medi ambient (Reial decret
1777/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost
sobre societats).
S’han realitzat 43 informes d’acord amb el Decret 396/2006, de 17
d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment
de Ilicència urbanística per a la millora de finques rústiques que s’efectuïn
amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció.
60
Continuant amb les tasques d’assistència tècnica en matèria d’intervenció
integral de les activitats, s’han realitzat 80 reunions amb ajuntaments i 218
amb empreses, enginyeries i consultors ambientals.
Àrea del Medi Natural
Gestió de forests
Programa de defensa de la propietat pública
L’Àrea del Medi Natural té, entre altres funcions, la de vetllar pels
interessos dels boscos d’utilitat pública (UP).
Tipologia d’expedients Nombre d’expedients gestionats
Ocupacions i canvis d’ús
Declaracions de forests d’utilitat pública
Descatalogació de forests d’utilitat pública
Partionament en forests d’utilitat pública
Ordenacions de forest d’utilitat pública
Actuacions a cases forestals
Vies pecuàries
1
3
1
2
2
1
15
Programa d’aprofitaments forestals.
L’elaboració del programa d’aprofitaments per a les forests de la
Generalitat de Catalunya, les d’entitats locals declarades d’utilitat pública
i les consorciades o conveniades ha suposat l’emissió, en total, de 207
llicències d’aprofitaments forestals per a tota la demarcació de Barcelona.
Si bé el nombre més gran correspon als aprofitaments agrícoles (107),
se n’han de destacar les pastures (51), amb incidència sobre gairebé
10.742,21 hectàrees de terreny forestal de vocació patrícola. De les
altres llicències, n’hi ha 15 que corresponen a la caça, i incideixen sobre
unes 6.223,76 hectàrees; 8 a aprofitaments d’aigües, 7 a apícoles; 2 a
aprofitaments de canyes, i 1 a turístic (les coves del Salnitre).
Hi ha hagut 9 aprofitaments de fustes i llenyes, d’entre les quals s’han
de destacar les fustes de qualitat sotmeses a licitació (6), cosa que
ha suposat una oferta d’uns 11.464,92 m3, extrets d’una superfície
aproximada de 272,33 hectàrees, de les quals se’n fa la relació
posteriorment.
Programa de millores
Amb les inversions previstes en aquest pla de millores, s’intenta donar
solucions a petits problemes de les forests d’utilitat pública. Els diners
que s’utilitzen per fer aquestes inversions procedeixen del 15% de les
quantitats ingressades pels ajuntaments en concepte d’aprofitaments,
ocupacions o altres activitats que es realitzen en boscos declarats
d’utilitat pública i que generen ingressos.
Rompuda de terreny forestal
Enguany, s’han tramitat un total de 303 expedients d’aprofitaments
forestals, 8 de suro, 350 sotmesos al règim de notificació, 92 per obra
autoritzada i 14 per obertura de vila. S’han tramitat un total de 100
61
expedients de rompuda de terrenys forestals, dels quals se n’han
resolt 42. La superfície sol·licitada era d’unes 48,0796 hectàrees,
aproximadament, de les quals se n’han denegat un 60,26% i se n’han
autoritzat un 39,73%.
Ajuts econòmics a propietaris forestals
Durant l’any 2008, s’han tramitat dos programes d’ajuts diferents:
• Mesura establerta del Programa de desenvolupament rural per a ajuts a
la forestació de terres agràries.
• Ajuts a la gestió forestal sostenible.
Ajuts a la forestació de terres agràries
Aquest any s’han inspeccionat 4 expedients corresponents a primes
compensatòries. Un cop realitzades les inspeccions, se n’ha tramitat
el pagament per un total de 6.558,02 €, corresponents a primes
compensatòries.
Ajuts a la gestió forestal sostenible
En total, s’ha certificat un import de 1.205.109,06 € en ajuts per a la gestió
forestal sostenible a la província de Barcelona.
Protecció dels animals
Els nuclis sol·licitats han estat 179, dels quals se n’han registrat 33 i 146
han quedat en tràmit. Hi ha 1.631 nuclis zoològics en actiu registrats a la
demarcació de Barcelona.
Altres actuacions destacades de la unitat són les següents:
S’han atorgat 7 autoritzacions per a activitats taxidèrmiques.
S’ha coordinat la recollida de fauna corresponent a 80 peticions.
S’han gestionat 30 comunicacions d’atacs de gossos perillosos.
S’ha tramitat 1 autorització per a batudes de gossos ensalvatgits.
S’ha dut a terme l’assessorament veterinari a particulars i a ajuntaments.
Activitats cinegètiques i de pesca continental
En aquests Serveis Territorials s’ha realitzat el nombre de llicències de
caça i pesca presencials següents:
Tipologia de llicència
Nombre
Caça
3.783
Pesca recreativa
1.629
Tòfones
1
Total5.444
Import
80.240,70 euros
31.923,90 euros
29,45 euros
112.194,05 euros
S’han atorgat 19 autoritzacions per utilitzar la fura amb finalitats
cinegètiques i s’han realitzat 27 certificats de possessió de llicència de
caça o pesca.
62
Àrees privades de caça (APC): a la demarcació de Barcelona, hi ha un
total de 388 àrees privades de caça. D’aquestes, n’hi ha 12 que són de
reglamentació especial (intensius). S’han realitzat els tràmits següents:
Tipologia
Nombre
Matrícules d’APC
388
Modificació o renovació de plans tècnics de gestió cinegètica
123
Modificació d’APC (ampliacions, segregacions, canvis de titularitat...)54
Autoritzacions de caça major, batudes preventives, captura de depredadors, etc.492
Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental
Pel que fa a les tasques desenvolupades al llarg de l’any 2008, cal dir que
durant aquest període s‘han registrat 418 nous expedients corresponents
a figures de planejament i projectes en sòl no urbanitzable, cosa que
ha suposat un manteniment del nombre d’expedients respecte de l’any
anterior (423), després del notable increment sofert durant els darrers
anys: l’any 2007 va representar un increment d’un 6% en relació amb l’any
2006, i d’un 54% respecte de l’any 2005. Concretament, es tramiten els
tipus d’expedients següents:
• Els tramitats d’acord amb l’article 48 i següents del text refós de la Llei
d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, sobre
les actuacions en sòl no urbanitzable.
• Els tramitats d’acord amb l’article 83.5 del Decret legislatiu 1/2005,
de 26 de juliol, en relació amb els quals s’emeten informes sobre
planejament urbanístic aprovat inicialment com a organisme afectat per
raó de les competències sectorials.
• Els tramitats en compliment de la disposició transitòria sisena
del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu
1/2005, de 26 de juliol, sobre l’avaluació ambiental de les figures de
planejament següents: plans d’ordenació urbanística municipal i les
seves revisions, les modificacions dels plans d’ordenació urbanística
municipal i de normes de planejament urbanístic que alteren la
classificació o la qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la
classificació o qualificació urbanística resultant comporta un canvi
en els usos d’aquest sòl, els plans especials en sòl no urbanitzable,
els plans parcials urbanístics de delimitació i qualsevol instrument
de planejament i les seves modificacions que estableixin el marc per
autoritzar projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental.
• Els corresponents a figures de planejament subjectes a la decisió
prèvia a adoptar per l’òrgan ambiental sobre la seva possible subjecció
a avaluació ambiental, en concret respecte dels plans parcials
urbanístics, de conformitat amb la disposició transitòria dotzena del
Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18
de juliol.
63
Expedients corresponents a l’any 2008, per figures de planejament.
Tipus d’expedient Nombre d’expedients
Plans d’ordenació urbanística municipal
21
Modificacions POUM 1 / normes subsidiàries
150
Plans parcials de delimitació
2
Plans parcials i modificacions43
Plans de millora urbana
11
Plans especials i modificacions45
Projectes en sòl no urbanitzable
133
Projectes d’urbanització
13
Informes i resolucions emesos durant l’any 2008
Modificació
Pla
Pla
POUM
Pgo
parcial
especial
Total
Doc. referència
25
23
9
7
64
Resolució MA
7
304546
Informe article 83,5
Informe article 48
Resolucions cas a cas
221
124
32
Al marge de l’emissió dels informes corresponents al planejament
urbanístic, des de l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental s’han
assessorat els ajuntaments de la província de Barcelona, així com altres
entitats de caràcter ambiental, en especial consultories ambientals, en
relació amb l’avaluació ambiental, tant des d’un punt de vista de contingut
dels informes de sostenibilitat ambiental com de procediment.
Així mateix, s’ha participat en les ponències tècniques i en les comissions
territorials d’urbanisme de Barcelona i de la Catalunya Central (aquesta
darrera creada el mes de juliol de 2008), que es reuneixen amb periodicitat
mensual i fan el seguiment de les actes d’aquestes comissions territorials i
dels expedients que consten en els annexos de l’ordre del dia.
S’ha col·laborat en la tramitació i la resolució d’expedients corresponents
a la Direcció General de Promoció de l’Habitatge, en representació
d’aquest organisme a les ponències tècniques i a les comissions
territorials d’Urbanisme de Barcelona i de la Catalunya Central, i s’ha fet
la tramesa de la documentació corresponent a les figures de planejament
amb ús residencial per tal que aquesta Direcció General n’informés de
conformitat amb la disposició addicional sisena del Reglament de la Llei
d’urbanisme.
1. Plans d’ordenació urbanística municipal.
64
Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Girona
Àrea de gestió de recursos
D’acord amb les funcions assignades a l’Àrea de Gestió de Recursos,
s’han tramitat els expedients informatius següents:
Tipologia d’expedient informatiu Nombre d’expedients
Aigua (traslladats a l’ACA2 ) 58
Acampades
10
Caça
112
228
Espais naturals53
Forestal
203
Gossos perillosos
8
Pesca fluvial
133
236
Pesca marítima (traslladats al DAAR 3 )
8
Purins
15
Residus
160
Residus municipals
157
Males olors
Sorolls4
Vehicles fora d’ús
73
La resta és de temàtica diversa
169
Total
1627
Si en els expedients informatius s’han detectat irregularitats, de les quals
aquests Serveis Territorials té competència, s’han iniciat els expedients
sancionadors següents:
Tipologia d’expedient sancionador Nombre d’expedients
Caça
86
212
Espais naturals
23
Forestal
110
Pesca fluvial
124
113
La resta és de temàtica diversa
24
Total
692
La resta de denúncies que no han generat l’obertura d’un expedient
sancionador o el trasllat a l’organisme competent, un cop revisades, s’han
d’arxivar, després de portar a terme una inspecció tècnica, un informe i un
requeriment, si és el cas.
D’altra banda, des de l’Àrea de Gestió de Recursos s’han continuat duent
a terme les gestions pròpies dels assumptes de personal (llicències,
2. Agència Catalana de l’Aigua.
3. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
65
validacions de permisos, baixes, cursos de formació...), la gestió
econòmica i la contractació dels Serveis Territorials.
Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)
Llei 3/1998 i 4/2004 i normativa concordant
Règim de prevenció i adequació
Durant l’any 2008, l’OGAU de Girona ha tramitat 66 sol·licituds
d’autorització ambiental (activitats incloses a l’annex I), de les quals 36 no
tenen declaració d’impacte ambiental (la resta corresponen a expedients
amb declaració d’impacte ambiental o expedients d’adequació, d’acord
amb la Llei 4/2004).
D’aquestes sol·licituds d’autorització ambiental, 5 s’han resolt de manera
definitiva, 51 estan en tràmit i 10 s’han cancel·lat (sol·licitud no idònia,
canvi no substancial, etc.).
Durant l’any 2008, l’OGAU de Girona ha tramitat 199 sol·licituds de
llicència ambiental (activitats incloses a l’annex II.1), d’acord amb la Llei
3/1998 i 4/2004.
Pel que fa a les sol·licituds de llicència ambiental, de 99 se n’ha emès un
informe integrat, 87 estan en tràmit i 13 s’han cancel·lat (sol·licituds no
idònies, canvis substancials i canvis no substancials).
Cal indicar que l’OGAU, durant l’any 2008, ha emès un total de 27
informes d’avaluació sobre expedients de sol·licitud d’autorització
ambiental i 320 informes integrats i informes sobre les al·legacions
presentades sobre expedients de sol·licitud de llicència ambiental, iniciats
durant l’any 2008 i anys anteriors.
Règim de control
Pel que fa al règim de control de les activitats i els establiments, aquesta
OGAU ha requerit el control inicial periòdic de 59 activitats de l’annex I,
així com de 26 activitats de l’annex II.1. D’altra banda, aquesta OGAU
ha emès un total de 225 informes de control inicial periòdic d’activitats
incloses als annexos I i II.1, la tramitació de les sol·licituds d’exercici de les
quals es va iniciar durant l’any 2008 o en anys anteriors.
L’OGAU també té encomanada la gestió i el control dels estudis
reglamentaris dels focus emissors a l’atmosfera de què disposen les
activitats pendents d’incorporar-se al sistema de control integrat previst
per la Llei 3/98.
L’OGAU realitza, amb la col·laboració del cos d’Agents Rurals, visites
d’inspecció periòdiques de les activitats extractives.
Aquest àmbit d’intervenció ambiental implica la gestió de l’OGAU d’uns
400 expedients d’activitats extractives (que inclou les activitats actives i
ampliacions, en garantia, restaurades...). Durant l’any 2008 s’han portat a
terme amb la participació del cos d’Agents Rurals 110 visites d’inspecció,
66
s’han emès uns 49 informes tècnics i s’han efectuat uns 85 requeriments
davant dels titulars de les activitats mineres, derivats dels incompliments
de les condicions ambientals, així com la tramitació dels expedients
sancionadors que se’n deriven.
Durant aquest any s’ha iniciat la intervenció de l’OGAU en les visites finals
prèvies a l’inici de la garantia d’activitats extractives, amb la realització de
12 visites, amb sol·licitud prèvia dels seus titulars. D’aquestes visites s’han
emès 4 informes tècnics i diferents requeriments per completar els treballs
de restauració.
Millores de finques rústiques amb aportacions de terres
L’OGAU ha assumit la intervenció ambiental en matèria d’aportacions de
terres per a la millora de finques rústiques, d’acord amb el que preveu el
Decret 396/2006, de 17 d’octubre. En aquest sentit, durant l’any 2008,
s’han obert 36 expedients per moviments i/o aportacions de terres, dels
quals s’han incoat 18, d’acord amb el Decret 396/2006. Durant l’any
2008, s’han emès un total de 24 informes tècnics davant els ajuntaments,
corresponents a expedients de l’any 2007 i 2008.
Règim sancionador
L’OGAU ha instruït 76 expedients informatius per denúncies i sol·licituds
diverses (contaminació lluminosa, contaminació sonora, vectors
relacionats amb la Llei d’intervenció integral com residus, aigües,
atmosfera, etc.), 35 expedients informatius en l’àmbit dels annexos I i II.1
de la Llei 3/1998, 25 expedients informatius en l’àmbit de la Llei 12/1981
com a resultat de visites d’inspecció efectuades per l’OGAU i el CAR en
activitats extractives i 2 expedients informatius de multes coercitives
per restauració deficient un cop finalitzat l’expedient sancionador
corresponent.
D’altra banda, l’OGAU ha instruït 20 expedients sancionadors per
incompliments de la Llei 3/1998 (manca d’autorització o llicència
ambiental, manca dels controls preceptius, etc.) i 23 expedients
sancionadors per incompliments del programa de restauració de les
activitats extractives autoritzades, d’acord amb la Llei 12/1981.
Hem de destacar els expedients de multes coercitives que s’han tramitat
durant l’any 2008 per manca de presentació de l’avaluació ambiental de
les activitats de l’annex II.1 incloses en el programa gradual d’adequació
aprovat pel Decret 50/2005. La Llei 4/2004 prescriu que es poden
imposar tres multes coercitives. Durant l’any 2008 s’han imposat 54
segones multes coercitives en activitats industrials i ramaderes, així com
126 terceres multes coercitives. Alhora s’han fet informes dels recursos
d’alçada presentats pels titulars d’aquestes activitats.
Finalment, l’OGAU ha instruït 22 expedients de tràmit judicial, és a dir,
sol·licituds d’informes i expedients que s’han instruït en aquesta Oficina.
Altres tasques
L’OGAU té assignades altres funcions com les tasques d’informació i
d’assessorament. La majoria de les peticions sol·licitades s’ha referit,
67
d’una banda, a la inclusió de l’exercici de certes activitats en els annexos
del Decret 143/03, amb la indicació de la tramitació administrativa
consegüent i, de l’altra, a alguns aspectes tècnics i administratius
d’aplicació de la Llei 3/1998 i 4/2004 (contingut dels projectes tècnics,
controls reglamentaris, document d’avaluació ambiental, etc.) i de la
normativa concordant.
Àrea de Medi Natural
Àmbit administratiu
L’any 2008 s’han tramitat 7.666 documents i s’han elaborat 939 informes
integrats del sector del medi natural, un 70% més que l’any anterior.
La distribució d’aquests informes, segons el peticionari, ha estat la
següent:
Peticionari Nombre d’expedients
Agència Catalana de l’Aigua (ACA), actuacions en espais fluvials
178
Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental (OTAA), planejament urbanístic
110
Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU), legalització d’activitats: informes
37
Ajuntaments
63
Consells comarcals
9
Consorcis
18
Parcs naturals (urbanisme i projectes)
6
Direcció General del Medi Natural56
Altres unitats del DMAH
34
Administrats (particulars i empreses)
161
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
11
Altres departaments de la Generalitat 49
Serveis jurídics del DMAH
153
CAR i forces de seguretat4
MIMA, servei de costes (projectes litorals)
7
Fiscalia (Audiència Provincial)
2
Entitats41
Total
939
Espais naturals protegits
Xarxa Natura 2000 i PEIN:
S’han coordinat i supervisat els programes anuals d’actuació dels
consorcis de l’Alta Garrotxa, les Gavarres, el Pla de l’Estany i el Ripollès
amb una aportació econòmica de 254.000 € en el primer any, 258.720 €
en el segon, 139.020 € en el tercer i 281.400 € en l’últim, amb un total de
933.140 €.
S’han informat 45 expedients de sol·licitud d’ajuts a espais d’interès
natural que han suposat l’atorgament de 490.470 € a administracions,
fundacions i particulars.
En resum, l’any 2008, s’han finançat amb 1.423.610 € els espais naturals
amb nivell bàsic de protecció de les comarques gironines.
68
S’ha iniciat la tramitació administrativa per a la creació del nou consorci de
Castell-Cap Roig i Muntanyes de Begur.
Espais de protecció especial
S’han assistit totes les juntes rectores i totes les comissions permanents
dels 3 parcs naturals (Cap de Creus, la zona volcànica de la Garrotxa i
els aiguamolls de l’Empordà) de l’àrea protegida de les Medes i del PNIN
de l’Albera. S’ha continuat col·laborant en la redacció del Pla especial
de l’Albera i el dels Aiguamolls de l’Empordà i en la documentació
per a la tramitació de la llei del futur Parc Natural de les Illes Medes,
el Montgrí i el Baix Ter: memòria tècnica, avantprojecte de llei i pla
economicofinancer.
S’ha gestionat la tramitació administrativa i la relació amb el Ministeri
del Projecte de restauració ambiental en l’àmbit del Club Med en el Parc
Natural del Cap de Creus. Així mateix, s’ha format part de les comissions
de coordinació i seguiment, amb el Ministeri de Medi Ambient, dels espais
del Club Med i de Radio Liberty, i se n’ha assumit la secretaria.
Espais forestals
Pel que fa al Programa d’inversió directa, s’han redactat 9 projectes o
propostes d’obres de restauració hidrologicoforestal, treballs silvícoles,
prevenció d’incendis, infraestructura viària o restauració de zones
cremades per un import de 1.180.566,37 €. S’han adjudicat 10 projectes
que suposen 1.994.567,14 €, i s’han certificat 13 actuacions per un valor
de 1.395.418,89 €.
Destaquen les inversions corresponents a un nou projecte de prevenció
d’incendis al perímetre de protecció prioritària de les Gavarres
(599.995,47 €) que dóna continuïtat a l’execució de les actuacions
previstes en el Pla de prevenció d’incendis del massís. Una altra inversió
important correspon al projecte de treballs silvícoles a la muntanya de
Sant Miquel (419.802,61 €).
L’execució del Programa d’aprofitaments a les forests de la Generalitat i
d’entitats locals ha suposat l’emissió de 95 llicències que corresponen a
4 aprofitaments de fusta, 44 de pastures, 35 de caça, 2 de parcel·les per a
ús individualitzat, 4 de tòfones, 3 d’apícoles i 2 de pinyes.
La inversió prevista del programa de millores que es constitueix amb el
15% del valor de tots els aprofitaments adjudicats durant l’any anterior
en les forests d’entitats locals declarades d’utilitat pública i amb les
aportacions voluntàries dels ajuntaments i d’altres entrades, com ara
ajuts, ha estat de 953.471,09 €. D’aquesta quantitat, només 207.548,81
€ corresponen al primer concepte, la resta són inversions induïdes pel
programa mateix.
Pel que fa a les mesures de foment, en la convocatòria d’ajuts a la gestió
forestal sostenible hi ha hagut 92 sol·licituds, de les quals 81 s’han
atorgat per un import d’1.399.636,5 € i 8 s’han certificat per un import de
200.057 €.
69
Biodiversitat
Activitats cinegètiques
S’han expedit 13.980 llicències de caça, de les quals 3.020 s’han expedit
des de l’àrea i s’han fet 5 certificacions.
S’han tramitat 692 precintes de caça major: 475 de cabirol, 173 de cérvol i
44 d’isard.
S’han gestionat administrativament 248 àrees privades de caça i s’han
tramitat 3 expedients administratius de revisió de límits que han afectat
161 àrees.
Activitats piscícoles
S’ha avançat en la gestió dels 100 refugis de pesca i de les 46 zones de
pesca controlada de les comarques gironines. Ha continuat el Programa
de gestió de la fauna piscícola en moments d’estrès hídric i la vigilància
i el control de la situació dels rius en col·laboració amb l’ACA, el CAR i la
Federació de Pesca.
L’àrea ha expedit directament 2.175 llicències de pesca recreativa.
Fauna
S’ha participat en 4 censos de primavera de gall fer i 2 d’estiu, 2 censos de
primavera de perdiu blanca i 2 d’estiu. S’han fet dos punts de seguiment
d’amfibis de Catalunya (SAC), 1 cens de brama de cérvol, 2 censos d’isard
i 5 prospeccions de llangardaix pirinenc. S’han fet 3 mostrejos de nàiades
i espinós.
S’ha coordinat la campanya de retirada de tortugues autòctones a la
sèquia de Sils.
Flora
Programa de conservació i foment de la flora autòctona:
Viver de Stachys marítima i translocació d’alguns exemplars a l’espai
natural de Radio Liberty
Programa del seguiment i control de flora invasora:
S’ha elaborat un catàleg d’espècies de potencial invasor reconegut que
s’usa com a referent en els informes que elabora l’àrea.
Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases
Durant el 2007 s’han elaborat censos d’isard, de mufló, de perdiu blanca,
de perdiu xerra, de gall fer, de trencalòs, de llangardaix pirinenc, de
becada, de mussol pirinenc, de llop i de mamífers depredadors.
El cens d’isard va comptabilitzar un total de 3.177 individus, cosa que
significa que la població ha disminuït sensiblement amb referència a l’any
2007 i s’acosta més al cens de l’any 2005. Pel que fa al cens de mufló,
l’any 2008 no es va poder per causes meteorològiques.
S’han inscrit 18 equipaments nous al Registre de Nuclis Zoològics de
Catalunya i s’han fet actuacions conjuntes d’inspecció a 6 nuclis zoològics
amb el cos d’Agents Rurals.
70
Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA)
D’acord amb les funcions assignades a l’OTAA pel Decret 125/2005, de
14 de juny, de reestructuració dels Serveis Territorials del Departament de
Medi Ambient i Habitatge, s’han tramitat 390 expedients, dels quals 219
corresponen a projectes i 171 a plans, d’acord amb la distribució següent:
Tipus de pla o de projecte Nombre d’expedients
POUM 4 i revisions
10
Modificacions puntuals
64
Plans parcials urbanístics i de delimitació
35
Plans directors urbanístics4
Plans especials urbanístics45
Plans de millora urbana5
Altres plans
13
Projectes en tramitació urbanística
135
Projectes en tramitació d’impacte ambiental
28
Altres projectes56
Total
390
Avaluació ambiental de plans
Per a l’emissió de les resolucions sobre avaluació ambiental de plans
urbanístics s’han convocat diverses reunions en aplicació de la Instrucció
1/2007, relativa a les funcions que corresponen a les diferents unitats i
ens del DMAH en el procés d’avaluació ambiental dels plans d’ordenació
urbanística municipal. Els POUM resolts durant l’any 2008 han estat els
corresponents als municipis de Vilamaniscle, Ullà, Albons, Riudarenes,
Ripoll, Vilamalla, Sant Mori, la Vall d’en Bas i Riudaura. En aquestes
reunions també s’han avaluat 12 propostes de memòria ambiental
de plans urbanístics derivats o de modificacions puntuals objecte del
procediment d’avaluació.
En relació amb el procediment de decisió prèvia sobre avaluació ambiental
que pertoca als plans parcials urbanístics que desenvolupen planejament
derivat que no ha estat objecte d’avaluació ambiental, s’han emès 23
resolucions.
També en el marc de l’avaluació ambiental de plans urbanístics s’han
emès 47 documents de referència un cop fetes les consultes previstes a la
normativa vigent (article 115.a) del Decret 305/2006.
També s’ha participat en l’avaluació ambiental dels plans següents, la
competència dels quals correspon a la Direcció General de Polítiques
Ambientals i Sostenibilitat:
•
•
•
•
Pla director territorial de la Garrotxa
Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres
Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona
Pla director urbanístic del Pla de l’Estany
4. Plà d’ordenació urbanística municipal.
71
Avaluació d’impacte ambiental de projectes
S’ha fet l’avaluació d’impacte ambiental fins a l’elaboració de la proposta
de declaració d’impacte ambiental de diferents projectes com, per
exemple, el projecte de millora general. Desdoblament de la carretera
C-66. Tram: Palafrugell–Forallac; el de millora local. Millora de traçat a la
carretera GI-524, el Projecte camí de la transhumància al Ripollès: Tram
Montgrony-Campelles, entre d’altres.
Així mateix, en aplicació del procediment de decisió prèvia sobre avaluació
d’impacte ambiental, s’han tramitat i elevat a la ponència ambiental quinze
propostes de decisió sobre avaluació d’impacte ambiental:
Quant al tràmit de determinació de l’amplitud i nivell de detall d’estudis
d’impacte ambiental, s’han emès catorze documents d’abast.
S’han emès, addicionalment, 130 informes sobre projectes dins el tràmit
urbanístic i d’acord amb l’article 57.1.e del Decret 30572006, de 18 de
juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.
Durant l’any 2008 s’han establert les corresponents relacions de treball
amb les àrees o unitats que emeten informes per als procediments que
tramita l’OTAA, especialment:
•
•
•
•
Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials
Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Llleida
Àrea de Gestió de Recursos
El nombre d’actuacions de l’assessoria jurídica queda reflectit en el
quadre següent:
Expedients sancionadors
Tipologia
Pesca
Llei 4/1989
Caça
Forest (Llei 43/2003)
Espais naturals
Total
Iniciats
376
112
24
144
72
23
98
15
864
Resolts
372
107
20
140
68
20
17
5
749
A més dels 864 expedients iniciats, s’ha continuat la tramitació dels
expedients dels anys anteriors. Hi ha hagut un total de 49 denúncies
no tramitades que s’han enviat a altres administracions o altres òrgans
administratius competents. S’han realitzat 14 informes i 6 advertiments.
72
S’ha donat suport a les actuacions de la Direcció General de Polítiques
Ambientals i Sostenibilitat pel que fa al registre en el cens d’entitats
d’educació ambiental, participació a fires (Firanatura), i préstecs
de material educatiu i tallers a escoles i entitats. S’ha participat en
les reunions de coordinació i seguiment de les Escoles Verdes de la
demarcació de Lleida.
Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)
Expedients tramitats per l’OGAU de Lleida durant l’any 2008:
Tipus d’expedientNombre d’expedients
Expedients Llei 3/1998
Expedients de sol·licitud d’autorització ambiental entrats a l’OGAU
169
Expedients de sol·licitud d’autorització ambiental tramitats
i resolts des de l’OGAU
306
Expedients de sol·licitud de llicència ambiental entrats a l’OGAU462
Expedients de sol·licitud de llicència ambiental tramitats i resolts des de l’OGAU481
Expedients entrats i retornats per documentació no idònia
05
Total d’expedients entrats
631
Total d’expedients tramitats
787
Expedients singulars
Consultes i assistències tècniques
99
Expedients d’ajuts
20
Informes sobre planejament urbanístic municipal, d’acord amb la Llei 9/2006
6
Informes d’acord amb l’article 47 del Decret legislatiu 1/2005, d’urbanisme
73
Expedients sobre millores de finques amb aportació de terres tramitats,
d’acord amb el Decret 396/2006
10
Informes per a expedients tramitats per l’ACA
24
Sol·licituds d’informació a l’empara de la Llei 27/20064
Manteniment de la base de dades d’expedients d’activitats potencialment
contaminants de l’atmosfera: nous expedients registrats
19
Tramitacions d’expedients amb consulta prèvia AIA 6
7
Seguiment específic d’activitats extractives
115 7
Total d’expedients: 377
Denúncies
Expedients informatius
84
10
Total d’expedients 94
Expedients de control
Controls donats d’alta536
Controls inicials (annex I) Controls periòdics (annex I)
Controls inicials amb DIA
Controls periòdics amb DIA (annex I) Controls inicials (annex II.1)
Controls periòdics (annex II.1)
Controls entrats
282
5. Comptabilitzats com a resolts.
7. Avaluacions d’impacte ambiental.
8. Inspeccions reals a l’activitat.
73
Controls informats418
Requeriments de control (annex I)49
Requeriments de control (annex II.1)
15
Total d’expedients de control tramitats482
Manteniment base de dades Decret 50
Sol·licituds d’ajornament 0
Sol·licituds de canvi de semestre
0
Expedients afegits
0
Expedients cancel·lats485
Multes coercitives
328
Recursos d’alçada presentats
309
Recursos resolts587
Recursos pendents de resolució
157
Total
1400
Total d’expedients 3140
Compliment del Programa d’adequació d’establiments previst a la Llei
4/2004 i el Decret 50/2005
El 31 de desembre de 2008 l’estat de compliment del Programa
d’adequació de les activitats afectades per la Llei 4/2004 i el Decret
50/2005 i incloses en l’annex II.1 del Decret 143/2003 és el següent:
• Hi ha 2.124 establiments que han demanat la llicència ambiental.
• S’han imposat 1.654 primeres multes coercitives als establiments que
no s’han pronunciat.
• S’han imposat 514 segones multes coercitives als establiments que no
s’han pronunciat.
• S’han imposat 16 terceres multes coercitives als establiments que no
s’han pronunciat.
• Hi ha 237 expedients que no s’han pronunciat i estan en fase de
resolucions de recursos o pròrrogues per fer la sol·licitud o pendents
d’imposar la tercera multa coercitiva i declarar la seva clandestinitat.
• S’han cancel·lat 1.842 expedients. Aquestes cancel·lacions es deuen al
cessament de l’activitat de l’establiment, a la seva ampliació i inclusió a
l’annex I de la Llei 3/98 o la reducció de l’activitat i la inclusió en l’annex
III de la Llei esmentada.
• Hi ha 31 establiments que han presentat la sol·licitud als ajuntaments
respectius i aquests no ens han fet arribar els expedients.
Els 267 expedients que encara no han presentat la sol·licitud o l’han
presentada a l’Ajuntament i aquest no ens l’ha fet arribar s’hauran de
resoldre durant l’any 2009 en un sentit o altre.
Implantació d’establiments de producció d’energies renovables
El 30 de setembre de 2008, a les terres de Lleida, s’han tramitat o estan en
tràmit 47 expedients de parcs eòlics amb una potència elèctrica a instal·lar
de 1.071 MW.
74
Durant l’any 2008 s’ha iniciat la construcció de dos d’aquests parcs. La
resta, està previst que s’aprovin i s’iniciï la construcció durant l’any 2009 i
2010.
Gestió de residus orgànics
A les comarques de Lleida hi ha instal·lades, o en procés d’instal·lació,
43 plantes de tractament i valorització de residus orgànics. Davant el
creixent rebuig social experimentat els darrers anys, s’ha fet necessari
un seguiment específic d’aquest tipus d’instal·lacions i la incoació de 5
expedients informatius, 1 dels quals ha acabat en expedient sancionador.
Seguiment i control d’activitats extractives
En l’actualitat, ens consten 264 activitats extractives actives a les terres de
Lleida. D’aquestes activitats se n’han inspeccionat 115 durant l’any 2008.
Informes envers l’aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental a
l’empara del RD 1/2008
L’OGAU ha assumit la tramitació dels expedients de l’annex 2 del RD
1/2008 envers l’aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.
S’han tramitat 9 expedients de projectes inclosos en l’annex esmentat. Es
preveu un augment d’aquest tipus de consulta pel 2009.
Informes i actuacions en espais naturals
S’han incorporat els informes de l’Àrea de Medi Natural als expedients
de tramitació de llicències i autoritzacions ambientals i als informes
de l’Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental en els casos en què les
activitats s’ubiquen en espais protegits o àrees d’interès faunístic, així
com en consultes d’altres administracions sobre projectes amb afecció
a espais naturals d’alt interès. Entre aquestes consultes cal destacar
els informes referents al traçat d’algunes infraestructures de reg, de
centrals fotovoltaiques, de comunicacions, de línies elèctriques, així
com d’instruments de planificació com POUM. També s’ha tingut una
participació activa en les comissions de seguiment de l’Algerri-Balaguer, la
Segarra-Garrigues i l’aeroport d’Alguaire.
S’han desenvolupat diferents projectes dins d’espais naturals de protecció
especial, de Xarxa Natura 2000 i d’interès natural que tenen mancances
majors o una problemàtica especial per la seva fragilitat, per la dimensió
reduïda o per l’elevada pressió antròpica. En concret, aquests espais són
mas de Melons, tossals de Torregrossa, Mont-roig i zones de muntanya
amb presència de fauna nidificant.
Dins de l’àmbit de caça i pesca destaca la unificació dels expedients de
creació de les àrees privades de caça i la creació d’una base de dades per
a la gestió de la caça a la província de Lleida.
D’altra banda, s’ha continuat fent el projecte de revisió de límits de les
àrees de caça, procés que es preveu acabar durant l’any.
75
Les dades de caça i pesca de l’Àrea de Medi Natural són les següents:
Àrees privades de caça Creacions 2
Anul·lacions
3
Segregacions
9
Ampliacions 10
Canvis de titular 14
Renovacions, aprovacions i modificacions dels plans tècnics de gestió cinegètica 187
Refugis de fauna salvatge Creacions 2
Zones de pesca controlada
Registre
Propostes de nova creació
Propostes de modificació
0
0
6
Reserves nacionals de caça (RNC)
RNC de Boumort
Realització de la segona fase del projecte de reintroducció del voltor negre
a l’RNC de Boumort:
• Alliberament dels 6 primers exemplars de voltor negre dins l’àmbit de
Boumort.
• Trasllat des de la Comunitat de Madrid a Boumort de 9 exemplars
nous de voltor negre que romandran durant un any a la instal·lació
d’aclimatació de fauna de la reserva abans de ser alliberats.
RNC Alt Pallars–Aran
La Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran té una superfície de
106.661,20 ha, de les quals 81.772 són gestionades pel Departament
de Medi Ambient i Habitatge i la resta, 24.889 ha, pel Conselh Generau
d‘Aran.
Fauna i flora
Les actuacions de fauna més remarcables han estat en relació amb la
protecció de les espècies més singulars i sensibles de la plana agrícola:
trenca, ganga i xurra, amb un pla d’alimentació suplementària i de
translocació de polls (trenca), localització i protecció de nius (ganga i
xurra) i regeneració d’hàbitat de l’alosa becuda amb la pastura. En l’àmbit
de la plana agrícola cal destacar també la campanya de localització,
seguiment i protecció de nius de l’esparver cendrós i esparver d’estany,
amb la indemnització als pagesos per la pèrdua de conreus. Un altre
projecte destacat és la reintroducció del voltor negre en l’àmbit del
Prepirineu.
76
Recursos forestals
Relació dels expedients tramitats per la unitat de recursos forestals amb
especificació de les matèries:
Recursos forestals
Actuació
Expedients
Ajuts
PDR8 convocatòria 2005/2006
(línies i2, i3, i5), amb revisió documental
i informe tècnic (AMPLIACIÓ)
214
Reforestació de terrenys agraris - controls
(prima de manteniment / prima compensatòria)
1
Aprofitaments forestals en
Fusta
27
forests d’UP i patrimonials
Llenya49
(llicències)
Pastures
191
Caça
34
Tòfones
9
Altres4
Redacció del Pla anual d’aprofitaments
de forests578
Aprofitaments forestals en forests privades
222
Aprofitaments per a consum propi
1.046
Aprofitaments de conreu i sembra en riberes propietat de la
222
Rompuda de terrenys forestals
119
Autoritzacions de construcció de nous vials en terreny foresta l
37
Ocupació temporal de terrenys
7
Classificació de camins ramaders5
Responsabilitat patrimonial
2
32
Total d’expedients
2.799
8. Programa de desenvolupament rural.
77
Documents de referència
41
Pla d’ordenació urbanística municipal
20
Pla especial5
Modificacions de planejament general
15
Pla parcial de delimitació
1
Informes sobre l’informe de sostenibilitat ambiental 20
12
Pla especial
0
8
Acords de memòria
19
6
11
PE
2
Planejament derivat
60
Informes ordinaris49
Informes decisió prèvia
11
Projecte d’urbanització
2
Expedients de sòl no urbanitzable
274
Informes de consulta
12
Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTTA)
Cal destacar l’activitat de seguiment en l’execució de les DIA del SegarraGarrigues tant pel que fa a l’obra com als aspectes de concentració
parcel·lària ja que generen problemàtiques complexes per la seva
important incidència territorial. També destaquem el seguiment del
projecte de l’aeroport d’Alguaire i de les pistes d’esquí de Torre de
Cabdella.
En els expedients urbanístics la dinàmica d’avaluació ambiental ha
continuat amb la progressió ja detectada l’any 2007, tant pel que fa
al nombre d’expedients, consultes de particulars i de tècnics com
d’assessorament a altres administracions.
Expedients d’urbanisme
Durant l’any 2008 s’ha assistit a:
• 19 reunions (coordinació i temes específics) a Barcelona
• 14 ponències d’urbanisme a Lleida i a la Val d’Aran
• 23 reunions de Comissió de Seguiment (12 sobre el Segarra-Garrigues
amb les subcomissions i 5 de les pistes de Filia)
• 31 reunions de coordinació a Lleida
S’han realitzat, durant el 2008, 10 inspeccions sobre el territori i s’han atès
un total de 110 consultes i visites l’any.
78
Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Tarragona
Àrea de gestió de Recursos
De les funcions assignades referents a la tramitació de les denúncies
rebudes, al llarg del 2008 s’han obert 882 expedients informatius, cosa
que representa aproximadament un increment del 50% respecte de l’any
anterior. D’aquests expedients informatius, s’han obert un total de 365
expedients sancionadors.
Expedients informatius de l’any 2008
Tipus d’expedient
Quantitat
Llei IIAA
25
1
Caça
71
114
Contaminació atmosfèrica4
Espais naturals
15
Forestal Llei 43/2003
122
Gossos perillosos
2
Llei 4/198944
Multes coercitives
6
Pesca
28
Protecció d’animals
182
Residus
83
Aigües
13
Soroll
1
Vehicles abandonats52
Urbanisme46
Altres
73
Total
882
Expedients sancionadors de l’any 2008
Tipus d’expedient
Quantitat
Llei IIAA
3
Caça51
117
Contaminació atmosfèrica
1
Forestal Llei 43/2003
63
Llei 4/1989
38
Multes coercitives5
Pesca4
83
Total
365
Coordinació del Programa Escoles Verdes dins l’àmbit territorial
de Tarragona i les Terres de l’Ebre. S’han fet reunions mensuals de
coordinació de 16 IES, 27 CEIP, 1 llar d’infants i 1 escola de capacitació
agrària, comissions de seguiment del Programa, préstec de recursos
educatius, etc. Aquest any s’ha organitzat el dia mundial del medi ambient
d’intercanvi d’experiències amb les Escoles de l’Agenda 21 de Tarragona.
79
Oficina de Gestió Ambiental Unificada
Unitat de prevenció
Expedients de sol·licitud d’autorització ambiental
El nombre total d’expedients donats d’alta de sol·licitud d’autorització
ambiental durant aquest període de 2008 ha estat de 75 expedients i de
llicència ambiental ha estat de 120 expedients.
Expedients donats d’alta al Programa de gestió de I’IIAA d’autorització ambiental, annex I, de l’any 2008,
per tipus de sol·licitud i activitat.
Tipus de sol·licituds
Adequació (D50/2005)
Legalització
Legalització i ampliació
M. canvi no substancial
M. canvi substancial
Nova instal·lació
Total
Industrial
Total
%
6 13%
1
2%
0
0%
37 80%
1
2%
1
2%
46 61%
Ramader
Gestor
Total
%
Total
%
0 0%
1
2%
0 0%
0
0%
0 0%
1
2%
1 3%
7 15%
0 0%
1
2%
0 0%4
9%
1 2%
14 19%
Energètic
Extractiu
Total
Total
% Total
%
Total
%
0
0%
24%
9 12%
0
0%5 11%
6
8%
0
0%
0 0%
1
1%
3
7% 0%48 64%
1
2%
24%5
7%
0
0%
1 2%
6
8%
4
5%
10 13%
75
Expedients donats d’alta al Programa de gestió de l’IIAA de llicència ambiental, annex II.1, de l’any 2008,
per tipus de sol·licitud i activitat.
Industrial
Tipus de sol·licituds
Total
%
Adequació 14 25%
Legalització5 9%
Legalització i ampliació
24%
M. canvi no substancial
17 30%
M. canvi substancial
6 11%
Nova instal·lació
12 21%
Total
56 47%
Ramader
Gestor
Energètic
Total
Total
%
Total
% Total
%
Total
%
27 77%
14%
0 0%42 35%
0
0%
0
0%
0 0%54%
0
0%
0%
0 0%
2
2%
2
6%
8 32%
0 0%
27 23%
3
9%5 20%
0 0%
14 12%
3
9%
1144%4 100%
30 25%
35 29%
25 21%
4 3%
120
Expedients resolts/informats durant l’any 2008
D50/2005
Annex I
27
Annex II.154
D136/199
82
106
Total
109
160
Tasca inspectora
Durant aquest període s’han realitzat més de 100 inspeccions sobre temes
diversos, com classificacions d’activitats, queixes de sorolls i queixes de
males olors, programa d’adequació, contaminació atmosfèrica, possibles
incompliments de contaminació lluminosa, etc.
Altres informes
S’han obert un total de 120 expedients corresponents a consultes dels
ajuntaments i/o administrats, denúncies de sorolls, queixes d’olors,
inspeccions, consultes diverses, etc.
80
Unitat d’informació i control
Gestió i tramitació dels expedients de control ambiental
Expedients de control d’autoritzacions ambientals (annex I) donats d’alta al Programa de controls a l’any
2008 per tipologia i activitat.
Activitat
Industrial
Gestor residus
Minera
Ramadera
Total
Inicial
Total
%
39 70%
9 16%
6 11%
24%
56 38%
Periòdic
Específic
Total
%
Total
%
14 25%
18 32%
7 13%4
7%
1
2%4
7%
24%4
7%
24 16%
30 20%
Altres
Total
%
3054%
6 11%
1 2%
0 0%
37 25%
Total
Total
%
101 69%
26 18%
12
8%
85%
147
Expedients de control de llicències ambientals (annex II.1) donats d’alta al Programa de controls a l’any
2008 per tipologia i activitat.
Activitat
Industrial
Gestor residus
Minera
Ramadera
Total
Inicial
Periòdic
Total
%
Total
%
2053%
1059%
9 24%
2 12%
25%
1
6%
7 18%4 24%
38 55%
17 25%
Específic
Total
%
2 18%
24%
1
2%
6 11%
11 16%
Altres
Total
Total
%
Total
%
2 67%
3449%
0 0%
13 19%
0 0%4
6%
1 2%
18 26%
3 4%
69
Expedients de control resolts/informats d’autoritzacions (annex I) i de
llicències ambientals (annex II.1) l’any 2008 per activitat.
Activitat
Industrial
Gestor residus
Minera
Ramadera
Total
Annex I
Annex Ii.1
Total
79
83%
3559%
114
74%
12
13%5
8%
17
11%
2
2%
35%5
3%
2
2%
16 27%
18
12%
95
62%
59 38%
154
Vigilància de les immissions
Actuacions generals
Coordinació i seguiment de la gestió de les estacions i de les seves
dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
(XVPCA).
Realització de la segona campanya de mostreig de precursors de l’ozó
(COV) a la zona del Camp de Tarragona i coordinació amb el Departament
de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira Virgili
(URV), per a la posterior determinació analítica de 52 COV.
Millores a la XVPCA:
Adquisició de diferents equips nous de mesura d’H2S, partícules, ozó,
HCl, PM10 per a 6 estacions.
81
Realització conjunta amb la Facultat de Química (URV) de la segona
campanya de mostres de compostos orgànics volàtils (COV) per estudiar
la seva influència en la formació de l’ozó troposfèric.
Col·laboració en la campanya dirigida per l’Observatori de la Salut per
al mostreig i determinació dels hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP).
Col·laboració amb l’Àrea de Medi Natural en la campanya per vigilar els
possibles efectes dels contaminants emesos al Camp en els nivells d’ozó i
altres contaminants a la serralada prelitoral de Tarragona.
Control de les emissions industrials
Actuacions generals
Gestió de la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC) i
tractament i elaboració de les dades. S’alimenta una base de dades amb
un volum aproximat de 4,5 milions de dades de mitjanes semihoràries, a
partir de 325 equips de mesura en continu, de 57 focus i 15 torxes que
pertanyen a 24 empreses de la demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Aplicació del protocol de treball a la XEAC: comprovació diària de recepció
de les dades, intervenció en incidències de funcionament i seguiment
fins a la seva resolució, analitzant-ne les justificacions, verificació dels
informes de les empreses i elaboració d’estadístiques.
Altres actuacions desenvolupades
Entre d’altres actuacions, destaquem la col·laboració amb l’Observatori de
la Salut i el Medi Ambient (OBSMA).
Gestió de les peticions i trameses dels filtres de PM10 de la XVPCA i
dades meteorològiques de l’estació del port de Tarragona, per a l’anàlisi
dels al·lergògens de la pellofa de soja en aquells filtres.
Informació sobre el tractament i la interpretació de les dades registrades a
les dues xarxes ambientals (XVPCA i XEAC).
Disseny de campanyes específiques de mostreig de COV i HAP.
Recursos forestals, biodiversitat i espais naturals
S’ha continuat amb l’execució material dels projectes d’inversió directa
(direcció d’obra i coordinació de seguretat i salut) que estaven imputats
al PEF del 2007 i que es va aprovar a finals d’aquell any i a principis de
l’any 2008. Pel que fa als primers, la inversió efectiva corresponent a
l’anualitat de l’any 2008 ascendeix a 224.909,83 euros. Així mateix, la
inversió efectiva dels projectes corresponents a l’any 2008 ha ascendit
a 614.284,88 euros. S’han planificat i prioritzat els projectes d’inversió a
incloure al Pla econòmic financer de l’any 2009/2012, i a imputar altres
partides pressupostàries de la Direcció General del Medi Natural per un
import de 3.861.064,52 euros.
Convocatòria d’ajuts a la gestió forestal sostenible. S’ha fet la tramitació
administrativa i elaboració d’informes tècnics i propostes d’atorgament
per un import de 400.200,53 euros.
82
S’han elaborat un total de 143 informes de gestió i defensa del domini
forestal, que van des de la gestió d’ocupacions i concessions de domini
fins a informes de regulació jurídica patrimonial, gestió d’aprofitaments
forestals i certificacions per a la immatriculació de finques.
S’han elaborat un total de 224 informes corresponents a expedients
informatius i/o sancionadors, a informes a l’empara de normativa
urbanística, de plans i programes i d’avaluació d’impacte ambiental, etc.
Tasques de protecció dels animals
S’han enregistrat 12 nous nuclis, s’han desestimat 2 sol·licituds d’inscripció,
s’han modificat 6 nuclis i 23 nuclis s’han donat de baixa. Actualment tenim
un total de 154 nuclis zoològics registrats i 12 més en tràmit.
Ajuts econòmics en matèria de protecció dels animals.
Tramitació tècnica i de proposta d’atorgament dels expedients d’ajut
destinats a les entitats de protecció i defensa dels animals. Altrament
s’han tramitat els expedients d’ajut destinats a la compatibilització de
les activitats apícoles amb la conservació de l’abellerol. S’han fet les
inspeccions a un total de 1871 arnes de les 9 explotacions apícoles que
consten a la base de dades.
Oficina Territorial d’Avaluacions Ambientals (OTAA)
Expedients d’avaluació ambiental tramitats el 2008
Informes
Cas a cas (screening)
Abast (scooping)
Total
124
30
30
184
Informes emesos el 2008
Informes Resolucions cas a cas Documents de referència Resolucions memòria ambiental
Total
129
25
32
18
204
Expedients d’impacte ambiental entrats el 2008
Informes Annex I (scooping) Annex II (cas a cas) Total
9
17
6
32
Informes emesos el 2008
Informes Resolucions Propostes Total
11
7
9
27
83
Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’Ebre
Àrea de Gestió de Recursos
La secció ha rebut un total de 654 denúncies, que han comportat
l’obertura dels expedients informatius, d’acord amb la distribució següent:
Tipus d’expedient Nombre d’expedients
Caça
109
Circulació motoritzada 10
Espais naturals
3
Forest
25
Vies pecuàries
4
IIAA
24
Llei 4/89
18
Multes coercitives 3
Pesca
134
Protecció dels animals 96
Total
430
Dels expedients informatius, s’ha derivat l’obertura d’un total de 358
expedients sancionadors incoats, a més de continuar la tramitació dels
expedients iniciats l’any anterior. Al quadre següent consta el nombre
d’expedients iniciats i les matèries afectades.
Expedients sancionadors:
Tipologia Nombre d’expedients
Caça 101
9
Espais naturals 1
Forest
14
Vies pecuàries
6
IIAA
22
Llei 42/2007
5
Multes coercitives
4
Pesca 117
79
Total
358
La secció també ha donat suport a les actuacions de la Direcció
General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat pel que fa al préstec
de material educatiu i distribució de recursos. Durant l’any 2008,
s’han tramitat 21 préstecs de material educatiu i s’han realitzat 105
lliuraments de material per impulsar la tasca de sensibilització i
educació ambiental al territori.
Al nostre territori hi ha 20 centres educatius acollits al Programa d’Escoles
Verdes.
84
Oficina de Gestió Ambiental Unificada
Des d’aquesta secció dels Serveis Territorials del Departament de Medi
Ambient i Habitatge es realitzen principalment les tasques de prevenció i
control de la contaminació a les activitats susceptibles d’afectar el medi
ambient, la seguretat i la salut de les persones.
Aquestes tasques consisteixen principalment en la tramitació d’expedients
per a l’obtenció de llicències i autoritzacions ambientals d’activitats incloses
en els annexos I i II.1 de la Llei 3/1998, en un doble vessant:
• Projectes de nova instal·lació, tramitats d’acord amb el Decret
136/1999, de desplegament de la Llei 3/1998.
• Adequació d’activitats existents, que segueixen una tramitació diferent,
d’acord amb la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005 que la desplega.
Decret 136/1999 Nombre d’expedients
Tramitació com a autorització ambiental4
Tramitació com a llicència ambiental
18
Decret 50/2005
Tramitació com a autorització ambiental
6
Tramitació com a llicència ambiental
108
Altres expedients tramitats
148
Denúncies
27
L’adequació a la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental
de les activitats existents es regula per un procés on hi ha implicades
aproximadament un miler d’activitats del nostre territori, de les quals
830 han estat requerides directament per aquests Serveis Territorials (les
corresponents a l’annex II.1 de la Llei 3/98).
Una important tasca duta a terme durant aquest any 2008, en relació
amb el procés d’adequació d’activitats esmentat, ha estat la depuració
del llistat inicial d’activitats a adequar (activitats de l’annex II.1). Això
ha comportat la resolució de nombrosos recursos interposats contra
les multes coercitives que han estat imposades per incompliment dels
terminis en la presentació de les sol·licituds d’adequació dels titulars de
les activitats. En concret, durant l’any 2008 es van imposar 112 multes
coercitives, en data 31.03.2008.
Àrea del Medi Natural
Defensa del domini públic
S’ha continuat el treball dels anys 2006 i 2007 de revisió del cadastre del
Ministeri d’Economia i Hisenda, així com en la detecció i rectificació en el
cadastre d’adscripcions a tercers de propietats forestals de la Generalitat
de Catalunya. S’han iniciat les classificacions dels camins ramaders de
cinc municipis: Aldover, Roquetes, Alfara de Carles, Paüls i la Sénia. S’ha
actualitzat tota la cartografia de les forests d’utilitat pública i dels camins
ramaders disponible a les TE en format MiraMon, per fer-ne possible la
consulta a qualsevol ciutadà o Administració.
85
L’any 2008 s’han tramitat 134 expedients en temes de defensa del domini
públic:
Gestió forestal
Cal destacar la gran importància forestal de les Terres de l’Ebre. Des
de l’Àrea es gestiona un 83% (61.808 ha) de la superfície de les forests
de tota la demarcació de Tarragona (74.382 ha) i un 9% del total de
Catalunya.
El Pla d’aprofitaments de les forests de la Generalitat de Catalunya i
d’entitats locals declarades d’utilitat pública ha comportat la gestió de 60
expedients d’aprofitaments pels conceptes següents: fusta, tòfones, caça,
apícola i pastures.
Tipologia dels expedients
Nombre d’expedients gestionats
Pla d’aprofitaments forests d’UP
60
Aprofitaments forestals en finques particulars
134
Rompudes forestals
98
Neteges forestals
23
Construcció camins forestals
18
Informes sobre denúncies
37
Informes diversos
9
Ajuts forestals
27
Total406
Obres forestals
En el marc del programa d’inversions directes en terrenys forestals, s’ha
iniciat l’execució de tres projectes d’obra per un import de 550.000€, i
també s’han efectuat treballs de manteniment de camins forestals.
S’han redactat diversos projectes d’inversió en forests públiques per un
import d’1.000.000 d’euros.
Gestió de fauna protegida, animals de companyia i exòtica
Nombre d’expedients gestionats
Informes d’expedients sancionadors
17
Gestió nuclis zoològics
13
Altes de nuclis zoològics
7
Informes de fauna-ecosistemes
8
Assessorament ajuntaments en benestar animal
25
Gestió experimentació animal 4
Ajuts apícoles
22
Ajuts protectores4
Ajuts ajuntaments
2
Registre d’animals de companyia
10
Gossos perillosos i ensalvatgits
3
Falconeria
6
Gestió autoritzacions excepcionals de captura 324
Expedients diversos
36
Total
481
86
Activitats cinegètiques i pesca continental
En referència a les àrees privades de caça s’ha continuat amb el treball
de revisió dels límits de les àrees privades de caça de les Terres de l’Ebre,
de manera que ja es disposa d’aquesta cartografia digitalitzada. S’han
convocat els consells de caça i pesca de les Terres de l’Ebre i s’ha assistit
als de Catalunya.
Conjuntament amb la Reserva Nacional de Caça s’ha elaborat el Pla tècnic
conjunt de gestió cinegètica de caça major de l’RNC dels Ports i àrees de
caça amb cabra salvatge.
S’han gestionat 1.123 expedients relacionats amb l’activitat cinegètica i
amb les àrees de caça.
S’han atès més de 500 consultes en matèria de caça i pesca i s’han fet 24
reunions.
OficinaTerritorial d’Avaluació Ambiental (OTTA)
L’any 2008 ja s’ha consolidat l’avaluació ambiental estratègica del
planejament urbanístic que, a l’espera que el Parlament aprovi la Llei
d’avaluació ambiental de plans i programes, es duu a terme d’acord amb
el procediment establert en el Reglament de la Llei d’urbanisme.
Al llarg de l’any 2008 a l’OTAA de Terres de l’Ebre s’ha iniciat la tramitació
d’un total de 197 nous expedients. Això representa un increment global
d’un 28% respecte al nombre d’expedients iniciats l’any 2007, cosa que
(com es pot observar en el gràfic 1) accentua la progressió ja observada
l’any anterior.
Nombre
Avaluació ambiental estratègica de planejament general4
Avaluació ambiental estratègica de modificacions puntuals de planejament general
8
Avaluació ambiental estratègica de planejament derivat
(plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics)
14
Sol·licituds d’informe sobre planejament derivat no sotmès a avaluació
ambiental estratègica (plans parcials urbanístics, plans especials
urbanístics i plans de millora urbana)
20
Procediments d’avaluació d’impacte ambiental de projectes
11
Informes d’avaluació ambiental de projectes en el procediment
de l’article 48 de la Llei d’urbanisme i semblants
72
Informe sobre modificacions puntuals del planejament general
no sotmeses a avaluació ambiental estratègica
38
Informes d’assessorament4
Sol·licituds d’informe diverses (actuacions no sotmeses a avaluació
ambiental, projectes d’urbanització i de reparcel·lació, etc.)
26
Total
197
Avaluació ambiental de plans
Durant l’any 2008 l’OTAA ha emès 14 documents de referència i
12 resolucions cas a cas sobre l’aplicació de l’avaluació ambiental
estratègica (art. 115 del RLU) als plans parcials a què es refereix l’apartat
87
1 de la disposició transitòria 12a del mateix RLU. També s’han elaborat 7
informes–proposta perquè el director dels Serveis Territorials resolgués
sobre sengles memòries ambientals. Finalment, s’han emès un total de
149 informes (94 sobre plans i 55 sobre projectes).
Informes sobre avaluació ambiental del planejament urbanístic
Tipus d’informe
Àmbit
Nombre
POUM 5
Modificació puntual de planejament general4
Pla urbanístic parcial
3
Pla especial
2
Resolucions cas per cas sobre l’aplicació de l’avaluació ambiental de plans
13
Resolucions sobre memòria ambiental
7
Informes diversos
149
Total
183
Assessorament a ens locals, empreses i ciutadans
Cal esmentar l’atenció verbal i directa als ajuntaments, empreses i
administrats/ades en general, amb una mitjana de 20 consultes setmanals,
aproximadament. Un 10% d’aquestes consultes s’han dut a terme en
persona (a la mateixa Oficina), i la resta per via telefònica o per correu
electrònic.
Hi han experimentat un increment significatiu les qüestions plantejades
per consultories ambientals, despatxos d’arquitectura dedicats al
planejament urbanístic, etc. en demanda de diverses precisions sobre
el procediment d’avaluació ambiental estratègica (AAE) i, sobretot, pel
que fa als continguts de la documentació a presentar (avanç, informe de
sostenibilitat ambiental preliminar, proposta de memòria ambiental, etc.).
88
Servei de Personal
El Servei de Personal ha tramitat 61 expedients de modificació de la
relació de llocs de treball, entre els quals destaquen el dimensionament
destinat al programa d’adequació de la Llei d’intervenció integral de
l’Administració ambiental, l’Oficina Tècnica de Plans de Millora de la
Qualitat de l’Aire i l’Oficina contra el Canvi Climàtic.
També s’han incorporat les modificacions de la relació de llocs de treball
derivades de la publicació de l’Ordre MAH/513/2007, de 19 de desembre,
de desplegament de negociats de la Secretaria d’Habitatge.
S’han incorporat al Departament 190 persones, i s’han produït 138
baixes per diferents supòsits. Igualment, s’han tramitat els moviments
de personal derivats de la resolució de processos selectius per a l’accés
a cossos generals (cos auxiliar i cos de gestió) i a cossos de titulació
superior i de diplomatura (enginyeria de forests i tècnica forestal,
veterinària, enginyeria de camins, canals i ports, enginyeria industrial i
tècnica industrial, enginyeria tècnica de mines, i arquitectura i arquitectura
tècnica), i també els corresponents a la resolució de concursos generals
per a la provisió de llocs de treball dels cossos de titulació superior,
geologia i geografia.
S’han gestionat 169 ofertes publicades al portal Època corresponents a
llocs de treball vacants al DMAH, en resposta a les quals s’han rebut un
total de 10.350 sol·licituds.
Al llarg de l’any, s’han tramitat 45 expedients d’autorització de
compatibilitat, 73 resolucions de reconeixement de grau personal, 110
reconeixements de serveis previs i 148 reconeixements de triennis en el
marc de l’article 5.5 del III Acord de condicions de treball. També s’han
tramitat les actuacions corresponents al perfeccionament de 427 triennis
del personal adscrit al DMAH.
S’han contractat 166 treballadors en el marc del conveni de col·laboració
signat en data 20 de juny de 2008 entre el Servei d’Ocupació de Catalunya
i el Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’execució per part
de la Direcció General del Medi Natural del DMAH dels projectes que es
detallen a continuació:
• Campanya d’estiu de prevenció d’incendis forestals: 52 treballadors
• Treballs en els espais naturals de protecció especials: 86 treballadors
• Treballs relacionats amb la gestió de les activitats cinegètiques i
piscícoles: 20 treballadors
S’han dut a terme més de 54.000 tramitacions corresponents a la
gestió de permisos, llicències, vacances i control horari, i també les
corresponents a la gestió de les mesures en el marc de la normativa de
conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
89
S’ha dut a terme la gestió de l’Acord de Govern de 15 de juliol de 2008, de
control de la despesa, pel que fa als aspectes relatius al personal.
Convocatòries tramitades durant l’any 2008
Concursos específics de mèrits i capacitats
Resolució MAH/105/2008, de 22 de gener, de convocatòria de concurs
específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular del
Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm.
MA/001/08), procés resolt el 28 d’abril de 2008.
Resolució MAH/409/2008, de 6 de febrer, de convocatòria de concurs
específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de
comandament del Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria
de provisió núm. MA/002/08), procés resolt en data 29 de maig de 2008.
Resolució MAH/435/2008, d’11 de febrer, de convocatòria de concurs
de provisió núm. MA/005/08), procés resolt en data 29 de maig de 2008.
Resolució MAH/1083/2008, de 25 de març, de convocatòria de concurs
MA/006/08), procés resolt el 7 de juliol de 2008.
Resolució MAH/1217/2008, de 3 d’abril, de convocatòria de concurs
de provisió núm. MA/008/08), procés resolt en data 1 d’agost de 2008.
Resolució MAH/1324/2008, de 15 d’abril, de convocatòria de concurs
comandament del cos d’Agents Rurals (convocatòria de provisió núm.
MA/009/08), procés resolt el 31 de juliol de 2008.
Resolució MAH/3708/2008, de 20 de novembre, de convocatòria de
concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec
de comandament del Departament de Medi Ambient i Habitatge
(convocatòria de provisió núm. MA/010/08), procés resolt l’any 2009.
Resolució MAH/3707/2008, de 20 de novembre, de convocatòria de
Resolució MAH/3409/2008, de 29 d’octubre, de convocatòria de
Resolució MAH/3384/2008, de 29 d’octubre, de convocatòria de concurs
90
MA/017/08), procés resolt l’any 2009.
Convocatòries de lliure designació
Resolució MAH/221/2008, de 29 de gener, de convocatòria per a la
provisió, pel sistema de lliure designació, de dos càrrecs de comandament
al Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió
núm. MA/003/08), procés resolt l’1 d’abril de 2008.
Resolució MAH/503/2008, de 8 de febrer, de convocatòria per a
la provisió, pel sistema de lliure designació, d’un lloc singular del
MA/004/08), procés resolt el 29 d’abril de 2008.
Resolució MAH/2320/2008, de 16 de juliol, de convocatòria per a la
provisió, pel sistema de lliure designació, de dos càrrecs de comandament
al Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió
núm. MA/011/08), procés resolt en data 1 d’octubre de 2008.
Resolució MAH/3383/2008, de 29 d’octubre, de convocatòria per a
la provisió, pel sistema de lliure designació, de tres llocs singulars al
MA/016/08), procés resolt l’any 2009.
Processos selectius del cos d’Agents Rurals
Resolució MAH/1904/2008, de 12 de juny, de nomenament de funcionaris
de l’escala auxiliar, categoria d’agent auxiliar, del cos d’Agents Rurals de
la Generalitat de Catalunya (núm. de registre de la convocatòria 01/06).
Resolució MAH/3706/2008, de 25 de novembre, per la qual s’aprova
i es fa pública la part general i la part específica del temari de les
proves selectives mitjançant el sistema de lliure accés per a l’ingrés a
l’escala auxiliar, categoria d’agent auxiliar, del cos d’Agents Rurals de la
Generalitat de Catalunya.
Concursos generals de mèrits i capacitats del cos d’Agents Rurals
Resolució MAH/2964/2008, de 29 de setembre, de convocatòria de
concurs general de mèrits i capacitats per a la provisió de llocs de treball
d’agent auxiliar de l’escala auxiliar i d’agent de l’escala bàsica del cos
d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya (convocatòria de provisió
núm. MA/01/08/AR) (correcció d’errada en el DOGC núm. 5242, pàg.
77589, de 23.10.2008), resolt l’any 2009.
Canvi de destinació de personal laboral
Resolució MAH/1838/2008, de 4 de juny, de convocatòria de concurs
de canvi de destinació per a la provisió de llocs de treball de personal
laboral fix i de personal laboral fix de caràcter discontinu de la categoria
de recepcionista del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici del Departament de Medi Ambient i Habitatge (núm. de registre de
convocatòria LMA/001/08). Procés declarat desert mitjançant Resolució
MAH/2447/2008, de 22 de juliol.
91
El Departament va disposar
d’un pressupost inicial de 66,279
milions d’euros.
Nòmines i despeses de personal
El capítol I del pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge
va disposar d’un pressupost inicial de 66,279 milions d’euros per fer
front a les despeses de personal (Nòmines i Seguretat Social). D’aquests,
44,209 milions (66,70%) es van destinar a despeses del personal de
l’Administració (alts càrrecs i personal eventual, funcionari, interí i laboral)
i 22,278 milions (33,30%) es van destinar al pagament de les retribucions
del personal operatiu del cos d’Agents Rurals.
La gestió d’aquest pressupost s’ha dut a terme d’acord amb el que
disposa la Llei 16/2007, de 21 de desembre, de pressupostos de la
Generalitat de Catalunya per al 2008 (DOGC 5038 de 31.12.2008) i les
instruccions rebudes del Departament d’Economia i Finances.
Per adequar els crèdits d’aquest pressupost a les necessitats reals
esdevingudes durant l’exercici, s’han tramitat 4 expedients de modificació
de crèdit i 35 expedients de permutes de dotacions pressupostàries.
La complexitat de les actuacions i el seu nombre han motivat un augment
significatiu dels moviments en la confecció de la nòmina, que han
sobrepassat els 4.200.
Pel que fa a les actuacions en el marc dels plans d’ocupació, s’ha
disposat d’una dotació de 53 treballadors al Pla de vigilància i prevenció
d’incendis forestals, de 87 treballadors adscrits al Pla de parcs naturals i
fauna salvatge i de 21 treballadors adscrits al Pla d’activitats cinegètiques
i piscícoles. Les retribucions s’han imputat al capítol IV del pressupost
de Medi Ambient i Habitatge, el qual ha rebut una subvenció del Servei
d’Ocupació de Catalunya. El cost total del projecte ha estat de 947 milions
d’euros.
Formació 2008
L’activitat formativa del Departament ha estat adreçada a la millora de les
capacitats tècniques, l’actualització de coneixements específics, el domini
de programari informàtic i el perfeccionament d’habilitats lingüístiques i
comunicatives aplicades a la feina diària.
El Pla de formació s’elabora mitjançant la detecció de necessitats que donen
lloc a l’organització de diferents accions formatives, finançades mitjançant el
pressupost assignat al Departament de Medi Ambient i Habitatge a l’Acord
per a la Formació Continuada a les Administracions Públiques (FFC) i amb la
part corresponent a formació del pressupost del DMAH.
Durant l’any 2008, s’han
organitzat 98 activitats
formatives per a 2.160 persones.
D’altra banda, s’ha gestionat
l’assistència de 581 persones a
activitats externes o de l’Escola
d’Administració Pública.
92
Durant l’any 2008, s’han organitzat 98 activitats formatives per a 2.160
persones. D’altra banda, s’ha gestionat l’assistència de 581 persones a
activitats externes o de l’Escola d’Administració Pública.
La Direcció del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la
col·laboració de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya,
va endegar l’any 2008 un Pla de formació específic per als seus
comandaments que donés suport al projecte estratègic de millora i canvi
envers una cultura de resultats.
Aquest Pla es va desenvolupar en tres nivells de comandament:
subdirectors, caps de servei, caps de secció i llocs de nivell assimilat. S’ha
donat formació a 196 càrrecs de comandament amb un total de 6.507
hores de formació.
Distribució del personal del Departament en data 31.12.2008
Personal laboral
Total
Xifres absolutes
18
1.381
186
1.585
Xifres relatives (%)
1,14
87,13
11,73
100,00
Distribució del personal del Departament en data 31.12.2008 per grups
Xifres absolutes
Grup A
Grup B
Grup C
Grup D
Grup E
Total
Gabinet del DG de Polítiques
conseller Ambientals i DG de Qualitat DG del Medi
Secretaria
Secr. General
Sostenibilitat
Ambiental Natural
d’Habitatge
ST
Total
6446
64
8646
92
398
164
1043
2459
156
17
3
9427
2150527
37
10
14
29354
65473
11
0
0
8
3
9
31
145
63
97
857
148
275
1.585
Distribució del personal de les empreses públiques en data 31.12.2008
Xifres absolutes
Agència Cat.
de l’Aigua
Alts càrr./ev.
1
P. funcionari
18
P. laboral
678
Total
697
Agència de
Centre
Residus Aigües Ter-
Propietat
de Catalunya
Llobregat
Forestal
1
1
0
3
04
193
234
39
197
235
43
Servei Administració, Meteorològic
Promoció i
Forestal
de Catalunya
1
1
1
0
0
0
65
338
265
66
339
266
Distribució del personal de les empreses públiques en data 31.12.2008. Per grups
Xifres absolutes
Agència de
Agència Cat.
Residus Aigües Ter-
de l’Aigua
de Catalunya
Llobregat
Grup A
354
12949
Grup B
114
1445
Grup C
1955
104
Grup D
2446
37
Grup E
10
2
0
Total
697
196
235
Centre
Servei Administració, Propietat Meteorològic
Promoció i
Forestal
Forestal de Catalunya
2052
10949
144
160
25
8556
72
1
2
0
120
0
3
13
0
43
66
338
266
93
Servei de Gestió Interna, Subministraments i Serveis
Negociat de Compres i Serveis Generals
S’ha subministrat mobiliari per un import de 249.194,50 €, material
d’oficina per un import de 109.215,81 €, consumibles informàtics per un
import de 202.880,00 €, impresos per un import de 127.558,08 €, paper
reciclat per un import de 51.864,41 €, cartografia per un import de 251,10
€ i petits electrodomèstics per un import de 39.074,55 € a diverses unitats
del Departament i a parcs naturals, oficines comarcals i Serveis Territorials.
Han continuat els contractes plurianuals de lloguer de copiadores per a les
diferents unitats del Departament per un import de 86.307,09 €.
S’han equipat amb calçat i vestuari adequats tècnics forestals, personal
de parcs naturals i tècnics dels Serveis Territorials a Barcelona, Tarragona,
Lleida, Girona i les Terres de l’Ebre, els quals, ateses les característiques
dels llocs de treball que ocupen, han de disposar de les eines necessàries
per dur a terme la seva tasca, ja que no disposar-ne comporta prendre
riscos. També s’ha equipat amb vestuari adient el col·lectiu de subalterns
amb un cost conjunt de 12.788 €.
Ha continuat el contracte de neteja per garantir les condicions d’higiene
òptimes en totes les instal·lacions del DMAH per un import total de
742.861,99 €.
S’ha contractat de nou el servei de seguretat per a les oficines de l’edifici
de la seu central del Departament per a tot l’any 2008, i també el servei de
seguretat per a les dependències de Vallcalent a Lleida per als últims sis
mesos amb una despesa total de 188.316,40 €.
Han continuat els contractes de serveis següents:
• Servei de missatgeria amb una despesa de 161.699,33 €
• Servei de manteniment de maquinària diversa amb una despesa de
13.494,40 €
• Servei de correus amb una despesa de 368.195,20 €
• Servei de reprografia amb una despesa de 29.786,75 €
• Servei de reprografia del ST a Lleida amb una despesa de 3.954,04 €
• Servei de reprografia del ST a Girona amb una despesa de 3.503,70 €
94
Pel que fa als serveis de manteniment, cal destacar:
Concepte
Import (Euros)
Manteniment de les instal·lacions de la seu central del DMAH
29.400,20
Manteniment dels contenidors sanitaris i catifa (seu central del DMAH)
11.243,70
Manteniment de l’arc detector de metalls (seu central del DMAH)
366,57
Manteniment i control dels circuits de climatització (seu central del DMAH) 11.560,56
Neteja i desinfecció de l’aigua calenta (seu central del DMAH)
6.511,08
Manteniment de la gòndola (seu central del DMAH)
1.113,80
Manteniment de la Sala d’Actes (seu central del DMAH)
19.965,05
Manteniment de l’arc detector de la paqueteria (seu central del DMAH)
3.482,92
Manteniment de la jardineria (seu central del DMAH)
10.701,96
Manteniment de les instal·lacions de Torreferrussa i ST a Barcelona,
Tarradellas i París
24.044,90
Manteniment dels ascensors (seu central del DMAH)
25.595,03
Manteniment de la jardineria dels ST a Tarragona
3.048,48
Manteniment de la climatització i l’electricitat dels ST a Tarragona
2.365,00
Manteniment dels aparells d’aire condicionat dels ST a Girona
1.379,04
Manteniment de les tovalloles a la seu central i els ST a Girona
6.758,64
Manteniment de les fonts d’aigua a la seu central, ST a Tarragona
i oficines del c. de París, de Barcelona
3.650,81
Manteniment de la font d’aigua a l’Oficina Comarcal del Tarragonès
i laboratori de Lleida
1025,76
Manteniment dels ascensors al PN d’Aigüestortes i Estany
de Sant Maurici (Boí i Espot)
2789,16
Manteniment de la jardineria dels ST a les Terres de l’Ebre
974,40
Manteniment dels ST a Lleida
10.344,00
Manteniment de la climatització i l’electricitat dels ST a les Terres de l’Ebre
3.456,31
Manteniment dels STH a Girona
2.230,56
Manteniment de l’aire condicionat dels STH a les Terres de l’Ebre
823,97
Manteniment de la climatització dels STH a Lleida5.297,62
Manteniment de la calefacció dels STH a Girona
305,20
Manteniment de les copiadores del DMAH
74.084,70
Total
262.519,42 €
D’altra banda, s’han efectuat diverses reparacions, no incloses en els
contractes de manteniment, a diferents oficines, i també remodelacions
d’espais que han comportat la contractació d’un servei de mudances,
ja que el Departament de Medi Ambient i Habitatge no disposa de
personal suficient i qualificat. Aquestes actuacions han comportat un
increment pressupostari considerable en aquest Servei de Gestió Interna,
Subministraments i Serveis.
També s’ha fet el seguiment en el temps dels consums d’electricitat,
aigua, gas i carburant per a calefacció de les dependències del
Departament.
•
•
•
•
Electricitat amb una despesa de 519.946,78 €
Aigua amb una despesa de 53.686,02 €
Gas amb una despesa de 16.928,16 €
Carburant per a calefacció amb una despesa de 9.272,13 €
95
La despesa aproximada de
l’exercici 2008 en el Negociat de
Compres i Serveis Generals ha
estat de 3.253.297,86 €.
La despesa aproximada de l’exercici 2008 en el Negociat de Compres i
Serveis Generals ha estat de 3.253.297,86 €.
Suport Idiomàtic
Quant a la formació en català, s’han dut a terme un Curs de redacció de
documents administratius de 40 h (21 inscrits, 16 examinats, 12 aptes),
amb un cost de 3.600 EUR, i un Curs de redacció d’informes tècnics de
30 h (26 inscrits, 22 examinats, 22 aptes), amb un cost conjunt de 2.700 €,
finançats amb fons AFCAP.
Dins del programa de formació lingüística, s’han dut a terme 150 hores
de formació en llengua anglesa repartides entre un grup de nivell
preintermedi (50 h, 21 inscrits, 10 examinats, 8 aptes); un grup de nivell
intermedi (50 h, 33 inscrits, 20 examinats, 18 aptes), i un grup d’habilitats
orals (50 h, 28 inscrits, 14 examinats, 14 aptes) reservat a persones amb
un nivell avançat. Aquesta formació va ser a càrrec dels fons AFCAP. La
dinàmica de la formació en llengua anglesa és mantenir la continuïtat de
grups i de progressió a través de diferents nivells, en un plantejament a
mitjà termini.
S’han determinat perfils lingüístics en el procés de selecció de personal
de nova incorporació (10 proves, 12 aspirants), i s’ha avaluat el nivell de
suficiència en convocatòries per a càrrecs de comandament (1 prova, 1
examinand).
Han tingut continuïtat les tasques de revisió i correcció dels textos
de les publicacions incloses en el Pla editorial del Departament i de
documentació administrativa en les llengües catalana, castellana, francesa
i anglesa (6.005 planes); de disseny d’impresos i formularis diversos;
de resolució de consultes sobre normativa lingüística, terminologia i
toponímia; i d’atenció sobre les proves de llengua catalana dutes a terme
pels organismes competents en el domini lingüístic català. S’han assumit
traduccions entre les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa de
poca extensió (1.118 planes de traducció directa, 22 planes d’inversa), i
la revisió d’aquelles traduccions destinades a ser editades o objecte de
difusió àmplia a fi d’assegurar-ne la qualitat.
S’ha assessorat el personal del DMAH sobre les opcions de traducció
automàtica i sobre el funcionament dels programaris de traducció.
Finalment, a petició de la DG de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, s’ha
mantingut, supervisat i coordinat la traducció a l’anglès i al castellà dels
continguts del web del DMAH, i la revisió complementària dels continguts
en català.
El fons documental del
Departament de Medi Ambient i
Habitatge roman en 4 dipòsits, on
es custodien unes 26.000 capses.
96
Arxiu Central Administratiu
El fons documental del Departament de Medi Ambient i Habitatge roman
en 4 dipòsits, on es custodien unes 26.000 capses:
• Av. Diagonal (Serveis Centrals) • Dr. Roux (DG del Medi Natural) • Aragó (Habitatge) 11.000 capses
10.000 capses
3.500 capses
• Sant Feliu de Llobregat: una nau on hi ha 1.500 capses dels expedients
de les llicències d’activitats classificades.
També hem de tenir en compte els dipòsits d’arxiu dels serveis territorials,
que en total representen un total aproximat d’entre 10.000 i 15.000
capses.
Tractament de fons
Enguany, s’ha continuat donant suport a les diferents unitats del
Departament per explicar la classificació, l’ordenació i la descripció dels
expedients, i també l’adequació de la seva documentació al quadre de
classificació.
S’ha dut a terme la transferència a l’Arxiu Nacional de Catalunya de 697
unitats d’instal·lació corresponents a 5.636 expedients de les llicències
d’activitats classificades dels anys 1989 a 1990.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge no ha presentat l’any 2008
cap proposta d’avaluació documental a la Comissió Nacional d’Accés,
Avaluació i Tria Documental del Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicació.
S’ha dut a terme la transferència
a l’Arxiu Nacional de Catalunya
de 697 unitats d’instal·lació
corresponents a 5.636 expedients
de les llicències d’activitats
classificades dels anys 1989 a
1990.
S’han destruït 50 metres lineals de documentació avaluada (gestió i
control dels vals de menjador, llistats de nòmina, proves de selecció de
personal (exàmens), etc.
Arxiu Central de l’avinguda Diagonal, 523-525, de Barcelona
Transferències dels arxius de gestió a l’Arxiu Central: Durant l’any 2008,
s’han rebut un total de 40 transferències de documentació de les unitats
de gestió amb un total de 1.097 unitats d’instal·lació.
Transferència de l’Arxiu Central a l’Arxiu Nacional de Catalunya: L’any
2008 no s’ha fet cap transferència a l’Arxiu Nacional.
Consulta i préstec de documentació
Aquest servei que ofereix l’Arxiu Central als seus usuaris segueix la tònica
ascendent dels anys anteriors.
Registre general
La unitat d’arxiu també coordina l’administració de l’aplicació S@rcat
de registre d’entrada i sortida de documents, que vol dir l’administració
dels codis d’unitats, codis d’usuaris i control dels assentaments de les 61
unitats de registre que té actualment el Departament.
Nombre d’assentaments
Registre de l’av. Diagonal - Serveis Centrals: 26.726 assentaments
d’entrada i 25.415 assentaments de sortida.
Registre del carrer del Dr. Roux - DG de Medi Natural: 15.825
assentaments d’entrada i 17.151 assentaments de sortida.
97
Registre del carrer d’Aragó - Secretaria d’Habitatge i DG de Qualitat de
l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge: 82.226 assentaments d’entrada i
72.751 assentaments de sortida.
Registre d’av. de Josep Tarradellas, 34–36 - DG de Promoció de l’Habitatge:
0685 assentaments d’entrada i 3635 assentaments de sortida.
Pel que fa a telefonia fixa, la
totalitat de les línies és de 1.122,
Negociat de Serveis de Telefonia
Pel que fa a telefonia fixa, la totalitat de les línies és de 1.122, dedicades
majoritàriament a la comunicació telefònica. Han estat gestionades amb
un pressupost d’1.275.000 €.
El manteniment de les centrals gestionades pel Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) té un pressupost
de 22.622 €.
Els serveis que es desprenen d’altres sistemes de comunicació són
el manteniment del SAI de Torreferrussa amb un import de 1.533 € i el
manteniment dels aparells buscapersones amb 900 €.
Pel que fa a telefonia mòbil, la totalitat de línies és de 457.
Servei de prevenció de riscos laborals
El Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL), durant l’any 2008, ha
seguit desenvolupant les activitats preventives previstes en la normativa
vigent, i ha continuat treballant en la integració de la prevenció en la gestió
de l’organització i en el foment de la cultura preventiva en tots els àmbits
del Departament.
Modalitats preventives
En compliment de l’article 10 del RD 39/1997, de 17 de gener, pel qual
s’aprova el reglament dels serveis de prevenció, l’organització dels
recursos necessaris per a l’acompliment de les activitats preventives,
en el Departament de Medi Ambient i Habitatge, es fa d’acord amb les
modalitats següents:
• Servei de prevenció de riscos laborals propi que assumeix les
especialitats preventives de: Seguretat en el treball, higiene Industrial i
ergonomia i psicosociologia aplicada.
• Contractació de serveis de prevenció de riscos laborals aliens pel que fa a
l’especialitat de medicina del treball; i a la realització d’estudis específics
d’higiene industrial, d’ergonomia i psicosociologia aplicada, entre d’altres.
• Medicina del treball, la missió de la qual és la vigilància de la salut.
Aquesta especialitat el DMAH la té contractada amb diversos serveis
de prevenció aliens que durant l’any 2008 han estat els següents:
ICESE Prevención a Barcelona; Tecnologia en Prevención a Girona;
MC Prevenció, SP Asepeyo i ICESE Prevención a Lleida; i MRM SP,
SP Asepeyo i ICESE Prevención a Tarragona i Terres de l’Ebre.
Estudis específics concertats amb ICESE Prevención, SL: avaluació
higiènica de soroll; i amb la mútua ASEPEYO: estudi d’exposició a
vibracions cos sencer.
98
A efectes de col·laboració amb el SPRL, també hi ha un treballador
designat a cadascun dels Serveis Territorials.
Actuacions preventives
El nombre de documents derivats de les actuacions preventives dutes
a terme pel personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals
l’any 2008 en les especialitats de: seguretat en el treball, higiene industrial
i ergonomia, i psicosociologia aplicada, d’acord amb les disposicions de
la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (LPRL) i la Llei 54/2003, de
reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals ha estat el
següent:
•
•
•
•
•
•
Avaluacions de riscos: 47
Plans d’emergència i autoprotecció: 15
Simulacres d’evacuació: 8
Informes de millora de condicions de treball: 22
Informes psicosocials: 26
Informes d’investigació d’accidents: 36
Les actuacions de vigilància de la salut realitzades per la metgessa
especialista en medicina del treball del SPRL:
• 114 visites – oferiment d’exàmens de salut inicials
• 21 informes d’actuacions específiques (19 interns i 2 externs)
En l’especialitat de medicina del treball i d’acord amb l’article 22 de
la LPRL, els serveis de prevenció aliens contractats pel DMAH han
realitzat un total de 754 exàmens de salut específics (periòdics, de nova
incorporació, reincorporació o canvi de lloc de treball), distribuïts de la
manera següent:
•
•
•
•
Les actuacions de vigilància de la
salut realitzades per la metgessa
especialista en medicina del
treball del SPRL:
114 visites – oferiment d’exàmens
de salut inicials
21 informes d’actuacions
específiques (19 interns i 2
externs)
Demarcació territorial de Barcelona – 385
Demarcació territorial de Girona – 84
Demarcació territorial de Lleida – 149
Demarcacions territorials de Tarragona i de Terres de l’Ebre – 136
De conformitat amb els articles 18 i 19 de la LPRL pel que fa a la
informació i formació, es van dur a terme les activitats formatives en
matèria de prevenció de riscos laborals proposades pel Servei de
Prevenció de Riscos Laborals, que s’inclouen dins de l’apartat de formació
del Departament.
Altres actuacions
També en el marc de l’assessorament dels comitès de seguretat i salut
del Departament, i de la participació en les reunions de responsables
dels serveis de prevenció de riscos laborals propis de la Generalitat de
Catalunya es van dur a terme les reunions següents:
99
Reunions ordinàries del comitè de seguretat i salut del DMAH4
Reunions ordinàries del comitè de seguretat i salut del CAR4
Reunions extraordinàries dels comitès de seguretat i salut
7
Reunions de responsables dels serveis de prevenció propis
9
S’han investigat els 36 accidents
laborals amb baixa registrats,
dels quals 6 han estat in itinere.
Sinistralitat laboral
Pel que fa a l’estudi de la sinistralitat laboral, s’han investigat els 36
accidents laborals amb baixa registrats, dels quals 6 han estat in
itinere.
L’ocupació desenvolupada per les persones accidentades amb baixa
(exclosos in itinere-, segons la classificació dels comunicats oficials
d’accident, resta reflectida en el quadre següent:
Professionals de les ciències naturals (agents rurals)
18
Enginyers tècnics i similars4
Auxiliars administratius amb tasques d’atenció al públic
3
Peons forestals
3
Veterinaris
1
Ordenances
1
Els índex anuals de sinistralitat dels accidents amb baixa del DMAH
(exclosos els accidents in itinere) corresponents al 2008 són:
• Índex de freqüència (IF) : 10,07
• Índex d’incidència (II): 1.773,05
L’Índex d’incidència obtingut és un 53% inferior a l’Índex d’incidència
mitjà dels accidents amb baixa al sector de l’Administració Pública a
Catalunya.
Les activitats principals realitzades per l’Àrea d’Organització durant l’any
2008 són les següents:
Estructures orgàniques i funcionals i dimensionament dels recursos
humans
A l’Àrea d’Organització li corresponen les tasques d’estudi i elaboració
de propostes de creació, modificació i racionalització de les estructures
orgàniques i funcionals del Departament i la seva implementació i
avaluació.
Al llarg de l’any 2008, s’han realitzat diversos informes, anàlisis i
estudis previs relatius als projectes i a les propostes de diferents
unitats directives del Departament. Cal destacar el projecte de decret
pel qual s’aprova el reglament general de desplegament de la Llei
16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i s’adapten els
seus annexos.
100
Pel que fa al dimensionament de recursos humans, s’han realitzat
diferents estudis i propostes per a les unitats que s’indiquen a
continuació:
•
•
•
•
•
Gabinet del conseller
Serveis Territorials a Barcelona
Serveis Territorials a Tarragona
Oficina contra el Canvi Climàtic
Consolidació en plantilla de la Direcció General de Qualitat Ambiental
dels reforços dedicats a la Llei d’intervenció integral de l’Administració
(LIIAA)
Finalment, cal destacar la presentació a la Secretaria de Funció
Pública i Modernització de l’Administració dels resultats de l’estudi de
contextualització dels nivells dels llocs de treball del personal funcionari
del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Processos
Elaboració del catàleg de processos
L’Àrea d’Organització de la Direcció de Serveis és la unitat encarregada
de dissenyar i coordinar l’elaboració del catàleg de processos del
Departament. Aquest catàleg és un instrument cabdal a l’hora de donar
respostes integrals i globals per a la millora de la gestió de l’activitat del
Departament, així com dels serveis que s’ofereixen. Durant l’exercici 2008
s’han realitzat 87 entrevistes per començar a inventariar els processos
del DMAH i s’ha encarregat un aplicatiu informàtic que doni suport al
tractament de la informació recollida en tot aquest procés de catalogació
procedimental.
Instruccions operatives de la Secretaria General
Durant l’any 2008 s’han aprovat les instruccions operatives d’aplicació al
personal del Departament següents:
• Instrucció ISG-1/2008, per la qual es regula el Protocol
d’organització i establiment de les funcions del personal adscrit a la
Direcció General del Medi Natural i als Serveis Territorials del DMAH
que forma part de les guàrdies d’incendis de la campanya anual
d’incendis forestals.
• Calendari de gestió del DMAH: Document intern que té com a
objectiu incrementar l’eficiència en la gestió de diferents expedients
transversals del Departament de Medi Ambient i Habitatge en el
sentit de preveure i planificar amb antelació suficient les actuacions
que comporten la tramitació de certs tipus d’expedients com són
els expedients de contractació, de modificacions pressupostàries,
d’elaboració de les bases i de les convocatòries de subvencions i les
subvencions directes.
La metodologia utilitzada per a la seva elaboració es basa en la
constitució de grups de treball coordinats per l’Àrea d’Organització
per a la descripció, anàlisi i millora dels processos, potenciant la
participació de les persones que hi intervenen.
101
Projecte de declaració ambiental unificada (DAU)
L’Acord del Govern de la Generalitat, de 17 de juliol de 2007, va aprovar
les mesures per a la reducció de barreres a l’activitat econòmica i
empresarial i la simplificació de les seves relacions amb l’Administració.
Per donar compliment a la mesura 35 d’aquest mandat governamental, a
mitjan de 2007 es va iniciar el Projecte de la declaració ambiental unificada
(DAU) del Departament. Els objectius assolits, en les seves diverses fases,
han estat els següents:
• Fase 1: diagnòstic de la situació actual quant a la documentació
que les empreses i activitats han d’aportar al Departament de Medi
Ambient i Habitatge, a l’ACA i a l’ARC. Eliminació d’elements repetitius
que facilitin a les activitats, i estandarització de tots els elements
d’informació que faciliten la interoperabilitat.
• Fase 2: estudi dels processos, tecnologia i organització dels impactes
provocats per la DAU a les diferents unitats directives. El resultat ha
estat l’informe detallat del disseny de la DAU que ha de facilitar la gestió
del canvi.
• Fase 3: una vegada consensuada el suport estructural de la DAU, a
finals de 2008 s’ha col·laborat en la preparació del plec tècnic per al
disseny i desenvolupament de la plataforma tecnològica.
Seguretat de la informació i protecció de dades personals
Dins del marc de la Comissió de Seguiment de la Seguretat de la
Informació del DMAH, l’Àrea d’Organització col·labora, juntament
amb els altres òrgans i unitats responsables, en el desenvolupament
organitzatiu derivat dels requeriments de la Llei orgànica de protecció de
dades personals (LOPD). A l’Àrea d’Organització li correspon millorar els
processos i circuits interns per garantir el compliment de la política de
seguretat de la informació del Departament.
A tal efecte, l’Àrea d’Organització ha creat a la intranet del Departament
un apartat concret relatiu a la protecció de dades personals que inclou
tota la normativa aplicable, un glossari amb els conceptes de protecció
de dades principals, informació general sobre la LOPD i un apartat sobre
les preguntes més freqüents, així com tots els procediments aplicables a
les persones pel que fa als seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i
oposició.
L’any 2008 es va realitzar una auditoria a l’Agència Catalana de Protecció
de Dades (APDCAT) relativa al compliment de l’article 5 de la LOPD. L’Àrea
d’Organització va ser designada com a interlocutora amb l’APDCAT i
l’auditoria es va realitzar en dues fases. A la primera fase es va recollir
l’inventari de processos del Departament en què hi ha recollida de dades
de persones. La segona fase va consistir a examinar amb profunditat
tres processos seleccionats per l’APDCAT per auditar el compliment de
l’article 5 esmentat relatiu al dret d’informació en la recollida de dades.
Durant l’any 2008 també s’ha col·laborat per fer diverses sessions
informatives sobre la LOPD per al personal del DMAH i que són
accessibles per a tot el personal a la intranet del DMAH.
102
Impuls a l’Administració electrònica
L’Àrea d’Organització impulsa, dins del Departament, la implantació del
model d’Administració electrònica. Amb aquest objectiu, s’han impulsat
una sèrie d’actuacions en col·laboració amb el Consorci d’Administració
Oberta i Electrònica de Catalunya (AOC) i amb l’Oficina per al
Desenvolupament de l’Administració Electrònica (ODAE). L’any 2008 s’han
realitzat les actuacions següents:
• Presentació telemàtica de dues convocatòries de subvencions de
la Direcció General de Qualitat Ambiental destinades a ens locals,
mitjançant l’extranet de les administracions públiques catalanes, la
plataforma eaCat.net.
• Portal Serveis i Tràmits. S’ha col·laborat per ampliar els tràmits del
Departament que es poden presentar telemàticament a través del
portal de Serveis i Tràmits, concretament amb els permisos de pesca en
zones controlades.
• L’Àrea d’Organització impulsa la utilització del certificat digital entre
el personal del Departament. Des de l’any 2006 i fins el 2008, s’han
sol·licitat 74 certificats digitals per al personal del DMAH a l’Agència
Catalana de Certificació Digital (CATCert).
• Coordinació de la implantació i la formació corresponent de la
Plataforma d’Integració i Col·laboració Administrativa (PICA) al personal
del DMAH. La PICA és una plataforma tecnològica que coordina i
facilita l’intercanvi d’informació entre les diferents administracions
públiques catalanes (departaments de la Generalitat de Catalunya i
Administració local) i entre aquestes i l’Administració general de l’Estat
d’una manera ràpida, segura i legal.
• Juntament amb les unitats gestores i l’Àrea TIC, la participació en la
implantació i la formació corresponent d’aplicatius de gestió nous que
impliquen la implementació gradual de l’Administració electrònica en
la gestió interna i externa del DMAH: Aprofitaments forestals (AFOAPROF), nuclis zoològics, taxes complementàries del CAR, àrees
recreatives i convenis.
• Seguiment del model teòric de tramitació electrònica, instrument
estratègic corporatiu que ha de donar suport a les diferents àrees de
la Generalitat de Catalunya involucrades en el disseny de les seves
tramitacions.
Altres temes
Seguiment del Projecte de decret per a l’impuls i desenvolupament dels
mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat. Aquest Projecte
normatiu impulsa un model d’Administració electrònica a Catalunya, que
té el seus pilars bàsics en els principis de cooperació interadministrativa,
d’economies d’escala i simplificació administrativa. Es pretén millorar
l’eficiència i l’eficàcia internes i, subsegüentment, el servei que es presta
als ciutadans. A més, l’aplicació dels mitjans electrònics ha de servir per
revisar els procediments i els serveis i, si s’escau, per reduir la càrrega
documental de l’interessat i els terminis de resolució.
103
El DMAH durant l’exercici de
2008 ha tramitat un total de 147
expedients de contractació.
Servei de Contractació, Patrimoni i Expropiacions
El DMAH durant l’exercici de 2008 ha tramitat un total de 147 expedients
de contractació. La despesa que això ha suposat és de 23.510.454,04 €
, els quals atenent a l’objecte contractual es distribueixen en 133.813,45
€ d’obres 2.384.849,41 € de subministraments, i 11.221.024,28 € serveis
i consultoria i assistència. S’han formalitzat també encàrrecs de gestió a
Forestal Catalana, SA per un import de 9.770.766,90 €.
Per unitats administratives, les propostes provenen de:
Unitat Administrativa
Obres Subministraments Serveis, consultoria i assistència
Secretaria General
1
6
35
Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 0
1
13
0
2
14
0
8
22
Direcció General d’Habitatge
0
0
15
Total
1
17
99
Tramitat un total de 1.037
contractes menors.
Encàrrecs
0
0
0
30
0
30
Contractes menors:
Durant l’any 2008 s’han tramitat un total de 1.037 contractes menors per
un import total de 6.795.163,95 €.
Detall dels contractes:
Secretaria General:
•
•
•
•
Consultoria i assistència: 22 contractes, per un import de 133.074,94 €
Obres: 31 contractes, per un import de 343.453,38 €
Serveis: 232 contractes, per un import de 1.207.997,65 €
Subministraments: 85 contractes, per un import de 408.550,18 €
Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat:
•
•
•
•
Serveis: 163 contractes, per un import de 884.034,90 €
Subministraments: 21 contractes, per un import de 119.919.75 €
Altres: 1 contracte, per un import de 1.000 €
Direcció General de Qualitat Ambiental:
•
•
•
•
Subministraments: 23 contractes, per un import d’119.919,75 €
Direcció General del Medi Natural:
• Consultoria i assistència: 13 contractes, per un import de 152.083,70 €
• Obres: 20 contractes, per un import de 242.554.43 €
104
• Serveis: 122 contractes, per un import d’1.075.357,80 €
• Subministraments: 60 contractes, per un import de 357.181,09 €
• Altres: 1 contracte, per un import de 997,6 €
Secretaria General d’Habitatge:
•
•
•
•
Subministraments: 14 contractes, per un import de 38.453,78 €
Convenis de col·laboració:
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha formalitzat els convenis
següents de col·laboració durant l’any 2008:
La Direcció de Serveis ha formalitzat els encàrrecs de gestió següents:
• Encàrrec de gestió amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell per donar
suport en les tasques pròpies administratives d’una oficina comarcal
del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Conveni 02/08).
• Encàrrec de gestió amb l’Ajuntament de Tremp per donar suport
en les tasques pròpies administratives d’una oficina comarcal del
Departament de Medi Ambient i Habitatge (Conveni 04/08).
• Encàrrec de gestió amb el Consell Comarcal de la Terra Alta per
donar suport en les tasques pròpies administratives d’una oficina
comarcal del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Conveni
06/08).
Dins d’aquesta Direcció, l’Àrea Tecnològica de la Informació i les
Comunicacions ha formalitzat els encàrrecs següents amb el Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de
Catalunya:
• Encàrrec de Serveis per a la gestió TIC d’àmbit contractat (Conveni
18/08).
• Encàrrec de Serveis centrals continuats corporatius i Serveis dedicats
d’allotjament i explotació de sistemes d’informació (Conveni 19/08).
• Encàrrec de Serveis de suport i ús de llicenciament de programari
(Conveni 20/08).
• Encàrrec de Serveis centrals continuats corporatius i Serveis dedicats
d’allotjament i explotació de sistemes d’informació (Conveni 35/08).
• Encàrrec de Serveis dedicats d’allotjament i explotació de sistemes
d’informació (Conveni 67/08).
• Encàrrec de Serveis centrals continuats corporatius (Conveni 69/08).
Dins d’aquesta Direcció, la Subdirecció General de Coordinació
Corporativa ha formalitzat els convenis següents:
• Conveni de col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública
de Catalunya per a la realització de pràctiques professionals de la
18a edició del mestratge en gestió pública (2005-2007) (Conveni
01/08).
105
• Encàrrec de gestió amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies
de la Informació per a l’elaboració de la política de seguretat de la
informació del Departament (Conveni 29/08).
• Encàrrec de gestió amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya per realitzar
els treballs adequats per disposar d’un sistema d’informació geogràfica
que doni resposta al tractament de les múltiples variables que
concorren en el territori (Conveni 62/08).
La Secretaria General ha formalitzat els convenis següents:
• Conveni de col·laboració amb la Unió de Pagesos de Catalunya en el
març del Xè Congrés de la Unió de Pagesos (Conveni 16/08).
• Conveni de col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i
Marí per al desenvolupament de la infraestructura de conducció entre el
Consorci d’Aigües de Tarragona i el sistema Ter- Llobregat (Conveni 33/08).
• Conveni de col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural
i Marí per a la financiació d’infraestructures del cicle integral de l’aigua
a Catalunya, d’acord amb la disposició addicional tercera de la Llei
orgànica 6/2006, de 17 de juliol, de reforma de l’Estatut de Catalunya
(Conveni 58/08).
• Conveni específic de col·laboració amb el Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural per al finançament de les infraestructures
de reg agrícola destinades a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua
(Conveni 59/08).
La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha formalitzat
els convenis següents:
• Conveni de col·laboració amb la Universitat de Primorska per a la
realització d’una estada de pràctiques dins el Departament de Medi
Ambient (Conveni 30/08).
• Conveni de col·laboració amb el Consell Assessor pel
Desenvolupament Sostenible, el Servei Meteorològic de Catalunya i
l’Institut d’Estudis Catalans per a l’impuls de l’avenç en el coneixement
dels efectes del canvi climàtic durant els anys 2008-2009 i per a la
redacció del 2n informe del canvi climàtic a Catalunya (Conveni 44/08).
• Conveni Marc de Cooperació Educativa amb la Universitat de
Barcelona per realitzar una estada de pràctiques dins de l’Administració
( Conveni 49/08).
• Conveni de col·laboració amb l’Autoritat del Transport Metropolità per a
l’explotació de l’enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 per determinar
la mobilitat a l’àmbit del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Oriental i el
Vallès Occidental (Conveni 56/08).
La Direcció General de Qualitat Ambiental ha promogut els convenis
següents:
• Conveni de col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de
l’Ajuntament de Barcelona per realitzar analítiques dels hidrocarburs
policíclics aromàtics, els compostos orgànics volàtils i la verificació del
patró de transferència d’ozó enfront del fotòmetre primari de referència
(Conveni 14/08).
106
• Conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona i el Servei
Meteorològic de Catalunya per a l’avaluació, vigilància, modelització
i posterior pronòstic diari de les concentracions de l’ozó troposfèric a
Catalunya durant l’any 2008 (Conveni 26/08).
• Protocol de col·laboració amb la Fundació del Gran Teatre del Liceu
de Barcelona per al desenvolupament d’un programa d’actuacions per
integrar el sector de la cultura dins l’àmbit de la sostenibilitat ambiental
(Conveni 34/08).
• Protocol de col·laboració amb la Fundació Cequip pel
desenvolupament d’un projecte d’ecodisseny al sector dels béns
d’equip (Conveni 52/08).
• Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Granollers pel
funcionament de l’estació de vigilància i previsió de la contaminació
atmosfèrica (Conveni 68/08).
La Direcció General del Medi Natural ha promogut els conveni següents:
• Conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per a la
millora del programari EXACT per a l’elaboració dels mapes de risc
d’incendis (Conveni 7/08).
• Denúncia del conveni entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca, traspassat al Departament de Medi Ambient i Habitatge i
Iniciatives Castillo de Peratallada, SL (Conveni 11/08).
• Acord Marc de col·laboració amb el CIRE per a la reinserció per
participar de manera conjunta en la planificació i desenvolupament
del Programa sinergia d’inserció sociolaboral i gestió mediambiental
(Conveni 12/08).
• Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de la Selva de Mar pel
qual s’acorda l’inici d’actuacions per a la cessió gratuïta de domini de
l’edifici “Trull de Can Rubies” per part de l’Ajuntament de la Selva de
Mar (Conveni 21/08).
• Conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per a
l’actualització i millora de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya i el
mapa de la vegetació a Catalunya (Conveni 24/08).
• Conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per a
l’actualització i millora del Projecte “Banc de dades de biodiversitat de
Catalunya” (Conveni 25/08).
• Conveni específic amb el Departament de Treball i Indústria per a la
concessió de subvencions per contractar treballadors desocupats per a
la realització d’obres i serveis d’interès general i social per a l’any 2008
(Conveni 27/08).
• Conveni de col·laboració per a la regulació del trànsit i estacionament
de vehicles en un sector de la parcel·la número 62 del polígon 1
(Conveni 28/08).
• Conveni de col·laboració amb el Liceu d’Ensenyament del Perigueux
per a la realització d’una estada de pràctiques dins el Departament de
Medi Ambient (Conveni 31/08).
• Conveni de col·laboració amb la Xarxa Custòdia del Territori per a
la creació de la comissió per al desenvolupament de la custòdia del
territori a Catalunya (Conveni 36/08).
• Conveni de col·laboració amb el Centre de Divulgació Ambiental
Soler de l’Espina per a l’allotjament d’animals irrecuperables per a
107
•
•
•
•
•
la natura procedents dels centres de recuperació de la Generalitat
de Catalunya amb finalitats educatives o científiques, i per millorar
la sensibilització del públic en general i els escolars, en particular
(Conveni 38/08).
Conveni de col·laboració amb el Zoològic Delta de l’Ebre, SA per a
l’allotjament d’animals irrecuperables per a la natura procedents dels
centres de recuperació de la Generalitat de Catalunya amb finalitats
educatives o científiques, i per millorar la sensibilització del públic en
general i els escolars, en particular (Conveni 39/08).
Conveni de col·laboració amb l’Escola de Natura del Mas Batllori per a
l’allotjament d’animals irrecuperables per a la natura procedents dels
centres de recuperació de la Generalitat de Catalunya amb finalitats
educatives o científiques, i per millorar la sensibilització del públic en
general i els escolars, en particular (Conveni 41/08).
Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Bagà per a l’adequació,
equipament i gestió d’un Centre d’Interpretació de Fauna del Parc
Natural Cadí-Moixeró (Conveni 50/08).
Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols
per a l’adequació, equipament i gestió del Centre d’Informació i
recepció de visitants a l’antiga estació del carrilet de Sant Feliu de
Pallerols (Conveni 55/08).
Conveni de col·laboració amb el Consell Superior d’Investigacions
Científiques per a la cobertura d’un lloc de patró d’embarcacions en la
bases antàrtica espanyola “Juan Carlos I” durant la campanya antàrtica
2007-2008 (Conveni 61/08).
La Secretaria d’Habitatge ha formalitzat els convenis següents:
• Conveni-model amb ajuntaments i consells comarcals per al
manteniment i la implantació de l’Oficina d’Habitatge del Municipi/
Consell Comarcal (Conveni 08/08).
• Encàrrec de gestió amb Adigsa, SA per a l’adequació de la 1a i 2a
planta de l’edifici de l’Avinguda Tarradellas, 34-36 (Conveni 15/08).
• Conveni de col·laboració amb Adigsa, SA relatiu a les actuacions
d’Adigsa com a entitat col·laboradora en les línies d’ajuts per a
arrendataris amb risc d’exclusió social amb dificultats per pagar els
lloguers i per propietaris d’habitatges desocupats (Conveni 23/08).
• Conveni de col·laboració amb el Departament d’Economia i la Fundació
“Un Sol Món” relatiu a l’assignació d’habitatges que provenen
d’herències intestades de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió (Conveni
43/08).
• Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Reus per a la promoció
d’una actuació urbanística adreçada a estimular l’habitatge assequible,
denominada sector B.14, al terme de Reus (Conveni 46/08).
• Conveni Marc amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per establir
un marc general de col·laboració entre les parts i de manera especial la
col·laboració entre l’Observatori COAC de l’Habitatge creat pel Col·legi
i l’Observatori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana, al qual es refereix
la disposició addicional setena de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
en el marc de les funcions que reglamentàriament li siguin atribuïdes
(Conveni 53/08).
108
• Convenis de col·laboració amb diferents entitats de crèdit per establir
línies de finançament preferencials per a l’adquisició d’habitatges i per
a les obres de rehabilitació protegides (Conveni 54/08).
• Conveni de col·laboració amb el Consorci de l’Habitatge de Barcelona
com a entitat col·laboradora en les línies d’ajuts a la rehabilitació
d’habitatges (Conveni 64/08).
• Encàrrec de gestió amb el Consorci de l’Habitatge de Barcelona relatiu
al pagament de les subvencions per a actuacions de rehabilitació
d’habitatges i edificis d’habitatges integrats en àrees de rehabilitació
integral, corresponents al programa de 2005 (Conveni 65/08).
Patrimoni i expropiacions:
L’any 2008 s’ha formalitzat el traspàs dels laboratoris d’assaig de Lleida,
Tarragona i Barcelona, així com el lliurament i la recepció de les mutacions
demanials de diverses parcel·les situades a les forests Saus, la Sala,
Espelt i Puig Castellar del TM de la Pobla de Lillet.
S’han tramitat també tres cessions de domini: a Mora d’Ebre, per construir un
edifici on s’ubicaran les oficines del DMAH i del DAAR; a Montmell i Querol i
Sant Martí Sarroca i al nucli de Senet, finca anomenada Serradora de Senet.
S’ha acceptat també la donació de les finques conegudes com Mas de
Melons i Matxerri al TM de Castelldans.
S’han formalitzat sis arrendaments de locals a Reus, Granollers, Sant
Boi de Llobregat, Barcelona i Falset. S’ha formalitzat la novació de dos
contractes d’arrendament a Vilanova i la Geltrú i a Tortosa.
S’ha gestionat també l’aplicació de la revisió, d’acord amb el percentatge
d’increment de l’IPC publicat per l’INE, de les rendes de tots els
arrendaments.
S’ha tramitat el pagament de les derrames ordinàries i extraordinàries de
totes les comunitats de propietaris.
El servei ha gestionat 36 expedients per tal que es declari la no-subjecció
de diversos tributs que graven la titularitat de forests catalogades o
afectades a un ús o servei públic.
Servei de Gestió Econòmica
Modificacions pressupostàries
Durant l’exercici 2008, s’han incorporat crèdits provinents de l’exercici
2007 per un import de 73.167.209,81 €. S’han tramitat diversos
expedients de transferència de crèdit entre departaments de la Generalitat
que han suposat un increment d’1.163.818,11 €. S’han generat i reintegrat
crèdits per un import global de 210.257.668,84 €.
Finalment, i una vegada comptabilitzades totes les variacions, incloses
les incorporacions de l’exercici 2007, el total de crèdits per dur a terme
les activitats i inversions del Departament van suposar durant l’exercici de
2008 un import de 804.901.576,86 €.
S’han incorporat crèdits
provinents de l’exercici 2007
per un import de 73.167.209,81
€. S’han tramitat diversos
expedients de transferència de
crèdit entre departaments de la
Generalitat que han suposat un
increment d’1.163.818,11 €. S’han
generat i reintegrat crèdits per un
import global de 210.257.668,84 €.
109
Generacions de crèdit
Unió Europea
Procedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost del
Departament de Medi Ambient i Habitatge i de les seves empreses s’han
generat crèdits per als conceptes següents:
Destinació al DMAH
Import ( €)
Interreg II C Pirineus mediterranis
190.902,14
Interreg III C Ecosind
69.941,78
Interreg III C Deduce43.821,81
304.665,73
Destinació pressupost ACA
Docup objectiu II 2000-06
2.617.588,47
2.617.588,47
Destinació pressupost Aigües Ter Llobregat
Ampliació i millora de la planta
potabilitzadora d’Abrera
Total UE
62.872.053,00
62.872.053,00
65.794.307,20
%
0,29%
0,11%
0,07%
0,46%
%
3,98%
3,98%
%
95,56%
95,56%
100,00%
També vam rebre ingressos de la Unió Europea en concepte de fons
de cohesió que no vam generar crèdit en el pressupost de despesa del
Departament per un import total d’11.167.921,00 €. Aquests crèdits no
es van generar atès que ja estaven previstos en el pressupost inicial del
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Fons de cohesió
rojectes de l’Agència de Residus de Catalunya
P
Projectes de l’Agència Catalana de l’Aigua
Total
Import (€)
3.200.000,00
7.967.921,00
11.167.921,00
Pressupost de l’Estat
Procedents del pressupost de l’Estat i amb destinació al Departament de
Medi Ambient i Habitatge s’han generat crèdits pels conceptes següents:
Descripció del concepte
Import (€)
MIMA Pla nacional de sanejament i depuració 92.223.865,00
MIMA Regeneració ambiental del riu Llobregat
1.000.000,00
MIMA Recuperació i valoració d’olis
usats durant l’exercici de 2006
1.314.825,23
IDAE Actuacions de millora de l’envolupant
tèrmic d’edificis 4.825.000,00
MITC Remodelació del barri de l’Estació
al municipi de Sallent5.000.000,00
110
%
65,91%
0,71%
0,94%
3,45%
3,57%
MAPA Per inversions forestals
en explotacions agràries
29.820,00
MIMA Fondo Patrimonio Natural:
Mitigación desertifiación
3.352.933,98
MIMA Aprofitament biomasa forestal, xarxa
elèctrica, plans recuperació espècies.
1.523.939,90
MIVA Subvencions habitatge
27.172.570,81
MIMA Parcs nacionals d’Aigüestortes
856.044,37
MIMA Actuacions millora i regeneració
ambiental del Llobregat455.593,08
MIMA Actuacions millora i regeneració
ambiental del Llobregat
2.172.974,45
Total
139.927.566,82
0,02%
2,40%
1,09%
19,42%
0,61%
0,33%
1,55%
100,00%
Taxes i preus públics
Procedent de les taxes i els preus públics recaptats pel Departament
de Medi Ambient i Habitatge s’han generat crèdits, en el pressupost del
Departament, per import total de 3.334.796,66€.
Procedent de les taxes i els preus
públics recaptats s’han generat
crèdits per import total de
3.334.796,66€.
Altres procedències
En el marc del Conveni entre l’empresa privada Fecsa-Endesa i
el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya per a la repoblació piscícola de les conques afectades per
les instal·lacions hidroelèctriques i per al funcionament del centre
de reproducció de llúdrigues, s’han generat crèdits per un import de
253.282,62 €.
La totalitat de la generació de crèdits per les diferents direccions generals i
per la procedència és:
Direccions generals
DG Qualitat Ambiental
DG Medi Natural
Resta
Total
Procedència
Unió Europea
Estat
Taxes i preus públics
Consorci Fecsa-Endesa
Servei d’ocupació
Total
Import (€)
%
1.586.587,42
16,35%
3.377.727,16
34,80%
3.950.586,6540,71%
789.971,17
8,14%
9.704.872,4
100,00%
Import (€)
65.794.307,20
139.927.566,82
3.334.796,66
253.282,62
947.715,54
210.257.668,84
%
31,29%
66,55%
1,59%
0,12%
0,45%
100,00%
111
Ingressos
Al Servei de gestió econòmica li correspon directament la gestió,
tramitació i liquidació dels ingressos, així com el control de la gestió
econòmica de les sancions imposades pel Departament.
Taxes
Import (€)
Caça
1.628.721,35
Pesca
606.275,27
Acreditació entitats col·laboradores
174.097,10
Ocupacions49.301,56
Serveis d’autorització ambiental d’activitats (IIAA) 930.156,40
Etiqueta ecològica i distintiu
de garantia de qualitat ambiental
17.806,66
Cèdula d’habitabilitat
1.333.897,18
Resta
119.563,33
Total
4.859.818,85
Preus públics
Aprofitaments forestals
Resta
Total
%
17,76%
6,61%
1,90%
0,54%
10,14%
0,19%
14,54%
1,30%
52,98%
Import (€)
124.877,79
110.090,75
234.968,54
%
1,36%
1,20%
2,56%
Sancions
Import (€)
Serveis d’autorització ambiental d’activitats (IIAA) 308.871,41
Incendis forestals
175.258,33
Multes coercitives
34.360,00
Forests
104.367,17
95.357,17
Conducció motoritzada
85.504,16
Resta
228.608,89
Total
1.032.327,13
%
3,37%
1,91%
0,37%
1,14%
1,04%
0,93%
2,49%
11,25%
Altres procedències
Import (€)
Reintegrament subvencions habitatge
808.965,77
Reintegrament resta de subvencions
85.923,33
Desqualificació d’habitatges
1.582.228,97
Resta568.251,19
Total
3.045.369,26
Total ingressos
9.171.483,78
%
8,82%
0,94%
17,25%
6,20%
33,20%
100,00%
Habilitació
Des de la mateixa unitat es gestiona l’execució dels fons de l’habilitació
que inclouen tots els crèdits que s’avancen en efectiu al Departament i es
justifiquen amb posterioritat a la seva disposició.
112
Dietes amb pagament tramitat en l’exercici de 2008
Direccions generals
Import (€)
%
Secretaria General
212.612,62
26,85%
DG polítiques ambientals sostenibilitat48.310,67
6,1%
DG Qualitat Ambiental
37.614,954,75%
DG Medi Natural425.576,2253,75%
67.620,33
8,55%
Total
791.734,79
100,00%
Fons de maniobra. Despesa pagada
Conceptes
Import (€)
Altres lloguers i canons terrenys
92.323,91
Atencions protocol·làries i representatives
69.408,53
Formació del personal propi47.833,13
Premsa, revistes, llibres i altres publicacions
25.954,78
Dietes de locomoció i trasllats
80.141,16
Resta
71.784,00
Total
%
23,83%
17,91%
12,35%
6,70%
20,68%
18,53%
387.445,51
100,00%
Import (€)
387.445,51
240.767,08
628.212,59
%
61,67%
38,33%
100,00%
Fons de l’habilitació. Despesa pagada
Conceptes
Fons de maniobra
Fons esporàdics
Total
Subvencions
Dintre del Servei de gestió econòmica correspon a la Secció de
Subvencions, entre d’altres, el seguiment de la tramitació de les
bases i convocatòries de les subvencions del Departament de Medi
Ambient i Habitatge i fer les gestions internes prèvies a l’atorgament i
justificació de les subvencions que concedeixen les unitats directives del
Departament.
Subvencions. Excloses de concurrència pública
Nombre
Import
Import
% pagat/
Direccions generals d’expedients
atorgat
pagat
atorgat
DG de Qualitat Ambiental
10421.117,08
221.146,2050,13%
DG polítiques ambientals i sostenibilitat
25
1.004.698,23576.302,6357,36%
DG de Medi Natural504.081412,83
3.180.804,96
77,93%
Total
85
5.507.228,14
3.978.253,79
72,23%
%
atorgat
7,65%
18,24%
74,11%
100,00%
113
Subvencions. Convocatòries
Nombre
Import
Import
DG de Qualitat Ambiental d’expedients
atorgat
pagat
Il·luminació exterior
124
2.107.806,34551.111,05
Implantació sistemes gestió ambiental ens locals
34
180.000,00
0,00
Implantació sistemes gestió ambiental empreses
108
383.750,83
383.750,83
Renovació distintius garantia i etiqueta ecològica
6140.062,3040.062,30
Emissions d’òxid vehicles pesants5
600000
0,00
Total
327
3.311.619,47
974.924,18
% pagat/
%
atorgat
atorgat
26,14%
63,65%
0,00%5,44%
100,00%
11,59%
100,00%
1,21%
0,00%
18,12%
29,43%
100,00%
DG Polítiques ambientals i sostenibilitat
Nombre
Import
Import
% pagat/
d’expedients
atorgat
pagat
atorgat
Canvi climàtic
36
696.518,33
340.109,9648,83%
Sostenibilitat local44
1.183.413,35
373.418,82
31,55%
Total
80
1.879.931,68
713.528,78
37,95%
%
atorgat
37,05%
62,94%
100,00%
DG de Medi Natural
Nombre
Import
Import
% pagat/
d’expedients
atorgat
pagat
atorgat
Canvi climàtic
36
696.518,33
340.109,9648,83%
Punts d’aigua de la xarxa bàsica de prevenció
i extinció d’incendis53
295.254,78
253.932,56
86,03%
Activitats apícoles
68
200.000,00
200.000,00
100,00%
Gestió forestal sostenible
3455.471.132,20
24.657,11
0,45%
Manteniment ADF
208
1.102.269,52
890.033,09
80,74%
Espais naturals protegits4064.220.797,87554.102,12
13,12%
Abella de la mel5
80.000,00
80.000,00
100,00%
Protectores d’animals
78
396.000,00
0,00
0,00%
Adquisició material ADF
201
1.245.205,52
1.195.922,58
96,05%
Tractament de la vegetació a les urbanitzacions
159
2.946.409,16
1.188.168,7540,32%
Zona d’influència socioeconòmica del Parc
Nacional d’Aigüestortes i Estany de St. Maurici
29
1.327.000
1.220.937,58
92,00%
Total
1.552 17.284.069,05 5.607.753,79 32,44%
Total ECP i Convocatòries públiques
2.049
27.982.848,34 11.274.460,54 40,29%
%
atorgat
37,05%
1,71%
1,16%
31,65%
6,38%
24,42%
0,46%
2,29%
7,20%
17,05%
7,68%
100,00%
100,00%
Nota. En aquest quadre no figuren les subvencions de la Secretaria d’Habitatge atès que aquesta presenta la seva pròpia memòria.
114
Des de la subdirecció general de Coordinació Corporativa s’ha fet el
seguiment dels Contractes Programa amb les empreses adscrites al
Departament: Agència Catalana de l’Aigua i Agència de Residus de
Catalunya. També s’ha fet el seguiment dels Contractes Programa
amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i amb el
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, en el qual participen diferents
Departaments de la Generalitat de Catalunya.
Des de la subdirecció també s’ha fet el seguiment del Pla
Econòmicofinancer de l’empresa Forestal Catalana, SA (FCSA), aprovat el
18 d’abril de 2006, que correspon a les obres d’infrastructura forestal que
es detallen en el propi pla per al període 2006-2009 i s’ha tramitat la nova
planificació 2008-2011, aprovada per Acord de Govern de 13 de maig
de 2008. Al llarg de l’exercici, s’han coordinat les peticions d’informes
jurídics i despeses pluriennals de les entitats adscrites. S’ha tramitat la
modificació d’Estatuts de Forestal Catalana SA i ADIGSA per a constituirse com a mitjà propi de la Generalitat de Catalunya, i la modificació
d’Estatuts del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
(CREAF) per incloure com a nou membre del Patronat el Centro Superior
de Investigaciones Científicas (CSIC).
Seguiment dels Contractes
Programa amb les empreses
adscrites al Departament:
i Agència de Residus de
Catalunya.
Del Pla Econòmicofinancer de
l’empresa Forestal Catalana, SA
(FCSA).
Gabinet tècnic
Àrea d’estudis i programació
Seguiment del Pla departamental 2007-2010
El Pla departamental és una eina de planificació, que permet definir
clarament què es vol fer en la legislatura, fer el seguiment del nostre
projecte i finalment avaluar la gestió.
Objectius del Pla departamental:
• Impulsar la cultura de la planificació i la gestió per objectius a tots els
nivells de l’organització.
• Permetre una major integració de la informació de l’activitat de totes
les unitats que depenen del DMAH en una base de dades comuna, i es
configura com un sistema d’informació a la direcció.
• Augmentar la transparència i objectivitat en el seguiment i avaluació en
la gestió.
• Fomentar la participació, el coneixement i la implicació dels treballadors
en els objectius del Departament.
• Facilitar la comunicació del nostre projecte a la societat.
El Pla departamental del DMAH té 315 actuacions i subactuacions,
agrupades en 7 objectius estratègics i 23 objectius operatius. També té
227 indicadors.
S’han preparat informes i documents sobre diferents actuacions del
Departament sol·licitats per l’equip de direcció del Departament i
d’altres departaments de la Generalitat. S’han dut a terme actuacions de
El Pla departamental del DMAH té
315 actuacions i subactuacions,
agrupades en 7 objectius
estratègics i 23 objectius
operatius.
115
coordinació de la participació del Departament en plans governamentals o
interdepartamentals.
A l’abril de 2008 es va establir
un sistema objectiu de càlcul
del grau d’execució de les
actuacions i objectius del Pla
departamental.
A l’abril de 2008 es va establir un sistema objectiu de càlcul del grau
d’execució de les actuacions i objectius del Pla departamental a partir
d’uns paràmetres que va establir el Departament de Presidència.
Un cop introduïdes aquestes dades a l’aplicació corporativa, es pot
calcular el percentatge d’execució d’una actuació o objectiu del
Pla departamental d’una manera objectiva, mitjançant una fórmula
matemàtica.
A l’octubre de 2008 es va donar accés a totes les unitats orgàniques a
l’aplicatiu del Pla de Govern, amb dos objectius:
• Millorar l’actualització de les dades. Es va descentralitzar la introducció
de les dades referents a la finalització de fases. És a dir, a partir de
l’octubre de 2008 les unitats responsables de les actuacions són les
que informen a l’aplicatiu sobre l’evolució de les seves actuacions. El
Gabinet Tècnic dóna suport a les unitats en aquesta tasca, comunicant
la informació que està pendent d’actualitzar, les fases que haurien de
finalitzar properament segons els calendaris previstos, les actuacions
que estan endarrerides, etc.
• Incrementar la implicació de les unitats orgàniques en el seguiment del
Pla. Pel fet de tenir accés a l’aplicatiu, les unitats orgàniques poden
generar els informes de seguiment i conèixer en tot moment el grau de
compliment de les actuacions de les quals són responsables.
L’ús dels informes del Pla de Govern s’ha consolidat al més alt nivell. Els
informes han servit, entre d’altres coses, per a la preparació del debat
de política general, pel balanç de 2 anys de Govern, per a les reunions
periòdiques entre el MH President i els H Consellers, i per a l’elaboració i el
balanç del pressupost.
Pel que fa als indicadors del Pla, el juliol de 2008 es va fer una revisió i
depuració de tots els indicadors, i el febrer de 2009 es va descentralitzar la
introducció de les dades relatives als indicadors. D’aquesta manera, totes
les unitats orgàniques poden gestionar la informació i el seguiment de les
dades dels seus indicadors.
En el context dels pressupostos de la Generalitat, i a petició del
Departament d’Economia i Finances, s’ha preparat i coordinat la
documentació del Departament relacionada amb l’avaluació, el grau
d’assoliment dels objectius i indicadors definits a les memòries de
programa i dels recursos pressupostaris efectivament emprats en
l’anualitat 2007.
D’altra banda, i per tal d’emfatitzar la valoració i priorització en la presa
de decisions pressupostàries, el Departament ha elaborat, a petició del
Departament d’Economia i Finances, els escenaris pressupostaris 20092011, a més de tenir en consideració que la primera anualitat servirà de
base per a l’elaboració dels pressupostos per al 2009.
116
S’ha preparat i coordinat la documentació que acompanya el projecte de
llei de pressupostos de la Generalitat per al 2009.
Es continua el seguiment dels documents programàtics del Departament:
contracte programa entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Generalitat de
Catalunya, contracte programa entre l’Agència de Residus de Catalunya
i la Generalitat de Catalunya, i el Pla econòmic financer de Forestal
Catalana, SA. S’ha preparat la documentació per a les comissions
de seguiment que s’efectuen periòdicament i que avaluen l’estat de
compliment dels objectius a assolir.
En el marc de l’Acord estratègic per a la internalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, 2008-2011, el
Departament intervé en 7 mesures relacionades amb medi ambient i
habitatge. En aquest sentit s’ha realitzat el seguiment trimestral, així com
la coordinació de la informació qualitativa (situació de la mesura, resum
executiu, compliment de terminis, desplegament normatiu), informació
pressupostària i indicadors associats a aquestes mesures.
D’altra banda, les empreses públiques adscrites al Departament informen,
trimestralment, sobre els estats financers a la Intervenció General de la
Generalitat.
Tramitació de contractes, convenis i elaboració de memòries econòmiques
Des del Gabinet Tècnic, s’han gestionat 22 contractes menors per import
de 177.445,31 € i 2 encàrrecs per import de 71.547,72 €. També s’han
tramitat 3 convenis de col·laboració.
Els contractes menors, han consistit en 8 encàrrecs a empreses editores
per a la maquetació i impressió de diversos documents elaborats o
encarregats pel Gabinet Tècnic, 2 estudis tècnics de diferents àmbits
del medi ambient, 3 estudis tècnics sobre estructura i organització
del Departament, 6 assessoraments en matèries mediambientals i 3
productes audiovisuals i de difusió corporativa.
Tramitació de contractes,
convenis i elaboració de
memòries econòmiques.
S’han gestionat 22 contractes
menors per import de 177.445,31
€ i 2 encàrrecs per import de
71.547,72 €. També s’han tramitat
3 convenis de col·laboració.
Els 3 Convenis de col·laboració signats han estat: 1 amb l’Agència de
Patrocini i Mecenatge de la Generalitat de Catalunya, 1 amb el Centre
de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació per al seguiment
de la política de seguretat de la informació del Departament, i 1 amb
l’Institut Cartogràfic de Catalunya, del Departament de Política Territorial
i Obres Públiques, per a la cessió de bases cartogràfiques de referència i
l’intercanvi d’informació.
S’han analitzat diferents projectes de disposicions normatives de caràcter
general a fi de redactar-ne la corresponent memòria econòmica o
d’impacte en el pressupost del Departament. Entre d’altres, s’han analitzat
els textos següents:
• Decret sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula
d’habitabilitat
117
• Decret de derogació del Decret 124/1987, de 29 de gener, sobre
aïllament tèrmic en els edificis de nova construcció i de la normativa
que el desenvolupa
• Llei de modificació de la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la
Propietat Forestal
El Gabinet Tècnic ha dirigit i
coordinat la publicació
Memòria del Departament
2007; Dades del Medi Ambient
a Catalunya; Medi Ambient a
Catalunya. Informe 2008
Publicacions
Durant l’any 2008, el Gabinet Tècnic ha dirigit i coordinat la publicació dels
treballs següents:
• Memòria del Departament 2007: amb la informació facilitada per les
unitats i entitats del Departament, s’ha redactat la Memòria de l’any
2006 i se n’ha dirigit la publicació.
• Dades del Medi Ambient a Catalunya 2008: en col·laboració amb totes
les unitats i entitats del Departament, s’han redactat els continguts
formals d’aquest opuscle estadístic on es recullen les dades més
rellevants dels diferents vectors (aigua, aire, residus, medi natural) i se
n’ha dirigit la publicació.
• Medi Ambient a Catalunya. Informe 2008: en col·laboració amb totes
les unitats i entitats del Departament, s’han redactat els continguts
d’aquest informe anual on es recullen les dades més rellevants dels
diferents vectors (aigua, aire, residus, medi natural) i que es publicarà el
2009.
Àrea d’estadístiques i avaluació ambiental
Manteniment de les estadístiques bàsiques d’interès per al DMAH
S’ha continuat treballant en el manteniment i la cohesió de l’activitat
estadística del Departament a partir de l’actualització de les dades
generades per les diverses unitats del Departament que, d’ençà de l’any
1994 i de manera sistemàtica, aplega aquest Servei.
La informació es presenta distribuïda en sis grups, corresponents als
diferents àmbits d’actuació del Departament:
• Direcció i serveis generals de protecció del medi ambient: informació de
caràcter pressupostari i de finançament de la despesa ambiental.
• Informació i educació ambiental: dades sobre consultes ambientals,
municipis adherits a la Carta d’Aalborg, etc.
• Prevenció i actuacions de protecció ambiental: informació sobre la
qualitat de l’aire, les emissions atmosfèriques, sistemes voluntaris de
prevenció i protecció del medi a les empreses, etc.
• Protecció i gestió de la biodiversitat: dades sobre la planificació dels
espais naturals i espais forestals, la fauna, etc.
• Gestió i generació de residus: bàsicament estadístiques sobre
empreses de tractament de residus i generació i gestió de residus
industrials i municipals.
• Cicle integral de l’aigua: dades sobre sanejament i tractament d’aigües
residuals i qualitat de les aigües.
Les estadístiques són publicades parcialment en diferents informes i
memòries, i es presenten actualment en el web del DMAH.
118
Es publiquen també a la sèrie estadística editada pel Gabinet Tècnic
“Dades del Medi Ambient a Catalunya” en tres idiomes: català, castellà i
anglès. Enguany se n’han fet dues edicions.
L’any 2008 es va publicar, per primera vegada, el document Medi
Ambient a Catalunya. Informe 2007, una publicació de caire divulgatiu
i descriptiu elaborada a partir de les dades estadístiques del DMAH i
emmarcada en la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen
els drets d’accés a la informació, de participació pública o d’accés a la
justícia en matèria de medi ambient. Aquesta publicació es va distribuir
com a part de la documentació del Congrés que es va celebrar a
Barcelona, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN),
l’any 2008.
Així mateix, s’ha complert la demanda d’informació estadística ambiental
tant de peticions internes com de peticions externes. En aquest últim
cas, per redactar la part ambiental en memòries d’organismes de la
Generalitat.
S’ha treballat en la programació del Pla departamental 2007–2010 i en
el seguiment dels indicadors inclosos en data 31 de desembre de 2008.
Els indicadors del Pla departamental també engloben els indicadors de
seguiment de les memòries pressupostàries del DMAH i els indicadors del
Pla de Govern relatius al DMAH.
Pla estadístic de Catalunya
El Pla estadístic de Catalunya (PEC) estableix que, cada any, el Govern ha
d’aprovar el Programa anual d’actuació estadística (PAAE) elaborat per
l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), amb la consulta prèvia
amb les institucions i els òrgans del Sistema Estadístic de Catalunya.
En aquest àmbit, el Gabinet Tècnic coordina i proposa les operacions
del DMAH que s’inclouen en el Pla. Durant l’any 2008, s’ha efectuat el
seguiment i balanç del PAAE 2007 i s’han desenvolupat les actuacions
previstes corresponents a l’any 2009:
• Activitats estadístiques consolidades: hidrografia, residus municipals,
residus industrials declarats, gestors de residus industrials i de la
construcció, qualitat de l’aire, índex de contaminació atmosfèrica,
qualitat sanitària de les aigües de bany a la temporada d’estiu,
qualitat ambiental de les aigües litorals, estadística sobre entitats
subministradores d’aigua per al consum humà, qualitat de l’aigua
dels rius, declaracions d’impacte ambiental, espècies amenaçades,
activitats extractives, superfícies i produccions forestals, rompudes
forestals, espais naturals protegits, dades meteorològiques, despesa
pública de la Generalitat de Catalunya en medi ambient i dades del
medi ambient a Catalunya.
• Activitats estadístiques experimentals: tractament d’aigües residuals
urbanes, qualitat biològica de l’aigua dels rius, llicències de caça i
pesca i captures de caça major.
• Activitats estadístiques noves: Comptabilitat satèl·lit de l’aigua.
119
Participació a la xarxa EIONET
L’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i la Xarxa Europea
d’Informació i Observació del Medi Ambient (EIONET) es van crear com un
únic organisme l’any 1994. La missió de l’AEMA és difondre la informació
sobre l’estat del medi ambient a Europa i el seu instrument és l’EIONET,
una xarxa d’organismes que col·laboren en el subministrament de la
informació per adoptar les mesures necessàries de protecció del medi
ambient.
A Espanya, com en altres estats de la UE, la xarxa està formada pel punt
focal estatal (Ministeri de Medi Ambient, medi rural i marí), pels centres
estatals de referència (òrgans temàtics) i pels punts focals autonòmics (a
Catalunya, la Secretaria General del DMAH a través del Gabinet Tècnic),
i la seva missió és fer d’interlocutor amb l’AEMA i subministrar les dades
requerides per als informes sobre indicadors i els estats del medi ambient
a Europa.
L’any 2008 el punt focal autonòmic de Catalunya ha participat en la
validació de la informació que aplega i envia el Ministeri de Medi Ambient,
medi rural i marí a l’AEMA, i ha col·laborat en la consulta sobre la proposta
de l’AEMA de Conjunt Bàsic d’Indicadors (Core Set of Indicadors) per
a l’avaluació futura de l’estat del medi ambient a Europa. També ha
col·laborat a definir i elaborar el perfil ambiental d’Espanya 2008, informe
basat en indicadors, desenvolupat per la Direcció General de Qualitat
Ambiental del MARM.
Àrea de Seguiment i control del PDR i d’altres fons europeus
Seguiment i control del Programa de desenvolupament rural (PDR)
La política de desenvolupament rural se situa dins del marc de la
política agrària comuna (PAC), i s’aplica mitjançant els programes de
desenvolupament rural (PDR).
El PDR de Catalunya és el document de programació de les actuacions
amb finançament de la Unió Europea a càrrec dels fons agrícoles, d’acord
amb els objectius i les mesures establerts en els reglaments de la Unió
Europea.
Les actuacions són finançades per la Generalitat de Catalunya,
l’Administració de l’Estat (Ministeri de Medi Ambient i Ministeri
d’Agricultura, Pesca i Alimentació, segons competències) i la Unió
Europea (fons FEOGA pel període de programació 2000-2006, i fons
FEADER pel període 2007-2013).
L’any 1996 el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (ara
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, DAR) es va constituir
en Organisme Pagador (OP), és a dir, entitat autoritzada per a la gestió
dels pagaments en matèria de política agrària comuna.
Posteriorment, mitjançant el Decret 393/2006 es constitueix i es regula
l’organització i el funcionament de l’organisme pagador (OP) dels ajuts
finançats pels nous fons agrícoles FEAGA i FEADER. Mitjançant un
120
protocol entre l’OP i el DMAH es deleguen al DMAH diverses funcions de
la gestió d’algunes mesures.
De l’aplicació d’aquests protocols i de la normativa comunitària, estatal i
autonòmica vigent, es deriven les funcions i actuacions que es descriuen a
continuació.
Actuacions relatives al període de programació 2000-2006
Durant el període de programació financera 2000-2006, la política de
desenvolupament rural es va distribuir a Catalunya en tres programes.
El DMAH va participar en aquests programes dins dels àmbits relatius
al manteniment i millora del medi ambient (mesura T), la gestió forestal
sostenible dels boscos (mesura I), i l’aforestació de terres agràries
(mesura H).
L’any 2006 va ser el darrer any d’execució del PDR 2000-2006, i durant
l’any 2008 s’han realitzat actuacions corresponents al manteniment dels
compromisos assumits dins del programa. Aquestes actuacions van ser
les següents:
• Coordinació de l’elaboració de l’informe anual de seguiment de les
diferents mesures i dels indicadors anuals de seguiment, i l’elaboració
del Pla de control de manteniment de compromisos 2008 (visites
d’inspecció, actes i informes).
• Col·laboració amb la Subdirecció General d’Auditoria i Inspecció del
DAR, per donar resposta a les recomanacions dels informes de les
auditories internes.
S’ha participat i assistit a la Comissió Tècnica de seguiment del Protocol
de coordinació dels fons FEDER/FEOGA.
Actuacions relatives al període de programació 2007-2013
En aquest nou període de programació el desenvolupament rural és
cofinançat amb el Fons Europeu Agrícola per al desenvolupament rural
(FEADER) regulat pel Reglament R(CE) 1698/2005 i els reglaments
d’aplicació, i preveu els eixos següents:
• Eix 1: Augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal.
• Eix 2: Millora del medi ambient i l’entorn natural. Aquí estan les mesures
gestionades pel DMAH.
• Eix 3: Millora de la qualitat de vida en zones rurals i diversificació
d’economia rural.
• Eix Leader: Estratègies de desenvolupament local.
La Comissió Europea va aprovar formalment el Programa de
desenvolupament rural de Catalunya per al període de programació 20072013 el 15 de febrer de 2008.
La dotació pressupostària total del Programa de desenvolupament rural
PDR 2007-2013 de Catalunya és de 1.016 milions d’euros, dels quals
corresponen al DMAH 76 M€, aproximadament 11 milions d’euros l’any.
121
El DMAH participa dins de l’eix 2 del programa en les mesures (221, 226
i 227) relatives a la gestió forestal sostenible i a la millora i manteniment
de la Xarxa Natura 2000, amb un cofinançament europeu (FEADER) del
31%. L’Administració general de l’Estat (AGE) aportarà més de 21 milions
d’euros.
La gestió d’aquestes mesures està dividida entre el Centre de la Propietat
Forestal (CPF) i diversos serveis de la Direcció General del Medi Natural
(DGMN).
Les actuacions desenvolupades durant l’exercici 2008 han estat les
següents:
• Tramitació d’expedients FEADER 2008
Durant l’any 2008 s’han tramitat expedients amb un total de pressupost
FEADER de 2.234.319,11 euros, que correspon a una despesa pública
total de 7.207.481,00 euros, distribuïts de la manera següent:
Mesures
221
226
227
Total
FEADER
78.065,88
1.153.002,37
1.003.250,98
2.234.319,23
Despesa pública total
251.825,26
3.719.362,77
3.236.292,97
7.207.481,00
• Coordinació de la recuperació de les transferències anuals procedents
del Ministeri de Medi Ambient, relatives al cofinançament de les
actuacions del PDR, d’acord amb la Llei general de pressupostos de
2008 i dins del Programa de protecció i millora del medi natural. Segons
la Conferència Sectorial de Medi Ambient, la quantitat transferida pel
Ministeri de Medi Ambient l’any 2008 va ser de 3.137.480 €, distribuïts
en els subconceptes pressupostaris següents:
– Concepte 750.00. Prevenció d’incendis forestals: 2.477.505 €
– Concepte 750.01. Conservació XN2000 forestal: 659.975 €
• Distribució i tramesa dels expedients i documentació complementària
de les mostres realitzades per la intervenció delegada de fons agrícoles
del Departament d’Economia per a l’auditoria de certificació anual de
comptes FEADER 2008.
• Col·laboració amb l’auditoria interna realitzada per la Subdirecció
general d’auditoria i inspecció internes del DAR, en el seguiment de les
recomanacions dels informes d’auditories interna i de certificació de
comptes.
• Elaboració dels procediments de tramitació dels expedients de les
mesures PDR:
– DMAH 000: Alta de línies PDR a l’aplicatiu de subvencions.
– DMAH 010: Tramitació de pagaments de les línies d’expedients PDR.
– DMAH 009: Tramitació expedients de la mesura 221 i el seu Pla de
control.
– DMAH 002: Tramitació expedients de les mesures 226 i 227.01
gestionades pel Servei de Gestió Forestal. S’inclouen els models i les
llistes de control.
122
•
•
•
•
– DMAH 004: Tramitació expedients de la mesura 226 cas ADF,
gestionada pel Servei de Prevenció d’Incendis Forestals. Inclou
models i les llistes de control.
– DMAH 008: Tramitació d’expedients de la mesura 227.02 gestionada
pel Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural. S’inclouen els
models i les llistes de control.
Preparació dels plans de control relatius a les mesures 226, 226 ADF,
227.01 i 227.02.
Elaboració i coordinació de l’informe anual PDR 2007 (inspeccions,
actes i informes) a presentar en el Comitè de seguiment anual del PDR.
Elaboració de la proposta de modificacions del PDR a presentar per la
seva aprovació a la Comissió Europea.
Continuació de la implementació de la normativa de seguretat de la
informació.
Actuacions de coordinació del PDR entre el DMAH i el DAR
Al llarg de l’any 2008, l’organisme pagador/DAR va convocar mensualment
reunions de seguiment amb l’objecte de coordinar les actuacions del PDR.
S’ha assistit a aquestes reunions en representació del DMAH.
Així mateix, s’han realitzat diverses reunions específiques entre el DMAH
i OP/DAR per resoldre temes concrets com la coordinació informàtica, el
creuament entre mesures de PDR per assegurar la no-superposició d’ajuts
i evitar duplicitats, les validacions dels procediments i plans de controls
de les mesures i submesures gestionades pel DMAH, l’anàlisi de riscos
per preparar les mostres del manteniment de compromisos, la gestió dels
deutors, l’aplicació de la condicionalitat, etc.
S’ha col·laborat en el Pla de supervisió de controls 2008 de l’organisme
pagador, facilitant els expedients sol·licitats per l’OP i les inspeccions
sobre el terreny.
S’ha assistit al Comitè de Seguiment Anual 2008 del PDR de Catalunya.
Actuacions de coordinació del PDR entre les unitats del DMAH
En l’àmbit intern del nostre Departament, s’han organitzat reunions
periòdiques mensuals amb l’objectiu d’informar les diferents unitats
que gestionen o intervenen d’alguna manera en el PDR, distribuir la
documentació necessària, resoldre temes concrets, i coordinar les seves
actuacions per tal d’homogeneïtzar la tramitació dels expedients i la resta
de la gestió del PDR.
Així mateix, s’han organitzat reunions específiques amb les diferents
unitats a fi de resoldre problemes concrets, com la gravació d’expedients,
gravació de deutors, altes i modificacions d’usuaris, preparació de les
bases de les convocatòries, etc.
S’ha participat en les reunions de la Comissió de Seguiment de la
Seguretat de la Informació del DMAH.
123
S’ha realitzat dins del Departament una jornada de formació sobre
“seguretat de la informació”, i es van realitzar diverses “proves de
recuperació de desastres” per comprovar i validar la implantació correcta
de les mesures pel compliment de la normativa corresponent.
S’ha fet un seguiment detallat de la tramitació europea de les noves
normatives d’aplicació del desenvolupament rural, i en concret, en relació
amb les mesures que gestiona el DMAH, i s’ha informat puntualment les
unitats del Departament sobre la situació en cada moment.
S’han elaborat informes sobres les bases i convocatòries de les
subvencions amb finançament FEADER.
S’ha actualitzat tota la informació del PDR anterior que està al web del
DMAH i s’ha afegit la informació de l’actual PDR 2007-2013. També s’ha
obert un espai a la intranet del Departament per facilitar les tasques de les
unitats que participen en el PDR.
Altres fons europeus
Programació, coordinació, seguiment i gestió dels projectes del Fons
Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
En relació amb aquest fons, es desenvolupen les tasques de “coordinador
de departament” per a la gestió i control de les actuacions cofinançades
pel FEDER. Es tracta de coordinar la planificació, gestió, seguiment
i controls dels projectes executats en el Departament informant
periòdicament la Direcció General d’Anàlisis i Política Econòmica (DGAPE)
del Departament d’Economia i Finances.
Període de programació 2000-2006
Pel que fa al Document únic de programació (DOCUP) de l’objectiu
2 de Catalunya FEDER 2000-2006, s’han realitzat les tasques de
gestió i seguiment de les actuacions promogudes pel DMAH que són
cofinançades pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
En concret, s’ha fet el seguiment físic i financer de 144 projectes amb
una despesa programada superior als 198 M€, distribuïda entre les
unitats del DMAH (DGMN, DGQA, Forestal Catalana, SA, SMC, ACA,
ARC, SG).
S’ha col·laborat en la preparació i tramesa de les certificacions semestrals
de 30.06.08 i 31.12.08, corresponents a les actuacions FEDER, i s’ha
aportat la informació corresponent sobre l’execució física.
S’ha preparat l’informe anual 2008 d’execució del FEDER 2000-2006.
S’ha participat en les auditories dels diferents nivells i s’ha col·laborat
en la resposta a les recomanacions de l’auditoria de la Intervenció de la
Generalitat relativa a sistemes i procediments del DOCUP de l’objectiu 2
de Catalunya 2000-2006.
124
Període de programació 2007-2013
En aquest període, les tasques del coordinador de Departament s’agrupen
en quatre blocs:
•
•
•
•
Gestió i seguiment de les actuacions cofinançades
Verificació d’operacions: col·laboració en les visites de control, etc.
Certificació i pagaments i imputacions: seguiment físic i financer
Organització interna: elaboració de manuals i altres documents
El DMAH participa en temes de protecció de la biodiversitat i de prevenció
de riscos naturals.
En el marc de la programació, s’ha participat en la redacció de l’eix 2: medi
ambient i prevenció de riscos, del tema prioritari 51: la protecció de la
biodiversitat i la natura, i el tema prioritari 53: prevenció de riscos naturals.
S’ha col·laborat en l’elaboració dels criteris d’elegibilitat i de selecció de
projectes, i s’han dissenyat els indicadors de seguiment dels projectes
dels temes prioritaris.
S’ha preparat l’informe anual 2008 d’execució del FEDER 2007-2013,
i s’ha participat en el Comitè Anual de Seguiment 2008, convocat per
la Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica del Departament
d’Economia i Finances.
El pressupost elegible pel període 2007-2013 és de 70 M€. Durant l’any
2008 s’ha presentat la primera programació d’operacions amb un total
aproximat de 70 actuacions per un pressupost elegible d’uns 16 M€.
S’ha actualitzat tota la informació que està al web del DMAH, i s’ha obert
un espai a la intranet per facilitar les tasques de les unitats del DMAH.
Iniciatives comunitàries: INTERREG III
La iniciativa INTERREG està cofinançada amb fons FEDER, i per aquesta
raó es coordina des d’aquesta àrea el seguiment de les operacions i
projectes previstos en aquesta iniciativa.
Al llarg de l’any 2008 s’ha coordinat la presentació de les darreres
certificacions de despeses dels projectes amb participació del DMAH, i les
distribucions entre els socis corresponents en els casos en què el DMAH
és cap de fila.
En relació amb el Projecte Grinfomed-Medifire, s’ha fet un seguiment molt
exhaustiu, doncs es coordina des de la Direcció de Serveis.
S’han iniciat les auditories encarregades per les autoritats de gestió de les
diferents iniciatives amb el suport de la unitat, en total 7 auditories.
La relació de projectes del Departament que han format part d’aquesta
iniciativa comunitària INTERREG III del període 2000-2006 ha significat
una despesa elegible superior als 3 milions d’euros per tot el període
2000-2006. Són els següents:
125
Tipus
INTERREG
III A
III A
III B
III B
III B
III B
III B
III C
III C
III C
Nom del projecte
La vall de la Garona, un territori transfronterer
Pirineus mediterranis, la muntanya que uneix
VREM. Les vies romanes al Mediterrani
ENPLAN. Avaluació mediambiental de plans i programes
HYDROPTIMET. Optimització dels instruments hidrometeorològics de
previsió
GRINFOMED+MEDIFIRE. Elaboració i posada en marxa d’un programa
comú entre els actors locals de les regions de l’arc mediterrani
occidental en matèria de predicció i prevenció de grans incendis
forestals, més sistemes i procediments d’avaluació territorial per a la
lluita integrada contra incendis de boscos
Ports nets
ECOSIND. Ecosistema industrial, una estratègia de desenvolupament
sostenible de les activitats industrials
DEDUCE. Model d’avaluació per al desenvolupament sostenible de les
zones costaneres d’Europa
MEDPAN. Xarxa de gestors d’àrees marines protegides a la Mediterrània
El DMAH ha participat com a cap de fila en 5 dels 10 projectes.
Objectiu de cooperació territorial europea 2007-2013
La continuació de la iniciativa comunitària INTERREG III esdevé per al
nou període de programació l’objectiu de Cooperació Territorial Europea
emmarcat dins la política regional europea 2007-2013.
S’ha iniciat la fase de programació i preparació de diferents propostes de
projectes dins aquest objectiu amb el suport dels tècnics de les diferents
unitats del Departament, i s’ha realitzat una difusió de l’evolució de les
normatives que regulen els diferents programes operatius previstos en
aquest objectiu.
S’està realitzant una tasca d’assessorament i suport a les unitats del
Departament que estan interessades a presentar projectes.
Durant l’any 2008 s’han elaborat unes 25 propostes per part de les DGMN,
CPF, DGPAS, DGQA, ACA, ARC, que suposen una despesa elegible pel
DMAH d’aproximadament 5.350.655 €.
Així mateix, s’ha assistit a les jornades i seminaris promogudes per les
autoritats de gestió.
126
Catalunya pot participar en els programes d’aquest objectiu següents:
Objectiu de cooperació
territorial europea
Període 2000-2006
Transfronterer Espanya-
INTERREG III A
Andorra-França
Espanya-França
Transnacional sud-oest europeu INTERREG III B SUDOE
Transnacional Mediterrani INTERREG III B MEDOCC
Interregional
INTERREG III C
Període 2007-2013
INTERREG IV A
SUDOE 2007-2013
MED 2007-2013
INTERREG IV C
També s’ha assistit a la Comissió de coordinació de projectes europeus
coordinada entre la DGPAS i la DS, i s’ha fet un seguiment continu de les
propostes presentades als diferents programes. El quadre de seguiment
està a la intranet del DMAH.
S’ha actualitzat tota la informació que està al web del DMAH, i s’ha obert
un espai a la intranet per facilitar les tasques de les unitats del DMAH.
Àrea de Tecnologies de la Informació i Comunicacions
Correspon a l’Àrea de Tecnologies de la Informació i Comunicacions del
Departament alinear les tecnologies de la informació i les comunicacions
amb els objectius estratègics del Departament. Elabora, desenvolupa i
implanta el Pla director TIC del Departament com a instrument de definició
i coordinació dels sistemes d’informació, de l’arquitectura tecnològica i
de les comunicacions que ha de donar suport a l’activitat, a la gestió i a la
informació de tot el Departament.
Entre d’altres actuacions, també proposa el pressupost i la priorització
de les actuacions en matèria TIC, defineix les polítiques de seguretat dels
sistemes, la seva recuperació i continuïtat i manté les relacions amb els
subministradors externs.
Les línies d’actuació principals de l’any 2008 pel que fa als sistemes
d’informació (SI) del Departament han estat les següents:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
SI Gestió d’ingressos (GIMAH) – Desenvolupament i posada en marxa
Diagnosi SI DMAH i entitats adscrites
Desenvolupament 2a fase Exp. sancionadors
SI gestió convenis
SI gestió de conflictes
Adequació BD Jurisprudència
Desenvolupament SI gestió de vehicles
Manteniment evolutiu aplicacions Habitatge:
Ajuts Rehabilitació
Sol residencial associat
Habitatge existent concertat
Gestió expedients HPO
Ajuts adquisicions
Revisió de préstecs
Anàlisi portal únic per oficines locals d’Habitatge
127
• Anàlisi procediment i anàlisi funcional SI DAU (Declaració ambiental
unificada)
• Suport en l’elaboració de mapes de contaminació lluminosa
• Desenvolupament SI plans i programes
• Desenvolupament 2a fase GEAI (Agents rurals)
• SI Llicències caça i pesca
• SI Àrees recreatives
• SI Nuclis zoològics
• Migració BD SIG Extractives
• Desenvolupament 2a Fase Boscos Públics (Forest)
• Adquisició i instal·lació de maquinari (PC, servidors, impressores...),
quant a la priorització de les diferents direccions generals
• Evolució del servei SIG SIMA
• Canvi d’algunes línies de comunicacions a la xarxa XCat (canvi parcial)
• Migració a W2000/XP de les estacions de treball (canvi parcial)
• Suport a usuaris SIG i formació
• Coordinació del projecte SIOSE
• Seguiment tècnic del projecte Inspire
• Coordinació entre el DMAH i les seves entitats adscrites
128
2.3
Secretaria d’ Habitatge
Estructura de la Secretaria General
Secretaria
d’Habitatge
Carme Trilla
Bellart
Direcció General
de Promoció de
l’Habitatge
Joaquím Gascó Palacín
Promoció de l’Habitatge
Protegit i Sòl Residencial
Associat
Antoni Tegnier i Cot
Servei de Promoció
d’Habitatge Protegit
Ester Llorens Nadal
Secció de
Programació
Xavier Fransitorra
Luque
Rble. de Projectes I
Ana Ruisánchez
Capelastegui
Rble. de Projectes II
Josep Cases Miralles
Servei de Planificació
d’Habitatge i Sòl Residencial
Associat a l’Habitatge Protegit
Mercè Costa Martorell
Àrea Funcional
de Planificació i
Avaluació
Clàudia Casadevall
Massuet
Rble. de Remodelació
de Barris
Maria Pilar Paricio
Garcia
Àrea Funcional de
Coordinació de
Procediments i
Adjudicacions d’Habitatges
Alícia Rius Porta
Servei d’Avaluació i
Qualificació de l’Habitatge
Protegit
Marta Ibars Mitjaneta
Secció de Promoció de l’Habitatge Protegit
Gemma Soler Pedemonte
Secció de Transmissions de l’Habitatge Protegit
Ramon Felipo Oriol
Rble. De Qualificació d’Habitatges Protegits
Maria Teresa Ferran Salarich
Rble. de Suport Urbanístic
Eva Gundín Vázquez
SD Gral. de
Coordinació
i Seguiment
dels Programes
d’Habitatge
Jaume Cleries i Blasco
Servei de Gestió de
Recursos
Ma. Lourdes Costa Vidal
Àrea Funcional de Coordinació Econòmica
Ana Maria Enjuanes Balaguer
Secció de Gestió Pressupostària
Maria Isabel Garde Igual
129
Rble. de Gestió i Administració de Recursos
Neus Quintana Balaguer
Rble. d’Habilitació i Règim Interior
Maria Dolors Rodríguez Sánchez
Servei de Gestió Jurídica
Maria Carme Muñoz Bonet
Secció de Recursos i Informes
Rble. de Desenvolupament Normatiu
Jaume Riera Colomer
Servei d’Informació, Qualitat
de Processos i Atenció
Ciutadana
Secció de Qualitat, Processos i Comunicació
Sebastián Gómez Martínez
Angela Solà Taberné
Direcció General de Qualitat de
l’Edificació
i Rehabilitació de l’Habitatge
Àrea Funcional de
Coordinació Territorial
Immaculada Ribas Algueró
Rble. de Coordinació d’Oficines d’Habitatge
Silvia Potau Vallverdú
Rble. de Polítiques Socials
Glòria Adelantado Llopis
Rble. de Medició d’Ajuts Personals
Servei d’Ordenació de
L’Edificació
Josep Lluís Badenas Pertegaz
Secció de Control de Qualitat
Servei de Procediments i
Règim Disciplinari
Mireia Turu Santigosa
Rble. de Règim Sancionado
Juan Rafael Vilar Gorriz
Servei de Rehabilitació
d’Habitatges
M. Mercè Codina Bigas
J. Ma. Matamoros Navarro
Secció Tècnica de Rehabilitació
Anna Maria Portolés Sorolla
Servei d’Habitabilitat i Parc
Desocupat
Josep Lluís Gallego Ferruz
Sílvia Pérez Sarmiento
Servei de Conservació del
Parc d’Habitatge
Carles Salvador López
Servei d’Estudis i Documentació
Ma. Lluïsa Casals Font
Rble. d’Informació
Estadística d’Habitatge
Rble. de Relacions Externes
Ana Maria Fayos Molet
130
La política d’habitatge
L’any 2008 ha estat el primer per al desenvolupament dels dos instruments
amb els quals el Govern de la Generalitat s’ha dotat per garantir l’accés
a l’habitatge a les llars catalanes, i per normalitzar i dinamitzar el sector
de l’habitatge: el Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016, signat el
8 d’octubre de 2007, i la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, de 28 de
desembre.
L’any 2008 ha estat el primer per
al desenvolupament de Pacte
nacional per a l’habitatge 20072016, signat el 8 d’octubre de
2007, i la Llei 18/2007, del dret a
l’habitatge.
El canvi experimentat en el context econòmic durant l’any 2008,
caracteritzat per la forta destrucció de llocs de treball, el descens de
l’activitat en el sector de la construcció i les limitacions del sector financer,
ha influït de manera decisiva en les orientacions de la política d’habitatge i
ha obligat a obrir noves vies d’intervenció.
D’aquesta manera s’han aprovat diverses normatives que emanen de
decisions del 2007 i comencen a donar resposta als nous requeriments
del canvi de conjuntura. En primer lloc, mitjançant el Decret 152/2008,
de 29 de juliol, es va crear la figura de l’habitatge existent concertat de
Catalunya, que permet la declaració d’habitatges en construcció o ja
acabats com a habitatges concertats, i també permet qualificar habitatges
construïts o en construcció com a habitatges amb protecció oficial, per
vendre’ls o llogar-los, amb préstecs convinguts, subsidiats i amb ajuts a
l’entrada. El Decret mateix reglamenta les noves figures del lloguer amb
opció de compra i dels allotjaments protegits.
Mitjançant el Decret 152/2008, de
29 de juliol, es va crear la figura
de l’habitatge existent concertat
de Catalunya. El Decret mateix
reglamenta les noves figures del
lloguer amb opció de compra i
dels allotjaments protegits.
En segon lloc, també cal esmentar, com a aportació normativa singular
de l’any 2008, l’entrada en vigor de la figura de l’avalloguer, regulat
pel Decret 176/2008, amb la finalitat de donar cobertura de fins a cinc
mesos de lloguer als propietaris d’habitatges davant el risc de possibles
impagaments, i evitar, alhora, la pràctica d’exigència d’avals i garanties
abusius als llogaters.
I, en tercer lloc, el mes de desembre de 2008, el Govern va aprovar un
paquet de sis mesures extraordinàries per fer front a la crisi:
Paquet de sis mesures
extraordinàries per fer front a la
crisi.
• Mesura 1. Concessió de moratòria en el pagament de préstecs
hipotecaris per a llars en atur. El Govern aprova la cobertura del 50% de
les quotes d’amortització dels préstecs hipotecaris per a famílies que
entrin en situació d’atur o situacions similars.
• Mesura 2. Cobertura del risc de les entitats financeres en el
finançament d’habitatges amb protecció oficial. El Govern aprova una
oferta de compromís, per part del Departament de Medi Ambient i
Habitatge (DMAH), per recomprar els habitatges amb protecció oficial
hipotecats durant l’any 2009 que tinguin problemes de pagament al
llarg dels anys 2009-2013.
• Mesura 3. Compra d’edificis d’habitatges per part de l’INCASÒL
susceptibles de ser qualificats com a habitatges amb protecció oficial
de règim general. El Govern aprova que l’INCASÒL compri edificis
d’habitatge susceptibles de ser reconduïts del règim jurídic lliure inicial
al règim amb protecció oficial.
• Mesura 4. Avançament de les subvencions a la rehabilitació de tots
aquells projectes que hagin iniciat obres amb ajut públic reconegut.
131
El Govern acorda introduir en els programes de rehabilitació del
DMAH la possibilitat de concessió de bestretes de les subvencions
reconegudes.
• Mesura 5. Préstecs de l’Institut Català de Finances (ICF) per al
finançament de promocions de lloguer protegit. El Govern acorda
incrementar i, en el seu cas, facilitar finançament als promotors
d’habitatges protegits en règim de lloguer, autoritzant l’ICF a
entrar a formar part dels organismes finançadors del Pla estatal
d’habitatge, en la modalitat de promocions d’habitatges protegits per
a arrendament.
• Mesura 6. Préstecs de l’ICF per al finançament d’operacions de
compra o urbanització de sòl per a promocions d’habitatge protegit.
El Govern entén que l’ICF pot aportar finançament per a actuacions de
compra i urbanització de sòl que trobin dificultats de finançament.
S’han iniciat 10.542 habitatges
amb protecció oficial a
Catalunya, la qual cosa suposa
un increment del 14,6% respecte
de l’any anterior.
L’actuació en matèria de política d’habitatge
Promoció d’habitatges amb protecció oficial i ajuts a l’adquisició de sòl
Durant l’any 2008, tot i l’important descens generalitzat de l’activitat en
el sector de la promoció residencial, s’han iniciat 10.542 habitatges amb
protecció oficial a Catalunya, la qual cosa suposa un increment del 14,6%
respecte de l’any anterior. De fet, des de l’any 2003, la xifra d’habitatges
protegits iniciats ha anat augmentant lleugerament any rere any, cosa que
ha permès superar enguany el sostre de 10.000 unitats, que no s’havia
assolit mai des de l’any 1995.
Habitatges protegits iniciats i acabats per demarcacions provincials.
2004-2008
2004
2005
2006
2007
Habitatges iniciats
Barcelona4.4225.0155.039
7.242
Girona 329550
969523
Lleida
736
367
374538
Tarragona
903
1.000
1.210
898
Total
6.390
6.932
7.592
9.201
Habitatges acabats
Barcelona4.391
Girona 325
Lleida467
Tarragona
704
Total
5.887
2008
7.466
855
936
1.285
10.542
3.584
2.820
3.3004.866
281
264
265
626
280
141
322
325
894578416498
5.039
3.803
4.303
6.315
Participació territorial % d’habitatges iniciats
Barcelona
69,2
72,3
66,4
78,7
Girona 5,1
7,9
12,85,7
Lleida
11,55,34,95,8
Tarragona
14,1
14,4
15,9
9,8
Total
100
100
100
100
70,8
8,1
8,9
12,2
100
* Dades d’habitatges iniciats segons les qualificacions provisionals i d’habitatges acabats segons les qualificacions
definitives, més els habitatges del Programa de remodelació de barris.
132
D’aquests 10.542 habitatges iniciats, 4.152 són per llogar, 3.986 són
habitatges amb protecció oficial en règim general de venda, 1.690 són
de preu concertat, 271 són amb protecció oficial en règim especial i
443 habitatges són de promoció pública corresponents al Programa de
remodelació de barris.
Evolució de la promoció de l’habitatge protegit, segons el règim amb protecció. 2006-2008
Habitatges iniciats
Promoció pública
Protecció oficial de règim especial
Habitatges de lloguer
Total d’habitatges socials
Protecció oficial de règim general
Preu concertat
Total d’habitatges protegits
Total 2006
%
2007
%
2008
%
2006-2008
3664,8
162
1,84434,2
971
64
0,8
121
1,3
271
2,6456
2.575 33,94.13244,94.152 39,4
10.859
3.005 39,6
4.415 48,0
4.866 46,2
12.286
3.88751,2
3.338 36,3
3.986 37,8
11.211
700
9,2
1.448 15,7
1.690 16,0
3.838
7.592
100
9.201
100
10.542
100
27.335
Mitjana
anual
%
324
3,6
152
1,7
3.620
39,7
4.095
44,9
3.73741,0
1.279
14,0
9.112
100
* Dades d’habitatges iniciats segons les qualificacions provisionals, més els habitatges del Programa de remodelació de barris.
Respecte al tipus de promotor, el percentatge més important dels
habitatges protegits iniciats (72,8%) ha estat el dels promotors sense ànim
de lucre, que han aportat un total de 7.675 unitats.
D’entre aquests promotors, cal destacar l’important esforç que han
realitzat els ajuntaments i les empreses municipals de promoció
d’habitatge, que n’han iniciat el 31,3%; el 25% han estat responsabilitat
de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL); i el 16,6% han estat impulsats
per cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre. Per la seva banda,
la participació del sector de la promoció privada en la construcció
d’habitatge amb protecció oficial ha suposat el 27,2% restant, amb 2.867
habitatges, la qual cosa significa un augment de 3,5 punts percentuals respecte de l’any 2007.
Evolució de la promoció de l’habitatge protegit, segons el tipus de promotor. 2006-2008
Habitatges iniciats INCASÒL
Altres promotors públics
Cooperatives i altres promotors
sense ànim de lucre
Total sense ànim lucre
Promotors privats
Total d’habitatges protegits 2006
Hab.
%
1.449 19,1
2.703 35,6
2007
Hab.
%
2.651 28,8
2.585 28,1
1.815
5.967
1.625
7.592
1.880
7.116
2.085
9.201
23,9
78,6
21,4
100
20,4
77,3
22,7
100
2008
Hab.
%
2.632 25,0
3.296 31,3
1.747
7.675
2.867
10.542
Total
2006-2008
6.732
8.584
Mitjana
anual
2.244
2.861
%
24,6
31,4
16,65.442
72,8
20.758
27,2
6.577
100
27.335
1.814
6.919
2.192
9.112
19,9
75,9
24,1
100
* Dades d’habitatges iniciats segons les qualificacions provisionals, més els habitatges del Programa de remodelació de barris.
133
Habitatges promoguts per la Generalitat. 2008
Habitatges
En sòl propi
a) Habitatges de l’INCASÒL
en construcció
953
b) Habitatges de l’INCASÒL
pendents d’iniciar obres
1.753
Adjudicats o licitats
677
En projecte 1.076
Pendents de projecte
-
Total d’habitatges potencials
2008 (a+b)
2.706
En sòl obtingut
de convenis
amb ajuntaments
Total
2.990
3.943
2.084
702
1.237
145
3.837
1.379
2.313
145
5.074
7.780
Nota: cal considerar que es tracta d’obres vives que contínuament canvien d’adscripció.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INCASÒL.
Ses que va entrar vigor s’han
realitzat 1.054 declaracions
d’habitatges existents
concertats.
A més, com s’ha dit més amunt, l’any 2008 va entrar en vigor a Catalunya
una nova figura d’habitatge protegit: l’habitatge existent concertat i
des que va entrar vigor s’han realitzat 1.054 declaracions d’habitatges
existents concertats, 561 encara en construcció i 493 ja finalitzats.
D’aquest total, 658 s’han localitzat a la demarcació de Barcelona, 233 a
la de Girona, 124 a la de Tarragona, i la resta, 39, a la de Lleida.
I, finalment, com una via complementària per a la provisió d’habitatge
assequible a la població amb ingressos baixos, la Generalitat té establert
un sistema de mediació entre propietaris i llogaters, i un sistema de
cessió d’habitatges a ADIGSA, que durant l’any 2008 ha mobilitzat 3.316
habitatges abans en desús cap al circuit de lloguer social de Catalunya.
Així, si es prenen en consideració les quatre fonts de provisió d’habitatge
assequible vigents a Catalunya, això és, habitatges amb protecció oficial,
habitatges existents concertats, habitatges usats i habitatges obtinguts
per les borses de mediació (mediació i cessió), la xifra global obtinguda
l’any 2008 haurà estat de 15.029.
Objectiu de facilitar l’obtenció
de sòl per a la construcció
d’habitatge protegit.
Promoció de sòl per a habitatge protegit i construcció directa
d’habitatges
El Govern de la Generalitat, amb l’objectiu de facilitar l’obtenció de sòl per a
la construcció d’habitatge protegit, ha dut a terme les actuacions següents:
• Reserves de sòl per a habitatge protegit. Des de l’entrada en vigor de
la Llei 10/2004, i fins al desembre de 2008, els plans aprovats per les
comissions d’urbanisme de Catalunya han delimitat sòl per a 157.500
habitatges protegits i dotacionals.
• Àrees residencials estratègiques (ARE). S’ha desenvolupat la tramitació
urgent de les ARE a partir de l’aprovació del document Objectius i
propòsits generals dels plans directors urbanístics per a la delimitació
i l’ordenació de les ARE per al quadrienni 2008-2011. Es van aprovar
inicialment un total de 12 plans directors d’urbanisme (PDU), que
recullen un total de 94 ARE que aportaran 48.860 habitatges amb
protecció oficial, més el PDU del municipi de Barcelona.
134
• Convenis de la Direcció General de Promoció de l’Habitatge i de
l’Institut Català del Sòl amb ajuntaments de Catalunya. S’han signat 6
convenis per a la promoció d’habitatge protegit des de l’Institut Català
del Sòl, i 23 convenis per donar suport tècnic als ajuntaments en la
realització de projectes de promoció d’habitatge protegit, amb un
compromís conjunt de 294 habitatges.
• Subvencions per a l’adquisició de sòl per a la creació de patrimonis de sòl
destinats a la promoció d’habitatges protegits. S’han aprovat ajuts per a la
compra de sòl per a la construcció de 873 habitatges protegits nous, amb
una subvenció de la Generalitat per a aquesta finalitat de 2 milions d’euros.
• Subvencions per a la urbanització de sòl majoritàriament destinat a
habitatge protegit. Entre el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments
implicats en cada cas, s’han concedit 2,7 milions d’euros de subvenció
per a la urbanització de sis parcel·les per a 1.000 habitatges previstos.
Ajuts a l’adquisició d’habitatge
Pel que fa als ajuts a la compra d’habitatges, l’any 2008 s’han concedit
ajuts per la compra de 117 habitatges de segona mà i s’han visat 2.637
contractes de compravenda d’habitatges amb protecció oficial.
Les subvencions que corresponen als compradors per a l’adquisició
d’habitatges amb protecció oficial i de segona mà, tant per a l’ajuda
directa a l’entrada com per a les subvencions especials que es destinen a
col·lectius específics, han assolit un total de 17.175,7 milers d’euros.
Rehabilitació d’habitatges
Constitueix un altre dels grans àmbits d’actuació de la política d’habitatge.
La necessitat d’actualització del parc residencial existent, en bona
part amb dèficits en el seu estat de conservació, ha anat creixent; i en
l’actual conjuntura econòmica el foment de la rehabilitació adquireix
una importància encara més destacada com a política amb capacitat de
reconduir una part de l’estructura productiva del sector constructor i de
reocupar una part de la mà d’obra desocupada.
Mitjançant la convocatòria anual d’ajuts, l’any 2008 s’ha aprovat la
concessió de subvencions per a la rehabilitació de 18.623 habitatges
privats, amb un import de 44,7 milions d’euros. Cal afegir a aquestes xifres
els ajuts corresponents a plans antics i al Programa específic d’àrees de
rehabilitació integral (ARI) de la ciutat de Barcelona i de Manresa, que han
abastat 8.130 habitatges, amb una subvenció de 15,1 milions d’euros.
Les subvencions que
corresponen als compradors per
a l’adquisició d’habitatges amb
protecció oficial i de segona mà
han assolit un total de 17.175,7
milers d’euros.
Necessitat d’actualització del
parc residencial existent, en bona
part amb dèficits en el seu estat
de conservació.
L’any 2008 s’ha aprovat la
concessió de subvencions
per a la rehabilitació de 18.623
habitatges privats, amb un import
de 44,7 milions d’euros.
L’import de l’ajut mitjà per habitatge de la convocatòria del 2008 ha estat
de gairebé 2.400 euros, un increment del 13,3% respecte de l’any anterior,
i l’ajut mitjà, en el cas de plans anteriors i de les ARI, ha estat de 1.860
euros/habitatge, que també ha suposat un increment important respecte
de l’any anterior, en aquest cas del 36,5%.
Pel que fa als tipus d’obres en edificis, els ajuts a la rehabilitació
d’enguany han anat dirigits, en un 51,7% dels casos, a obres de reparació
de patologies de diversos graus d’intensitat. En un 20,4%, a grans
instal·lacions d’aigua, llum i gas; en un 20,3%, a obres d’accessibilitat i
instal·lació d’ascensors, i, en el 7,6% restant, a obres d’aïllament acústic i
millora de l’eficiència energètica.
135
D’altra banda, pel que fa a l’obligació, prèvia a la sol·licitud de subvenció
pública per a tot edifici o habitatge, de realitzar un estudi tècnic que
determini l’adequació de les obres que s’hi volen fer, durant l’any 2008
s’han sol·licitat 2.406 tests de l’edifici (TEDI) –corresponents a 34.041
habitatges– i 903 informes interns d’idoneïtat (III) d’habitatges individuals.
Rehabilitació protegida d’habitatges. 2008
Plans anteriors i ARI
Demarcació
Habitatges
Import*
Barcelona
8.106
15.100,8
Girona
–
–
Lleida
24
25,2
Tarragona
–
–
Total
8.130
15.126,0
Import mitjà per habitatge
1.860,52
Programes anuals
Habitatges
Import* Total d’habitatges
Import*
15.162
33.896,4
23.26848.997,2
1.4214.820,8
1.4214.820,8
982
3.602,1
1.006
3.627,3
1.058
2.360,9
1.058
2.360,9
18.623
44.680,1
26.753
59.806,2
2.339,19
2.235,49
* Import en milers d’euros.
Rehabilitació protegida d’habitatges. 2004-2008
Actuacions aprovades Total
(nombre d’habitatges)
2004
2005
2006
2007
2008(1)
2004-2008
Barcelona
22.608
9.632
19.818
25.870
23.268
101.196
Girona
905
94
1.385
889
1.4214.694
Lleida486
754
1.273
895
1.0064.414
Tarragona
1.082417
2.124
1.100
1.0585.781
Catalunya
25.081
10.897
24.600
28.754
26.753
116.085
Actuacions acabades
(nombre d’habitatges)
2004
2005
2006
2007
2008
Barcelona
19.963
7.112
10.576
23.025
19.679
Girona
632
81550
892
802
Lleida
130
362
268
856
1.540
Tarragona
941
124
637492431
Catalunya
21.666
7.679
12.031
25.265
22.452
Total
2004-2008
80.355
2.957
3.156
2.625
89.093
Actuacions pagades (nombre d’habitatges)
2004
2005
2006
2007
2008
Barcelona
7.870
23.920
10.5695.428
32.290
Girona
105
694537
77
1.102
Lleida55
890
303
373
1.784
Tarragona
377
1.067
632
235
1.585
Catalunya
8.407
26.571
12.041
6.113
36.761
Total
2004-2008
80.077
2.515
3.405
3.896
89.893
Import de les subvencions pagades (milers d’euros)
2004
2005
2006
2007
2008
Barcelona
6.677,90
24.749,70
11.181,10
6.187,6057.286,3
Girona
275,6
1.456,90
1.087,80
250,5
2.970,5
Lleida
138
1.531,00
815,4
860,7
3.980,8
Tarragona548,9
1.642,20
969,3
341,6
2.609,1
Catalunya
7.640,40
29.379,80
14.053,60
7.640,40
66.846,8
Import mitjà per habitatge
908,8
1.105,70
1.167,10
1.249,90
1.818,4
Total
2004-2008
106.083
6.041
7.326
6.111
125.561
1396,8
(1) Vegeu-ne els detalls al quadre anterior.
136
Ajuts per a l’accés a l’habitatge
L’altre àmbit fonamental de la política d’habitatge són els ajuts per garantir
l’accés o el manteniment de l’habitatge a les famílies amb risc d’exclusió
social. El sistema d’ajuts al lloguer d’habitatges anomenat lloguer just
té com a finalitat ajudar llars amb ingressos 2,5 vegades per sota de
l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) per pagar la
renda dels seus habitatges si aquest cost els suposa un esforç superior
al 30% dels seus ingressos, o llars amb ingressos 1 vegada per sota de
l’IPREM si el cost del lloguer els suposa un esforç superior al 20% dels
seus ingressos.
La convocatòria de l’any 2008 ha fet possible subvencionar la renda
mensual a un total de 18.433 famílies, amb un pressupost de 38,9 milions
d’euros. Des de la seva implantació, l’esforç pressupostari realitzat per a
la concessió d’aquests ajuts s’ha multiplicat per més de deu. S’ha passat
dels 3,3 milions d’euros de la primera convocatòria del 2005, als gairebé
39 milions d’euros de la d’enguany.
La convocatòria de l’any 2008
ha fet possible subvencionar
la renda mensual a un total
de 18.433 famílies, amb un
pressupost de 38,9 milions
d’euros.
Ajuts al pagament del lloguer segons el tipus de beneficiari. 2008
Nombre de famílies beneficiàries
Ajuts renovats Ajuts aprovats Total d’ajuts
A. Majors de 65 anys, pròrroga forçosa
966
74
1.040
B. Parc públic
1.042
206
1.248
C. Xarxa per al lloguer social*
8.461
3.800
12.261
D. Xarxa per al lloguer jove
1.805
2.079
3.884
Total 2008
12.274
6.159
18.433
Total 2007
13.913
Total 2006
8.376
Total 2005
2.153
Variació 2008-2007 %
32,5
* Famílies monoparentals, dones en situació de violència o que en surtin, immigrants, majors de 65 anys, afectats
d’assetjament immobiliari, aturats...
La distribució per edats dels beneficiaris presenta el perfil següent: un
34,1% han estat joves de menys de 35 anys; un 36,3%, persones d’entre
36 i 49 anys; un 14%, persones majors de 50 anys i menors de 65 anys; i el
15,6% restant, persones de més de 65 anys.
A aquest sistema d’ajuts al pagament del lloguer, s’hi ha afegit durant
el 2008, un nou sistema estatal: la renda bàsica d’emancipació (RBE),
adreçat exclusivament als joves. La quantia de l’ajut és de 210 € mensuals
i s’acompanya d’un préstec per a la fiança i d’un ajut per a l’aval. En
aquesta nova modalitat, durant l’any, s’han aprovat 26.927 ajuts, que
suposaran un volum de subvenció pública de l’ordre dels 40,9 milions
d’euros. La novetat de la mesura i la forta demanda rebuda han portat
que, si bé s’han pogut resoldre favorablement el 84% de les sol·licituds, el
nombre de joves que efectivament han cobrat l’ajut dins el termini de l’any
ha estat baix, escassament d’un 30%. La preocupació de la Generalitat i
del Ministeri d’Habitatge per aquesta disfunció està portant cap a canvis
normatius i informàtics que permetin la normalització de la situació en els
primers mesos del 2009.
A aquest sistema d’ajuts al
pagament del lloguer, s’hi ha
afegit durant el 2008, un nou
sistema estatal: la renda bàsica
d’emancipació (RBE), adreçat
exclusivament als joves.
137
Ajuts personalitzats a
l’allotjament, un recurs específic
i urgent amb la finalitat de
donar resposta a situacions
d’emergència social per evitar
processos de desnonament.
En aquest àmbit, també cal esmentar els ajuts personalitzats a
l’allotjament, un recurs específic i urgent amb la finalitat de donar resposta
a situacions d’emergència social per evitar processos de desnonament.
En aquest cas, durant el 2008 s’han concedit 1.133 ajuts d’aquest tipus
–1.030 per al pagament de lloguers impagats i 103 per al pagament de
quotes hipotecàries impagades– amb un pressupost d’1,8 milions d’euros.
Ajuts al pagament de l’habitatge. 2008
Import total
de la subvenció
Tipus d’ajut
Ajuts
(EUROS)
Ajuts al pagament del lloguer (1)
18.433
38.918.725,86
Renda bàsica d’emancipació (2)
26.92740.934.074,25
Ajuts personalitzats a l’allotjament (3)
1.133
1.784.026,70
Total 2008
46.493
81.636.826,81
Import mitjà
de la subvenció
(EUROS)
2.111,36
1.568,54
1.574,60
1.755,90
(1) Ajuts al pagament del lloguer: subvencions per pagar el lloguer adreçades a unitats de convivència amb ingressos
no superiors a 2,5 vegades l’IPREM.
(2) Renda bàsica d’emancipació (RBE): ajuts per pagar el lloguer adreçats a persones d’entre 22 i 30 anys amb
ingressos no superiors a 22.000,00 euros bruts anuals. L’import mitjà està calculat sobre els ajuts favorables amb dret
a rebre subvenció l’any 2008.
(3) Ajuts personalitzats a l’allotjament: subvencions puntuals per pagar el lloguer o la quota de la hipoteca de
l’habitatge, en cas de risc de desnonament.
Del conjunt de les tres línies d’ajuts al pagament de l’habitatge se’n
dedueix que, a finals del 2008, 46.493 llars catalanes tenien reconegut
el dret a un ajut, amb un pressupost públic de suport de 81,6 milions
d’euros: 40,7 milions d’euros abonats per la Generalitat i 48 milions
d’euros, abonats directament per l’Estat.
Sistema d’ajuts a entitats sense
ànim de lucre i a administracions
públiques que, per dur a terme
la tasca d’integració social
de col·lectius amb dificultats,
necessiten disposar d’habitatges
on allotjar-los.
També, en aquest àmbit de suport al pagament de l’allotjament, i orientada
als col·lectius amb més necessitats d’ajut, la Secretaria d’Habitatge
té establert un sistema d’ajuts a entitats sense ànim de lucre i a
administracions públiques que, per dur a terme la tasca d’integració social
de col·lectius amb dificultats, necessiten disposar d’habitatges on allotjarlos. En aquesta línia de treball, la Generalitat compta amb la col·laboració
de la Fundació Privada Caixa de Catalunya, que coordina l’anomenada
Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, que són gestionats per diverses entitats.
Dins aquest programa, durant l’any 2008, 102 entitats socials que
gestionen 537 habitatges, un 40% més respecte del 2007, han rebut ajuts
de la Generalitat per un import de 582.800 euros.
Resum de les actuacions d’habitatge protegit a Catalunya. 2008
Actuacions / Pressupost
beneficiaris
Generalitat / Estat
Ajuts per a la compra o la urbanització de sòl (1)
1.8734.720.650,00
Total d’ajuts per al sòl destinat a habitatge protegit 1.873
4.720.650,00
Nova construcció d’habitatges amb protecció oficial
10.542
Habitatge existent concertat (2)
1.054
Adquisició d’habitatges usats
117
Habitatges obtinguts del parc desocupat (3)
3.316
Total d’ajuts per a la promoció i l’accés a l’habitatge 15.029
138
30.204.308,69
–
1.016.900,00
7.372.496,80
38.593.705,49
Lloguer just
Renda bàsica d’emancipació
Ajuts personalitzats a l’allotjament
Total d’ajuts per al pagament de l’habitatge
Actuacions / Pressupost
beneficiaris
Generalitat / Estat
18.433
38.918.725,86
26.92740.934.074,25
1.133
1.784.026,70
46.493
81.636.826,81
Habitatges d’inclusió social537582.800,00
Habitatges amb avalloguer
1.630
Total d’ajuts per a l’accés i l’ús de l’habitatge (a)
65.562
125.533.982,30
Habitatges rehabilitats convocatòria 2008
18.62344.680.139,98
Habitatges rehabilitats plans antics1.246
1.956.912,97
Habitatges àrees de rehabilitació integral
6.884
13.169.100,00
Ajuts als propietaris per rehabilitar i llogar
329
1.481.098,80
Total d’ajuts per a la rehabilitació del parc privat
27.082
61.287.251,75
Habitatges rehabilitats per ADIGSA
6.496
Habitatges en obres de manteniment per part d’ADIGSA4.929
Programa d’ascensors ADIGSA (habitatges afectats)
708
Total d’ajuts per a la rehabilitació
del parc de la Generalitat
12.133
Total d’ajuts per a la rehabilitació (b)
39.215
Total (a + b)
104.777
32.680.142,73
7.873.122,57
2.925.277,25
43.478.542,55
104.765.794,30
230.299.776,60
(1) Ajuts per a l’adquisició de sòl amb destinació a la construcció d’habitatges amb protecció oficial i ajuts per a la
urbanització de sòl per a la immediata edificació predominant d’habitatges amb protecció oficial.
(2) La declaració d’habitatges com a existents concertats no comporta cap tipus de subvenció.
(3) Borses de mediació per al lloguer social i les borses joves d’habitatge.
Gestió territorial dels programes d’habitatge
Paral·lelament, per descentralitzar la gestió dels programes d’ajuts i donar
la màxima agilitat i proximitat a la ciutadania pel que fa a les polítiques
d’habitatge, la Secretaria d’Habitatge ha posat en marxa, juntament amb
ajuntaments i consells comarcals, 8 noves oficines locals d’habitatge que
amplien la xarxa fins a la xifra de 97 oficines al territori, que inclouen les 8
oficines que estan en funcionament a la ciutat de Barcelona.
8 noves oficines locals
d’habitatge.
L’any 2008, el DMAH ha fet una aportació econòmica de 3.194.560 € al
conjunt de les oficines locals d’habitatge. En conjunt, 32.095 actuacions
han estat subvencionades, entre cèdules d’habitabilitat (14.818),
gestions referents a sol·licituds d’accés a habitatges protegits (10.868),
TEDI (2.072), informes interns d’idoneïtat (862) i sol·licituds d’ajuts a la
rehabilitació (3.475).
Cèdules d’habitabilitat
La Secretaria d’Habitatge també té encomanat el control de la qualitat
dels habitatges a partir de la cèdula d’habitabilitat. En aquest àmbit,
durant l’any 2008, a tot Catalunya es van presentar un total de 15.568
sol·licituds d’expedients de cèdules de primera ocupació, corresponents
a 65.834 habitatges, i es van concedir cèdules a 61.056 habitatges nous.
D’aquestes, el 46,3% van ser tramitades a Barcelona; el 16,1%, a Girona;
139
l’11,2%, a Lleida; el 12,4%, a Tarragona; el 6,5%, a les Terres de l’Ebre; el
7,3%, per les oficines comarcals d’habitatge; el 0,1, per Internet, i 4, per
oficines locals d’habitatge.
Durant el mateix període, es van presentar un total de 63.385 sol·licituds
de cèdules d’habitabilitat de segona ocupació a tot Catalunya,
corresponents a 66.979 habitatges, i es van concedir cèdules a 59.668
habitatges de segona mà. La tramitació es va distribuir de la manera
següent: el 58,6% de cèdules concedides pel Servei Territorial a
Barcelona; el 9,1%, a Girona; el 4,3%, a Lleida; el 7,3%, a Tarragona;
el 0,1%, a les Terres de l’Ebre; el 10,6%, per les oficines comarcals
d’habitatge; el 4,7%, per les oficines locals d’habitatge, i el 5,1%, per
Internet.
Decrement del -13,2% de
cèdules sol·licitades de primera
ocupació, com a resposta en
el descens de l’activitat en el
mercat de primera mà, però en
el cas de la segona ocupació, un
increment d’un 30%.
Aquestes dades suposen un decrement del -13,2% de cèdules
sol·licitades de primera ocupació respecte de l’any 2007, com a
resposta en el descens de l’activitat en el mercat de primera mà, però
en el cas de la segona ocupació, un increment d’un 30% provocat per
l’augment en el nombre de noves operacions de lloguer d’habitatges de
segona mà.
D’altra banda, durant l’any 2008, el procés de concessió de cèdules
d’habitabilitat va ser sotmès a dues auditories, una d’interna, realitzada
pels analistes de la Direcció General d’Innovació i Organització de
l’Administració (DGOIA), i una altra d’externa, realitzada per Applus, que
va consolidar la qualificació ISO aconseguida l’any 2004.
Durant l’any 2008, es van
atendre 654.698 consultes sobre
habitatge presencials.
El servei d’atenció i informació al públic
Durant l’any 2008, es van atendre 654.698 consultes sobre habitatge
presencials, per telèfon o per via telemàtica, 342.772 van ser ateses
per les oficines locals d’Habitatge, 123.193 a la seu de la Secretaria
d’Habitatge a Barcelona, 186.241 a través del 012 i 2.482 via Internet.
De les consultes ateses a la seu de la Secretaria d’Habitatge a Barcelona,
el 67% eren referides a l’obtenció de cèdules d’habitabilitat, el 13%
sobre els ajuts al lloguer i la renda bàsica d’emancipació, el 7%
sobre rehabilitació, el 4% sobre la desqualificació d’habitatges amb
protecció, i el 9% restant sobre informació general. Mentre que de les
consultes ateses pel 012, el 31% eren referides a l’obtenció de cèdules
d’habitabilitat, un altre 31% ho eren sobre els ajuts al lloguer i la renda
bàsica d’emancipació, el 9% sobre ajuts a la rehabilitació, el 4% sobre
la desqualificació d’habitatges amb protecció, i el 25% restant sobre
informació general.
Estudis i publicacions
S’han realitzat estudis i treballs sobre el sector de l’habitatge i s’ha fet un
esforç de difusió d’aquesta informació, en un intent perquè arribi a les
institucions i a les persones interessades en l’àmbit de l’habitatge.
La Secretaria d’Habitatge ha contractat, entre d’altres, estudis sobre
l’oferta i el preu de l’habitatge nou, que s’ha ampliat de 44 a 216
municipis, estudis d’un sistema de declaracions ambientals de producte
al sector de la construcció segons les normes europees del Comitè
140
Europeu de Normalització (CEN) i les internacionals ISO corresponents,
estudi sobre el concepte de solidaritat urbana, d’acord amb la Llei
18/2007 del dret a l’habitatge, estudis sobre la problemàtica de
l’habitatge dels col·lectius més vulnerables al Baix Llobregat, estudis
sobre la segregació, mobilitat i consum residencial a l’àrea metropolitana
de Barcelona, un estudi sociològic d’avaluació de l’adequació dels
habitatges i els serveis a les necessitats i els usos dels seus residents,
estudis de mercat per desenvolupar un centre d’acolliment per a
joves treballadors. També ha editat l’Informe del sector de l’habitatge
a Catalunya l’any 2008; i publicacions estadístiques sobre el mercat
immobiliari a Catalunya i les obres iniciades i acabades l’any 2008. Cal
destacar la informació estadística sobre habitatges editada a la pàgina
web del Departament.
Altres activitats de la Secretaria d’Habitatge
La Secretaria d’Habitatge ha participat en diferents plans
interdepartamentals de la Generalitat pel que fa a l’habitatge, com els
de polítiques de joventut, immigració, igualtat d’oportunitats per a les
dones, integral per a les persones amb problemes de salut mental,
suport al poble gitano, suport a la família i acció per a la inclusió social.
També ha participat en l’organització i l’assistència a nombroses
jornades i seminaris relacionats amb l’habitatge, tant d’abast nacional
com internacional.
Legislació en matèria d’habitatge
• Decret 262/2008, de 23 de desembre, pel qual es prorroga la vigència
del Decret 244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al
dret a l’habitatge 2004-2007.
• Decret 235/2008, de 2 de desembre, de tercera modificació del Decret
455/200, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació
d’habitatges de Catalunya.
• Decret 152/2008, de 29 de juliol, pel qual es regulen l’habitatge
concertat i l’habitatge de lloguer amb opció de compra, i s’adopten
altres mesures en matèria de l’habitatge.
• Decret 171/2008, de 26 d’agost, pel qual es modifica el Decret 54/2008,
d’11 de març, pel qual s’estableix un règim de cobertures de cobrament
de les rendes arrendatícies dels contractes de lloguer d’habitatges i se
n’estableix l’entrada en vigor.
• Decret 153/2008, de 29 juliol, de creació de la Comissió
Interdepartamental per a l’aplicació del Pacte nacional per a l’habitatge.
• Decret 54/2008, d’11 de març, pel qual s’estableix un règim de
cobertures de cobrament de les rendes arrendatícies dels contractes de
lloguer d’habitatges.
• Decret llei 1/2008, d’1 de juliol, de mesures urgents en matèria fiscal i
financera (article 3r:
• Deducció per rehabilitació de l’habitatge habitual).
• Ordre MAH/194/2008, de 28 d’abril, per la qual es modifiquen
determinades previsions del Decret
• 244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret a
l’habitatge 2004-2007.
141
Administració, Promoció i Gestió ,
SA (ADIGSA)
Estructura organitzativa
Consell d’Administració amb data 31.12.2008
President/aSra. Carme Trilla i Beliart
Consellers/esSr. Frederic Linares i Aguilar
Sr. Miquel Bonilla i Ruiz
Sr. Eduard Pallejà i Sedó
Sr. Joan M. Ganyet i Soler
Sr. Joaquim Gascó i Palacín
Sra. M. Antònia Monés i Farrés
Sr. Manuel Moreno i Yera
Sr. Gonçal Marqués i Sagnier
Sra. Carme Muñoz de la Torre
Secretari/ària del
Consell d’AdministracióSra. Concepció Diaz i Jordán
Organigrama
Conseller Delegat
Delegat
Francesc Morales Valle
Coordinació Estratègica
Coor. de Programes Estratègics
José Swánchez Pérez
Coor. De Programes Econòmics
Juan Manuel Morante González
Gerència
Carlos mariño Sánchez
Àrea de Comunicació i Promoció
Neus Estela Barnet
Àrea de Registre i Adjudicació
Adolfo Martínez Martín
UO Administració i Gestió Parc Públic
d’Habitatges
Fuentasanta Alcalá Luque
UO Habitatges de Cessió
Joan Vilardebò Puigdesens
142
UO Habitatge Social
Joan Batlle Bastardas
UO Rehabilitació i millora de
l’habitatge
Josep Linares Salido
Servei Territorial de Girona
Cristina AndreuDisplàs
Servei Territorial de Lleida
Lluís Claverol Rodrigo
Servei Territorial de
Tarragona
Jordi Navarro Lliberato
Direcció Financera,
Contractació i Compres
Francesc Liceras Hernández
Direcció de Recursos
Humans, Organització i
Qualitat
Concepció Díaz Jordán
Direcció de Serveis Centrals
Àrea d’Atenció Ciutadana
Xavier Roig Zabaleta
Àrea d’Assessoria Jurídica
Núria Sánchez Ramos
Àrea Tècnica d’Estudis i
Anàlisis
Victor Funosas Buixeda
Àrea TIC i Gestió de
Projectes
Eulàlia Junyent Carrasco
Àrea de Planificació i Control
J. Lluís López Espinosa
143
Entorn
La transcendència de la política d’habitatge a Catalunya en aquest període
va ser palesa amb la signatura del Pacte nacional per a l’habitatge el
mes d’octubre del 2007, que va suposar el reconeixement col·lectiu de
la necessitat d’un volum extraordinari d’activitats concertades en 180
mesures.
D’altra banda, l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge el mes de
desembre de 2007 i la seva entrada en vigor l’abril de 2008 també suposa
una fita cabdal en la redefinició de les polítiques d’habitatge.
En aquest context, aquesta empresa pública, durant aquest mateix
període, s’ha caracteritzat per tres grans paràmetres d’actuació:
• Mantenir, consolidar i projectar en el temps de manera responsable la
seva activitat originària d’administració del parc públic d’habitatges de
la Generalitat.
• Anar assolint encomanes de gestió en nous camps d’activitat
encarregats des de la Secretaria d’Habitatge, de la qual depèn
funcionalment.
Aquestes encomandes, recollides en diversos decrets aprovats pel
Govern en aquest període, tenen relació fonamentalment amb la
rehabilitació d’edificis i habitatges, així com amb les línies més socials
de la política d’habitatge: intermediació entre propietaris i llogaters per
mobilitzar habitatges desocupats, ajuts per al pagament de lloguer i
habitatges d’inclusió.
• Procés intern de redefinició organitzativa i de reestructuració,
anàlisis de processos i distribució de les responsabilitats i càrregues
preexistents, de cara a optimitzar la gestió tradicional de l’empresa i,
alhora, assentar les bases per acollir les noves encomanes de gestió de
la Secretaria d’Habitatge. Aquest, anomenat Projecte Impuls, té com a
objectiu principal dotar l’organització d’un funcionament eficaç, eficient
i en la línia de gestió de les corporacions modernes, orientant-la cap a
la creació de la futura Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Estructuració de l’empresa en
cinc grans unitats operatives.
S’ha procedit a l’estructuració de l’empresa en cinc grans unitats
operatives:
•
•
•
•
•
Unitat d’Administració i Gestió Patrimonial (UOAiGP)
Unitat de Rehabilitació i Millora d’Habitatges (UORIM)
Unitat de l’Habitatge Social (UOHS)
Unitat d’Habitatges de Cessió (UOHC)
Àrea de Suport de Registre i Adjudicacions (ASRA)
Amb les seves subdivisions respectives en paquets temàtics, per
programes o línies de treball específiques. De la mateixa manera, la
reformulació de la Direcció de Serveis Centrals de l’empresa, així com
144
la potenciació territorial mitjançant el reforç de la figura dels directors
territorials i l’adaptació de l’organització dels Serveis Territorials. Tot això
ha estat i és encara l’eix conductor de la reconversió de l’empresa.
Objectius principals
Adigsa ha participat en les accions següents:
Xarxa de Mediació del Lloguer Social (XMLLS):
Com una via complementària per a la provisió d’habitatge assequible a la
població amb ingressos baixos, la Generalitat té establert un sistema de
mediació entre propietaris i llogaters que s’articula mitjançant dues xarxes
de borses mediadores: la Xarxa de Lloguer Social i la Xarxa de Borses
Joves d’Habitatge.
Pel que fa a la primera, les borses de la XMLLS han donat servei a 76
borses que han gestionat un parc de 8.154 habitatges.
Evolució de la XMLLS
Les borses de la XMLLS han
donat servei a 76 borses que
han gestionat un parc de 8.154
habitatges.
Borses
Població coberta
% sobre
Població
actives
amb borsa
població
total
Barcelona424.499.066
84,37%5.332.513
Girona
13524.131
74,22%
706.185
Lleida
9
215.95952,16%414.015
Tarragona
12592.123
78,14%
757.795
Catalunya
76
5.831.279
80,87%
7.210.508
Sense borses joves
Xarxa d’Habitatges d’Inclusió (XHI):
Sistema d’ajuts a entitats sense ànim de lucre i a administracions
públiques que per dur a terme llur tasca d’integració social de col·lectius
amb dificultats necessiten disposar d’habitatges on allotjar-los. En
aquesta línia de treball, Adigsa compta amb la col·laboració de la
Fundació Privada Caixa de Catalunya, que coordina l’anomenada Xarxa
d’Habitatges d’Inclusió.
Durant l’any 2008 ha aplegat 102 associacions que aporten 527 habitatges
al programa.
Xarxa d’Habitatges d’Inclusió.
Durant l’any 2008 ha aplegat 102
associacions que aporten 527
habitatges al programa.
Evolució de la XMLLS i la XHI
XMLLS
XIHI
Hab.
Hab.
Borses
aportats
Entitats
aportats
2006464.055
37
217
200753
7.500
88
391
2008
76
8.154
102527
145
XMLLS i XHI
125
102
100
88
76
75
53
46
50
37
25
Borses
Entitats
0
2006
2007
2008
XMLLS i XHI
9.000
8.000
8.154
7.500
7.000
6.000
5.000
4.055
4.000
3.000
2.000
Hab. aportats
Hab. aportats
1.000
217
0
2006
391
2007
527
2008
Adigsa, juntament amb les diferents entitats, estableix convenis per definir
funcions i responsabilitats, i col·labora en el projecte amb la fundació Un
sol Món subvencionant les associacions que aporten habitatges a aquesta
xarxa.
Programa de cessió:
Línia de treball a l’entorn de les XMLLS. A través d’Adigsa es posa en
marxa aquest programa per mobilitzar els habitatges desocupats a
Catalunya.
El programa de cessió és un programa d’intermediació entre Adigsa i els
propietaris privats que posen el seu habitatge buit en règim de lloguer a
l’abast del mercat per un preu taxat. Es va posar en marxa l’any 2005 i des
d’aleshores ha evolucionat de manera creixent.
146
En el tancament de 2008 el parc d’habitatges de cessió era de 856
habitatges. Durant l’any s’ha produït un increment del 69,50% en relació a
les xifres de 2007, cosa que vol dir que 351 habitatges més són gestionats
per Adigsa.
Evolució dels habitatges de cessió 2005-2008
any 2005
Barcelona43
Girona
1
Lleida
3
Tarragona
14
Totals
61
any 2006
any 2007
any 2008
174
312497
10
2055
3353
109
63
120
195
280
505
856
550
500
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
2005
2006
2007
2008
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Evolució dels habitatges de cessió segons les demarcacions
territorials 2005-2008
2008
2007
2006
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
2005
0
100
200
300400500
600
700
800
900
147
La reestructuració com a unitat operativa independent dins l’organització
al llarg de l’any s’ha traduït en resultats positius respecte al proppassat
any. Aquest canvi d’estructura també ha afectat positivament les xifres
d’ocupació de cessió. L’any s’ha tancat amb un increment del 40,56%
en relació amb les dades de 2007, (increment donat sobre tot a partir del
segon semestre de l’any).
Ocupació dels habitatges de cessió per demarcacions territorials
l’any 2008
Hab. totals Hab. Cessió
Any 2008
Cessió
ocupats
Barcelona497434
Girona5544
Lleida
109
96
Tarragona
195
142
Totals
856
716
% Ocupació
Cessió
87,32%
80,00%
88,07%
72,82%
83,64%
Tarragona
Lleida
Girona
Barcelona
Hab. Cessió ocupats
Hab. Totals Cessió
0
100
200
300400500
600
Per demarcacions l’increment de l’ocupació ha assolit diferents nivells. És
destacable el de Girona que amb dades 2007-2008 s’ha incrementat en un
60% (Barcelona, 44,45%, Lleida, 26,74% i Tarragona, 34,36%)
148
Evolució dels percentatges d’ocupació segons les demarcacions
territorials 2005 – 2008
% ocupació Cessió
2005
2006
2007
Barcelona44,19%
66,09%
60,45%
Girona
0,00%40,00%50,00%
Lleida
0,00%
63,64%
69,49%
Tarragona
0,00%41,27%54,20%
Catalunya
31,15%
59,29%
59,51%
008
87,32%
80,00%
88,07%
72,82%
83,64%
% Ocupació Cessió a Catalunya
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2005
2006
2007
2008
Gestió dels ajuts
Hi ha tot un seguit d’ajuts que repercuteixen directament en les persones
i que pal·lien la seva situació. Adigsa, com a encomanda de la Secretaria
d’Habitatge, gestiona el lloguer just: aquest lloguer és la quantitat màxima
que hauria de pagar un llogater i que no hauria d’excedir del 20-30% dels
ingressos ponderats de la unitat familiar acreditada, sempre que aquests
ingressos familiars es trobin entre 1 i 5 vegades l’IPREM segons les zones.
(La diferència entre el lloguer just i el que es paga constitueix la subvenció
mensual).
Adigsa gestiona el lloguer just.
• Ajuts dirigits a joves com a camí per facilitar l’emancipació.
• Ajuts dirigits a persones amb condicions especials (gent gran, família
monoparentals, dones en situació de violència, persones en risc
d’exclusió social, immigrants amb menys de 5 anys de residència a
Catalunya...).
• Ajuts dirigits a la gent gran major de 65 anys amb contractes de
pròrroga forçosa.
En relació amb els ajuts de lloguer es fan les actuacions següents:
Gestions de pagaments en els casos d’ajuts als col·lectius de gent gran,
de persones en risc d’exclusió social i dels joves menors de 35 anys. A
més, en els casos de col·lectius que ocupen parc d’habitatges de lloguer
149
que gestiona Adigsa, també es fa la gestió dels expedients, és a dir, recull
de documentació, valoració de l’expedient i gestió del pagament.
Quant al volum de gestió d’aquests expedients de tramitació d’ajuts, hem
de remarcar que la demanda ha sofert un increment acusat:
Les peticions d’ajuts de lloguer
just han crescut un 62,16%.
Les demandes d’ajuts
personalitzats, un 106,08%.
Les entrades de peticions d’Ajuts
6.000 s’han incrementat en un
33,43%.
• Les peticions d’ajuts de lloguer just han crescut un 62,16%.
• Les demandes d’ajuts personalitzats, un 106,08%.
• Les entrades de peticions d’Ajuts 6.000 s’han incrementat en un
33,43%.
• S’ha d’afegir a aquest any la demanda d’ajuts de Renda Bàsica
d’Emancipació, dels quals hi ha més de 34.500 expedients en gestió.
Gestió de sol·licituds d’ajuts de lloguer l’any 2008
Ajuts al lloguer Sol·licituds Resolucions
any 20008
presentades
favorables
Ajuts a la gent gran
Ajuts als co·lectius amb dificultats
ocupen parc de lloguer
Ajuts a persones en risc d’exclusió social
Ajuts als joves menors de 35 anys
32.419
18.433
Expedients
aprovats
1.4040
1.248
12.261
3.884
Gestió dels ajuts de Renda Bàsica d’Emancipació (RBE), personalitzats, Ajuts 6000 l’any 2008
Ajuts Renda Bàsica d’emancipació any 2008
Sol·licituds presentades
34.577
Resolucions favorables
28.368
Resolucions desfavorables
1.368
Expedients provisionals490
Avals atorgats
1.708
Prèstecs atorgats
2.667
Ajuts personalitzats any 2008
Sol·licituds presentades5.183
Resolucions favorables
1.154
Resolucions desfavorables
3.158
Expedients pendents
871
Ajusts 6000 any 2008
Expedients presentats 431
Propostes de pagament
–
Expedients aprovats
–
Adigsa col·labora amb tot un conjunt d’actuacions per executar i
gestionar els diferents programes de rehabilitació de la Generalitat
de Catalunya o de les administracions locals i donant suport als
ajuntaments i a altres entitats en els seus programes de millora urbana i
rehabilitació de barris.
L’any 1997 Adigsa i la FAVIBC (Federació d’associacions de veïns
d’habitatge social de Catalunya), que aglutina la majoria de les
promocions d’habitatges de promoció pública, van signar un preacord
per a l’establiment del Pla director d’obres (PDO), inventari de totes
les obres pendents a realitzar als barris gestionats per Adigsa, així
com en la priorització de les actuacions en funció de les patologies i
deficiències detectades fins a l’actualitat, a realitzar en un període de
vuit anys.
150
La concreció d’aquest Pla director d’obres (PDO) es va dur a terme el
19 de gener de 1997 amb la signatura del Pla director de cada barri
entre Adigsa i cadascuna de les associacions de veïns. El gener de 2005
va exhaurir el termini d’execució de vuit anys del Pla director d’obres.
Adigsa, la FAVIBC i les associacions de veïns van treballar conjuntament
en una actualització del Pla, que afegia un control de la gestió de les obres
i del compliment dels terminis. En conseqüència, es va elaborar una nova
programació: el Pla director d’obres revisat (PDOR).
Pla director d’obres revisat
(PDOR).
En aquesta línia l’any 2008 s’han
licitat 70 actuacions en barris que
beneficiaran 6.496 habitatges.
En aquesta línia l’any 2008 s’han licitat 70 actuacions en barris que
beneficiaran 6.496 habitatges.
Afectació de les obres del PDOR a barris, municipis i habitatges 2008
PDOR*
Habitatges
Barris
Municipis
Nº Actuacions
PDOR 16
1.595
20
12
22
PDOR 16b58
1
1
1
PDOR 17
1.611
16
10
19
PDOR 18
2.252
85
12
PDOR 19480
10
7
11
PDOR 19b520555
Total
6.496
60
27
70
A més, Adigsa gestiona els ajuts de cofinançament que la Generalitat
de Catalunya ofereix per a obres que faciliten l’accessibilitat als edificis
d’habitatges. Se subvenciona un 60% del cost total de l’obra, amb
un màxim de 6.000 € per habitatge o local, en el cas de creació d’un
itinerari practicable, és a dir, quan cal fer rampes o col·locar elements
complementaris a l’ascensor per eliminar, o un 45% en el cas de només la
instal·lació d’ascensors.
Respecte a les 100 comunitats previstes per signar convenis d’instal·lació
d’ascensors per l’any 2008, se n’han signat 56. La resta de convenis
previstos per l’any 2008 no s’han pogut començar a causa de:
• Dificultats a l’hora que les comunitats de veïns arribessin a un acord per
col·locar l’ascensor a conseqüència del cost elevat de l’obra.
• Manca de participació de les plantes baixes i les plantes primeres.
• La situació econòmica actual no permet obtenir fàcilment préstecs de
les entitats financeres.
Durant l’any 2008 Adigsa ha promogut 56 expedients d’instal·lació
d’ascensors, (53 a Barcelona i 3 a Lleida), que afecten 708 habitatges.
Les contractacions realitzades per les comunitats de veïns per instal·lar
ascensors des del gener fins el desembre de 2008 han estat per un import
de 5.370.535,46 €, dels quals s’han cofinançat 2.928.436,49 €.
Durant l’any 2008 Adigsa
ha promogut 56 expedients
d’instal·lació d’ascensors.
151
Instal·lació d’ascensors l’any 2008
Núm.
Municipi
edificis
Badía del Vallès
6
Barcelona5
Cornellà
1
Hospitalet de Llobregat5
Martorell4
Mataró
1
Prat de Llobregat
2
Sabadell
13
Terrassa
1
Total província Barcelona
53
Lleida
2
Mollerusa
1
Total província Lleida
3
Total Catalunya
56
Núm. habitatges
beneficiats
cofinançament
60
199.022,94
96
309.439,95
20
69.267,30
120
262.737,18
34
274.610,21
1749.861,44
16
80.953,72
193
784.604,96
10
38.253,32
676
2.828.661,69
22
69.217,96
6
30.556,84
28
99.774,80
704
2.928.436,49
També des d’aquesta àrea es cofinancien les obres de posada a punt dels
ascensors segons el Real decreto 57/2005, de 21 de gener, mitjançant
el qual s’estableixen prescripcions per a l’increment de la seguretat
del parc d’ascensors existent. Es dirigeix, d’una banda, a completar
les prescripcions del Reial decret 1314/1997, d’1 d’agost, sobre la
conservació dels ascensors existents anteriorment, i de l’altra, a definir
el límit entre reglamentacions i millorar les condicions tècniques dels
ascensors ja existents amb l’objectiu d’aconseguir un nivell mínim i
uniforme de seguretat en tots ells, d’acord amb les demandes tècniques i
socials.
Conveni amb FAVIBC, Reial decret 57/2005
Núm.
Municipi
edificis
Badalona
38
Barcelona48
Manresa
8
Lleida
1
Total
95
152
Pressupost
45%
obres
cofinançament
87.565,46
39.404,48
123.498,6755.574,40
16.215,18
7.296,83
9.293,584.182,11
236.572,89
104.595,04
Detall de totes les licitacions, adjudicacions i compromisos els anys
anteriors en concepte d’obres de rehabilitació i adequació dels
ascensors 2008
Compromés
Licitat
Adjudicat anys anteriors
2005 PDOR 04
0,00
0,00
961,00
PDOR 05
0,00
0,00
192.572,2
PDOR 06
0,00
0,00
0,00
PDOR 07
0,00
0,00
1.774,04
Total 2005
0,00
0,00
195.307,56
2006 PDOR 08
0,00
0,00
175.943,30
PDOR 09
0,00
0,00
28.317,11
PDOR 10
0,00
0,0051.792,86
PDOR 11
0,00
0,00
298.814,80
Total 2006
0,00
0,00
54.868,07
2007 PDOR 12
0,00
0,00
-139.875,93
PDOR 13
0,00
0,00
733.997,93
PDOR 14
0,00
0,00
287.358,42
PDOR 15
0,00
0,00
771.095,71
Total 2007
0, 00
0,00 1.652.576,13
2008 PDOR 16 i altres
Ascensor
adapt.
0,00
obres rehab. 12.523.025,41 10.636.258,96
0,00
PDOR 17 i altres
obres rehab.
6.076.522,514.961.828,47
0,00
PDDOR 18 i altres
obres rehab.
6.352.172,095.355.875,34
0,00
PDOR 19 i altres
obres rehab. 10.334.354,33
0,00
0,00
SA (obres que s’adjudiquen
directament per procediment
negociat)
35.816,63
Ascensors4.700.000,00
Adaptació normativa 1.231.060.000
Aluminosi
Total 2008
35.286.074,35 20.989.824,40
0,00 5.931.060,00
35.286.074,35 20.989.824,40 2.402.751,76 5.931.060,00
Projectes d’arquitectura.
Enllaçat amb les obres de rehabilitació que Adigsa executa, aquest any
han sortir a concurs un total de 70 projectes del Pla director d’obres
revisat, per un valor de 32.680.142,74 € IVA inclòs, dels quals 53 han estat
redactats pel Servei de Projectes d’Arquitectura d’Adigsa i 17, per tècnics
externs.
Una altra de les funcions que es realitzen en aquesta unitat operativa és
fer el manteniment dels habitatges d’obra vella i d’obra nova del patrimoni
gestionat per Adigsa. En aquest exercici s’han obert un total de 5.648
butlletes de manteniment d’obra vella. D’aquestes 2.751 se n’han executat
durant l’any, a més d’adequació, s’han obert 687 butlletes de les quals se
n’han executat 543.
S’han obert un total de 5.648
butlletes de manteniment d’obra
vella. D’aquestes 2.751 se n’han
executat durant l’any.
153
Butlletes de manteniment i adequació l’any 2008
Manteniment
Adequació
2008
2008
B. Obertes5.648
687
B. en curs464
91
B. tancades4.659
665
B. executades
2.751543
% execució vs. tancades59,05%
81,65%
Temps mig execució
15,08 dies
26,7 dies
Cost total butlletes
3.263.986,004.730.771,10
Cost mig butlletes
1.186,47
8.712,29
6.000
5.000
4.000
3.000
B. obertes
B. en curs
B. tancades
B. executades
2.000
1.000
0
154
Manteniment 2008
Adequació 2008
Actuacions certificades a càrrec d’Adigsa i Incasòl l’any 2008
Actuacions a càrrec pressupost adigsa
Pressupost
Executat
Obra Vella
2008
2008
Programació PDO
31.889.002,49 20.369.750,57
Segones OC. O. Vella
650.000,00
2.338.657,47
Tapiaments O. Vella48.000,00
62.762,03
Obres menors O. Vella
264.000,00
168.753,82
Obres menors O. Nova C/ADIGSA 18.000,00
22.162,31
Reformats O. Vella500.000,00
631.352,27
Honoraris projecte O. Vella
377.926,00
366.573,59
Honoraris direcció O. Vella
857.560,00463.100,62
Reparació ascensors O. Vella
6.000,00
8.078,31
A repercutir O. Vella
7.474.577,00
1.379.136,63
Total Obra Vella
42.085.065,49 25.810.327,62
Manteniment corrector OV
670.000,00
603.005,51
Manteniment preventiu OV
324.159,91
240.363,51
Total manteniment
994.159,91
843.369,02
Remodelació no patrimonial
0,00
1.401.552,98
Total obres per compte tercers
0,00
1.401.552,98
Aportacions obres OV
0,00
0,00
Aportacions obres ON
0,00
11.195,39
Manteniment ascensors OV
34.000,0044.842,44
Manteniment ascensos
O. Nova C/ADIGSA
0,00
0,00
Servei vigilància polígons500.000,00
14.117,42
Rehabilitació hab. herències
intestades
0,005.705,14
Despeses reallotjament50.000,0052.460,85
Despeses casa Bloc
65.319,64
157.806,61
Altres conceptes
649.319,64
286.127,85
Cofinançament ascensors OV4.790.000,00
3.096.229,46
Total cofinançament
ascensors OV
4.790.000,00
3.096.229,46
Inspec. al·luminosi
959.472,00
1.084.825,05
Total Operac. Al·luminosi
959.472,00
1.084.825,05
49.478.017,04 32.522.431,98
Actuacions D. Tècnica a càrrec INCASOL
Executat
Obra Nova
2008
Certificacions obres556.182,74
Segones adjudicacions
3.288.580,19
Obres menors
350.908,85
Reformats program
184.327,16
Honor. projecte
0,00
Honor. direcció
3.370,54
Repar. ascensors43.904,26
Tapiatges
81.936,41
Adeq. habit. minusv.
62.546,72
Inserció per obres PDO
0,00
Total Obra Nova
4.571.756,87
Mant. corrector ON
1.535.621,48
Mant. preventiu ON
288.120,95
Total manteniments
1.823.742,43
Aportacions en obres al S/càrrec
21.559,08
Neteja comunitats
27.777,00
Habitatges parc carreteres MOPU
102.233,43
Actuacions diverses
151.569,51
Per manteniment ascensors
337.135,92
Certificacions obres Obra Vella
0,00
Honoraris projecte Obra Vella
0,00
Honoraris direcció Obra Vella
0,00
Inserció per obres PDO Obra Vella
0,00
Obres/Patrimoni O.V. a càrrec INCASOL
337.135,92
6.884.204,73
Aquestes dades són de caràcter consolidat a l’espera de l’auditoria de
comptes.
155
Projectes de millora ambiental i social
Adigsa, empresa pública del Departament de Medi Ambient i Habitatge,
participa i col·labora en diferents projectes de millora ambiental i social
del parc d’habitatges públic, majoritàriament lligats a processos de
rehabilitació i gestió d’aquests. Aquests projectes es desenvolupen en tres
marcs diferents:
• Projectes de recerca d’interès per Adigsa i el DMAH.
Aquests s’han desenvolupat a través de convenis entre Adigsa i
diferents organitzacions de recerca i consultories especialitzades.
Actualment, en aquest marc, Adigsa i l’Institut de Ciència i Tecnologia
Ambiental desenvolupen el projecte ECOBARRI. Aquest projecte
té com a objectiu principal fer una anàlisi i diagnosi ambiental i fer
propostes de millora dels barris d’habitatges social gestionats per
Adigsa. És un projecte iniciat el desembre de 2007 i es desenvolupa
en 4 fases. Durant l’any 2008 s’ha avançat en la primera, segona i
tercera fase. La primera va consistir en la selecció d’un barri pilot
qualitativament representatiu dels que Adigsa administra a Catalunya.
El barri seleccionat ha estat Primer de Maig, amb 550 habitatges i per
l’edifici de Tres Torres-48, amb 48 habitatges de lloguer.
La segona consistia a realitzar un inventari i una anàlisi dels fluxos
principals (aigua, residus, energia, mobilitat i espais públics i verds).
A partir d’aquesta segona fase, s’ha completat la tercera, que
comprèn la definició d’estratègies i propostes de millora que
pretenen solucionar els punts crítics detectats de l’anàlisi i diagnosi
de la fase anterior.
• Projectes europeus.
Projectes que es desenvolupen conjuntament amb diversos
participants de països de la Unió Europea i que pretenen avançarse a la realitat de cada país en la implementació i desenvolupament
de noves tecnologies i normatives definides per la Unió Europea, i
promouen l’intercanvi d’experiències i coneixement entre els països
participants. En aquest sentit, Adigsa ha participat o participa en els
projectes següents:
—REVITASUD: Projecte que té com a objectiu l’anàlisi de problemes
comuns d’un tipus de barri específic com són els construïts després
de la Segona Guerra Mundial.
Les activitats de 2008 del Revitasud han estat el tancament
econòmic i la darrera certificació i revisió del contingut de la
publicació final del projecte.
—RESHAPE: Respon a l’acrònim de Rehabilitació de l’habitatge
social i preparació activa per a la directiva d’eficiència energètica
en l’edificació. Es va iniciar el gener de 2006 fins al juny de 2008.
Persegueix superar les barreres per a la rehabilitació i millora
de l’eficiència energètica dels edificis existents en el sector de
l’habitatge social, accelerar la implementació de la Directiva europea
sobre l’eficiència energètica en edificis dels agents que intervenen en
l’habitatge social, i augmentar el coneixement i canvi d’actitud dels
agents de l’habitatge social sobre solucions de la rehabilitació.
Al llarg de 2008 es va realitzar una reunió de treball a Westerlo
(Bèlgica) amb tots els socis europeus del projecte per fer un
seguiment de les tasques i la feina pendent. També es van publicar
156
2 butlletins informatius, explicant l’evolució d’Adigsa en les diferents
tasques desenvolupades del projecte. Per acabar, s’ha actualitzat la
pàgina web amb els resultats obtinguts del projecte.
• Noves propostes presentades de projectes europeus.
Durant el primer semestre de 2008 es van treballar i presentar tres
propostes de projectes internacionals europeus:
—REHABITAT: Aquesta proposta respon a l’acrònim de Millora de
la cohesió social i l’ecoeficiència mitjançant la rehabilitació i el
manteniment de l’habitatge social. Es va presentar a l’autoritat
de gestió el juny de 2008. Amb data 29 de desembre de 2008 es
va rebre el dictamen d’aprovació condicionat a una reducció de
pressupost del Comitè de Programació POCTEFA. Els objectius
són l’ús de les necessitats de rehabilitació i millora d’habitatges i
d’espais comuns com a mitjà per obtenir més integració i cohesió
social de la població resident, foment de la cultura del manteniment,
definició de l’estructura socioeconòmica dels residents d’habitatge
social, projecció de l’estructura provisional de demanda i articular la
promoció, dignificació i actualització sobre criteris de sostenibilitat
de patrimoni públic, i millora de la convivència.
Total projecte: 3.233.027 euros. Pressupost subvencionable (65%)
Data prevista d’inici: Gener de 2009// Data final prevista: Desembre
de 2011
—ACE HOUSING: Aquest projecte (accelerar la millora de l’eficiència
energètica als habitatges socials de lloguer) es va presentar a la
Comissió Europea a la convocatòria CIP-IEE-2008, el 26 de juny de
2008. El projecte es plantejava en 7 paquets de tasques, i preveu un
pressupost de 987.601 €. Es va preveure un import per Adigsa de
220.876 €, dels quals 165.657€ se subvencionarien.
Adigsa participaria com a coordinador del projecte, amb el rol de
ser el responsable de la gestió i col·laboració entre els socis. També
seria el responsable de 3 paquets de tasques.
La proposta pretén mesurar la precarietat energètica en promocions
d’habitatge social de lloguer (amb llogaters de rendes mínimes),
construïdes entre els anys 1970- 2006, abans de les noves
normatives d’estalvi d’energia.
—BECOMECO: La proposta del projecte BecomEco (Eco retrofitting
of Districts) es va presentar a la Comissió Europea a través de la
convocatòria Colaboration Programe FP7-ENERGY-2008-TREN1, el
8 d’octubre de 2008.
La proposta de treball es va estructurar en 20 paquets de tasques
(5 de recerca, 12 de demostració, un de formació, un de difusió i
un últim de coordinació) amb un pressupost global de 36.842.560
euros i, en concret per Adigsa, de 14.993.000 euros, dels quals se
sol·licitava una subvenció de 8.408.160 euros. L’objectiu del projecte
és el desenvolupament d’un model de millora ambiental de barris
(ecorehabilitació) juntament amb 3 barris més de Bèlgica, Alemanya
i Sèrbia. Els objectius de millora per als barris de demostració es
van definir: mínim d’una reducció d’un 30% del consum d’energia,
mínim de reducció del 50% de les emissions de CO2 , i assolir uns
estàndards d’eficiència energètica en edificis existents.
En el cas d’Adigsa, la proposta del projecte se centrava en
l’ecorehabilitació del barri de Can Jofresa de Terrassa.
157
• Projectes de cooperació.
Projectes en què Adigsa participa via finançament o mitjançant
l’aportació del coneixement i l’experiència tècnica en projectes de
desenvolupament.
Altres activitats de l’any 2008 de la Unitat de Projectes de Recerca i
Medi Ambient:
Col·laboracions amb la Direcció General de Qualitat de l’Edificació i
Rehabilitació de l’Habitatge, col·laboracions amb altres programes
europeus sobre energia i rehabilitació, participació en jornades i redacció
de dos articles.
Sistema gestió ambiental
L’any 2008 s’ha aconseguit:
• Implantació d’un sistema de gestió ambiental a la seu de Barcelona
• Desenvolupament de la documentació
• Realització d’una auditoria interna
• Realització de l’auditoria de certificació
• Publicació de la Declaració ambiental a la pàgina web d’Adigsa
APPLUS ens ha confirmat
l’atorgament de la certificació
ISO-9001 i ISO-14001.
Durant aquest exercici, i després de l’auditoria de certificació del sistema
de gestió de qualitat i sistema de gestió ambiental l’empresa, APPLUS ens
ha confirmat l’atorgament de la certificació ISO-9001 i ISO-14001.
Adhesió d’Adigsa en el registre
EMAS.
Des de la Direcció General de Qualitat Ambiental, ens han comunicat
l’adhesió d’Adigsa en el registre EMAS: aquests són tres reconeixements
de la feina feta per tota l’empresa durant els últims dos anys i que
representen el tret de sortida a la millora contínua per a una gestió des de
la qualitat i amb l’objectiu de la reducció de l’impacte ambiental.
Habitatges que resten sota la
gestió d’Adigsa. El desembre de
2008 eren 85.293.
Gestió general
Engloba tots els habitatges que resten sota la gestió d’Adigsa (es
comptabilitzen a part els habitatges gestionats del programa de cessió
d’ús). El desembre de 2008 eren 85.293 habitatges. La taxa d’increment
del parc mobiliari gener- desembre ha estat de l’1,43%, xifra que suposa
1.203 habitatges nous.
D’aquests 85.293 habitatges, 60.000 corresponen als traspassos fets
per l’Estat (IPPV) i, per tant, construïts abans de l’any 1985. La resta, a
noves promocions construïdes majoritàriament per l’Institut Català del Sòl
(Incasòl) de la Generalitat de Catalunya.
158
90.000
0.000
Secretaria8d’Habitatge
70.000
60.000
0.000
El volum 5patrimonial
gestionat per Adigsa és en règim de compravenda
(c/v i accés
diferit), el lloguer (lloguer i ús i habitació) i la seva distribució
40.000
en els territoris es reflecteix en el quadre següent.
30.000
20.000
Distribució
dels habitatges segons el territori
10.000
Distribució
any
any
any
%
0
habitatges
2006
2007
2008
HH
Barcelona
64.436Barcelona 66.777
1,19%
Girona 67.572
Lleida
Girona5.2105.3365.6305,51%
Lleida5.987
6.150
6.307
2,55%
Tarragona5.0945.8275.784
-0,74%
Catalunya
80.727
84.090
85.293
1,43%
Tarragona
Catalunya
90.000
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
Barcelona Girona Any 2006
Lleida
Any 2007
Tarragona
Catalunya
Any 2008
Tot el volum patrimonial d’Adigsa està classificat segons uns estadis
depenent de la seva situació:
• En construcció: Habitatges que en el futur s’incorporaran a la gestió
d’Adigsa el 31 de desembre de 2008. Són 653.
• Vacants: Habitatges que estan preparats per entrar en el procés
d’adjudicació el 31 de desembre de 2008. Adigsa tenia 443 vacants.
• En procés d’adjudicació: Habitatges subjectes a un procés
d’adjudicació obert. En aquest exercici hi havia 1.995 habitatges.
• Adjudicats: Estadi en el qual l’habitatge ja ha estat adjudicat o està
pendent d’escripturar, 704 adjudicats amb data de tancament.
• No disponibles: Habitatges que no es poden posar a l’abast dels
ciutadans per estar pendents d’obres, pendents d’enderrocar o
ocupats pendents de regularitzar la seva situació. 480 no estan
disponibles.
• Lliurats: 81.671 habitatges lliurats.
81.671 habitatges lliurats.
159
Distribució dels habitatges en gestió segons els diferents estadis l’any 2008
Vacants
Barcelona
310
Girona
19
Lleida
37
Tarragona
77
Totals
443
% respecte Total
0,52%
Procés
No
adjudicació
Adjudicats disponibles
lliurats
totals
1.280491440
65.051
67.572
370
14
235.2045.630
17047
2
6.051
6.307
175
152
155.3655.784
1.995
704
480
81.671
85.293
2,34%
0,83%
0,56%
95,75%
S’ha de fer menció específica a l’increment anual del parc dedicat a
lloguer d’un 17,97% (suposa 1.424 habitatges més), en línia amb les
polítiques del Govern de prioritzar el creixement de l’habitatge públic en
règim de lloguer.
Evolució del volum d’habitatges de lloguer
2006
2007
2008
Habitatges lloguer % increment
7.605
7.9264,22%
9.350
17,97%
12.000
25%
10.000
20%
8.000
15%
6.000
10%
5%
4.000
Habitatges lloguer
% increment
2.000
0%
0
2006
2007
2008
Referent a la taxa d’ocupació general del parc que Adigsa gestiona
(habitatges lliurats/ total d’habitatges en gestió). En el tancament de 2008
tenim un 95,75% d’ocupació.
160
Percentatge d’ocupació per demarcacions territorials l’any 2007-2008
% Ocupacions Barcelona des’07
83,98%
97,66%
% ocupació AD
% ocupació C/V
85,67%
95,40%
95,95%
98,40%
% ocupació UH
% ocupació AD
% Ocupacions Barcelona des’08
77,85%
% Ocupacions Girona des’07
% ocupació AD
% ocupació C/V
100,00%
100,00%
% ocupació UH
% ocupació AD
% Ocupacions Girona des’08
95,38%
63,42%
100,00%
94,94%
97,57%
% ocupació AD
% ocupació C/V
99,07%
% ocupació UH
% ocupació AD
99,96%
% ocupació AD
% ocupació C/V
% ocupació UH
% ocupació AD
161
% Ocupacions Lleida des’07
92,56%
96,66%
% ocupació AD
% ocupació C/V
% Ocupacions Tarragona des’07
91,67%
92,70%
99,88%
92,82%
% ocupació UH
% ocupació AD
% Ocupacions Lleida des’08
74,63%
% ocupació AD
% ocupació C/V
92,31%
90,42%
91,88%
99,88%
162
78,71%
% ocupació UH
% ocupació AD
% Ocupacions Tarragona des’08
97,91%
% ocupació AD
% ocupació C/V
100,00%
% ocupació UH
% ocupació AD
% ocupació AD
% ocupació C/V
96,55%
99,88%
% ocupació UH
% ocupació AD
Classificació dels habitatges gestionats en règim d’adjudicació l’any
2008
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Catalunya
Compra/venda
Accès diferit
Compra/venda
28.672
31.799
2.793
1.936
2.446
3.111
808
3.780
34.719
40.626
11%
Lloguer
Lloguer Ús i habitació
6.581520
894
7
737
13
1.13858
9.350
598
1%
41%
Ús habitació
% Compra / venda
Lloguer
Accés diferit
91,88%
47%
Adjudicar, escripturar i lliurar els habitatges públics gestionats per Adigsa
és una altra de les tasques que fem per al ciutadà.
El procediment d’adjudicació és el conjunt de passos que s’han de seguir
per accedir a un habitatge de protecció oficial, d’acord amb la normativa
vigent.
L’empresa pública Adigsa, d’acord amb l’encomanda de gestió feta
pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, gestiona i duu a terme
el procediment d’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial de
promoció pública de la Generalitat de Catalunya.
Durant l’any 2008 s’ha adjudicat un total de 1.594 habitatges a través del
procediment d’adjudicació corresponent, i s’han lliurat 1.154 habitatges
(això és, posar a disposició del seu adjudicatari l’habitatge que li ha estat
assignat en el procés amb gestió del contracte corresponent i lliurament
de claus). Aquestes xifres suposen un increment del 42,96% en relació
amb les dades de 2007, tant en les adjudicacions de noves promocions
(primeres adjudicacions), com de les adjudicacions d’habitatges
recuperats (segones adjudicacions).
Durant l’any 2008 s’ha adjudicat
un total de 1.594 habitatges
a través del procediment
d’adjudicació corresponent, i
s’han lliurat 1.154 habitatges.
163
Primeres i segones adjudicacions segons les demarcacions
territorials i el règim d’adjudicació l’any 2008
2008
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Total
1eres Adjudicacions
C/V
Lloguer
335402
3
19
24
26
7556
437
503
940
Adjudicacions
C/V
Lloguer
Totals
154
296
1.187
9
2152
2053
123
63
38
232
246
408
654
1.594
Anàlisi de la demanda de sol·licituds 2008
Si analitzem el número de sol·licituds de l’any 2008 veiem que el %
més gran de les demandes és referent a habitatges protegits de lloguer.
Aquestes suposen el 85,22% del total presentat. Per col·lectius, són
els més joves (menors de 35 anys) les persones que han presentat més
sol·licituds. Referent a la nacionalitat dels sol·licitants, tenim un 26%
d’estrangers que demanden habitatge protegit.
Persones fins a 35 anys
Persones de 36 a 64 anys
Persones de 65 i més anys
Totals
Núm. sol·licitants
Núm. sol·licitants
compra
lloguer
6374.468
355
1.543
129452
1.121
6.463
5.000
4.500
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
Sol·licituds C/V
Sol·licituds lloguer
500
0
ins a 35
F
anys
164
De 36 a 64 de 65 i anys
més anys
Fins a 35
anys
De 36 a 64 De 65 i
anys
més anys
Anàlisi de les adjudicacions 2008
Núm. adjudicacions Núm. adjudicacions
compra
lloguer
Persones fins a 35 anys
246
630
Persones de 36 a 64 anys
172
184
Persones de 65 i més anys
10859
Totals
526
873
Nota: Total d’adjudicacions de l’any sense tenir en compte l’any de sol·licitud.
700
600
500
400
300
200
100
Ajudicacions compra
Adjudicacions lloguer
0
ins a 35
F
anys
De 36 a 64 de 65 i anys
més anys
Fins a 35
anys
De 36 a 64 De 65 i
anys
més anys
Per dur a terme les tasques que les unitats operatives d’Adigsa té
encarregades necessita uns serveis centrals que els donin suport. Així, la
resta de direccions i àrees col·laboren de la manera següent:
Contractació:
Fa el seguiment dels processos de licitació o contractació de totes les
adquisicions (béns, serveis, obres, etc.) analitzant les ofertes i gestionant
l’adjudicació de les direccions territorials i unitats estratègiques d’activitat.
Durant l’any 2008 ha avaluat 926 licitadors tant d’obres del PDOR com
d’altres. Així mateix, ha gestionat 298 contractes per un valor aproximat
de 20,938 milions d’euros. Ha contractat i gestionat 13.808 pòlisses
d’assegurances i ha tramitat davant les companyies 340 sinistres per
diverses causes.
Compres:
Estableix la sistemàtica d’adquisició tant de material habitual com
d’articles puntuals i fa la selecció dels proveïdors que ens subministren els
productes.
En aquest any 2008 ha continuat treballant en la recerca de nous
proveïdors i productes ambientalment més correctes per al seu ús en les
tasques administratives que es fan a Adigsa. En aquesta línia es veu un
esforç important per treballar amb proveïdors ecològics en detriment dels
que no ho són. Segons dades de 2008 els proveïdors ecològics han sofert
un increment del 42,11% i els no ecològics, un descens del 12,26%.
165
SAC:
Aquest any 2008 Adigsa ha treballat considerant com a objectiu bàsic la
satisfacció del ciutadà, posant en marxa eines per obtenir dades respecte
a l’índex de satisfacció del client i respecte a la qualitat dels serveis que
els oferim. En una segona onada aquest any l’Índex de satisfacció del
client d’Adigsa s’ha situat en un 69,30%, a menys d’un punt sobre la fita
marcada pel 2008. L’Índex de qualitat oferta, aquest any 2008, ha assolit
un resultat de 78,00%.
Resultats de les enquestes a clients d’Adigsa 2007-2008
Mes
Des’07
Des’08
ISC % satisfacció IQO % qualitat oferta
66,10%
79,40%
69,30%
68,00%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
Des’07
Des’08
10%
0%
ISC % satisfacció
IQO % qualitat oferta
A més, al llarg de l’any s’ha volgut millorar el nostre servei en els fronts
on Adigsa interacciona amb els ciutadans: l’atenció presencial, l’atenció
telefònica i les respostes a través del correu electrònic.
166
2.4
Direcció General de Polítiques
Ambientals i Sostenibilitat
Estructura de la Direcció General de Polítiques Ambientals i
Sostenibilitat
Direcció General de
Polítiques Ambientals i
Sostenibilitat
Subdirector General de
Desenvolupament Sostenible
Josep Garriga i Sala
Àrea d’Estudis
Subdirector General
d’Informació i Educació
Ambiental
Servei d’Educació
Ambiental
Cristina Palés
Josep M. Plºanas i Cisternas
Bartels
F Xavier Martí
Ragué
Àrea d’Informació
Ambiental
F. Xavier Camps
Fernàndez
Assessora en Polítiques
Transversals en Matèria de
Medi Ambient i Sostenibilitat
Àngels Espuny Solé
Subdirector General
d’Avaluació Ambiental
Rufí Cerdán Heredia
Àrea de Plans i
Programes
F. Xavier Carceller
Roqué
Àrea de Projectes
Antoni Sorolla
Amat
Oficina Contra el Canvi
Climàtic
Josep Garriga Sala
Rble. de Projectes
Mireia Cañellas Grifoll
Correspon a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat
definir l’aplicació de les polítiques ambientals i de sostenibilitat en els
plans i programes del Govern de la Generalitat, mitjançant les funcions
següents:
a) Definir les polítiques ambientals i de sostenibilitat aplicables als plans i
programes de la Generalitat.
b) Exercir les competències que corresponen al Departament en relació
amb el procediment d’avaluació ambiental de plans i programes,
d’acord amb la normativa vigent.
c) Participar en la Ponència ambiental, d’acord amb l’article 22.2 del
Decret 136/1999, de 18 de maig, de Reglament de desplegament
de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i donar-hi suport en relació amb el
167
procediment d’avaluació d’impacte ambiental de projectes no inclosos
en els annexos del mateix Decret o la norma que el substitueixi.
d) Dirigir el seguiment i control de les mesures correctores establertes en
les declaracions d’impacte ambiental relatives a projectes no inclosos
en els annexos del mateix Decret 136/1999, de 18 de maig, o la norma
que el substitueixi, i exercir les competències sancionadores a aquest
respecte.
e) Impulsar el procés de l’Estratègia per al desenvolupament sostenible
de Catalunya, fomentar la incorporació dels objectius i dels criteris
internacionals de desenvolupament sostenible a les polítiques
sectorials, donar-hi suport i desenvolupar instruments per a la seva
avaluació.
f) Impulsar l’elaboració, la implantació i el seguiment de les estratègies,
els plans i els programes que elabori el Departament, sens perjudici
de les funcions de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
g) Analitzar les estratègies i els plans en matèria de medi ambient i
desenvolupament sostenible promoguts a escala internacional o per
altres administracions, i, eventualment, participar-hi.
h) Promoure i difondre la utilització de les energies renovables i les
mesures d’estalvi energètic.
i) Establir canals d’intercanvi d’informació en matèria de medi ambient
entre l’Administració i la societat civil i fomentar les activitats
adreçades a un coneixement i una protecció millors del medi ambient i
la seva difusió.
j) Formular i promoure plans, programes i activitats adreçats a
l’educació, investigació i formació ambientals, i fomentar les actituds,
les pràctiques i l’ús de mitjans i de productes basats en criteris de
sostenibilitat.
k) Promoure entitats i associacions per a la protecció del medi ambient i
portar-ne el cens.
l) Vetllar per la coordinació de l’acció pública de l’Administració de la
Generalitat i els ens locals de Catalunya en matèria de promoció i
educació mediambiental.
m)Promoure la sensibilització i l’educació ambiental en matèria de
mobilitat sostenible.
n) Coordinar la redacció del Llibre blanc del medi ambient i dels informes
sobre l’estat del medi ambient a Catalunya.
o) Vetllar per la implantació de les mesures contra el canvi climàtic i el
compliment del Protocol de Kyoto.
Educació Ambiental i Sensibilització
Programa de formació ambiental a l’Escola d’Administració Pública de
Catalunya
Al llarg de l’any 2008, s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’Escola
d’Administració Pública de Catalunya un Programa de formació ambiental
compost per un seguit d’accions formatives adreçades al personal de la
Generalitat i al dels ens locals, integrades en els plans de formació anuals
de l’Escola.
168
Dins del Pla de formació per a l’Administració de la Generalitat, s’han
dut a terme tres cursos: el Curs sobre medi ambient i desenvolupament
sostenible, el Curs sobre ambientalització de la contractació i el Curs
sobre construcció sostenible en edificis públics; i dues jornades:
la Jornada de presentació de la Guia interactiva de publicacions
ambientalment correctes i la de presentació del Pla català de mitigació del
canvi climàtic 2008-2012.
I, dins del Pla de formació per a l’Administració local, s’han realitzat quatre
cursos: el Curs sobre el nou model de gestió de residus, el Curs sobre
conservació i custòdia del territori, el Curs sobre construcció sostenible
en edificis públics i el Curs sobre avaluació ambiental de plans, programes
i projectes territorials i urbanístics; i dues jornades: la Jornada de
presentació de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge
i la de presentació de l’Avantprojecte de decret de desplegament de la
Llei 16/2002 de protecció sobre contaminació acústica, de la qual s’han
fet quatre edicions, que han tingut lloc a Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona.
Educació ambiental en l’àmbit escolar
Programa Escoles Verdes
El Programa escoles verdes és l’instrument que ha creat la Generalitat
(Departament de Medi Ambient i Habitatge i Departament d’Educació)
per ajudar a les escoles que, voluntàriament, volen esdevenir un espai
d’aprenentatge per al desenvolupament sostenible.
Aquest Programa es planteja tres grans objectius:
• Ajudar els centres a ambientalitzar-se, és a dir, a incorporar els valors
de l’educació per a la sostenibilitat en tots els contextos de la vida
del centre (currículum, gestió, relacions amb l’entorn i organització i
participació)
• Promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa
en la millora del seu entorn i
• Afavorir l’intercanvi entre els centres que participen en el Programa, tot
construint una gran xarxa d’escoles per a la sostenibilitat.
L’any 2008 hem desenvolupat les actuacions següents:
El 2 d’abril es va organitzar el III Simposi d’escoles verdes, una jornada
de formació, participació i intercanvi d’experiències entre els centres
educatius que participen en el Programa.
En aquest Simposi, experts externs al Programa van exposar per al debat
propostes metodològiques, reflexions i possibles línies d’actuació i millora
per avançar en l’educació per a la sostenibilitat en els centres educatius, i,
en concret, es van tractar dos aspectes:
• Els criteris de qualitat per a les escoles sostenibles
• La participació en els centres educatius
169
El 3 de desembre s’ha celebrat la VII Trobada d’Escoles Verdes. Aquest
acte té un doble objectiu:
El nou curs escolar 2008-2009
s’inicia amb 281 escoles amb el
Distintiu d’escola verda.
• Atorgar el Distintiu d’escola verda als nous centres que s’incorporen al
Programa. És a dir, reconèixer els centres que durant els últims anys
s’han format i han elaborat de manera participada un projecte de centre
que se centra en l’educació per a la sostenibilitat. Han rebut aquest
Distintiu 54 nous centres que s’afegeixen als 227 que ja en disposaven.
Per tant, el nou curs escolar 2008-2009 s’inicia amb 281 escoles amb el
Distintiu d’escola verda que atorga la Generalitat de Catalunya.
• Renovar el Distintiu als centres que finalitzen un cicle de tres anys dins
el Programa i que, per tant, han fet una avaluació interna del centre i
que volen renovar el seu compromís de treball i avenç en l’educació
per a la sostenibilitat i, per tant, han concretat un nou Programa d’acció
on estableixen noves estratègies i actuacions d’ambientalització dels
seus centres. El Programa escoles verdes és, per tant, un programa
que preveu l’avaluació continuada dels centres i, per tant, la reflexió
cada tres anys en relació amb la tasca feta i la renovació del compromís
educatiu. Han renovat el Distintiu 102 centres educatius.
S’han anat ampliant els espais temàtics al web del Programa que recullen
informació, recursos i materials.
• La formació del professorat és un element clau del Programa. Per
aquest motiu, enguany s’ha donat un nou impuls a la formació de
formadors. En col·laboració amb el Departament d’Educació, s’ha
consolidat un equip de formadors del Programa.
Materials educatius
En col·laboració amb el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
i l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, s’ha publicat el cinquè
quadern de la col·lecció “Biodiversitat i Tecnodiversitat”, que té per títol
Blat, farina i paisatge.
En col·laboració amb el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de
Catalunya, s’ha publicat el segon llibre informatiu de la col·lecció “Fauna
nostra” titulat El gripau comú.
Ambientalització de la formació professional ocupacional
El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei d’Educació Ambiental
del Departament de Medi Ambient i Habitatge treballen conjuntament
per ambientalitzar la formació que s’imparteix en els cursos de
formació professional ocupacional, amb l’objectiu de capacitar els nous
professionals per exercir la seva feina amb el menor impacte possible.
En aquest marc d’actuació, s’ha publicat el tercer volum del Manual
d’aspectes ambientals per a formadors/res de les famílies professionals
d’Administració i gestió, informàtica i comunicacions.
Ambientalització de la Universitat
Conjuntament amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i a
través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR),
s’ha publicat la Resolució IUE/1553/2008, de 13 de maig, on es va
170
convocar la renovació d’ajuts per donar suport a xarxes incentivadores
de la recerca educativa (XIRE-R-DGR). En el marc d’aquesta convocatòria
s’ha renovat l’ajut a la xarxa Edusost, coordinada per la Universitat de
Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, que té com a objectiu
promoure projectes de recerca en educació per a la sostenibilitat i
intercanviar experiències en aquest camp entre els grups participants.
Així mateix, juntament amb la Direcció General de Qualitat Ambiental,
s’ha continuat donant suport a la Universitat Politècnica de Catalunya
perquè implanti un sistema de gestió ambiental i, alhora, estudiï com
incorporar l’avaluació de la incorporació de les qüestions ambientals en
els currículums formatius.
Suport a les entitats
Mitjançant convenis de col·laboració i ajuts exclosos de concurrència
pública, s’han subvencionat 18 entitats per un import global de 874.362,00
euros. S’ha donat suport a projectes de cooperació al desenvolupament
i d’educació ambiental, al disseny de recursos i materials educatius i a
jornades i cursos de temàtica ambiental.
S’han subvencionat 18 entitats
per un import global de
874.362,00 euros.
En el marc de la convocatòria d’ajuts a associacions, fundacions i
cooperatives sense ànim de lucre per al finançament d’actuacions
d’educació i sensibilització ambientals en matèria de canvi climàtic i
d’inversions per a l’estalvi d’aigua per al període 2008-2009 (Resolució
MAH/3014/2008, de 8 d’octubre), s’han atorgat ajuts per un import total de
636.543,33 euros a un total de 30 entitats per a actuacions relacionades
amb el canvi climàtic i l’estalvi d’aigua, i per un import de 59.975,00 euros
per a inversions per a l’estalvi d’aigua a un total de 6 entitats.
Ambientalització sectorial
Programa de Bones Pràctiques ambientals
Ha continuat la col·laboració amb la Unió General de Treballadors
de Catalunya (UGT) en el desenvolupament del projecte ATLAS, que
consisteix a donar a conèixer les Bones Pràctiques ambientals a les
empreses i a promoure la millora de la percepció dels temes ambientals
al món laboral. Amb el suport del Departament, s’han realitzat actuacions
de sensibilització entre representats sindicals i treballadors, s’ha facilitat
informació i assessorament a representats sindicals, i un jurat format per
la UGT i el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha atorgat els premis
ATLAS.
De la mateixa manera s’ha donat suport a Comissions Obreres de
Catalunya (CCOO) en les seves activitats destinades a l’optimització de
l’ús dels recursos en l’activitat productiva de béns i serveis, la minimització
de les emissions, la reintroducció de materials al cicle productiu i la
reducció de la dependència de fons no renovables d’energia.
Mobilitat sostenible
Del 22 al 29 de setembre, s’ha dut a terme una nova edició de la Setmana
de la Mobilitat Sostenible i Segura, campanya europea en què les ciutats
participants s’han de comprometre, si més no, a dur a terme una mesura
permanent a favor de la mobilitat sostenible. Enguany el lema ha estat “Els
171
carrers per a la gent”, i s’hi han adherit 117 municipis catalans, la xifra més
alta des que van començar aquesta celebració.
Amb l’objectiu de preparar l’organització d’aquesta Setmana, s’ha fet una
jornada tècnica adreçada a l’Administració local, en la qual s’han exposat
les propostes d’activitats conjuntes de foment del transport públic, de la
bicicleta, de la conducció eficient i dels desplaçaments a peu.
En el marc del projecte
Gesmopoli de gestió de
la mobilitat sostenible de
treballadors a polígons
industrials de Catalunya, s’ha
posat en funcionament el Pla
de mobilitat per a l’Aeroport de
Girona i CIM la Selva.
D’altra banda, en el marc del projecte Gesmopoli de gestió de la mobilitat
sostenible de treballadors a polígons industrials de Catalunya, s’ha
posat en funcionament el Pla de mobilitat per a l’Aeroport de Girona i
CIM la Selva, amb la constitució de la mesa de mobilitat, l’aprovació del
pacte de mobilitat i la contractació d’un gestor de mobilitat que ha iniciat
diverses actuacions a càrrec dels agents responsables en el territori.
Gesmopoli és liderat per la Diputació Provincial de Barcelona i, a més de
la Generalitat, hi participen Comissions Obreres de Catalunya, la Unió
General de Treballadors de Catalunya i la Federació de Societats Laborals
de Catalunya.
Atenent a l’estímul en la utilització de la bicicleta com a vehicle de
transport quotidià, s’ha donat suport al Parlament de Catalunya en
l’organització de la primera jornada interparlamentària de la bicicleta a
la qual van assistir representants de diversos parlaments i municipis de
l’Estat.
La celebració del Dia Mundial
del Medi Ambient s’ha fet en
el marc de la presentació de la
campanya multimèdia
“SOS Live Earth”.
Revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura
S’han editat dos números de la revista del Departament de Medi Ambient i
Habitatge Medi Ambient, Tecnologia i Cultura: el 42, “Gestió i conservació
de la natura”, dedicat a la gestió de la natura a escala global, a les idees i
accions concretes per fomentar-ne la preservació i als diferents models de
polítiques públiques i privades, i el 43, “Darwin al dia”, amb treballs sobre
la figura i l’obra de Darwin amb motiu del seu bicentenari.
Dia Mundial del Medi Ambient
La celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, que ha tingut lloc el 4
de juny de 2008 a l’Auditori Axa, de Barcelona, s’ha fet en el marc de
la presentació de la campanya multimèdia “SOS Live Earth”, moviment
internacional per sensibilitzar sobre el canvi climàtic que s’ha presentat
a Catalunya de la mà del Festival Internacional de Cinema del Medi
Ambient.
L’acte ha consistit en el lliurament de la tercera edició dels premis
Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que tenen les modalitats
següents: projectes de recerca, desenvolupament i innovació; iniciatives
de protecció i millora, i actuacions de reducció i reciclatge de residus.
Les dues primeres modalitats han distingit actuacions encaminades a la
mitigació del canvi climàtic i, la tercera, en l’àmbit de l’assoliment dels
objectius que fixa el Pla d’acció de residus.
El guanyador en la modalitat de projectes de recerca, desenvolupament
i innovació ha estat Hera Amasa, SA, per la creació d’una tecnologia
172
per al tractament i la compressió del biogàs, que ha permès utilitzar-lo
com a biocombustible en vehicles dissenyats per funcionar amb gas
natural i s’ha lliurat una menció honorífica a la Fundació Catalana de
l’Esplai.
Els guanyadors en la modalitat Iniciatives de protecció i millora de la
gestió ambiental, en la seva categoria d’actuació singular, ha estat
l’Ajuntament de Barcelona, pel projecte Bicing, el servei públic de
bicicletes de Barcelona, que ha significat la inclusió d’aquest mode
de transport en la planificació de la mobilitat quotidiana de la ciutat,
i en la de trajectòria, l’empresa Cales de Pachs, SA, empresa familiar
dedicada a la producció de calç, que des de fa quaranta anys incorpora
les millors tècniques disponibles al seu procés productiu, amb la qual
cosa ha augmentat l’eficiència energètica i ha reduït les emissions a
l’atmosfera.
Altres accions de sensibilització ciutadana
El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant l’Agència
Catalana de l’Aigua, ha organitzat l’onzena Festa de l’Aigua, acte festiu
amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, que ha tingut
lloc el diumenge 30 de març de 2008 al passeig de Lluís Companys de
Barcelona, durant el qual s’han ofert actuacions, exposicions i recursos
educatius vinculats amb aquesta temàtica.
El Departament ha participat, també, a d’altres certàmens com la Fira de
la Terra a Barcelona, la Fira Eco-Sí de Girona, la Fira de Banyoles o la Fira
Natura de Lleida.
L’exposició itinerant Respirem benestar
El Departament de Medi Ambient i Habitatge va inaugurar el mes de
setembre de 2008, a Granollers, l’exposició itinerant Respirem benestar,
que té com a objectiu difondre les mesures del Pla de millora de la qualitat
de l’aire als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’exposició,
ubicada a la unitat mòbil d’educació ambiental, l’Ambibús, pretén donar a
conèixer l’estat de la qualitat de l’aire, les principals fonts contaminants,
què és i quines mesures proposa el Pla de millora i de quina manera hi pot
contribuir la ciutadania.
L’Ambibús disposa d’un espai polivalent on, a part de visitar l’exposició,
s’hi fan tallers i xerrades. L’exposició està oberta a tothom i es realitzen
visites guiades per a centres educatius i grups organitzats.
Des del mes de setembre al mes de desembre, s’han visitat deu municipis:
Granollers, Castellbisbal, Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat,
Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès, Ripollet,
Castelldefels i el Prat de Llobregat. Durant els 61 dies de campanya
educativa s’han atès 5.200 persones.
Estudis d’opinió: Òmnibus Catalunya
S’han dut a terme dos estudis d’opinió, un al mes d’abril i l’altre a
l’octubre, sobre la percepció general de l’estat ambiental de Catalunya i
els hàbits de la població catalana en relació amb el medi ambient. Es va
173
utilitzar l’Òmnibus, metodologia de mercats i de recerca d’opinió pública,
ideal per obtenir informació concreta sobre un tema determinat, en aquest
cas, el medi ambient. Es basa a fer enquestes telefòniques a una mostra
de 1.000 persones.
Les conclusions principals més destacables dels estudis duts a terme són:
Més de tres quartes parts de les
persones consultades afirmen
estar molt o bastant preocupades
davant l’efecte del canvi climàtic.
• Gairebé la meitat de la població valora l’estat ambiental del seu
municipi de manera deficient o molt deficient.
• Més de tres quartes parts de les persones consultades afirmen estar
molt o bastant preocupades davant l’efecte del canvi climàtic.
• Un 90% de les persones consultades afirmen prendre mesures per tal
d’estalviar aigua.
• El percentatge de consultats que afirmen prendre mesures per reduir el
consum energètic és del 75%.
• I, també, un 75% dels consultats afirmen que prenen mesures per
generar menys residus.
Participació al Congrés Mundial de Conservació UICN 2008
La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha participat
en el Congrés Mundial de Conservació celebrat del 5 al 14 d’octubre amb
la coordinació del pavelló de Catalunya i l’organització de diversos actes
en el pavelló mateix.
Coordinació del premi Ramon Margalef d’Ecologia
Per tercer any consecutiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatge
ha col·laborat amb el Departament de la Presidència en la coordinació de
la quarta edició del premi Ramon Margalef d’Ecologia, creat pel Decret
464/2004, de 28 de desembre.
El jurat del Premi ha estat format per set representants de la comunitat
científica de mèrit reconegut en l’àmbit de l’ecologia i les ciències
ambientals, repartits de la manera següent: un representant de la
comunitat científica catalana, que n’exerceix la presidència, tres
representants de l’àmbit europeu i tres de fora d’Europa.
El guardó, dotat amb 100.000 euros, reconeix una trajectòria científica
o un descobriment rellevant en el camp de l’ecologia o alguna ciència
ambiental que hagi contribuït al progrés del coneixement o del pensament
científic, o al desenvolupament d’instruments teòrics per a la bona gestió
dels recursos naturals del territori o del mar.
El Premi Ramon Margalef
d’Ecologia s’ha atorgat al
professor i investigador Daniel
Pauly.
Aquest any, el Premi Ramon Margalef d’Ecologia s’ha atorgat al professor
i investigador Daniel Pauly, que és considerat una autoritat mundial
en l’estudi del declivi de les reserves pesqueres i la resposta dels
ecosistemes a la pressió humana.
Actuacions de cooperació al desenvolupament
En el marc del conveni plurianual (2007-2009) per al desplegament de la
cinquena fase del programa Across the Waters; an environmental bridge
to link the banks of the Mediterranean del Fons Mundial per a la Natura
(WWFI), el Departament ha fet una aportació de 100.000 €. El programa,
174
que promou la creació d’un moviment d’ONG que lideri la transició cap
al desenvolupament sostenible als països de la conca Mediterrània,
ha continuat les línies de beques a entitats, els intercanvis i les visites
formatives entre membres d’associacions, els cursos per a la formació de
professionals i voluntaris de les entitats i el centre d’informació.
Relacions internacionals. Afers europeus, relacions exteriors i cooperació
al desenvolupament
Participació en l’elaboració de noves polítiques i nova legislació de la
UE
El DMAH ha continuat participant en les reunions de la Comissió d’Afers
Europeus del Ministeri de Medi Ambient per valorar els programes de
treball de les diferents presidències semestrals del Consell de la UE.
Concretament, el 2008 la reunió es va fer el 30 de gener per parlar de la
nova presidència d’Eslovènia.
En aplicació dels acords de desembre 2004 de la Conferència per als Afers
Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE), d’àmbit estatal, el
DMAH ha continuat treballant els temes dels ordres del dia dels consells
de ministres de Medi Ambient de la UE i participant activament en les
diverses reunions de les comunitats autònomes (CA) per preparar el
document comú de conclusions.
El DMAH impulsa, en aquestes reunions de CA, la necessitat de millorarne el funcionament i d’estudiar mecanismes per fer arribar les opinions
de les CA durant el procés de discussió entre un Consell i el següent.
Amb aquest objectiu es va aprovar un document a la reunió de Sevilla,
que va fixar, a més, el nou torn de participació autonòmica a partir del
segon semestre de 2009. En aquest nou torn correspondrà a Catalunya
la coordinació de la representació autonòmica per als dos consells de
Medi Ambient del primer semestre de 2010, en què Espanya tindrà la
presidència del Consell de la UE.
Continuant la pràctica iniciada el 2006 de participar en les consultes
públiques obertes per la Comissió Europea, la DGPAS ha participat durant
l’any 2008 en les consultes públiques sobre el Llibre Verd Hacia una
nueva cultura de la movilidad urbana (març 08), la revisió de la Directiva
sobre eficiència energètica dels edificis (juny 08), l’acció de la UE per
promoure els parcs eòlics marins (juny 08), i la revisió de la Directiva sobre
l’etiquetatge dels cotxes pel que fa al CO2 (juliol 08).
Seguiment i revisió de les polítiques actuals de la UE
A mitjan 2007, la CARCE va aprovar la llista de representants autonòmics
en els comitès de la Comissió Europea per al període 2007-2011. Durant el
2008, el DMAH ha tingut la representació en els comitès següents:
• Directiva marc de l’aigua
• Qualitat de l’aire ambient
• Reglament EMAS
Durant el 2007 i el 2008 la DGPAS ha estat la coordinadora dins el
DMAH de l’inici dels treballs per a la transposició a la legislació estatal
175
de la Directiva “Serveis” de la UE. Aquesta Directiva, que regula el
dret d’establiment i lliure prestació dels serveis, afecta la normativa
estatal, autonòmica i local. Durant el 2007 es va dur a terme la fase
d’identificació de normativa que pot quedar afectada per la Directiva
i durant el 2008 s’ha dut a terme la fase d’avaluació de la normativa
identificada, utilitzant la base de dades SIENA que ha creat el Ministeri
d’Economia i Hisenda.
Fons, programes i instruments financers
La Direcció de Serveis i la DGPAS van començar a elaborar el 2007 una
metodologia de treball de cara a optimitzar la participació del DMAH en els
programes i projectes europeus. Així, el 2008 es va crear la Comissió de
Coordinació de Projectes Europeus del DMAH, que va fer la seva primera
reunió el 19 de setembre.
Com a autoritat ambiental, la DGPAS va participar:
• El 20 de febrer en el Comitè de Seguiment del Programa Operatiu FSE
Catalunya 2007-2013
• El 3 de març en el Comitè de Seguiment del Programa Operatiu FEDER
Catalunya 2007-2013
• El 12 de juny en el Comitè de Seguiment del PDR Catalunya 2007-2013
• El 20 de novembre en el Comitè Territorial Est del Programa
Transfronterer Espanya-França-Andorra (POCTEFA) 2007-2013
• El 2 de març, a Madrid, en la reunió del grup de treball de la Red de
Autoridades Ambientales per decidir les propostes autonòmiques de
prioritats de la convocatòria 2008 de l’Instrument Financer Life +, que
l’Estat espanyol havia de presentar a la Comissió Europea.
Informació i presència europees
S’ha consolidat la informació europea en l’àmbit intern del DMAH, amb
el butlletí setmanal de notícies de la UE, que es fa arribar ara també a
diverses entitats.
Durant el 2008 la DGPAS ha participat en diverses reunions, concretament
amb la SUE (10 de novembre) i amb el secretari d’Estat per a la UE, per
tractar de la futura presidència espanyola del Consell de la UE el primer
semestre de 2010 i la participació dels departaments de la Generalitat en
aquesta. El DMAH coordinarà el treball autonòmic dels dos consells de
Medi Ambient sota presidència espanyola, i col·laborarà amb la regió de
Flandes en l’elaboració del programa de prioritats del trio presidencial
Espanya-Bèlgica-Hongria.
Cooperació interregional
Actuacions més destacades:
• Suport a la participació del director general de Polítiques Ambientals
i Sostenibilitat en nom del conseller i seguiment de les activitats de la
xarxa mundial de governs regionals per al desenvolupament sostenible
(nrg4SD), participació en la 2a Cimera de Regions i Canvi Climàtic
(Saint-Malo) i coorganitzadors del taller postKyoto, participació en els
seus comitès executius (Sao Paulo, Saint-Malo i Poznan) i assemblea
176
general (Sao Paulo i Saint-Malo). Ha estat especialment important
la implicació d’aquesta unitat en el lideratge de l’elaboració de la
Declaració de Saint- Malo (per a més informació: www.nrg4sd.net).
Relacions internacionals
Actuacions més destacades:
• Participació en la 14a Conferència de les Parts de la Convenció
de Nacions Unides pel Canvi Climàtic (CNUCC, Poznan, 1-16 de
desembre de 2008) com a part de la delegació espanyola i de la
delegació de la xarxa nrg4SD. En el decurs de la conferència, aquesta
unitat a més ha realitzat les activitats següents:
• Assistència al Congrés Mundial de la UICN (Barcelona, 5-14 d’octubre
de 2008) que ha estat, per volum de participants, nombre d’estats
representats i nombre d’activitats, l’esdeveniment mundial de més
relleu que mai s’ha fet sobre medi ambient a Catalunya. Al voltant
d’aquest esdeveniment, aquesta unitat ha estat implicada en la
participació en les reunions del comitè executiu de la iniciativa europea
Horizon 2020 per a la descontaminació del Mediterrani en representació
de la xarxa EPRO (Plataforma d’Oficines Regionals a Europa).
Cooperació al desenvolupament
L’activitat de cooperació al desenvolupament ha estat centrada, d’una
banda, a participar i donar suport a les activitats de la Direcció General
de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària i l’Agència
Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que principalment han
estat:
• Fer seguiment dels projectes i activitats del Pla anual de cooperació
al desenvolupament 2008 i coordinar l’elaboració del Pla anual de
cooperació al desenvolupament 2009.
• Participar en el grup de treball d’elaboració de les directrius d’avaluació
de la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat
de Catalunya, l’estratègia amb els organismes internacionals
en cooperació al desenvolupament, l’estratègia país Nicaragua,
l’estratègia de codesenvolupament i l’estudi sobre la coherència de
polítiques per al desenvolupament.
La contribució del Departament als recursos que la Generalitat ha destinat
a la cooperació al desenvolupament ha estat a través dels següents.
Projectes 2008
País /
Pressupost
territori (€)
“Fase V Across the Waters” del Programa de capacitació i enfortiment
institucional de les ONG ambientals dels països de la conca mediterrània Conca
liderat pel Fons Mundial per al Medi Ambient (WWF).
Mediterrània
100.000,00
Curs de formació intern sobre cooperació al desenvolupament.
-
802,50
Suport a la planificació de la gestió de residus municipals a
El Alto i enfortiment institucional.
Bolívia48.329,00
Unitat /
empresa
implicada
DGPAS
DGPAS
ARC
177
País /
Pressupost
territori (€)
Projecte de gestió de l’aqüífer de El Alto (fase 0) i implementació de la
conca pedagògica del Kataria (fase 0).
Bolívia
30.000,00
Recuperació i manteniment de pous com a eina d’enfortiment de la gestió
sostenible dels recursos hídrics. Burkina Faso
10.000,00
Enfortiment del procés de gestió pública ambiental a la conca alta
del Jequetepeque. Perú
10.000,00
Construcció de cinc pous per a l’abastament. Burkina Faso
8.000,00
Millora de les condicions de vida de les comunitats de la conca
hidrogràfica Atsedas-Girar Ber.
Etiòpia
8.000,00
Suport econòmic al Foro Mundial Luchas por el Agua a l’EXPO Zaragoza 2008.
-5.000,00
Construcció de 45 habitatges de caràcter social per damnificats,
desplaçats i refugiats de guerra a Tarcin.
312.399,52 INCASÒL
Estudi de viabilitat del projecte de gestió sostenible i conservació
de l’àrea natural de Cinquera.
El Salvador
Suport econòmic al projecte de conservació i gestió de la llacuna de Huarcarpay.
Perú
Total
La major part dels projectes
corresponen a l’objectiu de
desenvolupament (objectiu A)
seguit de l’objectiu d’educació i
capacitats (objectiu C).
Unitat /
empresa
implicada
12.000,00
28.000,00
572.531,02
ACA
ACA
ACA
ACA
ACA
ACA
ADIGSA
DGPAS
DGMN
La major part dels projectes s’ha portat a terme en estreta coordinació
amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la resta,
directament amb l’ONG. En relació amb el vincle dels projectes de
cooperació amb els objectius estratègics del Pla director de cooperació
al desenvolupament, es constata que la major part dels projectes
corresponen a l’objectiu de desenvolupament (objectiu A) seguit de
l’objectiu d’educació i capacitats (objectiu C). Finalment, els recursos
es van concentrar en els àmbits temàtics de la gestió, l’abastament i
el sanejament d’aigües, la construcció d’habitatge social, la gestió de
residus i la governabilitat ambiental.
Informació i Comunicació
Àrea d’informació ambiental
L’Àrea d’informació ambiental ha garantit l’exercici del dret a la informació
de la ciutadania i ha donat resposta a 9.758 consultes rebudes mitjançant
el correu electrònic, el telèfon, les visites presencials i el correu postal, una
xifra molt superior a la de l’any anterior.
Augment de les consultes
rebudes sobre temes de fauna.
Cal destacar l’augment de les consultes rebudes sobre temes de fauna a
causa de l’alta participació ciutadana sobre aquests.
Pel que fa als canals de comunicació, el correu electrònic segueix sent
el mitjà més utilitzat pel ciutadà i des de l’any passat n’ha augmentat l’ús
considerablement.
Cal remarcar la formació realitzada i l’actualització de les fitxes de
resposta utilitzades pels operadors del centre d’atenció telefònica
corporatiu del servei del 012 de la Generalitat de Catalunya.
178
Altres empreses del Departament, com ara l’Agència Catalana de
l’Aigua, l’Agència de Residus de Catalunya, Adigsa i la Secretaria
d’Habitatge, també atenen demandes que els adreça la ciutadania
en l’àmbit de les seves competències, bé sigui directament o bé
mitjançant l’Àrea d’Informació Ambiental mateixa, que els deriva les
peticions.
Via d’entrada
Nombre de consultes
%
Correu electrònic
7.256
74,36
Telèfon
2.036
20,86
Visita presencial4624,73
Carta
3
0,04
Fax
1
0,01
Total
9.758
100
Tipus de sol·licitant
Nombre de consultes
%
Particular4.66647,82
Empresa
3.651
37,41
Administració pública
852
8,73
Associació
186
1,90
Estudiant
181
1,85
Centre docent
152
1,55
Client intern
70
0,74
Total
9.758
100
Tipus de consulta
Nombre de consultes
%
Altres
2150
22,03
Fauna
1090
11,17
Habitatge. Ajuts al lloguer
684
7,01
Habitatge. Informació general
650
6,66
Oposicions/formació
624
6,39
Ajuts4444,55
Informació general4304,41
332
3,40
Publicacions
316
3,24
Aire
262
2,68
Queixes
236
2,42
Residus industrials
234
2,40
Sostenibilitat 230
2,36
Caça i pesca
180
1,84
Aigua
176
1,80
Educació ambiental
176
1,80
Espais naturals
168
1,72
179
Nombre de consultes
Habitatge. Ajuts a la rehabilitació
158
Residus municipals
154
Documentació
152
Boscos
150
Habitatge. Gestions
144
Qualitat
142
IIAA
136
Incendis
108
Habitatge. Ajuts a l’adquisició
90
Soroll
80
Impacte ambiental i avaluació
62
Total
9.758
%
1,62
1,58
1,56
1,54
1,48
1,46
1,39
1,11
0,92
0,82
0,64
100
Oficina Catalana de Canvi Climàtic
Amb data 14 de febrer de 2008 es porta a terme la jornada de cloenda
de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic que finalitza amb un total de
974 propostes rebudes d’entitats, empreses, fundacions, universitats,
associacions professionals, diputacions i ajuntaments de diferents sectors
d’actuació.
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic inicia a finals de l’any 2007 aquest
procés de participació ciutadana per recollir les diferents opinions i
aportacions de mesures i accions de mitigació de gasos amb efecte
d’hivernacle amb les quals elaborar el Pla marc de mitigació del canvi
climàtic a Catalunya 2008-2012.
Procés participatiu presencial
Nombre de participants Nombre d’entitats
Sessions informatives
19456
Jornada inaugural425
257
Sessions de treball
174
725499
Jornada de clausura485
249
Sessions de reflexió i debat480
169
Grup de ciutadans
20
Al llarg de l’any 2008 la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic,
presidida per l’Honorable Conseller de Medi Ambient i Habitatge, el Sr.
Francesc Baltasar, i el Grup de Treball de la Comissió Interdepartamental,
es reuneixen en 8 ocasions per avaluar i analitzar el procés i seguiment de
redacció del Pla marc. Finalment, per Acord de Govern GOV/161/2008, de
7 d’octubre de 2008, s’aprova el Pla marc de mitigació del canvi climàtic
orientat en quatre programes o línies d’actuació:
• Programa 1: Reducció d’emissions en els sectors difusos (Programa 5.33)
• Programa 2: Suport a les instal·lacions cobertes per la Directiva de
comerç de dret d’emissió
• Programa 3: Accions transversals per a la mitigació
• Mesures sectorials de suport
180
Paral·lelament, l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic al llarg d’aquest 2008
ha iniciat el desenvolupament d’un programa d’acords voluntaris adreçat
a l’àmbit econòmic català atenent a les experiències que s’han donat en
diferents països de la UE com a eina molt potent per avançar cap a la
sostenibilitat.
Aquest programa d’acords voluntaris empresa - Administració s’ha
presentat en diverses jornades de difusió al territori català que han estat
organitzades a través de la Fundació Empresa i Clima fundada per la
Cambra de Comerç.
El 23 de juny de 2008 la tasca de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic i del
Pla marc de mitigació s’han presentat al Parlament Europeu i han estat
valorats com una de les millors pràctiques i experiències europees de
reducció d’emissions de CO2 a escala regional i local.
En aquesta línia de treball, l’Oficina obre una convocatòria de subvencions
a ens locals per promoure accions de sostenibilitat local a través de
l’Ordre MAH/244/2008, de 15 de maig.
Tasca de l’Oficina Catalana de
Canvi Climàtic i del Pla marc de
mitigació han estat valorats com
una de les millors pràctiques
i experiències europees de
reducció d’emissions de CO2.
L’objectiu és promoure i realitzar accions:
• De prevenció del canvi climàtic (vehicles energèticament eficients,
sistemes informàtics de control de consums energètics).
• Per promoure la mobilitat sostenible (bicicleta, camins escolars segurs,
carpooling).
• D’integració de polítiques de sostenibilitat en l’acció local.
Un total de 248 ens locals han sol·licitat una subvenció.
En l’àmbit internacional, l’Oficina Catalana també ha tingut un paper
destacat. Cal comentar que la delegació catalana va fer arribar, a través
de la xarxa nrg4sd, a la Secretaria de Nacions Unides la que es coneix
com a esmena catalana. En aquesta proposta de text es demana que
es reconegui el paper decisiu de les entitats subnacionals (regionals) a
l’Acord a Copenhaguen 2009.
L’Oficina Catalana de Canvi Climàtic també va participar a la Conferència
de Saint-Malo, que culmina amb la Declaració de Saint-Malo, en la qual
es destaca el paper clau dels governs regionals en polítiques de mitigació
i adaptació i en la línia de responsabilitats i capacitats comunes però
diferenciades, i a la qual Catalunya va participar del 28 al 31 d’octubre de
2008.
Respecte a les actuacions d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya
cal destacar la contractació de l’estudi Previsió dels efectes del canvi
climàtic al Delta de l’Ebre i proposta de mesures d’adaptació i prevenció.
Els objectius d’aquest estudi estableixen les bases metodològiques i
analítiques que es podran usar posteriorment a altres zones vulnerables
i el disseny de mesures d’adaptació i prevenció en el cas particular del
Delta.
Respecte a les actuacions
d’adaptació al canvi climàtic
a Catalunya cal destacar la
contractació de l’estudi Previsió
dels efectes del canvi climàtic al
Delta de l’Ebre.
181
Finalment, en l’àmbit de difusió i consulta l’Oficina ha participat en més de
100 jornades, ha atès més de 600 consultes, ha difós articles relacionats
amb el canvi climàtic a diferents mitjans de comunicació i ha revisat i
actualitzat els continguts del web de l’Oficina Catalana, així com del web
de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic, eines imprescindibles per la
informació i la consulta a la ciutadania.
L’Oficina també ha iniciat a finals d’aquest 2008 les tasques preparatòries
prèvies a l’entorn nou web 2.0.
L’EDSCAT té la vocació
d’esdevenir un full de ruta per
garantir l’evolució de Catalunya
cap a escenaris de major
sostenibilitat.
Àrea de Desenvolupament Sostenible
Estratègia de Desenvolupament Sostenible de Catalunya (EDSCAT)
L’EDSCAT té la vocació d’esdevenir un full de ruta que estableix els
objectius i les línies d’actuació ambientals prioritàries per garantir
l’evolució de Catalunya cap a escenaris de major sostenibilitat, prenent
com a horitzó l’any 2026.
El procés de formulació de l’EDSCAT, basat en una anàlisi multisectorial
del país, tindrà l’objectiu de posar en relleu quins seran els costos i els
beneficis obtinguts en funció de com s’aconsegueixi gestionar la transició
envers models de desenvolupament més sostenibles.
Des del mes d’abril de 2008, data en què es va crear, l’Àrea de
Desenvolupament Sostenible ha dissenyat les fases a seguir per a
l’elaboració de l’estratègia i ha endegat una sèrie d’estudis centrats en
els sectors de la construcció, industrial, agrari, turístic i transport, així
com un estudi d’escenaris globals de sostenibilitat per a Catalunya en
l’horitzó 2026. Els imports dels estudis esmentats són els següents:
Diagnosi
Escenaris
Construcció
Industrial
Agrari Turístic
Transport
Total
Import (€)
(IVA exclòs)
17.950,00
15.000,00
17.250,00
16.693,04
15.500,00
15.120,30
97.513,34
Aquests estudis han permès realitzar un balanç global de l’estat de
la sostenibilitat a Catalunya, i han posat de manifest la necessitat
d’aprofundir durant el 2009 tant en l’abast sectorial (s’incorporaran en
l’anàlisi els sectors de l’energia, i del comerç i consum), el nivell d’anàlisi
per poder disposar d’informació de base prou exhaustiva com per apuntar
noves idees per a l’elaboració de l’EDSCAT.
Recerca ambiental
Actuacions més destacades
Elaboració del Mapa de Recerca Ambiental de Catalunya per generar una
base d’informació dels grups de recerca principals existents en el país,
182
i elaborar una avaluació preliminar de l’estat actual i tendències. Import
estudi realitzat: 10.345,00 € (IVA exclòs).
Identificació dels Reptes ambientals i prioritats de recerca i innovació
de medi ambient a Catalunya, per determinar les prioritats de recerca
i innovació en aquest camp que cal tenir en compte en el moment del
desplegament del Pacte nacional de recerca i innovació de Catalunya.
Import estudi realitzat: 10.345,00€ (IVA exclòs).
Pla de recerca i innovació 2005-2008:
• Revisió de les activitats de recerca del DMAH per als anys 2005,
2006 i 2007 (nombre d’activitats, temàtiques, inversió per temàtica
i inversió per unitat/ens del DMAH). Anàlisi de l’evolució d’activitats
2005-2007.
• Seguiment de l’auditoria del CIRIT pel que fa al procés de recollida de
dades de recerca del DMAH.
• Determinació de les característiques bàsiques identificatives de la
recerca al DMAH pels propers anys. Primera definició de criteris
funcionals i operatius per a la gestió de les activitats de recerca al DMAH.
Pla de recerca i innovació 2009-2012:
Recollida de les previsions de recerca de les diferents unitats i ens del
DMAH. Anàlisi de la inversió per unitat/ens i per temàtica.
Pacte nacional per a la recerca i la innovació:
Revisió i aportació de comentaris al Document d’experts i al contingut del
Pacte, presentat pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
Recollida de comentaris en el si del DMAH.
Primera convocatòria del Fòrum per a la Recerca i la Innovació en Medi
Ambient a Catalunya, formada per experts en la matèria procedents de
diferents centres de recerca, universitats i empreses. L’objectiu és el debat
dels reptes i les tendències de futur.
Biomassa
Coordinació amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per
a l’elaboració del projecte d’aprofitament de la biomassa forestal
d’Argençola.
Realització del web infobiomassa a través del Centre Tecnològic Forestal
de Catalunya (http://www.ctfc.es/infobio).
Organismes Genèticament Modificats (OGM)
Participació en les reunions periòdiques de la Comissió Catalana de
Bioseguretat (CCBS) de la qual el DMAH és membre.
Ens locals
Contactes bilaterals amb organismes supralocals (FCM, AMC, CILMA,
diputacions), amb l’objectiu de preparar la creació de la Mesa Local en el
marc del procés de redacció de l’EDSCAT (2009).
183
Avaluació ambiental de plans i programes.
Tramitacions
Els expedients d’avaluació ambiental són tramitats en funció de les
seves característiques des dels serveis centrals o des de les cinc oficines
territorials d’Avaluació Ambiental (Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre,
Lleida i Girona).
L’any 2008 s’han emès un total
de 1.591 documents relacionats
amb plans o programes, amb un
increment del 9% en relació amb
l’any anterior.
En el decurs de l’any 2008 s’han emès un total de 1.591 documents
relacionats amb plans o programes, amb un increment del 9% en relació
amb l’any anterior. Aquests documents corresponen a resolucions
sobre l’aplicabilitat de l’avaluació ambiental, documents de referència,
resolucions sobre memòries ambientals i informes preceptius diversos.
Cal remarcar l’augment significatiu (57,3%) de les resolucions sobre
memòries ambientals de plans o programes amb les quals culminen els
procediments avaluatoris.
Des dels serveis centrals, es duu a terme especialment l’avaluació
ambiental dels plans i programes d’àmbit supramunicipal. Els expedients
tramitats són diversos i inclouen programes com els de gestió de residus,
plans territorials parcials (comarques centrals, Camp de Tarragona, Regió
Metropolitana de Barcelona, Terres de l’Ebre), plans directors territorials
(Alt Penedès i Garrotxa), plans directors urbanístics (sistemes urbans de
Figueres i de Girona, Conca d’Òdena, Pallars Sobirà, Cerdanya, Pla de
l’Estany, Línia orbital ferroviària, Eix transversal ferroviari i els 12 plans
directors urbanístics relatius a les àrees residencials estratègiques), plans
sectorials (Pla d’infraestructures de gestió dels residus municipals de
Catalunya, Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, Pla de
regadius, diversos plans directors de mobilitat i plans de mobilitat urbana,
Pla de transport de viatgers de Catalunya), etc. El resum quantitatiu dels
documents tramitats és el següent:
PTP i PDT
PDU
Altres plans urbanístics
Plans de mobilitat
Altres plans i programes sectorials
Total
1
22
1
11
¬
35
Resolucions de memòries ambientals
PTP i PDT
3
PDU
3
–
Plans de mobilitat5
Altres plans i programes sectorials5
Total
16
184
Informes preceptius
PTP i PDT
PDU
Plans sectorials
Altres
Total
1
12
1
2
2
17
En el cas de les oficines territorials d’avaluació ambiental (OTAA), els
expedients tramitats corresponen, bàsicament, a planejament urbanístic
d’àmbit municipal (plans d’ordenació urbanística municipal i derivats).
Tot seguit es detallen les dades sobre els diferents tipus de documents
emesos per les OTAA:
POUM
Modificacions planejament general
PPU
PE
Total
67
80
17
27
191
Resolucions de memòries ambientals
POUM
Modificacions planejament general
PPU
PE
Total
31
62
7
11
111
Suport a l’avaluació ambiental de plans i programes
Durant l’any 2008 s’han desenvolupat diverses línies d’actuació de suport
a l’avaluació ambiental de plans i programes destinades, respectivament,
al públic en general, als ens locals i als tècnics redactors i avaluadors.
Paral·lelament, s’han dut a terme accions de caire més intern entre
les quals es troben la unificació d’eines metodològiques i la millora de
l’articulació amb l’avaluació d’impacte ambiental de projectes.
Informació i formació
L’OAA té entre els seus objectius donar a conèixer els diversos
tipus d’avaluació ambiental al públic en general, als diferents actors
institucionals i socials que poden arribar a intervenir-hi i als tècnics que
han de desenvolupar-la. Entre les activitats realitzades en aquest àmbit
destaquen:
• II Curs de Evaluación ambiental estratégica: un instrumento para el
desarrollo sostenible, organitzat pel CEDEX (Ministeri de Foment).
Madrid.
• Jornada sobre avaluació estratègica ambiental de plans i programes.
Departament d’Agricultura, Acció Rural i Alimentació. CFEA, Reus, 6 de
març.
185
• Curs d’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes territorials
i urbanístics. El curs es va desenvolupar durant el mes de juny a
l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (Barcelona).
• Taller “L’avaluació ambiental estratègica, eina clau per a la conservació
de la biodiversitat”, dins del Congrés de la Unió Internacional per a la
Conservació de la Natura. Barcelona, 9 de novembre.
Publicacions
En la línia desenvolupada en els anys anteriors de publicació de guies
metodològiques com a suport a l’avaluació ambiental, s’ha procedit
a l’edició del llibre Pla de mobilitat urbana: avaluació ambiental en la
planificació de la mobilitat. La finalitat és orientar els promotors d’aquests
plans a la integració dels aspectes ambientals durant els processos de
redacció, a més de fer més transparent i predictible l’actuació de l’Oficina
d’Avaluació Ambiental en els procediments administratius d’avaluació.
Organització de jornades específiques
Amb objectius anàlegs han estat organitzades les jornades següents:
• 13 de març. Introducció de criteris de sostenibilitat ambiental al
planejament derivat a Catalunya. Auditori del MACBA. Barcelona.
• 28 de novembre. Avaluació ambiental dels plans de mobilitat. Auditori
del MACBA. Barcelona.
• 18 de desembre. Urbanisme i custòdia del territori. Sala d’actes del
Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.
Desenvolupament de la pàgina web com una eina de suport
Dins del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha continuat
la potenciació de les pàgines destinades a l’avaluació ambiental per fer-ne
una eina clau d’informació, participació i suport tècnic, amb la publicació
de la documentació dels distints plans i programes sotmesos a avaluació
ambiental durant la fase de consultes al públic interessat. Igualment,
són publicats tots els documents de referència i resolucions emesos
pels òrgans ambientals del Departament de Medi Ambient i Habitatge en
aquests processos, així com les distintes guies metodològiques editades i
les ponències i conclusions de les jornades celebrades.
La integració de les dades
corresponents a tots els
expedients d’avaluació
ambiental constitueix un dels
objectius de l’Oficina.
Unificació de bases de dades i d’eines metodològiques
La integració de les dades corresponents a tots els expedients
d’avaluació ambiental constitueix un dels objectius de l’Oficina. És per
aquest motiu que durant l’any 2008 s’ha treballat en una base de dades
conjunta entre els serveis centrals i els territorials que inclou tots els
expedients dels projectes, plans i programes tramitats per les diverses
oficines.
Aquesta base de dades s’ha desenvolupat en una plataforma d’entorn
cooperatiu i permetrà compartir tota la informació. La base funcionarà en
un entorn intranet per permetre l’accés des de totes les oficines i l’aplicatiu
mateix servirà per organitzar la informació dels documents principals de
l’avaluació ambiental de plans i de projectes que sortirà publicada al web
del DMAH.
186
Projectes legislatius de l’avaluació de plans
El Govern ha aprovat i lliurat al Parlament de Catalunya per a la seva
tramitació el projecte de Llei d’avaluació ambiental de plans i programes,
el qual ha d’esdevenir la peça jurídica bàsica reguladora d’aquest tipus
d’avaluació ambiental. La seva aprovació està prevista per la primavera de
2009.
Avaluació ambiental de projectes
L’entrada de documentació relacionada amb les funcions de l’Àrea ha
generat l’obertura de 213 expedients de temàtica variada dels quals 190
corresponen a projectes amb competència de la Generalitat de Catalunya,
i 23 corresponen a projectes executats a Catalunya amb competència
estatal però amb intervenció de la Generalitat. Dels 190 expedients,
53 corresponen al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, 123
corresponen al procediment de decisió d’aplicabilitat del procediment
d’avaluació d’impacte ambiental, i els 14 restants es refereixen a obres,
instal·lacions i projectes amb incidència sobre el territori, i sobre els quals
normalment l’Àrea rep sol·licitud d’informe.
Suport a la Ponència ambiental
Enguany l’Àrea ha preparat per a la Ponència ambiental 33 propostes
de declaracions d’impacte ambiental d’acord amb el Decret 114/88,
d’avaluació d’impacte ambiental, Reial decret legislatiu 1/2008, d’11
de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte
ambiental de projectes, de regulació d’accés motoritzat al medi
natural, i el Decret 328/92, pel qual s’aprova el pla d’espais d’interès
natural. Així, d’aquestes 33 propostes de declaracions, 15 corresponen
a infraestructures viàries, 1 a recs agrícoles, 7 a infraestructures
hidràuliques i sanejament, 3 a instal·lacions d’energies renovables, 2 a
línies elèctriques, 1 obres d’urbanització i 4 a altres projectes que afecten
l’àmbit del PEIN.
També s’han elevat a la Ponència ambiental 103 propostes (92 l’any
2007) sobre la necessitat de sotmetre els projectes a avaluació d’impacte
ambiental tal com preveu el Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener,
pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental
de projectes. Aquestes corresponen a projectes molt variats com camins
forestals, línies elèctriques, millores de pistes d’esquí, ports esportius, i
gasoductes. En 81 d’aquestes resolucions s’ha determinat que no era
necessari aplicar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, en 17, que
requeria d’una anàlisi més detallada i, per tant, calia desenvolupar un
estudi d’impacte ambiental i fer la tramitació corresponent, i en 5, la
Ponència es pronunciava desfavorablement
Finalment, s’han proposat a la ponència eòlica 4 propostes d’informe
integrat sobre sol·licituds de parcs eòlics, així com 15 propostes de
pronunciament sobre canvis substancials i/o al·legacions.
Seguiment ambiental d’obres
L’Àrea ha efectuat el seguiment de les obres d’àmbit supraprovincial, les
de la demarcació de Barcelona i les que per les seves característiques
poden donar un suport en l’avaluació d’impacte ambiental, mitjançant
187
la participació en les comissions mixtes establertes a les declaracions
d’impacte ambiental.
Cal destacar el seguiment ambiental de la línia a 400kV SetmenatBescanó, Eix Vic – Olot per Bracons, desdoblament de la C-16,
desdoblament C-17 entre Torelló i Ripoll, obres de metro L9 i L2, diversos
trams de l’AVE, planta dessalinitzadora de Barcelona, obres del Pla Delta
al Delta del Llobregat, i la comissió de la Vall Salina a Cardona.
Projectes legislatius de l’avaluació de plans
S’han iniciat els treballs per a l’elaboració de la Llei d’avaluació d’impacte
ambiental de projectes.
Declaracions d’Impacte Ambiental. Ponència ambiental. 2004-2008
Ports
Infraestructures lineals
Trans. d’usos del sòl
Embassaments i inf. hidraul.
Afectació espais del PEIN
Total % per any
188
2004
2005
3
1
12
18
24
3
11
95
29
39
16,11
21,67
2006
2007
2008
TOTAL
%
2
0
0
6
3,333
23
23
15
9150,56
3
05
14
7,778
1
3
7
25
13,89
195
644
24,44
48
31
33
180
26,67
17,22
18,33
2.5
Ambiental
Estructura de la Direcció General de Qualitat Ambiental
Ambiental
Maria Comellas Doñate
d’Intervenció i Qualificació
Ambiental
Luis Laguna i Cano
Servei d’Intervenció Integral
d’Activitats
Emili Dragone i Vives
Rble. d’Avaluació d’Activitats
Servei de Qualificació
Ambiental
Secció de Sistemes de
Qualificació
Rble. d’Avaluació
i Restauració d’Activitats
Extractives
Salvador Samitier i Martí
Secció de la Millores
Tècniques Disponibles
Oficina d’Acreditació
d’Entitats Col·laboradores
Ma Dolors Masoliver i Jordana
Servei de Seguiment i
Informació d’Activitats
F. Xavier Carbonell Sánchez
Contaminació Atmosfèrica
Isabel Hernández Cardona
Servei de Vigilància i Control
de l’Aire
Xavier Guinart Prime
Secció d’Immissions
Secció de Control
d’Emissions
Oficina per la Prevenció de la
Mercè Terradellas Vilaró
i Control en prevenció de la
Lluís Gustems Romeu
Rble. de Coordinació i
Assessorament en Prevenció
de la Contaminació
Lluminosa
189
Correspon a la Direcció General de Qualitat Ambiental:
a) Vigilar, prevenir i controlar la qualitat de l’aire i formular i gestionar els
plans, els programes i les normatives sobre protecció de l’ambient
atmosfèric i acústic.
b) Vetllar i dirigir el funcionament global i la gestió del sistema d’intervenció
integral que estableixi la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció
integral de l’Administració ambiental, així com el sistema d’avaluació de
les activitats sotmeses a Declaració d’impacte ambiental.
c) Exercir les competències que en matèria de contaminació lluminosa li
atorga el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament
de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació
ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.
d) Presidir la Ponència Ambiental d’acord amb l’article 22.2 del Decret
136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de
desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció
integral de l’Administració ambiental, i s’adapten els seus annexos.
e) Coordinar les actuacions d’inspecció d’activitats amb incidència
ambiental.
f) Promoure projectes d’investigació en matèria de tecnologies i sistemes
per a l’avaluació, la prevenció, la minimització i el control dels impactes
de les activitats sobre el medi.
g) Definir, ordenar i validar la base de dades ambientals d’activitats i
mantenir-ne l’actualització.
h) Disposar d’informació i fomentar la recerca, l’avaluació i l’aplicació de
les millors tècniques disponibles.
i) Dirigir el sistema d’auditoria i gestió mediambiental i, també, els
sistemes d’Etiqueta ecològica europea i el Distintiu de garantia de
qualitat ambiental.
j) Dirigir el sistema d’acreditació de les entitats ambientals de control,
verificació i certificació.
k) Realitzar estudis i formular propostes de plans territorials sectorials, en
l’àmbit de les competències de la Direcció General.
l) Exercir la vicepresidència del Consell de Qualitat Ambiental.
m)Exercir la potestat sancionadora per a les infraccions que recauen en
activitats de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l’Administració ambiental, incoar-ne els expedients i imposar sancions
segons l’assignació reglamentària.
Depenen de la Direcció General de Qualitat Ambiental: la Subdirecció
General d’Intervenció i Qualificació Ambiental, la Subdirecció General de
Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, i l’Oficina per a la
Prevenció de la Contaminació Lluminosa.
Adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998
Una vegada complert el termini previst a la Llei 4/2004, d’1 de juliol,
reguladora del procés d’adequació de les activitats amb incidència
ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció
integral de l’Administració ambiental, ha continuat el seguiment dels
resultats i de les incidències d’alguns aspectes rellevants que s’han
produït durant l’any 2008.
190
El retard important que les empreses han tingut en la presentació de les
sol·licituds d’autoritzacions o llicències ambientals ha comportat continuar
el procés d’obertura d’expedients de multes coercitives i d’obertura
d’expedients sancionadors per l’incompliment dels requeriments de
l’Administració, especialment adreçat a les empreses afectades per la
Directiva 96/61 CE, relativa a la prevenció i els controls integrats de la
contaminació.
S’han mantingut reunions amb els serveis territorials del Departament i
amb els diferents agents implicats en el procés d’adequació per resoldre
les disfuncions i la problemàtica del procés i la seva aplicació.
Projecte de Llei de prevenció i control ambiental d’activitats
(modificació de la Llei 3/1998, de la intervenció integral de
l’Administració ambiental)
Un cop tramitat l’Avantprojecte de llei de prevenció i control de les
activitats ambientals que incorpora una part important de les aportacions
efectuades durant els processos participatius dels diferents departaments
de la Generalitat de Catalunya, dels informes jurídics i dels òrgans
consultius de la Generalitat en aquestes matèries, se n’ha redactat la
versió definitiva perquè el Govern l’aprovi, que integra les millores i els
requeriments en matèria d’impacte regulador.
Millora de la metodologia administrativa i procedimental de la
Llei 3/1998 i especialment de la futura Llei de prevenció i control
ambiental d’activitats
Continuant les tasques iniciades l’any anterior en què es va iniciar la
implementació en format i suport informàtic del projecte bàsic i amb
l’adjunció de diversa documentació a la sol·licitud d’autorització ambiental
de les activitats de l’annex I i de llicència ambiental de les activitats de
l’annex II.1 de la Llei 3/1998, s’han iniciat els treballs d’anàlisi i disseny
tècnic del sistema d’informació per donar suport a la nova Llei de
prevenció i control ambiental d’activitats (PCAA), a fi de complir l’Acord
de govern de la Generalitat de 17 de juny de 2007, pel qual s’aproven
les mesures proposades en l’informe elaborat pel grup de treball per a la
facilitació de tràmits en l’activitat econòmica i empresarial i la simplificació
de les seves relacions amb l’Administració.
En aquesta mateixa direcció, la Subdirecció General ha participat en
el Projecte de declaració ambiental unificada, que ha de comportar un
important avenç en la simplificació conjunta de les diferents declaracions
ambientals que han de presentar les activitats o empreses del nostre
país.
Aquest nou repte de millora ha comportat la necessitat de superar les
dificultats tècniques i de redefinició tant dels tècnics competents en
la matèria com de les unitats administratives mateixes encarregades
de participar en les autoritzacions ambientals, i, per tant, d’introduir
la informació necessària en el programa informàtic que desenvolupa
en l’actualitat els procediments de la Llei 3/1998 i de la futura Llei de
prevenció i control ambiental d’activitats.
191
Intervenció legislativa
S’ha continuat participant en el seguiment de l’Avantprojecte de llei
del Departament mateix sobre el sistema d’acreditació de les entitats
col·laboradores de l’Administració de la Generalitat en matèria de medi
ambient i habitatge, i en el seguiment d’altres iniciatives reglamentàries o
legislatives d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya, i també
de normatives estatals i de directives i normativa de la Comunitat Europea.
Concretament, s’ha estat fent el seguiment de la Llei 26/2007, de 23
d’octubre, de responsabilitat ambiental, i el seu desenvolupament
reglamentari, i s’ha assistit a diferents actes informatius i de participació,
tant del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí com a Catalunya.
Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores
L’Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores (en endavant, OA) és
la responsable de gestionar el sistema d’acreditació i seguiment de les
entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de medi ambient.
Actualment, hi ha tres tipus d’entitats:
1.Entitats ambientals de control (EAC) per fer els controls ambientals que
estableix la Llei 3/1998 (IIAA).
2.Unitats tècniques de verificació ambiental (UTVA) per fer les
verificacions d’avaluacions ambientals que estableix el Decret 50/2005,
de 29 de juny, de desenvolupament de la Llei 4/2004.
3.Verificadors d’informes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle
(VEGEH) per verificar els informes d’emissions que han de presentar els
titulars de les activitats en el marc de la normativa de comerç de drets
d’emissió (Reial decret 1315/2005 i Decret 397/2006).
Actualment, hi ha 15 EAC
acreditades que cobreixen les
8 tipologies d’activitats que
estableix el Decret 267/2003, de
21 d’octubre.
Entitats ambientals de control (EAC) i unitats tècniques de verificació
ambiental (UTVA)
EAC acreditades i abast
Actualment, hi ha 15 EAC acreditades que cobreixen les 8 tipologies
d’activitats que estableix el Decret 267/2003, de 21 d’octubre. Des de
l’any 2007, s’ha produït una reducció en el nombre d’EAC acreditades
a causa de les suspensions de l’acreditació a petició de les entitats i de
retirades de l’acreditació d’ofici de l’OA motivades per incompliments de
les condicions d’acreditació.
Evlució nombre d’EAC acreditades
30
24
25
21
20
12
15
10
5
22
22
15
16
5
0
192
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
UTVA acreditades i abast
Actualment hi ha 17 UTVA acreditades. Des de l’any 2007, s’ha produït una
reducció en el nombre d’UTVA acreditades a causa de les suspensions de
l’acreditació a petició de les entitats i de retirades de l’acreditació d’ofici
de l’OA motivades per incompliments de les condicions d’acreditació..
Actualment hi ha 17 UTVA
acreditades.
Evlució nombre UTVA acreditades
30
25
22
24
24
17
20
15
10
5
0
2005
2006
2007
2008
Seguiment de l’acreditació de les EAC i UTVA acreditades
L’OA fa el seguiment de les actuacions realitzades per les entitats
acreditades mitjançant:
•
•
•
•
Auditories d’entitat anuals de cada entitat
Intervencions d’entitat segons les reclamacions externes rebudes
Auditories de camp o supervisió de qualificacions internes
Intervencions tècniques: enguany s’ha intervingut una mitjana d’un 3%
de les actuacions fetes per les entitats, segons aquesta distribució:
Actuacions realitzades per les eac i utva i intervencions realitzades
per l’oa l’any 2008
Nre. Nre. %
Tipologia
d’actuacions
d’intervencions
d’intervencions
Industrials
1.49841
2,7%
Mineres
147
85,4%
Agrícoles i ramaderes
1.056
35
3,3%
Energètiques
71
0
0%
Comercials i serveis
1.96554
2,7%
Recreatives, espectacle i oci
820
21
2,6%
Gestió de residus
271
9
3,3%
Instal·lacions de radiocomunicació
192
13
6,8%
Total
6.020
181
3%
Verificadors d’informes d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
En finalitzar l’any 2008, hi ha 5 entitats acreditades com a verificadors
d’informes d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (VEGEH) i
4 entitats reconegudes per estar acreditades per una altra comunitat
autònoma (3 entitats acreditades per la Comunitat de Madrid) o un
organisme d’acreditació d’un Estat membre de la Unió Europea (1 entitat
acreditada per l’organisme d’acreditació d’Holanda).
En finalitzar l’any 2008, hi ha
5 entitats acreditades com
a verificadors d’informes
d’emissions de gasos amb efecte
d’hivernacle (VEGEH).
193
D’acord amb el que estableix la normativa reguladora, les entitats
acreditades per la Direcció General de Qualitat Ambiental com a VEGEH
poden dur a terme tasques de verificació a tot el territori nacional. Durant
el darrer període de verificació de 2008 (finalitzat el 28 de febrer de 2009),
se’n constata un increment notable del nombre d’actuacions.
Període de verificació
2006
2007
2008
Nombre d’instal·lacions verificades
285
361582
Volum d’emissionsverificat Pendent
(tCO2)
34.201.575
93.480.390 de validació
L’OA fa el seguiment de les
entitats acreditades per mitjà
d’intervencions tècniques de les
seves actuacions a Catalunya.
L’OA fa el seguiment de les entitats acreditades per mitjà d’intervencions
tècniques de les seves actuacions a Catalunya (també es fa el seguiment
de les entitats reconegudes) i en altres comunitats autònomes (amb
l’autorització prèvia de l’òrgan autonòmic competent). Durant el darrer
període de verificació (any 2008), el percentatge d’actuacions objecte
de seguiment és del 2,7% de les actuacions realitzades a Catalunya (5
actuacions de seguiment) i de l’1,6% de les actuacions realitzades en el
conjunt de l’Estat (9 actuacions de seguiment).
Activitats de formació
L’OA ha organitzat diverses jornades tècniques informatives i formatives
relatives a:
• Norma UNE EN ISO/IEC 17011 sobre els requisits generals per als
organismes d’acreditació que realitzen l’acreditació d’organismes
d’avaluació de la conformitat.
• Aplicació del Reial decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitació
d’emissions de compostos orgànics volàtils a causa de l’ús de
dissolvents en determinades activitats.
• Control d’equips i conceptes generals de calibració.
• Aplicació als escorxadors del Reglament (CE) núm. 1774/2002, del
Parlament Europeu i del Consell, de 3 d’octubre, pel qual s’estableixen
les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats
al consum humà.
• Control ambiental d’activitats extractives.
• Aplicació de la normativa catalana relativa a la prevenció de la
contaminació lluminosa.
• Criteris de funcionament i organització d’entitats col·laboradores.
• Aplicació dels criteris sobre Millors Tècniques Disponibles (MTD) en les
actuacions de les entitats ambientals de control.
• Presentació de l’aplicació informàtica per al càlcul del volum
d’emmagatzematge de femers.
• Aplicació del règim de comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte
d’hivernacle a la Unió Europea: criteris per a la verificació durant
el període 2008. Jornada de coordinació amb verificadors i òrgans
competents d’altres comunitats autònomes.
• Curs pràctic sobre incerteses en el marc d’un procés de verificació
d’informes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.
• Criteris d’utilització de la marca d’acreditat.
194
Així mateix, l’OA ha participat en l’organització de cursos de formació
adreçats a les entitats. Concretament, en els següents:
• Curs pràctic sobre incerteses en el marc d’un procés de verificació
d’informes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.
• Curs teòric i pràctic sobre les normes UNE EN ISO 17020 i UNE EN
ISO 17025.
Altres activitats realitzades
A més de les activitats citades en els apartats anteriors, durant l’any 2008
l’OA ha dut a terme les activitats següents:
• Actualització i seguiment del sistema de qualitat, d’acord amb els
requisits de la norma UNE-EN ISO/IEC 17011.
• Actualització de la pàgina web (www.oficinaacreditacio.cat).
• Actualització de l’aplicació de comunicacions d’actuacions d’entitats
col·laboradores.
• Publicació de la Guía para la evaluación de incertidumbres en el marco
del EU ETS.
• Publicació del primer butlletí electrònic de l’OA que amb una freqüència
semestral presentarà les noticies i novetats principals relacionades amb
l’acreditació d’entitats.
• Elaboració d’un estudi de satisfacció sobre les tasques realitzades per
les entitats verificadores d’informes d’emissió de gasos amb efecte
d’hivernacle.
• Projecte d’elaboració de la Carta de serveis de l’OA i estudi exploratori
de la demanda i les expectatives dels usuaris en relació amb els serveis
que ofereix l’Oficina d’Acreditació.
• Col·laboració en l’elaboració dels esborranys de decrets que han
de regular el desenvolupament legislatiu de la Llei de contaminació
acústica i del Reglament de l’Etiqueta ecològica europea i el Distintiu de
garantia de qualitat ambiental.
• Redacció i publicació del concurs per a la contractació del servei de
realització d’auditories de seguiment d’entitat i d’intervenció tècnica i
de camp de les entitats acreditades.
• Elaboració i difusió de les intervencions realitzades durant l’any a EAC,
UTVA i VEGEH.
• Elaboració de material de difusió de l’Oficina d’Acreditació (llapis de
memòria).
Atmosfèrica
Servei de Vigilància i Control de l’Aire
Vigilància i avaluació de la qualitat de l’aire
La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
L’avaluació de la qualitat de l’aire es fa d’acord amb els criteris
establerts per la normativa de la Unió Europea. En aquest context, el
territori es divideix en zones de qualitat de l’aire (ZQA), que són àrees
que es poden considerar homogènies des del punt de vista del seu
comportament i les seves característiques respecte de la contaminació
atmosfèrica.
195
Punts de
Nombre de
mesurament zqa Aglomeració
municipis
XVPCA
1
Àrea de Barcelona
Sí
19
26
2
Vallès – Baix Llobregat
Sí
61
26
3
Penedès – Garraf
No
70
10
4
Camp de Tarragona
No49
16
5
Catalunya central
No
85
10
6
Plana de Vic
No
38
7
7
Maresme
No
335
8
Comarques de Girona
No
117
14
9
Empordà
No
85
2
10 Alt Llobregat
No51
8
11 Pirineu oriental
No51
2
12 Pirineu occidental
No
33
1
13 Prepirineu
No
26
1
14 Terres de Ponent
No
1464
15 Terres de l’Ebre
No
80
9
Durant l’any 2008, s’ha donat d’alta el punt de mesurament automàtic
de Barcelona (Parc de la Vall d’Hebron). També s’han traslladat
d’ubicació els punts de mesurament de Badalona (Pep Ventura)
a Badalona (Mont-roig - Ausiàs March) i de Granollers (Vinyoli)
a Granollers (Francesc Macià), i el punt de mesurament ubicat
a Tarragona-Port s’ha traslladat dins del recinte portuari al moll
d’inflamables. Finalment, s’ha incorporat el mesurament de monòxid de
carboni a Alcover (Mestral).
D’altra banda, aquest any s’ha ampliat significativament el nombre de
sensors per al mesurament de partícules en suspensió amb diàmetre
inferior a 2,5 micres (PM2,5), que ha passat de 7 a 13 punts: Barcelona
(Parc de la Vall d’Hebron), Constantí (Gaudí), Tarragona, Vilanova i la Geltrú
(Ajuntament), Mataró (Laboratori d’Aigües) i Santa Maria de Palautordera
(Martí Boada).
S’ha ampliat el nombre de punts de mesurament de partícules en
suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres (PM10): Barcelona (Parc de
la Vall d’Hebron), el Papiol (centre de dia Josep Tarradellas), Tona (IES
Tona) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Viver). El punt de mesurament de
Tortosa ha canviat d’ubicació.
Respecte dels metalls plom, arsènic, cadmi i níquel, es disposa de 3 nous
punts de mesurament: Barcelona (IES Goya), Barcelona (Parc de la Vall
d’Hebron) i Berga.
Pel que fa a l’avaluació dels hidrocarburs aromàtics policíclics, durant
l’any 2008 s’ha incrementat el nombre de punts de mesurament de 2 a
21.
Durant l’any 2008, s’han substituït 5 equips de diòxid de sofre (SO2), 5
de sulfur d’hidrogen (H2S), 10 d’òxids de nitrogen (NOx), 3 d’ozó (O3), 3
196
de monòxid de carboni (CO) i 2 captadors seqüencials de compostos
orgànics volàtils (COV). També s’han instal·lat 5 analitzadors automàtics
de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10),
8 sistemes de calibració, 6 captadors seqüencials de partícules en
suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), 3 captadors seqüencials
de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5) i un
patró de transferència d’ozó. S’han substituït les carcasses de les cabines
de Cornellà de Llobregat (Allende- Bonveí) i Sant Andreu de la Barca
(escola Josep Pla) per unes de noves.
Campanyes de mesurament amb les unitats mòbils de vigilància de la
contaminació atmosfèrica
Les unitats mòbils del Departament de Medi Ambient i Habitatge han dut
a terme, durant l’any 2008, campanyes de mesurament i avaluació de la
qualitat de l’aire a les poblacions següents: Montcada i Reixac, Mollet del
Vallès (Parc Natural de Gallecs), Granollers, Girona, Meranges, Rojals,
Begues, Vic, Palau-solità i Plegamans i Sant Julià de Ramis.
A la campanya de Meranges, el Departament de Medi Ambient i Habitatge
ha col·laborat amb l’estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions
Forestals (CREAF) sobre els efectes de l’ozó troposfèric en les poblacions
de pi negre a l’alta muntanya.
La campanya de Girona tenia com a objectiu col·laborar amb el Centre de
Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l’Institut de Ciències de
la Terra Jaume Almera del Consell Superior d’Investigacions Científiques
(CSIC) en l’estudi REGICOR 2000 AIR per correlacionar malalties
cardiovasculars i contaminació atmosfèrica.
Sol·licituds d’informació
El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant la Subdirecció
General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, ha
respost 666 sol·licituds d’informació sobre contaminació atmosfèrica.
Un 23% d’aquestes sol·licituds provenen de consultories, un 21%
d’administracions, un 29% estan relacionades amb l’ensenyament,
un 9% són de particulars, un 12% d’empreses i un 6% d’entitats
ecologistes.
Campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha dut a terme la campanya
de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric des del dia 2 de maig fins al 30
de setembre de l’any 2008. Aquesta campanya té com a objectiu complir
el Reial decret 1796/2006, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó en l’aire
ambient, d’acord amb el qual s’ha d’avisar la població en cas de superar
el llindar d’informació per aquest contaminant. En aquest context, s’han
efectuat les accions següents:
El Departament de Medi
Ambient i Habitatge, mitjançant
la Subdirecció General de
Contaminació Atmosfèrica,
ha respost 666 sol·licituds
d’informació sobre contaminació
atmosfèrica.
El Departament de Medi Ambient
i Habitatge ha dut a terme la
campanya de vigilància dels
nivells d’ozó troposfèric des
del dia 2 de maig fins al 30 de
setembre de l’any 2008.
• S’ha realitzat una vigilància ininterrompuda d’aquest contaminant des
de les 8 del matí fins a les 9 del vespre tots set dies de la setmana.
• S’ha mantingut actualitzat el web on se centralitza la informació de
la campanya (http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/
informacio_on_line/nivells_ozo.jsp).
197
• La Universitat de Barcelona ha posat en marxa de manera preliminar
un nou model eulerià de pronòstic dels nivells de contaminació a
Catalunya que ha estat utilitzat durant la campanya.
• S’ha col·laborat amb l’Agència Europea del Medi Ambient enviant els
resultats dels mesuraments d’ozó al web de difusió d’informació sobre
ozó troposfèric a escala europea
(http://www.eea.europa.eu/maps/ozone/welcome).
• S’ha col·laborat amb el Departament de Salut per facilitar la informació
sobre les incidències d’ozó als CAP de guàrdia.
• Ha estat operatiu el protocol d’actuació amb l’Associació Empresarial
Química de Tarragona (AEQT) per reduir els nivells d’ozó al Camp de
Tarragona.
• S’ha realitzat una campanya de precursors d’ozó al Camp de
Tarragona, en concret als punts de mesurament d’Alcover, Reus i
Constantí, d’acord amb el RD 1796/2003, de 26 de desembre, que
estableix que s’han de fer mesuraments de precursors d’ozó a les
estacions que disposen d’analitzadors d’ozó. Aquesta campanya
s’emmarca en el Conveni de col·laboració amb l’Associació Empresarial
Química de Tarragona (AEQT) i el Departament de Medi Ambient i
Habitatge per poder planificar actuacions que redueixin els nivells de
precursors d’ozó, i, per tant, n’impedeixin la formació.
• Durant la campanya de vigilància de l’ozó troposfèric, s’ha superat
el llindar d’informació 9 dies. Les superacions s’han registrat a 8
estacions i aquests episodis han representat 15 hores de superació en
total. No s’ha superat el llindar d’alerta en cap ocasió.
Campanya d’avaluació de dioxines i furans a l’aire ambient
El Departament de Medi Ambient i Habitatge efectua campanyes anuals
d’avaluació de les dioxines i furans a Catalunya des de l’any 2000. Durant
l’any 2008, s’ha realitzat una campanya a la Zona de Qualitat de l’Aire 1
(Àrea de Barcelona), la Zona de Qualitat de l’Aire 2 (Vallès-Baix Llobregat)
i la Zona de Qualitat de l’Aire 3 (Penedès-Garraf) per recollir informació
sobre els nivells d’aquests contaminants en zones on hi ha incidència
d’activitats industrials. També s’ha realitzat una campanya a la Zona de
Qualitat de l’Aire 5 (Catalunya central) i a la Zona de Qualitat de l’Aire 6
(Osona).
Difusió de la informació sobre qualitat de l’aire
Ha millorat la previsió de la qualitat de l’aire i actualment s’està en
disposició de cobrir tot el territori català. Cada dia laborable es posa a
disposició del públic un diagnòstic de la qualitat de l’aire del dia anterior i
un pronòstic per al dia actual i l’endemà.
(http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/immissions/
pronostic_aire.jsp)
La concentració de contaminants dels punts de mesurament automàtic
de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica està
disponible en temps real a la pàgina web següent:
http://mediambient.gencat.cat/cat//el_medi/atmosfera/informacio_on_
line/dades.jsp.
198
Aquest any s’ha implementat l’aplicació que permet posar a disposició
del públic a través d’un web els resultats dels mesuraments manuals amb
periodicitat trimestral.
(http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/informacio_on_
line/XVPCA_manual.jsp)
L’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) s’ha calculat amb periodicitat
setmanal i es pot consultar a l’adreça d’Internet següent:
(http://www.gencat.cat/mediamb/icqa/)
Els resultats de la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric
(primavera-estiu) es poden consultar a l’adreça d’Internet següent:
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/informacio_on_line/
nivells_ozo.jsp
Els resultats de l’avaluació anual de la qualitat de l’aire són consultables a
l’adreça d’Internet següent:
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/immissions/
informes.jsp
Assistència tècnica a altres organismes
Pel que fa a l’assistència tècnica a altres organismes (ens locals, fiscalia,
etc.), s’han realitzat campanyes específiques de mesuraments de la
qualitat de l’aire mitjançant captadors manuals. Concretament, l’any 2008
s’han dut a terme les actuacions següents:
• Caracterització del material particulat PM10 mostrejat als municipis dels
Pallaresos, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Llobregat i Sant Adrià de
Besòs.
• Campanya de mesuraments amb captadors passius per caracteritzar
les diferents zones de les ciutats de Barcelona i Girona.
• Caracterització de l’impacte de cimenteres sobre les dioxines als
municipis de Montcada i Reixac, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de
Llobregat i Vilanova i la Geltrú.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha participat en exercicis
d’intercomparació de l’equipament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de
la Contaminació Atmosfèrica amb l’Instituto de Salud Carlos III.
Prevenció i control de les emissions a l’atmosfera
Inspeccions
Per donar resposta a denúncies o a peticions d’organismes oficials, el
personal tècnic del Servei de Vigilància i Control de l’Aire ha efectuat 80
inspeccions d’ofici a establiments industrials per verificar si la gestió sobre
les emissions a l’atmosfera de les instal·lacions era correcta.
Per donar resposta a denúncies o
a peticions d’organismes oficials,
el personal tècnic del Servei de
Vigilància i Control de l’Aire ha
efectuat 80 inspeccions d’ofici.
199
Aquestes actuacions han abastat àmbits diferents com ara queixes per
olors, queixes per emissions difuses de contaminants a l’aire i d’altres
actuacions per comprovar-hi aspectes més generals.
Mesures per prevenir l’abocament de contaminants a l’aire
Pel que fa a l’establiment de condicions per prevenir l’emissió de
contaminants a l’aire en el procediment de declaracions d’impacte
ambiental (DIA), s’han avaluat un total de 45 projectes i estudis
d’impacte ambiental amb la formulació dels informes vectorials
corresponents.
S’ha avaluat i emès informe sobre un total de 200 projectes d’activitats
tramitats sense declaració d’impacte ambiental per donar assistència
tècnica a les oficines de gestió ambiental unificada (OGAU).
Pel que fa a normativa específica relacionada amb les emissions a
l’atmosfera, cal posar en relleu que l’entrada en vigor del Reial decret
117/2003, relatiu a l’ús de dissolvents, que afecta instal·lacions que
utilitzen dissolvents en el seu procés productiu i superen un llindar de
consum determinat, va suposar que al llarg de l’any 2008 les instal·lacions
afectades haguessin de presentar un balanç de les seves emissions per
primera vegada. Atès que l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma és molt
divers i incorpora instal·lacions amb un procés productiu força senzill,
com, per exemple, instal·lacions de neteja en sec, o instal·lacions més
complexes, com, per exemple, la fabricació de pintures o productes
farmacèutics, s’han organitzat 10 sessions formatives per a establiments
afectats en què s’ha difós la metodologia a seguir per facilitar la informació
requerida anualment pel Reial decret. En aquest sentit, al llarg de l’any
2008 van censar-se unes 700 instal·lacions afectades i van revisar-se uns
700 plans de gestió de dissolvents.
Com a seguiment de les tasques efectuades al llarg dels darrers anys
en relació amb l’elaboració d’una normativa que reguli la contaminació
odorífera, és important destacar que el desembre de 2008 el Govern
va aprovar la memòria justificativa prèvia a l’inici de la tramitació de
l’Avantprojecte de llei contra la contaminació odorífera, fet imprescindible
per iniciar-ne la tramitació.
Avaluació de sol·licituds de desgravació fiscal de l’Impost sobre Societats
Al llarg de l’any 2008, s’han avaluat un total de 90 sol·licituds relacionades
amb actuacions destinades a la millora ambiental pel que fa a inversions
en matèria de prevenció i/o correcció de la contaminació atmosfèrica
procedent d’instal·lacions industrials.
La Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya
Per efectuar un seguiment en continu de les emissions a l’aire
d’instal·lacions potencialment contaminants de l’atmosfera, el
Departament de Medi Ambient i Habitatge ha promogut la connexió
a la Xarxa d’Emissions a l’Atmosfera de Catalunya (XEAC) dels
analitzadors ubicats als focus que presenten emissions a l’atmosfera més
significatives. Aquesta connexió permet fer un seguiment constant de les
emissions associades als focus dels establiments.
200
Durant l’any 2008, 39 establiments van facilitar dades de les seves
emissions a l’atmosfera, cosa que va suposar el control en continu de 97
focus emissors de contaminants a l’aire.
Autoritzacions d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle
En relació amb les actuacions derivades de la Llei 1/2005, de 9 de març,
per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb
efecte d’hivernacle, s’han dut a terme durant l’any 2008 les actuacions
següents:
• Validació dels informes anuals verificats de seguiment de les emissions
de les 188 instal·lacions afectades per la Llei 1/2008, corresponents al
període de notificació 2007.
• Inscripció al Registre Nacional de Drets d’Emissió (RENADE) de les
dades anuals validades dels 188 establiments, corresponents al
període de notificació 2007.
• Participació en 5 actuacions d’intervenció sobre verificació d’informes
anuals.
• Tramitació i resolució de modificacions d’autoritzacions (80
tramitacions).
• Revisió i aprovació dels plans de seguiment de les emissions de gasos
amb efecte d’hivernacle de les empreses afectades pel règim del
comerç de drets d’emissió (188 plans).
• Participació i realització de reunions i jornades amb els sectors i les
instal·lacions afectades i els organismes de verificació.
• Participació en l’elaboració d’una guia sobre avaluació d’incerteses
en l’obtenció de les dades d’activitat per a l’informe anual (exemples
pràctics). Curs pràctic de formació amb empreses, verificadors i òrgans
competents d’altres comunitats autonòmiques.
• Participació en el grup tècnic de la Comissió de Coordinació de
Polítiques sobre Canvi Climàtic.
• Participació activa en la primera conferència, a Brussel·les, de creació del
Fòrum de compliment amb participació de representants de tota la cadena
de compliment (òrgans competents estatals i autonòmics, empreses i
verificadors) del règim europeu del comerç de drets d’emissió.
• Col·laboració amb l’Oficina d’Acreditació en l’establiment dels criteris
i les actuacions d’acreditació de verificadors d’informes d’emissió
de gasos amb efecte d’hivernacle. Participació en el comitè tècnic
d’acreditació.
Contaminació acústica
Amb l’objectiu de fer el desplegament reglamentari de la Llei 16/2002, de
28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, s’han organitzat
comissions de treballs tècnics amb diferents organismes i departaments
de la Generalitat. Enguany, s’ha acabat de redactar el Projecte i se n’ha
iniciat la tramitació.
S’ha iniciat la redacció de dos models d’ordenances tipus, un per a
municipis mitjans o grans i l’altre per a municipis dotats de menys
infraestructura. S’han elaborat guies específiques per a la gestió i
avaluació de la contaminació acústica per facilitar l’aplicació de la norma
als ens locals.
S’han elaborat guies específiques
per a la gestió i avaluació de
la contaminació acústica per
facilitar l’aplicació de la norma
als ens locals.
201
S’ha dut a terme una campanya
de control del soroll de les
infraestructures aèries de
Catalunya.
Seguint allò que preveu la Llei sobre el control d’infraestructures, s’ha dut
a terme una campanya de control del soroll de les infraestructures aèries
de Catalunya.
S’ha participat en la Comissió de Seguiment Ambiental de l’Aeroport de
Barcelona i s’han impulsat millores per reduir la contaminació acústica
associada a l’operativa de l’aeroport.
S’han presidit comissions de seguiment d’indústries que emeten soroll
que afecta més d’un municipi, i s’han dut a terme campanyes de control
per impulsar l’adopció de mesures per reduir-ne la incidència a l’entorn de
les activitats.
S’ha donat assistència i suport a 58 municipis en les tasques de control,
inspecció i avaluació de la contaminació acústica i 3 assistències a la
Unitat Central de Medi Ambient de la Policia-Mossos d’Esquadra per a
avaluacions de la contaminació acústica d’activitats.
S’han establert les condicions que han de complir 37 noves
infraestructures de transport o modificacions d’infraestructures existents
per fer-les compatibles amb el seu entorn des del punt de vista de la
contaminació acústica.
S’han elaborat 109 informes de
sostenibilitat ambiental sobre
figures de planejament sotmeses
al procediment d’avaluació
ambiental estratègica de plans i
programes.
S’han elaborat 109 informes de sostenibilitat ambiental sobre figures de
planejament sotmeses al procediment d’avaluació ambiental estratègica
de plans i programes.
S’han organitzat i participat en diverses jornades i congressos. En
l’àmbit territorial de Catalunya, s’han dut a terme, conjuntament amb
l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, 4 jornades per presentar
l’avantprojecte de Reglament de la Llei. Juntament amb el Col·legi
d’Arquitectes, també s’ha participat en la presentació i divulgació del
DB-HR, protecció contra el soroll del Codi tècnic de l’edificació, i s’han
presentat ponències i participat en els grups de treball al Congrés
Internacional Tecniacústica i al Nacional de Medi Ambient CONAMA.
Pla d’actuació de la zona de protecció especial de l’ambient
atmosfèric de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona
Enguany, s’han posat en funcionament algunes de les mesures del
Pla d’actuació 2007-2009 per a la millora de la qualitat de l’aire als
municipis que van ser declarats zones de protecció especial de
l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig,
corresponents a 40 localitats de les comarques del Barcelonès, el Vallès
Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i se n’ha iniciat el procés
d’avaluació.
Pel que fa a l’àmbit de prevenció i amb l’objectiu de prevenir i evitar noves
fonts de contaminació:
• S’ha emès informe sobre 19 projectes d’infraestructures, 10 figures de
planejament urbanístic, 2 projectes associats a activitats industrials i 30
projectes d’obres públiques.
202
• És en revisió la proposta d’ordenança municipal tipus de prevenció de
l’emissió de la pols en la construcció, demolició i rehabilitació d’edificis.
En l’àmbit industrial, cal destacar la substitució de filtres electrostàtics
per filtres de mànegues i la implantació d’un filtre híbrid per part de
determinades empreses del sector cimenter. Aquestes actuacions han
suposat una reducció del 44% de les emissions de partícules de diàmetre
inferior a 10 micres.
Pel que fa a l’àmbit energètic, s’ha aprovat l’autorització ambiental de
la central de cicle combinat del Port de Barcelona. Aquesta autorització
preveu que Gas Natural haurà de reduir, en altres fonts, una quantitat
igual a totes les emissions que generi la nova central quan estigui en
funcionament.
Les actuacions més destacades en l’àmbit del transport i la mobilitat han
estat:
• Amb data 2 de setembre de 2008, es va aprovar el Pla director de
mobilitat de la Regió Metropolitana. Entre els objectius d’aquest Pla, hi
ha la reducció de la contaminació atmosfèrica associada al transport.
De les 93 mesures previstes en el Pla de mobilitat, 52 ja s’estan duent a
terme. Es pot destacar la implantació del metro nocturn, la implantació
del metro del Baix Llobregat, i la millora de la freqüència de pas en
hores punta de diferents línies de metro.
• S’han elaborat plans de mobilitat urbana que afecten el 80% de la
població de la zona de protecció especial.
• Pel que fa a l’ambientalització de vehicles dels serveis públics, el
Departament de Medi Ambient i Habitatge va publicar una ordre de
subvencions per facilitar als ens locals l’ambientalització de vehicles
pesants associats a serveis públics. Aquesta ordre de subvenció
preveu tant la renovació del parc de vehicles com l’aplicació de
mesures correctores amb un import de 600.000 €.
• L’Ajuntament de Barcelona va adjudicar durant l’any 2008 la concessió
dels serveis de recollida d’escombraries a la ciutat. Aquesta concessió
preveu que aquests vehicles han de complir el que estableix el Pla i
reduir les emissions. El novembre de 2009 entra en vigor la renovació
de tota la flota.
• S’han aprovat alguns plans de mobilitat a centres de treball i centres
generadors de mobilitat com ara:
• Pla de mobilitat de l’Aeroport del Prat de Llobregat
• Pla de mobilitat a la Ciutat Judicial
• Pla de mobilitat a la Universitat Autònoma de Barcelona
• Pla de mobilitat a l’Hospital de Granollers
• La gestió variable de la velocitat i la limitació de velocitat: l’1 de gener
de 2008, s’inicia la primera fase de la mesura i es limita la velocitat a 80
km/h a les vies ràpides d’accés a Barcelona. El 15 de gener de 2009,
s’implanta el sistema de gestió variable de la velocitat a la C-31 i a la
C-32.
Aquesta mesura ha estat avaluada, i s’ha obtingut una reducció del 10,2%
durant el període de gener-agost (abans dels efectes de la crisi) i una reducció
El 15 de gener de 2009,
s’implanta el sistema de gestió
variable de la velocitat a la C-31 i
a la C-32.
S’ha obtingut una reducció
del 10,2% durant el període
203
de gener-agost (abans dels
efectes de la crisi) i una reducció
del 13,2% durant el període
setembre-desembre.
del 13,2% durant el període setembre-desembre. Globalment, la reducció de
la contaminació per l’aplicació d’aquesta mesura ha suposat un 11%.
A l’àmbit de l’Autoritat Portuària de Barcelona, les actuacions realitzades
han estat:
• La restricció a la circulació de camions anteriors a l’any 1997; a partir de
l’any vinent, podran fer-ho únicament els camions posteriors a l’any 2002.
• La potenciació de transport ferroviari d’entrada i sortida de
mercaderies del Port. S’ha obert una nova línia de tren de transport de
mercaderies entre la Seat de Martorell i el Port amb un estalvi de 20.000
recorreguts anuals, i s’ha inaugurat la línia de tren per dur contenidors
de Barcelona a Lió.
• Un estudi de viabilitat i efectivitat per a la instal·lació de punts de
subministrament elèctric per a vaixells atracats als molls.
A l’àmbit de l’Aeroport del Prat de Llobregat i amb previsió de l’inici del
funcionament de la nova terminal sud que s’inaugurarà en els pròxims
mesos, es preveu la implantació d’un pla per minimitzar el temps de
connexió dels generadors auxiliars elèctrics a les aeronaus i un programa
de renovació de vehicles que operen a l’interior de l’Aeroport. També és
prevista la redacció d’un pla de millora de l’operativa a terra d’avions i
vehicles que hi operen a l’interior.
En l’àmbit domèstic, cal destacar les actuacions següents:
• Pel que fa a la convocatòria de novembre-desembre de 2008, a data
30 de desembre de 2008, la informació disponible del Pla renove
d’electrodomèstics, calderes i aparells d’aire condicionat és la següent:
l’ICAEN ha tramitat 1.678 sol·licituds de calderes de condensació per
un import de 770.919,44 € i 54.715 sol·licituds d’electrodomèstics per
un import de 4.780.579,29 €.
• Pel que fa a la campanya del Pla renove de desembre de 2007 a febrer
de 2008, es van atorgar 580.000 € a 3.520 sol·licituds de renovació de
calderes.
204
A fi de donar a conèixer el pla d’actuació, els motius que n’han motivat
la redacció, els beneficis que comporta implantar-lo i informar sobre el
seguiment de les diferents actuacions, les mesures de sensibilització
implantades durant l’any 2008 han estat:
• Una campanya educativa itinerant que ha arribat a 10 municipis de la
zona de protecció especial i que ha estat visitada per aproximadament
5.200 persones.
• Cursos d’estalvi i eficiència energètica impartits per l’Institut Català
d’Energia.
• Cursos de conducció eficient per a turismes i vehicles pesants
gestionats a l’ICAEN.
• Creació del web http://www.airemes.net que centralitza tota la
informació disponible sobre el pla d’actuació.
Atès que l’àmbit d’actuació del pla implica competències de diferents
departaments i organismes, durant l’any 2008 l’Oficina Tècnica dels Plans
de Millora de la Qualitat de l’Aire ha convocat reunions dels diferents
òrgans de seguiment (la Comissió Rectora, la Comissió Institucional i el
Fòrum Social de Participació) per informar sobre les accions que s’estan
duent a terme.
L’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa ha dut a terme
les accions següents durant l’any 2008:
Comunicar i trametre als 946 ajuntaments el mapa de protecció envers
la contaminació lluminosa a Catalunya i el mapa de protecció del terme
municipal corresponent.
Gestionar i tramitar la tercera convocatòria d’ajuts d’actuacions
d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior. Mitjançant aquesta
convocatòria, s’han valorat 414 peticions rebudes i s’han atorgat
subvencions per un import de 2.123.874,03 € a 134 ajuntaments per
executar projectes d’adequació de la il·luminació exterior existent, i a 4
consells comarcals per redactar 104 plans municipals d’adequació a la
normativa de la il·luminació exterior. Aquests ajuts han permès adequar
de l’ordre de 40.000 punts de llum, i han ajudat a sensibilitzar i promoure
la nova cultura de la il·luminació entre els ajuntaments, el personal tècnic
i la ciutadania, cosa que contribueix a fer visible a la societat les accions
per mitigar el canvi climàtic i a avançar cap a un desenvolupament
sostenible.
Emetre informe sobre els 269 plans municipals d’adequació comunicats
enguany a l’Oficina i assessorar els 633 ajuntaments que estan executant
el Pla municipal d’adequació.
Promoure l’aplicació de la normativa arreu del país amb accions
sobre l’enllumenat públic, les quals han generat una disminució de la
contaminació lluminosa d’aproximadament la meitat de la que hi havia
l’any 2001.
205
Gestionar 31 expedients informatius sobre el vector ambiental d’energia
lluminosa.
Emetre informes ambientals sobre la il·luminació de 13 activitats i
estudis d’impacte ambiental sobre el vector d’energia lluminosa en 18
infraestructures.
Participar en el seguiment del Pla català de mitigació del canvi climàtic
2008-2012, a fi de donar suport a les accions d’exemplificació i de difusió
de les administracions.
Organitzar una jornada de formació en prevenció de la contaminació
lluminosa per a persones col·laboradores de l’Administració. Participar en
un curs de mestratge de la Universitat Ramon Llull, en un curs de l’Institute
for International Research i en la jornada de formació organitzada pel
Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya.
Difondre, participar, informar i promoure la normativa ambiental catalana
d’il·luminació exterior mitjançant congressos, publicacions i mitjans de
comunicació. Participar en el XXIV Simposi Nacional d’Il·luminació a Las
Palmas de Gran Canaria, en la Setmana d’Arquitectura d’Arquinfad i en el
9è Congrés Nacional de Medi Ambient de Madrid.
Publicar articles especialitzats a l’Informe de CONAMA Cumbre del
desarrollo sostenible i a la publicació del CEI de 2008. Participar en
reportatges de televisió a TV3, Localia i TV Gavà, i en programes de ràdio
a RAC 1, Catalunya Ràdio, Ràdio Tarragona, Ràdio Girona, etc. Publicar
articles de divulgació en la premsa escrita a La Vanguardia, El Periódico, El
Punt, etc.
Dur a terme la tercera edició de la campanya específica per difondre les
normes ambientals sobre la il·luminació ornamental nadalenca.
Servei d’Intervenció Integral d’Activitats
Antecedents
El Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del
Departament de Medi Ambient i Habitatge, va crear el Servei de
Seguiment i Informació d’Activitats i el Servei d’Intervenció Integral
d’Activitats a partir del personal i els mitjans adscrits als extingits Servei
de Prevenció i Control de la Direcció General de Qualitat Ambiental i
Secció de Restauració d’Activitats Extractives de la Direcció General del
Medi Natural.
Corresponen al Servei d’Intervenció Integral d’Activitats les funcions
següents:
a) Donar suport operatiu a la Ponència ambiental.
b) Elaborar directrius i criteris d’homogeneïtzació i normalització
documental del procediment d’intervenció integral de la Llei 3/1998 i
d’avaluació d’impacte ambiental d’activitats.
c) Proposar legislació en matèria d’intervenció integral d’activitats
sotmeses a la Llei 3/1998, i avaluar-ne l’aplicació.
206
d) Instruir els expedients sancionadors en relació amb les activitats que
són objecte d’inspecció i control de la Direcció General.
e) Gestionar i emetre informe sobre les sol·licituds d’autorització o
llicència ambiental que siguin atribuïdes a la Direcció General, i
sobre les sol·licituds d’autorització ambiental sotmeses a avaluació
d’impacte ambiental.
f) Emetre informe sobre els expedients d’avaluació d’impacte ambiental
o els programes de restauració que li siguin requerits.
g) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li sigui encomanada.
Actuacions
Desenvolupament operatiu
Programa d’adequació de les activitats a la LIIAA (Decret 50/2005)
Hi ha 6 equips operatius de suport al procés d’adequació, un per cada
oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) dels Serveis Territorials
del Departament, que gestionen l’adequació de les activitats de l’annex
II.1 de la LIIAA, i un altre assignat al Servei d’Intervenció Integral
d’Activitats, que gestiona l’adequació de les activitats de l’annex I de la
LIIAA.
Sistema d’informació de la LIIAA
El Pla d’actuacions de sistemes d’informació del Departament de Medi
Ambient i Habitatge preveu, entre d’altres, el sistema d’informació de la
Llei 3/1998, el fonament del qual va ser establert a l’article 9 de la Llei
3/1998 mateixa i desenvolupat posteriorment en el títol 2 del Decret
136/1999, del Reglament general de desplegament, amb el nom de Base
de dades ambientals d’activitats.
Aquest sistema està constituït per components diferents:
• Un conjunt d’aplicacions informàtiques que dóna suport a la gestió
tècnica i administrativa, en temes de la LIIAA, de les diferents unitats
del Departament que hi participen.
• Un conjunt d’aplicacions informàtiques que dóna suport a la gestió
administrativa, en temes de la LIIAA, dels ajuntaments.
• Bases de dades cartogràfiques i textuals, amb la informació que
indica l’article 13 del Decret 136/1999, del Reglament general de
desplegament de la LIIAA.
• Eines de comunicació i intercanvi d’informació entre els diferents
agents implicats en l’aplicació de la LIIAA: establiments, enginyeries,
entitats col·laboradores de l’Administració, ajuntaments i Departament
de Medi Ambient i Habitatge.
Règim d’autorització ambiental (annex I)
Sol·licituds d’autorització ambiental resoltes (noves autoritzacions i canvis
substancials).
Total
2008
178
207
Declaracions d’impacte ambiental formulades en els procediments
d’autorització i llicència ambiental
Annex I
Annex II.1
Total
Tipologia d’activitat
2008
2008
2008
Industrials
11
–
11
Ramaderes42446
Energètiques
1
1
2
Gestors de residus
3
14
Extractives47
148
Altres
–
1
1
Total
104
8
112
Avaluació i restauració d’activitats extractives
Durant 2008 i malgrat la crisi econòmica, s’ha mantingut el ritme d’entrada
de sol·licituds d’activitats noves i d’ampliacions de les existents, tot i que
el gruix d’actuacions administratives s’ha adreçat principalment a reforçar
el grup de suport per a les adequacions de les activitats extractives a la
Llei 3/1998, en allò referent als informes ambientals i a les al·legacions i
recursos associats.
Tot i la disminució d’activitat
en el sector de l’obra pública i
l’edificació, s’ha mantingut el
ritme de sol·licituds de permisos
d’investigació de recursos
minerals, d’explotacions noves o
d’ampliacions i modificacions de
les actuals.
Gestió administrativa de sol·licituds d’explotació i de permisos
d’investigació
Tot i la disminució d’activitat en el sector de l’obra pública i l’edificació,
s’ha mantingut el ritme de sol·licituds de permisos d’investigació de
recursos minerals, d’explotacions noves o d’ampliacions i modificacions
de les actuals.
D’altra banda, s’han mantingut les actuacions pel que fa a la tasca
d’educació ambiental que es desenvolupa com a complement a la
gestió dels processos restauradors sobre els titulars dels drets miners i
sobre els autors dels estudis d’impacte ambiental i dels programes de
restauració per mantenir la consolidació, ja assolida fa anys, del sistema
de restauració integrada, el qual informa la majoria de les restauracions en
curs.
Continua, atesos els programes paral·lels d’educació ambiental
desenvolupats, la utilització total dels sistemes de mineria de transferència
i restauració integrada en les activitats extractives de llarga durada amb
la reducció substancial de superfícies afectades per la mineria d’exterior,
d’acord amb la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983.
Tot i el decreixement de l’índex de consum per càpita de materials
minerals naturals, roques industrials i pedres ornamentals, demanades
pels mercats nacional i estranger, el nombre de sol·licituds d’obertura o
ampliació d’explotacions de pedra natural continua a un ritme similar al
dels anys anteriors.
Un cop finalitzat el canvi iniciat en la dècada dels noranta pel que fa al
tipus de mineria a Catalunya, es consolida i augmenta el consum de
determinats tipus de materials miners associats a indústries diverses i
208
no solament a aquelles relacionades amb l’edificació i la construcció en
general, cosa que provoca, un any més, un increment en les sol·licituds
de permisos d’investigació que continuen abastant un gran nombre
de recursos minerals, i, d’altra banda, un augment en les sol·licituds
de concessions d’explotació derivades dels permisos d’investigació
efectuats en anys precedents, cosa que consolida les indústries
extractives de gran magnitud i assentades en àrees concretes del territori
amb vocació de permanència i continuïtat.
Malgrat l’existència consolidada legalment de noves figures de protecció
del territori com ara el PEIN, la xarxa Natura 2000, les ZEPA, els LIC,
etc. que cada vegada més suposen en determinades zones del país un
impediment per implantar futures activitats extractives, es continuen
aplicant, gràcies a l’experiència en la gestió de les restauracions, diferents
estratègies alternatives que són totalment admeses de bon grat pels
explotadors, els quals s’obliguen a realitzar, en aquestes àrees, les
explotacions/restauracions de manera més acurada.
Les estimacions de consum/producció dutes a terme pel Gremi d’Àrids
d’acord amb les dades facilitades per la Direcció General d’Energia i Mines
sobre les concessions i autoritzacions d’activitats mineres, actuals i en
tramitació, palesen un lleuger decreixement del consum que, tanmateix,
no ha afectat el procés de consolidació dels mecanismes alternatius
i complementaris de gestió en les zones naturals sensibles o fràgils a
afectar, mecanismes que continuen permetent la compatibilitat de les
activitats extractives amb el medi alterat tot respectant activament l’entorn
i garantint de manera pràctica la continuïtat dels treballs d’extracció d’una
manera sostenible.
Informes sobre programes de restauració
La gestió administrativa de la normativa restauradora que afecta les
activitats extractives ha donat com a resultat l’emissió de 59 informes
sobre programes de restauració, xifra una mica inferior a la de l’any
passat, que indica una reducció en el nombre de sol·licituds i també
manifesta la marxa del personal tècnic de reforç que va actuar durant l’any
2007.
Les condicions i fiances de les autoritzacions ambientals corresponents
a aquelles activitats mineres on calen són comunicades a la Direcció
General d’Energia i Mines a fi d’incorporar-les al permís miner d’acord amb
la Llei 12/1981 i el Decret 114/1988, un cop ha finalitzat el procediment
fixat per la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental.
D’aquesta manera, es manté la coherència i identitat dels requeriments
ambientals fixats tant en l’autorització ambiental com en el permís miner.
Activitats extractives abandonades anteriors a la normativa vigent.
Subvencions
Dins del Programa d’actuació sobre les àrees afectades per activitats
extractives abandonades a Catalunya que recull les principals línies
d’actuació a seguir per recuperar les zones afectades per les activitats
extractives abandonades anteriors a la normativa vigent, diverses entitats,
òrgans de l’Administració i patrocinadors interessats a col·laborar en la
209
recuperació d’aquests espais continuen consultant periòdicament els
inventaris duts a terme pel DMAH i estudien projectes de diversa factura i
utilitat, dins del procés d’endreçament territorial en marxa.
S’ha emès informe favorable sobre 4 actuacions restauradores en
activitats extractives abandonades, sol·licitades per empreses gestores
de terres netes amb el propòsit de dur a terme la restauració correcta
d’aquests espais abandonats abans de la normativa ambiental.
Restauració integrada. Projectes d’investigació de substrats edàfics
artificials
Tots els programes de restauració presentats incorporen com a premissa
la restauració integrada impulsada per la Secció de Restauració
d’Activitats Extractives. Les diferents conferències i jornades de divulgació
tècnica ambiental promogudes per l’Àrea d’Avaluació i Restauració d’AE
continuen incidint en la necessitat d’aplicar aquest concepte bàsic a les
explotacions en actiu.
S’ha treballat dins del nou conveni de col·laboració amb l’ACA, l’ARC i
el CREAF/IQS, relatiu a l’assessorament i control d’aplicacions de fangs
de depuradora per a la creació artificial de substrats edàfics mitjançant
la seva correcta utilització en la restauració d’algunes de les activitats
extractives, que ha donat com a conseqüència l’aparició el novembre
d’enguany del nou Manual d’aplicació de fangs de depuradora en activitats
extractives.
Actualment, continuen puntualment les aplicacions controlades de fang
fresc a les activitats en restauració a fi de generar els substrats edàfics
necessaris en terrenys erms. Aquesta tasca pionera iniciada fa més de 15
anys ha permès la utilització de més de 55.000 t de fangs frescos.
Utilització de subproductes i terra
Enguany, ha continuat l’aportació controlada de guixos secundaris com a
material de creació de noves morfologies a la mina Las Iglas de la comarca
de l’Anoia dins del programa establert de restauració de guixeres amb
guix. Igualment, continua la creació de noves morfologies amb l’aportació
d’escòries inerts autoritzades a la mina Claret, també a la comarca de
l’Anoia, amb els resultats esperats.
Base de dades i cartografia
La cartografia temàtica comarcal generada anualment d’acord amb
les dades de les activitats legalitzades i llur estat de restauració, inclou
definitivament totes les dades relatives a les activitats extractives
abandonades abans de la normativa ambiental, ara inventariades, i llur
grau d’autorecuperació en totes les comarques de Catalunya.
Estudis, col·laboracions i seminaris
Dins de l’Assemblea de Delegats de la UEPG (Unió Europea de Productors
de Granulats), el mes de maig es va presentar una ponència sobre la
gestió de la protecció del medi natural i del paisatge, que va donar
lloc a establir contacte amb el grup de treball de la UE sobre Activitats
Extractives no Energètiques i la xarxa Natura 2000.
210
En conseqüència, s’ha assistit regularment a les sessions desenvolupades
a Brussel·les per fer-hi aportacions basades en les experiències
restauradores a Catalunya a fi d’elaborar una línia guia (guide line)
específica per a tota la UE.
S’han impartit classes en el Curs de màster del paisatge de l’Escola
d’Arquitectura.
Continuen els treballs de control de la fauna estèpica al secà de Balaguer,
dins del Conveni amb el Gremi d’Àrids sobre l’estudi i les repercussions
de les extraccions de graves en àrees protegides d’aus estèpiques.
Han finalitzat els treballs del Projecte LIFE Eco Quarry dirigit per la
Universitat de Barcelona.
Amb el CREAF i mitjançant contractes específics, es desenvolupen
treballs de control i procediments en l’aplicació dels fangs de
depuradora i el seguiment telemàtic dels perímetres d’afecció reals de
les activitats mineres en relació amb els de les autoritzacions ambientals
corresponents.
S’ha col·laborat amb altres administracions públiques d’arreu de l’Estat
relacionades amb la gestió de la restauració, com ara les Balears, el País
Basc, l’Aragó, Navarra, etc.
Servei de Seguiment i Informació d’Activitats
Les actuacions principals s’han realitzat en l’exercici de les funcions
encarregades al Servei respecte de dues grans àrees:
• La intervenció ambiental integrada de les activitats productives, com
a resultat del desenvolupament i l’aplicació de la Llei 3/1998, de
27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental
(LIIAA).
• El seguiment i la inspecció de les activitats extractives, així com la
gestió de la constitució i el retorn de les fiances imposades per garantirne la restauració, en aplicació de la Llei 12/1981, de 24 de desembre,
per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais
d’especial interès natural afectats per activitats extractives.
Desenvolupament normatiu
L’any 2008, no hi ha hagut modificacions normatives, ni autonòmiques
ni estatals, que completessin i/o modifiquessin el conjunt de legislació
sobre la intervenció integrada de les activitats o la restauració de les
explotacions extractives.
Desenvolupament operatiu
Definició de criteris per completar el desenvolupament normatiu de la
LIIAA
Per completar i aclarir dubtes plantejats en la interpretació de la normativa
associada a la intervenció d’activitats, es defineixen i fan públics un seguit
de criteris mitjançant l’apartat sobre intervenció integral de la pàgina web
del Departament.
211
L’any 2008, s’ha establert el següent: Criteri sobre la necessitat de
declaració d’impacte ambiental dels sistemes de depuració d’aigües
residuals en EIN.
Sistema d’informació de la LIIAA
El Pla d’actuacions de sistemes d’informació del Departament de Medi
Ambient i Habitatge inclou, entre d’altres, el Sistema d’Informació de la
Llei 3/1998, el fonament del qual va ser establert a l’article 9 de la Llei
3/1998 mateixa i desenvolupat posteriorment en el títol 2 del Decret
136/1999, del Reglament general de desplegament, amb el nom de Base
de dades ambientals d’activitats.
Pel que fa a aquest any, s’han dut a terme les actuacions següents:
L’Ordre MAH/491/2006, de 18 d’octubre, sobre el format i suport
informàtic del projecte bàsic i altra documentació que han d’acompanyar
la sol·licitud d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I i de
llicència ambiental de les activitats de l’annex II.1 de la Llei 3/1998
estableix l’obligació de presentar a l’Administració aquests documents
mitjançant un programari informàtic específic anomenat Projecte tècnic en
entorn local (PTA).
L’any 2008, aquest programa
ha estat utilitzat per presentar
les dades en 416 de les 1.238
sol·licituds d’autorització i
llicència ambiental que han tingut
entrada al Departament, cosa
que en representa el 53,2%.
L’any 2008, aquest programa ha estat utilitzat per presentar les dades en
416 de les 1.238 sol·licituds d’autorització i llicència ambiental que han
tingut entrada al Departament, cosa que en representa el 53,2%. Respecte
de l’any anterior, s’ha triplicat el nombre de sol·licituds de les quals el
DMAH ha enregistrat la documentació en format electrònic.
S’ha modificat el programari informàtic específic per complir el Reglament
(CE) 166/2006, relatiu a l’establiment d’un Registre Europeu d’Emissions i
Transferències de Contaminants (E-PRTR, en anglès). S’hi ha incorporat,
entre altres millores, un nou perfil d’usuari, accessible des de la pàgina
web de la LIIAA, que permet la descàrrega en entorn local de les dades
d’emissió i transferència de residus notificades pels establiments, i en
facilita la validació per part de l’Administració i la difusió posterior.
S’ha actualitzat i millorat l’aplicació de gestió de les sol·licituds
d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I i de llicència
ambiental de les activitats de l’annex II.1, l’aplicació de gestió de les
sol·licituds d’adequació dels establiments existents a la Llei 4/2004 i
l’aplicació de gestió per a l’avaluació de les actuacions de control inicial i
periòdic dels establiments.
Sistema d’informació de la futura Llei de prevenció i control ambiental
d’activitats (LPCAA)
Han continuat les tasques de preparació de la futura Llei de prevenció i
control ambiental d’activitats (LPCAA) que substituirà, més endavant, la
LIIAA.
En el marc d’aquests treballs, s’han dut a terme l’anàlisi i el disseny
tècnic del nou sistema d’informació que donarà suport a aquesta futura
normativa.
212
Difusió i formació sobre la LIIAA, la Directiva IPPC i la restauració
d’activitats extractives
S’han dut a terme 25 actuacions de difusió, formació i informació, com
ara cursos, reunions, jornades i seminaris sobre diferents aspectes
de la intervenció ambiental de les activitats i la restauració d’activitats
extractives. Aquestes actuacions han estat organitzades pel Departament
de Medi Ambient i Habitatge mateix o bé per altres institucions tant de
Catalunya com de la resta de l’Estat i altres territoris.
Cal destacar la Jornada sobre l’Ordre MAH/491/2006 que va tenir lloc
el mes de febrer a la Universitat de Girona, adreçada al personal tècnic
que redacta els projectes que acompanyen les sol·licituds d’autorització
i llicència ambiental, amb una assistència de 80 persones; el Taller
sobre refineries de petroli, organitzat el mes de juny a Brussel·les per la
Comissió Europea; les jornades sobre el paper del personal tècnic de les
entitats ambientals de control i la intervenció de les activitats extractives,
organitzades per la DGQA els mesos de juny i juliol, respectivament; i
la Jornada sobre la Directiva IPPC, organitzada pel Ministeri de Medi
Ambient i la Universitat Complutense de Madrid, que es va celebrar el mes
de juliol, dins dels seus cursos d’estiu.
Desenvolupament del Projecte de Declaració ambiental única (DAU)
Durant l’any 2008, ha continuat el projecte iniciat l’any 2007 de
desenvolupament d’una Declaració ambiental única (DAU), que els
establiments hauran de formalitzar anualment i que integrarà i substituirà
les diferents declaracions ambientals existents actualment.
En aquest projecte, liderat per la Direcció de Serveis del Departament,
prenen part la DGQA, l’ACA i l’ARC, atès que la futura DAU integrarà la
declaració de dades al Registre PRTR, la Declaració anual de residus
industrials (DARI), la Declaració unificada del cànon d’abocament (DUCA)
i les declaracions de gasos amb efecte d’hivernacle i de compostos
orgànics volàtils (COV).
L’any 2008, s’ha dut a terme la 2a fase del projecte, amb l’anàlisi de
l’entorn tecnològic necessari per desenvolupar la DAU i la definició de la
reforma organitzativa del Departament pertinent.
Programa d’adequació de les activitats a la LIIAA (Decret 50/2005)
S’han dut a terme les tasques de direcció i secretaria de l’Equip Director
del Programa d’Adequació de les Activitats, establert pel Decret 50/2005.
L’any 2008, s’ha dut a terme la 2a
fase del projecte, amb l’anàlisi de
l’entorn tecnològic necessari per
desenvolupar la DAU i la definició
de la reforma organitzativa del
Departament pertinent.
El Programa d’adequació ha continuat tant pel que fa a la consolidació dels
llistats d’establiments requerits, la presentació de sol·licituds d’autorització
(annex I) i llicència ambiental (annex II.1), la resolució d’aquests expedients
i la imposició de multes coercitives als establiments que han incomplert els
requeriments d’adequació com a la incoació d’expedients sancionadors en
aquells casos d’incompliments més reiterats i que corresponen a la vegada
a establiments inclosos a la Llei 16/2002 de la IPPC.
Els 6 equips operatius de suport al procés d’adequació, un per cada
oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) dels Serveis Territorials
213
del Departament que gestionen l’adequació de les activitats de l’annex
II.1 de la LIIAA, i un altre assignat a la DGQA que gestiona l’adequació de
les activitats de l’annex I de la LIIAA, han tramitat, en el període 20052008, els expedients de sol·licitud d’autorització ambiental i de llicència
ambiental següents dels establiments existents inclosos a la Llei 4/2004:
Establiments inclosos al Programa (nombre final per adequar)
Establiments que han iniciat un procediment de sol·licitud Establiments requerits que no han iniciat cap procediment Annex I
Annex II.1
Nombre
%
Nombre
%
1.369
6.154
1.059
77,45.288
85,9
310
22,6
866
14,1
Total
Nombre
%
7.523
6.347
84,3
1.176
16,7
L’any 2008, s’han imposat 440 multes coercitives a establiments de
l’annex II.1 de la IIAA per incomplir els requeriments d’adequació, d’un
import de 200 € cada una.
Així mateix, s’han incoat 21 expedients sancionadors a establiments
inclosos a l’annex I de la LIIAA però que no estan a l’annex 1 de la Llei
16/2002, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC).
D’aquests 21 expedients sancionadors, 10 han finalitzat amb sanció, 5
han estat sobreseguts i 6 han caducat.
Situació administrativa dels establiments existents inclosos a l’annex 1 de
la Llei 16/2002, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC)
El Servei ha fet el seguiment de la situació administrativa dels establiments
existents a Catalunya inclosos a l’annex 1 de la Llei 16/2002, de prevenció
i control integrats de la contaminació (IPPC), i n’ha informat el Ministeri
de Medi Ambient i Medi Rural i Marí de la situació de les autoritzacions
ambientals d’aquests establiments perquè el Ministeri, al seu torn,
n’informi la Comissió Europea.
La situació respecte a si els establiments IPPC disposen d’autorització
ambiental integrada (AAI), a 31 de desembre de 2008, és la següent:
Grup d’Activitats IPPC (segons l’annex 1 de AAI
AAI en
la Llei 16/2002)
atorgades
tràmit Combustió
17
0
Metall
81
2
Minerals
61
3
Química
1354
Residus
89
2
Paper i cartró
31
0
Tèxtil
9
0
Cuir
2
0
Agroalimentàries i ramaderes
614
21
Dissolvents
11
0
Carboni
0
0
Total
1.050
32
Percentatges 96,8%
3%
214
Establiments
que no han
demanat l’AAI
0
0
1
0
0
0
0
0
1
0
0
2
0,2%
Establiments
IPPC
existents
17
83
65
139
91
31
9
2
636
11
0
1.084
Respecte a aquests percentatges, cal tenir en compte que, dels 32
expedients d’AAI en tràmit, 23 han superat la fase de proposta de
resolució i estan solament pendents de resoldre les al·legacions que s’hi
han presentat o bé de la signatura final de la resolució. Això incrementa
fins al 99% el percentatge d’establiments IPPC que disposen ja, o ho faran
de manera immediata, de la seva AAI.
En aquest sentit, l’any 2008 es van incoar 61 expedients sancionadors a
establiments IPPC que no havien sol·licitat la seva AAI, o bé ho van fer fora
de termini. Del total d’expedients incoats, 37 van finalitzar amb resolució
de sanció als titulars dels establiments, mentre que 24 es van sobreseure
per diferents motius.
Aplicació del sistema de control de les activitats incloses a la LIIAA
S’ha fet el seguiment de les accions de control de les activitats que
són atribuïdes a la DGQA i de les instal·lacions sotmeses a declaració
d’impacte ambiental. S’ha elaborat l’informe tècnic en relació amb
l’incompliment de les determinacions ambientals de les actes de control
efectuades per les entitats ambientals de control que corresponen a la
Direcció General, i també les propostes de criteris d’actuació, metodologia
i coordinació de les actuacions de control ambiental d’activitats dels
diferents sectors ambientals en matèria d’intervenció integrada ambiental.
L’any 2008, ha estat presentada a les OGAU la documentació
corresponent a 1.769 actuacions de control inicial i periòdic, tant
d’activitats de l’annex I com de l’annex II.1 de la LIIAA, amb la distribució
territorial següent:
L’any 2008, ha estat presentada
a les OGAU la documentació
corresponent a 1.769 actuacions
de control inicial i periòdic, tant
d’activitats de l’annex I com de
l’annex II.1 de la LIIAA.
OGAU
2008
Barcelona
785
Tarragona
164
Lleida535
Girona
225
Terres de L’ebre
60
Total
1.769
El Servei ha tramitat els expedients d’avaluació següents corresponents
a controls inicials i periòdics d’establiments amb declaració d’impacte
ambiental (DIA), tant de l’annex I com de l’annex II.1 de la LIIAA:
Tipus
Controls entrats
En tràmit a
Resolts
d’activitat
2008
31.12.2008
2008
Industrials42
39
8
Minera
63
30
23
Energètiques
6
8
3
Residus
25
29
13
Ramaderes
635443
Total
199
160
90
215
En comparació amb les dades de 2007, aquests resultats representen un
increment d’un 43,6% respecte del nombre total d’actuacions de control
presentades i un 87,7% respecte dels controls d’establiments amb DIA,
que són avaluats directament pel Servei.
Controls entrats (annex I i II.1 amb impacte)
42%
63%
Industrials
Minera
Energètiques
Gestor de residus
Ramaderes
63%
25%
6%
A les actes i els informes de control d’establiments amb DIA corresponents
a l’any 2008, el pronunciament de les entitats ambientals de control
respecte del compliment de les condicions establertes en l’autorització
ambiental (annex I) o llicència ambiental (annex II.1) de l’establiment ha
estat favorable en el 86% dels casos i desfavorable en un 14%.
S’han requerit 141 establiments
amb DIA perquè informessin
respecte del compliment del
seu règim de control, i aquests
requeriments han originat 15
visites tècniques de seguiment.
S’han requerit 141 establiments amb DIA perquè informessin respecte del
compliment del seu règim de control, i aquests requeriments han originat
15 visites tècniques de seguiment.
S’ha proposat la incoació de 17 expedients sancionadors per
incompliments relacionats amb el règim de control d’establiments amb DIA;
10 establiments han estat sancionats i 7 expedients han estat sobreseguts.
Avaluació, en relació amb el compliment de la LIIAA, dels establiments
sobre els quals la Ponència Tècnica de Qualitat Ambiental del DMAH emet
informe
La Ponència Tècnica de Qualitat Ambiental (PTQA) del Departament
emet informe, en relació amb el compliment de la LIIAA, sobre les
sol·licituds dels establiments per a la seva inscripció en el Registre del
Sistema de Gestió i Ecoauditoria Ambiental (EMAS) i sobre les sol·licituds
d’atorgament del Distintiu de garantia de qualitat ambiental i de l’Etiqueta
ecològica europea.
El nombre de sol·licituds avaluades enguany en 8 sessions de la PTQA és
el següent:
Tipus de sol·licitud
Sistema EMAS
Distintiu de garantia de qualitat ambiental
Etiqueta ecològica europea
216
Nombre
82 (35 noves i 47 renovacions)
99 (66 noves i 33 renovacions)
23 (22 noves i ampliacions i 1 renovació)
Registre d’Emissions i Transferència de Contaminants de Catalunya PRTRCAT
S’han dut a terme la gestió i el manteniment de la primera campanya
del Registre d’Emissions i Transferència de Contaminants de Catalunya,
que ha substituït l’Inventari de fonts i emissions contaminants EPERCAT. Aquest Registre, conegut com a PRTR-CAT, forma part del Registre
Europeu E-PRTR, el qual recopila anualment informació sobre emissions
a l’aire, a l’aigua i al sòl i sobre transferències de residus originades pels
establiments inclosos a l’annex I del Reial decret 508/2007, pel qual es
regula el subministrament d’informació sobre emissions del Reglament
(CE) 166/2006, relatiu a l’establiment del Registre PRTR.
El procediment a seguir és que els establiments notifiquen a
l’Administració les seves emissions i transferències de residus, ja siguin
mesurades, calculades o estimades, perquè l’Administració les validi i les
faci publiques en les condicions establertes per la normativa aplicable.
L’any 2008, a l’inventari PRTR-CAT constaven 1.104 establiments,
distribuïts segons la seva activitat industrial de la manera següent:
L’any 2008, a l’inventari
PRTR-CAT constaven 1.104
establiments.
Grup d’Activitats PRTR Establiments existents
Instal·lacions de combustió
16
Producció i transformació de metalls
75
Indústries minerals
91
Indústries químiques
144
Gestió de residus
119
Indústries del paper i cartró
31
Indústria tèxtil i del cuir
10
Agroalimentàries i ramaderes55 + 552
Consum de dissolvents orgànics
11
Fabricació de carboni
0
Total
1.104
Al llarg de l’any 2008, es va tancar la campanya corresponent a les
emissions de l’any 2007, amb els resultats següents:
Establiments
Requerits per notificar
Van notificar dades
Utilitzant Internet
Utilitzant correu postal
Utilitzant esborrany de declaració
Emissions any 2007
1.104
792 (72%)
341
139
312
Per facilitar les tasques de notificació a les explotacions ramaderes,
s’han preparat 429 esborranys de prenotificació amb totes les dades
requerides a aquests establiments. Aquests formularis s’han enviat a
les explotacions, i, un cop els han corregits o confirmats, els han anat
retornant al Servei per validar-los, si han estat modificats, o per a la
seva difusió directa. El nombre final d’esborranys que van donar lloc a
declaracions validades va ser de 312.
Per facilitar les tasques de
notificació a les explotacions
ramaderes, s’han preparat 429
esborranys de prenotificació
amb totes les dades requerides a
aquests establiments.
217
Seguiment de la restauració i gestió de fiances d’activitats extractives
Inspecció de les restauracions realitzades
En el marc del seguiment dels programes de restauració aprovats, que
formen part de les autoritzacions o llicències ambientals d’aquests
establiments, o bé que corresponen a autoritzacions mineres anteriors a
la normativa d’intervenció integral, s’han realitzat 94 visites d’inspecció de
l’estat final de la restauració, de les quals 61 corresponen a inspeccions
per iniciar, si és el cas, el termini de garantia de la fiança (article 10 del
Decret 343/1983), 30 corresponen a inspeccions al final del període de
garantia (article 8 del Decret 343/1983) i 3 a permisos d’investigació.
El resultat de les 61 visites d’inspecció sol·licitades pels titulars per iniciar,
si és el cas, el termini de garantia ha estat el següent:
• En 21 visites d’inspecció, s’ha admès la restauració efectuada i s’ha
iniciat el termini de garantia establert sobre les fiances.
• En 27 visites, s’ha admès la restauració efectuada i s’ha iniciat el termini
de garantia, condicionat o bé a la realització de treballs complementaris
de restauració durant el període de garantia o bé a la presentació de
documentació complementària per part dels titulars de les activitats.
• En 2 visites, s’ha acceptat la restauració, s’ha iniciat el termini de
garantia de la fiança de restauració superficial i s’han iniciat els tràmits
per a la devolució de la part de la fiança que correspon al rebliment
(article 5.2 del Decret 202/1994).
• En 4 activitats, s’ha acceptat la restauració i s’han iniciat els tràmits per
al retorn immediat de la fiança en tractar-se de camps de conreu sense
rebliment (article 3.2 de l’Ordre de 6 de juny de 1988).
• Finalment, en 7 de les visites d’inspecció, no s’ha admès la restauració
efectuada i no s’ha iniciat el període de garantia.
Pel que fa a les 30 visites d’inspecció de final del període de garantia, en
tots els casos el resultat ha estat favorable i s’han iniciat els tràmits de
retorn de les fiances que s’havien constituït.
En els 3 permisos d’investigació visitats, s’ha comprovat que els efectes
dels treballs realitzats sobre el medi ambient són inapreciables. Per
tant, s’han iniciat els tràmits per al retorn de les fiances dipositades, en
aplicació de l’article 3.1 de l’Ordre de 6 de juny de 1988. Així mateix,
s’han iniciat els tràmits per al retorn de les fiances de dos permisos
d’investigació que no havien realitzat cap treball de mostreig.
218
Restauracions realitzades
400
350
300
250
200
150
100
50
0
Restauracions pendents d’acceptació
Restauracions acceptades
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge
Constitució i retorn dels dipòsits de fiança
En aplicació de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual
s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial
interès natural afectats per activitats extractives, durant l’any 2008
els titulars de les explotacions han constituït 172 dipòsits de fiança,
corresponents a nous establiments, ampliacions i actualitzacions, per un
import total de 12.151.319,33 €.
Així mateix, s’han retornat 81 dipòsits de fiança, per un import total
d’1.611.338,30 €, pels conceptes següents:
• 33 dipòsits per un import de 532.884,64 €, en haver finalitzat el període
de garantia i haver-se comprovat en visita d’inspecció que la superfície
explotada estava restaurada i ben integrada en el paisatge de l’entorn.
• 3 dipòsits per un import de 84.467,33 €, corresponents al rebliment, en
aplicació de l’article 5.2 del Decret 202/1994.
• 15 dipòsits per un import de 265.170,90 €, en tractar-se de camps
de conreu sense rebliment o d’activitats sense incidència en el medi
ambient, en aplicació de l’Ordre de 6 de juny de 1988.
• 12 dipòsits per un import de 273.532,60 €, en haver-se produït una
duplicitat de fiances amb motiu d’un canvi de titularitat en l’explotació.
• 18 dipòsits per un import de 455.282,83 €, en haver-se produït una
duplicitat de fiances dipositades pel mateix titular.
Durant l’any 2008 els titulars
de les explotacions han
constituït 172 dipòsits de
fiança, corresponents a nous
establiments, ampliacions i
actualitzacions, per un import
total de 12.151.319,33 €.
S’han retornat 81 dipòsits de
fiança, per un import total
d’1.611.338,30 €:
219
Moviment de fiances
12
10
8
6
4
2
0
0
84 85 86 87 88
89 90 91 92
93 94 95 96 97
98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08
2
4
Diposits efectuats per anys (MEUR)
Diposits retornats per anys (MEUR)
Superfície restaurada
D’acord amb les dades existents respecte de la superfície total restaurada
per les activitats extractives, hi ha un valor acumulat de 2.723 hectàrees
des que s’inicia l’aplicació de la Llei 12/1981. D’aquesta superfície,
2.308 hectàrees corresponen a activitats en què la restauració ja ha estat
acceptada pel Departament i 415 hectàrees resten pendents d’acceptació.
Això suposa, pel que fa als darrers anys, una mitjana anual de superfície
restaurada de 231 hectàrees.
Com és lògic, l’evolució de la superfície restaurada segueix una corba
d’igual tendència que la de l’import dels dipòsits retornats que van ser
constituïts per garantir aquestes restauracions.
Restauracions
Acumulat de superficie (escala esquerra) i de dipòsits retornats (escala dreta)
2.500 ha
20 MEUR
2.000 ha
16 MEUR
1.500 ha
12 MEUR
1.000 ha
8 MEUR
500 ha
4 MEUR
0
86 87 88 89 90 91 92 93 94
95
Dipòsits
220
96 97 98
99 00 01 02
03 04 05 06
07 08
Superficie
Restauracions subsidiàries
Amb la contractació i la realització dels treballs de restauració per un
import total de 96.017,60 €, durant l’any 2008 ha acabat la tramitació de 5
expedients d’execució subsidiària de la restauració, amb càrrec als seus
titulars i a les fiances dipositades.
Les 5 activitats extractives restaurades per aquest procediment són les
següents:
Activitat extractiva
Maria Cinta
Brocatel
Brocatel II
Ampliació Cervera II
Camp de Vent
Terme municipal
Cost dels treballs de restauració
Amposta (Montsià)
33.853,03 €
Tortosa (Baix Ebre)
2.884,71 €
Tortosa (Baix Ebre)5.336,19 €
Tortosa (Baix Ebre)
8.944,22 €
L’Aleixar (Baix Camp)44.999,45 €
Servei de Qualificació Ambiental
Convocatòries d’ajuts
S’han atorgat ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió
ambiental (Ordre MAH/1081/2008, de 27 de març), per un import de
383.750,83 euros, que han beneficiat 100 empreses, i ajuts per realitzar
els assaigs i/o controls per obtenir i/o renovar el Distintiu de garantia
de qualitat ambiental o l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea (Ordre
MAH/637/2007, de 21 de febrer, DOGC núm. 4839, de 12 de març de
2007), per un import de 40.502,25 €, que han beneficiat 61 empreses.
En relació amb la convocatòria d’ajuts plurianual 2008-2010 adreçada als
ens locals per a la implantació de sistemes de gestió ambiental (Resolució
MAH/424/2008, de 22 de setembre), durant l’any 2008 s’han atorgat ajuts
a 34 ens locals per un import de 573.702,72 per a projectes d’implantació
dels sistemes de gestió ambiental ISO 14001 o EMAS.
Projectes de difusió dels sistemes de gestió ambiental (ISO 14001 i
EMAS)
En col·laboració amb el Club EMAS, s’han executat projectes per
promoure els sistemes de gestió ambiental. Les actuacions mes
destacades són l’edició de tres números de la revista de qualificació
ambiental, l’elaboració d’un estudi sobre el nivell del risc ambiental
d’organitzacions, la creació d’un observatori EMAS en polítiques
ambientals, el desplegament operatiu del llibre blanc de RSE, la
preparació d’un portal de compra verda i l’elaboració d’un estudi sobre
aspectes comuns a les organitzacions EMAS.
S’han dut a terme diversos projectes amb entitats sense ànim de lucre:
Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Confederació d’Associacions
de Veïns de Catalunya, Consorci de la Zona Franca, Fundació Ared i
PIMEC. L’import dels ajuts destinats a aquestes actuacions (incloses les
del Club EMAS) ha estat de 224.149 €.
221
Han continuat els projectes d’implantació d’EMAS a la Universitat
Politècnica de Catalunya, a l’ICS (21 centres d’assistència primària) i a 9
centres educatius.
La Direcció General de Qualitat
Ambiental ha col·laborat amb
la convocatòria per primer cop
dels premis EMAS a Catalunya
organitzats pel Club EMAS.
Premis EMAS
La Direcció General de Qualitat Ambiental ha col·laborat amb la
convocatòria per primer cop dels premis EMAS a Catalunya organitzats
pel Club EMAS. En aquesta primera edició, es van presentar 24
candidatures corresponents a 20 empreses EMAS registrades a
Catalunya. Es van lliurar 3 premis i 2 mencions del jurat.
També, en la mateixa cerimònia, es van donar uns reconeixements
especials a les quatre empreses que a Catalunya porten més de deu anys
registrades a l’EMAS, uns reconeixements no solament pel fet d’haver
estat pioneres a adoptar l’EMAS, sinó també per la constància en el
manteniment del registre al llarg d’aquests anys.
Foment de la responsabilitat social empresarial
S’ha participat en un grup de treball interdepartamental per a l’elaboració
d’un pla de mesures de la Generalitat per als pròxims anys per implantar la
responsabilitat social empresarial a tota mena d’organitzacions. La DGQA
ha col·laborat amb diferents institucions universitàries i empresarials per
donar impuls a l’àmbit ambiental dins de les polítiques RSE.
S’ha publicat i presentat la Guia d’impuls de la responsabilitat social
empresarial que presenta les Bones Pràctiques de les 60 organitzacions
participants en la seva elaboració.
Elaboració de guies sectorials de qualificació ambiental
S’han dut a terme els treballs per elaborar una Guia pràctica per a la
implantació de sistemes de gestió ambiental als ports esportius de
Catalunya.
S’ha presentat la Guia d’elaboració de declaracions ambientals segons el
Reglament EMAS que es va iniciar l’any 2006.
S’han iniciat els treballs per elaborar una guia per a la implantació de sistemes
de gestió ambiental a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
En col·laboració amb la UNEP, s’ha editat la publicació Communication of
Life Cycle Information in the Building and Energy Sectors.
Manteniment del sistema de gestió ambiental EMAS al Departament
de Medi Ambient i Habitatge i la seva extensió als Serveis Territorials
Han continuat les activitats de control i manteniment del sistema de gestió
ambiental EMAS dels Serveis Centrals del Departament, i se n’ha iniciat la
implantació als Serveis Territorials.
L’any 2008, s’ha registrat a
l’EMAS l’empresa ADIGSA.
222
La Direcció General de Qualitat Ambiental coordina el grup de treball dels
responsables dels sistemes de gestió ambiental EMAS del Departament.
L’any 2008, s’ha registrat a l’EMAS l’empresa ADIGSA i n’han dut a terme
les certificacions prèvies l’Agència de Residus de Catalunya i Aigües
Ter-Llobregat. L’Agència Catalana de l’Aigua i el PN de la Zona Volcànica
de la Garrotxa han continuat el procés d’implantació, i el Parc Nacional
d’Aigüestortes ha continuat el seu registre EMAS.
Registre d’organitzacions EMAS i productes/serveis amb sistemes
d’etiquetatge ecològic (Distintiu de garantia de qualitat ambiental i
Etiqueta ecològica de la UE)
Activitat de la Ponència Tècnica de Qualitat Ambiental
• Nombre de sessions anuals: 8
• Nombre de sol·licituds avaluades: 240
• Sol·licituds d’EMAS noves: 35
• Sol·licituds de renovació d’EMAS: 47
• Total d’EMAS registrats: 82
• Sol·licituds de distintius nous: 66
• Sol·licituds de renovació del Distintiu: 33
• Total Distintiu: 99
• Sol·licituds d’Etiqueta ecològica europea, noves i ampliacions: 22
• Sol·licituds de renovació de l’Etiqueta ecològica europea: 1
• Total Etiqueta ecològica europea: 23
• Requeriments: 36
Accions del Registre Europeu EMAS a Catalunya
La Direcció General de Qualitat Ambiental, com a organisme competent en
el sistema EMAS, ha registrat, durant l’any 2008, 26 noves organitzacions
i 22 centres en el Registre Europeu d’Ecogestió i Ecoauditoria. Des de
l’any 2002, hi ha hagut 51 cancel·lacions del Registre. Amb aquests, són
232 els registres d’organitzacions EMAS i 290 per centres a Catalunya. A
finals de l’any 2008, el nombre d’organitzacions EMAS als diferents estats
membres de la UE és de 4.256.
Evolució nombre de registres vigents per organitzacions i centres
350
300
268
250
177
200
150
86
100
50
0
2
6
4
1997
47
22
1998
20
1999
104
84
101
2001
2002
123
223
145
116
135
2003
2004
290
180
206
2006
2007
232
155
45
2000
Nombre registres
2005
2008
Nombre centres
Accions dels sistemes d’etiquetatge ecològic
Durant l’any 2008, 49 noves empreses han aconseguit el Distintiu de
garantia de qualitat ambiental per als seus productes o serveis, amb
la qual cosa hi ha un total de 245 empreses amb el Distintiu vigent.
Actualment, es poden trobar en el mercat més de 1.300 referències de
productes i un total de 220 establiments de serveis amb el Distintiu de
garantia de qualitat ambiental.
Actualment, es poden trobar en el
mercat més de 1.300 referències
de productes i un total de 220
establiments de serveis amb el
Distintiu de garantia de qualitat
ambiental.
223
S’han contractat els treballs per revisar les 15 categories següents, que
han estat distribuïdes en tres lots:
• Lot de productes de baix impacte. Categories de bosses
d’escombraries, productes i transformats de suro, olis de base
regenerats i productes que els incorporen, productes de material
compostable, productes de fusta.
• Lot de serveis. Categories de tallers de vehicles, instal·lacions juvenils,
establiments de turisme rural, establiments d’acabat fotogràfic,
tintoreries.
• Lot de productes de construcció. Categories de matèries primeres i
productes de plàstic reciclat, productes i sistemes que afavoreixen
l’estalvi d’aigua, pantalles acústiques per al trànsit, calderes i
escalfadors domèstics de gas, matèries primeres i productes de cautxú
reciclat.
S’han revisat i aprovat els criteris corresponents per a les categories de
productes de paper i de productes de pell. D’altra banda, s’han encarregat
els estudis per al desenvolupament de dues categories noves: Entitats
gestores de polígons industrials i Parcs de vehicles.
Quadre resum d’atorgaments del Distintiu
Total d’empreses 245
Empreses de productes 51
Empreses de serveis 194
Nombre de productes 1.304
Nombre d’establiments de serveis 202
En l’àmbit de gestió de l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea, el
DMAH, com a organisme competent a Catalunya, ha atorgat l’Etiqueta
a 10 empreses: 3 de paper tissú, 1 de detergents per a la bugada, 4
de productes de neteja d’ús general, cuines i banys, 1 allotjament
turístic i 1 de substrat de cultiu. S’ha ampliat l’atorgament de l’Etiqueta
per a nous productes a 8 empreses: 3 de pintures, 1 d’ordinadors, 1
rentavaixelles a mà, 2 de netejadors d’ús general, cuines i banys i 1
televisor.
Dels atorgaments, 4 s’han efectuat com a organisme competent
subsidiari, delegat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí,
en tractar-se d’empreses ubicades en comunitats autònomes que no
disposen d’organisme competent propi.
En total, el nombre d’atorgaments vigents a Catalunya és de 37
empreses.
Accions de formació i divulgació dels sistemes d’etiquetatge ecològic
• El mes de novembre de 2008, es va col·laborar en la Jornada
d’Ecoedició. La Jornada va comptar amb una àmplia participació
del sector i va esdevenir un taller de reflexió de tots els professionals
involucrats en el món del llibre.
224
• El 12 de juny de 2008, es va organitzar una Jornada sobre l’Etiqueta
Ecològica de la Unió Europea per a Pintures i Vernissos amb la
col·laboració de l’Associació Espanyola de Fabricants de Pintures i
Tintes d’Imprimir (ASEFAPI) i la Comissió Europea per donar a conèixer
al sector els nous criteris.
• S’han llançat campanyes de comunicació del Distintiu adreçades
als tallers de reparació de vehicles de les poblacions de Sabadell
i comarques i Girona i en col·laboració amb el Gremi d’Hotels de
Barcelona sobre estalvi d’aigua a les seves instal·lacions.
• S’ha col·laborat amb la Direcció de Turisme del Departament
d’Innovació, Universitats i Empresa en l’actualització de les dades del
catàleg virtual Turisme és Qualitat que inclou els establiments certificats
amb sistemes d’etiquetatge ecològic i de qualitat de Catalunya.
• Ha continuat el conveni trianual signat amb la Confederació Catalana
de Turisme Rural (CONCATUR) i la Confederació del Turisme Rural
i l’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT) perquè segueixin els
treballs endegats l’any 2006 per promoure la implantació del Distintiu
de garantia de qualitat ambiental als establiments de turisme rural
associats. El pressupost total destinat a aquests dos projectes
singulars ha estat de 250.000 €, repartits en els anys 2007 - 2009. La
quantitat subvencionada atorgada a les dues associacions durant l’any
2008 ha estat de 85.000 €.
• En col·laboració amb el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes
de Barcelona i la DG de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació
de l’Habitatge, s’han iniciat els treballs per definir un sistema
d’ecoetiquetatge Tipus III (Declaració ambiental de productes) aplicat al
sector dels materials de la construcció que rep el nom de DAP. Durant
l’any 2008, se n’ha elaborat l’estudi de viabilitat i s’ha començat a fer el
disseny de les proves pilot.
Ecodisseny
Al llarg de l’any 2008, ha finalitzat el projecte Ecojoguina (2006-2008),
impulsat pel CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial),
el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència de Residus de
Catalunya consistent en una experiència innovadora d’ecodisseny en el
món de la indústria de la joguina amb components elèctrics i/o electrònics.
Hi participen diverses empreses d’aquest sector, el qual es troba
fortament implantat a Catalunya.
En aquest projecte, s’ha analitzat el cicle de vida de diferents joguines
elèctriques i electròniques cercant-ne els aspectes més negatius des
del punt de vista ambiental, i s’han formulat propostes als fabricants per
eliminar o reduir aquests aspectes negatius.
A partir d’aquesta experiència, han nascut quatre grups de treball
formats pels diferents agents socials implicats (administracions,
empreses, gestors de residus, distribuïdors, organitzacions de
consumidors, etc.), els quals tracten d’aplicar aquells aspectes i
actuacions que al llarg del projecte s’ha considerat que podrien
millorar o fomentar un cicle de vida més sostenible de les joguines
elèctriques i/o electròniques. L’actuació d’aquests grups de treball
se centra en: Creació d’un Distintiu de garantia de qualitat ambiental
225
per a joguines elèctriques i/o electròniques, Elaboració d’una guia
pràctica d’ecodisseny, Foment de la formació en ecodisseny en els
àmbits acadèmic i professional i Formació específica del personal de
les deixalleries per a una gestió correcta de les joguines elèctriques i/o
electròniques.
Així mateix, s’ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació
CEQUIP, centre de difusió tecnològica dels fabricants de béns d’equips,
per desenvolupar actuacions de foment i incentivació de l’ecodisseny en
el sector dels béns d’equip.
Ambientalització de la contractació pública
• Continua el procés d’ambientalització de la compra centralitzada,
en col·laboració amb la Comissió Central de Subministraments.
Enguany, s’han ambientalitzat els plecs corresponents als acords
marc de mobiliari d’oficina, material d’oficina, i paper i cartutxos de
tòner. Igualment, s’ha ambientalitzat l’acord marc per a la compra i
l’arrendament de vehicles. Pel que fa al disseny de mobiliari corporatiu,
han continuat els treballs de suport a l’ecodisseny del futur mobiliari
corporatiu de la Generalitat de Catalunya.
• Pel que fa a la compra/contractació descentralitzada de productes/
serveis, s’ha completat la guia per a l’ambientalització dels serveis de
manteniment dels edificis de la Generalitat de Catalunya, i s’han iniciat
els treballs per elaborar guies per a la contractació de petites obres i
reformes en edificis, organització d’actes i materials tèxtils.
• S’ha participat en diferents actes de difusió del procés
d’ambientalització de la contractació pública, s’ha organitzat la primera
edició d’un curs específic sobre aquest tema a l’EAPC i s’ha col·laborat
en l’ambientalització de plecs amb els departaments d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació i Economia i Finances.
Millors Tècniques Disponibles (MTD)
• Durant l’any 2008, han finalitzat els treballs d’elaboració de tots els
BREF (Best available techniques reference document) amb la publicació
del relatiu a Eficiència energètica. Enguany, ha continuat la revisió
dels BREF de Producció d’acer i ferro, Producció de ciment i de calç,
Producció de pasta de paper i de paper i cartró, Producció de vidre i
Transformació de metalls no fèrrics. Igualment, s’ha iniciat la revisió
dels BREF Adobament de la pell, Tractament i depuració d’emissions a
l’aire i a l’aigua del sector químic i Refineries.
• S’ha intervingut directament en el procés d’autorització ambiental
d’activitats, tant de les activitats sotmeses al Decret 136/1999 com
de les activitats sotmeses al Decret 50/2005, incloses a l’annex I de la
Directiva 96/61/CE de prevenció i control integrat de la contaminació,
amb un total de 148 informes relatius a l’aplicació de les Millors
Tècniques Disponibles en aquestes activitats i 51 anàlisis de suficiència.
• Igualment, ha continuat el seguiment dels acords voluntaris per a la
prevenció de la contaminació en els sectors de Producció de ciment i
de Producció de clor.
226
Deduccions fiscals per a inversions amb objectius de millora
ambiental
Durant l’any 2008, la tramitació de les sol·licituds de deduccions fiscals
per a la realització d’inversions amb objectius de millora ambiental ha
donat lloc a la certificació de 215.425.622,57 €, que, d’acord amb la seva
finalitat, segueixen la distribució següent:
Inversions realitzades per a la millora ambiental
Tipus d’inversió
Imports (€)
Mesures per reduir la contaminació atmosfèrica
123.015.271,76
Reducció de la càrrega contaminant abocada a les aigües residuals
33.614.206,68
Millora del tractament i la gestió dels residus industrials58.796.144,13
Total
215.425.622,57
Distribució per sectors econòmics de les inversions ambientals certificades
2,82%
1,03%
7,47%
10,86%
1,19%
3,09%
39,24%
5,58%
1,22%
2,41%
1,31%
1,08%
3,01%
7,36%
4,78%
7,54%
Energia
Farmacèutic
Metal·lúrgic
Paper
Plàstic
Químic
Química
Serveis
Tèxtil
Altres
Acabats superfície
Substàncies químiques
Registre, avaluació i restricció de les substàncies i preparats químics
(REACH)
El REACH és un sistema integrat únic de registre, avaluació i autorització
de substàncies i preparats químics. Pel seu caire transversal,
el Departament de Medi Ambient i Habitatge, juntament amb el
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ha impulsat la creació
d’una comissió interdepartamental integrada, a més, pels departaments
següents: Salut, Treball, Agricultura, Alimentació i Acció Rural,
Presidència, Interior, Relacions Institucionals i Participació, i Economia i
Finances, encarregada d’establir una estratègia integrada per a la seva
aplicació correcta.
Alimentari
Arts gràfiques
Automoció
Ciment i calç
El REACH és un sistema integrat
únic de registre, avaluació i
autorització de substàncies i
preparats químics.
227
Enguany, s’ha treballat en l’elaboració de l’estratègia d’aplicació d’aquest
Reglament a Catalunya i en l’establiment dels eixos directors i les accions
que han de dur a terme els departaments implicats.
Enguany, el Departament de Medi
Ambient i Habitatge ha publicat 4
guies, adreçades principalment
a la petita i mitjana empresa
catalana.
Enguany, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha publicat 4 guies,
adreçades principalment a la petita i mitjana empresa catalana, per aplicar
aquesta normativa: Guia d’aplicació pràctica del Reglament REACH per
a les petites i mitjanes empreses de Catalunya, Eines informàtiques en
el context del Reglament REACH (REACH-IT i IUCLID 5), Requeriments
del REACH per a substàncies contingudes en articles i Requeriments del
REACH per a usuaris intermedis. En paral·lel, s’ha iniciat la publicació d’un
butlletí, amb caràcter trimestral, que informa sobre les principals novetats
al voltant d’aquesta normativa. Finalment, s’ha desenvolupat i publicat
un apartat específic sobre aquesta temàtica al web del Departament de
Medi Ambient i Habitatge, i s’ha participat en diverses jornades i actes de
difusió d’aquesta nova normativa.
Els contaminants orgànics persistents (COP)
Han continuat les tasques d’aplicació del Pla nacional d’aplicació del
Conveni d’Estocolm i el Reglament europeu 850/2004 sobre contaminants
orgànics persistents, aprovat el febrer de 2007 pel Consell de Ministres de
l’Estat espanyol.
Telefonia mòbil
Durant l’any 2008, s’han signat els acords voluntaris per a l’ordenació
ambiental de les instal·lacions de telefonia i altres instal·lacions de
radiocomunicació de 20 comarques: l’Alt Camp, el Bages, el Baix Camp,
el Baix Empordà, el Baix Ebre, el Baix Penedès, el Berguedà, la Conca de
Barberà, el Gironès, la Cerdanya, la Garrotxa, el Montsià, Osona, el Pla de
l’Estany, el Priorat, la Ribera d’Ebre, el Ripollès, el Solsonès, el Tarragonès
i la Terra Alta, i pràcticament ha finalitzat l’ordenació de les 21 comarques
restants.
S’han gestionat 84 sol·licituds de noves instal·lacions de
radiocomunicació en sòl no urbanitzable, i s’ha emès informe sobre 76
expedients.
Ha continuat el seguiment dels 83 equips instal·lats per al monitoratge en
continu de les emissions radioelèctriques procedents de les instal·lacions
de telefonia mòbil que duen a terme el Departament de Medi Ambient
i Habitatge, la Secretaria de Telecomunicacions (CTTI) i Localret, s’ha
ampliat la xarxa amb 50 equips més i s’ha signat un nou conveni entre el
Departament i aquests organismes. Les dades obtingudes amb aquest
sistema són públiques al web http://www15.gencat.net/pres_mratm/
AppJava/ del Departament de la Presidència (Oficina d’Atenció al
Ciutadà).
Responsabilitat ambiental
Al llarg de l’any 2008, s’ha aprovat el Reial decret 2090/2008, de 22 de
desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament parcial
de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, sobre responsabilitat ambiental,
com a transposició de la Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i
228
del Consell, de 21 d’abril de 2004. Així mateix, el Departament de Medi
Ambient i Habitatge ha continuat treballant i participant en seminaris,
debats i grups de treballs sobre aquesta matèria juntament amb el
Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, d’altres CA, agents
financers, consultories, enginyeries, associacions empresarials, cambres
de comerç, etc., a fi d’informar, coordinar i establir els procediments més
adients per complir la Llei i el Reglament. La Comissió de Seguiment,
integrada per les diferents unitats del Departament de Medi Ambient i
Habitatge que hi tenen competència, ha continuat desenvolupant els
mecanismes procedimentals necessaris per aplicar aquesta normativa.
229
2.6
Estructura de la Direcció General de Qualitat Ambiental
Direcció General del
Medi Natural
Maria Núria
Buenaventura Puig
Des del 3/04/08 (Decret
de 2008)”
Joan Pallisé Clofent
Fins al 2/04/08 (Decret
Resp. Prog. Estratègia Catalana
Conserv. i Ús Sost. de la Biodiv.
Carolina Batet i Company
Servei de Gestió de Recursos
J. Francesc Crespo i Climent
Rble. de Coordinació
Administrativa
Maite Frias Espadaler
Servei de Prevenció d’Incendis
Forestals
Secció de Prevenció
d’Incendis Forestals
Esteve Canyameras Ramoneda
Antonio R. Tudela Piñol
de 2008)
Secció d’Inspecció
Xavier Castro Dora
Subdirecció General de Boscos
i Gestió de la Biodiversitat
Ignasi Rodríguez i Galindo
Servei de Protecció de Fauna,
Flora i Animals de Companyia
Jordi Ruiz Olmo
Secció de Protecció i Foment de
Fauna i Flora
Manel Pomarol
Secció de Protecció i Foment
d’Animals de Companyia
Ignasi Rodríguez Ferran
Servei de Parcs
Maria Pery Ventosa
Secció de Suport i Coordinació
Tècnica
Secció de Gestió Administrativa
Eduard Parés Español
Rble. De Planificació i
Programes
José Francisco Diego Vives
Xavier Clopés i Alemany
Públics
Pere Omedes Pérez
Secció d’Ordenació de la
Producció Forestal
Joaquim Rodríguez Medina
Privats
José Valero Moreno
Secció de Plans d’Actuació
Forestal i de Pastures
Carlos San Román San Román
230
Secció d’Aforestació
Jorge Agustín Heras Dolader
Protecció de la Biodiversitat
Isabel Boncompte i Vilarrasa
Servei de Planificació i
Gestió de l’Entorn Natural
Salvador Grau i Tort
Secció d’Ecologia Aplicada
Joan Casòliva Armengou
Secció de Plans i Projectes
Pilar Vendrell Sales
Secció d’Espais d’Interès
Natural
Lluís Balaguer Blasi
Rble. d’Avaluació Sectorial
d’Agents Rurals
Rosa Maria Torre Lloveras
Inspector en Cap
Josep Antoni Mur Allué
Servei de Comunicacions i
Suport
Beatriu Portabella Molist
Àrea d’Activitats
Cinegètiques
Ricart Casanovas i Urgell
Josep Escorihuela i Mestre
Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat
Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural
Els objectius generals del Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn
Natural per a l’any 2008 han estat els següents:
• Elaborar la proposta d’avantprojecte de Llei de la biodiversitat i el
patrimoni natural de Catalunya.
• Continuar desenvolupant el Sistema d’Informació sobre el Patrimoni
Natural (SIPAN) i els seus components, i accentuar-ne l’accessibilitat i
l’aplicació.
• Reforçar el Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya, tant des
dels instruments de planificació com des dels de gestió, impulsant la
declaració d’espais naturals de protecció especial i dotant de plans
d’ordenació els espais protegits que ho requereixen, iniciant també el
desplegament de la xarxa Natura 2000, aprovada el setembre del 2006.
• Desenvolupar la conservació de la biodiversitat orientada a la gestió
dels hàbitats, especialment pel que fa a les zones humides i els
ambients agraris.
• Garantir el compliment dels objectius de conservació del patrimoni
natural en els procediments d’avaluació ambiental de plans i
programes.
231
Les actuacions efectuades per assolir aquests objectius han estat les
següents:
Llei catalana de la biodiversitat i
el patrimoni natural.
Llei de la biodiversitat i el
patrimoni natural de Catalunya.
Elaboració d’estratègies i del marc legal
S’ha participat en el desplegament de la Llei 42/2007, de 13 de desembre,
del patrimoni natural i de la biodiversitat. Aquesta llei estatal és una
referència bàsica per a la Llei catalana de la biodiversitat i el patrimoni
natural, actualment en elaboració, i per aquesta raó se n’ha fet un
seguiment de l’aplicació i de la repercussió a Catalunya.
S’han iniciat els tràmits administratius per donar un impuls a la redacció
de la Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya, amb
l’aprovació per part del Govern de la memòria que dóna inici al procés
d’elaboració i tramitació.
Així mateix, s’ha informat i s’ha fet un seguiment de la tramitació d’altres
normatives catalanes amb repercussió en la conservació del medi
natural.
Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural (SIPAN)
L’objectiu d’aquest sistema d’informació és que Catalunya disposi
d’informació suficient i de qualitat sobre els components de la seva
diversitat biològica i el seu patrimoni natural (hàbitats, espècies, espais
d’interès geològic, espais naturals, instruments de protecció…) que
pugui ser utilitzada tant en els processos interns de presa de decisions
(planificació i gestió d’espais naturals, avaluació d’impacte ambiental,
planificació i gestió forestal, etc.) com en aquells altres instruments i
processos que incideixen en el territori (planificació territorial i urbanística,
plans d’infraestructures, planificació hidrològica…). D’altra banda,
aquests projectes proporcionen informació per avaluar periòdicament
l’estat del patrimoni natural i alhora facilitar dades als centres estatals i
internacionals d’informació.
Així mateix, amb l’objectiu d’organitzar tota la informació sobre el
patrimoni natural de manera coherent, i crear una plataforma digital única
per consultar-la per la Intranet i Internet, ha continuat la col·laboració
mitjançant un conveni amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions
Forestals (CREAF) per al desenvolupament del Sistema d’Informació
sobre el Patrimoni Natural, amb l’actualització i millora dels mòduls
d’actuacions, d’espais naturals protegits i d’hàbitats.
Projectes d’inventari
Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya
Aquest projecte es desenvolupa en el marc d’un conveni entre el
Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i la Universitat de
Barcelona, i ha assolit la xifra total de 2.385.528 registres o citacions
totals introduïdes, de les quals 192.990 dades hi han estat introduïdes
durant l’any 2008. Del total de 2.385.528 registres, 345.158 corresponen
al mòdul de vertebrats, 198.862 al mòdul d’artròpodes, 19.946 al mòdul
d’invertebrats no artròpodes (mol·luscs), 67.944 al mòdul de fongs, 32.331
al mòdul de líquens, 19.301 al mòdul de briòfits, 8.633 al mòdul d’algues i
1.693.353 al mòdul de flora vascular.
232
Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000
S’han efectuat tasques d’actualització de la CHC50 en relació amb els
polígons dels incendis forestals del 2003 i que actualment ja corresponen
a altres hàbitats. També s’han actualitzat els polígons corresponents als
incendis forestals ocorreguts l’any 2007.
S’han actualitzat les cobertures independents, hàbitat per hàbitat de la
CHC50, amb l’objectiu de disposar d’una cobertura digital única per a tot
Catalunya de cada unitat de la llegenda.
Pel que fa al Projecte de revisió i actualització de la CHC50, redactat
l’any 2007, s’ha posat en pràctica l’any 2008, i s’han elaborat els 19
fulls de la versió 2 següents: 294 Manlleu, 296 Torroella de Montgrí, 297
L’Estartit, 332 Vic, 334 Girona, 363 Manresa, 364 La Garriga, 366 Sant
Feliu de Guíxols, 387 Fraga, 388 Lleida, 392 Sabadell, 394 Calella, 420
L’Hospitalet, 421 Barcelona, 446 Valls, 447 Vilanova i la Geltrú, 448 Gavà,
472 Reus i 473 Tarragona.
Mapa de vegetació de Catalunya
Durant l’any 2008 s’han elaborat les bases cartogràfiques digitals dels
8 fulls del tall 1:50.000 (equivalents a 5 fulls complets) següents: 294
Manlleu, 364 La Garriga, 366 Sant Feliu de Guíxols, 358 Almacelles, 359
Balaguer, 446 Valls, 473 Tarragona i 498 L’Hospitalet de l’Infant.
Tots ells han estat integrats al SIG seguint el protocol del conveni del 2006.
Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya
Durant l’any 2008 s’han revisat i editat una sèrie d’arxius digitals que
contenen informació diagnòstica detallada sobre l’estat de conservació i
sobre les pressions, amenaces i impactes de cadascuna de les localitats
de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya. L’any 2009 es
preveu publicar aquestes fitxes diagnòstiques al lloc web del DMAH,
juntament amb la informació tècnica descriptiva ja disponible de tots els
espais d’interès geològic inventariats.
Cartografia de les diferents figures de protecció d’espais naturals (Pla
d’espais d’interès natural de Catalunya –PEIN–, espais de protecció
especial, plans especials de protecció…)
Com cada any, s’ha treballat en el manteniment de les bases
cartogràfiques digitals de les figures de protecció esmentades. Aquest
manteniment té a veure amb la creació de nous espais protegits, o amb
la modificació dels existents, amb la redacció de plans especials de
protecció que delimiten definitivament els espais del PEIN, etc. Durant
l’any 2008 també s’ha treballat en l’elaboració d’una sèrie cartogràfica
en paper a escala 1:50.000 (basada en els talls dels fulls 1:50.000) que
representa totes les figures dels espais naturals protegits de Catalunya.
D’altra banda, en col·laboració amb el Centre de Recerca i Aplicacions
Forestals (CREAF) s’ha continuat millorant el disseny i la implementació
del Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural que permet l’accés a
tota la informació disponible (textos, cartografia, fotografies, etc.) sobre
els espais naturals protegits i el seu planejament.
En col·laboració amb el Centre de
Recerca i Aplicacions Forestals
(CREAF) s’ha continuat millorant
el disseny i la implementació del
Sistema d’Informació sobre el
Patrimoni Natural.
233
Inventari dels boscos singulars de Catalunya
Pel que fa a l’Inventari de boscos singulars de Catalunya, el 2008 s’han
fet reunions amb tècnics especialistes que han validat la metodologia
utilitzada, i s’han inventariat les comarques de l’Alt Empordà, l’Alt
Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès, la Garrotxa, el
Maresme, el Ripollès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Durant el 2008, i en el marc del
conveni signat el 2006 amb el
Museu de Ciències Naturals de
Granollers, s’han dut a terme
comptatges de papallones
diürnes en 70 estacions, 7 més
que l’any 2007.
Projectes de seguiment
Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant
bioindicadors – I ropalòcers (CBMS)
Durant el 2008, i en el marc del conveni signat el 2006 amb el Museu
de Ciències Naturals de Granollers, s’han dut a terme comptatges de
papallones diürnes en 70 estacions, 7 més que l’any 2007, gràcies als
nombrosos col·laboradors voluntaris del projecte.
Respecte al banc de dades del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring
Scheme o Pla de seguiment de Ropalòcers de Catalunya) s’han incorporat
les dades de les diferents estacions del CBMS, així com informació
geogràfica i de vegetació i hàbitats de cada itinerari.
Pel que fa a les actuacions de difusió s’ha editat el número anual (núm. 7)
del butlletí Cynthia.
Finalment, s’ha elaborat l’informe anual sobre l’aspecte bioindicador que
ofereixen les papallones diürnes sobre la qualitat dels hàbitats enfront de
les pertorbacions ocorregudes durant l’any. Aquest informe, com cada
any, apunta algunes tendències sobre la qualitat dels hàbitats. Amb el
pas dels anys, gràcies al volum de dades més gran, i a la competència
investigadora del personal del Museu de Ciències Naturals de Granollers,
s’estan obtenint dades més rellevants sobre l’estat de conservació
del medi natural a Catalunya, dades i tendències que poden ajudar el
DMAH a orientar més adequadament les iniciatives de conservació de la
biodiversitat.
Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant
bioindicadors – II ocells
Durant el 2008 s’ha continuat desenvolupant el Programa de seguiment
d’ocells comuns a Catalunya (SOCC) amb l’Institut Català d’Ornitologia
(ICO). Aquest programa compta amb una metodologia similar al projecte
de les papallones diürnes, l’objectiu fonamental del qual és detectar
canvis en els sistemes naturals a partir de l’anàlisi de les variacions de les
poblacions d’ocells.
D’altra banda, també ha continuat el Programa SYLVIA, un programa de
seguiment en les estacions d’anellament amb esforç constant.
De tots dos projectes s’han editat els butlletins respectius i s’han rebut els
informes anuals de resultats. S’ha estandarditzat el format de la memòria
anual per tal de fer-la més fàcilment consultable i útil, molt especialment
als tècnics dels diversos parcs naturals que col·laboren en aquests
projectes.
234
Planificació d’espais naturals protegits
Planificació del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya
Pla d’acció del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya
L’any 2008 s’ha continuat treballant en l’elaboració del Pla d’acció
del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya. Aquest pla ha
d’estructurar i marcar el full de ruta sobre el desenvolupament de la
planificació i la gestió del Sistema d’Espais Naturals Protegits després de
la gran ampliació esdevinguda amb l’aprovació de la xarxa Natura 2000
l’any 2006.
La xarxa Natura 2000 a Catalunya
L’any 2008 s’han dut a terme diverses tasques de caràcter general
referents a la xarxa Natura 2000 a Catalunya. Principalment són:
• S’ha efectuat un seguiment dels recursos de revisió o de reposició
presentats.
• S’ha treballat en els documents previs per a la correcció d’errades i
d’estimació de recursos per tal d’esmenar l’Acord de Govern 112/2006.
• S’ha continuat treballant, juntament amb l’Assessoria Jurídica del
DMAH, per donar resposta a les dues sentències condemnatòries
contra Catalunya per incompliment de la Directiva 79/409, relativa a
la conservació de les aus silvestres. Una per insuficient designació de
ZEPA i l’altra contra el Projecte de regadiu del Segarra-Garrigues.
• Elaboració dels informes tècnics i materials addicionals per donar resposta
als requeriments judicials en relació amb els recursos contenciosos
administratius interposats contra l’Acord de Govern 112/2006.
• S’ha continuat donant assessorament i informació als tècnics dels
Serveis Territorials, als ajuntaments així com al conjunt dels ciutadans
sobre les implicacions de la xarxa Natura 2000 i sobre la seva aplicació.
Ampliacions del PEIN
Gallecs
Durant l’any 2008 s’han incorporat les modificacions fruit del tràmit
d’informació pública de la incorporació de Gallecs al Pla d’espais d’interès
natural i s’han tancat els documents necessaris per continuar la tramitació
administrativa perquè el Govern ho aprovi.
El Moianès
En relació amb l’espai del PEIN del Moianès, l’any 2008 s’ha treballat, en
col·laboració amb els ajuntaments del sector, en l’anàlisi dels espais i en
l’elaboració d’una primera proposta d’ampliació de l’espai natural protegit
del Moianès i la delimitació corresponent.
Plans de protecció d’espais naturals protegits i declaració d’espais
naturals de protecció especial
Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge
L’any 2008, s’ha treballat en la redacció, la tramitació i el seguiment dels
plans especials de protecció del medi natural i del paisatge següents:
Pla especial de l’Albera
En col·laboració amb l’equip gestor del Paratge Natural d’Interès Nacional,
els Serveis Territorials de Girona i el Servei de Parcs, s’ha treballat en la
235
delimitació d’àrees d’importància especial per a la tortuga mediterrània,
definides a partir d’un model ambiental i un model poblacional d’aquesta
espècie. Dita delimitació és la base per a la creació d’una zona de
regulació específica.
Atesa la creació d’aquesta nova zona, ha calgut determinar les
modificacions necessàries en els diversos documents que formen el Pla:
part informativa, memòria d’ordenació, cartografia i programa d’actuació.
Pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
En col·laboració amb l’equip gestor del Parc, els serveis territorials del
DMAH a Girona i el Servei de Parcs, s’ha treballat en el projecte del Pla
especial de protecció del Parc, analitzant en detall els espais de connexió,
definint el programa d’actuació i adaptant l’àmbit d’actuació a la proposta
de xarxa Natura 2000 finalment aprovada, especialment rellevant en
l’àmbit marí de la badia de Roses.
En relació amb aquest espai natural protegit, el Servei de Planificació i
Gestió de l’Entorn Natural ha emès un informe tècnic sobre els valors
naturals del sector del Fluvià Nàutic en relació amb el recurs interposat
contra el planejament urbanístic de Sant Pere Pescador.
Pla especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró
En col·laboració amb l’equip gestor del Parc, s’han mantingut una sèrie de
reunions per tal de tancar els documents que integren el Pla, en particular
el programa d’actuacions.
Pla especial del Parc Natural de Cap de Creus
Durant l’any 2008 s’ha fet seguiment dels tres recursos contenciosos
administratius interposats contra aquest pla especial que es troben en
curs, en relació amb els quals el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn
natural ha enviat la documentació requerida pel Tribunal.
Pla especial Delta del Llobregat
S’ha finalitzat i s’ha tramès un avanç del Pla als ajuntaments implicats
i s’han rebut algunes aportacions per millorar la memòria d’informació,
memòria d’ordenació, normativa i zonificació i programa d’actuació, i
cartografia.
Pla especial dels estanys de Basturs
En col·laboració amb la Universitat de Lleida i amb els tècnics dels Serveis
Territorials a Lleida del DMAH, s’ha continuat treballant la proposta
d’ordenació d’aquest espai del PEIN i de la xarxa Natura 2000 (memòria
d’ordenació, normativa, plànol d’ordenació i zonificació i programa
d’actuacions).
Declaració o ampliació d’espais naturals de protecció especial
Ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
A principis d’any es van mantenir reunions amb tots els ajuntaments
implicats en la proposta d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici, i de la zona perifèrica de protecció per tractar els
punts conflictius i de desacord i poder arribar a una proposta satisfactòria,
236
i s’han reelaborat les bases per continuar concertant el projecte amb els
agents del territori.
Declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter
Durant la primera meitat de l’any 2008 s’ha tancat el projecte del Parc
Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, que comprèn l’avantprojecte
de llei de declaració i la memòria justificativa, que inclou la cartografia
corresponent.
Durant la segona part de l’any, el projecte s’ha sotmès a informació
pública, s’ha donat audiència als ens locals i s’han sol·licitat els informes
preceptius pertinents. En aquest sentit, s’ha fet una anàlisi preliminar de
totes les contribucions rebudes i una bona part ja han estat examinades
en detall.
L’any 2009 es preveu incorporar les esmenes acceptades al projecte i
prosseguir amb els tràmits administratius necessaris per a l’aprovació per
part del Govern i per a l’inici de la tramitació parlamentària.
Ampliació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Durant l’any 2008 s’ha continuat treballant en la definició final del projecte
d’ampliació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. S’han valorat
totes les al·legacions formulades pels ajuntaments, els particulars i les
associacions, així com els informes preceptius corresponents, i s’han
incorporat els valorats favorablement al projecte de Decret d’ampliació del
Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, així com al text de la memòria
justificativa que l’acompanya.
Declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola
L’any 2008 s’ha avançat considerablement en la delimitació i la
caracterització definitiva del futur Parc Natural, amb la definició detallada
dels límits a escala 1:5.000.
Declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades
Durant l’any 2008 s’ha finalitzat la segona ronda de reunions
individualitzades amb els 22 ajuntaments implicats per comentar les
seves aportacions i propostes a la primera versió de l’avantprojecte de
declaració del Parc Natural, especialment per tancar-ne la delimitació.
També s’han fet reunions temàtiques amb diversos sectors socials
i econòmics amb interessos al Parc: caçadors, ADF, propietaris,
representants d’educació ambiental, cultural, i d’activitats esportives.
Així mateix, el 2008 s’han valorat i incorporat a la memòria justificativa
els aspectes més rellevants i s’ha elaborat el projecte de Decret per a la
declaració d’aquest parc.
Gestió d’espais naturals protegits
La gestió dels espais inclosos en el PEIN i en la xarxa Natura 2000
s’executa de manera transversal entre diverses unitats del DMAH.
Mentre que els Serveis Territorials desenvolupen principalment tasques
de control, assessorament i intervenció administrativa, i seguiment de
La gestió dels espais inclosos en
el PEIN i en la xarxa Natura 2000
s’executa de manera transversal
entre diverses unitats del DMAH.
237
les actuacions proposades en els espais, i el Cos d’Agents Rurals du
a terme treballs de vigilància per al compliment de la normativa que en
cada cas és vigent, el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural
és el responsable de promoure la posada en marxa d’instruments i
mecanismes que facilitin la protecció, la gestió i l’ús sostenible d’aquests
espais. Aquesta feina es fa principalment mitjançant la convocatòria de
línies d’ajuts, la participació en consorcis de gestió dels espais naturals
protegits, l’execució directa de projectes de conservació, restauració i
ordenació de l’ús públic en aquells espais on calgui, i la participació en
projectes comunitaris.
Al llarg del 2008, el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural va
portar a terme la convocatòria d’ajuts per al finançament d’actuacions
als espais naturals protegits de Catalunya (que es publica anualment) i un
conjunt d’ajuts directes a diverses entitats.
Actuacions de gestió en els espais protegits finançades mitjançant
l’Ordre MAH/869/2008
El Servei ha promogut una sèrie d’actuacions per millorar la conservació
i protecció dels espais naturals protegits que es poden agrupar en tres
grans tipologies:
Maneig d’hàbitats
S’han portat a terme actuacions de maneig orientades a la conservació
dels hàbitats i dels hàbitats d’espècies, tant naturals com seminaturals,
així com manteniment d’elements singulars del patrimoni natural.
Inversions en protecció, restauració i millora del patrimoni natural
S’han condicionat fonts i el seu entorn i s’han instal·lat infraestructures
ramaderes fixes per al manteniment dels hàbitats de prats i pastures.
Inversions en ordenació dels usos públics i de difusió dels valors
ambientals
Dins d’aquesta tipologia s’han efectuat diverses actuacions: obertura
i condicionament de senders fins a 2 metres d’amplada, instal·lació de
tanques, passeres de fusta i altres sistemes per canalitzar els fluxos de
visitants, instal·lació de miradors, habilitació i condicionament de zones
d’aparcament per a vehicles, condicionament de zones a l’aire lliure per
rebre visitants i, finalment, instal·lació de plafons informatius i descriptius
del paisatge, els valors naturals, la fauna, la flora, etc.
La taula següent recull les 172 actuacions de gestió en els espais protegits
que el Servei ha finançat mitjançant diferents instruments de gestió:
238
Actuacions de gestió en els espais protegits
Sol·licitant
Ajuntament de Flix
Ajuntament de Tordera
Ajuntament d’Alfés
Ajuntament de Guardiola de Berguedà
Ajuntament de Vinaixa
Consorci de l’Estany (Banyoles)
Ajuntament de Palafrugell
Ajuntament d’Àger
Ajuntament de Poboleda
Ajuntament de la Vall d’en Bas
Ajuntament de Tagamanent
Ajuntament de Mont-roig del Camp
Ajuntament d’Ogassa
Ajuntament de Setcases
Ajuntament de Queralbs
Consorci els Colls-Miralpeix-Costa del Garraf
Ajuntament de la Vansa i Fórnols
Ajuntament de Torredembarra
Ajuntament de Marçà
Ajuntament de Vallfogona de Ripollès
Ajuntament de Vila-rodona
Ajuntament de Pratdip
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Ajuntament de Ger
Ajuntament de Josa i Tuixén
Ajuntament de Pont de Suert
Ajuntament de Tremp
Consell Comarcal Pallars Jussà
EMD Aransa
Ajuntament de Llimiana
Ajuntament de Prades
Ajuntament de Colldejou
Ajuntament de Planoles
Ajuntament de Girona
Ajuntament de Vilaplana
Ajuntament de Montmajor
Ajuntament de la Torre de Fontaubella
Ajuntament de Capçanes
Ajuntament de Collbató
Ajuntament de Saldes
Ajuntament de Berga
Ajuntament de Sant Martí de Tous
Ajuntament del Montmell
Consorci de la Crosa
Consorci Promoció Municipis del Lluçanès
Ajuntament d’Isona i Conca Dellà
Ajuntament de Baix Pallars
Ajuntament de Conca de Dalt
Ajuntament de la Coma i la Pedra
Actuació proposada
Pressupost atorgat (€)
Treballs de conservació d’hàbitats
21.988,96
Gestió d’hàbitats al riu Tordera
30.000,00
Ordenació usos públics
20.949,60
Condicionament zona rebuda visitants
20.984,80
Restauració fonts de Vinaixa
21.015,98
Millora d’hàbitat al bosc de Can Morgat
19.950,00
Eliminació flora exòtica
10.459,16
Adequació entorn ermita la Pertusa i MD la Pedra
9.462,15
Millora del riu Siurana
21.045,50
Recuperació pastures
12.054,00
Gestió de l’alzinar de l’Avencó
13.454,84
Instal·lació baranes a la Mare de Déu de la Roca
2.003,05
Passos canadencs i filat espinós
14.385,00
Instal·lació mànega ramadera
20.370,00
Substitució de filat espinós
19.845,00
Creació d’esculls artificials a l’espai marí
25.200,00
Condicionament antigues escoles com a centre
16.316,87
Millora itineraris zona dels Muntanyans
20.650,00
Mirador a la muntanya de la Miloquera
17.236,42
Condicionament sender de 3,7 km
11.760,00
Recuperació ambiental del riu Gaià
30.000,00
Condicionament sender de Pratdip
8.627,40
Abalisament de la punta Garbí
21.156,66
Adequació de la carrerada de Ger 21.303,37
Ordenació ús públic de l’àrea de Coll de Port
21.839,96
Millora camí entre Sant Roc d’Adons i Llastarri
14.926,08
Senyalització camins serra de Sant Gervàs
20.984,72
Sender entorn Molí de Rivert
15.470,76
Arranjament rec de Comabella
20.703,07
Millora hàbitat fauna obaga Montsec
12.230,68
Adequació paisatgística llac de Prades
20.642,73
Condicionament sender Colldejou-Pratdip
6.982,98
12.565,00
Arranjament senders Anella Verda5.151,51
Arranjament camí empedrat de les Tosques
18.100,70
Ordenació usos públics riera de Navel
11.369,61
Condicionament de la font del Pi
8.438,82
Condicionament sender Mas del Cosme4.288,67
Restauració de la bassa de Can Romanyà
20.839,47
Millora de senders
15.459,85
Ordenació accessos santuari de Queralt
20.673,70
Ordenació usos públics serra de Miralles-Queralt
21.219,18
Arranjament i senyalització senders
18.602,92
Condicionament i senyalització senders
22.838,15
Col·locació plafons a la riera de Merlès5.282,06
Senyalització sender serra de Benavent
20.992,86
Millores exteriors refugi de Cuberes
20.300,00
Condicionament mirador i itinerari
20.869,71
Senyalització senders serra del Verd
20.956,88
239
Actuacions de gestió en els espais protegits (continuació)
Sol·licitant
Ajuntament de Lles de Cerdanya
Ajuntament de Rasquera
Ajuntament de Tivissa
Ajuntament de Tortosa
Consell Comarcal Segrià
Consorci Pla Terres de l’Ebre
EMD Canalda
EMD Sorpe
EMD Vilamitjana
Ajuntament de Santa Maria de Miralles
Conselh Generau Aran
Ajuntament de Camprodon
Ajuntament de Preixana
Ajuntament de Tivenys
Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló
Ajuntament d’Alòs de Balaguer
Ajuntament de Camarasa
Ajuntament de la Pobla de Massaluca
Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya
Ajuntament de Torres de Segre
Ajuntament de Colera
Ajuntament de Sant Pere de Torelló
Ajuntament de Pardines
Ajuntament de Toses
Ajuntament de Santa Maria de Corcó
Ajuntament de Sils
Ajuntament de la Jonquera
Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita
Ajuntament de Celrà
Ajuntament de Campelles
Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
EMD Bescaran
Ajuntament d’Estamariu
Ajuntament de Meranges
Ajuntament de Gandesa
Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Ajuntament de Ribes de Freser
Ajuntament de Guils de Cerdanya
Ajuntament de Guixers
Ajuntament d’Odèn
Ajuntament de Vilallonga de Ter
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Ajuntament de Santa Margarida de Montbui
Ajuntament d’Alella
Ajuntament d’Alcover
Consorci de la Serra de Llaberia
Consell Comarcal del Ripollès
Consorci Ripollès Desenvolupament
Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès
240
Actuació proposada
Instal·lació de màniga de vacunació i millora de rec
14.007,53
Camins Teixeda obaga de Cosp
15.437,26
Condicionament del camí de Llaberia
3.629,06
Adequació senders a Cardó-Boix
22.378,72
Senyalització itineraris accés ENP
20.729,14
Xarxa de senders de la serra del Montsià
30.000,00
Tancat d’ovelles en CUP4.586,33
Tanca ramadera
20.981,16
Millora ecosistema font de la Verneda
20.965,86
Ordenació de senders i rutes
16.938,43
Condicionament de l’aparcament del Saut deth Pish
21.802,91
Instal·lació plafons i banderoles antiga pedrera
14.615,41
Senyalització itinerari de Preixana a Belianes
19.019,88
Desbrossament de camins a la serra de Cardó
20.811,67
Instal·lació plafons rutes a les serres de Milany
9.941,32
Millora sender accés a la cova del Parc
10.597,09
Conversió d’un rentador en un mirador
30.000,00
Senyalització sender punta del Duc
11.648,50
Senyalització mirador el Balconet
20.459,85
Ordenació ús públic camí d’Utxesa
19.740,00
Recuperació dunes de Garbet
2.626,40
Instal·lació de senyalització serres de Milany
12.587,62
Instal·lació de 10 plafons informatius
6.940,08
Habilitació zona de visitants
9.135,00
Instal·lació de senyalització al Collsacabra
20.860,00
Senyalitzar ruta de l’estany i millores als aguaits
20.678,39
Senyalització itinerari dels estanys
7.966,85
Accés camí Mata-redona
7.591,09
Condicionament sender
3.367,36
Construcció mirador
13.440,00
Arranjament i senyalització de senders
21.494,23
Construcció d’un abeurador
9.879,25
Instal·lació d’abeuradors
7.644,00
Adequació de la xarxa de senders a Campllong
20.992,06
Sender Mas de Navarr
1.443,62
Recuperació dunar platja del Torn
30.000,00
Arranjament refugi Ribes Altes
24.850,00
Segona fase de senders 20.924,53
Adequació de l’àrea del Codò
29.626,14
Condicionament de fonts a la Móra Condal
20.125,00
Substitució de filat espinós
20.601,00
Restauració riera de Sant Cugat
26.253,16
Ordenació accessos a la Tossa
21.086,01
Instal·lació mirador zona periurbana
18.550,00
Adequació aparcament de Mas Forès
30.000,00
Restauració de fonts
16.341,77
Adequació de senders
20.932,80
20.025,60
17.780,00
Sol·licitant
Consell Comarcal Pallars Sobirà
Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà
Ajuntament dels Plans de Sió
Consorci del Delta del Llobregat
Ajuntament de Benifallet
Ajuntament de Corbins
Tarraco 89, SA
Hotel Terradets, SL
Agriforestal Lloveras, SL
Baloo d’Inversions, SL
Port Aventura, SA
Les Planes Forestal, SA
Can Bassets, SL
IXTV, SL
Belmar Hit, SL
SAT Les Viles de Collsacabra
Grup de Natura Freixe
ADF Ulldecona
Grup de Natura l’Arjub del Riu
Associació de Veïns d’Entreperes
Associació Nereo - Preservador del Medi Ambient
Federació d’ADF Gavarres
Associació Centre d’Educació Ambiental Alt Ter
Lo Trencalòs
Associació Mediambiental La Sínia
Associació de Veïns de Sapeira
Associació Veïnal de Caregue
Turó Solidari Cerdanyola
Fundació Privada Fauna
Fundació Natura
Fundació la Tossa de Montbui
Antonio Afonso Jordana
Antoni Gali Contra (CB Caregue I)
Maria del Carmen Baró Batlles (CB Caregue I)
Antònia Guillo Batalla (CB CaregueI)
Salvador Ampuy Cotonat (CB Caregue II)
Rosario Jansat Pau (CB Caregue II)
José Tusal Ramon (CB Caregue II)
Josep Cuch Codina
Alfons Planas Jubany
Nora Barata Martí
Sebastià Cunill Mir
Josep Barceló Vidal
Josep Serrat Junyent
Wolfgang Rosenow
Francesc Terricabras Feliu
Isabel Solsona Duran
Mireia Solé Creus
Maria Soler Pladelasala
Actuació proposada
Condicionament de senders
26.250,00
Arranjament i senyalització senders
12.600,00
Instal·lació d’observatoris de fauna
15.669,33
Senyalització interpretativa
28.023,91
Accés a la cova Xafarroques
30.000,00
Adequació Caseta de Fusta
9.413,59
Millora d’hàbitats per a l’àliga perdiguera
10.000,00
Itinerari de natura a Cellers
8.908,80
Instal·lació tancat per a ovelles
10.000,00
Arranjament sender serra de la Curull i font del Brac5.778,98
Millores de l’hàbitat del fartet a la sèquia Major
10.000,00
Restauració feixes i murs de pedra seca
8.115,20
Recuperació antigues feixes com a pastures 4.200,00
Recuperació fonts de la finca Can Llac
8.960,00
Reconstrucció paret de pedra5.234,85
Instal·lació tanca per a ovelles
8.804,48
Treballs de conservació d’hàbitats al riu Ebre
10.000,00
Recuperació bassa Foia d’Ulldecona
10.000,00
Control i gestió de quelonis braç esquerre de l’Ebre
8.342,00
Construcció de passos canadencs
3.600,00
Recuperació hàbitats Closes la Fonollera
10.000,00
Arranjament camí Ral
10.000,00
Creació «Sender de la Mallerenga»
10.000,00
Instal·lació càmera de seguiment al canyet
10.000,00
Millora sender marge esquerre riu Gaià
9.860,18
Adequació de l’antiga casa Sullà
10.000,00
Condicionament sender Campartes
10.000,00
Millores a la riera de Sant Cugat
10.000,00
Ajuda a la reproducció de rapinyaires nocturns
10.000,00
Restauració estany Bancells
10.000,00
Condicionament itinerari divulgatiu
9.924,86
Sembra per manteniment hàbitat perdiu xerra
10.000,00
Condicionament de prats
3.079,60
1.034,56
772,64
Condicionament de prats5.123,04
1.159,76
1.778,16
Recuperació pastures i instal·lació de caixes niu4.337,56
Recuperació feixes ocupades per coníferes
2.493,52
Recuperació prats a Can Cadafalch4.830,00
Recuperació prats a la Pobla de Lillet5.280,00
Afavoriment de l’hàbitat en mosaic per a diverses espècies
7.617,02
Maneig d’hàbitat per afavorir l’àliga perdiguera
6.641,09
Recuperació pastures5.828,00
Instal·lació de caixes niu
1.960,50
Restauració del tossal de la bassa Nova5.762,80
Arranjament murs de pedra seca
8.590,80
Recuperació pastures
10.000,00
241
Sol·licitant
Actuació proposada
Alfred Kramer Donnelly
Recuperació bancals abandonats
9.048,00
Isidre Solé Espuga
Col·locació d’una tanca ramadera
1.175,31
Miquel Sala Alet
Col·locació d’una tanca ramadera
1.030,00
Antonio Montanuy Baró
Arranjament de font, pleta i tancat de camins
10.000,00
Jesús Porte Grange
Adequació d’un equipament ramader
9.858,37
Josep Maria Farré Garcia
Condicionament d’una font a la serra Sant Gervàs
8.168,26
Joan Borrós Sala
Condicionament estanyol per a la fauna
9.155,64
Anna Maria Duocastella Figuera
Senyalització itinerari Biosca a Perebaldes
2.648,00
Belinda Jane Parris
Millora del torrent de l’Abeurador
9.652,00
Pere Esquerrà Giralt
7.995,31
Camila Volart Sallés
Recuperació bassa del Mas Pla
10.000,00
Emili Salavedra Pujol
Recuperació pastures i abeuradors
9.878,40
Josep Viladrich Vilanova
Arranjament antic pantà de Tonicoll
10.000,00
Roser Noguer Enríquez
Arranjament font Xarrapetes dels Camats
6.274,02
Maria López Vizuete
Ordenació santuari Sta. Magdalena de Puigsacalm
8.210,54
Joan Bellera Bellera
Condicionament d’una borda
10.000,00
Joan Pujantell Irla
Adequació de dues rutes
8.296,32
Josep Mataró Clopés
Recuperació bassa i prats4.226,58
Frank Müller
Treballs diversos (pas canadenc, tanca, etc.)
3.938,00
Ramon Viladrich Auguets
Condicionament de la font de Viladrich
3.188,02
Joaquim Cortès Campa
Restauració camins vall de Montblanc
8.000,00
Pere Pujol Riart
Millora sistema aprofitament aigua
10.000,00
Maurici Boldú Pla
Adequació senders
7.320,12
Àngel Solduga Espluga
Arranjament borda de Sanlui
8.000,00
Isabel Vila Riu
Tancat de pastures per a bestiar oví
10.000,00
Total
2.280.019,04
242
Mitjançant el PEF (Pla econòmic i financer), l’any 2008 s’ha iniciat la
redacció i/o l’execució dels projectes següents:
Títol de l’encàrrec a FC
Girona
Projecte de restauració de la font del Molinàs
al massís de l’Albera
Projecte de conservació de la flora amenaçada i control d’espècies exòtiques als ENP de Girona Tarragona
Projecte de millora de l’hàbitat del fartet a la séquia Major Projecte de millora de l’hàbitat de l’àliga cuabarrada
a les muntanyes de Prades Projecte de restauració de la zona humida de l’estany
Àmbit (espais del PEIN) Pressupost 2008 (€)
110.000,00
Massís de l’Albera Massís de l’Albera, muntanyes de Begur,
diversos espais del PEIN del Ripollès...
Séquia Major de Vila-seca
30.000,00
80.000,00
315.000,00
80.000,00
Muntanyes de Prades
100.000,00
Gelat amb l’objectiu de millorar l’hàbitat de la població
de fartets i altres espècies protegides
Zona humida del catàleg i proposta LIC55.000,00
Projecte de millora de l’hàbitat de la població de savines
(Juniperus phoenicea) a l’espai natural Tamarit-punta de la Móra
Tamarit-punta de la Móra
60.000,00
Projecte de conservació de flora protegida a les
muntanyes de Prades
Muntanyes de Prades
20.000,00
Barcelona
160.000,00
Projecte de recuperació zones humides al Catllaràs Serra del Catllaràs50.000,00
Projecte d’actuacions millora de l’hàbitat de l’àliga
cuabarrada en espais protegits de la demarcació de Barcelona
Cingles de Bertí
60.000,00
Projecte de millores i diversificació d’hàbitats
a la finca de la Castanya del Massís del Montseny
Massís del Montseny50.000,00
Lleida
170.000,00
Projecte d’ordenació i senyalització de l’escalada en espais Serra del Montsec i Aiguabarreig
protegits de la demarcació de Lleida
Segre-Noguera Pallaresa50.000,00
Primera fase de senyalització dels espais naturals protegits Utxesa, Tossals de Torregrossa, Alfés, Sant
d’Utxesa, Tossals de Torregrossa, Alfés, Sant Llorenç de Llorenç de Montgai dins de l’espai Aiguabarreig
Montgai dins de l’espai Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, Segre-Noguera Pallaresa, Mas de Melons,
Mas de Melons, estanys de Basturs i estany de Montcortès
estanys de Basturs i estany de Montcortès
20.000,00
Projecte d’actuacions de millora d’hàbitats en espais Secans de Mas de Melons-Alfés,
d’interès natural de la demarcació de Lleida
secans de la Noguera50.000,00
Projecte d’habilitació d’un refugi i difusió de valors ambientals
dins l’espai natural Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa
Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa50.000,00
Terres de l’Ebre
25.000,00
Projecte de restauració hàbitats aquàtics en fonts i basses
de la serra del Montsià
Serra del Montsià
25.000,00
Total 780.000,00
243
Integració i suport als consorcis de gestió d’espais naturals protegits
El DMAH consolida la seva participació i col·laboració amb els ens
que formen els consorcis, en línia amb la concepció de cercar la
coresponsabilitat dels ens locals en la conservació dels valors naturals.
S’ha continuat amb la transferència de recursos econòmics als consorcis
de: l’Alta Garrotxa, les Gavarres, l’Estany (de Banyoles), la Serra de
Llaberia, el Parc Serralada Litoral, Gallecs, l’Estany d’Ivars, el Delta del
Llobregat i el Consorci del Ripollès.
L’aportació econòmica es dedica a la consolidació d’oficines tècniques, a
la inversió sobre el terreny i a la contractació d’estudis, projectes i treballs
de manteniment.
Altres actuacions de gestió en espais naturals protegits
En l’espai natural protegit de Castell-Cap Roig s’han portat a terme les
actuacions següents:
• S’ha reeditat el tríptic de l’espai natural protegit de Castell-Cap Roig.
• S’ha subministrat aigua a la casa del guarda-informador de Castell-Cap
Roig.
• S’ha renovat el conveni amb l’Ajuntament de Palamós per habilitar una
zona d’aparcament a platja Castell i tancar els accessos al trànsit rodat
durant els mesos estivals.
L’any 2008 ha estat el darrer exercici del projecte Life-Natura
«Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter», portat
a terme per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, i en el qual col·labora
la Direcció General del Medi Natural. Aquest any s’han fet les actuacions
següents:
• Retirada de tortugues exòtiques.
• Edició de material divulgatiu.
• Recuperació d’aiguamolls temporals.
Seguint amb la línia de col·laboració iniciada ja fa anys amb l’associació
Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), l’associació ha rebut un ajut
de 70.000 € per als projectes estratègics que desenvolupa en la
línia del reforçament de les entitats que representa, així com per al
desenvolupament de les eines relatives a la custòdia.
Al llarg del 2008 han estat tres, les entitats amb què hem participat en el
conveni de caixes:
• L’entitat DEPANA, que gestiona l’espai natural protegit de Tamaritpunta de la Móra, ha continuat amb el projecte de gestió integral de
l’espai. Entre d’altres, ha fet una millora dels accessos, ha millorat
també les poblacions de savinar i ha donat informació als banyistes
amb vista a millorar la conservació d’aquest espai.
• L’entitat La Sínia del Gaià ha dut a terme l’eliminació del canyar i l’ha
substituït per arbres de ribera autòctons. Ha creat també un itinerari per a
invidents dins l’espai natural protegit de la desembocadura del riu Gaià.
244
• La XCT també ha rebut una subvenció del conveni de caixes per portar
a terme els projectes estratègics de custòdia del territori.
Al llarg de l’any 2008 s’ha continuat amb la coordinació i gestió dels espais
protegits estèpics. A més de continuar impulsant la coordinació interna
amb el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia i els
Serveis Territorials de Lleida, les accions efectuades han estat les següents:
• Finca de Mas de Melons: s’han elaborat diversos informes i reunions a
fi d’acceptar la cessió de la finca a la Generalitat i la seva adscripció al
DMAH.
• Espai de Mas de Melons-Alfés: s’ha continuat amb els treballs per a la
constitució del Consorci per a la gestió d’aquest espai.
• Grups de treball oberts amb el DAR: s’ha elaborat un document conjunt
amb el DAR amb vista a delimitar de manera ajustada, a escala 1:5.000,
els projectes de concentració parcel·lària que limiten amb els espais
de Natura 2000. Aquest document determina la delimitació definitiva
que hauran de tenir els espais de Natura 2000 en aquests àmbits. Així
mateix, també s’han iniciat els treballs per definir on es podran realitzar
processos d’ecoconcentració parcel·lària i quins criteris hauran de seguir.
• Comissió de seguiment del canal Segarra-Garrigues: s’ha participat en
reunions de la comissió tècnica de seguiment dels hàbitats estèpics
que es deriva de la Comissió de seguiment de la DIA del projecte.
Protecció d’hàbitats i del patrimoni geològic
Protecció de les zones humides
L’any 2008 s’ha redactat el document preliminar del Pla de protecció
de les zones humides de Catalunya. Aquest pla ha garantir, per una
banda, la conservació dels valors ecològics, paisatgístics, productius,
científics i culturals de cada zona humida i, per l’altra, ha de determinar els
mecanismes i les mesures reguladores que cal emprendre per recuperar i
restaurar la flora, la fauna i els recursos hídrics de les zones humides que
actualment estan degradades.
L’any 2008 s’ha redactat el
document preliminar del Pla de
protecció de les zones humides
de Catalunya.
D’acord amb la Resolució MAH/869/2008, de 17 de març, per la qual es fa
pública la convocatòria d’ajuts per al finançament d’actuacions als espais
naturals protegits de Catalunya per a l’any 2008, i d’acord amb la línia 3,
s’han subvencionat actuacions destinades a inversions per a l’ordenació
dels usos públics i la difusió dels valors ambientals de les zones humides
incloses en l’Inventari de zones humides de Catalunya.
En la convocatòria del 2008 s’han presentat 9 sol·licituds, de les quals
s’han finançat 6 projectes, amb un import total de 163.027,33 €, la totalitat
de les quals correspon a ens locals:
•
•
•
•
•
•
Ajuntament d’Alcarràs, al pantà de l’Arròs.
Ajuntament de Balsareny, a la Resclosa de la Séquia.
Ajuntament de Lleida; al pantà de l’Arròs.
Ajuntament de Molins de Rei, als aiguamolls de Molins de Rei.
Ajuntament de Santpedor, a la Bòbila.
Consell Comarcal de la Segarra, als aiguamolls de Granollers de
Segarra.
245
La finalitat principal és conservar,
protegir i recuperar els hàbitats
marins i assolir el bon estat
ecològic del medi marí.
Programa de conservació del medi marí
Durant l’any 2008 s’ha continuat treballant en la concreció d’aquest
programa, la finalitat principal del qual és conservar, protegir i recuperar
els hàbitats marins i assolir el bon estat ecològic del medi marí mitjançant
els objectius generals següents:
• Adquirir més coneixement sobre els hàbitats i la biodiversitat marina en
general.
• Protegir i recuperar els hàbitats i les espècies marines d’interès.
• Compatibilitzar les pràctiques, les activitats i els usos amb la
conservació del medi marí.
• Donar a conèixer al conjunt de la població els valors naturals, socials i
econòmics dels diferents hàbitats marins.
El programa, a part de fer un diagnòstic de l’estat del medi marí i descriure
l’efecte de les pressions sobre els hàbitats i les espècies marines, estableix
les mesures d’actuació següents per assolir cadascun dels objectius:
1.Millora del coneixement.
2.Intervenció administrativa.
3.Establiment d’instruments de planificació.
4.Establiment d’instruments de gestió.
5.Educació i divulgació.
Alhora, cadascuna d’aquestes mesures es desglossa en diverses
línies d’actuació que concreten les accions que cal dur a terme per a la
conservació, protecció i recuperació de la biodiversitat marina.
La principal finalitat del
Programa és la conservació de
la biodiversitat present en els
hàbitats agraris.
Conservació en el medi agrari
Programa de conservació de la biodiversitat en el medi agrari
La principal finalitat del Programa és la conservació de la biodiversitat
present en els hàbitats agraris mitjançant els objectius següents:
1.Adquirir més i millor coneixement sobre els hàbitats agraris i la seva
biodiversitat associada.
2.Conservar els hàbitats agraris i la biodiversitat associada.
3.Compatibilitzar les pràctiques agrícoles amb la conservació dels
hàbitats d’interès.
4.Divulgar els valors naturals dels hàbitats agraris, així com els beneficis
socials i econòmics que la seva conservació comporta per al conjunt de
la població.
El Programa pretén recopilar i millorar la informació existent, avaluar
posteriorment les necessitats d’intervenció en els hàbitats agraris i,
finalment, aconseguir-ne la conservació mitjançant diverses mesures tant
de planificació, com de gestió i divulgació.
Col·laboració amb el DAR - Condicionalitat
La condicionalitat és un conjunt de requisits de gestió agrícola en
matèria de medi ambient, entre altres matèries, de compliment obligat
per part dels beneficiaris de determinats ajuts europeus (Reglament CE
1782/2003).
246
La normativa d’aplicació, entre d’altres, inclou les directives referents tant
a la conservació de les aus silvestres, com la relativa a la conservació dels
hàbitats naturals.
D’acord amb aquesta obligació de protecció del medi natural per part dels
agricultors, i en el marc del protocol sobre l’aplicació de la condicionalitat
signat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, s’ha participat en una jornada
informativa per als inspectors del DAR que han de controlar l’aplicació de
la condicionalitat.
A més, s’han impartit diversos cursos dirigits a les entitats
d’assessorament d’agricultors, ramaders i empreses agropecuàries, per
tal d’explicar el significat real de l’aplicació de les directives referents tant
a la conservació de les aus silvestres, com la relativa a la conservació dels
hàbitats naturals.
Manual de conservació de la biodiversitat en els hàbitats agraris
Un cop tancat el contingut d’aquest manual destinat a tècnics i
professionals de l’àmbit agrari i la conservació de la natura, durant l’any
2008 se n’han maquetat els documents i es preveu que l’any 2009 es
publiquin. L’objectiu d’aquest manual és produir una eina pràctica que
esdevingui referència per a l’aplicació de les mesures de conservació de
la biodiversitat en finques amb contractes globals d’explotació i finques
productives en general.
Pla d’acció d’alimentació i agricultura ecològiques 2008-2012
El Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural ha format part del
grup de treball i ha participat en aquest projecte proposant una sèrie
d’actuacions per desenvolupar durant la vigència del programa (que va ser
aprovat a finals d’any).
Seguiment
S’ha prosseguit el seguiment de diverses iniciatives de conservació de
l’agrobiodiversitat així com de diversos estudis europeus sobre aquest
tema, com el projecte IRENA (indicador de la integració dels aspectes
mediambientals en la política agrícola comú) o la iniciativa europea per a
l’agricultura sostenible i la vida silvestre.
Programa de conservació del patrimoni geològic
Durant aquest any s’ha desenvolupat parcialment l’esborrany d’aquest
programa, amb l’objectiu de disposar, des d’una estratègia fonamentalment
preventiva, d’un instrument contextualitzador i vertebrador del conjunt
d’accions en matèria d’estudi, conservació, protecció i potenciació del
patrimoni geològic en totes les seves manifestacions.
En aquest marc, pel seu caràcter estratègic, s’han començat a definir dues
d’aquestes accions:
Proposta de protecció del patrimoni geològic de Catalunya
Durant l’any 2008 s’ha avançat en l’elaboració d’aquesta proposta, que té
per finalitat proposar l’aplicació dels mecanismes existents de protecció
247
de la natura o la creació de nous instruments per assegurar la preservació
dels espais de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya.
Aquesta proposta ha d’establir un pla de treball per aplicar diversos nivells
de protecció a les localitats que ho necessitin.
Proposta de programa d’actuacions per a la recuperació i conservació
del patrimoni geològic
Durant aquest any s’ha avançat significativament en la redacció d’aquest
document i s’han identificat les accions prioritàries de conservació i/o
restauració que cal prendre per garantir la preservació del patrimoni
geològic inventariat a Catalunya.
En aquest sentit, aquest any s’han seleccionat una sèrie d’elements del
patrimoni geològic inventariat que, pel seu estat de conservació poc
favorable, la seva amenaça o la seva fragilitat i atesa l’elevada rellevància
geològica, han de ser objecte d’atenció especial per garantir-ne la
preservació. Posteriorment, s’han estudiat detalladament els 10 espais
d’interès geològic seleccionats en aquesta primera fase i s’ha elaborat
una diagnosi exhaustiva i una proposta d’actuació de conservació i
recuperació per a cadascun.
Participació en l’avaluació ambiental de plans i programes
S’ha continuat participant en el procediment d’avaluació ambiental
de plans i programes que dirigeix la Direcció General de Polítiques
Ambientals i Sostenibilitat, amb l’objectiu de garantir la incorporació
adequada dels objectius de conservació del patrimoni natural en els plans
i programes que s’elaboren.
S’ha continuat facilitant tota la informació disponible per dur a terme els
estudis de base dels plans territorials que elabora el Departament de
Política Territorial i Obres Públiques, i s’han continuat elaborant informes
tècnics dels documents d’abast i informes de seguiment anual (ISA).
Concretament, s’han formalitzat els plans i programes següents:
• Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres.
• Modificació del Pla especial de protecció i millora de l’entorn natural de
Guilleries–Savassona als termes municipals de Sant Julià de Vilatorta i
de Folgueroles.
• Pla director urbanístic del Pla de l’Estany.
• Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i sobre l’informe de
sostenibilitat ambiental corresponent.
• Avantprojecte Pla territorial metropolità de Barcelona.
• Pla director de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran.
• Programa de Foment de la Mobilitat Sostenible a àrees d’activitat
econòmica del Bages.
• Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona.
D’altra banda, des del Servei es preparen els certificats de no-afecció
als espais de la xarxa Natura 2000 que la legislació comunitària exigeix
a aquells projectes d’infraestructures que són finançats amb fons
comunitaris.
248
Actuacions de difusió i divulgació
Actualització de la pàgina web
S’ha continuat treballant per millorar els continguts de la pàgina web del
DMAH en relació amb els aspectes següents:
•
•
•
•
Manteniment i actualització del portal dels espais naturals protegits.
Manteniment i actualització del portal de la connectivitat
Manteniment i actualització del portal del SIPAN.
Manteniment i actualització del portal dels hàbitats.
Publicacions
Manual dels hàbitats a Catalunya
S’han imprès els dos darrers volums del Manual dels hàbitats a Catalunya:
• Volum II. Ambients litorals i salins
• Volum III. Aigües continentals.
Mapa d’hàbitats
S’ha finalitzat l’edició de la col·lecció de la cartografia dels hàbitats.
Manual de planificació dels espais naturals protegits
S’ha participat activament en l’elaboració del manual Planificar para
gestionar los espacios naturales protegidos, impulsat per Europarc-España.
Congrés mundial de conservació de la natura
El Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn ha participat activament en el
IV Congrés Mundial de Conservació, organitzat per la Unió Internacional
per a la Conservació de la Natura (UICN), i celebrat a Barcelona del 5 al 14
d’octubre de 2008. El Congrés es va estructurar en dues parts: el Fòrum —
del 5 al 9 d’octubre— i l’Assemblea de Membres —del 10 al 14 d’octubre.
Juntament amb el Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí de l’Estat
(MARM), i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament
de Barcelona, el DMAH ha estat amfitrió del Congrés Mundial de
Conservació (CMC), les activitats del qual s’han dut a terme en el Centre
de Convencions Internacional de Barcelona.
En l’àmbit de Catalunya el DMAH, i concretament la Direcció General
del Medi Natural (DGMN), ha liderat la coordinació tant amb les altres
dues administracions catalanes implicades, com amb els socis catalans
membres de la UICN.
A part de la participació pressupostària i logística, des del Servei s’han
fet aportacions tècniques en nombrosos tallers, reunions i presentacions.
Igualment, es va treballar en la presentació de mocions, preparades
conjuntament entre les DG de Medi Natural i Polítiques Ambientals i
Sostenibilitat. Les dues mocions que es van promoure, negociar i defensar
van ser finalment acceptades:
• CGR4.MOT061 Promoció de les categories V i VI d’àrees protegides
per a la conservació de la biodiversitat. Ha acabat esdevenint la
Recomanació 4.123.
249
• CGR4.MOT113. L’avaluació ambiental estratègica de polítiques
públiques, plans i programes com a instrument per a la conservació de
la biodiversitat. Ha acabat esdevenint la Resolució 4.091.
Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat
Ajuts a la gestió forestal sostenible.
Durant l’any 2008 el Servei de Gestió Forestal (SGF) ha tramitat els
expedients d’ajuts acollits dins l’Ordre MAH/105/2008, de 6 de març,
per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts a la gestió forestal
sostenible i a l’empara de la Resolució MAH/866/2008, de 18 de març, per
la qual es fa pública la convocatòria per a l’any 2008.
La dotació pressupostària de la
convocatòria va ser de 7.369.000
euros, amb un finançament del
DMAH de 6.039.000 euros, i un
finançament del fons FEADER
d’1.330.000 euros.
S’han atorgat 395 ajuts, amb un
import total de 7.437.271,46 €.
La dotació pressupostària de la convocatòria va ser de 7.369.000 euros,
amb un finançament del DMAH de 6.039.000 euros, i un finançament del
fons FEADER d’1.330.000 euros.
Segons les disponibilitats pressupostàries s’han atorgat 395 ajuts, amb
un import total de 7.437.271,46 € i s’han denegat 58 expedients, amb la
distribució següent:
• Capítol 1 (Planificació foment de la gestió forestal conjunta): 36
expedients atorgats i 854.201,21 €.
• Capítol 2 (Gestió forestal conjunta): 139 expedients atorgats i
2.911.789,74 €.
• Capítol 3 (Recuperació del potencial forestal): 147 expedients atorgats i
2.432.035,61 €.
• Capítol 4 (Diversificació de l’economia rural): 28 sol·licituds i
312.975,77 €.
• Capítol 5 (Transformació i comercialització dels productes forestals): 57
sol·licituds i 926.269,13 €.
També s’han tramitat 72 expedients de l’Ordre MAH/42/2005, de 9 de
febrer, per la qual es van aprovar les bases reguladores dels ajuts a la
gestió forestal sostenible i la convocatòria per als anys 2005 i 2006.
La certificació d’aquests expedients ha comportat el pagament de
2.085.662,66 euros (quadre I), amb el repartiment dels capítols següents:
Concepte
Import certificat
Unitats certificades
Silvicultura
1.541.354,68 €46.949,39 ha
Treballs silvícoles488.301,08 €532,43 ha
Redacció i revisió ordenacions
1.053.053,60 €46.416,96 ha
Prevenció d’incendis544.307,98 €
Punts d’aigua
302.546,02 €
22 u.
Construcció i millora de vials
98.415,75 €
152,42 km
Línies de defensa
143.346,21 €
166,36 ha
També s’han tramitat 231 expedients de l’Ordre MAH/586/2006, de 13
de desembre, per la qual es van aprovar les bases reguladores dels
ajuts a la gestió forestal sostenible i la convocatòria dels ajuts per a l’any
250
2007. La certificació d’aquests expedients ha comportat el pagament de
2.638.928,77 euros (quadre II), amb el repartiment pels capítols següents:
Concepte
Import certificat
Unitats certificades
Silvicultura
952.166,28 €
Treballs silvícoles
701.959,95 €
1.298,13 ha
Construcció i millora de camins
250.206,33 €
323,31 km
Prevenció d’incendis
1.203.614,53 €
Punts d’aigua
701.399,70 €48 u.
Construcció i millora de vials470.763,12 €
780,31 km
Línies de defensa
31.451,71 €
38,87 ha
Transformació i comercialització
de productes forestals483.147,96 € 64 u.
Programa de desenvolupament rural (PDR) específic per a Catalunya
per al període 2007-2013
El dia 15 de febrer de 2008 es va aprovar el Programa de
desenvolupament rural de Catalunya (PDR) per al període 2007-2013.
Dins d’aquest programa, el Servei de Gestió Forestal s’acull a les mesures
següents:
221. Primera aforestació de terres agràries: millora del balanç de
carboni.
226. Mitigació de la desertització: prevenció d’incendis forestals.
227. Conservació i desenvolupament de xarxa Natura 2000 al medi
forestal
227.01 Gestió forestal sostenible.
Els criteris que s’han fixat per a cadascuna d’aquestes mesures del PDR,
pel que fa a la incorporació dels expedients d’ajuts al PDR han estat els
següents:
Mesura 221.
En aquesta mesura només s’han tramitat els expedients de manteniment
de primes i compromisos adquirits en el PDR anterior i no s’han obert ajuts
nous.
Mesura 226.
En aquesta mesura s’han pogut incorporar aquells ajuts que tenien per
actuacions treballs de prevenció d’incendis, en general, i que estaven
ubicats en un municipi d’alt o mitjà risc d’incendi o bé dins d’un perímetre
de protecció prioritària.
Mesura 227.01
En aquesta mesura s’han incorporat aquells ajuts que tenien per objecte
treballs silvícoles i que estaven ubicats dins de la xarxa Natura 2000 o en
una zona d’alt valor natural.
La distribució del finançament per organismes, d’acord amb el Programa
de desenvolupament rural de Catalunya, per a totes les mesures és un
251
31% a càrrec de la Unió Europea, i el 69% restant es reparteix de manera
variable entre el Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi
Ambient i Habitatge.
Gestió de les forests públiques
Ús i aprofitament forestal
Producció i millora
Com en anys anteriors i d’acord amb la Llei forestal catalana, s’ha
redactat el programa anual d’aprofitaments i millores de les forests
públiques i s’ha publicat l’oferta pública de fustes i llenyes a les forests
gestionades pel DMAH, que significa un total de 66.390,85 m3 de fusta
amb escorça, amb un preu total de taxació de 879.638,08 €. D’aquests,
8.058,36 m3 provenen de forests de la Generalitat, 54.234,49 m3 de
forests d’entitats locals, i 4.098 m3 de forests privades amb conveni amb
l’Administració forestal. Els volums de fusta estimats, segons el seu destí
comercial, han estat de 39.565,76 m3 de fusta per a serra, 3.198,54 m3
per a pals, 6.243,46 m3 per a palets i 10.930,75 m3 de fusta destinada
a trituració. Per als 6.452,34 m3 restants no s’ha determinat destí. Això
representa un 31,7% d’increment global respecte a l’oferta de l’any
2007, i un 109% respecte a la del 2006. D’aquesta fusta, un 18% (11.930
m3) ja prové de boscos que disposen de certificació de gestió forestal
sostenible.
Les espècies forestals amb més volum d’aprofitament ofert han estat el
pi roig (Pinus sylvestris), el pi negre (Pinus uncinata) i l’avet (Abies alba).
En total representen 71 aprofitaments de fustes i llenyes, concentrats
principalment als Pirineus.
Paral·lelament, s’ha fet el seguiment de les subhastes per estudiar
l’evolució dels preus del mercat.
Aprofitaments inclosos en l’oferta pública de fustes i llenyes. Any 2008
Comarca
Serra (m3)
Alt Empordà
0
Alt Urgell4.966,03
Alta Ribagorça
1.140,93
Baix Empordà
1.447
Berguedà
7.640,03
Cerdanya4.688
Garrotxa
812,1
Pallars Sobirà
2.068
Ripollès
6.388,67
Osona
38
Solsonès4.488
Val d’Aran5.889
Total
39.565,76
Pals (m3)
Palets (m3)
Trituració (m3)
Total
0
0
1.362
1.362
272,71
0
712,135.950,87
0
0
3.0004.140,93
0
0
2.6514.098
2.493,83
3.291,46
745,6
14.170,92
32
1.789552
7.061
0
0
206,34
1.018,44
30
701
146,46
2.945,46
370
0
943,22
7.701,89
0462
112
612
0
05004.988
0
0
05.889
3.198,54
6.243,46
10.930,75
59.938,51
També s’han tramitat 21 expedients de sol·licitud d’aprofitaments
extraordinaris de fustes i llenyes.
252
Finalment, pel que fa a la gestió dels fons de millores de les forests
d’entitats locals, s’han aprovat els programes de millores per a l’any
2007 corresponents a l’àmbit de la demarcació territorial de Girona i de la
comarca del Berguedà.
Ocupacions temporals, concessions, constitució de servituds
Durant l’any s’han tramitat 56 expedients d’ocupació, concessions i
servituds sobre terrenys de domini públic forestal, siguin propietat de la
Generalitat de Catalunya o bé d’entitats locals. En aquest darrer cas, un
mínim del 15% de l’import ingressat per aquest concepte es destina als
fons de millores de les forests.
Durant l’any s’han tramitat
56 expedients d’ocupació,
concessions i servituds sobre
terrenys de domini públic
forestal.
Així mateix, s’ha conclòs la tramitació de dos expedients de mutació
demanial als municipis d’Alt Àneu i la Pobla de Lillet, pel pas de domini
públic de carreteres en terrenys de domini públic forestal.
Ordenació forestal
Els boscos s’han de gestionar de manera sostenible, integrant els
aspectes ambientals amb les activitats econòmiques, de manera que sigui
possible compatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb l’augment
de la qualitat de vida i el desenvolupament rural.
Durant l’any 2008 s’han dut a terme treballs destinats a actualitzar l’estat
de les ordenacions dels boscos gestionats pel DMAH i a redactar nous
projectes d’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestal. En total
s’han aprovat 54 projectes d’ordenació i plans tècnics, amb una superfície
total de 41.109,61 ha.
També s’ha continuat o iniciat el tràmit d’aprovació de 62 nous projectes
d’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestal de forests públiques.
La major part d’aquests projectes correspon a la demarcació de Lleida,
ja que és als Pirineus on es troba la major part de la superfície forestal
pública del país.
Actuacions de consolidació i defensa del patrimoni forestal de la
Generalitat
Durant l’any 2008 s’han efectuat els treballs corresponents a la
determinació tipològica de la propietat cadastral de les finques forestals
de la Generalitat de Catalunya a la demarcació de Girona.
També s’han continuat desenvolupant els treballs corresponents a
l’actualització i el manteniment del Sistema d’Informació de Forests
Públiques i Camins Ramaders. S’ha digitalitzat i incorporat al Sistema tota
la documentació relativa a les forests públiques ubicada a l’arxiu de la
Direcció General del Medi Natural.
S’han rebut 125 consultes referents a titularitat de terrenys públics o
possibles afectacions d’infraestructures i projectes diversos sobre forests
públiques.
D’altra banda, s’ha continuat la tramitació de 24 expedients
d’atermenament, fitament o reconeixement de límits de forests públiques.
253
S’ha certificat la gestió forestal
sostenible pel sistema FSC
d’11.294 noves hectàrees de
forests propietat de la Generalitat
de Catalunya.
Certificació forestal
S’ha certificat la gestió forestal sostenible pel sistema FSC d’11.294
noves hectàrees de forests propietat de la Generalitat de Catalunya,
corresponents a 25 forests. Aquestes forests ja estaven certificades
mitjançant el sistema PEFC (Programme for the Endorsement of Forest
Certification).
Camins ramaders
Durant l’any 2008 s’ha recopilat, reproduït i classificat tota la informació
referent als camins ramaders de Catalunya que es trobava a l’arxiu de la
Direcció General del Medi Natural. Tota la informació i la documentació
digital generada s’ha introduït al Sistema d’Informació de Forests
Públiques i Camins Ramaders.
També s’ha iniciat la tramitació de la classificació dels camins ramaders
de 41 municipis. Així mateix, s’ha aprovat la classificació dels camins
ramaders de 6 termes municipals, amb una longitud total de 108,2 km de
camins. S’ha iniciat també la tramitació de l’atermenament parcial de dos
camins ramaders classificats.
D’altra banda, s’han estudiat 48 consultes (i s’hi ha donat resposta)
referents, en gran part, a l’afectació que les noves infraestructures
planejades al territori (com el TGV, les concentracions parcel·làries
derivades del canal Segarra–Garrigues, les noves carreteres o les
modificacions del traçat de les ja existents) poden tenir sobre els camins
ramaders classificats. En aquest mateix sentit s’ha continuat la tramitació
de l’expedient de modificació de la classificació dels camins ramaders de
dos termes municipals.
Finalment, s’han tramitat 25 ocupacions que afecten terrenys de camins
ramaders.
Inversions en defensa i protecció del patrimoni forestal
El conjunt d’inversions en defensa i protecció del patrimoni forestal de
la Generalitat de Catalunya, fetes des de la Secció de Gestió de Boscos
Públics ascendeix a un pressupost de 545.929,35 €, repartits en les
actuacions següents:
• Classificació de camins ramaders a Barcelona, Tarragona i les Terres de
l’Ebre.
• Atermenament d’un camí ramader a Mont-roig del Camp.
• Auditoria per a la certificació forestal FSC de forests propietat de la
Generalitat de Catalunya.
• Actualització i manteniment del Sistema d’Informació de Forests
Públiques i Camins Ramaders.
• Regularització cadastral de les forests de la Generalitat de Catalunya a
Girona.
• Actualització i digitalització de l’arxiu dels expedients de forests
públiques i camins ramaders de la Direcció General del Medi Natural.
• Redacció de projectes d’ordenació de diverses forests de la Generalitat
de Catalunya (expedient plurianual 2007-2008).
• Redacció d’una proposta d’instruccions d’ordenació forestal.
254
• Redacció del projecte d’ordenació de tres forests del Pallars Sobirà
seguint criteris per a la protecció de la població de gall fer.
• Desenvolupament del programa Dríada de gestió de dades d’inventari
forestal.
Propostes normatives
• S’han conclòs els treballs de redacció d’una proposta d’instruccions
per a la redacció d’ordenació forestal.
• Ha continuat la revisió dels procediments que afecten la gestió de les
forests públiques i els camins ramaders.
Plans d’actuació forestal i de pastures
Durant el 2008 les inversions que s’han portat a terme són les que
es presenten en els quadres adjunts, agrupades per comarques i
separades per tipus d’actuació (quadre III), amb les unitats indicadores
corresponents:
• M3 (formigó, escullera o maçoneria) per a les hidrotècnies.
• M3 (aigua embassada) per als punts d’aigua.
• Ha (superfície de treball) per a reforestacions, treballs silvícoles i
plagues.
• Km per a xarxa viària.
Els indicadors es refereixen a la part dels projectes executada al llarg de
l’any 2008, també hi poden figurar obres que, tot i haver-se iniciat durant
anys anteriors, s’han certificat en l’exercici esmentat.
Aquestes obres i actuacions s’han desenvolupat bàsicament en el marc
dels plans economicofinancers de l’empresa pública Forestal Catalana SA,
aprovats en data 18 d’abril de 2006 i 13 de maig de 2008, i en el marc del
Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient i la Comunitat
Autònoma de Catalunya sobre actuacions de la Direcció General per a la
biodiversitat en matèria de «restauració hidrologicoforestal» signat el 6 de
juliol de 2006 (BOE 13/09/06).
Descripció de les actuacions
Si bé totes les actuacions tenen un objectiu comú, en concordança amb
la tasca assignada pel DMAH a la Direcció General del Medi Natural,
cadascuna té uns objectius propis.
Xarxa viària forestal
Les inversions fetes per millorar camins forestals van dirigides a l’obtenció
de diversos objectius: conservació i millora de la xarxa existent, obertura
de noves pistes necessàries per al desenvolupament i la posada en
producció de masses forestals, i adequació d’accés per als vehicles
destinats a l’extinció i prevenció d’incendis forestals.
Cal tenir en compte que en altres actuacions també es destina una
quantitat important del pressupost a la millora i el condicionament de
camins que són necessaris per a l’execució de les obres i els treballs
forestals. Per tant, aquestes actuacions sobre vials tenen un caràcter
d’obres complementàries.
255
Destaca en aquesta anualitat com a obra més significativa:
• Actuacions de millora i consolidació de la xarxa forestal entre Bagà,
Gisclareny i Saldes.
Aforestació, reforestació, millora i desenvolupament forestal
Aquesta partida es destina, principalment, a la restauració de zones
degradades per efecte de la pèrdua de sòl, a conseqüència de l’eliminació
de la vegetació causada pels incendis forestals.
Per a l’elecció de les zones per reforestar s’ha tingut en compte, a més de
l’índex de degradació, la recurrència dels incendis en una mateixa zona i
la seva capacitat de regeneració natural. La intervenció en aquestes zones
quan afecta terrenys forestals de propietat particular es fa mitjançant la
signatura de convenis.
Destaquen com a obres més significatives:
• Restauració mitjançant reforestació de zones degradades per incendis
forestals a Sant Llorenç del Munt-Gallifa i la zona d’actuació urgent
(ZAU) Bages-Berguedà.
• Restauració de zones degradades afectades per incendi forestal a la
serra de Montmaneu (Segrià).
• Restauració de zones cremades a Mas Cunill.
• Reforestació i restauració de la coberta vegetal a Ca n’Oller.
Així mateix, els treballs silvícoles s’han centrat, principalment, en l’eliminació
de matolls per tal de reduir la càrrega de combustible (tractaments
preventius) i en la selecció i aclarida de les masses forestals per millorar la
producció, la qualitat de la fusta i afavorir la biodiversitat d’espècies.
Destaquen per la seva importància:
• Actuacions per a la restauració forestal i mediambiental de les zones
afectades pels incendis de 2005 a Catalunya (Bages).
• Correcció hidrologicoforestal i protecció del sòl a les conques del riu
Tordera.
• reballs silvícoles a Mas Puignau.
• Realització de tractaments silvícoles a la forest Comunals i Solà de Ventolà.
• Tractaments silvícoles de millora de la massa forestal i de prevenció
d’incendis en les reforestacions joves de la Vall, el Collet i Mas d’en
Calàs i altres.
Lluita contra l’erosió, protecció del sòl i defensa contra allaus
En les conferències de Nacions Unides sobre l’aigua (Mar del Plata, 1977)
i sobre desertització (Nairobi, 1977) va quedar establerta la necessitat de
considerar els recursos d’aigua, sòl i vegetació de manera integrada en el
marc de la conca vessant.
La Llei d’aigües estableix l’obligació que els plans hidrològics de
conques vagin acompanyats dels de restauració hidrologicoforestal i de
conservació de sòls.
256
Tot això evidencia el reconeixement explícit de la importància de les
masses forestals, que ocupen les capçaleres i zones mitges de les
conques, en la conservació dels recursos d’aigua i sòl. A la consecució
d’aquesta finalitat es destinen les inversions aplicades a la lluita contra
l’erosió.
En aquest sentit, les actuacions es concreten en la realització
d’hidrotècnies (dics, esculleres, murs...) per al control del fenomen
torrencial que ocasiona grans pèrdues de sòl i, d’altra banda, en la millora i
conservació dels boscos que regulen el cicle hidrològic.
Com a actuacions més significatives destaquen:
• Correcció i defensa de marges en conques i subconques del riu Segre
(Alt Urgell).
• Restauració hiodologicoforestal a les conques dels rius aigua de Valls,
Saldes i Bastareny (Berguedà).
• Obres de restauració hidrologicoforestal a la Val d’Aran.
Perímetres de protecció prioritària (PPP) i infraestructura per a la prevenció
d’incendis
Els incendis forestals a tota l’àrea mediterrània constitueixen la causa més
important de destrucció de les masses forestals. És per això que la lluita
contra aquests incendis és un dels objectius primordials en la conservació
dels boscos.
Dels dos grups d’accions que intervenen en la defensa contra els incendis
forestals, l’extinció i la prevenció, és aquesta última la que correspon al
DMAH i es concreta en dos àmbits diferents:
a) La redacció dels plans de prevenció d’incendis forestals dels PPP.
b) L’execució de treballs silvícoles, la millora i el manteniment de camins
forestals i punts d’aigua. En general, les actuacions portades a terme
en els PPP estan dirigides principalment a delimitar zones forestals
mitjançant franges perimetrals que poden impedir la propagació dels
incendis i evitar el desenvolupament de grans incendis forestals.
Aquests treballs es complementen amb la vigilància, sensibilització i
detecció d’incendis.
Com a actuacions més significatives destaquen:
• Constitució d’àrees de baixa càrrega de combustible al PPP les
Gavarres.
• Treballs de prevenció d’incendis al PPP Tivissa-Vandellós-LlaberiaPradell Fase I.
• Treballs de prevenció d’incendis al PPP del massís de Cadiretes.
• Millora de les infraestructures per a la prevenció i extinció d’incendis al
Solsonès. PPP Biosca-Basella-Solsonès.
Millora de pastures
Comprèn les actuacions de construcció i millora d’infraestructures per
a la pastura extensiva, com abeuradors, passos, tancaments, etc., i
Comprèn les actuacions
de construcció i millora
d’infraestructures per a la
pastura extensiva.
257
la promoció de la pastura per mantenir franges de baixa càrrega de
combustible en zones d’alt risc d’incendi.
Les actuacions més importants han estat:
• Proposta de control de combustible mitjançant pastura al PPP G3
(Montgrí-Muntanya Gran). Sector Montgrí.
• Manteniment de forests d’utilitat pública (UP) a la comarca del
Berguedà.
Resum d’actuacions
En el quadre següent es presenten les actuacions agrupades per unitats
indicadores i tipus d’actuació.
Tipus d’actuació
Quantitat
Reforestacions
345,87
Tractaments culturals de boscos
i de prevenció d’incendis forestals*
3.911,95
Condicionament i construcció
de camins forestals
324,72
Lluita contra l’erosió i protecció del sòl5.804,35
Reconstrucció i millora de punts d’aigua
1.656,87
Tractaments contra plagues forestals
18.355,13
Millora de pastures
11
Unitat indicadora
ha
ha
km
m3 d’estructures construïdes
m3 d’aigua emmagatzemada
o embassada
ha
actuacions
* Gairebé la meitat corresponen a tractaments culturals efectuats mitjançant pastura del
sotabosc.
Foment i ordenació de la producció forestal
Estudis, recerca, desenvolupament i innovació
La Secció d’Ordenació de la Producció Forestal col·labora directament
en la recerca, el desenvolupament i la innovació del sector forestal
majoritàriament per mitjà dels dos centres de recerca i transferència
tecnològica en aquest sector de Catalunya, el Centre de Recerca i
Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
(CTFC), amb els quals manté contractes-programa de vigència plurianual
per a l’execució de diferents projectes.
Contracte-programa amb el CREAF
El 12 de desembre del 2005 es va signar el contracte-programa 20052008 entre la Generalitat de Catalunya i el CREAF, com a instrument
de planificació, gestió de la recerca i programació dels objectius i del
finançament del CREAF. L’objecte del contracte és enfortir el marc de
relacions entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el CREAF,
actualitzar la missió i els objectius del CREAF, especificant les seves
aportacions a les polítiques del Govern de la Generalitat, i dotar el CREAF
dels mitjans necessaris per continuar complint els seus objectius.
El treball específic portat a terme durant l’anualitat 2008 dins el marc
d’aquest contracte-programa ha estat:
258
1. Generació i actualització de dades del Sistema d’Informació dels
Boscos de Catalunya (SIBOSC). Processament de la informació de
camp obtinguda i càlcul de variables dasomètriques i dendromètriques
correlacionades amb la informació aportada pel LIDAR. L’import per la
realització dels treballs ha estat de 47.675,00 €.
Contracte-programa amb el CTFC
El 30 d’agost del 2006 es va signar el contracte programa 20062009 entre la Generalitat de Catalunya i el CTFC, com a instrument
de planificació estratègica, de gestió de la recerca, la difusió del
coneixement i de millora de la qualitat del sector forestal i del
desenvolupament rural. L’objecte del contracte-programa és establir
el marc de relacions entre la Generalitat de Catalunya i el CTFC, dotar
el CTFC dels mitjans necessaris per a l’assoliment dels seus objectius,
determinar la participació de la Generalitat de Catalunya en la definició
i programació dels objectius i en el finançament del CTFC. La dotació
prevista per a aquest contracte plurianual per part del DMAH és de
4.386.286,07 €, dels quals 1.112.291,06 € són aportacions específiques
a través de convenis.
Els treballs específics portats a terme durant l’anualitat 2008 en el marc
d’aquest contracte-programa han estat dins d’aquesta secció:
• Actuacions de suport al DMAH —projectes emergents de biomassa.
Estudis bàsics per fomentar la biomassa per produir calor. L’import ha
estat de 51.778,55 €.
• Manteniment i millora de la web de l’Observatori Forestal Català.
Creació d’una borsa de productes del bosc i de treball per a productors,
rematants, empreses forestals i consumidors. L’import ha estat de
16.124,00 €.
• Quantificació de la producció i diversitat de bolets al Paratge Natural
d’Interès Nacional de Poblet per un import de 8.962,00 €. S’ha fet
l’estimació del potencial micològic de les espècies de Pinus pinaster,
Pinus sylvestris, Pinus halepensis i Quercus ilex, i s’ha elaborat el mapa
de distribució del potencial productiu i la difusió dels resultats.
• Avaluació i caracterització dels danys causats per l’acció del vent i
la neu en masses de Pinus uncinata, Pinus sylvestris i Abies alba del
Pirineu català (Fase I). L’import ha estat de 27.827,00 €. En primer
terme s’han caracteritzat els danys i s’han delimitat les zones amb risc
elevat d’experimentar danys. Posteriorment s’han quantificat els danys,
s’han cartografiat els rodals afectats i s’han proposat eines i actuacions
silvícoles adequades.
• Gestió del Quercus pyrenaica a les muntanyes de Prades mitjançant
l’agrupació de petits propietaris forestals (Fase I) per un import de
33.026,00 €. En aquesta fase s’han analitzat i cartografiat les dades
relatives a la roureda i s’ha elaborat un cens de propietaris.
• Accions específiques de difusió, divulgació i promoció del conreu de
la tòfona negra. L’import ha estat de 31.407,36 €. S’ha donat un servei
d’extensió agrària de qualitat als pagesos que s’inicien en el cultiu i
que han plantat en campanyes anteriors, s’ha desenvolupat el teixit
associatiu del sector tofoner i s’ha aconseguit una extensió agrària de
conreu eficient amb mètodes de cultiu optimitzats.
259
• VI Fòrum de Política Forestal: Boscos i Societat en un context de canvi
global, reptes i oportunitats. L’import ha estat de 30.000,00 €.
• Guia del sector forestal de Catalunya, per un import de 50.452,99
€. Desenvolupa un model de gestió forestal sostenible a Catalunya
mitjançant la millora de la comunicació i el coneixement del sector
forestal català. El 28 de novembre té lloc la presentació oficial de la
Guia a la Cambra de Comerç de Manresa i se n’editen 2.500 còpies en
format paper i 1.000 còpies en suport digital per a la divulgació.
Conveni de col·laboració amb el CTFC en el marc del GEIE FORESPIR
En data 26 de juny de 2007 es va concedir la subvenció al GEIE FORESPIR
per a la preparació de projectes de cooperació franco-espanyola en els
sectors forestals i mediambientals en el marc del programa Interreg III
a Espanya-França, per una quantitat bianual (2007-2008) de 30.000 €.
L’import de l’anualitat 2008 és de 17.360 €.
Fitxes d’activitat de recerca, desenvolupament i innovació
Al llarg de l’any 2008 s’han mantingut reunions amb l’àrea de coordinació
del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica
(CIRIT), i s’han elaborat les fitxes d’activitat de recerca, desenvolupament i
innovació mitjançant l’aplicació IRENEU, a fi que les avaluï el CIRIT.
També a través de l’aplicació IRENEU s’han elaborat les fitxes sobre la
planificació del Pla per a la recerca i la innovació per als anys 2009-2012.
Foment de la producció forestal
Fusta
Aquest any 2008 s’ha atorgat una subvenció a la Fundació Privada
Institut Català de la Fusta per a les activitats programades relacionades
amb l’estudi de les propietats tecnològiques de Pinus halepensis,
Pinus radiata, Pinus pinaster i Fagus sylvatica de Catalunya. La dotació
econòmica prevista per a aquest estudi plurianual per part del DMAH és
de 273.424,00 €, dels quals 82.274,00 € es destinen l’any 2008.
Projecte europeu UNCI’PLUS
S’ha col·laborat amb el Parc Natural Regional del Pirineu Català (PNRPC),
l’Oficina Nacional Forestal (ONF), el Centre Regional de la Propietat
Forestal de Llenguadoc-Rosselló (CRPF LR), el Centre Internacional de
Recerca Agrària pel Desenvolupament (CIRAD), el Centre Tecnològic
Forestal de Catalunya (CTFC) i l’Institut Català de la Fusta (INCAFUST) en
el projecte UNCI’PLUS presentat en el marc de la primera convocatòria
del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra
2007-2013 del FEDER. L’objectiu del projecte és identificar les poblacions
de Pinus uncinata, cartografiar-les, estimar les variables dendromètriques,
determinar una gestió per a cada tipus de població, així com determinar
les propietats tecnològiques d’aquesta fusta.
Suro
Atès que el DMAH considera l’interès de potenciar les activitats que
tenen com a objectiu contribuir a la cohesió social del sector forestal i a
l’afavoriment de la gestió forestal sostenible, i entre elles la gestió de les
sureres, s’ha fet una aportació a l’Institut Català del Suro de 100.000,00
260
€, per cobrir despeses de funcionament i activitats efectuades pel centre
esmentat durant l’any 2008. L’Institut Català del Suro té com a finalitat
essencial promoure i desenvolupar el sector surer en les vessants
de producció, transformació i comercialització mitjançant l’estudi,
la investigació, l’assessorament i l’assistència als organismes, les
associacions, les empreses i les persones relacionades amb el sector.
Durant l’any 2008 s’ha assistit al Centre de la Propietat Forestal un total de
6 ocasions per participar en la comissió tècnica delegada, la qual exerceix
tasques de revisió tècnica i proposta dels PTGMF i PSGF en representació
del Servei de Gestió Forestal.
Actuacions en prevenció d’incendis
Actuacions sota línies elèctriques
La Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat va aprovar l’any 2008
plans triennals de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona
d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica, expedients que han
estat presentats per diferents companyies del sector elèctric, d’acord amb
el Decret 268/1996, de 23 de juliol. En total s’han aprovat 6 expedients, 1
de línies d’alta tensió, i 5 de línies tensió mitjana i baixa.
L’aprovació d’aquests documents comporta que per al període (20082011) es portin a terme treballs de reducció de la vegetació en uns 627 km,
que es distribueixen aproximadament en 140 km sota línies d’alta tensió,
115 km de tensió mitjana i 372 km en baixa tensió.
La suma de plans triennals en vigor per a l’any 2008 representa actuar en
un total de 12.679 km; que suposen la realització de treballs en 996 km en
alta tensió, 5.378 km en tensió mitjana i 6.305 km en baixa tensió.
Els objectius principals d’aquests treballs planificats són els següents:
• Eliminació de la possibilitat d’inici d’incendi forestal per contacte entre
la vegetació i el conductor del fluid elèctric.
• Reducció de perill d’ignició i de la intensitat del foc en cas d’inici,
motivada per la reducció quantitativa de matoll i, per tant, de
combustible. Qualitativament s’eliminen les parts aèries mortes de
matolls, els arbustos més piròfils i els arbres que hi hagi dins del
corredor amb una distància inferior a la reglamentària.
• Aplicació d’una silvicultura de prevenció per substituir espècies de matoll
per altres de menys piròfiles, alhora que es beneficia el desenvolupament
d’arbres que reduiran el matoll a causa de la competència.
Des de la Secció s’han elaborat 15 informes tècnics relacionats amb
l’aplicació del Decret pel qual s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis sota línies elèctriques i s’han resolt diferents consultes
relacionades amb el tema.
Actuacions sobre les àrees d’influència en carreteres
L’any 2008 la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat ha aprovat
2 plans de neteja i manteniment en les zones d’influència de les vies de
261
comunicació, expedients que han estat presentats d’acord amb el Decret
130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.
Generació de restes vegetals en períodes i zones d’alt risc d’incendi
forestal
S’han emès 4 resolucions a diferents organismes, empreses i particulars
per poder dur a terme treballs forestals generadors de restes vegetals
durant el període comprés entre el 15 de juny i el 15 de setembre, que es
correspon amb l’època d’alt risc d’incendi.
Foment i gestió dels terrenys forestals
Biomassa forestal
Les actuacions dutes a terme pel DMAH al llarg de l’any 2008 en matèria
d’impuls de l’aprofitament energètic de la biomassa forestal continuen
les línies acordades en el marc del projecte europeu 5EURES, i es poden
agrupar en:
• Actuacions destinades a la divulgació de l’ús de la biomassa forestal.
• Potenciació de l’assessorament per a l’avaluació del recurs
d’aprofitament de biomassa forestal a les iniciatives emergents.
• Altres actes amb temàtica sobre biomassa forestal.
Les accions concretes que s’han desenvolupat durant el 2008 per a cada
grup definit anteriorment corresponent a aquesta secció han estat:
Actuacions destinades a la divulgació de l’ús de la biomassa forestal:
• Participació en les jornades «La biomassa en el Lluçanès.
Desenvolupament rural i sostenible» amb la presentació de La
biomassa a Catalunya.
• Participació en les jornades sobre l’aprofitament energètic forestal
organitzades pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà, amb la
presentació «Estat actual de la biomassa energètica a Catalunya.
Resultats del projecte 5EURES».
• Participació en el curs per a la instal·lació de calderes de biomassa amb
la presentació «Introducció a la biomassa forestal».
• Actualització de la web del Servei de Gestió Forestal amb contingut
nou i informació nova sobre la temàtica específica de biomassa
forestal.
• Organització d’unes jornades tècniques sobre la biomassa forestal a
Catalunya i tipus d’instal·lacions als tècnics del DMAH.
Potenciació de l’assessorament per a l’avaluació del recurs d’aprofitament
de biomassa forestal a les iniciatives emergents:
Enguany s’ha prioritzat la participació/assessorament en tota la cadena
econòmica del sector de la biomassa, es destaquen les accions següents:
• Redacció del Pla estratègic d’aprofitament energètic dels boscos del
Pallars Sobirà. Fase I: acció pilot a la zona sud de la comarca (municipis
de Soriguera, Sort, Baix Pallars i Rialp).
262
• Assessorament i suport a diferents municipis i consells comarcals per
fomentar la instal·lació de calderes de biomassa forestal per escalfar
edificis municipals, tant en aspectes tècnics com en viabilitat econòmica.
• Reunions amb empreses i visita d’instal·lacions de fabricació de
pèl·lets.
• Reunions amb diferents comercials de calderes d’estella.
Altres actes amb temàtica sobre biomassa forestal:
• Participació en la fira Expobioenergía de Valladolid.
• Participació en la fira Bois Énergie sobre calderes de biomassa i
maquinària a Lons de Saunier (França).
• Visita tècnica i assessorament d’un polígon industrial a Amel (Bèlgica),
on hi havia instal·lada una serradora, una planta de generació elèctrica
amb biomassa forestal i una fàbrica de pèl·lets.
• Presentació de sol·licituds per a la participació en projectes europeus
amb temàtica de desenvolupament de la biomassa forestal a Catalunya
dins del programa INTERREG IV-C.
Aprofitaments forestals
• Tramitació d’adjudicació de l’aprofitament de fusta cremada a la forest
patrimonial Ribera de la Noguera Ribagorçana, elenc L- 1.053 del terme
municipal d’Almenar.
• Durant l’any 2008, s’han elaborat 4 informes sobre recursos d’alçada,
relacionats amb aprofitaments forestals prèviament denegats, un dels
quals, per desarrelament de suro.
• S’han assessorat diverses consultes sobre tràmits d’aprofitaments.
Bolets
S’ha reeditat la publicació de les fitxes elaborades durant l’exercici
anterior amb l’objectiu de divulgar i conscienciar la població sobre
diferents aspectes relacionats amb la recol·lecció de bolets i amb la
protecció de l’entorn natural.
S’han elaborat 17.000 jocs compostos per 10 fitxes descriptives
d’espècies de bolets, per un import d’11.886,52 €.
Aquests jocs s’han distribuït entre diferents Serveis Territorials, les Escoles
Verdes i els parcs naturals que n’han esgotat les existències, i encara hi ha
més sol·licituds.
La pinya i el pi pinyer
S’han resolt diferents consultes relacionades amb la normativa vigent, tant
internes com externes.
Durant l’any 2008 s’han expedit un total de 1.597 llicències per a la
recollida de pinyes, de les quals, 42 corresponen a llicències col·lectives
per a la recollida de pinya i 1.555 a llicències individuals.
Rompudes
Durant l’any 2008, la Secció d’Ordenació de la Producció Forestal ha
tramitat a la unitat jurídica de la Direcció General del DMAH 2 informes
263
de rompudes que havien presentat recurs d’alçada. Així mateix, s’han
elaborat dins d’aquest tema tres informes més.
Denúncies-expedients sancionadors
S’han fet informes-proposta de 5 expedients sancionadors relacionats
amb obertura de pistes, rompudes, tales, etc.
Conservació de la biodiversitat
S’han repartit tríptics i més documentació ambiental a diferents
organismes públics i particulars, de verd nadalenc, bolets, biomassa i pi
pinyer, amb l’objectiu d’ampliar la divulgació d’aquests productes cada
vegada més importants des del punt de vista social i econòmic.
Boix grèvol (Ilex aquifolium) i margalló (Chamaerops humilis)
D’acord amb l’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de
plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya, s’han autoritzat 4
expedients de transplantaments de margalló.
S’ha autoritzat el transplantament d’individus de boix grèvol en l’obra de
construcció de la línia elèctrica a 400 kV Senmenat-Vic-Bescanó, la poda
dels individus de boix grèvol situats al marge del camí i la recollida de
llavors o parts de planta, per garantir material forestal de reproducció per a
la reposició de fallades.
Millora i conservació de recursos genètics forestals
Projecte de localització i inventari de fonts llavoreres i rodals per a la
recollida de material de reproducció
El 2006 es va fer un encàrrec de serveis a l’empresa Forestal Catalana, de
caràcter plurianual fins al 31 de desembre del 2009, per a la realització d’un
estudi sobre la localització i l’inventari de rodals per a la recollida de llavors
de categoria identificada i seleccionada per a la repoblació amb espècies
autòctones forestals, a fi de complir amb el contingut que recull el Reial
decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials de
reproducció i poder així, disposar d’un nombre superior de masses forestals
de les quals obtenir llavor certificada. L’import total de l’encàrrec ascendeix
a 227.312,13 €, i s’ha assignat per al 2008 l’import de 59.780,36 €.
Procediment d’aprovació de nous materials de base
L’any 2006 es va aprovar l’Ordre MAH/596/2006, de 20 de novembre, per
la qual s’estableix la relació de materials de base per a la producció de
materials forestals de reproducció de categoria identificada a Catalunya.
En total s’hi van incloure 72 fonts llavoreres i/o rodals inexistents fins a
l’actualitat.
A principis del 2008 es va iniciar el procés de modificació d’aquesta ordre
per fer un canvi de procediment per a l’aprovació dels nous materials de
base, i s’ha proposat ampliar el Catàleg de material de base amb un total
de 81 fonts llavoreres.
Autorització de recollida de material de reproducció
Es van resoldre positivament 6 sol·licituds d’autorització de recollida de
llavors en rodals selectes i/o fonts llavoreres per a les espècies Pinus
264
halepensis, Betula pendula, Pinus nigra, Pinus uncinata, Pinus sylvestris i
Quercus pyrenaica en boscos de caràcter públic.
Comitè de Millora i Conservació dels Recursos Genètics Forestals
Durant l’any 2008 s’ha participat en dues reunions del Comitè de Millora i
Conservació de Recursos Genètics Forestals a Madrid.
S’han organitzat trobades amb planters interessats en la comercialització
de llavor autòctona.
Es va fer una visita tècnica al Banc de Llavors i Programes de Conservació
Genètica de la Comunitat Autònoma Valenciana amb l’objectiu d’iniciar
plans de conservació a Catalunya.
També s’ha assistit al curs de «Semillas y plantas forestales para los
bosques del futuro» impartit a Valsaín (Segòvia) l’octubre d’aquest mateix
any.
Col·laboracions i assistències
S’ha col·laborat amb l’IRTA per a la localització d’espècies de ribera
que eren d’interès pels seus estudis, cercant noves fonts llavoreres i
proporcionant informació de les que ja estan incloses al catàleg.
S’han atès un total d’11 sol·licituds d’informació en relació amb els
materials de base publicats de diferents planters i professionals
interessats.
Projecte EUFORGEN
Es col·labora amb la coordinadora responsable del projecte a Espanya
EUFORGEN (Comunitat Europea del Programa de Recursos Genètics
Forestals).
El projecte EUFORGEN és un mecanisme de col·laboració entre els països
europeus per promoure la conservació i la utilització sostenible dels
recursos genètics forestals. El programa es va crear l’octubre de 1994 per
aplicar la Resolució S2 d’Estrasburg (Conservació dels recursos genètics
forestals), de la primera Conferència Ministerial sobre la Protecció dels
Boscos a Europa (MCPFE), celebrada a França el 1990.
La d’EUFORGEN va començar el gener de 2005 i se centra en la promoció
d’un ús adequat dels recursos genètics forestals com a part integrant de
l’ordenació forestal sostenible. D’aquesta manera, els objectius d’aquesta
fase III són: promoure l’aplicació pràctica de la conservació genètica i
l’ús adequat dels recursos genètics com a part integrant de l’ordenació
forestal sostenible, facilitar el desenvolupament de mètodes per conservar
la diversitat genètica dels boscos europeus i recopilar i difondre informació
fidedigna sobre els recursos genètics forestals a Europa.
Informació i anàlisi estadística
El 2006 es va fer un encàrrec de serveis a l’empresa Forestal Catalana,
de caràcter plurianual, per a la informació, recopilació i validació de les
estadístiques de producció forestal, amb l’objectiu d’aportar la informació
que preveu el programa estadístic de l’Idescat i del Ministeri de Medi
Ambient i Medi Rural i Marí, i ser més eficaç en la resposta a consultes
265
externes sobre informació forestal d’aprofitaments, sector empresarial
i estudis impulsats pel DMAH. L’import total de l’encàrrec ascendeix a
227.969,67 €, la part assignada al 2008 és de 59.935,54 €.
Comitè d’Estadística Forestal
S’ha assistit a la 7a reunió del grup de treball d’estadístiques forestals per
a la biodiversitat organitzat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i
Marí.
Estadístiques
Des de l’any 2006, l’encarregat de trametre les dades corresponents a tot
Catalunya a la Direcció General per a la Biodiversitat del Ministeri de Medi
Ambient i Medi Rural i Marí és la Direcció General del Medi Natural del
DMAH, delegada a aquesta secció.
Com cada any, s’han elaborat les estadístiques forestals de l’any anterior
basant-se en l’article 28 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.
D’acord amb la col·laboració amb el programa de l’Idescat, s’han
recopilat, validat i presentat les estadístiques de superfície de rompudes
i repoblacions forestals per comarca corresponents al 2007 per a tot
Catalunya, tant en superfície pública com privada. Els resultats globals per
a aquest any han estat els següents:
Repoblacions
Superfície (ha)
Barcelona
279,28
Girona
62,77
Lleida453,33
Tarragona
0,00
Terres de l’Ebre
0,00
Total
795,38
Rompudes
Superfície (ha)
Barcelona
164,46
Girona
83,38
Lleida40,08
Tarragona43,88
Terres de l’Ebre56,95
Total
388,75
El desglossament d’aquestes dades estadístiques es fa per províncies,
diferenciant les actuacions desenvolupades en superfície pública i
privada. A continuació, s’exposen els valors totals d’aprofitaments fusters
de l’any 2007:
Aprofitaments fusters
Província
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Total
Coníferes (m3)
Planifolis (m3)
186,69544,011
138,075
95.536
111,6735,372
6,762
9
443,205
153.919
Total (m3)
Llenyes (t)
230,70652,122
233,611
65,971
117,045
13,302
15,762
3.695
597.124
135,09
D’altra banda, d’acord amb el Pla estadístic nacional 2005-2008 (Reial
decret 1911/2004, de 17 de setembre, pel qual s’aprova el Pla estadístic
nacional) i concretament en el Programa anual 2008, aprovat pel Reial
266
decret 1575/2006, de 22 de desembre, s’ha procedit a l’obtenció i la
recopilació de les dades següents:
•
•
•
•
•
•
Aprofitaments de fusta i llenya.
Altres productes forestals.
Caça i pesca.
Producció de materials forestals de reproducció.
Repoblacions forestals.
Planificació.
Periòdicament es revisen i s’actualitzen les dades estadístiques que
figuren a Internet i en les pàgines webs de l’Idescat i del DMAH.
Sanitat forestal
El grup de treball de sanitat forestal, integrat en el Servei de Gestió
Forestal del Departament des de l’any 2005, té com a finalitat aconseguir
la realització de diferents experiències, estudis biològics, seguiments de
cicles biològics de diferents agents patògens, portant a terme la posada
a punt de diferents mètodes de control sobre els paràsits que puguin
constituir plaga als boscos catalans.
• Per desenvolupar aquesta tasca en les zones forestals, es col·labora
amb les àrees del Medi Natural dels Serveis Territorials, els tècnics
comarcals i el Cos d’Agents Rurals, el personal tècnic dels parcs
naturals i nacionals.
Principals accions portades a terme l’any 2008
Les accions més significatives econòmicament s’han concretat en
l’execució de dues campanyes de tractaments fitosanitaris per mitjans
aeris per al control de la processionària del pi (Thaumetopoea pyticampa)
i la Catocala nymphaea, així com un projecte d’encàrrec a Forestal
Catalana SA per al seguiment i l’experimentació sobre diferents paràsits,
subministrament de materials i personal implicat en el desenvolupament
de les tasques, que consta d’un biòleg, un encarregat i quatre peons.
Les actuacions més rellevants han estat les següents:
• Seguiment de les poblacions de processionària del pi (Thaumetopoea
pyticampa) i Catocala nymphaea, Lymantria dispar i Tortrix viridiana,
etc., delimitació cartogràfica de les zones objecte de control
i tractament aeri amb productes fitosanitaris de 16.000 ha de
processionària i 2.300 ha de Catocala. Subministrament d’un centenar
de trampes de feromones per controlar la processionària.
• Perforadors (Ips acuminatus, Ips sexdentatus, Tomicus sp., Pisodes sp.,
Hylobius sp.). Seguiment i experimentació amb trampes de feromones
per controlar els perforadors. Utilització de punts esquer amb els
insectes amb els quals encara no s’han sintetitzat feromones eficaces.
• Seguiment i distribució del mosquit tigre a Catalunya amb paranys de
mostreig i informe de les àrees afectades.
• Aplicació d’herbicides a diferents parcel·les per al control del sotabosc,
tractant de manera localitzada i selectiva les soques dels diferents
arbres i arbustos, amb diferents matèries actives.
267
• Durant aquest any s’ha fet un seguiment de manera general de les
zones més afectades per la sequera.
Estudis i col·laboracions amb altres centres públics
• Corc del suro (Coraebus undatus) i perforador de l’alzina surera
(Platypus cylindricus). Estudi de la biologia d’aquests paràsits i anàlisi
de diferents tècniques experimentals de control en col·laboració amb
el Ministeri de Medi Ambient, CSIC, Universitat de Lleida, propietaris
forestals i les comunitats autònomes d’Andalusia, País Valencià i
Extremadura.
• Caparreta de l’alzina (Kermococcus vermilio). Amb la col·laboració de
la Universitat de Barcelona en l’estudi de la biologia, la dinàmica de la
població i els mètodes de control.
• Xancre del castanyer (Cryphonectria parasitica). En col·laboració
amb el Centre Tecnològic Forestal per a la utilització amb soques
hipovirulentes per controlar el xancre.
Plagues de quarantena
Els dos paràsits més importants i sobre els quals es fan mostrejos tant als
boscos com a les indústries fusteres, informació als propietaris forestals
i seguiment als nostres boscos són: el fong Fusarium circinatum i el
nemàtode Bursaphelenchus xylophilus.
Altres plagues sobres les quals es fan seguiments
L’any 2008 els principals paràsits sobre els quals s’ha hagut de prendre
mesures de control o estudi han estat: Ocnerostoma friesei, Euproctis
chrysorrhoea, Rhynchophorus ferrugineus.
També s’estan fent observacions sobre el fong Thyriopsis halepensis,
sobretot en les masses de Pinus pinea a la zona litoral.
Pressupost econòmic
Les inversions fetes en aquesta línia d’actuació tenen com a objectiu
principal regular i controlar el nivell de població de diversos insectes
fitopatològics (plagues forestals) per mantenir-ne l’equilibri natural i reduir
els danys que produeixen a les masses forestals. En total el 2008 s’hi han
invertit 762.282,67 €.
Servei de parcs
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Valors que s’han de protegir
• Interès geològic: geomorfologia d’origen glacial sobre roques
granítiques, valls en U, circs i agulles. Estanys formats per
sobreexcavació glacial i processos de rebliment (zona d’Aigüestortes).
• Interès faunístic: hàbitat d’espècies protegides com l’almesquera, la
marta, el tritó pirinenc, etc.
• Interès botànic: gran diversitat de flora boreoalpina i articoalpina,
amb presència representativa d’espècies endèmiques i rares. Boscos
extensos i ben conservats d’avet i de pi negre.
• Interès paisatgístic: impressionant relleu que compta amb més de
200 estanys i paratges tan emblemàtics com els Encantats o el planell
d’Aigüestortes.
268
• Zona d’importància internacional per a la conservació de zones
humides (conveni Ramsar).
Administració
S’han emès 71 informes i s’han repartit 344 targetes de pas de veïns, 95
de servei de transport públic, 18 de propietaris, 39 de vehicles de servei i 9
per a persones amb mobilitat reduïda.
S’han donat i s’ha fet el seguiment de 12 permisos especials d’obres, 46
d’investigació, 57 de fotografia, 21 d’altres (per sobrevolar i curses) i 9
d’activitats formatives.
En aplicació del règim d’autonomia econòmica s’han executat 214
propostes de despesa.
Patrimoni natural
Cens d’estiu de l’isard (Rupicapra rupicapra) al Parc Nacional estricte i en
algunes àrees de la zona perifèrica. Els objectius han estat l’establiment
de la productivitat, el control visual de l’estat sanitari i el seguiment
poblacional. S’ha calculat una densitat de 8,74 exemplars per 100 ha i una
productivitat de 0,67 cabrits per femella. Es confirma la tendència a l’alça
poblacional al llarg dels darrers dos anys després de la forta davallada
provocada pel Pestivirus que va afectar aquesta espècie.
S’ha col·laborat amb TRAGSEGA en un seguiment via satèl·lit de diferents
exemplars d’isard, mitjançant la col·locació de collars GPS a 4. Els
individus es van capturar en diferents sectors del Parc; zona d’Amitges,
Planell de St. Esperit, Cubiesso i Tuc Salana.
S’han prospectat zones de cant de gall fer (Tetrao urogallus) a la vall de
Casós (TM de Vilaller) i de Riqüerna (TM de la Torre de Cabdella) amb
resultats negatius. Quant al seguiment de l’èxit reproductor, les 2 batudes
en línia fetes al Pallars Sobirà han donat com a resultat dos mascles, tres
femelles i 1 poll d’una llocada.
S’ha col·laborat amb el Pla de recuperació d’àmbit estatal del trencalòs
(Gypaetus barbatus) mitjançant el seguiment acurat de totes les
localitzacions del Parc i de la zona d’influència on es coneix la presència
de l’espècie. De les 6 localitzacions de reproducció controlades, tres han
tingut èxit reproductor amb 3 polls volats.
S’ha continuat amb els seguiments poblacionals de mussol pirinenc
(Aegolius funereus) i perdiu blanca (Lagopus mutus pyrenaicus). Dels 33
punts d’escolta de mussol pirinenc repartits en els dos dies de cens, han
donat positiu 20 punts. En total, descartant els dobles comptatges, han
estat detectats 7 mascles cantors. Del seguiment de perdiu blanca els
resultats obtinguts han estat de 34 adults i 27 polls de 8 llocades.
S’han efectuat dos estudis nous, un per determinar l’estatus poblacional
del corriol pit-roig (Charadrius morinellus) i el pardal d’ala blanca
(Montifringilla nivalis) i l’altre per determinar l’estatus poblacional del pelaroques (Tichodroma muraria). Del primer estudi no s’ha pogut establir una
269
taxa d’ocupació, atès que un cop finalitzada la temporada de mostreig
no es va detectar indici de presència de cap de les dues espècies. Per
contra, pel que fa al pela-roques, s’ha determinat una densitat, obtinguda
dins el conjunt de superfícies prospectades, de 0,65 parelles/km2. La
densitat estimada, segons l’hàbitat potencial disponible, assoleix uns
valors d’entre 0,3 i 0,43 parelles/km2 i representa el nucli més important de
reproducció de l’espècie del Pirineu català.
S’ha fet el seguiment d’itineraris preestablerts d’ós bru, per detectar
petjades, excrements i altres indicis, sense detectar-ne cap d’aquestes
espècies.
S’han detectat exemplars divagants de voltor negre (Aegypius monachus),
del projecte de reintroducció de l’espècie.
Com a novetats florístiques cal destacar la troballa de Vaccinium vitisidaeus, una espècie pròpia dels països nòrdics que es creia inexistent
als Pirineus catalans fins que Gamisans la va situar al port de Siguer, a
Andorra. També cal destacar la descoberta a les Raspes de Montorroio,
formant part d’una població espectacular, de la Vicia argentea, una
espècie que no havia estat mai citada a Catalunya.
Els resultats del seguiment de la processionària (Thaumetopoea
pitycampa) són la disminució significativa de les captures a tots els
sectors: zona d’Aigüestortes passant de les 1.203 a les 443, ribera de
Caldes de 1.466 a 837 i zona de Sant Maurici de 1.074 exemplars a 439.
El seguiment d’Ips acuminatus ha donat resultats diferents al sector
d’Espot i al sector de Boí. A Espot hi ha hagut un nombre similar de
captures a les del 2007 i molt superiors al 2005 i 2006. A Boí s’observa una
reducció progressiva des del 2006.
En la tercera campanya de seguiments dels ropalòcers, s’han trobat 1.761
exemplars de 38 espècies diferents, als quals cal afegir 88 determinats
quant a gènere.
Participació en un dels seguiments d’ocells comuns de Catalunya (SOCC)
de les xarxes de seguiment de la biodiversitat.
Seguiment de la qualitat de l’aigua de les fosses sèptiques dels refugis i de
l’aigua per al consum humà.
Continuació del banc de llavors del Parc. El nombre de tàxons recol·lectats
ha estat de 24, dels quals 13 són novetats taxonòmiques per al banc i 11
representen segones localitats.
Continuació del projecte de creació de l’hort de llavors autòctones del
Parc.
Recollida i retirada d’escombraries del Parc i la zona perifèrica a les àrees
de gran freqüentació. S’han recollit 394 kg de deixalles, 22 kg més que
l’any 2007.
270
Recerca/Participació
Finalització de la redacció del Pla estratègic del Parc. Document que
programa les actuacions estratègiques a mitjà termini en la zona
d’influència socioeconòmica. L’objectiu és aconseguir un agent actiu de
millora de la qualitat de vida de la població local, a partir de la conservació
dels valors naturals, la programació de serveis complementaris i la sinergia
dels diferents actors de la zona.
L’estudi geoarqueològic de la balma i la terrassa frontal de la cova
del Sardo, que completa l’excavació dels conjunts de cronologia
prehistòrica.
Estudi etnològic i dendrocronològic de l’explotació forestal menor en
espais d’alta muntanya: els collars de fusta de les esquelles.
Estudi de regeneració del pi negre a partir del 1950 en la zona límit del
bosc i efecte condicionant dels matollars subalpins.
A l’empara de l’Ordre PRE/1007/2008, d’11 d’abril (BOE 89-12/04/08),
per la qual s’efectua la convocatòria de l’any 2008, per a la concessió
dels ajuts del Programa nacional de projectes de desenvolupament
experimental en el marc del Pla nacional d’investigació científica,
desenvolupament i innovació tecnològica 2008-2001, s’han concedit els
ajuts següents: «Acoblament dels cicles hidrobiogeoquímics del carboni i
nitrogen en conques lacustres d’alta muntanya durant episodis hidrològics
intensos, estimació del seu pes relatiu en els balanços de massa anuals i
possibles implicacions del canvi climàtic» (Centre d’Estudis Avançats de
Blanes); «Efectes del canvi climàtic en el creixement i el funcionament dels
boscos pirenaics inferits mitjançant reconstruccions dendroecològiques»
(Institut Pirenaic d’Ecologia); «Distribució i diversitat genètica de la
rata almesquera (Galemys pyrenaicus) a la xarxa de Parcs Nacionals»
(Universitat de Barcelona-Facultat de Biologia); «Biodiversitat i el
funcionament dels ecosistemes de la xarxa de Parcs Nacionals: ecologia
molecular de les xarxes tròfiques de la fullaraca en fagedes» (CSICEstació experimental de zones àrides).
Millora rural i infraestructures
Per al finançament d’actuacions i inversions al Parc, el DMAH, a l’empara
de la Resolució MAH/3497/2007, de 13 de novembre de 2007, per la qual
es convoquen subvencions per al finançament d’inversions en la zona
d’influència del Parc Nacional per a l’any 2008, ha concedit: 16 ajuts a
ajuntaments i entitats locals per un import de 971.921 €; 8 a empreses i
empresaris autònoms amb un import de 229.826 €, 3 a particulars amb
un import de 85.373 € i 2 entitats sense ànim de lucre per un import de
39.891 €.
Manteniment de l’asfalt de la carretera d’accés a l’estany de Sant Maurici
i de la carretera a Aigüestortes i Cavallers, i manteniment i neteja de les
pistes d’accés d’Aigüestortes, serra del Rei, Mata de València, Pla de la
Font, Bosc de Son, muntanya d’Espot i del camí de Besiberri.
Continuació dels treballs del projecte Camins Vius, amb la 2a i 3a fase,
mitjançant l’arranjament de parets de pedra seca i la recuperació de
271
camins tradicionals als municipis de Rialp, Sort, la Torre de Cabdella i
Vilaller.
Arranjament del camí de la cascada de Sant Maurici al pont de Ratera i
millores als camins del Portarró, Peguera, Suà i Gerber al Pallars Sobirà;
camí dels Enamorats, i els camins de Font de Sobirana i Pigolo al Pallars
Jussà.
Realització de diversos treballs de manteniment als edificis, refugis,
cabanes de pastors del Parc, aparcaments i millores en els mòduls de
cuina i de serveis del Campament de Joventut «CIA Toirigo».
Primera fase de sanejament de la paret lateral de l’ermita de Sant Nicolau
per treure la humitat a l’interior. Després de renovar la teulada, es va
detectar humitat a l’interior de l’ermita i segons indicacions tècniques
s’han efectuat les primeres actuacions per mitigar el problema.
Instal·lació d’un mòdul de lavabos secs per vermicompostatge a l’estany
de Sant Maurici, com a solució a les queixes reiterades dels visitants
per l’absència d’aquest servei. S’ha optat per un lavabo sec per evitar la
generació d’aigües residuals.
Seguiment, manteniment i millora de l’estat de la senyalització i col·locació
de nova senyalització direccional, de tancament de pistes i d’informació
del risc d’allaus.
S’ha passat favorablement la 2a auditoria de seguiment del sistema de
gestió ambiental (SGA) implantat i certificat amb el distintiu EMAS i s’ha
validat la Declaració ambiental 2007.
Educació ambiental, divulgació i ús públic
La xifra total de visitants ha estat de:
Visitants controlats del Parc Nacional
Xifra de visitants
(2007)
268.796
Xifra de visitants
(2008)
253.838
Percentatge variació
2007-2008
-5,57%
El nombre de visitants controlats al Parc ha estat de 253.838, dels
quals 123.222 han accedit per alguna de les dues entrades del sector
d’Aigüestortes, a l’Alta Ribagorça, mentre que els 130.616 restants ho han
fet per l’entrada situada a la vall del riu Escrita, al Pallars Sobirà. Aquesta
xifra suposa una disminució global de 14.958 persones respecte a l’any
2007, d’un 5,57% menys.
Analitzant les xifres per sectors, podem constatar que al sector
occidental hi ha hagut una disminució total de 7.203 persones. Aquesta
quantitat és el resultat d’una disminució de visitants a la ribera de Sant
Nicolau, xifrada en 11.492 persones i d’un augment de les persones
que han entrat al Parc per la ribera de Caldes, que s’ha quantificat en
4.289. Al sector de Sant Maurici les xifres de visitants comptabilitzats
272
ens donen una disminució global bastant semblant al conjunt del sector
ribagorçà; així doncs, aquest sector ha estat visitat per 7.755 persones
menys que l’any 2007. Creiem que en aquesta disminució poden
haver-hi influït diversos factors: per una banda l’absència total de dies
festius (ponts) durant la tardor, fet que per si sol ja resta un nombre molt
important de visitants al Parc, que s’havia mantingut molt semblant al
de l’any passat fins a finals d’estiu, i per l’altra, la climatologia adversa
del final de la tardor, amb el pont de la Constitució inclòs, i els factors
econòmics adversos, que s’han fet més evidents a partir de les vacances
d’estiu i que han estat confirmats per tots els agents turístics de l’entorn
del Parc.
A la xifra total de visitants controlats cal afegir-hi els qui entren fora
d’horari de control o pels colls i passos de muntanya. Aquesta estimació
ens fa elevar la xifra total de visitants fins a 304.600 persones del Parc
Nacional estricte.
A les cases del Parc de Boí i Espot, s’han atès personalment 48.265
persones. El Centre d’Informació de Llessui, que acull també les
instal·lacions del Museu dels Pastors de la vall d’Àssua, va rebre la visita
de 8.326 persones mentre que al Centre d’Informació de Senet, a la vall de
Barravés, s’han atès un total de 2.689 visitants.
El Centre d’Informació de l’estany Gento (Pallars Jussà), situat en l’edifici
existent al costat de l’estació superior del telefèric, ha funcionat a ple
rendiment del 23 de juliol al 30 de setembre, data en què el telefèric
finalitza el servei de transport de viatgers. El nombre de persones ateses
ha estat de 4.265.
El punt d’informació a la vall de la Bonaigua es troba situat en
l’aparcament que s’utilitza per accedir a la vall de Gerber, que és una de
les zones més visitades de la zona perifèrica al Pallars Sobirà. En aquest
punt d’informació, que va funcionar del 23 de juliol al 30 de setembre, es
van atendre directament un total de 5.029 persones.
S’ha iniciat, amb la col·laboració del Conselh Generau i Torisme Val
d’Aran, la recollida de dades de visitants a la zona perifèrica de la Val
d’Aran. Les casetes que es troben als aparcaments de les entrades de les
riberes de Colomès i Valarties han actuat com a punts d’informació del
Parc i han atès 7.781 i 2.949 persones, respectivament.
La procedència dels visitants es coneix mitjançant enquesta directa
feta a tots els visitants atesos, tant a les cases del Parc de Boí i Espot,
com als centres d’informació de Llessui, Senet i estany Gento i al punt
d’informació de la Bonaigua.
El tractament estadístic de les dades indica que el 85% dels visitants
atesos són de l’Estat espanyol (dels quals un 72% són catalans) i el 15%
restant són estrangers.
Les dades extretes dels 12 punts d’informació automàtics que estan
instal·lats en diferents oficines de turisme de la zona d’influència, cases
273
del Parc i centres complementaris, ens manifesten la importància
d’aquest nou mitjà d’informació, encara que han tingut una davallada, en
part per avaries en alguns d’aquests aparells i també per la disminució
del nombre de visitants a la zona. Aquests aparells consten d’una
pantalla tàctil, accessible a través d’un vidre gruixut, cosa que fa que
puguin funcionar situats a l’interior de les oficines de turisme i informació
durant les hores que aquestes romanen tancades. S’han fet un total de
242.296 consultes.
Itineraris de natura guiats (2008)
Sector
Aigüestortes
Sant Maurici
Vall d’Àssua
Senet
Total
Nombre d’itineraris
165
98
19
12
294
Nombre de persones ateses
3.010
1.178
255
155
4.598
Cal destacar la realització de 25 itineraris monogràfics amb 172 assistents,
en què es van tractar, entre d’altres, els temes següents: Congestes
de neu, Dia de xolla, Parlem de flors, Colors d’estiu, Terra de gegants,
Miralls de muntanya, Fem de pastors, Fem el cim, Camins vius, Nits
astronòmiques, Anem al Portarró, Neus d’hivern…
Sota el títol genèric de «Caminem sobre la neu» es van efectuar 44
itineraris amb raquetes de neu entre els mesos de gener i abril, amb 457
persones ateses.
S’ha continuat desenvolupant el programa dedicat a les escoles locals «El
Parc i les escoles», gràcies al qual 685 nens de la zona d’influència han
participat en alguna activitat al Parc.
Amb la població local adulta s’han fet un total de 17 itineraris, amb 272
persones ateses.
S’han fet 31 xerrades a col·lectius diversos, entre els quals destaquen
escolars, universitaris i associacions diverses, locals i no locals. També
es va participar en 22 fires en col·laboració amb patronats comarcals de
turisme i oficines de turisme municipals.
Al llarg de l’any es van organitzar els cursos i les trobades següents:
Introducció a l’ús del GPS; Biologia i conservació del trencalòs (en
col·laboració amb la Institució Catalana d’Història Natural); Llana i
artesania a la Vall d’Àssua: iniciació al món de les papallones diürnes; Dia
Mundial dels Ocells i Curs sobre l’ús de raquetes de neu (en col·laboració
amb l’Escola Catalana d’Esports de Muntanya). Cal destacar que a la
Casa del Parc a Espot (Pallars Sobirà), ha tingut lloc el XVI Curs de guies
interpretadors del Parc, dirigit als joves de la zona (en col·laboració amb el
Centre de Capacitació Agrària del Pallars).
Entre les estades d’educació ambiental cal destacar les organitzades pels
camps d’aprenentatge de la Vall de Boí i Valls d‘Àneu, per on han passat
274
1.996 alumnes i 174 professors, la majoria dels quals han visitat el Parc.
També s’han dut a terme 3 estades al campament de Toirigo amb 142
participants.
S’ha continuat amb el programa de voluntariat de l’Organisme Autònom
Parcs Nacionals, que va comptar amb la participació de 24 joves a
través de l’entitat SEO Birdlife i que van efectuar seguiments i censos de
diferents espècies de la fauna del Parc.
S’han dut a terme 12 exposicions a les cases del Parc, als altres centres
d’informació, locals socials i als ajuntaments, amb temàtica diversa
relacionada amb el Parc, espècies protegides, educació ambiental,
etnografia i cultura pirinenca. Entre les exposicions, cal destacar el
«Concurs de fotografia del Parc Nacional, edicions XIV i XV»; «La seducció
dels sentits»; «El parc nacional: un paradís per a la fauna»; «Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: 50 anys d’història»; «III Concurs
de dibuix naturalista; Imatges del Parc (selecció de fotografies de fauna
del Parc Nacional)»; «Llegir la història de la muntanya» i «Postals i imatges
de l’entorn (1900-1936)».
S’ha organitzat la quarta edició del Cicle de cinema al carrer, amb 19
projeccions als pobles de la zona d’influència, que va comptar amb
l’assistència de 668 espectadors. A les projeccions d’audiovisuals,
a les cases del Parc de Boí, Espot i Senet, hi van assistir 10.903
persones.
S’han editat dos números nous del butlletí del Parc El Portarró, (24 i 25);
la memòria 2007, així com diversos fullets d’itineraris i de divulgació
d’activitats; també s’han fet dues maquetes tàctils (vall de l’Escrita i ribera
de Sant Nicolau) per a discapacitats visuals.
El Centre de Documentació ha continuat les tasques de suport en les
diferents unitats del Parc (243 consultes), s’han comptabilitzat 106
consultes d’usuaris externs al Parc, de les quals 26 han estat presencials.
Tot i que el principal canal de comunicació amb usuaris externs ha estat
el telèfon, la via de resposta ha estat majoritàriament el correu electrònic.
Altres mecanismes de difusió d’informació han estat l’intercanvi de
material amb institucions de recerca, mitjans de comunicació i altres
centres de documentació, així com trameses de material didàctic i
divulgatiu del Parc a escoles i biblioteques.
El fons ha augmentat en 577 documents i s’han catalogat 735 documents,
a banda dels catalogats pel personal de Boí, gràcies a la contractació
d’una bibliotecària itinerant. El nombre de registres integrats al catàleg de
les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat és de 3.059, repartits
entre el Centre de Boí i Espot.
El fons de revistes es compon de 204 títols, dels quals, 60 es reben de
manera regular i 144 es consideren mortes.
S’han prestat documents en diferents suports, principalment llibres, i
s’han rebut 29 sol·licituds de material fotogràfic.
275
S’ha fet un repàs de la base de dades de l’arxiu fotogràfic i se n’han
introduït 992 de noves. Per tant, l’arxiu compta amb un total 10.395 fotos.
A més a més, les fotografies recollides de les diferents unitats han estat
1.011.
S’ha organitzat la XIII Sessió de Treball de Centres de Documentació
DMAH/Diputació de Barcelona a la casa del Parc de Boí i s’ha
participat en les 1es Jornades de Parcs de Catalunya celebrades al
delta de l’Ebre.
En els Premis Pica d’Estats, que convoca la Diputació de Lleida des de
fa vint anys, s’ha premiat un reportatge del Parc (A. Seifert i A. Lammers,
pel reportatge televisiu Abenteuer unter der Seilwand emès per la cadena
ARD/Das Erste, la primera cadena pública alemanya).
Vigilància
• Les patrulles d’agents rurals han dut a terme 2.427 actuacions (1.012 al
Parc Nacional, 585 a zona perifèrica i 830 a zona d’influència), d’entre
les quals 54 van ser denúncies (22 PN, 26 ZP i 6 ZI). Juntament amb
els grups de rescat de muntanya dels Bombers de la Generalitat, s’han
evacuat 45 persones.
Parc Natural del Cadí-Moixeró
• Interès geològic: registres geològics de totes les eres. Gran riquesa de
minerals, roques i fòssils. Fenòmens volcànics, sedimentaris i sistemes
càrstics importants.
• Interès botànic: diversitat de vegetació, amb espècies endèmiques i
molt rares, mediterrànies, boreoalpines i eurosiberianes. Esplèndids
boscos de pi negre, avet i faig. Flora alpina.
• Interès paisatgístic: paisatges d’alta muntanya, amb les parets de la
cara nord del Cadí, el massís del Pedraforca o les canals del vessant
sud del Moixeró. La diversitat dels paisatges forestals, agrícoles i
naturals presenta un bon estat de conservació, fruit, en bona mesura,
de l’aprofitament tradicional dels recursos naturals de manera
respectuosa envers el medi.
• Interès del patrimoni natural: 30 espècies de flora i fauna d’interès
europeu (Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i flora silvestres). 30 hàbitats declarats d’interès
europeu (Directiva 92/43/CEE, d’hàbitats). Zona d’especial protecció
(Directiva d’aus). 249 vertebrats, 19 espècies de quiròpters, 218
aràcnids, 359 coleòpters, 33 ortòpters, 32 himenòpters, 115 lepidòpters
diürns i altres grups d’invertebrats. Prop de 1.700 tàxons de flora
vascular i 567 de fongs. Lloc d’interès comunitari (LIC) dins la xarxa
Natura 2000, regió alpina.
Direcció i Administració
S’han organitzat reunions i trobades amb alcaldes, consells comarcals,
societats de caçadors, pagesos, propietaris i altres agents socials del
territori, per millorar la gestió del Parc tot integrant les seves propostes;
s’ha fet una reunió de la Junta Rectora del Parc Natural i una del Patronat
del Paratge Natural d’Interès Nacional del Pedraforca.
276
S’han mantingut col·laboracions amb reserves naturals de França, Parc
Natural Regional dels Pirineus Catalans, parcs de l’Estat espanyol, així
com amb altres espais protegits de Catalunya.
S’ha signat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Bagà i el
Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’adequació de la Casa
de Sant Joan de l’Avellanet com a Centre d’Interpretació de Fauna del
Parc.
S’ha col·laborat en l’elaboració del Pla de gestió de la conca de l’Alt
Cardener-Alt Llobregat i de l’Alt Segre, en un procés de participació
promogut per l’ACA.
El Parc ha participat en el Consell Regulador del Camí dels Bons
Homes, el Patronat del Museu Cerdà, l’Associació Valls del Pedraforca,
l’Associació de la Fia Faia i l’Associació Cavalls del Vent.
Es col·labora en un projecte líder entre l’Alt Urgell i el Berguedà, liderat per
ambdós consells comarcals i la participació dels empresaris turístics, que
té el Parc com a nexe de participació.
S’ha revisat el Pla d’emergències i autoprotecció del centre del Parc
Natural a Bagà, organitzant un curs de formació sobre «Mesures
d’emergència i implantació del pla d’autoprotecció».
Les tasques administratives s’han incrementat atès el volum
d’expedients, de documentació, d’ajuts, d’informes i d’altres escrits
tramitats al llarg de l’any, perquè, entre d’altres, el Parc gestiona altres
espais com el PNIN (paratge natural d’interès nacional) del massís del
Pedraforca, la Reserva Nacional de Caça (RNC) del Cadí, l’RNC de la
Cerdanya i l’Alt Urgell i les 3 reserves naturals parcials Segre-Isòvol,
Segre-Prullans i la Llosa.
Patrimoni natural
Seguiment i avaluació de les poblacions
Censos de les espècies faunístiques de més interès en relació amb la
gestió de llurs hàbitats i els programes de seguiment específics en curs:
trencalòs, mussol pirinenc, gall fer en cantadors i reproducció, isard,
cérvol, nidificació de voltor i cens anual de llúdriga, entre d’altres.
Programa de seguiment de lepidòpters ropalòcers (BMS), Programa
de seguiment d’ocells comuns reproductors a Espanya (SACRE), Cens
d’ocells aquàtics hivernants, Atles d’ocells a l’hivern i Programa de
seguiment de les poblacions de perdiu xerra a Catalunya, per al qual s’han
coordinat les actuacions desenvolupades al Parc, a la Reserva Nacional
de Caça (RNC) del Cadí i a l’RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell.
Ha continuat el seguiment de grans carnívors en zones d’interès especial,
sobretot el llop i l’ós, mitjançant transsectes, recollida de femtes, control
de danys i parany fotogràfic.
277
Seguiment dels fluxos migratoris en diversos sectors del Parc,
mitjançant una estació d’anellament constant dins el programa SYLVIA
(Constant Effort Site) i una estació de control de migració del programa
MILVUS.
S’han organitzat i coordinat diverses trameses d’animals ferits o malalts
als centres de recuperació de fauna, i a la Facultat de Veterinària de la
Universitat Autònoma de Barcelona, en relació amb la vigilància del brot
de Pestivirus a les poblacions d’ungulats salvatges.
Gestió d’hàbitats
Planificació, revisió i seguiment del Pla anual d’aprofitaments forestals en
col·laboració amb les àrees forestals de les comarques.
Col·laboració en la planificació de les revisions i elaboracions dels
projectes d’ordenació de diverses forests CUP.
S’ha fet el seguiment d’actuacions de gestió de matollars i prats (cremes
i estassades) per fer-les compatibles amb la preservació del poblament
faunístic i de les comunitats vegetals considerades hàbitats d’interès
comunitari.
S’ha continuat amb el programa d’eradicació de la planta invasora
Senecio inaequidens, en zones de prat i marges de pistes, de la qual s’han
desarrelat a mà més de 2.500 kg.
S’ha efectuat la prospecció dels arbres monumentals del Parc per
promoure’n la declaració.
Estudis
S’ha continuat l’estudi sobre la biodiversitat dels coleòpters al Parc.
Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès
comunitari del sector sud de la serra de la Moixa i part del Moixeró, a
escala 1:10.000.
Inventari d’arbres fruiters autòctons en el sector Berguedà del Parc.
Seguiment de plantes rares o amenaçades: evolució de les poblacions de
Chrysosplenium alternifolium i Orchis spitzelli.
Anellament i control d’ocells migratoris en colls de muntanya.
Seguiment dels fluxos d’ocells migratoris en el sector nord-occidental del
Parc.
Millora rural
Gestió d’ajuts
S’han tramitat 47 sol·licituds d’ajut, de les quals 27 s’han atorgat a
propietaris particulars i masovers per a la instal·lació d’infraestructures
ramaderes, arranjaments de murs, camins, etc.; 13 a ens locals, per
a la instal·lació d’infraestructures ramaderes, arranjament d’àrees
278
de lleure, miradors, etc.; i 7 a entitats sense ànim de lucre, per a la
divulgació dels valors naturals. Les sol·licituds presentades s’acollien a
l’Ordre MAH/869/2008, de 17 de març, per la qual s’aproven les bases
reguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals
protegits de Catalunya. L’import dels ajuts atorgats es mostra en la taula
següent:
Import dels ajuts atorgats
Tipus de beneficiaris
Entitats locals
Propietaris particulars
Entitats sense ànim de lucre
Total
Import dels ajuts (€)
258.446
160.137
27.887
446.470
Ordenació i millora de la xarxa viària
S’ha dut a terme l’arranjament urgent de pistes a les tres comarques que
afecten el Parc: Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. S’han reparat els danys
anuals que es produeixen fruit de les inclemències meteorològiques (pluja,
neu, gel, etc.): retirar esllavissades i pedres del ferm, tapar xaragalls i refer
trencaaigües.
S’han arranjat les pistes forestals de Meranges i de Rus, ambdues al terme
municipal de Castellar de n’Hug.
Pla de prevenció d’incendis
S’ha actualitzat el Pla de prevenció d’incendis forestals.
S’ha desbrossat i aclarit la vegetació a les àrees recreatives de la font de la
Vinya Vella, Sant Joan de l’Avellanet i els Planells del Sastró per complir la
normativa de prevenció d’incendis forestals.
S’han tallat els arbres al voltant dels punts d’aigua de Vallcebre, Sant Joan
de l’Avellanet, Coll de Bauma i font Terrers, per tal de fer-los accessibles
per a helicòpters.
S’ha buidat i netejat d’algues i deixalles la bassa de Paller de Dalt.
S’ha netejat la secció de servei de la pista de Paller de Dalt, de manera
que quedin com a mínim 3,5 metres lliures d’obstacles.
Espais de domini públic
S’han executat les obres de desconstrucció de la casa forestal de Tuixén.
S’ha recuperat l’antic camí que anava de Montellà a Estana.
S’han replantat els arbres morts de l’àrea recreativa Arbreda del Segre.
S’han plantat 6 freixes, 6 bedolls i 2 verns.
S’han revestit amb fusta tractada 6 contenidors d’escombraries per reduirne l’impacte visual.
279
S’han col·locat dues taules d’interpretació del paisatge: una al castell de
Termes (Gósol) i l’altra a Lles de Cerdanya.
S’ha instal·lat una malla per evitar l’ofegament d’animals en 5 basses
contra incendis.
S’ha fet el manteniment de la xarxa de senders de petit i gran recorregut.
Cal destacar la millora del camí del refugi Estasen al coll del Verdet, de
pujada al Pedraforca.
Foment de la ramaderia extensiva
S’han construït 3 nous abeuradors a la Cerdanya. Els abeuradors són
d’acer galvanitzat i s’han revestit de pedra de la zona per garantir-ne la
integració a l’entorn.
S’han arranjat abeuradors i captacions en diferents indrets del Parc.
S’han desbrossat 2 hectàrees de pastura a la zona de Corral de Rus i
Erols.
Neteges i manteniment d’equipaments i espais
Manteniment dels jardins de plantes medicinals de Ca les Monges a
Bellver de Cerdanya, i de Tuixén.
Neteja d’escombraries de les àrees recreatives i dels indrets més
freqüentats del Parc. La neteja s’intensifica a l’estiu i en època de bolets.
Manteniment dels equipaments del Parc: 29 àrees de lleure, 7 miradors,
3 centres d’interpretació del Parc, senyalització diversa i part dels 430
quilòmetres de senders senyalitzats.
S’han retirat més de vint bidons metàl·lics rovellats de la vall de Cerneres
(TM Josa i Tuixén).
Senyalització
S’ha col·locat senyalització que delimita el perímetre del Parc,
senyalització informativa i divulgativa, seguint amb la implantació del
manual de senyalització del Departament.
Formació
S’ha impartit un curs de seguretat en el maneig de la serra mecànica per a
la brigada del Parc.
S’ha participat en nombrosos cursos de formació per part dels membres
de l’Equip de Gestió.
280
Visitants l’any 2008
Centre del Parc-Bagà
7.593
Casa del Riu-Martinet de Cerdanya (període d’estiu)
929
Ca les Monges-Bellver de Cerdanya (període d’estiu)
1.695
Total de visitants als centres gestionats directament pel Parc
10.217
Programa d’activitats trimestrals
Persones participants en les diverses activitats
(excepte les sortides guiades amb raquetes de neu)
1.170
Activitats organitzades (excepte el programa de sortides guiades
amb raquetes de neu en col·laboració amb el Servei de Guies)59
Tallers per a escoles
Alumnes participants als tallers organitzats a les escoles del Parc
352
Nombre de tallers organitzats
28
Xerrades a escoles i altres centres
Alumnes d’escoles d’educació primària i secundària 1.150
Alumnes d’universitats i altres nivells formatius
81
Festa de l’arbre
Escoles participants en les festes de l’arbre
7
Alumnes participants en les plantades d’arbres
288
Projecte d’educació ambiental sobre el llop
Escoles participants en el projecte
25
Alumnes participants en el projecte
606
Intervencions totals
81
Monitors participants
3
La quantitat total estimada de visitants és de 430.000.
El nombre de visites a la pàgina web és de 6.723.
S’han organitzat diversos tallers de biologia i xerrades a diferents escoles
del Parc i s’ha continuat oferint un programa d’activitats trimestrals
obert a la població local i visitant. Aquest programa inclou tallers sobre
composició floral, construcció d’esparres, cistelleria, les pomades i cuina
tradicional; projeccions d’audiovisuals sobre expedicions de muntanya,
viatges de natura i temes locals; xerrades i sortides que abasten aspectes
de fauna, geologia, flora, cultura o activitats tradicionals, com el seguiment
de rastres a la neu, el romànic del Parc, la primavera al Parc, l’escolta del
mussol pirinenc, el coneixement del bestiar boví, l’observació d’ocells,
les fagedes i el clima de l’Alt Berguedà, l’hàbitat del cérvol, la cerca de
bolets o la natura a l’hivern, entre d’altres; excursions a Penyes Altes de
Moixeró, Comabona, la pleta de Monnell i Oreis. També s’han organitzat
cursos sobre tècniques de seguretat a la muntanya hivernal, iniciació a
la fotografia de natura, la descoberta de les veus de la natura, iniciació
a l’ornitologia, identificació dels ocells mitjançant el cant, l’anellament
científic d’ocells, iniciació a la mitja muntanya, iniciació al coneixement de
les herbes remeieres, plantes aromàtiques i les flors de les bruixes.
S’ha commemorat el 25è aniversari de la creació de l’espai natural i
s’han organitzat activitats especials: la travessa del parc en 3 etapes,
281
l’alliberament de fauna salvatge, l’anellament científic d’ocells, una
sortida naturalista per conèixer on viuen les llúdrigues, esports als parcs
d’aventura i una xerrada sobre el canvi climàtic. També s’ha ofert la
possibilitat de conèixer altres parcs: Aiguamolls de l’Empordà i Delta
de l’Ebre. El mes de novembre va tenir lloc l’acte institucional amb la
presència de l’Honorable Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Sr.
Francesc Baltasar.
S’ha continuat amb el projecte d’educació ambiental sobre el llop «L’udol.
Material didàctic sobre el llop» a les escoles del Parc i zones properes.
S’ha participat en la Fira de l’Esport de Bellver de Cerdanya amb plafons i
activitats destinades a divulgar la presència del llop.
S’ha treballat en la creació d’un nou audiovisual del Parc, per donar a
conèixer l’espai, tant en el marc cultural com natural.
S’ha col·laborat en l’organització de la Festa de les Trementinaires,
juntament amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i els ajuntaments de
Tuixén i la Vansa, i s’han ofert diverses sortides i tallers naturalistes i la
visita al Jardí Botànic de les Trementinaires.
S’ha convocat el XVI Concurs de Fotografia, sota el tema «Festes
tradicionals dels municipis del Parc Natural» (13 participants-32 obres).
Durant tot el mes de maig s’ha celebrat el Dia Europeu dels Parcs amb
diverses activitats de coneixement i descoberta de l’entorn.
L’oferta pedagògica dins el Parc és aplegada principalment per diverses
cases de colònies, aules de natura i el Camp d’Aprenentatge de l’Alt
Berguedà. També el Servei de Guies del Parc ha ofert activitats a escolars:
itineraris guiats, sortides amb raquetes de neu, etc.
S’ha col·laborat en l’Escola d’Estiu del Berguedà, amb els parcs naturals
de Catalunya i d’altres.
S’ha col·laborat amb l’Escola d’Adults de Berga fent xerrades sobre el
Parc.
S’han fet exposicions temporals de temàtica variada: «La Festa de la
Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola»; «Estacions»; «El Parc
Natural vist a través dels fotògrafs»; «Dóna la volta. Del residu al recurs»;
«Festes tradicionals dels municipis del Parc»; «El romànic de l’Alt
Berguedà»; «Cavalls del vent», entre d’altres. També s’ha col·laborat en les
exposicions organitzades pel Centre Ordenador d’Activitats de Muntanya
de Gósol, pel Museu de les Trementinaires de Tuixén i pel Museu del
Ciment de Castellar de n’Hug.
S’han editat dos números (11 i 12) del butlletí del Parc El Picot Negre,
una eina de comunicació entre el Parc, la població local i els visitants,
i fullets divulgatius: PNIN del Massís del Pedraforca; Parc Natural del
Cadí-Moixeró i els corresponents a activitats i actes de celebració del
282
25è aniversari. En col·laboració amb l’Associació d’Empresaris de les
comarques de l’Alt Urgell i el Berguedà s’ha editat un llibret divulgatiu de
la flora i la fauna. Com a material divulgatiu del 25è aniversari s’han fet
bolígrafs, llapis, globus i adhesius amb el logo creat per a l’ocasió.
Ha continuat l’estudi de freqüentació de diversos senders del Parc
per aplicar-lo a la gestió: Prat de Cadí, els Empedrats, Font de l’Adou,
ruta del Trencapinyes, zona del Pedraforca per Saldes i Gósol (Paratge
Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca), itinerari de la
llúdriga, ruta de la mallerenga petita, Fonts del Llobregat i els instal·lats a
la volta al Cadí en BTT.
El Centre de Documentació ha catalogat 549 documents i ha actualitzat
trimestralment les activitats proposades en la pàgina web. S’ha ofert una
nova secció sobre les notícies més destacades al Parc. S’ha continuat
amb la tasca de manteniment de la biblioteca digital.
Vigilància
Els guardes de reserves de fauna de la Reserva Nacional de Caça (RNC)
del Cadí i de l’RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell i els agents rurals de les
3 comarques del Parc, han controlat i vigilat les activitats dels visitants
i la població local, han prestat ajut i suport en diverses ocasions i han
participat activament en censos i activitats.
S’ha fet un seguiment del procés d’integració de part dels guardes de
reserves en el Cos d’Agents Rurals, al llarg del 2008.
Ha continuat la coordinació amb el Cos d’Agents Rurals a través de
reunions periòdiques amb els caps d’àrea bàsica de l’Alt Urgell, el
Berguedà i la Cerdanya; i amb els caps d’àrea regional de Barcelona i
Lleida.
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Interès geològic: conjunt volcànic més ben conservat de la península
Ibèrica, amb més de 30 cons volcànics i les colades basàltiques
corresponents. Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació,
amb presència d’espècies endèmiques i molt rares. Existència de
boscos relictes de roure pènol. Interès paisatgístic: la diversitat dels
seus paisatges forestals, agrícoles i rurals presenta un bon estat de
conservació, fruit d’una intervenció humana rica i respectuosa.
Administració
La Junta de Protecció de la Zona Volcànica, en data 25 de novembre, va
aprovar provisionalment el document de revisió del Pla especial de la zona
volcànica de la Garrotxa. En la mateixa sessió es va aprovar l’informe sobre
les al·legacions rebudes en el període d’informació pública i institucional, per
donar resposta individualitzada a aquestes al·legacions i trametre l’expedient
al DMAH per sotmetre’l a l’aprovació del Govern de la Generalitat.
La Junta de Protecció va emetre un informe preceptiu sobre el Pla
comarcal de muntanya de la Garrotxa 2008-2012 i diverses modificacions
283
dels planejaments urbanístics municipals. S’han emès 2 informes relatius a
una modificació del POUM i un projecte d’urbanització, en sectors situats
en zones que limiten amb l’àmbit del Parc als municipis de Sant Feliu de
Pallerols i Olot. Cal destacar l’emissió de 3 informes sobre plans especials
corresponents als catàlegs de masies i cases rurals dels municipis d’Olot,
de Sant Feliu de Pallerols i de Santa Pau.
El Parc ha mantingut el seguiment i control ambiental en fase d’explotació,
de la nova autovia A-26 amb l’assistència tècnica ambiental de l’obra.
Es va superar amb èxit, l’octubre del 2008, l’auditoria de renovació de la
norma Q de qualitat de l’ús públic dels espais naturals protegits de l’Estat
espanyol, promoguda pel Ministeri d’Economia. Durant tot l’any 2008, s’ha
continuat el procés per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental
(EMAS) i l’obtenció del certificat EMAS.
La Carta Europea de Turisme Sostenible als espais naturals protegits s’ha
continuat amb l’aplicació del Programa d’actuació 2006-2010 destacant
especialment el procés d’acreditació d’empreses, una de les actuacions
bàsiques en l’aplicació de la segona fase de la CETS.
S’ha participat en el Congrés Anual de la Secció Espanyola de la
Federació EUROPARC, que va tenir lloc a Baiona (Pontevedra) i al Congrés
Mundial de Conservació de la Natura de la IUCN (Barcelona). En l’àmbit
de la Federació EUROPARC s’ha mantingut un protagonisme especial pel
que fa al desenvolupament i l’aplicació de la Carta Europea del Turisme
Sostenible. S’ha participat en el Comitè d’Avaluació, en els grups de
treball sobre text oficial de la segona part de la CETS, procediments
d’adhesió d’empreses a la CETS i Charter Net per a la comparació
Conveni per a la Biodiversitat–CETS, coordinat per l’Agència Federal de la
Natura Alemanya.
Localment, s’ha continuat la col·laboració amb Turisme Garrotxa,
especialment en tots els aspectes relacionats amb l’aplicació de la CETS
i amb la Fundació Garrotxa Líder i amb la Fundació d’Estudis Superiors
d’Olot (FES).
Per l’Ordre d’ajuts MAH/869/2008, s’han atorgat 6 subvencions a ens
locals que sumen un total de 101.285 €, subvencions que sumen un total
de 75.691 € a les institucions sense ànim de lucre per mantenir la xarxa
viària pedestre i altres espais naturals d’interès, i 15 subvencions per a
ajuts a propietaris i masovers per un total de 83.770 €.
Patrimoni natural
La conservació del patrimoni vulcanològic és el motiu principal de
l’establiment de l’espai natural protegit. S’ha treballat en les tres línies
fonamentals que establia el document d’estratègia per a la gestió del
vulcanisme redactat el 1999: recerca, gestió i divulgació.
La possibilitat de materialitzar algunes de les actuacions previstes en
l’estratègia de vulcanisme es va poder incrementar a partir del contracte
d’assessorament amb el geòleg Llorenç Planagumà, el qual va coordinar
diverses de les actuacions programades.
284
Recerca: destaca l’estudi elaborat sobre la gravimetria de la zona del
geofísic Joachim Gottsmann, gràcies al qual s’ha ampliat el coneixement
de l’estructura geològica del Parc, en particular la distribució de les grans
unitats litològiques i dels principals trets del sistema de fractura.
Per poder accedir a una ajuda del Programa Cultura (2007-2013) que
proposa la Unió Europea, juntament amb l’Institut Català de Recerca
en Patrimoni Cultural de Girona i altres socis francesos i italians, es va
presentar el projecte Activating the volcans. The cultural heritatge as a tool
of social and economic developtment. El projecte consisteix a analitzar
la valoració que es fa de les zones volcàniques europees com a parts
integrants del patrimoni.
Conservació sobre el terreny: s’ha continuat amb el manteniment dels
principals afloraments d’interès geològic (AIG), principalment aquells que
estan inclosos en la guia de vulcanisme del Parc, i s’han iniciat contactes
amb els propietaris per signar acords de custòdia que serveixin per
reforçar els compromisos de conservació.
També es va col·laborar en l’establiment de criteris i control de les
actuacions realitzades pel Taller Verd que coordinava el Consorci de Medi
Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, SIGMA, i que estava format per
persones amb risc d’exclusió social. Els membres d’aquest grup han dut
a terme tasques de restauració dels indrets més erosionats pel pas de
visitants del volcà del Montsacopa.
En l’àmbit de la formació, el Parc va acollir, un any més, estudiants
en pràctiques procedents de la Facultat de Geologia de la Universitat
Autònoma de Barcelona. En concret l’estudiant Xavier de Bolòs va fer un
interessant treball sobre la caracterització del Croscat.
El seguiment del sistema hidrogeològic que feia el Parc el va passar
a assumir el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa,
SIGMA, a partir d’un conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Es van
dur a terme altres treballs encaminats a millorar la gestió dels recursos
hídrics d’aquest espai. Un dels treballs més interessants és el seguiment
de l’oscil·lació piezomètrica en diferents zones del Parc gràcies a la
instal·lació de limnígrafs electrònics de registre automàtic del nivell d’aigua
(DIVERS). La informació obtinguda és de gran valor sobretot a l’hora de
recomanar mesures de protecció dels aqüífers.
Es va elaborar una memòria que inclou propostes per a la conservació de
bufadors, l’inventari dels quals s’havia fet un any abans.
Es va participar en el Pla de fertilització que promou el Parc, juntament
amb el consorci SIGMA i IRTA-Mas Badia, fent un control de nitrats
en les conques hidrològiques on se situen els camps objecte de
seguiment.
Pel que fa a sòls, es va avançar en l’elaboració definitiva del mapa de sòls
de les zones que els darrers anys es van incorporar al Parc, com Sant Feliu
de Pallerols i una part del municipi de Sant Aniol de Finestres.
285
Es va fer un seguiment de la qualitat de les aigües superficials i
subterrànies (nitrats, amonis i nitrits) a la conca hidrològica Pratdevall
(Santa Pau) amb quatre moments de mostrejos repartits al llarg de l’any
i fets de manera estratègica depenent de les pràctiques agràries de
fertilització, amb l’objectiu de determinar l’efecte d’aquestes pràctiques
juntament amb el règim pluviomètric sobre la qualitat de les aigües.
Aquest treball també ha de servir per avaluar la incidència del Pla de
fertilització (vegeu gestió agropecuària) sobre la qualitat de les aigües a
mitjà-llarg termini.
Gestió de la flora i la vegetació
Un any més es va poder mantenir el contracte d’assessorament per a la
gestió de la flora i la vegetació del Parc amb l’empresa APREN, Serveis
Ambientals, que pretén aconseguir l’execució de les actuacions previstes
en l’Estratègia per a la conservació de la flora i la vegetació del Parc.
El 2008, com en anys anteriors, es va actualitzar el catàleg de la flora
vascular del Parc i s’hi van incorporar dades noves. En aquest mateix
sentit, es va aprofitar per fer una revisió de les categories que inclouen
espècies d’interès.
Quant a espècies protegides i d’interès, es va fer un nou seguiment de les
poblacions d’isopir (Isopyrum thalictroides) i de la gramínia Oplismenus
undulatifolius, a més de diverses actuacions de millora de l’hàbitat.
També s’ha actuat sobre diverses espècies de flora invasores,
especialment sobre l’ailant (Ailanthus altissima), en rodals on penetraven
en comunitats forestals d’interès, com ara les rouredes de roure pènol dels
paratges de la Moixina.
Finalment, es va intentar aplicar criteris de conservació de flora en
processos com l’atorgament de les subvencions que concedeix el
DMAH per a propietaris amb finques incloses dins d’espais naturals de
protecció especial, en aquells casos en què es proposava una millora de
les pastures, o també en actuacions promogudes per altres entitats. Un
exemple d’aquest darrer cas seria la coordinació amb el consorci SIGMA
en l’aplicació del Pla de millora de lleres públiques, que promou l’ACA.
Gestió forestal
La gestió forestal de les finques públiques o en conveni ha de servir
per millorar la situació de les masses forestals del Parc, tant pel que fa
a la gestió intrínseca d’aquestes finques com per servir d’observatori
respecte a la resta. Amb aquest objectiu s’han continuat fent els treballs
relatius a les ordenacions forestals en finques públiques i en conveni.
Aquests treballs han consistit en la millora de l’estructura forestal,
l’estassada selectiva i l’eliminació de biomassa per disminuir el risc
d’incendi forestal.
També s’ha continuat treballant en el foment i la revisió de plans tècnics
de gestió i millora forestal per incrementar la superfície forestal ordenada.
Enguany aquesta superfície s’ha mantingut i actualment el percentatge
ordenat segons un pla de gestió s’aproxima al 40%.
286
S’ha continuat treballant en el programa de boscos madurs amb l’objectiu
d’obtenir material divulgatiu per donar a conèixer aquest patrimoni i
d’aquesta manera incrementar l’interès de la població sobre aquestes
masses forestals relictes.
Gestió de la fauna
Es van organitzar els seguiments d’alguns grups d’espècies o d’espècies
concretes (amenaçades, d’interès cinegètic). Podem esmentar el
seguiment dels lepidòpters ropalòcers a partir de la metodologia
establerta pel Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), l’anellament
científic d’ocells a l’estació de Can Jordà (Santa Pau), on es duen a terme
els programes de seguiment SYLVIA i de migració de tardor, coordinats
per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) o el seguiment de la població de
senglars, el qual va començar en aquest espai i ara ja s’ha implantat en
diversos espais d’arreu de Catalunya.
Quant a gestió cinegètica es va haver de dedicar força atenció i esforços a
l’elaboració dels informes preceptius dels diferents plans tècnics de gestió
cinegètica (PTGC) de les àrees privades de caça del Parc.
I per acabar, cal destacar la continuïtat del projecte de recuperació de les
darreres poblacions de cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la gestió
que es fa del centre de cria en captivitat del cranc de riu del Molí de les
Fonts (Olot). Precisament per millorar les condicions d’aquesta instal·lació
i per evitar la penetració de l’afanomicosi (malaltia que extermina les
poblacions de cranc de riu autòcton) es va construir un nou pou que
proporciona aigua directa a l’astacifactoria.
Gestió agropecuària
El Centre de Conservació de Plantes Cultivades (CCPC) de Can Jordà va
continuar la tasca de conservació de varietats tradicionals d’arbres fruiters
i de plantes cultivades. Es va aprofundir en la col·laboració amb l’empresa
Forestal Catalana per poder donar material fresc per empeltar i així poder
oferir plançons d’aquest tipus de varietats.
També és destacable l’empenta que van prendre les anomenades finques
col·laboradores del CCPC, és a dir, aquelles que estan interessades
a plantar les varietats tradicionals d’arbres fruiters que hi ha al CCPC.
Gràcies a la possibilitat de l’assessorament tècnic que els oferia el Parc
Natural, diverses persones es van mostrar interessades a incorporar-se a
aquesta iniciativa.
Va continuar el projecte de millora genètica de la varietat tradicional
de la tavella brisa, un fesol propi de la zona de Santa Pau. La selecció
d’aquesta varietat seria un pas interessant després que l’Associació de
Cultivadors de fesols de Santa Pau mostrés el seu interès per aconseguir
la denominació d’origen protegida per aquest producte local.
En el marc del Pla de fertilització que es desenvolupa juntament amb altres
institucions (SIGMA, IRTA-Mas Badia, DAR, GESFER) es van dur a terme
les actuacions següents:
287
Treballs de recerca amb el plantejament d’assaigs de fertilització en cultius
extensius, en els quals es van avaluar diferents estratègies de fertilització
nitrogenada amb l’objectiu de determinar les més interessants tant en el
marc productiu i de qualitat dels cultius com en el marc de minimització de
pèrdues de nitrogen en el medi. Concretament, el 2008, van tenir lloc dos
assaigs, un en blat de moro en monocultiu i un altre en rotació farratgera
de 2 cultius anuals.
L’assaig de rotació farratgera, a més de determinar paràmetres de
sòl i cultiu, es va preparar per determinar la quantitat de nitrogen
lixiviat depenent de l’estratègia de fertilització aplicada, a través de la
instrumentalització de l’assaig amb la instal·lació de sondes de succió per
a la recollida d’aigua i sensors d’humitat per a la realització de balanços
hídrics.
Paral·lelament a la realització d’assaigs es va elaborar un treball de
caracterització de materials orgànics (fems, purins...) utilitzats en la
fertilització de cultius extensius.
La informació obtinguda amb els treballs de recerca es va transmetre al
sector agrari a través de l’assessorament directe que es va oferir a 12
agricultors, i a través d’un curs de fertilització que va constar de 5 jornades
distribuïdes al llarg del 2008 que van seguir un total de 20 agricultors
(vegeu educació ambiental, divulgació i ús públic).
Durant el 2008 es va oferir assessorament per millorar la gestió de
pastures a les explotacions agropecuàries que havien rebut subvencions
per al manteniment i la millora de pastures en la línia d’ajuts a espais
protegits. Concretament es van assessorar 5 explotacions amb l’objectiu
que facin un maneig adequat de les pastures que fomenti i preservi la
biodiversitat.
Restauració i millora d’hàbitats naturals
Al llarg del 2008 es van fer diverses actuacions de millora de les finques
públiques, pròpies o gestionades, totes dirigides a reduir-ne els impactes
i a potenciar-ne els valors naturals i culturals. Destaquen les actuacions
efectuades en la finca de Jordà, on s’ubica el Centre de Conservació de
Plantes Cultivades, i a les parcel·les de la Deu Grossa i els estanys d’en
Broc, als paratges de la Moixina.
També es van aconseguir millores en diversos sectors i espais concrets a
partir de les condicions imposades en els informes preceptius emesos per
la Junta de Protecció. El seguiment, la supervisió i la coordinació amb els
promotors de les obres va permetre aconseguir millores interessants.
S’han subministrat 400 tones de material de subbase als veïns per
mantenir els camins de la xarxa viària rural amb un cost de 5.000 €.
S’han executat obres de restauració i ordenació de l’accés per a vianants
al volcà de Santa Margarida per un import de 128.500 €.
288
En el marc de col·laboració amb el sector primari, durant el 2008 es van
dur a terme les activitats següents:
• 10 reunions amb agricultors i ramaders per fixar les bases i els acords
de col·laboració per a una marca Parc per a productes agroalimentaris.
• Participació en la III Fira del Fajol de Batet de la Serra, amb
l’organització dels actes previs a la fira juntament amb altres
institucions (SIGMA, FES i Garrotxa Líder). Els actes van consistir en
la projecció del documental Los guardianes de las semillas el dia 9 de
febrer, i l’organització de la Jornada Marca Territorial, Més Enllà de la
Qualitat i l’Origen?, i del posterior dinar elaborat amb productes locals
el dia 10 de febrer.
• Participació en la Fira de Sant Lluc d’Olot amb un estand dedicat a la
pagesia. Concretament es feia referència al passat, el present i el futur
de la pagesia al Parc a través dels valors que representa i del paper
que desenvolupa en la conservació del territori, informació que es
relacionava amb els productes agroalimentaris locals. En motiu de la
fira també es va editar el calendari del Parc dedicat a la pagesia i als
productors locals.
Durant el 2008 es va organitzar un curs de formació per a la millora de la
fertilització en cultius extensius i pastures per a agricultors, que va ser
seguit per 20 participants. El curs va constar de 5 jornades, 3 de les quals
es van fer principalment a camp amb la visita a assaigs de fertilització
(22 d’abril, 20 de maig i 29 d’agost), una es va fer a sala sobre pastures
(28 d’octubre) i en una altra es va visitar Les Culturales Sud (fira agrària,
França).
Durant el 2008 es va organitzar
un curs de formació per a la
millora de la fertilització en
cultius extensius i pastures per a
agricultors.
El Parc ha participat en la Fira de Sant Lluc d’Olot, que han visitat unes
1.585 persones i que tractava sobre el paisatge i els productes locals del
Parc.
El Programa «Visc entre volcans» oferia enguany 28 activitats (xerrades
i sortides naturalistes i culturals) coorganitzades amb 6 ajuntaments i 20
entitats socioculturals. L’assistència ha estat de 516 participants, amb una
mitjana de 3 h 45’/persona i un 3% més d’assistents.
El Programa d’educació ambiental per a les escoles locals ha continuat
en les quatre línies d’actuació: dissenyar, elaborar i adaptar materials
nous, reconvertir activitats adaptant-les a les necessitats del personal
docent, assessorar les Escoles Verdes de la comarca que ho sol·liciten
i continuar l’execució dels materials curriculars elaborats anteriorment.
2.311 escolars han realitzat activitats de l’oferta pedagògica local, amb
una mitjana de 21 hores.
S’ha treballat per segona vegada en l’elaboració i edició d’una agenda
escolar comarcal, entre els centres docents de la comarca, l’IME d’Olot i
el Consell Comarcal de la Garrotxa. En total s’han repartit 2.241 agendes
a 21 centres educatius de primària de la comarca i 2.305 agendes a 6
centres educatius de secundària de la comarca.
289
Per a la població local, també s’han organitzat 3 activitats d’educació
ambiental en el lleure (casals d’estiu de natura) amb un total de 37
assistents amb el doble d’hores d’activitat que l’any passat.
El conjunt de persones ateses als 3 centres d’informació del Parc ha
estat de 79.682, i, d’aquestes, 27.299 visitants han estat informats
personalment. La quantitat de visitants total estimada és de 600.000.
La xarxa de punts d’informació comarcal està formada per establiments
turístics que s’han acreditat com a punts d’informació amb l’objectiu de
millorar la capacitat informativa de la comarca i la implicació del sector
en la gestió del turisme. Aquests establiments participen en aquesta
experiència coordinada des del Parc i Turisme Garrotxa i han atès un total
de 221.856 persones.
L’oferta pedagògica del Parc per a escoles foranes ha estat utilitzada
per un total de 4.478 persones i si es compten les entitats d’educació
ambiental col·laboradores del Parc Natural cal afegir-hi 4.019 usuaris més.
S’ha organitzat la 8a edició del Curs de guia del Parc amb 10 inscrits.
D’altra banda, s’ha celebrat la 8a edició del Curs de coneixement de la
Garrotxa per atendre un punt d’informació comarcal, amb 10 assistents,
i les 4 sessions de formació permanent per a responsables de punts
d’informació comarcal, amb 7 assistents de mitjana.
Al llarg del 2008, el Centre de Documentació (CD) ha catalogat i/o
inventariat 495 documents. Actualment el CD compta amb uns 12.393
documents en paper, més de 13.500 imatges i uns 400 documents
electrònics (130 penjats a Internet).
Pel que fa a les consultes, de les 360 que es van atendre, gairebé
en la meitat dels casos es va fer ús del correu electrònic, un 68% si
descomptem les consultes de l’equip de gestió.
També cal destacar el servei de préstec i les consultes en sala com a
sistemes de consulta més utilitzats. Dels 152 usuaris que es van atendre,
56 van repetir més d’una vegada (37%). El perfil estàndard de consultor
és d’una persona garrotxina/PNZVG (62%), treballador/a (91%) de més de
35 anys (56%). Pel que fa a les matèries més consultades, les imatges (53)
és el que més es demana, seguit de l’assessorament i les normatives del
CD (50), la fauna (47), l’agricultura/ramaderia (45) i la geologia (42). Altres
matèries també consultades han estat altres espais protegits (30), la gestió
del territori (29), la silvicultura (28), la botànica (21) i el turisme (20).
Un any més, cal destacar el gran potencial de la web del Parc http://
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/inici.jsp,
que ha permès difondre molta més informació més ràpidament i a més gent.
Com a novetats més destacades de l’any hi ha la nova secció dedicada
al fons documental de la Xarxa de Custòdia del Territori, la renovació de
l’Àrea de Sistemes d’Informació Geogràfica, de l’apartat de Turisme, de les
Visites i de la Gestió del Parc.
290
També, gràcies al Servei de Parcs, s’ha incorporat un mapa interactiu per
arribar al Parc.
També s’han gestat projectes de màrqueting i gestió del coneixement que
ja s’han començat a executar.
Pel que fa a la dinamització del CD, s’han tornat a elaborar informes, pòsters
i ponències per difondre la xarxa espanyola RECIDA i s’ha coordinat el
Seminario de Centros de Información y Documentación Ambiental (Segòvia,
maig de 2008): http://www.mma.es/portal/secciones/formacion_educacion/
grupos_ceneam/documentacion_espacios/doc_documentacion_7.htm.
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
• Interès zoològic: importància, sobretot, de la fauna aquàtica, tant de
vertebrats (especialment la fauna ornitològica) com d’invertebrats.
• Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació típica de zones
humides, amb presència d’espècies molt rares.
• Interès geològic: de manera molt especial, cal protegir la quantitat i
qualitat de l’aigua.
• Interès paisatgístic: l’escassetat i raresa de les zones humides a escala
mundial donen a aquest indret un gran interès paisatgístic.
Administració
Aquest any s’han complert els 25 anys de la declaració del Parc,
s’ha treballat en l’inici de l’acompliment de dues peticions llargament
demanades: l’inici de la gestió per la compra per part de l’Administració
dels emblemàtics estanys de Vilaüt i del Tec a la Reserva Natural
Integral dels Estanys. Es va fer un acte de celebració dels 25 anys amb
la presència de l’Honorable Conseller Sr. Francesc Baltasar, amb la
col·locació d’una placa a la façana de l’edifici del Cortalet.
Es van concedir els ajuts següents:
• A l’Ajuntament de Sant Pere Pescador: ajut per a la neteja manual de
les platges, per un import de 30.000 €.
• A l’Ajuntament de Palau Saverdera: ajut per a la millora de l’entorn de la
bassa de les Garrigues, per un import de 28.497 €.
• A l’Ajuntament de Castelló d’Empúries: ajut per a l’arranjament de la
ruta dels Estanys, per un import d’11.786 €.
• A altres entitats i pagesos del Parc, per un import total de 91.174 €.
S’han emès 59 autoritzacions i 75 informes preceptius.
S’ha continuat la tramitació del Pla especial d’ordenació i protecció del
Parc Natural amb la presentació als membres de la Junta Rectora.
Protecció i conservació del patrimoni natural
• Estudi de seguiment de les poblacions de papallones diürnes al Cortalet
i inventari de lepidòpters. El CBMS és una de les bases de dades més
importants sobre la biodiversitat catalana, i també, sobre l’ecologia de
les papallones de la zona mediterrània.
291
• Estudi de l’estat de seguiment de les poblacions d’amfibis. S’ha fet un
recompte dels individus censats de manera auditiva a les 10 estacions
de mostreig al llarg de les quatre prospeccions fetes enguany, és a dir,
sobre un total de 40 estacions.
• Estudi i avaluació de l’estat de conservació de la població del
sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) com a espècie
bioindicadora. Els resultats dels transsectes als ecosistemes dunars
del Parc han revelat l’existència de quatre espècies de rèptils al llarg
de la franja litoral: sargantaner gros, sargantana ibèrica, serp verda i
serp d’aigua. Espècies no localitzades però potencialment presents:
dragó comú, serp blanca i serp de collaret. El sargantaner petit s’ha
considerat extingit i es fan noves propostes de reintroducció a la platja
de Can Comes i reraduna de la Rubina.
• Seguiment ornitològic. Censos setmanals d’ocells, coordinació i
realització dels censos d’aus aquàtiques hivernants, seguiment de
la població de cigonya blanca, col·laboració en l’Atles dels ocells
de Catalunya a l’hivern, mostratge extensiu en quadrats TM 10X10,
mostratge intensiu a partir d’itineraris SOCC, censos d’aus marines i
difusió de dades.
• Estació d’anellament amb esforç constant a l’estany de Palau. L’esforç
emprat ha estat variable segons l’època de l’any i s’ha adaptat als
cicles de les comunitats als estanys de Palau, intensificant l’esforç en
les dates en què majoritàriament es treballa amb comunitats obertes,
intentant mantenir la situació de les xarxes i horaris tan constant com
ha estat possible. De manera experimental s’han fet durant el període
hivernal, censos lineals per comparar les dades generades amb les
obtingudes mitjançant l’anellament.
• Projecte SOOC (coordinat per l’ICO). Aquest projecte és coordinat per
l’ICO, amb quatre itineraris: Fluvià Vell a l’Escala, Mig de Dos Rius a
Sant Pere Pescador, El Cortalet a Castelló d’Empúries i els Estanys de
Palau a Palau-saverdera; amb les dades preses s’ha constatat que la
gestió afavoreix la biodiversitat a les zones humides.
• Programa Piccole.issole. L’estació d’anellament de tres mesos durant la
migració prenupcial, enguany s’ha tornat a fer a l’estany de Mornau.
• Programa Sylvia. És un programa d’anellament amb esforç constant i
de manera estandarditzada dins d’una xarxa de més de 40 estacions
repartides per tot Catalunya, 10 de les quals, en espais naturals
de protecció especial. Aquest estudi permet determinar variacions
poblacionals, índex de productivitat, l’èxit reproductor, índex de
supervivència i especialment la comparació de dades amb la resta de
Catalunya. El seguiment està dividit en dues sessions: l’estival o de cria
i l’hivernal.
• Seguiment de la població nidificant del bitó (Botaurus stellaris). El
resultat de l’estudi del 2008 ha estat el següent: s’han localitzat només
dos mascles territorials, un al canyissar de l’estany de Palau i l’altre
292
a l’estany del Mig. Fora de les zones potencials de cria només s’ha
produït una escolta puntual a les cel·les dels estanys d’Europa a finals
de març.
• Seguiment de la població nidificant de gaig blau (Coracias garrulus). A
Catalunya es distingeixen dos nuclis principals de reproducció, un a
la plana de Lleida i l’altre a l’Empordà, que estaria relacionat amb les
poblacions del sud de França, per la qual cosa el nucli empordanès
faria de nexe entre les poblacions ibèriques i les europees. Aquest
any 2008 s’ha arribat a les 26 parelles. A més s’ha vist que les caixes
instal·lades també han estat ocupades per altres espècies protegides
i en retrocés a Catalunya, com el xoriguer comú, el xoriguer petit o la
caua.
• Aprofundiment en l’estudi de la ratapinyada de ferradura gran
(Rhinolophus ferrumequinum): estudi de la connectivitat amb el
Cap de Creus i ús d’hàbitats. El radioseguiment de femelles de
ratapinyada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum) ha
permès conèixer millor els hàbitats de caça de l’única colònia de cria
coneguda al Parc.
Actualment la colònia de cria, que havia arribat a ser de 140 individus,
està en perill de desaparèixer i cal adequar nous edificis com a refugi.
A més a més de conservar aiguamolls i boscos de ribera, es recomana
mantenir línies contínues d’arbres que serveixin de corredors per als
quiròpters.
• Seguiment de la població de senglar (Sus scrofa). Durant l’any 2008
s’han capturat un total de 114 senglars dins les RNI: 68% mitjançant
aguaits nocturns, 21% en batudes administratives i un 13% mitjançant
paranys caixa.
El màxim de captures es produeix a l’hivern, època en què augmenta la
presència de senglars a l’interior de les RNI.
• Seguiment de la població de daina (Dama dama).
Als censos de tardor del 2008 a la Reserva Natural de les Llaunes s’han
observat un total de 241 daines, un 30% superior a l’any 2007.
En el període comprés entre els censos dels anys 2007 i 2008 s’han
enregistrat dades d’un total de 176 daines mortes. La principal causa
de mortalitat ha estat les actuacions de control demogràfic de la
població que s’efectua a l’RNI, amb 74 daines caçades sobre un total
de 82 daines mortes.
Millora agropecuària
Dinamització del sector agrari del Parc.
A través de la figura de l’agent d’ocupació i desenvolupament local, de
l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, s’ha treballat en la línia estratègica
de preservar, recuperar i millorar la qualitat paisatgística de la zona
basant-se en la diversitat productiva, la consolidació del sector agrícola
i ramader, la implantació de sistemes productius conservacionistes,
293
l’obtenció de productes diferenciats i de qualitat, així com l’afirmació del
patrimoni territorial i dels valors mediambientals del Parc, tot posant en
valor el paisatge i els productes agraris.
S’han treballat els punts següents:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Maneig eficient de fertilitzants.
Implantació de la xarxa piezomètrica del Parc.
Gestió i conservació de l’aigua i la biodiversitat a la Rubina.
Assessorament tècnic en millora de prats i pastures.
Custòdia en closes.
Integració de turisme al paisatge a partir de la Ruta dels Estanys.
Agricultura ecològica en parcs naturals.
Camins rurals.
Producció de pa en l’entorn de l’Ecomuseu Farinera de Castelló
d’Empúries.
Creació i manteniment d’equipaments i infraestructures
Manteniment sobre la vegetació
• Desbrossament i poda de la vegetació dels marges de la carretera de
Sant Pere a Castelló.
• Manteniment de canyars per a l’aprofitament de les canyes en pantalles
visuals.
• Manteniment de la vegetació en les infraestructures d’ús públic del
Parc.
• Neteja de recs per a un bon drenatge de les closes i camps de la
zona de Can Gusó, rec Madral de Vilaüt, rec que voreja la parcel·la de
campaments.
• Manteniment de la vegetació en les zones d’anellament, itinerari vell de
Can Comes i centre de recuperació de fauna.
Millora o reparació d’espais
• Realització de plànols:
• Estudi de possibles traçats del carril bicicleta del Matà a Sant Pere
Pescador.
• Proposta d’ordenació a la zona de l’escola de vela.
• Proposta de tancament de la zona dunar a la platja d’en Nera.
• Disseny de senyalització.
• Col·locació d’estaques de senyalització a l’itinerari del baix Fluvià.
• Plantacions i replantacions, amb col·laboració amb la UdG, d’espiga
d’aigua a l’estanyol de la Policarda. Freixes a l’itinerari vell de Can
Comes.
• Recollida de residus/deixalles en diverses zones i infraestructures del
Parc.
• Col·locació de senyalització temporada d’estiu i posterior retirada
(zones de pràctica de surf d’estel), protecció en zones de platja (Can
Comes i Can Martinet).
• Col·locació d’estaques per a tancaments perimetrals a la zona dunar de
Can Martinet i platja de Can Comes.
• Condicionament de l’accés a l’observatori de Vilaüt.
• Ordenació i tancament de la zona dunar de la platja d’en Nera a Sant
Pere Pescador.
294
Mitjançant una subvenció de la Diputació de Girona a l’Ajuntament de Sant
Pere, s’han comprat 840 pals de fusta tractada, 360 travesses de fusta i
1.500 metres de corda per al tancament de la zona dunar de la platja d’en
Nera a Sant Pere Pescador.
• Disseny i preparació del muntatge multimèdia per al Centre
d’Informació el Cortalet.
(*) La quantitat de visitants total estimada és de 176.088.
Nombre de visitants atesos al centre d’informació del parc (2007)
Procedència dels visitants
Catalans
Resta de l’Estat
Resta d’Europa
Resta del món
Total
Nombre de visitants Percentatge que representa
40.677
69,30%
2.074
3,53%
15.570
26,52%
375
0,63%
(*) 58.696 100,00%
Han passat pel Parc els grups següents:
Grups d’escolars
Altres grups
Campaments, casals i camps de treball 10.826
4.356
1.206
Es continuen aplegant les dades de l’estació meteorològica tres cops al
dia i passant les dades a l’Institut Nacional de Meteorologia i als diferents
mitjans de comunicació.
Vigilància
Els agents rurals han dut a terme un total de 1.232 actuacions
als municipis del Parc, d’entre les quals, 656 al terme de Castelló
d’Empúries, 72 al terme de Palau-saverdera, 30 al terme de Pau, 187
al terme de Roses, 97 al terme de Sant Pere Pescador, 18 al terme de
l’Armentera, 52 al terme de l’Escala, 22 al terme de Pedret i Marzà, i 98 al
terme de Peralada. De totes aquestes actuacions cal destacar que: 347
han estat de col·laboració amb la gestió, 124 de serveis especials, 25
de decomís, 516 inspeccions i 55 que han acabat en denúncies, i altres
actuacions, 165.
Parc Natural del Delta de l’Ebre
• Interès faunístic: hi ha enregistrades més de 355 espècies d’ocells
diferents, aproximadament el 60% de les presents a tot Europa, 230 de
les quals hi nidifiquen, hivernen o migren regularment. A l’hivern hi ha
una mitjana de 185.000 ocells aquàtics, mentre que a la primavera i a
l’estiu hi nidifiquen més de vuitanta espècies.
• Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació. Hi ha
enregistrades unes 735 espècies vegetals, el 80% de les quals són
considerades autòctones. Pel que fa a la vegetació, s’han identificat
295
61 associacions i 23 hàbitats d’interès comunitari (dos dels quals són
d’interès prioritari).
• Interès paisatgístic: salobrars, basses, canyissars, boscos de
ribera, dunes, platges, ullals, arrossars, horts, badies marines i rius,
constitueixen un mosaic paisatgístic aquàtic que canvia la coloració en
una roda anual.
Administració
S’han emès 77 informes (54 de preceptius, 10 de genèrics i 13 PEIN),
s’han tramitat 117 autoritzacions, de les quals 29 corresponen a
sol·licituds d’estudis i treballs científics, 45 a autoritzacions generals i 43 a
sol·licituds de fotografia i filmació.
S’han autoritzat 807 sol·licituds per espantar ocells dels cultius en època
de sembra i de recol·lecció, s’han lliurat 186 autoritzacions per pescar amb
rall i s’han tramitat 27 autoritzacions per a l’estada a l’estació biològica per
a personal i estudiants que investiguen.
A través del Pla d’ocupació s’ha comptat amb 7 peons i 2 tècnics de grau
mitjà durant 6 mesos.
La Junta Rectora i el Consell Directiu s’han reunit dues vegades.
S’han registrat un total de 1.206 entrades i 1.121 sortides de documents.
Patrimoni natural
Protecció i recerca
S’han dut a terme les actuacions següents:
• Censos d’ocells nidificants, gavina capnegra, gavina vulgar, gavina
corsa, gavina capblanca, gavià de potes grogues i xatracs, garsa de mar,
perdiu de mar, flamenc, d’ocells aquàtics hivernants, i censos quinzenals
d’ocells aquàtics a les basses del Delta amb el seguiment corresponent
de l’evolució anual de les principals espècies cinegètiques.
• Seguiment de la nidificació de flamencs a la punta de la Banya.
• Seguiment de les caixes niu per a ratapinyades i per a xots (Otus scops)
instal·lades a l’illa de Buda.
• Recull de mostres per a l’estudi d’intoxicació per grip aviària i infecció
per arbovirus.
• Desenvolupament d’una campanya de salvament de peixos i d’una
campanya de cria d’espècies en perill d’extinció: samaruc, fartet,
espinós, raboseta de riu i tortuga d’estany.
• Estudis sobre: papallones diürnes (BMS), invertebrats protegits,
poblacions de tortugues aquàtiques al Delta, població de ratapinyades,
atles de peixos i seguiment dels arrossars de l’illa de Buda.
• Seguiment de les diferents poblacions de peixos protegits.
• Estudi de les poblacions de quiròpters.
• Estudi i seguiment de les poblacions de tortugues.
• Reintroducció de la tortuga d’estany a l’illa de Buda.
• Seguiment paràmetres fisicoquímics de les basses.
• Seguiment d’espècies de fauna al·lòctona (musclo zebrat, peix mòmia,
etc.).
296
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Atles d’ocells hivernants.
Atles de peixos a l’hemidelta dret.
Estudi de la proliferació del peix mòmia al delta de l’Ebre.
Seguiment de les poblacions naturals i introduïdes de tortugues
aquàtiques i tortuga mediterrània.
Estudi de la densitat de la serp d’aigua al delta de l’Ebre.
Seguiment de la dinàmica poblacional de la gavina corsa.
Campanya d’anellament Canal Vell, primavera i tardor.
Programa SOCC.
Aplicació del Quiro-rius com a monitoratge de quiròpters aquàtics del
Parc Natural del Delta de l’Ebre (PNDE): recerca de proves de presència
de Myotis capaccinii.
Col·laboració en el seguiment de tortugues i mamífers marins.
Registre de les lectures d’anelles de flamenc.
Seguiment i eradicació de flora al·lòctona.
Seguiment dels impactes sobre l’avifauna a la punta del Fangar i a la
punta de la Banya.
Edició de dos nous itineraris en bicicleta (3 i 4).
Publicació Col·lecció tècnica, 1 Catàleg flora vascular delta de l’Ebre.
Recuperació d’espècies
Cfs nombre d’animals ingressats l’any 2008
Nombre d’animals ingressats
Ocells
254
Rèptils 320
Mamífers
25
Altres 2
Total
601
Estat dels animals durant l’ingrés
Estat Mort
Alliberat
No recuperable
Ingressa mort
Eutanàsia
Projecte de cria
Donació
Fugit accidentalment
Translocació
Pendent Projecte reintroducció
Total
Nombre d’animals
63
94
14
76
69
229
18
9
8
6
15
601
Anellament científic d’ocells
S’ha dut a terme la campanya d’anellament científic d’ocells
passeriformes durant la primavera i la tardor en col·laboració amb el Grup
Català d’Anellament. També s’han anellat amb anelles de PVC polls de:
capó reial (Plegadis falcinellus) de la colònia de cria de l’illa de Buda per
297
seguir l’evolució d’aquesta espècie al Delta, gavià de potes grogues (Larus
michaellis), bernat pescaire (Ardea cinerea), amb col·laboració amb el Zoo
de Barcelona, i flamenc (Phoenicopterus roseus).
Durant l’any 2008, s’han concedit un total de 109.176 € per a diverses
activitats i projectes dins de les convocatòries d’ajuts per al finançament
d’actuacions i inversions en els espais naturals de protecció especial
i per al finançament d’inversions en els espais inclosos en el Pla
d’espais naturals. S’ha aprovat un total de 116.900 € en concepte
d’indemnitzacions a propietaris de finques de cultius d’arròs per danys
causats per espècies protegides.
S’han dut a terme les actuacions següents:
• S’ha construït una tanca perimetral al Centre Piscícola (PEF 2006).
• S’ha construït un hivernacle per al Projecte de cria en captivitat de la
tortuga d’estany.
A les oficines d’informació del Parc ubicades a Deltebre i a la Casa de
Fusta i a les oficines de turisme del conjunt del Delta s’han atès:
Nombre de visitants atesos en les oficines d’informació del delta
durant l’any 2008
Procedència dels visitants
Nombre de visitants
Catalans
65.404
Resta de l’Estat46.426
Resta d’Europa
28.478
Resta del món
910
Total
141.218
Percentatge que representa
46%
33%
20%
1%
Aquestes oficines donen informació del Parc, amb un total de 141.218
persones que hi han passat. Aquesta xifra pot representar un 17% de la
gent que ens visita, d’un total aproximat de 835.000 persones.
El nombre de persones que han passat pel centre d’informació de
l’Ecomuseu ha estat de 56.421 i, per la Casa de Fusta, de 33.248. Els
itineraris no escolars amb guia han aplegat un total de 2.983 persones, i
els grups sense acompanyants un total d’11.380 persones.
Així mateix, s’han organitzat diverses activitats:
•
•
•
•
•
•
•
298
Dia Europeu dels Parcs Naturals.
Dia Mundial de les Zones Humides.
Dia Mundial del Medi Ambient.
Dia Mundial dels Ocells (VI Concurs d’Identificació d’Aus).
Dia Mundial del Voluntariat.
25è Aniversari del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Participació en la Fira Internacional de Birdwatching del delta del Po
(Itàlia).
• Coordinació, difusió i implantació de la CETS al delta de l’Ebre.
• Sortides de camp diverses: La ruta de les llacunes, Amposta-Tortosa
en vaixell, La nit de les ratapinyades, Setmana de la Ciència, Lectura
anelles de flamenc, El Goleró i el port del Fangar en bici, Les aus de mar
endins i El Migjorn en canoa.
• Festa de l’Arbre: organització de la plantada d’arbres escolar de
Deltebre (1.000 tamarius plantats per 100 escolars al Garxal i 500
arbres plantats per escolars de Sant Jaume d’Enveja a l’illa de Buda).
Participació en els salons infantils de la Setmana Santa d’Amposta i de
Nadal de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.
• S’ha coordinat i organitzat el grup de voluntaris del Parc.
• IV Setmana del Medi Ambient, s’han desenvolupat 26 activitats amb
una participació de 1.202 persones.
• S’ha coordinat l’estada de 17 estudiants en pràctiques procedents de
10 centres educatius i universitaris diferents, destinats a les diverses
àrees del Parc.
L’oferta pedagògica consisteix en estades de 3 dies i d’altres durades,
utilitzades per un total de 2.840 alumnes.
Escoles del Delta: han participat en activitats un total de 10.965 alumnes.
Realització d’un programa escolar als col·legis del Delta relacionat amb els
ambients naturals i les activitats humanes del Delta amb 256 xerrades i 92
sortides.
S’han impartit 3 cursos de formació: Els amfibis i rèptils del Delta, Curs de
fotografia de natura, i El cicloturisme, producte sostenible al Delta.
Han utilitzat el Centre de Documentació del Parc 991 persones, amb
consultes a sala, mitjançant correu electrònic i consultes telefòniques, i
s’han fet 180 préstecs. S’han donat d’alta 563 publicacions.
Parc Natural de Cap de Creus
• El Parc Natural de Cap de Creus constitueix una àrea extensa de
notable diversitat i singularitat, tant geològica com biològica. És
un espai natural litoral poc humanitzat i amb uns valors naturals
d’importància excepcional per la seva exclusivitat.
• La part marina presenta comunitats de primer ordre. A poca fondària i
sobre fons rocós anem trobant de menys a més fondària les comunitats
de Lithophyllum tortuosum i Cystoseira sp. Sobre fons tous destaquen les
comunitats de Posidonia oceanica i de Cymodocea sp. A fondària mitjana
destacaria l’enclavament coral·lí més gran de tot el mediterrani occidental
i amb clapes de maërl (grapissar) a les zones de substrat tou; aquest és un
bon hàbitat per a una gran diversitat de peixos. No és estrany veure a la
zona migracions de grans mamífers marins com els cetacis.
• Geomorfològicament ofereix una seqüència molt completa de les
roques més antigues que afloren a Catalunya: al litoral nord ens trobem
amb una de les zones més espectaculars a escala mundial de zones
de cisalla i roques milonítiques en terrenys esquistosos, de gran
importància científica i bellesa paisatgística.
• Les característiques físiques i la història recent dels usos del sòl han
configurat un paisatge vegetal dominat per les brolles d’estepes i
299
brucs acidòfils amb ròdols de sureres. A les zones litorals apareixen
comunitats molt importants com ara Astragalus massiliensis
amb espècies molt singulars com: Limonium tremolsii, Armeria
ruscironensis, Seseli elatu ssp farrenyii. Cal destacar que algunes
d’aquestes comunitats són considerades d’importància comunitària.
També hi ha basses temporals amb espècies de flora com Isoetes sp. i
de crustacis com Triops cancriformis.
• Quant a fauna, destacaríem la importància del cap de Creus com a
zona de migració d’ocells, sigui lligats amb el medi marí com el corb
marí, i altres espècies com l’àguila cuabarrada, el gaig blau, o el còlit
negre. Mamífers com les ratapinyades o el cabirol, amfibis i rèptils com
la tortuga de terra Testudo hermanii i alguns invertebrats endèmics com
el mol·lusc Mastigophallus rangianus o el coleòpter Pseudochlamys
raholai.
• El patrimoni arquitectònic és monumental (Sant Pere de Rodes, castell
de Sant Salvador, castell de Quermançó), així com l’arquitectura
popular de pedra seca i els jaciments arqueològics terrestres i marins.
• El cap de Creus constitueix una de les zones especialment protegides
d’importància per a la Mediterrània (ZEPIM), que van ser definides en
un dels protocols del Conveni de Barcelona (Barcelona 1976/1995),
relatiu a la protecció de la mar Mediterrània contra la contaminació.
Administració
S’ha continuat amb el desplegament del Pla especial. Resolució
MAH/2618/2006, de 28 de juliol, per la qual es fa públic l’Acord de Govern
de 20 de juny de 2006, per la qual s’aprova definitivament el Pla especial
de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de Cap de
Creus.
S’ha finalitzat la redacció del Pla rector d’ús i gestió de l’àmbit marí i l’any
2009 se n’iniciarà la revisió i tramitació al Servei Jurídic del Departament.
Actuació prevista al Programa d’actuacions del Pla especial.
Club Mediterranée:
• Tramitació per part del Ministeri de Medi Ambient del «Projecte de
desconstrucció de les edificacions existents en el recinte de l’antic Club
Mediterranée, en el TM de Cadaqués».
• Resolució d’11 de juliol de 2008 del Conseller de Medi Ambient i
Habitatge, d’aprovació del projecte executiu de restauració ambiental al
Paratge de Tudela (Club Mediterranée) al Parc Natural de Cap de Creus,
redactat per Gestora de Runes de la Construcció SA (d’acord amb el
conveni de col·laboració empresarial en activitats d’interès general
subscrit el dia 21 de desembre de 2007 amb el DMAH).
S’ha finalitzat la redacció del programa específic d’ordenació de la
punta del cap de Creus, el qual inclou el Pla de gestió de la reserva
integral de cap de Creus, amb la finalitat de preservar els valors naturals i
paisatgístics i l’ordenació de l’ús públic.
Espai Punta Falconera a Roses. En col·laboració amb l’ajuntament, s’ha
treballat en la proposta de concreció dels diferents usos que s’hi duran a
terme (itinerari sensorial, usos lúdics...). S’ha formalitzat favorablement
300
l’enderroc d’algunes de les antigues edificacions militars que hi ha a
l’indret.
Mas Caials. Al llarg de l’any, s’han estat fent les obres de restauració
i millora d’aquest equipament com a centre d’educació ambiental i
recerca i gestió de l’àmbit marí. Projecte d’execució inclòs al PEF (Pla
econòmic i financer, establert per conveni entre el DMAH i l’empresa
Forestal Catalana SA). Està previst que les obres finalitzin el primer
trimestre del 2009.
Trull de Can Rubies a la Selva de Mar, futura seu administrativa del Parc.
S’ha iniciat la tramitació administrativa de la cessió de domini gratuïta
de l’edifici per part de l’Ajuntament de la Selva de Mar a la Generalitat de
Catalunya.
Línia d’ajuts: s’han tramitat 10 sol·licituds d’ajuts de les quals se n’han
atorgat 7 (3 a ajuntaments i 4 a particulars).
S’han tramitat un total de 136 informes repartits entre les diferents àrees
de treball.
A través del Pla d’ocupació s’ha comptat amb una auxiliar administrativa
(6 mesos) i un tècnic de grau mitjà (6 mesos). S’ha continuat amb la
vigilància i la informació en l’àmbit marí durant els tres mesos d’estiu.
Dos patrons contractats a través del Pla d’ocupació i l’embarcació del
Parc «Elisenda» han recorregut les aigües del Parc per donar cobertura a
l’elevada freqüentació que hi ha a l’època estival.
La Junta Rectora s’ha reunit una vegada i la Comissió Permanent dues.
Patrimoni natural
Programa de conservació i seguiment de la biodiversitat
S’ha redactat el document metodològic per elaborar un programa de
conservació i seguiment dels hàbitats i les espècies més vulnerables.
En aquest programa es determinaran les actuacions de conservació i
seguiment per a aquests elements de biodiversitat.
Gestió de la flora i la vegetació
Espècies invasores. S’han fet diverses actuacions d’eliminació i seguiment
de Carpobrotus edulis. Aquesta actuació ha tingut lloc dins de la reserva
natural integral de cap de Creus. S’ha actuat també amb l’espècie Senecio
inaequidens, a la carretera del monestir de Sant Pere de Rodes a Port de
la Selva, de la qual s’ha constatat un grau important de dispersió en els
vorals de la carretera.
Estudi i seguiment dels líquens: a la zona restringida de la base militar del
Pení (TM Roses) i a la zona del Far de S’Arenella (TM el Port de la Selva)
juntament amb la Universitat de Barcelona i els SSTT del DMAH a Girona.
Amb voluntariat internacional i català s’han eliminat diferents espècies
de flora exòtica invasora com: Carpobrotus edulis, Opuntia sp., Aloe
sp. i Gazania sp., a la zona del Far de S’Arenella, al Port de la Selva, per
preservar la comunitat de líquens.
301
Gestió de la fauna
Seguiment de l’avifauna: de la població d’ocells del parc natural, s’ha
fet un seguiment de les espècies més vulnerables, especialment l’àguila
cuabarrada, oreneta cua-rogenca, el corb marí, el falcó pelegrí, el duc,
etc. D’altra banda, també s’ha dut a terme el cens d’aus aquàtiques
hivernants, amb xifres similars a anys anteriors que demostren
l’extraordinària importància del Parc pel que fa als ocells marins, en
especial àlcids, baldrigues, mascarells, gavinetes de tres dits i espècies
pelàgiques. A més del cens d’hivernants, s’han continuat fent els
controls d’ocells marins. Finalment, s’han efectuat seguiments a partir
de transsectes amb metodologia SOCC (seguiment d’ocells comuns
de Catalunya), en coordinació amb l’ICO, així com tasques de cens per
a l’Atles d’ocells de Catalunya a l’hivern, en coordinació amb aquesta
entitat.
Monitoratge de les poblacions d’ocells. D’acord amb el Programa
SYLVIA, que du a terme l’Institut Català d’Ornitologia des de l’any 2000
amb la finalitat d’establir una xarxa d’estacions d’anellament d’esforç
constant per al seguiment a llarg termini de les tendències poblacionals
i els paràmetres demogràfics de les poblacions d’ocells terrestres de
Catalunya, enguany ha continuat el seguiment a les dues estacions que hi
ha al Parc, concretament a Vilajuïga i Roses.
Reintroducció del xoriguer petit. Es van alliberar un total de 37 polls pel
sistema hacking a la teulada baixa de l’edifici d’Unidad Antigua de la base
militar del Pení. Durant el seguiment no s’ha detectat cap baixa. De les 11
parelles reproductores del Parc, 10 parelles van abandonar el niu a mitja
posta per les males condicions meteorològiques, i l’única parella que va
quedar va fer 4 polls, i tots van sobreviure.
Estudi de presència i utilització de l’hàbitat per quiròpters o ratpenats. S’ha
estudiat l’ús de l’hàbitat de la ratapinyada orelluda meridional a l’àmbit
del Parc. Les zones utilitzades per caçar han estat: la vall de la Selva de
Mar a les Cavorques, i una zona pròxima al poble de Pau, i alguna vegada
ha arribat als aiguamolls de l’Empordà. Cacen en zones arbrades i es
traslladen seguint les taques arbrades. D’aquest estudi es conclou que hi
ha presència d’espècies cavernícoles estrictes, en canvi són absents les
espècies d’àmbits forestals i aquàtics.
Seguiment dels lepitòpters ropalòcers. Seguiment de papallones diürnes
integrat en la xarxa internacional Butterfly Monitoring Scheme (BMS).
S’han detectat pocs exemplars fruit de la sequera acumulada. Això fa que
la diversitat disminueixi ja que moltes espècies tampoc no es detecten.
Les espècies que s’han beneficiat de la sequera han estat les univoltines
primaverals.
Gestió d’espècies. Col·laboració amb FECSA-ENDESA per millorar les
línies existents i per minimitzar l’impacte sobre els ocells i el paisatge.
Gestió forestal
• Seguiment del mostreig d’humitat per part de l’SPIF a l’estació de
seguiment del Puignau.
302
• Treballs de prevenció d’incendis consistents en la neteja de franges
de baixa combustibilitat al PEG Nus de Carenes de Santa Helena,
efectuats pel Grup de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) de l’SPIF i
per la brigada del Parc.
• Ompliment de dipòsits per a l’extinció d’incendis (Diputació de Girona i
personal del Parc).
• Execució del Projecte de treballs silvícoles i de prevenció d’incendis
a la finca en consorci Mas Puignau GI-3013 al TM Port de la Selva,
que ha suposat el tractament de 165 ha de franges i àrees de baixa
combustibilitat previstes al PPIF.
• Tramitació dels projectes executius dels punts estratègics per a la
gestió dels grans incendis forestals dels PEG Selva de Mar i Mas
Fumats.
• Execució de cremes controlades al PEG de coll de Canyelles (TM
Vilajuïga) executat per bombers i amb el suport del personal del
Parc.
• Pràctiques de bombers al PEG de Mas Fumats, on s’han realitzat les
línies de defensa d’algunes zones d’actuació del projecte.
• Execució del Pla tècnic de gestió i millora forestal a punta Falconera
(TM de Roses).
• Execució del projecte de restauració del mosaic de sureres i d’hàbitats
oberts entorn del camí de Sant Jaume i al camí dels Dòlmens (TM
Vilajuïga), amb neteges de matoll i plantació d’alzina surera.
• Execució del Projecte de treballs silvícoles i prevenció d’incendis al Mas
Puignau GI-3013. S’han construït murs de contenció per evitar o reduir
els processos erosius (TM Port de la Selva).
Gestió agropecuària
• Autoritzacions i seguiment de les pastures en zones cremades els
darrers 10 anys.
• Autorització de pastures a la Reserva Natural Integral de Cap de Creus
per al manteniment d’aquests hàbitats.
• Execució del Projecte de treballs silvícoles i prevenció d’incendis al Mas
Puignau GI-3013, que ha suposat la millora de pastura en 337 ha (172
ha + 165 ha), la instal·lació de 2 passos canadencs i 2 abeuradors.
• Ordenació de les zones de pastura.
Gestió agrícola
Desenvolupament de l’estudi per a la determinació dels usos del sòl en
mosaic: s’ha informat sobre la recuperació d’olivars abandonats.
Participació en la trobada de productors agraris del Parc de la Zona
Volcànica de la Garrotxa i dels Aiguamolls de l’Empordà.
Gestió cinegètica
Millora de les poblacions cinegètiques amb les actuacions que porten
a terme les societats de caçadors de millora d’hàbitats. Cessió de 500
perdius que provenen del Centre de Torreferrusa i que es van repartir entre
les diferents societats de caça que actuen en l’àmbit del Parc.
Trobada amb els caçadors del Port de la Selva (G-10.105) i els pastors que
operen dins el Parc.
303
Realització d’una Jornada sobre la Biologia, Gestió i Caça del Cabirol,
organitzada entre el Parc i la Federació de Caça de Girona.
Gestió dels hàbitats i/o sistemes naturals
• Neteja de platges (Taballera, Talabre, Portaló, Agulles, Francalós,
Culleró, Gentils, Jugadora, Fredosa).
• Recollida de residus (Quermançó).
• Sanejament d’arbres singulars a l’àrea recreativa de Mas Ventós i a la
font dels Monjos de Sant Pere de Rodes.
Àmbit marí
S’han col·locat 40 boies per a l’activitat del busseig amb escafandre,
distribuïdes per tot l’àmbit marí protegit, amb la finalitat de preservar les
praderies de fanerògames marines Posidònia, Cymodocea i també el
coral·ligen. Les boies es troben tant en la zona del Parc Natural com de
reserva natural parcial.
Seguiment patrimoni natural submergit
A través del conveni entre el DMAH i el Centre d’Estudis Avançats de
Blanes (CSIC) s’ha avaluat l’estat de les espècies i comunitats marines.
L’objectiu del projecte ha estat el seguiment de diferents descriptors
biològics que permetin avaluar les poblacions i els hàbitats marins amb
vista a gestionar-los correctament, considerant les activitats humanes que
hi tenen lloc així com els factors ambientals. Amb aquest seguiment, a
més d’estudiar l’evolució temporal de les espècies i comunitats marines,
també s’estudia la protecció i es proposen una sèrie de mesures per
millorar-ne la gestió. Els descriptors analitzats han estat: la ictiofauna,
la gorgònia vermella i les llagostes. Cal ressaltar l’èxit de les reserves
naturals parcials de cap de Creus i cap Norfeu.
Caracterització del règim tèrmic de les aigües marines del Parc Natural de
Cap de Creus
Encarregat a la Universitat de Barcelona i integrat en el projecte
francès MEDCHANGE, es caracteritza el règim tèrmic litoral (fins als 40
metres de fons), a la primavera i a l’estiu, a les aigües del Parc Natural.
S’investiga el règim tèrmic litoral de la Mediterrània nord-occidental
davant de l’escalfament global detectat els darrers anys. Per fer aquest
seguiment, s’han col·locat sensors de temperatura en dos punts
de l’àmbit marí, un a la costa nord i l’altre a la sud. Els sensors han
enregistrat contínuament i automàticament les temperatures entre els
5 i els 40 metres de profunditat, entre els mesos de maig i setembre.
Els resultats obtinguts aporten una primera descripció del règim tèrmic
i seran útils per a la gestió de comunitats valuoses ecològicament i
econòmicament.
Estudi sobre la freqüentació del busseig
En el marc del conveni de col·laboració entre el DMAH i la Universitat de
Girona (UdG) hem disposat d’un estudiant en pràctiques del Màster de
Medi Ambient que imparteix aquesta universitat. S’ha fet un treball sobre
la freqüentació del busseig a les aigües del Parc, embarcant-se amb
vaixells dels centres d’immersió, amb el vaixell d’informació i vigilància del
Parc «Elisenda».
304
Estudi sobre la pesca artesanal
Aquest primer any de seguiment d’espècies d’interès pesquer està
proporcionant els primers resultats de l’impacte de la pesca artesanal
sobre els recursos marins del Parc (avaluació de les biomasses
extretes, de les espècies capturades, de l’estructura demogràfica i
de les poblacions explotades) així com de l’evolució de les espècies
d’interès pesquer, especialment de les espècies vulnerables i/o
protegides pels convenis internacionals de protecció de la fauna. Els
resultats proporcionen al Parc indicadors de l’evolució de la biomassa
d’aquestes espècies al llarg dels anys, els quals complementaran els
resultats dels seguiments subaquàtics efectuats per altres centres de
recerca.
Patrimoni cultural i paisatge
Catàleg del patrimoni cultural
Contacte permanent amb el servei d’arqueologia del Departament de
Cultura, a Girona, per notificar la troballa d’un element d’interès. També es
recopilen dades resultants de les excavacions arqueològiques de Santa
Helena, i també es facilita la tasca de l’equip d’arqueòlegs (posant tanques
de protecció a les restes). S’han col·locat diferents rètols informatius
d’elements del patrimoni cultural.
Conservació del patrimoni cultural
Recuperació de l’arquitectura rural de pedra seca
Mitjançant l’ordre d’ajuts s’ha col·laborat en els treballs de neteja i
construcció de paret seca als camins a peu de Sant Jaume i dels Dòlmens
al TM de Vilajuïga. També s’ha arranjat paret de pedra seca de 3 olivars
de Cadaqués i Vilajuïga, i s’han recuperat uns 150 m de parets de pedra
seca del camí de Can Berta al TM de Roses mitjançant el Projecte
d’arranjament i millora de camins.
Estudis i actuacions de conservació del paisatge. S’ha assistit a diverses
reunions per col·laborar en la redacció de la Carta del paisatge de l’Alt
Empordà, així com amb l’Observatori del Paisatge per al Catàleg del
paisatge de les comarques de Girona.
Manteniment d’equipaments i/o infraestructures
• Palau de l’Abat: punt d’informació i seu del Parc.
• Neteja i treballs puntuals a Mas Caials, a Cadaqués.
• Punt de treball i magatzem de la brigada del Parc al mas Donadiu de
Vilajuïga.
• Àrea recreativa de mas Ventós: desbrossament, poda d’arbres, neteja
de deixalles, manteniment de graelles, construcció i arranjament
d’escales i rampes d’accés.
• Itineraris: neteja de matoll i poda d’arbres, senyalització direccional
i instal·lació de tanca de fusta i corda a la Cova de s’Infern i Santa
Helena.
• Senyalització perimetral.
• Maquinària necessària per a treballs forestals (motoserres i
desbrossadores), vehicles, eines, etc.
• Embarcació.
305
Mitjançant l’Ordre d’ajuts: l’Ajuntament de Roses ha condicionat diverses
cales per rebre visitants, i l’Ajuntament de Vilajuïga ha començat a
recuperar el camí de Sant Jaume i els Dòlmens.
Regulació de la xarxa viària bàsica
S’han instal·lat 6 tanques i els senyals corresponents per regular l’accés
motoritzat a Puig Alt (2), reserva natural integral de cap Norfeu (1) i mas
Rabassers de Baix, reserva natural integral de cap de Creus (1) i Puignau
(2). S’han fet tancaments i senyalització de pistes en situacions d’alt risc
d’incendi Alfa nivell 2.
Execució del projecte d’arranjament i millora de camins de la xarxa viària
bàsica en uns 24,5 km. Aquest projecte s’ha tramitat a través del PEF (Pla
econòmic i financer), en concret es tracta dels camins següents:
•
•
•
•
•
•
•
•
Camí de sa Planassa.
Camí de Montperdut.
Camí de Rabassers.
Camí d’en Berta (previst al Pla de prevenció d’incendis forestals).
Camí del Puig alt (previst al PPIF).
Camí del coll de Sant Genís (previst al PPIF).
Camí del Pení a mas Marés (previst al PPIF).
Camí del serrat de Can Berta (previst al PPIF).
Execució del Projecte de treballs silvícoles i prevenció d’incendis al mas
Puignau GI-3013, s’han arranjat 23,5 km de camins:
• Camí dels Masos a Taballera.
• Camí de Perafita.
• Camins del consorci mas Puignau (Llaure, Puig Gros, Talabre,
Fonollera).
Altres actuacions
S’ha continuat treballant en l’inventari de les barraques (cossos de servei)
i edificacions en zones d’ordenació específica (ZOE). L’objectiu d’aquest
treball ha estat inventariar les «barraques» existents en l’àmbit del Parc
i de totes les edificacions existents en ZOE (Perafita, Guillola, Montjoi i
Jònculs), i en l’àmbit de cala Pelosa, recollint tota la informació possible a
fi d’avaluar-ne la compatibilitat amb el Pla especial. Aquest treball posa a
disposició dels tècnics del Parc un sistema d’informació geogràfica per a
la consulta i l’anàlisi de la informació generada.
El Parc Natural és un parc obert. Les 13.000 ha que el formen tenen
infinitat d’accessos, no només per terra sinó també per mar, la qual cosa
fa difícil establir un control del nombre de visitants: una estimació basada
en les freqüències turístiques de la zona dóna la xifra de 435.000.
Els centres d’informació
• Palau de l’Abat: durant tot l’any l’han visitat un total de15.987 persones.
• Espai Cap de Creus: durant tot l’any l’han visitat un total de 28.107
persones.
306
Itineraris
Al Parc hi ha un total de 14 itineraris (9 pedestres locals, 1 de connector, 1
a cada reserva natural integral terrestre i 2 en bicicleta), per fer a peu o en
bicicleta, repartits per tot l’àmbit protegit.
Educació ambiental
A les escoles. A partir de l’oferta pedagògica del Parc, l’equip d’educació
ambiental ha desenvolupat activitats als municipis de Roses, Cadaqués,
el Port de la Selva, Llançà i Vilajuïga. S’ha treballat amb un total de 1.800
alumnes de primària, ESO i batxillerat.
Algunes de les activitats fetes i incloses en l’oferta pedagògica són: «Bufa
la tramuntana», als Caials i als voltants de Vilajuïga; «El missatge del mar»,
a la platja de Roses; «El tresor de mas Ventós», a mas Ventós; «Toca, mira
i pinta», als dòlmens de Roses; «El joc del xoriguer petit», a mas Ventós;
«Viatge en el temps», al monestir de Sant Pere de Rodes; «Ecologia
forestal», als dòlmens de Roses; «Les roques i el seu entorn». A través
d’aquestes propostes, els educadors s’endinsen en els valors naturals
i culturals que podem trobar al Parc. S’ha col·laborat amb alumnes de
batxillerat per fer estudis i/o xerrades relacionades amb els incendis, les
fanerògames marines, la gestió d’un espai natural (amb la intervenció d’un
membre de l’equip gestor), entre d’altres.
A la població adulta. Dins del programa de sortides de primavera i tardor
dels espais naturals de l’Alt Empordà, s’han fet sortides guiades de
senderisme. D’altra banda, dins del programa d’estiu s’han dut a terme
activitats de descoberta tots els dimarts i els dijous de juliol i agost:
descoberta a la reserva natural integral de cap de Creus; la Selva de
Mar i el seu entorn; s’Arenella (Port de la Selva), cala Pelosa (Roses) i
s’Alqueria (Cadaqués). El nombre de visitants d’aquestes sortides ha
estat de 194.
Camps de treball. La Fundació Catalana de l’Esplai en col·laboració
amb el Parc, ha organitzat 4 camps de treball consecutius durant el
mes de juliol, al municipi de la Selva de Mar. El primer va ser un camp
de treball internacional en què van participar uns 26 joves majors de
18 anys. El segon, tercer i quart camp van estar destinats a un total de
67 adolescents majoritàriament catalans. En els camps s’ha comptat
també amb la col·laboració de la Societat de Caçadors del Port de
la Selva i la Selva de Mar, així com dels ajuntaments. A més de fer
diferents treballs pel Parc, com ara arranjar murs de pedra seca, o bé
activitats de neteja a les platges, eliminació de Carpobrotus al far de
s’Arenella, s’ha aprofitat per divulgar els valors naturals i culturals del
Parc.
Programa de formació. El Parc ha organitzat diferents cursos de
formació: per al personal extern de la brigada de manteniment, per a
les informadores que donen el servei als punts d’informació del Parc i
personal dels ajuntaments, i un curs per al personal contractat a través
dels convenis entre la Diputació de Girona i alguns dels ajuntaments del
Parc i que treballa durant la campanya d’incendis a l’estiu.
307
Divulgació i comunicació social
Coordinació amb les oficines de turisme dels municipis del Parc seguint
els criteris establerts a la Carta Europea de Turisme Sostenible.
S’ha treballat en l’actualització de la pàgina web.
Publicacions
Tríptics: general i itineraris del Parc. Itineraris locals per municipis: Roses,
Creu d’en Cobertella; Cadaqués, Puig Ferral; el Port de la Selva, Costa
de l’Oratori; la Selva de Mar; Palau-saverdera, Sant Onofre; Pau, la Creu
Blanca; la Vall de Sant Creu, el Port de la Selva; reserva natural integral
de cap Norfeu; Llançà; reserva natural integral de cap de Creus. I també:
tríptic navegació i ancoratge a les aigües del Parc Natural; tríptic activitats
subaquàtiques, normes i consells.
Publicacions pròpies. Guia per a joves: Descoberta del cap de Creus.
Aproximació als valors del Parc Natural, s’ha editat un pòster que recull els
hàbitats marins presents al Parc; 10 Anys de Parc: realització d’un DVD de
música i imatges del Parc.
Altres publicacions àmbit marí.
• Evolution of a Mediterranean Coastal Zone: Human Impacts on the
Marine Environment of Cape Creus. Environmental Management (2008)
42:977–988 DOI 10.1007/s00267-008-9196-1.
• Impacts of recreational boating on the marine environment of Cap de
Creus (Mediterranean Sea). Ocean & Coastal Management 51 (2008)
749–754.
Centre de documentació
S’han catalogat en el programa VTLS 226 documents.
Vigilància
Vigilants per a la campanya de prevenció d’incendis i informadors sobre el
territori
La Diputació de Girona ha signat convenis amb els ajuntaments de Palausaverdera, Pau, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Vilajuïga i Cadaqués,
a través dels quals el Parc disposa d’11 persones; 10 s’han destinat
a la vigilància per a la prevenció d’incendis forestals i 1 a vigilància i
informació, en aquest cas a l’àrea recreativa de mas Ventós. El període
de treball ha estat de 3 mesos des de mitjan juny fins a mitjan setembre.
Per a totes les tasques referents a aquesta campanya es treballa
coordinadament amb el Cos d’Agents Rurals.
Vigilància de l’Ajuntament de Cadaqués
El servei, format per dos guardes forestals, es fa tot l’any i combina
l’activitat marítima amb la terrestre.
Servei de vigilància del CAR
Els agents rurals han dut a terme un total de 694 actuacions en els
municipis del Parc, entre les quals, 187 al terme de Roses, 130 al terme
de Cadaqués, 174 al terme del Port de la Selva, 72 a Palau-saverdera,
51 a Vilajuïga, 30 a Pau, 9 a la Selva de Mar i 41 a Llançà. Les diferents
308
actuacions estan vinculades a incendis forestals, caça i protecció
d’animals, medi ambient, circulació motoritzada, actuacions forestals i
actuacions vinculades a l’àmbit marí.
Parc Natural dels Ports
• Interès geològic: geomorfologia determinada per materials mesozoics
d’origen sedimentari aixecats pel plegament alpí, amb gran riquesa
de fòssils. Destaca un sistema de falles profundes que donen lloc a
un relleu abrupte i amb formes variades. Les depressions tancades
accentuen els fenòmens càrstics dels Ports (avencs, forats i coves),
que són els més importants de les comarques de Tarragona tant en
desenvolupament vertical com horitzontal.
• Interès botànic: la situació del massís propicia una gran riquesa i
diversitat de vegetació. Hi ha nombroses espècies endèmiques, rares i
d’interès geobotànic, com la fageda, la més meridional de la península
Ibèrica; o Atropa baetica que ateny al massís el seu límit septentrional,
etc. Destaquen les espècies rupícoles: Ramonda myconi, Knautia
rupicola, Salix tarraconensis, etc.
• Interès faunístic: els poblaments faunístics dels Ports presenten un
elevat interès no només per l’abundància i varietat d’espècies sinó
també perquè acullen alguns animals endèmics o molt rars per a la fauna
catalana. Destaquen la població de cabra salvatge (Capra pyrenaica
subsp. Hispanica), la llúdriga (Lutra lutra), el gat fer (Felis silvestris),
i el grup dels ratpenats, que amb unes 20 espècies constitueix una
de les comunitats més riques de la península Ibèrica. Entre els ocells
destaquen els rapinyaires rupícoles. Els amfibis i rèptils tenen també una
representació important als Ports, ja que més del 50% de les espècies
presents a Catalunya les podem trobar en aquest espai natural. Als
rius, destaquen la madrilleta roja (Chondrostoma arcasii) o el cranc de
riu autòcton (Austrapotamobius pallipes); i entre els invertebrats, hi ha
espècies endèmiques del grup dels mol·luscs, aràcnids i coleòpters, que
figuren en la llista d’espècies protegides pel PEIN.
• Interès paisatgístic: terra de grans contrastos amb cingles, moles,
valls encaixades (gúbies) sovint associades a fenòmens càrstics, prats
enlairats; des de llocs típics de zones àrides fins als ambients humits
i boirosos de les fagedes, més propis de paisatges centreeuropeus.
També hi ha espectaculars formacions rocoses, sobretot a la part
septentrional del massís: roques de Benet, estrets d’Arnes, moles del
Don, etc.
Administració
La Junta Rectora ha mantingut reunions cada quatre mesos
aproximadament i s’ha aprovat, entre altres coses: la realització de les
jornades de divulgació del Parc; la regulació de l’escalada; aprovar
inicialment la proposta de conveni de dinamització turística; autoritzar
diversos estudis; s’acorda començar a treballar en el Pla d’usos de la
Reserva Natural de les Fagedes dels Ports; fer en comissió una relació de
les pistes obertes per a la circulació de quads, acceptar l’ajut d’educació
ambiental de la Diputació de Tarragona; encetar el procés per a la cessió
de la gestió del manteniment de la pista de Caro per part de la Diputació
de Tarragona; donar suport en la proposta de reunió entre les direccions
309
generals de la Generalitat catalana i la valenciana per unificar criteris;
demanar la ràpida constitució de la unitat territorial de gestió integral dels
Ports, i la consideració consegüent com a àrea bàsica del Cos d’Agents
Rurals, assegurant una coordinació funcional per part de les direccions del
Parc i de la Reserva Nacional de Caça de les tasques que han de realitzar
els agents.
S’han contractat 4 persones, mitjançant el Pla d’ocupació del
Departament de Treball: un biòleg, un peó i una auxiliar administrativa,
per una durada de 6 mesos cadascú, i un enginyer tècnic forestal, que ha
elaborat dos plans d’ocupació amb una durada de 6 mesos cadascú.
Mitjançant l’Ordre d’ajuts MAH/137/2007, per al finançament d’actuacions
als espais naturals protegits de Catalunya, s’han atorgat 18 subvencions,
per un import total de 188.782 €.
Patrimoni natural
Flora i vegetació: s’ha efectuat l’estudi genètic d’individus de Pinus
sylvestris amb característiques morfològiques de Pinus mugo subsp.
uncinata. S’ha finalitzat la llista vermella de la flora vascular del Parc,
amb un catàleg actualitzat de plantes vasculars rares, endèmiques
o amenaçades, en què s’han definit i prioritzat les actuacions de
conservació sobre la flora d’interès. Flora amenaçada: monitoratge
anual de les poblacions d’Atropa baetica, espècie iberonord-africana
amb només 13 peus als Ports, que són també els únics de Catalunya.
S’ha estudiat Aquilegia paui, endemisme estricte del massís dels Ports
i del qual s’ha trobat una nova població que triplica els individus que es
coneixien de l’espècie. Seguiment de la successió vegetal en parcel·les
experimentals on s’han recuperat els camps de conreu i s’ha col·laborat
en l’estudi dels sòls forestals dels boscos dels Ports. També s’ha fet un
estudi en zones de pastura d’ungulats domèstics per estudiar l’efecte de
l’herbivorisme sobre les comunitats vegetals de prat.
Fauna: cens anual de duc (Bubo bubo), s’ha continuat amb el seguiment
de les parelles d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i aufrany (Neophron
percnopterus) del Parc i s’ha fet un cens de la població de voltor
comú (Gyps fulvus), coincidint amb el cens nacional de l’espècie. S’ha
col·laborat en la realització de l’Atles dels ocells a l’hivern, el programa
de seguiment d’ocells comuns SOCC i el programa de seguiment de la
migració d’ocells planadors PERNIS. Quant a amfibis: s’han millorat i creat
diversos punts d’aigua (noves basses temporals i permanents, adaptació
dels abeuradors, eliminació dels peixos introduïts i col·locació de rampes).
Quant a mamífers: estudi de l’ús dels ungulats en parcel·les on s’han dut a
terme tractaments de la vegetació mitjançant càmeres parany.
Quant a invertebrats: s’ha fet un estudi de distribució i ús de l’hàbitat de
Macromia splendens, libèl·lula en perill d’extinció, recentment detectada
a Catalunya. Amb la col·laboració del Servei de Fauna, Flora i Animals
de Companyia, s’ha continuat el seguiment del cranc de riu autòcton
(Austropotamobius pallipes) i s’ha realitzat un control de les poblacions de
cranc de riu americà (Procambarus clarkii).
310
Infraestructures, equipaments i manteniment
El setembre del 2008 s’han engegat les obres del Centre Complementari
del Parc dels Ports a Alfara de Carles amb un pressupost de 717.161 €, la
finalització de les quals es preveu per a l’estiu del 2009. El centre oferirà
els serveis d’informació del Parc al territori i permetrà l’acollida de grups
de treball i de colònies dirigides a l’educació ambiental, amb una capacitat
per a 40 persones.
Aplacat amb pedra de la casa forestal de la Fou. Aquesta casa forestal
pertany a la forest patrimonial de la Generalitat de Catalunya, número 2 del
Catàleg Utilitat Pública.
Arranjaments a la casa de Ganduls: actuació interior consistent en una
capa d’estuc tradicional sota sostre, entre biguetes i revestiment de parets
exteriors, acabat com a mur vell.
S’ha revisat el projecte per a la dotació del Centre de Recepció i Base
Operativa a Prat de Comte. Aquest centre comptarà amb dues parts
ben diferenciades: ús públic i magatzem-garatge de suport als serveis
de conservació, senyalització i millora forestal del Parc a la Terra Alta.
Comptarà amb: punt d’informació, aula de natura, sala d’actes i sala
d’exposició permanent.
El Centre d’Informació del Montsià (la Sénia) ha estat dotat d’importants
equipaments, estructurats: material de laboratori, mobiliari per a l’aula de
natura, exposició permanent sobre flora i fauna del Parc.
Quant a manteniment i millora s’han fet les actuacions següents:
mitjançant la brigada del Parc s’ha assolit la conservació dels
equipaments d’ús públic, s’ha fet el manteniment de les 7 àrees de lleure
existents i s’han repassat 10 dels 23 itineraris implantats. Quant a camins,
s’han fet arranjaments puntuals del ferm i tasques de tractament de la
vegetació per facilitar el pas dels mitjans d’extinció d’incendis a la pista
de la Fou, el camí del Mas de Damià, de la vall de la Cervera, del Mascar i
del Toscar. També s’ha fet un seguiment de les basses d’incendis, millores
per garantir el subministrament d’aigua i evitar l’ofegament de la fauna
salvatge: s’han col·locat rampes a la bassa de les Muntanyoles, la vall
d’Uixó, cova Avellanes, les Foies, els Viloubars, l’Espina, la bassa de Gil,
la de Candido, el Mas de Vinyals, l’Espinal, el Mas de Ferrassó i la font
de Nadal. S’ha dut a terme la recuperació de fonts i s’han construït nous
punts d’aigua per a amfibis al Mas de Rosset, a la Carrasca, al Mas de
Josepó i al coll de Miralles.
S’han creat també infraestructures per a la gestió ramadera en forests
públiques: a Refalgarí s’ha instal·lat un pas canadenc, s’han eliminat
tanques ramaderes en desús i se n’han col·locat de noves i s’ha substituït
la cadena del coll de l’espinal per una tanca impermeable a la ramaderia.
A la forest d’Horta s’ha col·locat una portera nova a la pista de les
Muntanyoles i a Arnes s’ha col·locat a la pista del Mas de Damià. S’ha
millorat l’abeurador de la font de la Carrasca i se n’ha construït un altre a la
Vall.
Portera.
311
Pel que fa a la senyalització, s’han eliminat els senyals obsolets i
substituït els antics per d’altres que compleixen amb el Manual tècnic de
senyalització.
Quant a la senyalització de la regulació d’activitats: regulació de barrancs i
escalada a la zona de Covalta, el Portell i Caro i la regulació de l’acampada
a la Franqueta.
S’ha continuat treballant en el Projecte de planificació de millores i usos
de la xarxa de senders del Parc, que suposa la implantació dels senders
projectats, el manteniment dels ja existents, i la incorporació de nous
senders d’ús local.
S’ha portat a terme el Programa d’educació ambiental del Parc Natural per
al 2008, que ha suposat la realització de més de 200 activitats en horari
docent (activitats a l’aula, tallers, sortides a la natura, etc.), repartides
entre els 150 centres d’Educació Primària i Secundària de les Terres de
l’Ebre, i unes 50 activitats en temps de lleure (sortides de camp, xerrades,
conferències, tallers, exposicions, etc.), repartides en les tres comarques
afectades pel Parc. En conjunt, s’ha arribat a 12.000 usuaris. Les activitats
en temps de lleure s’han difós mitjançant la web i amb la publicació
d’opuscles informatius semestrals (12.000 unitats).
Els serveis d’informació i educació ambiental han continuat amb la
pròrroga anual del contracte de serveis per a cada comarca. Aquests
serveis operen als centres d’informació comarcals a Roquetes i la Sénia.
Mitjançant contracte d’assistència externa, l’Ecomuseu dels Ports a Horta
de Sant Joan i el Molí de l’Oli a Arnes, han prestat serveis d’informació
del Parc a la comarca de la Terra Alta. Atenent a les xifres recollides en els
centres d’informació del Parc i en els punts d’informació a la Terra Alta,
s’estima que el Parc ha tingut 163.000 visitants.
El Parc forma part del Grup de Conservació EUROPARC-Espanya, que
treballa per assolir un estàndard de conservació per a les accions en
espais naturals protegits. Aquest any ha tingut lloc la segona reunió
d’aquest grup, al Parque Natural de Cardeña y Montoro (Còrdova),
l’octubre del 2008. Alhora, el Parc Natural forma part del Grup de Parcs
Forestals, que és un subgrup del Grup de Conservació EUROPARCEspanya, que té com a finalitat l’aportació de directrius, criteris i idees en
matèria de planificació i gestió forestals, així com fomentar l’intercanvi
d’experiències en aquesta matèria. El grup de Parcs Forestals es va reunir
al Parque Natural del Montcayo (Aragó) per treballar el tema de la gestió
forestal per a la conservació. També s’ha participat en diversos seminaris i
jornades.
A començaments d’octubre, representants de la Junta Rectora i de l’òrgan
gestor van fer una visita conjunta a la serra de Tramuntana, declarada
paratge natural el 2007, amb la finalitat de conèixer la realitat de la
gestió d’aquest espai natural protegit, i concretament l’experiència en la
recuperació patrimonial de les construccions de pedra seca, i la gestió de
conservació del voltor negre.
312
Les tasques efectuades al Centre de Documentació s’han centrat
bàsicament en: la catalogació, el manteniment, la gestió i la difusió del
fons, i en l’actualització de la web oficial del Parc integrada al portal
www.parcsdecatalunya.net.
Al llarg de l’any 2008 s’ha portat a terme l’anàlisi de la situació inicial de la
web, la recollida i selecció de la informació i una important reestructuració.
Amb aquesta feina intensa s’ha aconseguit un 57% de pàgines noves, i el
100% de pàgines revisades, corregides i actualitzades.
S’han creat 4 nous apartats que han suposat l’augment de 20 a 47
pàgines, 232 binaris i 53 activitats de l’agenda. En resum, la web ha doblat
el seu volum i s’han revisat i actualitzat el 100% dels continguts.
L’objectiu principal és que la web sigui un punt més d’informació del
Parc i sobre el Parc, des del qual tothom pugui tenir-hi accés. A més,
cal que sigui una eina útil i eficaç per a la gestió interna i la difusió
exterior.
S’han efectuat 254 noves entrades al catàleg col·lectiu de les biblioteques
especialitzades. Segons les dades del catàleg, el fons del Centre de
Documentació del Parc consta de 918 documents (845 monografies, 32
mapes, 23 materials multimèdia i recursos electrònics, 18 separates i
buidatges).
L’hemeroteca disposa de 114 títols de publicacions periòdiques dels quals
gairebé la meitat són títols vius.
S’han prestat 64 documents i s’han atès 115 consultes (100 en sala, 5
per telèfon i 10 per correu electrònic), de les quals 18 pertanyen a usuaris
externs.
S’ha assistit a un curs de «Catalogació amb VTLS», una jornada de
formació de Tridion per a l’actualització de la web i a la reunió anual dels
centres de documentació del DMAH.
Planificació i gestió forestal
Per delegació de funcions de l’Àrea del Medi Natural, el Parc gestiona
els expedients de planificació i gestió forestal en l’àmbit del Parc. Això
ha suposat l’elaboració del Pla anual d’aprofitaments forestals 2008; la
tramitació i el seguiment, en forests d’utilitat pública, de 18 aprofitaments
de pastures, 4 de tòfones, 3 cinegètics i 2 fusters (pinassa, boix); la
tramitació i certificació de 2 ajuts per a la gestió forestal sostenible
(tractaments silvícoles de millora i millora de pista forestal); la tramitació
de 6 expedients d’aprofitaments fusters (pi, carrasca) en terrenys forestals
privats; la redacció de 15 informes relacionats amb la gestió forestal
(rompudes, pistes, etc.), i s’ha iniciat l’inventari d’espècies arbòries
al·lòctones del Parc.
Al llarg del 2008 s’ha treballat en l’elaboració del Pla de gestió de pastures
de les forests públiques al Parc.
313
Vigilància
Hi ha establerta una zonificació d’àrees de vigilància prioritària, normal i
especial en tota l’àrea protegida i en zones específiques. Els guardes de
la Reserva Nacional de Caça de Tortosa-Beseit s’han incorporat al Cos
d’Agents Rurals, per coordinar i dur a terme les tasques de vigilància.
Els voluntaris han fet tasques de formació, informació i vigilància durant
les temporades de més afluència de visitants, com la temporada dels
bolets. A l’estiu, ha continuat el suport a la campanya d’estiu per a la
vigilància i primera intervenció d’incendis forestals, amb un camió 4 x 4 i
dues camionetes descobertes.
Parc Natural de la Serra de Montsant
• Interès geològic: la serra de Montsant forma un bloc molt
individualitzat i característic que s’estén al llarg de gairebé 20 km, la
seva amplada aproximadament és de 5 km. El punt més alt és la roca
Corbatera, amb 1.163 m.
Està constituït bàsicament per una gran massa de conglomerats calcaris
que produeixen espectaculars formacions geomorfològiques (roques
singulars, balmes, coves i avencs) de notable excepcionalitat paisatgística
i geològica.
• Interès faunístic: hi trobem 199 espècies de vertebrats: 8 de peixos, 6
d’amfibis, 15 de rèptils, 132 ocells i 39 de mamífers. Entre els mamífers
hem de destacar el ratpenat de peus grans, el ratpenat muntanyenc,
ratpenat de bosc, el gat salvatge, el gat masquer o la geneta, la rata
d’aigua, el conill de bosc, la cabra salvatge i el cabirol.
El Montsant és un territori de nidificació i descans de rapinyaires tan
importants com l’àguila cuabarrada, l’àguila daurada, el falcó pelegrí,
el duc. A més, és una zona de campeig del voltor. Entre la resta d’ocells
destaquem la merla roquera, el pela-roques, la merla d’aigua, el blauet,
el còlit negre, el còlit ros, l’oreneta cua rogenca, cogullada fosca i el
trencapinyes. Cal, també, tenir en compte que hi ha altres ocells que
utilitzen el Montsant com a lloc de pas en les seves migracions.
Els rèptils estan representats per diverses espècies, entre les quals cal
destacar l’escurçó ibèric, la serp de collaret, el llangardaix ocel·lat i la
tortuga mediterrània. Entre els amfibis destaquem la salamandra, el
gripauet i el tòtil. Peixos com la truita comuna, el barb comú, el barb cuaroig, la madrilla i el gobi són freqüents entre els ambients aquàtics.
A més, trobem invertebrats que cal destacar com la somereta de Montsant,
espècie endèmica de Montsant. També hi trobem el cranc de riu autòcton.
S’han trobat 649 lepidòpters, dels quals 63 espècies tenen interès
faunístic i biogeogràfic (18 endemismes ibèrics o iberomagrebins, 3
espècies amb protecció legal, 3 espècies noves per a Catalunya, 31
espècies que es troben en la zona límit de distribució meridional de
Catalunya, 4 espècies que es troben en la zona límit de distribució
314
septentrional de Catalunya i 20 espècies que tenen menys de 4 localitats
conegudes a Catalunya).
Fins al moment s’han trobat 29 espècies d’odonats diferents, entre
els quals cal destacar: coenagrion mercuriale, oxygastra curtissi. Cal
fer també esment a la fauna cavernícola endèmica amb espècies com
col·lèmbol Pseudosinella tarraconensis ssp. tarraconensis i coleòpters
com Anilochlamys catalonicus i Duvalius berthae ssp. berthae.
• Interès botànic: s’han recopilat dins del territori uns 1242 tàxons
vegetals.
Espècies de flora autòctona protegides a tot el territori de Catalunya:
Taxus baccata, Ilex aquifolium.
Espècies de flora autòctona protegides al Montsant: Euphorbia minuta,
Thymus loscosii.
Espècies incloses en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya: Ononis
ornithopodioides, Armeria maritima var fontqueri, Berberis vulgaris subsp.
seroi, Senecio auricula var. sicoricus, Thymus loscosii i el Delphinium
bolosii (fora dels límits del Parc).
Espècies que, a Catalunya, només s’han trobat al Montsant: Cleome
violacea (fora dels límits del Parc), Medicago minima var. Brachydon,
Narduroides salzmanii, Fraxinus ornus (fora dels límits del Parc).
Valors culturals
La serra de Montsant compta amb abundants mostres de patrimoni
cultural, resultat de la secular presència humana a la muntanya. En són
exemples els jaciments arqueològics, les ermites, la cartoixa d’Scala Dei,
els camins, els masos, les restes de molins hidràulics al riu Montsant i
les nombroses mostres d’arquitectura popular que indiquen una activitat
agrícola o ramadera al territori —marges, balmes murades, barraques,
aljubs...— al llarg del temps.
Formen part també d’aquest patrimoni el coneixement de les formes
de vida i l’aprofitament de la muntanya en el passat i en el present —
agricultura, ramaderia, carboneig, cacera, ús de plantes medicinals...— la
vida quotidiana i la festa en els pobles de l’entorn, les creences, el folklore
oral o el coneixement dels fets històrics succeïts en l’àmbit de la serralada.
Valors intangibles
A causa de l’orografia, la serra de Montsant ha esdevingut un indret de
difícil accés i amb un grau escàs de desnaturalització. És per aquest
motiu que arreu es coneix Montsant com un indret on hom pot trobar-hi
tranquil·litat, silenci, i espiritualitat per poder gaudir d’un paisatge únic i
encisador.
Valors espirituals
Els valors espirituals de la muntanya són coneguts i assumits per tothom,
independentment de la confessió religiosa: pel Montsant tothom sent
315
admiració, respecte, identitat, simbolisme... És «la muntanya», per
antonomàsia, no només del Priorat, sinó també de molts pobles més
llunyans, fins hi tot els de la Ribera d’Ebre i Baix Camp.
Valors paisatgístics
La serra Major, formada per un conjunt d’ondulacions suaus que dibuixen
la carena de la muntanya. Els hàbitats representats són el medi rupícola i
les brolles culminants.
Vessant sud: caracteritzat per les originals i majestuoses cingleres de gran
bellesa. Hi dominen el medi rupícola i les brolles.
Vessant nord: el tret diferencial d’aquest vessant és la presència del riu
Montsant. A l’interior de les barrancades de la conca hidrogràfica del riu
creixen els boscos més esponerosos i ben conservats.
Vessant occidental: format pels costers que davallen suaument des de
la serra Major fins al revolt occidental del riu Montsant. És la zona que
conserva el paisatge més modelat per l’activitat humana. Els hàbitats més
representatius són l’alzinar i les brolles amb pins.
Com a resultat de l’Ordre MAH/869/2008, de 17 de març, per la qual es fa
pública la convocatòria d’ajuts per al finançament d’actuacions als espais
naturals protegits de Catalunya per a l’any 2008, s’han atorgat els ajuts
següents als municipis del Parc:
Ajuts atorgats als municipis del parc
Ajuntament de la Morera de Montsant (habilitació de la zona d’aparcament d’accés a la seu del Parc Natural)
30.000 €
Ajuntament de la Vilella Baixa (adequació de la zona d’aparcament d’accés al Parc)
14.390 €
Ajuntament de Cabacés (millora de l’accés a l’aparcament per a visitants)
19.000 €
Ajuntament de la Bisbal de Falset (adequació d’una zona de lleure d’accés al Parc)
23.707 €
Ajuntament de la Vilella Alta (adequació i millora del camí de les eres a la zona d’aparcament d’entrada al Parc Natural)
12.121 €
Ajuntament de Margalef (arranjament i millora de l’entorn de la cova d’en Ximet)
30.000 €
Ajuntament d’Ulldemolins (adequació de les ermites amb instal·lació d’energia solar)
25.499 €
Ajuts a propietaris i societats (condicionament i millora de l’espai)44.930 €
Total
192.027 €
S’ha signat una proposta d’inversió entre el DMAH i la Diputació de
Tarragona per un import de 90.000 € per a la realització de les activitats
següents: inventari de les festes dels pobles de Montsant, actuacions de
millora Aula Natura Ulldemolins, seguiment reintroducció conill autòcton,
redacció projecte recuperació camí Montsant, creació i edició de tres
itineraris de flora, redacció projecte de rehabilitació de l’antic molí d’oli de
Margalef, redacció opuscles patrimoni natural, execució 1a fase projecte
museogràfic del Centre d’Interpretació de l’Oli i economies productives,
elaboració del vídeo sobre l’oli i les economies productives del centre
d’interpretació de l’oli, així com l’arranjament de pistes existents creades o
necessàries per a la prevenció d’incendis.
316
L’àrea Medi Ambient de la Diputació de Tarragona ha donat suport a
la campanya «Descobreix el Parc Natural de la Serra de Montsant»,
adreçada a les escoles de la comarca del Priorat i del Tarragonès a través
d’una subvenció concedida per un import de 12.400 €.
S’ha donat suport per a la redacció de l’Agenda 21 dels municipis que
formen part del Parc Natural de la Serra de Montsant, és un procés de
millora contínua per avançar cap al desenvolupament sostenible dels
nostres pobles durant els propers anys i cercar l’equilibri entre societat,
economia i medi.
S’ha col·laborat amb el Consell Comarcal del Priorat en l’elaboració
de plànols de mas Roger, en la redacció del projecte executiu per a la
consolidació de l’edifici i l’elaboració i senyalització de la Xarxa Bàsica de
Camins del Priorat.
El fons documental del mas Roger de Cabacés (Priorat) va ingressar
en l’Arxiu Comarcal del Priorat el 17 de juny del 2008. El fons ocupa
25 capses de trasllat, aproximadament uns 10 metres lineals de
documentació que correspon a unes 100 capses d’arxiu definitiu.
L’Obra Social de la Caixa de Catalunya cada any dóna suport a les
diferents societats de caçadors per a la sembra de lleguminoses i cereals
per alimentar perdius i conills. A més, aquesta tardor han arreglat el pont
de Sant Bartomeu.
La Diputació de Tarragona i l’Obra Social «la Caixa» han donat suport al
Parc amb la contractació i el manteniment d’una brigada per dur a terme
treballs d’arranjament d’àrees d‘ús públic del Parc, i en la contractació
d’un tècnic per fer el projecte del cranc de riu autòcton.
Des de l’any 2005 l’ONCE col·labora amb el Parc amb diferents objectius:
sortides guiades, traducció de materials a braille, suport en la creació i
millora de les infraestructures accessibles, etc.
El Parc, mitjançant el pla d’ocupació, durant els mesos d’estiu, ha tingut 6
informadors, 1 auxiliar administratiu, 1 tècnic 1 un peó de brigada.
Patrimoni natural, protecció i recerca
Quant a inventaris i cartografia, s’han fet les actuacions següents:
mapa senyalització, mapa àrees de pesca al riu Montsant, actualització
mapa de tancament de camins, actualització mapa dels camins
transitables, mapa d’aptitud d’ús del Parc, mapa de freqüentació
al Parc, mapa tipologia d’usos, mapa actualitzat de la distribució
del cranc americà i autòcton, mapa actualitzat de la distribució de
l’àguila cuabarrada, mapa d’hàbitats, mapa de les diferents espècies
protegides tant de flora com de fauna, mapa de les fonts de Montsant,
mapa dels impactes al riu Montsant, mapa geològic de la zona de la
Morera-Cabacés-les Vilelles, inventari de béns d’interès patrimonial,
mapa de sembradures al Par, inventari forestal de la finca de mas
Roger.
317
Quant a censos i seguiments, s’ha fet el cens de cabra hispànica, la
batuda en blanc de cabirol, el seguiment de fauna cinegètica, el cens de
duc, l’anellament d’ocells, el seguiment de l’àliga cuabarrada, l’atles dels
odonats a Catalunya, inspeccions del Projecte rius, inspecció de l’Agència
Catalana de l’aigua al Riuet d’Scala Dei.
Quant a estudis i projectes, es fa el seguiment de la gestió ramadera i la
seva afectació sobre la vegetació de la serra Major, l’estudi dels quiròpters
com a control biològic de la plaga de la papallona del raïm (Lobesia botrana)
al Montsant: inventari i seguiment de refugis, l’estudi de la rata d’aigua,
l’estudi de millora agropecuària, el seguiment de l’estudi dels rapinyaires,
l’estudi de gestió cinegètica, el projecte de reintroducció de la tortuga
mediterrània, el projecte de reintroducció del conill de bosc, el projecte de
recuperació del cranc de riu autòcton, i l’alliberament de perdius.
Quant a la participació en formació i seminaris, s’ha participat en les
primeres jornades de flora de Catalunya, s’ha assistit al curs «Participación
en los espacios naturales protegidos de la Universidad de Alcalá», s’ha
participat i presentat la comunicació de les I Jornades dels Parcs Naturals
a Deltebre, s’ha participat en l’ESPARC i presentat el pòster de patrimoni
cultural d’un espai natural, s’ha participat al VIII Seminari de Turisme Rural
d’Olot, s’ha participat en la VI Reunión Técnica sobre la Conservación y la
Gestión de las Poblaciones Ibéricas de Cangrejo de Río (Astropotamobius
pallipes), s’ha participat en la reunió de presentació dels resultats de l’estudi
de la variabilitat genètica de les poblacions de cranc de riu autòcton a
Catalunya, així com en el Grup de Conservació del Servei de Parc.
Quant a control d’espècies al·lòctones, s’han dut a terme les actuacions
següents: eliminació d’alguns aïllants a mas Roger (Ailanthus altissima),
projecte de recuperació del cranc de riu autòcton, i eliminació de canya
(Arundo donax).
Quant a la conservació d’usos antròpics, s’ha dut a terme el projecte de
recuperació de sembres.
Quant a la gestió de l’ús públic amb objectius de conservació, s’han dut
a terme les actuacions següents: proposta de tancament de camins,
regulació de l’escalada, proposta de regulació de la pesca al riu Montsant.
Quant a prevenció de riscos, s’han dut a terme les actuacions següents:
pastura de ramats a les franges creades altres anys, franja de protecció
contra incendis a la pista de mas Roger, arranjament de pistes forestals,
redacció del projecte d’arranjament de pistes.
S’han emès 16 expedients d’ajuts, 12 informes preceptius, 6 informes
sobre estudis realitzats, 21 informes d’autorització per activitats al parc i
10 autoritzacions de recerca.
Patrimoni cultural i paisatge
Quant a estudis, prospeccions i catàlegs, s’ha elaborat: l’inventari de
festes dels pobles de Montsant, l’inventari de béns d’interès patrimonial,
Montsant i front de guerra.
318
Quant a les actuacions de conservació del patrimoni cultural s’ha
realitzat: el Molí de l’oli de Margalef com a centre d’interpretació;
el Racó dels Montalts, un recurs per a la interpretació cultural d’un
espai natural, i el recull de fotografies documentals d’interès històric i
etnogràfic.
S’han iniciat les obres de la nova seu del Parc.
Redacció del document d’usos, aixecament de planells i redacció del
projecte executiu per a la consolidació de l’edifici de mas Roger.
Fase de restauració i museïtzació del Molí de l’Oli de Margalef.
Recuperació del mas de l’Estrem per a usos relacionats amb la gestió de
l’espai.
La brigada de manteniment ha fet els treballs habituals de manteniment i
millora de fonts, àrees de lleure, senders, graus i llocs emblemàtics:
• Recuperació, manteniment i neteja de senders i àrees emblemàtiques.
• Manteniment dels itineraris municipals que el Parc ha creat en cada un
dels pobles del Parc, a més de marcar els itineraris amb GPS.
• Manteniment i senyalització dels itineraris de flora, a més de marcar els
itineraris amb GPS.
• Muntatge i recollida de l’exposició del Parc.
• Col·laboració en la gestió del patrimoni natural i adequació d’espais per
afavorir la biodiversitat.
• Col·laboració en el manteniment del patrimoni cultural.
• Participació i preparació de la Festa de l’Arbre i de la Diada Familiar
«Gaudeix del Parc en família».
• Avisar i acompanyar la Guàrdia Civil a recollir les bombes de mà que
s’han trobat al llarg de l’any al Montsant.
• Neteja de l’àrea del pi centenari de la Palma d’Ebre.
• Verificació de l’estat d’alguns camins.
El nombre de visitants atesos als centres d’informació (seu del Parc,
punts d’informació del Parc, Oficina de Turisme del Consell Comarcal,
agrobotigues, cases de pagès, Oficina de la Cartoixa d’Scala-Dei,
Patronat de Turisme de Cornudella, Oficina de Turisme d’Ulldemolins) i
que han participat en les diferents activitats que organitza el Parc, va ser
de 26.200; a aquesta xifra cal sumar-hi els 43.100 visitants que s’estima
que van visitar el parc sense passar pels centres d’informació, cosa que
suposa un total de 69.300 visitants.
Des del mes de març i fins al novembre, es va oferir al públic en general un
programa d’activitats guiades gratuïtes. Aquesta iniciativa continua amb
l’objectiu de motivar el coneixement sobre els valors culturals i naturals i
els llocs emblemàtics del Parc, al llarg de l’any s’han efectuat 42 sortides,
realitzades en col·laboració amb les diferents empreses de lleure i els
serveis de guiatge vinculats al Parc.
319
S’ha fet una sortida en col·laboració amb l’ONCE per apropar els valors
del Parc a les persones invidents.
Adreçada a les famílies, s’ha convocat la diada familiar: «Gaudeix el Parc
en família».
Al llarg de tot el curs escolar, s’han fet sortides de caire cultural i
pedagògic adreçades a tots els cicles educatius i a algunes escoles de la
província de Tarragona amb 1.927 participants.
S’ha celebrat la IV Festa de l’Arbre adreçada als alumnes de l’escola CEIP
Rossend Giol de Porrera.
S’ha participat en la Fira de Medi Ambient, Priorat.net.
Realització de xerrades de divulgació adreçades als caçadors.
IV Curs d’ornitologia.
Realització d’una sortida amb col·laboració de l’ICO: «Sortim a veure
moixons».
IV Jornades del Parc Natural de Montsant.
Exposicions de «Les ermites de Montsant»; «A casa, al tros i al carrer».
Imatges de dones de Montsant.
Realització del cicle de xerrades d’estiu sobre patrimoni cultural i natural
de Montsant i del cranc de riu.
Promoció i organització de sortides als itineraris de flora assenyalats pel Parc.
Edicions: opuscle de l’aprofitament de l’aigua, opuscle de les ermites
de Montsant, nous itineraris de flora, calendari 2009 titulat «A la font i al
rentador», pòster d’identificació dels rapinyaires, cartelleres sobre els
rapinyaires.
S’han reeditat quaderns educatius de caire pedagògic per a tots els cicles
educatius.
S’ha continuat amb la millora de la senyalització del perímetre del Parc
amb la nova normativa de senyalització establerta pel DMAH. També s’han
senyalitzat algunes zones d’interès dins els límits del Parc i s’han creat
diferents itineraris de flora.
Vigilància
La relació de l’equip de gestió del Parc amb el Cos d’Agents Rurals (CAR);
participació en la IV Festa de l’Arbre, la diada familiar: Gaudeix del Parc en
família, i col·laboració en jornades del Parc.
• Els censos de cabra, censos de cabirol, censos de conill autòcton i de
perdiu, censos de cranc de riu autòcton, cens de depredadors.
320
• Seguiment de la tortuga mediterrània, seguiment de les àligues,
seguiment del punt de cria de cranc de riu autòcton.
• Vigilància zones flora protegida (Thymus loscosii, Delphinium bolosii).
• Control furtius, batudes de senglar i cabirol, zones de caça lliure,
reunions amb caçadors
• Control circulació motoritzada, regulació de l’escalada.
• Inventari coves morades, aljubs, etc.
• Inspecció punts d’aigües i camins, de l’estiatge dels rius i cabals
mínims, pesca elèctrica.
• Control refugi de fauna salvatge.
• Control acampades de Setmana Santa i períodes de més afluència de
visitants.
• Tancament accessos Montsant en període de risc d’incendis (Pla Alfa
nivell 3) i vigilància contra incendis.
Grup Especial de Protecció d’Incendis Forestals (GEPIF)
Quan el risc d’incendis és més baix s’encarreguen de fer franges de
protecció contra incendis. Aquest 2008 han realitzat:
• Franja de baixa càrrega de combustible a la pista que puja des de
Cornudella fins a l’ermita de Sant Joan del Codolar.
• Franja de baixa càrrega de combustible a la pista que va des de la
carretera fins al mas de Salvat.
• Franja de baixa càrrega de combustible a la pista del grau Guixera.
• Franja de baixa càrrega de combustible per a una actuació en cas
d’incendi forestal (50 m d’amplada) a la pista que va des del pla dels
Hostalets d’Albarca fins a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant.
• Perímetre de protecció al voltant de l’ermita de Santa Magdalena.
• Franja de baixa càrrega de combustible a la pista que va des de
l’aparcament de la font de la Gleva fins al mirador de les Cadolles
Fondes.
• Perímetre de protecció al voltant de l’ermita de Sant Salvador.
• Retirada dels 72 pins que van caure a causa dels forts vents i van
obstruir les pistes de la zona entre Cornudella i Ulldemolins.
• Perímetre de seguretat de 25 metres al voltant de 5 basses contra
incendis.
Actuacions del Cos de Bombers
Serveis de recerques de gent perduda, rescats de muntanya, omplir i
revisar els punts d’aigua, rutes de prevenció amb unitats helitransportades
en períodes d’estiu.
També s’han dut a terme altres actuacions de coordinació amb el Grup
Especial de Prevenció d’Incendis Forestals, l’Agència Catalana de l’Aigua,
les agrupacions de defensa forestal, els propietaris de Montsant, el pastor
que du a terme activitats silvipastorals, les societats de caçadors, els
centres de recursos pedagògics i el Consell Comarcal del Priorat.
Parc Natural de l’Alt Pirineu
• Interès geològic: geomorfologia de gènesi glacial sobre roques
cambroordovicianes i devonianes, afloraments quarsítics i roques
321
•
•
•
•
•
d’origen volcànic, valls en forma d’U, circs glacials, cubetes glacials,
dipòsits glacials i dipòsits de glaceres rocalloses tardoglacials.
Estanys glacials (Certascan és el més extens del Pirineu meridional).
Fenòmens càrstics destacables com la Cigalera de l’obaga de Valeran
(-320 m). Els cims de més altitud del territori català, com la Pica
d’Estats (3.143 m).
Hàbitats d’interès: úniques formacions de savina turífera a Catalunya i
altres sis hàbitats d’interès comunitari prioritaris. 30 hàbitats d’interès
comunitari no prioritaris. Estanys d’alta muntanya no pertorbats,
representació important de molleres i torberes. Boscos extensos i ben
conservats de pi negre, pi roig i avet, incloent sectors amb un alt grau
de maduresa. Nuclis aïllats de fageda.
Interès botànic: gran diversitat de vegetació boreoalpina, eurosiberiana
i mediterrània, amb 1.589 espècies de flora vascular. 21 espècies
de flora molt rara, algunes amb l’única localitat catalana (Juniperus
thurifera, Hippuris vulgaris, Cerinthe glabra).
Interès faunístic: gran diversitat de vertebrats (238 espècies
catalogades). Hàbitat d’espècies amenaçades o rares, com l’ós bru
(presència regular), la llúdriga, l’almesquera, el trencalòs, l’aufrany,
el milà reial, el gall fer, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el mussol
pirinenc, la becada, el pela-roques, el pardal d’ala blanca i el tritó
pirinenc. Presència de la sargantana pallaresa, endemisme quasi
exclusiu del Parc. Població més nombrosa de gall fer de l’Estat (150
mascles censats). Gran diversitat d’ungulats (isard, mufló, cabirol,
cérvol, daina i senglar).
Interès paisatgístic: diversitat de paisatges de muntanya alta i mitjana,
amb abundants elements antròpics d’interès (mosaic de prats i
bosc, nuclis de bordes, etc.). La Pica d’Estats, indret emblemàtic
de l’excursionisme català. Altres llocs emblemàtics com Bonabé,
vall d’Àrreu, Noarre, pla de Boavi, pla de Boet, pla de Nègua, bosc
de Virós, vall de Santa Magdalena, Mollera d’Escalarre i el Ras de
Conques.
Interès cultural: extens patrimoni cultural, especialment d’arquitectura
popular i art romànic, i presència important de bordes, cabanes i pletes
lligades a l’explotació ramadera extensiva de les pastures del Parc.
Patrimoni industrial rural: serradores hidràuliques, moles, fargues...;
elements singulars com les llobateres.
S’han dut a terme tres sessions de la Junta Rectora i una sessió de la
Comissió Permanent del Parc.
S’han adquirit diversos elements per millorar les condicions de treball
del personal de la seu del Parc. A més, Forestal Catalana ha analitzat els
riscos i les condicions de treball del seu personal laboral contractat.
S’ha iniciat la tramitació de l’expedient plurianual per a l’elaboració i
tramitació del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del
Parc.
S’ha iniciat la implementació del Pla de desenvolupament local sostenible
de la vall Ferrera, en diverses actuacions que són competència del DMAH.
322
S’ha finalitzat la digitalització cartogràfica i la classificació de la xarxa
viària de l’àmbit del Parc, pas previ per implementar el Pla d’ordenació de
la circulació motoritzada.
S’ha iniciat la redacció d’un pla de gestió de la Mollera d’Escalarre,
aiguamoll de muntanya singular i d’alt valor natural.
S’han mantingut relacions institucionals amb les diverses administracions
locals actuants dins del Parc (42 reunions) i altres administracions a nivell
català (5 reunions). S’han reforçat les relacions transfrontereres i s’han fet
actuacions conjuntes amb l’òrgan de gestió del futur Parc Natural Regional
de Pyrénées Ariégeoises (França) i del Parc Natural del Comapedrosa
(Andorra), ambdós fronterers amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu; també
s’ha treballat amb l’Office National des Fôrets. S’ha continuat col·laborant
amb la UAB per a la diagnosi ambiental del Parc, mitjançant treballs de
recerca aplicada, i amb diverses fundacions, institucions i associacions
que actuen en l’àmbit del Parc.
S’han emès 35 informes preceptius d’obres i projectes. S’han emès 9
autoritzacions de recerca, 9 d’activitats esportives organitzades i 4 de
circulació motoritzada organitzada.
S’han registrat per SARCAT 954 entrades i 803 sortides d’escrits
administratius.
S’han tramitat 214 propostes de despesa via Règim d’autonomia
econòmica del Parc (RAE).
Basant-se en l’Ordre MAH/869/2008 d’ajuts, s’han tramitat 54 sol·licituds
i se n’han atorgat 44 (23 per a entitats locals, 11 per a particulars, 9 per
a associacions sense ànim de lucre i 1 per a empreses). Els imports dels
ajuts atorgats són els següents:
Import dels ajuts atorgats
Tipus de beneficiaris
Import dels ajuts (€)
Entitats locals492.009
Propietaris particulars
103.719
Entitats sense ànim de lucre
64.770
Empreses
6.740
Total
667.238
Patrimoni natural i cultural
Accions d’obtenció d’informació i millora del coneixement
En el marc del Programa de seguiment de la biodiversitat del Parc s’han
fet tres estudis per establir la situació inicial i els protocols de seguiment
d’hàbitats d’interès especial susceptibles de ser afectats pel canvi
climàtic: congesteres calcàries, matollars d’Arctostaphylos alpinus i
matollars d’Empetrum nigrum. En el marc del mateix programa, s’han fet
quatre treballs de seguiment i prospecció d’espècies de flora amenaçada,
incloses en el Decret 172/2008: Cerinthe glabra, Hippuris vulgaris,
Matthiola valesiaca i Leontopodium alpinum.
323
La segona campanya de prospecció de refugis potencials de quiròpters
cavernícoles del Parc ha permès elevar a 14 el total d’espècies de quiròpters
presents al Parc. La campanya s’ha centrat especialment en els ratpenats
aquàtics i forestals, i s’ha fet una prova pilot del protocol «Quirorius».
S’ha elaborat un catàleg preliminar que ha resultat en 25 espècies
d’odonats (libèl·lules i espiadimonis) del Parc, en basses, molleres i estanys
seleccionats a priori, de les quals 4 són susceptibles de ser protegides, i
s’ha retrobat una espècie que es creia extingida a la península Ibèrica.
S’ha col·laborat en la realització de censos de diverses espècies d’interès
del Parc: èxit reproductor del trencalòs, cantadors i èxit reproductor del
gall fer, perdiu blanca, almesquera, ós bru, isard, cérvol, cabirol, daina,
tritó palmat i diverses espècies d’ocells. S’ha donat un ajut a l’associació
SEO/BirdLife per a la realització d’un programa de voluntariat al Parc
relacionat amb seguiment i censos d’ocells d’interès.
S’ha elaborat un primer catàleg de la flora vascular del Parc, en forma de
taula, amb indicació de l’estat dins del Parc, estimació d’abundància, hàbitat
i estatge on es troba. En total s’han catalogat 1.589 tàxons, 21 dels quals
protegits pel nou Decret 172/2008, 3 en la categoria «en perill d’extinció».
S’han incorporat 294 noves citacions de fauna i flora d’interès a la base de
dades creada l’any 2006, que ja acumula 942 dades.
Gestió d’espècies
S’ha efectuat una prova pilot de funcionament del futur Punt d’Alimentació
Suplementària (PAS) de les Comelles, mitjançant l’aportació de restes
d’animals procedents d’escorxador pel Cos d’Agents Rurals, amb la
finalitat d’afavorir ocells carronyaires amenaçats com trencalòs, aufrany,
milà reial, milà negre i voltor negre. Només s’ha tingut constància de
2 espècies que han baixat a menjar, motiu pel qual s’han proposat
modificacions el 2009 per millorar-ne els resultats.
S’ha col·laborat amb el Ministeri de Medi Ambient i el Servei de Fauna en
l’estudi de la influència dels depredadors sobre les poblacions de gall fer,
mitjançant la col·locació de trampes.
S’han instal·lat i mantingut 6 tancats electrificats de protecció d’arnes
contra atacs de l’ós bru, amb el resultat d’un únic atac motivat pel defecte
de manteniment d’una bateria.
S’han dut a terme nous treballs necessaris per completar el projecte
de disseny de mesures de prevenció de danys de carnívors en ramats
domèstics: caracterització dels ramaders d’oví i cabrum del Parc, i de les
zones de pastura d’estiu d’ovicaprins.
Gestió d’hàbitats i ecosistemes
S’ha col·laborat en els 8 acords de custòdia de l’Obra Social de Caixa
Catalunya per al manteniment de 27,5 ha d’hàbitats de prats de dall,
prioritzant els de l’estatge altimontà i subalpí a la zona de Civís i Esterri de
Cardós.
324
S’ha dissenyat un pla d’ajudes per a titulars d’explotacions de ramaderia
extensiva pel manteniment d’hàbitats de prats i pastures pasturables
del Parc, que es preveu activar amb la convocatòria ordinària d’ajuts del
2009.
S’ha col·laborat amb la unitat GRAF en la realització d’una crema
controlada en escombrada per recuperar hàbitat de pastura.
S’ha participat en la reducció de la planta aquàtica invasora Elodea
canadensis a l’embassament de la Torrassa, mitjançant retirada manual,
previ buidatge parcial de l’embassament.
S’ha dut a terme la recollida selectiva de deixalles en àrees freqüentades
per visitants del Parc.
S’ha retirat un primer vehicle abandonat situat a les Bordes de Civís (Valls
de Valira).
Conservació de la diversitat domesticada
S’ha col·laborat en un acord de custòdia de l’Obra Social de Caixa
Catalunya per al manteniment i la cria de la vaca pallaresa, raça domèstica
en greu perill d’extinció.
Gestió de l’ús públic amb objectius de conservació
S’han instal·lat nous senyals de regulació de l’accés motoritzat a diferents
forests de la Generalitat i d’ens locals, per restringir l’accés a àrees
sensibles del Parc.
S’han instal·lat 2 nous comptadors de vehicles en 2 accessos al sector de
la vall de Santa Magdalena. Les dades obtingudes serviran per millorar
l’ordenació de l’accés a zones sensibles.
Gestió forestal i cinegètica
S’ha fet el seguiment de la planificació i gestió forestal de forests
públiques incloses al Parc, assessorant en la redacció de projectes
d’ordenació forestal, participant en el marcatge d’aprofitaments fusters i
efectuant el seguiment d’actuacions forestals.
S’ha assistit a la Junta Consultiva de la Reserva Nacional de Caça Alt
Pallars-Aran i de la Zona de Caça Controlada de Sort-Soriguera-Rialp.
Patrimoni cultural
S’han atorgat 4 ajuts a ens locals per al condicionament i la divulgació del
patrimoni cultural (serradora-mola de Baiasca, forn de calç de Triago, torre
de les Bruixes i Centre d’Art i Natura). S’ha fet la neteja i el desbrossament
de l’entorn de l’església romànica de Sant Joan de Colinos.
Equipaments i infraestructures
Equipaments de gestió
S’ha millorat l’equipament moble de la seu administrativa del Parc (Paller
d’Antonet).
325
S’han iniciat els tràmits per canviar la ubicació de la seu operativa del
Parc a Llavorsí per una de situada als afores de Ribera de Cardós (antic
escorxador municipal), mitjançant un nou contracte de lloguer a través de
Forestal Catalana. S’ha millorat l’entorn de la seu operativa del Parc a l’Alt
Urgell (casa forestal d’Aravell).
S’han fet els tràmits necessaris per a l’adquisició definitiva de Casa
Bringué a l’INCASOL, com a centre complementari de gestió del Parc,
museu etnogràfic i centre d’interpretació del món agroramader, i s’ha
adjudicat la redacció del projecte bàsic i executiu de l’última fase d’obres
a través del Pla econòmic i financer (PEF) del DMAH.
Equipaments i infraestructures d’ús públic
S’ha millorat l’Oficina del Parc a l’Alt Urgell (Montferrer), cedida pel Consell
Comarcal de l’Alt Urgell (CCAU), mitjançant mobiliari específic.
S’han instal·lat les 3 casetes d’informació adquirides l’any 2007 als pobles
d’Araós (vall Ferrera), Rubió (vall de Siarb) i al costat del Refugi del Fornet
(Valls d’Àneu). S’han equipat amb mobiliari específic, gestors automàtics
d’estocs i senyalització complementària, i s’ha adequat l’entorn. En total
s’han obert al públic 4 punts d’informació sectorials del Parc: Fornet,
Tavascan, Araós i Montferrer.
Mitjançant el taller ocupacional del CCAU, destinat a la formació de dones
desocupades, s’ha adequat el punt d’informació de Castellbò i s’hi han fet
pràctiques d’informació al visitant durant l’estiu.
De manera complementària als punts d’informació, s’han instal·lat 7 noves
cartelleres d’informació renovable en punts freqüentats del Parc, per
millorar el servei d’informació al públic.
S’ha dut a terme un seguiment de l’afluència de visitants als punts
d’informació. En total s’han atès 10.545 usuaris, un 54% més que l’any
2007. S’han generat dades dels comptadors de vehicles ja existents i en
funcionament, evidenciant una màxima afluència de visitants al Parc durant
l’agost (40-100 vehicles diaris en indrets d’interès) i amb puntes importants
d’afluència de visitants durant els caps de setmana de juny, juliol i setembre.
En total han accedit 7.750 vehicles a Bonabé, 6.404 a Boavi i 4.544 a Boet.
S’han executat parcialment les obres de sanejament del Refugi del Fornet
i s’ha tramitat la redacció del projecte bàsic i executiu de la darrera fase
d’obres.
S’han atorgat 11 ajuts a ens locals, mitjançant l’Ordre d’ajuts
MAH/869/2008, per a l’arranjament o la construcció d’equipaments d’ús
públic, per un import de 227.588 €. Consisteixen en l’arranjament i la
senyalització de quatre itineraris, creació d’una àrea d’esbarjo, creació
d’un mirador, creació d’un refugi no guardat, equipament de dos punts
d’informació i equipament d’un refugi guardat.
La Brigada del Parc s’ha encarregat del manteniment de tots els senders
senyalitzats inclosos en el Pla de senderisme, i en alguns s’ha millorat la
326
senyalització direccional i de continuïtat. S’han obert 10 senders previstos
al Pla i s’han construït 5 noves passeres de fusta. S’ha efectuat el
manteniment i la millora de diverses àrees d’esbarjo i aparcaments, i s’han
fet actuacions urgents de condicionament de pistes forestals de la xarxa
bàsica del Parc difícils de transitar.
Equipaments i infraestructures ramaderes
S’han atorgat 17 ajuts a ens locals, particulars i associacions de suport a
la ramaderia extensiva, mitjançant l’Ordre d’ajuts MAH/869/2008, per un
import de 221.281 €. Consisteixen en la construcció de 5 abeuradors, 6
pletes/mànegues de maneig de bestiar i 4 passos canadencs de forests
comunals, així com l’arranjament d’una cabana de pastor, 7 bordes i 3
murs de pedra seca de finques agrícoles particulars.
S’ha donat suport econòmic, material i logístic per a la difusió i el
muntatge de les fires ramaderes d’Esterri d’Àneu (bestiar boví i equí) i Sort
(bestiar oví i races autòctones). La fira de Sort ha comptat amb un estand
d’informació del Parc.
El servei de manteniment també ha dut a terme diferents actuacions de
manteniment i millora d’infraestructures ramaderes comunals.
Educació ambiental, turisme i divulgació
Activitats per a escolars
Durant els mesos d’hivern s’ha dut a terme novament el programa
d’educació ambiental hivernal a les estacions d’esquí nòrdic del Bosc de
Virós i Sant Joan de l’Erm. Està dirigit a les escoles tant locals com de fora
del Parc. Durant 1, 2 o 3 dies es pot donar a conèixer, gaudir i treballar
amb els alumnes aspectes com la fauna, la flora, l’ecologia hivernal i les
activitats esportives hivernals respectuoses amb el medi. Els objectius
són donar a conèixer el Parc a la comunitat local i ambientar les dues
estacions d’esquí nòrdic situades dins del Parc, oferint un producte fins
ara inexistent a Catalunya.
Complementàriament, s’ha dut a terme un programa d’educació ambiental
per a escoles locals per donar a conèixer la fauna del Parc i els seus
hàbitats, a través d’un ajut concedit a l’associació Lo Pi Negre.
També s’ha atorgat un ajut a l’associació Rurbans per editar material
pedagògic del projecte «400 auvelles 400 meravelles» i un ajut a
l’associació DEPANA per elaborar un programa interactiu d’educació
ambiental sobre l’ós bru, disponible a la web: www.depana.org.
Activitats per a la població en general
S’ha estès a tot l’any, per segona vegada, el programa d’activitats del
Parc. S’han fet 46 activitats consistents en sortides per conèixer el
patrimoni natural i cultural del Parc, projeccions i xerrades. Cal destacar
el cicle de xerrades sobre l’Antàrtida, amb motiu de l’Any Internacional
Antàrtic, diverses activitats centrades en el tema de l’aigua, en
col·laboració amb el Centre d’Interpretació de l’Aigua de Tavascan, i una
plantada popular en col·laboració amb Catalunya Ràdio i l’Obra Social de
Caixa Catalunya.
327
S’ha donat un ajut i suport material al Centre d’Art i Natura, per a la
realització de cursos d’estudi de l’evolució del paisatge i il·lustració de
natura.
Turisme
S’ha col·laborat amb el Centre d’Informació Turística de Catalunya (Palau
Robert), en la identificació i caracterització d’itineraris d’interès turístic.
S’ha concedit un ajut a l’Associació de Turisme Rural de l’Alt Urgell per a
l’edició d’un mapa-guia dels establiments de turisme rural de la comarca;
un ajut a l’Associació Turística la Porta del Cel per a l’edició d’una guia del
recorregut i diferent material promocional, i un ajut al Consorci Alt Urgell
per a la Gestió del Medi Ambient, per a l’edició de fullets d’itineraris del
Parc a 4 idiomes.
Divulgació
S’han fet diverses col·laboracions amb mitjans informatius, sobretot
premsa local, i també en diversos articles de revistes divulgatives
(Pyrénées Magazine, especial «Medi Ambient» de La Mañana i Iberia
Regional).
S’ha actualitzat periòdicament la web del Parc, amb notícies i nous
continguts temàtics.
S’han editat 1.000 exemplars de 5 pòsters diferents sobre paisatges
emblemàtics de cada un dels principals sectors del Parc. S’ha col·laborat
amb el Centre d’Art i Natura de Farrera per elaborar un calendari amb
elements artístics sobre la natura.
El dia 27 d’agost, el conseller de Medi Ambient i Habitatge va visitar
el Parc per inaugurar diverses actuacions efectuades amb l’Ordre
d’ajuts: Punt d’Informació de Castellbò, sala d’audiovisuals del Centre
d’Interpretació de l’Aigua i l’àrea-mirador de Cassos a Alins. El dia 26 de
setembre també es va inaugurar el nou pont penjant sobre la Noguera
Pallaresa, a Rialp, i el 16 de desembre es va inaugurar el Punt d’Informació
d’Araós.
S’ha donat suport econòmic a l’associació Rurbans per a una exposició
d’antics oficis del bosc, i a l’AMPA de Llavorsí per a un taller de
construcció de menjadores d’ocells.
S’ha assistit a diverses jornades i actes relacionats amb temàtica
ambiental.
Centre de documentació
S’ha publicat un nou opuscle de presentació del Parc seguint el manual
d’imatge gràfica, s’ha reeditat el mapa-guia general, s’ha editat un nou
número del butlletí del Parc, i s’han editat dos fullets de temporades
diferents del programa d’activitats del Parc.
S’ha instal·lat mobiliari específic per acollir el centre de documentació
del Parc, i s’ha realitzat la catalogació i entrada al VTLS del nou fons
bibliogràfic del Parc, amb un total de 626 exemplars.
328
Manteniment
Mitjançant l’encomanda del servei de manteniment a l’empresa Forestal
Catalana, s’han fet un seguit de tasques de manteniment i millora
d’equipaments i infraestructures de gestió, conservació, ramaderia i ús
públic del Parc, ja comentades en els apartats anteriors.
El servei de manteniment s’ha organitzat durant el primer trimestre en
dues colles de 4 treballadors cada una, i a partir de l’abril, en 4 colles
de 4. D’aquestes, tres colles han treballat en l’àmbit del Pallars Sobirà
(Valls d’Àneu, vall Cardós i vall Ferrera) i una a l’Alt Urgell (vall de Santa
Magdalena). Per a algunes tasques de manteniment en indrets de difícil
accessibilitat, s’ha comptat amb el suport de vols d’helicòpter de la Unitat
Aèria del Cos d’Agents Rurals.
S’ha donat suport material i econòmic al projecte de voluntariat «Boscos
de Muntanya», de l’associació Hàbitats, per fer tasques de recuperació
de camins tradicionals i censos de fauna. També s’ha donat suport a
un taller ocupacional per a dones de l’Alt Urgell, per a la realització de
tasques relacionades amb el Parc (manteniment de senders i informació
turística).
Vigilància
Coordinació amb els diferents cossos de vigilància: agents rurals, mossos
d’esquadra i SEPRONA de la Guàrdia Civil. En el cas dels agents rurals,
han dut a terme 3.968 actuacions dins del Parc, sobretot pel que fa a
censos i seguiments de fauna, inspeccions de caça major, inspeccions
de danys de fauna cinegètica, inspeccions de circulació motoritzada,
actuacions de seguiment de la gestió forestal, permisos i inspeccions
de foc, inspeccions d’abocaments i vehicles abandonats, inspeccions
d’activitats d’ús públic, i seguiment de pesca en rius i estanys del Parc.
En total s’han tramitat 51 denúncies, la meitat de les quals referents a
activitats de pesca.
Paratge Natural de Poblet
• Interès geològic: geozona 301 de l’Inventari d’espais d’interès geològic
de Catalunya (modelat granític de la vall de Castellfollit). Aflorament
de la falla de Poblet. Gran riquesa de minerals i roques (nombrosos
exemples de l’antiga tradició d’activitats extractives en galeria i a cel
obert). Predomini de tres substrats ben diferenciats: pissarres, gres
quarsífer, sulfurs i conglomerats.
• Interès faunístic: presència de 39 espècies d’interès especial, 11 de
les quals són endèmiques. Destaquen els grans mamífers com el porc
senglar i el cabirol (reintroduït els anys 1995 i 1997), i la musaranya
menuda (isolada de l’àrea de distribució de l’espècie). El bosc de Poblet
està declarat refugi de fauna salvatge.
• Interès botànic: gran diversitat de comunitats en una superfície reduïda,
entre les quals cal destacar l’alzinar litoral i el muntanyenc pel seu bon
estat de conservació, rouredes de roure de fulla petita i roure martinenc
i l’única roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya.
També hi ha pinedes de pi roig, pi blanc, pinassa, pi pinyer i pinastre.
Cal destacar l’existència d’espècies protegides com el boix grèvol i el
329
teix. El Paratge de Poblet és un espai inclòs en la regió mediterrània de
la xarxa Natura 2000 com a zona d’especial protecció (Directiva d’aus) i
com a LIC.
• Interès paisatgístic: els paisatges agrícoles (majoritàriament conreus
de vinya) contrasten amb el paisatge eminentment forestal que
destaca per la diversitat en comunitats. Hi ha una gran variabilitat
cromàtica a causa de les diferents coloracions dels substrats
geològics i de la riquesa florística, que canvien segons l’època de
l’any.
• Interès cultural: el conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet està
declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
L’àrea administrativa tramita tota mena d’expedients corresponents a la
gestió del Paratge i dóna suport als Serveis Territorials de MAH (Servei
de Gestió Forestal), i porta la gestió econòmica i el desenvolupament
del règim d’autonomia econòmica del Paratge. En aplicació del règim
d’autonomia econòmica s’han executat 46 propostes de despesa, per un
import total de 101.153 €.
La Direcció ha emès 10 informes preceptius i ha atorgat 24 autoritzacions
per a la realització d’activitats dins el Paratge.
Mitjançant el conveni de col·laboració entre el Departament de Treball i el
DMAH sobre plans d’ocupació, el Paratge ha disposat de dues persones
durant sis mesos: un enginyer tècnic forestal de suport a la redacció de
projectes i una educadora ambiental.
En el marc del conveni de col·laboració amb les universitats s’ha acollit
una estudiant durant els mesos d’estiu de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
D’altra banda, s’han acollit quatre estudiants en pràctiques provinents
dels cicles formatius de grau mitjà en el marc del conveni amb l’Escola
de Capacitació Agrària (ECA) de mas Bové (2), amb l’Institut d’Educació
Secundària «Horticultura i Jardineria» de Reus i amb l’ECA d’Olius
(Solsonès).
A l’empara de l’Ordre MAH/126/2006, de 16 de març, s’han atorgat tres
ajuts: un al Monestir de Poblet per valor de 10.000 €, un a l’Ajuntament
de l’Espluga de Francolí per un import de 16.696 € i un altre al Centre
Tecnològic Forestal de Catalunya per un import de 12.795 €.
Patrimoni natural, protecció i recerca
S’ha elaborat l’inventari forestal en diferents rodals del bosc de Poblet i
s’han marcat els peus que calia tallar en els tractaments silvícoles. S’ha fet
el manteniment i inventari de la comunitat de roure reboll.
En col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), s’ha fet el
seguiment d’ocells comuns al Paratge corresponent a l’anualitat 2008 i
s’ha elaborat la planificació per fer els censos per a la realització de l’Atles
d’ocells hivernants de Catalunya 2006-2009.
330
S’ha finalitzat l’estudi «Quantificació de la producció i diversitat de
bolets al Paratge» per part d’un equip d’investigadors del CTFC (Centre
Tecnològic Forestal de Catalunya).
Dins el marc del conveni existent entre el DMAH i la FECOC (Federació
Catalana d’Oví i Cabrum), s’ha seguit fent el manteniment de les
infraestructures de prevenció d’incendis forestals mitjançant el pasturatge
del sotabosc.
S’han finalitzat les actuacions que preveia el Projecte de tractaments
silvícoles de millora de l’alzinar a la forest patrimonial «Poblet» CUP núm.
1, terme municipal de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
Infraestructures i equipaments
S’han finalitzat les obres de reforma i consolidació de la casa forestal de la
Pena, incloent la reparació del parallamps, que estava totalment inutilitzat.
S’han executat i finalitzat les obres de rehabilitació de la casa forestal del
Tillar.
S’ha finalitzat la pista forestal del camí de les Fargues (el finançament ha
vingut del Servei de Boscos).
S’ha condicionat la pista forestal d’accés a la casa forestal de la Pena.
S’ha millorat la fossa sèptica de la casa forestal de Castellfollit.
S’ha realitzat la redacció de l’avantprojecte de rehabilitació del pou de gel
de la Pena com a centre d’interpretació del patrimoni cultural.
La colla de manteniment ha fet els treballs de manteniment i millora de
fonts i punts d’aigua, de les àrees de lleure, de les cases forestals i d’altres
edificacions pròpies. A més, s’han dut a terme altres actuacions puntuals:
• Treballs forestals de prevenció d’incendis (desbrossada de vegetació)
als marges de pistes forestals, en zones de gran afluència de visitants
i en els perímetres dels principals punts d’aigua en compliment de la
normativa vigent en matèria de prevenció d’incendis.
• Col·locació de la senyalització perimetral, d’accessos al Paratge, de
normes a les àrees de lleure i de cartells informatius, panoràmics i
interpretatius en diferents punts d’afluència de visitants.
• Col·laboració amb els diferents equips d’investigació que requereixen
suport per a tasques diverses (neteja de zones, treballs de paleta, etc.).
• Eliminació de vegetació al·lòctona de caràcter invasor.
• Actuacions urgents: obertura de pistes i senderons per caiguda
d’arbres de la nevada de la tardor i de les pluges de maig.
L’estimació de la quantitat de visitants durant l’any 2008 ha estat
de 216.000 visitants. L’increment respecte a anys anteriors es deu a
l’increment dels punts de control de què disposa el Paratge. Els visitants
que han estat informats directament pel Paratge en els diferents punts
331
d’informació són aproximadament uns 31.000. A partir d’aquesta dada
es pot establir que els visitants controlats són un 50% dels totals, pel que
s’estima que el total de visitants del Paratge són uns 62.000. Finalment el
Monestir és visitat per uns 154.000 que no són directament imputables al
Paratge.
De maig a desembre s’ha ofert un programa d’activitats guiades
gratuïtes al Paratge com a campanya de difusió dels seus valors naturals,
mitjançant el qual es van fer 18 sortides. Paral·lelament, s’han organitzat
dues presentacions de llibres i dues xerrades divulgatives. L’oferta
d’activitats ha estat inclosa dins la campanya d’activitats de la ruta del
Cister, projecte promogut per tres consells comarcals (Conca de Barberà,
Urgell i Alt Camp).
S’ha coorganitzat la «Trekorientació a la ruta del Cister», la que es
desenvolupa al bosc de Poblet es va fer el 6 d’abril i suposa la 5a edició,
amb un gran èxit de participació.
El Paratge, mitjançant el seu equip d’educació ambiental, col·labora
amb el camp d’aprenentatge dels monestirs del Cister (Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya), organitzant activitats
d’educació en el medi natural per a les escoles. Aquest any han vingut un
total de 2.442 alumnes de primària, secundària i batxillerat a fer almenys
una activitat. També s’han dut a terme activitats amb les escoles locals i
xerrades específiques sobre l’espai natural i sobre temàtiques diverses a
petició de diferents col·lectius de la zona.
L’equip d’educació ambiental ha elaborat un projecte educatiu en línia
pioner titulat «Connecta’t al Paratge», en el qual els alumnes treballen a
l’escola i posteriorment a camp, alhora que ha actualitzat els quaderns
pedagògics existents.
S’ha elaborat el conveni de col·laboració existent amb el Departament
d’Educació per tal de vincular l’equip d’educació ambiental del Paratge
amb l’equip del Camp d’Aprenentatge.
L’exposició «El paratge natural de Poblet en imatges: passat i present»,
amb imatges comparatives de començament del segle passat i les
fotos actuals corresponents, ha estat viatjat per diverses localitats de la
comarca (Pira, Solivella, Sarral, Prenafeta).
Es va celebrar per primer cop el Dia Europeu dels Parcs, el 24 de maig, a
la finca del Garber de l’Espluga de Francolí, amb la participació d’entitats
dels dos municipis en els quals està inclòs el Paratge. Aquesta jornada
es va celebrar amb una gran participació popular (200 persones).
S’ha treballat, en col·laboració amb la Diputació de Tarragona, en l’edició
d’un llibre sobre les fonts de l’espai.
S’han editat 10.000 díptics de difusió del programa d’activitats del
Paratge.
332
El centre de documentació ha catalogat 198 exemplars, la majoria dels
quals provenen de donacions.
Paratge Natural de l’Albera
• Interès botànic: hi ha una gran diversitat de flora i de vegetació, amb
presència d’espècies endèmiques i molt rares. Presència de faigs i
roures en el límit oriental peninsular de distribució.
• Interès paisatgístic: la diversitat dels paisatges forestals, agrícoles i
rurals presenta un bon estat de conservació.
• Interès faunístic: constitueix l’únic hàbitat peninsular de la tortuga
mediterrània. Cal esmentar la presència de l’àguila daurada i l’àguila
cuabarrada. Destaquen també espècies pròpies del Pirineu (límit
oriental de distribució).
L’àrea administrativa tramita tota mena d’expedients corresponents a
la gestió del Paratge i dóna suport als Serveis Territorials del DMAH pel
que fa a l’espai Albera de la xarxa Natura 2000. En aplicació del règim
d’autonomia econòmica s’han executat 30 propostes de despesa.
La Direcció ha emès 22 informes preceptius sobre diverses activitats dins
el Paratge.
A través del conveni entre el Departament de Treball i el DMAH sobre plans
d’ocupació, el Paratge ha disposat de tres persones: un enginyer tècnic
forestal (sis mesos), un oficial (sis mesos) i un oficial (tres mesos).
S’ha efectuat el seguiment dels passos de fauna de la carretera d’accés al
monestir de Sant Quirze de Colera.
Han continuat les col·laboracions amb els organismes amb els quals tenim
convenis com els ajuntaments de la Jonquera (Can Laporta) i Espolla
(Rectoria Vella).
S’han tramitat 6 ajuts per al finançament d’actuacions i inversions en els
espais naturals de protecció especial, tres ajuts als ajuntaments d’Espolla i
Portbou, un a propietaris i un a una empresa per un import total de 40.781€.
Patrimoni natural
S’ha col·laborat amb el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera
en el Programa de recuperació de la tortuga mediterrània: es mantenen el
Centre de Cria de l’Oficina d’Espolla i els terraris a les Bardes.
S’han criat i alliberat 300 exemplars de perdiu roja a les instal·lacions de
les Bardes per a repoblació.
S’han dut a terme els estudis següents: estat de les poblacions de
quiròpters, seguiment de papallones (BMS, Butterfly Monitoring Sistem) el
Programa SYLVIA (estació d’anellament d’esforç constant), el seguiment
del cranc de riu autòcton, determinació de l’adequació de l’hàbitat i
seguiment de la tortuga mediterrània.
333
S’ha participat en diferents projectes ornitològics com l’Atles d’ocells
nidificants de Catalunya i el Cens d’ocells en migració i nidificants.
S’ha fet el seguiment de l’àguila daurada i de l’àguila cuabarrada.
A les instal·lacions de les Bardes ha continuat el planter d’arbres
autòctons (freixes, aurons i suros).
Manteniment de camins i senders
S’ha arranjat la pista d’accés a Requesens, al terme municipal de la
Jonquera, i també s’han efectuat treballs de manteniment en diversos
itineraris pedestres del Paratge per un import total de 18.403 €.
Manteniment d’àrees recreatives
S’ha arranjat l’entorn de l’àrea recreativa de Sant Silvestre de Valleta per
un import de 7.197 €.
S’ha efectuat la neteja de l’entorn immediat del monestir de Sant Quirze
de Colera.
Pla de prevenció d’incendis
S’ha organitzat un dispositiu propi de vigilància d’incendis durant els
mesos de juny, juliol, agost i setembre. El servei estava constituït per
sis persones i dos vehicles equipats amb material d’extinció d’incendis.
L’actuació ha estat finançada per la Diputació de Girona mitjançant un
conveni amb l’Ajuntament d’Espolla.
Ha continuat el servei de préstec de la trituradora de restes vegetals.
Aquest aparell és una alternativa a l’eliminació per cremació de les restes
vegetals, tant de feines forestals com agrícoles, que representen un perill
d’incendi. L’aparell ha estat a disposició dels pagesos dels municipis del
paratge natural, dels ajuntaments, del personal del DMAH que efectuava
tasques de prevenció d’incendis, etc.
S’ha organitzat, juntament amb el CAR (Cos d’Agents Rurals), el dispositiu
de tancament de pistes en casos de risc d’incendi extrem (Alfa-3) al sector
oriental de l’Albera.
Neteja de lleres
Han continuat les actuacions del taller ocupacional de treballs forestals
de l’Alt Empordà promogut pel Consell Comarcal, que té com a objectiu la
neteja de lleres. S’han efectuat treballs a la Reguerada.
S’han mantingut els tres centres d’informació oberts tot l’any. Al d’Espolla
hi ha les oficines administratives del Paratge, i al de Can Laporta, a la
Jonquera, hi ha instal·lada una exposició permanent sobre els valors
naturals i culturals de l’Albera. En aquest darrer centre, hi ha instal·lada
una pantalla tàctil que proporciona informació turística sobre el Paratge
i altres indrets de la comarca; dóna servei les 24 hores del dia i els 365
dies de l’any; s’hi han adreçat 9.000 consultes. El Centre del CRT (Centre
334
de Reproducció de Tortugues) a Garriguella també dóna informació del
Paratge Natural.
Nombre de visitants dels centres d’informació del Paratge Natural de
l’Albera (2008)
Nombre de visitants
Centre d’Informació de la Jonquera4.819
Centre d’Informació d’Espolla
2.026
CRT de Garriguella
10.027
Total
16.872
L’estimació dels visitants totals del Paratge és de 56.872.
Dins d’aquest àmbit destaquem les actuacions següents:
• Xerrades als cursos de 6è de primària a 12 escoles de l’àmbit de
l’Albera sobre els valors naturals de l’espai protegit.
• Celebració de la Festa de la Tortuga el Dia Europeu dels Parcs al
Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a Garriguella, amb
l’assistència d’escolars de la Jonquera i Garriguella.
• Organització de sortides guiades gratuïtes en els cicles de primavera i
tardor. Hi han assistit 237 persones.
Àrea protegida de les illes Medes
La Reserva Marina de les Illes Medes constitueix un espai singular dels
ecosistemes de la Mediterrània occidental i ha esdevingut una de les
reserves marines més extraordinàries del litoral mediterrani, amb 1.345
tàxons marins identificats en els grups vegetals i animals estudiats.
La gran varietat d’ambients i espècies que s’hi troben s’explica per les
diferents profunditats del fons i la seva diferent composició, sorrenca
o rocallosa, la seva formació càrstica amb grans cavitats i túnels, la
proximitat a la costa i la desembocadura del riu Ter, que aporten matèria
orgànica, i la influència dels vents i dels corrents del nord, que afavoreixen
l’entrada d’aigua de fondària i alhora l’enriqueixen amb aportacions
orgàniques.
Administració
El Consell Assessor integra representants de la Generalitat de Catalunya,
representants dels municipis afectats per l’àrea protegida, representants
dels sectors de la pesca i del sector turístic i experts en ciències
marines.
Les seves funcions són emetre informes sobre projectes de plans i normes
que afectin la zona, i assessorar el DMAH sobre qüestions que afectin les
àrees protegides de les illes Medes.
S’ha aprovat el Decret 222/2008, d’11 de novembre, del Pla rector d’ús i
gestió de l’Àrea Protegida de les illes Medes.
335
Patrimoni natural
Programa de gestió del medi físic
A fi de preveure l’impacte que poden tenir sobre el patrimoni natural de les
illes Medes les actuacions derivades de les activitats subaquàtiques, i d’acord
amb el que preveu la Llei 19/1990, de 10 de desembre, de conservació de la
flora i la fauna del fons marí de les illes Medes, diferents equips de treball han
dut a terme el conjunt de les actuacions que es detallen a continuació:
Fauna ornítica
• Censos de la colònia de gavià argentat (Larus cachinnans), de
martinet de nit (Nycticorax nycticorax), d’esplugabous (Bubulcus
ibis), de martinet blanc (Egretta garzetta) i de corb marí emplomallat
(Phalacrocorax aristotelis).
• Determinació de l’estatus reproductor de l’ocell de tempesta
(Hydrobates pelagicus) a Catalunya.
Flora i fauna marina
• Seguiment de la qualitat biològica de les praderies de posidònia
(Posidonia oceanica) a l’Àrea Protegida de les Illes Medes.
• Estudi pilot per a l’Inventari i seguiment de la nacra (Pinna nobilis) a
diferents espais de l’Àrea Protegida de les Illes Medes.
• El dàtil de mar (Litophaga lithophaga): un altre valor ecològic de l’Àrea
Protegida de les Illes Medes.
• Diagnosi i anàlisi de l’estat de conservació de l’herbei de posidònia
(Posidonia oceanica) de cala Montgó i efectes dels fondejos existents
sobre la seva conservació.
• Elaboració de la base de dades sobre les espècies més característiques
que observen els submarinistes a les illes Medes.
Canvi climàtic
Programa d’obtenció de dades meteorològiques i oceanogràfiques.
Col·laboració en l’experiment d’intercomparació de sensors en boies
superficials per a la mesura de salinitat superficial com a preparació de les
activitats de validació de productes de la missió SMOS (Sol Moisture and
Ocean Salinity) de l’Agència Espacial Europea.
Manteniment
S’ha prorrogat el contracte de suport al manteniment de les instal·lacions
de boies, amb intervencions tant en les boies perimetrals que delimiten
l’espai com en les instal·lacions destinades a les activitats comercials,
turístiques i de lleure.
Tasques de vigilància i manteniment
Tipus de treball
Instal·lació de boies per a usos particulars i renovació dels
punts d’amarratge dels centres turístics de busseig
Manteniment i reposició de les boies de delimitació perimetral de l’espai Manteniment i reposició de boies destinades a lleure
Retirada d’instal·lacions d’usos particulars i revisió dels components
de les boies perimetrals
336
Període de
desenvolupament
Febrer-juny
Tot l’any
Juny-setembre
Octubre-novembre
Dies de treballs
subaquàtics
24
21
10
6
L’afluència de visitants a la zona de l’Estartit s’intensifica durant els mesos
d’estiu. S’ha aconseguit una desestacionalització de la temporada, de
manera que la presència de gent és continuada a partir del mes d’abril i
fins a finals del mes d’octubre.
Llicències tramitades per a immersions sense l’ús d’escafandre
autònom.
Durant l’any 2008, un total de 10.955 persones han participat, sobretot
des del mes de maig fins al mes de setembre, en sessions d’itineraris
submarins per observar la flora i la fauna marines a poca fondària.
Llicències tramitades per fer immersions amb escafandre autònom.
Nre. de llicències
Tipus de llicència
2004
2005
2006
2007
2008
Submarinis-tes particulars
2.956
2.926
3.156
2.228 1.848
Centres turístics de busseig
60.63657.90357.35055.36658.994
Total
63.592
60.829
60.686
57.594 60.842
Des de l’òrgan gestor de l’Àrea Protegida de les Illes Medes s’han tramitat
un total de 60.842 llicències, que s’estima que correspondrien a uns
15.200 bussejadors. D’aquest total, 1.848 corresponen a submarinistes
particulars i la resta als centres turístics de busseig. El nombre total
d’immersions comptabilitzades suposa 3.248 immersions més que l’any
anterior.
Es calcula que la freqüentació d’usuaris particulars a l’Àrea Protegida ha
estat aproximadament de 7.900 embarcacions durant els mesos de juny
a setembre, fet que suposa uns 26.500 visitants en aquesta modalitat.
Així mateix, l’oficina ha atès 498 consultes per telèfon o presencials i 211
correus electrònics durant l’any.
S’estima que el total de visitants que ha passat per l’espai ha estat
aproximadament de 215.000.
Activitats de difusió i divulgació
Dia Europeu dels Parcs
Es va celebrar el dia 24 de maig del 2008, amb l’organització d’una
sèrie d’activitats a l’escola El Portitxol de l’Estartit. Es va organitzar
una activitat que va consistir en una xerrada audiovisual, dissenyada
per l’equip d’Educació Ambiental de Submón, que va tractar la
biodiversitat i la contaminació marina entre els nens de 5è i 6è i d’ESO
de l’escola El Portitxol de l’Estartit. També es va fer un taller sobre
contaminació acústica, que va ajudar a comprendre com afecta el
soroll als animals marins, un tipus de contaminació que no es percep a
simple vista. Posteriorment, es va fer una sortida en vaixell per admirar
els valors naturals d’aquest espai. Hi van participar un total de 280
alumnes.
337
Dia Mundial del Medi Ambient
Es va celebrar el dia 5 de juny del 2008, amb l’organització d’una sortida
en bicicleta pels aiguamolls del Baix Ter amb els 32 alumnes de 5è de
primària de l’escola El Portitxol de l’Estartit.
El certamen Medes Imatge i Medi Ambient es va celebrar del 3 al 8 de juny,
i va incloure les activitats d’educació ambiental següents:
1. Concurs de dibuix «Dibuixa les Medes» amb el tema el fons marí de
les illes Medes. Hi van participar un total de 240 alumnes d’entre 6 i 14
anys de l’escola local. Els dibuixos van ser exposats a la seu del Consell
Municipal de L’Estartit durant els dies de celebració del certamen.
2. Sessió pràctica de fotografia en apnea «Click Medes»: destinada a
alumnes d’entre 10 i 12 anys, va comptar amb les activitats següents:
• Emissió de pel·lícules amb el mar i el medi com a protagonistes
a càrrec de Leandro Blanco, personalitat convidada enguany al
certamen.
• Xerrada sobre els herbeis de Posidonia.
• Sortida en vaixell a l’Àrea Protegida de les Illes Medes per tal fer les
fotografies.
Les sessions van ocupar tot un matí i hi van participar un total de 60
alumnes de l’escola El Portitxol de l’Estartit.
Activitats a Can Quintana. Sortides de tardor de l’Àrea Protegida de les
Illes Medes
Durant els mesos setembre i octubre es van organitzar diferents sortides
guiades, de descoberta del patrimoni natural de la zona, en les quals van
participar en total un centenar de persones.
Les activitats van ser les següents:
•
•
•
•
El Baix Ter en bicicleta.
Descoberta dels penya-segats des del mar.
Sortides a peu pel massís del Montgrí i la Duna Continental.
Sortides en vaixell a l’Àrea Protegida de les Illes Medes.
Vigilància i control d’activitats marines
L’Àrea Protegida de les Illes Medes té adscrits 2 patrons cabussadors que
tenen com a tasques principals les següents: execució dels treballs de
manteniment, juntament amb l’empresa externa que els dóna suport, sortides
amb embarcació per controlar les activitats que es desenvolupen en l’espai,
membres del Cos d’Agents Rurals que realitzen la vigilància de l’espai.
Enguany i mitjançant el Pla d’ocupació, des de l’1 de juliol fins a l’1 d’octubre
s’ha disposat de tres patrons més. S’han encarregat del control constant
de les activitats en la zona estrictament protegida de les illes Medes i
l’advertiment als usuaris dels comportaments no permesos en l’espai.
Aquest personal tenia l’encàrrec de dur a terme un control presencial
en l’espai per advertir els usuaris dels comportaments no permesos i
338
controlar el desenvolupament correcte de les activitats d’immersió amb
escafandre autònom i les activitats sense mitjans de respiració artificial,
tant de les empreses corresponents com dels usuaris particulars.
Els advertiments més freqüents que s’han fet han estat: excessos de
velocitat per part de les embarcacions; motos d’aigua que navegaven a
una velocitat superior a la permesa; fondeig d’embarcacions amb àncora;
canvis de punt d’amarratge sense comunicar-ho als centres d’immersió;
manca de senyalització d’activitats subaquàtiques amb la bandera
corresponent; intents de pernoctar en l’espai; tinença visible d’estris de
pesca i pesca esportiva en la zona estrictament protegida de les illes
Medes; pesca amb canya.
Així mateix, també s’ha certificat l’ocupació correcta dels punts
d’amarratge destinats a les activitats d’immersió amb escafandre autònom
o sense mitjans de respiració artificial.
Espai d’interès natural Montgrí-Medes
• Interès geològic: d’una banda, la part oriental del massís, inclosa en
l’Inventari del patrimoni geològic de Catalunya com a geozona, té una
rellevància especial per les característiques de la costa escarpada amb
abundants penya-segats de gairebé 100 m d’altura, únics representants
a Catalunya de costa alta rocosa i calcària, i formacions litorals de
tipologia molt diversa: arcades, coves, cales, illots.
D’altra banda, la totalitat del massís constitueix un sistema càrstic
amb signes de paleocarst i gran abundància de formes exocàrstiques
(dolines, coves, caus, avencs…).
• Interès botànic: cal destacar les comunitats litorals dels penya-segats
marins i les comunitats de prats secs mediterranis per la diversitat
d’espècies i per la presència d’espècies protegides i poc abundants
al territori català. Cal remarcar la presència de fanerògames marines
en diversos punts al llarg de la costa, així com la diversitat i l’estat de
conservació de les comunitats algals.
• Interès faunístic: la presència més destacada en l’àmbit terrestre
correspon a l’avifauna, amb una gran diversitat d’espècies. Dins dels
mamífers, cal fer un esment especial als quiròpters, tant per la diversitat
d’espècies que acull l’espai com per la importància dels refugis de cria.
• Interès paisatgístic: és important, tant el dels paisatges terrestres com
el dels submarins. Aquests darrers tenen un interès especial, tant per
llurs biocenosis com per la diversitat de morfologies que adquireix el
fons marí.
Planejament
Des del Patronat del Montgrí s’ha prestat col·laboració en relació amb les
sol·licituds d’informació que els serveis competents han demanat quant al
procés de creació del parc natural Montgrí, Medes i Baix Ter.
Patrimoni natural i cultural
• La conservació del patrimoni natural i en concret els hàbitats i les
espècies prioritàries han de constituir un objectiu clar que s’ha definit a
partir de diferents estratègies; una d’elles i en referència als quiròpters,
339
tenint present que aquest grup faunístic té a l’espai uns refugis de
cria vitals per a les seves rutes migratòries; s’han iniciat els treballs
per la millora d’hàbitat per a aquestes espècies concretament en la
recuperació d’antics olivars abandonats.
• D’altra banda, s’ha continuat treballant en un projecte de millora
d’hàbitat per a espècies cinegètiques així com d’espècies protegides
d’aus rapinyaires com l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). Aquest
projecte transversal inclou la recuperació i el manteniment d’antics
conreus al massís així com la creació i el manteniment de nous punts
d’aigua per a fauna.
En relació amb la protecció d’aus rapinyaires s’ha avançat en la redacció
per identificar impactes i mesures correctores aplicables a la gestió.
Enguany s’ha plantejat com a objectiu principal l’establiment de protocols
de recerca que permetin conèixer els efectes de les diferents tipologies
de gestió aplicades als boscos i matollars en relació amb la conservació
d’hàbitats i espècies prioritàries. Aquesta informació es considera
primordial per millorar l’eficàcia de la gestió i al mateix temps disminuir la
càrrega combustible tenint en compte l’afectació a la conservació.
En l’àmbit del futur parc natural s’ha participat en la comissió tècnica
del projecte Life Emyster per a la recuperació de l’hàbitat d’amfibis i la
tortuga d’estany (Emys orbicularis) al Baix Ter. Pel que fa a les actuacions
previstes en l’àrea d’ús públic d’aquest projecte s’ha coordinat la creació
d’itineraris, senyalització i materials de difusió, d’acord amb el manual
tècnic d’imatge gràfica i de senyalització del DMAH.
En matèria de patrimoni cultural s’ha finalitzat la redacció del pla de gestió
del patrimoni cultural que inclou la descripció dels valors del patrimoni
cultural i paisatge de l’àmbit així com la planificació i prioritat d’un seguit
d’actuacions estratègiques de treball progressiu, per la seva conservació i
difusió correcta.
L’objectiu principal d’enguany ha estat fomentar el manteniment de la
ramaderia extensiva ordenada i el manteniment de les pastures com a eina
per a la prevenció d’incendis i per a la conservació dels valors naturals de
l’espai. En aquest sentit, s’ha iniciat la redacció del pla de gestió pastoral
integrada del massís del Montgrí paral·lelament al treball continu amb els
ramaders per a la cerca d’acords i mecanismes de gestió favorables a
totes les parts.
D’altra banda, s’ha iniciat el seguiment i l’avaluació dels efectes de la
pastura intensiva sobre la diversitat i l’estructura de la vegetació en un
tancat iniciat el mateix any a la forest Duna Continental, amb la voluntat
de tenir dades aplicables també al pla de gestió pastoral integrada del
conjunt del massís.
La creació d’un centre de documentació per als espais Montgrí i Baix
Ter representa un handicap clar de futur que ha estat explicitat en el pla
340
de gestió del patrimoni cultural. Per assolir aquest objectiu s’ha redactat
un conveni de col·laboració entre el DMAH i l’Ajuntament de Torroella de
Montgrí per a la gestió conjunta de la informació, així com la difusió i la
dinamització de la recerca.
També conjuntament, s’ha portat a terme el desenvolupament de la VI
Convocatòria de la Beca de Recerca Joan Torró i Cabratosa, en temàtica
de medi ambient i ciències socials en l’àmbit de l’espai. Paral·lelament
s’ha treballat en l’edició de la nova publicació que recull els resultats de la
recerca.
S’ha prestat col·laboració en l’organització de diferents activitats
divulgatives sobre l’espai, sobretot sortides temàtiques dirigides a la
població adulta.
Les dades obtingudes dels seguiments anuals de la fauna quiropterològica
han permès tenir informació bàsica per elaborar materials d’educació
ambiental per a la difusió i el coneixement d’aquest grup faunístic així
com dels seus valors en l’espai. En aquest sentit, enguany s’ha finalitzat
la «maleta didàctica de la ratapinyada» amb l’objectiu d’oferir-la a les
escoles de l’àmbit.
Arbres monumentals i singulars
El Decret de 9 de juny de 1987, sobre declaració d’arbres monumentals
estableix: «es consideren arbres monumentals els exemplars que, per llurs
excepcionals mides dins de la seva espècie o per la seva edat, història
o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció». La
quantitat d’arbres declarats monumentals per la Generalitat fins ara és de
213 (i 2 arbredes).
Podem destacar la celebració de les terceres Jornadas Estatales sobre
Árboles Monumentales y Singulares (Alcoi, 22-24 octubre del 2008) en
què vam participar i presentar la ponència de Catalunya que és a punt
de sortir publicada. Aquestes jornades són la continuació de les fetes
a Barcelona el 7-9 d’octubre del 1997 i a Alcalà de Henares el 19-21 de
maig del 2006.
L’any 2008 s’ha intervingut en els arbres monumentals següents:
Comarca
Anoia
Anoia
Baix Camp
Baix Empordà Cerdanya
Pla de l’Estany
Tarragonès
Terme municipal
Sant Martí de Tous
Sant Sadurní d’Anoia
Reus
Cruilles, etc. Das
Vilademuls
Vilallonga del Camp
Nom propi
Alzina de Can Gol
Roure de Can Codorniu
Pi de Bofarull
Alzina del mas Salelles Avets de Das
Alzina de la Casa Nova de Vilafreser
Pi del Baró
Espècie
Quercus ilex
Quercus x cerrioides
Pinus pinea
Quercus ilex
Abies spp.
Quercus ilex
Pinus pinea
Les actuacions han estat: consell tècnic, millora de l’entorn, suports,
cablatge, cirurgia arbòria, tractaments fitosanitaris i altres intervencions
encaminades a conservar aquests arbres.
341
Aquest servei també du a terme el catàleg d’arbres i arbredes d’interès
comarcal i local, encara que la competència i la declaració és decisió
del consell comarcal o de l’ajuntament que els declara. Actualment hi ha
declarats més de 1.000 arbres i 130 arbredes en conjunt (monumentals,
d’interès comarcal, d’interès local i dins de la legislació urbanística i
cultural).
Servei de protecció de fauna, flora i animals de companyia
Protecció i foment de la fauna i la flora
El DMAH desenvolupa actuacions o plans per protegir espècies de fauna
autòctona, les poblacions de les quals estan sotmeses a pressions que
actuen negativament sobre la seva evolució. Els plans de protecció se
centren principalment a mantenir i millorar els seus hàbitats naturals,
fer-ne el seguiment de les poblacions i evitar els impactes negatius de
les activitats humanes. També es porten a terme reintroduccions al medi
natural amb el control, marcatge i seguiment corresponents.
Així mateix, hi ha actuacions que són transversals per a moltes espècies i
que es concreten al final de les actuacions específiques.
Espècies amb què es du a terme un maneig important
Trencalòs (Gypaetus barbatus)
Durant la temporada 2007-2008 a Catalunya hi ha presents 36
territoris segurs de trencalòs, dels quals 32 estan formats per parelles
reproductores (2 nidificant a la zona límit amb Osca) i 4 per territoris
en formació no reproductors. Enguany un nou territori ha iniciat la
reproducció, localitzat durant aquesta temporada.
Aquest és el setè any consecutiu que experimentalment s’aplica el
programa d’alimentació suplementària per incrementar l’èxit reproductor
de la població catalana de trencalòs. L’aplicació d’aquest programa té
la finalitat d’incrementar la productivitat de l’espècie i paral·lelament
reduir l’impacte del verí que pot afectar la fracció reproductora. En els
sis territoris on inicialment es van dur a terme les aportacions, van volar
4 polls. Per tant, el programa d’alimentació suplementària ha contribuït
a garantir el 36,5% dels polls volats a Catalunya (n = 11) i el 10,2% de la
vessant sud dels Pirineus (n = 39) durant l’any 2008.
Els resultats obtinguts fins a la data suggereixen l’absència de diferències
entre l’èxit reproductor en parelles sotmeses a alimentació suplementària
i parelles control. Per tant, encara que l’alimentació suplementària no
contribueixi a incrementar l’èxit reproductor d’una espècie amb agressió
fratricida obligada, en escenaris de baixa disponibilitat tròfica o parelles
inexpertes sí que podria resultar beneficiosa.
Xoriguer petit (Falco naumanni)
El DMAH treballa amb aquesta espècie des de fa més de 20 anys. Després
de la seva extinció com a reproductor l’any 1986, l’espècie s’ha tornat a
reintroduir amb els exemplars obtinguts per cria en captivitat. Per a tot
Catalunya, l’any 2008 la població nidificant ha estat de 87 parelles (45 a
Lleida i 42 a Girona), volant un total de 146 polls.
342
A Lleida l’espècie nidifica principalment a la Noguera, on aquest any se
n’han localitzat 32 parelles (81 polls). La resta de les parelles, fins a assolir
les 45 parelles lleidatanes, s’han localitzat a les comarques de l’Urgell,
el Segrià i les Garrigues. Altres paràmetres que cal destacar són l’èxit
reproductor de 2,2 polls/niu, la taxa de vol de 2,9 polls/niu i el percentatge
de fracassos del 24,4% (11 nius).
A Girona l’espècie ha assolit una població total de 42 parelles (46 polls),
distribuïdes a l’Albera (27 parelles), al PN del Cap de Creus (11 parelles)
i al PN dels Aiguamolls de l’Empordà (4 parelles). S’ha continuat amb les
reintroduccions a la comarca, tot alliberant per hacking 42 polls i 3 per
foresting criats per captivitat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge
(CRFS) de Torreferrussa. La predació de molts nius (que aquest any a
afectat de ple la principal colònia de Girona (la de Delfià) ha continuat sent
el problema principal de la població de Girona.
La baixada respecte a l’any anterior en el nombre de parelles pot
respondre al fet que excepcionalment aquest any ha estat un any molt
dolent per a la majoria dels ocells. Unes condicions climàtiques adverses,
una gran sequera seguida de fortes pluges a la primavera, haurà repercutit
negativament en el nombre de parelles nidificants.
La part de conservació ex situ de l’espècie (cria en captivitat) està
explicada en l’apartat del Centre de Recuperació de Torreferrussa.
Esparver cendrós (Circus pygargus)
El DMAH treballa amb aquesta espècie des del 1985. El principal problema
per a la seva supervivència és que una part, normalment majoritària, de
la població catalana, nia enmig dels camps de cereal. L’avançament de
l’època de segar en els últims decennis ha provocat que la major part de
les niuades siguin destruïdes abans que els polls volin.
Des d’aleshores, la protecció de les niuades, evitant la sega de ½ ha al
voltant del niu, ha permès els primers èxits i la recuperació de l’espècie.
Un any més, els propietaris dels camps de conreu (cereal o farratge)
afectats per aquesta mesura han estat indemnitzats per evitar-los la
pèrdua que suposa deixar de segar els trossos on nien els esparvers
cendrosos. L’any 2008 els propietaris indemnitzats han estat 17, amb un
import total de 16.319,04 € aportats pel DMAH.
El 2008, la població catalana ha estat de 71 parelles: 43 parelles a la Plana
de Lleida, 7 a l’Empordà i 21 al Montsià. A Lleida l’èxit reproductor ha estat
d’1 poll/niu, la taxa de vol de 2,5 polls/niu i el percentatge de fracassos
del 60,5% (26 nius). La sequera dels darrers anys, així com l’increment de
cultius herbacis de regadiu, ha comportat que moltes parelles nidifiquessin
en aquests darrers. Fins al punt que entre el període 2005-2008 s’han
localitzat un 55,2% dels nius en el regadiu.
Quant a nidificació del Montsià, l’èxit reproductor ha estat d’1,9 polls/niu,
la taxa de vol de 2,8 polls/niu i el percentatge de fracassos del 33% (7
nius). A Girona de les 7 parelles localitzades s’han pogut observar un
mínim de 13 polls en vol.
343
Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)
És una espècie amenaçada en regressió. Ha passat de 87 parelles
estimades el 1970 a 65 territoris ocupats l’any 2000. La baixada més forta
es va produir els anys noranta. El 2001, s’inicià una lleugera recuperació
que després s’ha estabilitzat entre 67 i 69 parelles. El 2008 la població
censada és de 68 parelles, amb 4 parelles a les comarques gironines, 7 a
les lleidatanes (una en procés de colonització), 11 a les barcelonines i 46
a les tarragonines. Actualment es coneixen 25 territoris abandonats i 68
d’ocupats.
La productivitat de l’any 2008 ha estat relativament bona (la millor dels
darrers 4 anys), amb 10 polls més que l’any anterior: 67 polls volats en 67
parelles controlades (1,0 polls/parella controlada), i també és més elevat el
percentatge de parelles que han criat amb èxit (65,67%).
La gestió d’aquesta espècie és especialment complexa atesa la proximitat
de molts dels seus territoris a les zones més poblades i en creixement
del país. La inclusió de tots els sectors de cria i part de les àrees de
campeig dins la xarxa Natura 2000 l’any 2006, és una primera garantia
de conservació. No obstant això, anualment es presenten multitud de
projectes d’infraestructures i actuacions diverses (parcs eòlics, activitats
extractives, carreteres, línies elèctriques, treballs forestals, etc.) per
garantir-ne la compatibilitat. Es regulen també activitats esportives que
afecten la reproducció (escalada i vol sense motor) i alhora es fomenta
la recerca mitjançant el seguiment reproductor i el radioseguiment de les
àligues adultes. Igualment es col·labora amb altres administracions en
projectes de sensibilització com ara la instal·lació de càmeres web en els
nius situats dins d’alguns parcs naturals per observar-los en temps real.
Gall fer (Tetrao urogallus)
Al llarg del 2008 es va preparar un projecte Interreg juntament amb França,
Andorra, Navarra, País Basc i Val d’Aran. Ha estat també el primer any de
funcionament del projecte desenvolupat juntament amb el Ministeri de
Medi Ambient dins l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu d’avaluació de
la possible influència dels depredadors envers la productivitat i mortalitat
del gall fer.
Mussol pirinenc (Aegolius funereus)
Es van convocar tres reunions de coordinació i formació adreçades a
agents rurals i tècnics dels ENPE, a fi d’unificar criteris per dur a terme les
escoltes per a la localització de territoris.
Es van efectuar unes 130 escoltes de les quals 30 van ser positives, com a
mínim 5 van ser territoris nous no detectats fins a la data. Això suposa un
total d’uns 145 territoris coneguts a Catalunya.
Trenca (Lanius minor)
El cens de les parelles reproductores ha donat un resultat de 4 parelles
reproductores, i 3-4 femelles desaparellades al total de la Plana de
Lleida, i per tant a Catalunya i, també per a tota la península Ibèrica.
Dissortadament, i novament, ha estat el pitjor any, quant a nombre
d’efectius, del període 2001-2008. La distribució de parelles ha estat
344
repartida entre els nuclis d’Alfés-Castelldans (1 pp) i el nucli de Torreribera
(3 pp), totes dins la comarca del Segrià.
Del seguiment reproductiu destaquen com a principals paràmetres els
resultats següents: la mida de la posta ha estat de 6 ous/posta, taxa
d’envol de 4,75 polls/parella (en total han volat 19 polls), la productivitat
de 4,75 polls/parella i el fracàs reproductor del 0%. És a dir, un èxit
reproductor del 100%. A aquest èxit cal afegir el maneig realitzat tot
retirant les primeres postes dels nius (vegeu actuacions de conservació ex
situ a l’apartat del Centre de Recuperació de Vallcalent), amb els quals es
van poder obtenir 20 polls més que són destinats a la cria en captivitat.
El marcatge d’anelles de colors i la identificació durant l’any 2008 ha estat
de 15 polls. No s’han capturat i anellat adults per minimitzar les molèsties.
La taxa de retorn ha estat baixa el 2008, i això ha provocat aquest baix
nombre de parelles nidificants. Han tornat un 20% dels mascles adults, el
0% de les femelles adultes i el 12,5% dels joves. Tot això fa que l’espècie
estigui en perill crític d’extinció.
El control efectuat sobre la garsa el 2008 ha comportat la localització i
cartografia de 12 nius ocupats amb seguretat i 27 nius que possiblement
estaven ocupats. Per avaluar l’efectivitat dels paranys d’adults de
garsa i l’eliminació de nius, s’han fet censos mensuals per veure com
evolucionava la densitat de garsa al llarg de la temporada de cria. Al
nucli de Torreribera els resultats entre abril i juliol-agost han estat molt
positius ja que la densitat de garses s’ha mantingut estable, entre 25-28
garses/km2.
Tortuga mediterrània (Testudo hermanni)
L’espècie té com a única població autòctona de tota la península Ibèrica la
de la serra de l’Albera, on anualment es fan actuacions de seguiment. Així
mateix, actualment és present en altres indrets gràcies als projectes de
reintroducció iniciats pel Departament.
Durant la primavera de l’any 2008 s’ha fet una estimació de les densitats
poblacionals de tortuga mediterrània que hi ha a la serra de l’Albera.
L’objectiu ha estat complementar les dades obtingudes aquest any amb
les de la tardor del 2007 per realitzar una modelització sobre la probabilitat
d’ocupació a tota la serra de l’Albera. En total s’han prospectat unes
472 ha i s’han detectat 153 tortugues. La densitat estimada a la serra de
l’Albera ha estat de gairebé 0,5 tortugues actives/ha i la població total
estimada ha estat d’unes 3.957 tortugues. Amb aquests resultats es
confirma que la situació de la tortuga mediterrània a l’Albera és crítica,
ja que densitats per sota de les 3 tortugues/ha es consideren bastant
precàries. Entre els problemes que afecten l’espècie destaquen una
densitat molt alta de senglar, que depreda sobre postes i joves, un hàbitat
cada vegada menys idoni (matollars molt espessos) i els espolis.
Des de l’any 1987 es desenvolupa un projecte de reintroducció de la
tortuga mediterrània al delta de l’Ebre i a partir del 1991 es va iniciar un
seguiment de la població alliberada al Delta, cosa que s’ha anat fent
ininterrompudament fins a l’actualitat. A partir dels exemplars alliberats al
345
Delta podem afirmar que s’ha creat una població de 117 (IC 95% 111140) tortugues. La població ocupa de manera regular algunes àrees de
la Reserva de la Punta de la Banya, i la reproducció s’hi desenvolupa
satisfactòriament cada any. D’altra banda, a poc a poc es van colonitzant
noves àrees, la qual cosa possibilita el creixement d’aquests nuclis i
l’intercanvi genètic entre ells.
A partir del 1992 la Diputació de Barcelona, juntament amb la Direcció
General del Medi Natural del DMAH, desenvolupem un projecte de
reintroducció de la tortuga mediterrània al Garraf. En total, des que es va
iniciar el projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània s’han alliberat
2.316 exemplars (706 mascles, 519 femelles, 479 juvenils, 607 cries i 5
exemplars no sexats). Durant aquest 2008 també s’ha dut a terme una
estimació de la població lliure que hi ha al Garraf, en les zones on s’ha
anat fent l’alliberament. En les àrees estudiades, es calcula una població
de 891 exemplars, cosa que dóna una densitat de 7 per ha. Extrapolant
les dades de la població estudiada per a tot el Parc, el resultat és una
població total de quasi 2.000 exemplars.
L’existència d’una població de tortuga mediterrània tan propera al poble
de Marçà, en principi va suggerir que es tractava d’una població no natural
generada a partir d’alliberaments o de l’escapament d’individus que es
trobaven en captivitat en cases particulars. Per determinar si provenien
d’alliberaments recents al medi o bé es tractava d’una subespècie no
pròpia de Catalunya, durant l’any 2007 es va dur a terme una caracterització
genètica de les poblacions de tortuga mediterrània de Marçà i es va veure
que les tortugues de la població de Marçà analitzades presenten un genoma
mitocondrial que correspon al del Testudo hermanni hermanni.
Durant el 2008 s’ha donat un ajut per a la creació d’un Centre
d’Interpretació de la Tortuga Mediterrània, que ha consistit en la
instal·lació d’un tancat en la zona on es mantenen les tortugues.
Des de l’any 2005 s’està fent un projecte de reintroducció de tortugues
mediterrànies al Parc Natural de Montsant. En total s’han alliberat unes
700 tortugues.
Tortuga d’estany (Emys orbicularis)
El 2008 se n’han alliberat 25 exemplars a l’illa de Buda, dels quals s’ha fet,
posteriorment, el seguiment. Al centre de recuperació, la cria en captivitat
s’està desenvolupant amb èxit i la temporada passada van néixer-hi unes
240 cries.
Paral·lelament, en el marc del projecte Life de «Recuperació de l’hàbitat
d’amfibis i Emys orbicularis als aiguamolls del Baix Ter», dut a terme per
l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, l’Ajuntament de Pals i la Universitat
de Girona, el qual ja ha finalitzat, es van recuperar hàbitats propis de la
tortuga d’estany i d’altres amfibis.
Durant l’any 2008 se n’han alliberat 20 exemplars a la bassa de Torroella,
16 exemplars a les basses del mas Pinell i 10 exemplars a l’estany de
Boada. En total, 46 exemplars alliberats a la zona del Baix Ter.
346
Nàiades
Unio elongatulus
Pel que fa a Unio elongatulus, la fundació ADEFA del Bages amb la
nostra col·laboració continua treballant a la conca del Llobregat per
continuar amb les tasques de salvament i cria en captivitat de les nàiades
rescatades anys anteriors. S’han construït noves instal·lacions que també
s’utilitzen per a l’educació ambiental.
Margaritifera auricularia i resta de nàiades a la zona del delta de l’Ebre
Pel que fa a Margaritifera auricularia, s’ha continuat treballant en
actuacions de gestió i conservació de l’espècie. S’han plantejat tres
objectius principals (seguiment d’exemplars in situ, recerca aplicada i
mostrejos de poblacions al Delta) per al manteniment dels procediments
de gestió i estudi de les poblacions de M. auricularia i nàiades a l’Ebre, que
inclouen els àmbits del riu Ebre i el Delta.
Cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes)
Les principals accions efectuades s’engloben dins dels treballs previs a
l’elaboració del pla de recuperació i són: estudi genètic, cria en captivitat,
control d’espècies de cranc invasores i programa de detecció de
l’afanomicosi.
A fi de tenir estimacions de les quantitats de la població i els moviments
del cranc de riu autòcton (Austrapotamobius pallipes) s’han fet, com a
prova pilot, mostrejos de marcatge i recaptura en un tram del riu Canaleta
al paratge del Salt de Sotorres, amb el resultat de 0,31 crancs/m2.
S’han traslladat 15 exemplars (9 mascles i 6 femelles) del centre de fauna
de Pont de Suert al Parc Natural de Montsant amb la finalitat d’aconseguir
un reservori d’aquesta espècie al Parc Natural de Montsant.
Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)
El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és una espècie endèmica de
Catalunya amb una població estimada d’únicament 1.500 exemplars, fet
que el situa al capdavant de les espècies més amenaçades.
L’any 2006 la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van
acordar cofinançar el Projecte de conservació del tritó del Montseny en
l’àmbit del Parc Natural del Montseny, amb una durada prevista de dos
anys. L’objectiu era garantir la supervivència d’aquest vertebrat amenaçat
i desenvolupar una sèrie d’estudis, duts a terme per la Fundació Bosch i
Gimpera de la Universitat de Barcelona.
Entre els anys 2007-2008 s’ha delimitat la zona de presència actual
d’aquesta espècie, que es troba en uns pocs torrents, i durant aquest
2008 s’han determinat diversos paràmetres demogràfics. En total, s’han
capturat i marcat 148 individus diferents.
Espècies amb un seguiment i/o estudis específics
Ofegabous (Pleurodeles waltl)
Durant l’any 2008 s’ha continuat el seguiment iniciat els anys anteriors i
s’han prospectat només àrees. S’han localitzat ofegabous en 11 basses
347
noves: 2 al Baix Ebre, 1 al Baix Camp i 8 a la Ribera d’Ebre. També s’ha
efectuat un control dels atropellaments en algunes carreteres que es
troben molt properes a basses on hi ha ofegabous. De 20 recorreguts
que es van fer, es van trobar 77 exemplars atropellats corresponents a 14
espècies. Entre aquests no hi havia cap ofegabous. Paral·lelament s’han
pres mesures biomètriques als individus capturats, en total se n’ha fet a
403 exemplars. La informació de les noves localitzacions s’han incorporat
a la cap SIG de la seva distribució, per posar-ho a disposició del DMAH.
Llangardaix pirinenc (Lacerta agilis)
Durant l’any 2008 el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals
de Companyia ha dedicat esforços a l’actualització de la distribució
d’aquesta espècie a Catalunya, considerada actualment com el
llangardaix en més perill d’extinció a Catalunya.
Per això s’han dut a terme una sèrie de prospeccions en zones on
s’havia detectat la seva presència anteriorment i s’han prospectat àrees
potencialment bones. S’han fet 34 prospeccions. Es van detectar 138
individus, dos dels quals no es van assignar a cap població concreta
sinó que es va assumir que eren individus en dispersió. S’ha organitzat
una estructura de les poblacions, que comprenen la zona de la Masella,
Molina, la Pleta de Dalt, Collada de Toses i la població de Núria.
Ós bru (Ursus arctos)
En aquests moments hi ha uns 22-25 óssos als Pirineus en conjunt, de
diversa procedència i repartits en tres nuclis: l’occidental amb 4 exemplars
mascles, el central amb entre 15 i 18 exemplars (cinc femelles) i l’oriental
amb 3 mascles.
A partir de la informació procedent de l’equip de seguiment de França,
del Servei de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran, i de dades
pròpies del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia
de la Direcció de Medi Natural (DMAH) s’han pogut identificar diversos
individus d’ós bru que actualment habiten als Pirineus Centrals, encara
que queden alguns exemplars per identificar. L’anàlisi genètica de les
mostres recollides per la xarxa ha identificat la presència d’un mínim de 10
exemplars d’ós bru als Pirineus.
A Catalunya, l’ós bru és present a la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars
Jussà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Durant l’any 2008,
a més de les dades de radiolocalització, s’han recopilat altres dades,
com observacions, petjades, rastres, excrements, predacions, etc. Amb
aquestes dades s’ha pogut fer un seguiment dels exemplars procedents
de la primera reintroducció i dels exemplars autòctons.
A Catalunya, hi va haver 77 dades segures. D’aquestes, 11 van ser
observacions (una es va filmar i una és un atac a un caçador), 8 van ser
filmacions o fotografies automàtiques, 19 van ser petjades o grups de
petjades, 9 van ser excrements (dues van ser petjades amb un excrement), 11
van ser pèls, 17 van ser depredacions de caps de bestiar o arnes, 1 va ser un
animal menjat, i 2 van ser de tipus desconegut. 64 dades van ser trobades a la
Val d’Aran, 11 al Pallars Sobirà, 1 a l’Alt Urgell, i 1 a la Cerdanya.
348
D’altra banda, es van recollir 104 dades de radioseguiment de les ósses
Hvala (n = 37), Sarousse (n = 56) i del mascle Balou (n = 11). En total
s’han recollit 735 dades (a part del radioseguiment) a tot el Pirineu (133 a
Espanya i Andorra).
Durant l’any 2008 va continuar la xarxa de seguiment de l’ós bru que
actua a Catalunya, encara que amb una intensitat baixa. Aquesta xarxa
és integrada pel Cos d’Agents Rurals, tècnics de la Direcció General del
Medi Natural (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,
Parc Natural de l’Alt Pirineu i Servei de Protecció de la Fauna, Flora i
Animals de Companyia). La xarxa s’encarrega de la recerca d’indicis i
de la comprovació d’observacions, possibles dades d’indicis i rastres,
depredacions, danys, etc. Aquest seguiment és realitzat pel Conselh
Generau d’Aran a la Val d’Aran.
Vuit paranys (C01, C02, C03, AU01, AU02, AU03, AU04, AU05) van ser
reactivats durant l’any 2008 i s’han activat 14 punts (paranys senzills)
amb trementina, a la cara nord de la serra del Cadí. S’han afegit 9 punts
de trementina al llarg dels itineraris establerts d’ós bru (Pallars Sobirà). El
resultat d’aquests paranys durant el primer semestre del 2008 ha estat
la detecció de pèls d’ós (confirmats genèticament) en un parany de pèls
situat al bosc de Guils durant el mes de febrer del 2008.
S’han establert 21 itineraris diferents, dels quals s’han fet 58 itineraris, amb
una mitjana de gairebé 2,76. Cada itinerari s’ha repetit quasi tres vegades.
El resultat durant el primer semestre del 2008 va ser de dos excrements
detectats (pendents de confirmació genètica) i un rastre de petjades.
Es van produir 20 atacs sobre ramats o arnes. Al Pallars Sobirà s’han
produït quatre atacs i els danys van ser 1 euga (menjada segura però no
se sap si depredada) i 12 arnes. A la Val d’Aran s’han produït 16 atacs (nou
segurs, quatre probables i tres dubtosos) i s’han produït 8 baixes de cap
de bestiar (8 ovelles mortes) i 23 arnes. En total són 8 ovelles, 1 euga i 35
arnes. L’import total de les indemnitzacions va ser de 7.155 €. No es va
indemnitzar bestiar desaparegut. El 2008 es produí el mínim històric de
caps de bestiar morts per l’ós.
Nombre d’atacs per cada ós bru a Catalunya
3,50
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
0,50
0
Caps de bestiar / ós bru
Arnes / ós bru
1
2
345
6
7
8
9
10
11
12
13
349
Atacs per cada ós bru sobre la ramaderia i l’apicultura: 1996-2008.
Nombre d’atacs sobre ramats: 173. Mitjana d’atacs sobre ramats: 13,3.
Nombre d’atacs sobre arnes: 34. Mitjana d’atacs sobre arnes: 2,6 i 6,8
(2004-2008).
Nombre de depredacions per cada ós bru a Catalunya
7,00
6,00
5,00
4,00
3,00
2,00
Caps de bestiar / ós bru
Arnes / ós bru
1,00
0
1
2
345
6
7
8
9
10
11
12
13
Nombre de depredacions per cada ós bru a Catalunya: 1996-2008.
Nombre de danys sobre ramats: 278. Mitjana de danys sobre ramats: 21,4.
Nombre de danys sobre arnes: 78. Mitjana de danys sobre arnes: 6,0 i
15,6 (2004-2008).
Durant el 2008 s’han donat sis gossos de protecció, mitjançant
l’Associació de Gossos de Protecció de Ramats.
El Conselh Generau d’Aran va comprar 10 vailets elèctrics per a arnes. Es
va instal·lar un mòdul (cabana per a un pastor) prefabricat a la muntanya
de Baguerge. El preu total (mòdul, transport, materials, mobiliari, llenya,
aigua, etc.) va ser de 38,041,56 €. Abans d’instal·lar el mòdul es va
condicionar la cabana d’Unha (358,12 €). També es va comprar una cleda
metàl·lica i una mànega de maneig per poder fer un corral, amb un total
d’11.402,80 €. El total de les despeses a la Val d’Aran, incloses les dels
pastors i els mòbils va ser de 68.962,48 €.
Durant l’any 2008 s’ha donat suport als ramaders i propietaris de
bestiar que es troben a la zona de l’ós bru. El programa fa que els
diferents propietaris agrupin i vigilin els seus ramats de manera que es
puguin aplicar mesures de protecció que siguin encertades i positives:
manteniment d’un pastor permanent vigilant el ramat durant els mesos
que es troben pasturant a la muntanya, col·locació de tanques elèctriques
de protecció, donació de gossos de protecció, etc. L’objectiu també és
facilitar el maneig dels ramats amb instal·lacions i material de suport als
pastors. El projecte s’ha dut a terme entre la DGMN i la FECOC (Federació
Catalana d’Oví i Cabrum). S’ha creat 1 ramat (agrupació de petits
propietaris) a la Val d’Aran, 8 a l’Alta Ribagorça, 3 al Pallars Jussà i 9 al
Pallars Sobirà. En total s’hi han acollit 38.965 ovelles i cabres: 1.000 a la
Val d’Aran i 28.965 a les tres comarques restants.
350
El total de propietaris subvencionats ha estat de 111, i l’import total de
l’ajuda ha estat de 223.855 euros (annex 10): Val d’Aran amb 90.000 euros
i les tres comarques restants amb 133.855 euros.
Llop (Canis lupus)
Actualment, el llop es troba a la serra del Cadí-Moixerò i a la zona
fronterera amb França de les comarques de la Cerdanya i el Ripollès. En
les tasques de seguiment s’han recollit 65 dades de llop (25 excrements
—que s’han enviat per validar i determinar—, 1 rastre de petjades, 27
albiraments i 12 depredacions.
Enguany s’han comprovat un total de 6 atacs. Cinc han estat provocats
pel llop i han causat 8 animals morts i 7 de desapareguts. Tots aquests
danys han estat en bestiar oví al Cadí (Berguedà i Alt Urgell). L’altre
atac que resta va ser imputat a gos i es va produir també al Cadí (Alt
Urgell) amb el balanç d’una cabra morta. En tots els atacs que s’han
visitat, s’ha ofert assistència i ajut al ramader en la localització d’altres
possibles caps afectats, trasllat d’animals ferits o localització d’ovelles
escampades.
Quant al programa d’ajut i suport al ramader, durant aquest any han
tingut lloc dues reunions amb els ramaders del Cadí (primavera i tardor).
En aquestes reunions s’han comentat necessitats i millores, s’ha donat
informació de la situació del llop i s’han estudiat propostes futures. Aquest
camí encetat ja fa uns anys amb els pastors del Cadí està donant molt
bons resultats per millorar la sempre difícil cohabitació ramaders-llop.
Quant a la cessió de material, enguany s’ha cedit material a 2 ramaders
per fer tancats elèctrics per recollir el bestiar a la nit. Un va ser a la
Cerdanya a la muntanya dels Escalders (Bellver) i l’altre al Port del Comte
(Solsonès). Al final de l’estiu s’ha recollit aquest material.
A la zona del Cadí s’han instal·lat temporalment dues casetes de fusta i
una tenda d’acampada com a refugi per als pastors. També com a millora,
s’ha arreglat una font (Berguedà) perquè els ramats puguin abeurar a la
muntanya sense necessitat de baixar cada dia. Igualment, mitjançant la
línia d’ajuts a la ramaderia que hi ha en l’àmbit dels parcs naturals, s’han
fet millores com la instal·lació de passos canadencs, arranjament de pistes
forestals, etc.
Quant als gossos de protecció de ramats, enguany s’ha elaborat el
nou document de cessió i seguiment d’aquests gossos. Aquest servei
ha estat adjudicat a l’Associació de Gossos de Protecció de Ramats
del Club Español del Perro de Montaña. Els animals s’entreguen ja
esterilitzats (tret d’aquells que amb l’informe favorable es puguin destinar
a la reproducció, per poder tenir cadells en un futur). Aquest any s’han
lliurat 5 gossos. S’ha començat a fer el seguiment d’aquests gossos amb
algunes visites als ramaders, per solucionar problemes, veure l’evolució
i tracte als gossos, corregir mals comportaments, etc. També s’ha
mantingut contacte amb els altres ramaders que tenen gossos entregats
en anys anteriors per veure’n l’evolució i solucionar dubtes i problemes.
Finalment, cal recordar que l’Associació de Gossos de Protecció aquest
351
any també ha editat un llibret amb totes les indicacions i consells per
ensinistrar correctament el gos. Aquest llibret és lliurat al ramader en el
moment en què li donen el gos.
Turó europeu (Mustela putorius)
Durant el 2008 s’han fet cinc paranys, amb 9 campanyes de parany, i un
total de 2.347 paranys nit. S’ha trampejat a les conques dels rius Muga,
Fluvià, Ter, Segre i Anoia, a les comarques de la Cerdanya, Alt Empordà,
Anoia i Alt Penedès. Els resultats han estat negatius, respecte a l’objectiu
de trobar turó europeu, però s’han capturat 25 visons americans, 6
genetes i 7 rates. Això continua demostrant la crítica situació en què es
troba l’espècie.
Llúdriga (Lutra lutra)
S’han formalitzat diferents expedients d’impacte ambiental sobre la
situació de la llúdriga (Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya; Ordre
MAB/138/2002, de 22 de març) i s’han aportat correccions a aquests
expedients per a una conservació millor de l’espècie. S’han continuat
fent censos específics i agafant dades de l’espècie en diferents indrets de
Catalunya, tot destacant la seva expansió a moltes altres conques on es
considerava extingida.
Perdiu blanca (Lagopus muta pyrenaica)
Les densitats mitjanes de mascles cantaires a Ull de Ter i a la Cerdanya
i PNAP són comparables. Per tant, sembla que la qualitat de l’hàbitat/
capacitat d’acollida és similar en aquestes tres zones dels Pirineus
orientals. En canvi, els resultats reproductors són molt diferents. Atès
que a les parcel·les censades per l’ONCFS al Puigmal-Canigó (properes
a Ull de Ter) sempre s’obtenen uns paràmetres reproductors més bons,
i que també són més elevats els resultats a la Cerdanya i als Pirineus
Centrals (vegeu taula), és probable que els mals resultats que s’observen
habitualment a Ull de Ter obeeixin en bona part a les pertorbacions
causades per l’excessiva afluència humana al voltant de l’estació d’esquí
de Vallter.
Any 2008
N. adults
N. polls
Ull de Ter (Ripollès)
19
0
Balandrau (Ripollès)
3
0
Bassiest (PNAP)5
0
Cerdanya
34
13
Pallars (Parc Nac. i Nat.)
34
27
Índex reprod.
(polls/adults)
0,00
0,00
0,00
0,38
0,79
Resultat comparatiu de l’índex reproductor de l’any 2008
Ocells procellariiformes al litoral
Baldrigues (gèneres Puffinus i Calonectris)
S’ha participat en un programa de monitoratge coordinat d’abast nacional
mensual, en coordinació amb altres autonomies mitjançant el programa
RAM (Red Estatal de Avistamiento de Aves y Mamíferos Marinos), també
en coordinació amb la xarxa internacional (Trektellen).
352
Ocell de tempesta
L’espècie de vertebrat nidificant amenaçat més desconeguda a
Catalunya, amb un màxim de tres parelles nidificants el 2005, si bé és
present a mar obert i de nit s’acosta al litoral. S’han efectuat campanyes
de prospeccions al litoral per determinar l’estat reproductor de l’ocell
de tempesta, amb anellament d’exemplars a les illes Medes, que ha
permès concretar la importància del sector de l’Empordà per a l’espècie.
Establiment de la relació directa entre les poblacions catalanes i les de la
resta de la Mediterrània occidental i central.
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) i Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
El cens anual d’arpella vulgar fet pel DMAH per al conjunt de Catalunya ha
estat de 63 parelles, repartides de la manera següent:
• Lleida: 53 parelles (22 localitats) i 63 polls. L’èxit reproductor ha estat
d’1,5 polls/niu, amb una taxa de vol de 2,4 polls/niu i un percentatge de
fracassos del 39,5% (17 nius).
• Girona: 4 parelles al PN dels Aiguamolls de l’Empordà, 2 parelles al Ter
Vell (Baix Empordà).
• Tarragona: 3 nius localitzats al canyissar de Flix.
El cens anual d’arpella pàl·lida efectuat pel DMAH per al conjunt de
Catalunya ha estat de 4 parelles. S’ha localitzat un niu a la Segarra, en un
canyissar, amb 4 polls volats i 3 nius a la Noguera, localitzats tots ells en
camps de cereal (2 de civada i 1 d’ordi), dos nius depredats i u niu amb 2
polls volats.
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii)
Un cens parcial de la costa catalana va donar una forquilla d’entre 354544 exemplars estiuejants, xifra inèdita i mai coneguda fins a la data.
Per comarques, l’Alt Empordà va acollir entre un 27,4%-45% del total
d’exemplars, seguit de la Selva, amb un 18,4%-28,25%. Ambdues zones
són també àrees de reproducció de l’espècie. No obstant això, tot sembla
indicar que la pressió turística dels mesos d’estiu té a veure alguna cosa
amb la distribució d’ocells estiuejants, ja que la comarca del Baix Empordà,
principal nucli reproductor de l’espècie a Catalunya, només va acollir entre
un 4,8%-7,3% del total d’exemplars estiuejants. Destaca la presència
d’exemplars al litoral del Garraf i sectors de Tarragona on no nien. Aquesta
comparació de la distribució nidificant amb l’estiuejant no únicament aflora
conflictes potencials de conservació al litoral sinó que també descriu indrets
reproductors potencials per a aquesta espècie amenaçada, que hi troba
aliment i s’hi concentra a l’estiu però no troba indrets adequats per a la
reproducció estable. Aquestes relacions seran objecte d’estudi en futures
campanyes a fi de determinar possibles mesures d’actuació en el marc d’un
futur pla de conservació de l’espècie a Catalunya.
Gavina corsa (Larus audouinii)
Espècie declarada «en perill d’extinció» amb una única colònia el 2008.
La productivitat registrada provisional de 0,185 polls per niu va ser la
tercera més baixa de la història de la colònia (0,08 el 1997 i 0,17 el 1998)
amb l’agreujant que les dades prèvies es refereixen a polls volats i la del
2008 va ser la de polls en creixement. Només tres dels 23 polls trobats
353
eren grans, amb garanties de ser voladors a mitjà termini. Si només
consideréssim aquests tres polls en relació amb els 124 nius observats,
estaríem davant una productivitat del 0,024 polls/niu, de lluny la més
greu de la història de la colònia. Hi va haver però un 11% de postes de
reposició tardanes.
Bitó (Botaurus stellaris)
Determinació cartogràfica de l’àmbit del Pla de recuperació del bitó
(Decret 259/2004, de 13 d’abril, pel qual es declara espècie en perill
d’extinció la gavina corsa i s’aproven els plans de recuperació de diverses
espècies) a fi d’efectuar una capa SIG de les àrees concretes incloses en
el pla de recuperació esmentat.
Repicatalons ibèric nord-oriental (picampall) Emberiza schoeniclus
whiterby i altres passeriformes amenaçats del Canyissar
El picampall és l’únic ocell passeriforme d’aiguamoll amenaçat d’extinció a
Catalunya en el projecte de catàleg de vertebrats amenaçats a Catalunya.
El 2008 s’han iniciat els treballs de definició del pla de recuperació
del picampall i conservació de la resta de passeriformes d’aiguamoll
amenaçats: boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon),
mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus), boscarler comú (Locustella
luscinioides) i boscarla d’aigua (Acrocephalus paludicola).
S’ha determinat un total de 23 zones potencialment incloses en el pla de
recuperació en les quals es faran prospeccions de camp el 2009 per a la
detecció de possibles poblacions nidificants.
Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
Durant l’any 2008 l’objectiu ha estat millorar el coneixement sobre la
biologia reproductiva de l’espècie a la Plana de Lleida (secans o les ZEPA
d’Alfés-Mas de Melons i Granja d’Escarp) en relació amb el descens
poblacional dels darrers anys i, en cas afirmatiu, explorar possibilitats de
gestió.
Els sectors amb més individus han estat Vinfaro (20 exemplars de mitjana)
i la Timoneda d’Alfés (19 exemplars de mitjana), ambdós dins la ZEPA
Alfés-Mas de Melons. Als dos sectors estudiats de la ZEPA de SeròsUtxesa s’han comptabilitzat menys exemplars: 15 exemplars de de
mitjana a Sant Miquel i 7 de mitjana a la Gravera.
Fora de la zona intensiva d’estudi i dins de la zona de «control» s’han
observat molt poques terreroles: un màxim de 9 terreroles la primera
setmana de maig al secà d’Alfés-Mas de Melons en una superfície de 65
ha (0,1 ind./ha). De les 25 parcel·les de «control» censades durant el mes
de maig i juny, amb una superfície total de 156 ha, només s’ha detectat
l’espècie en 6 parcel·les, amb un màxim de 5 exemplars per parcel·la.
D’aquestes 6 parcel·les, només en 2 s’ha detectat l’espècie al llarg de
tota la temporada reproductora, fet que podria indicar que només aquí ha
intentat reproduir-se.
De tot plegat es desprèn que la població actual de terrerola és petita i
localitzada, fins i tot dins les ZEPA considerades com les millors per a
354
l’espècie: mas de Melons-Alfés i Seròs-Utxesa. Per tant, una vegada més
es constata la situació crítica en què es troba una espècie que no fa gaire
es considerava abundant.
Voltor negre (Aegypius monachus)
Dins del programa de reintroducció d’aquesta espècie als Prepirineus
catalans, l’abril del 2008 es van alliberar 9 exemplars a la Reserva
Nacional de Caça de Boumort. D’aquests, 2 van ser equipats amb
emissors GPS satel·litaris i la resta amb emissors convencionals
dotats de sensor de moviment. Aquests 9 exemplars es van afegir als
5 alliberats a la tardor del 2007 a la finca d’Alinyà, propietat de l’Obra
Social de Caixa Catalunya.
A més dels emissors, es van fer decoloracions en les plomes de les ales
i cua, per poder identificar-los en vol, i col·locació d’anelles de PVC de
lectura a distància.
Dels 14 exemplars, 2 es mantenen de manera estable en la zona
d’alliberament, 5 es mouen pel Prepirineu, utilitzant habitualment la
zona de Boumort com a lloc de prospecció habitual, 2 més han visitat
la zona d’alliberament de manera més ocasional, 5 es pot considerar
que han marxat de la zona i es troben en fase de dispersió. Finalment 2
exemplars van morir dos mesos després d’haver estat alliberats i lluny de
la zona.
La informació proporcionada pels exemplars equipats amb emissors GPS
satel·litaris mostra que la majoria dels desplaçaments fora de la zona
d’alliberament s’han produït en sentit oest seguint els Pirineus i en sentit
nord cap a les poblacions de voltor negre existents al massís central
francès.
Macromia splendens
Aquest any 2008 s’han detectat zones de cria de Macromia noves
respecte a les descobertes l’any 2007, als rius Algars, Estrets, riuet
de les Valls i Canaletes. Es va fer un cens pel riu Estrets a principis de
juliol del 2008, amb transsectes al llarg de la vora del riu per detectar la
presència de l’espècie. Tot i això encara cal prospectar altres trams dels
rius de manera exhaustiva, per l’alta probabilitat de trobar-hi noves zones
de cria. La problemàtica que presenta la zona per a la conservació de
l’espècie va des de la pèrdua de zones obertes que utilitzen com a zones
d’alimentació, fins a la contaminació de l’aigua, el moviment de terres i la
pressió humana.
Control o seguiment de fauna exòtica
Visó americà (Mustela vison)
L’any 2008 se n’han capturat 27 exemplars. S’han trampejat les conques
dels rius Muga, Fluvià i Ter, a les comarques de la Garrotxa, l’Alt
Empordà i el Gironès. Entre el 1991 i el 2008 s’han capturat 555 visons
americans.
L’objectiu del control del visó americà és evitar la seva expansió cap a la
conca del riu Segre, des dels afluents del marge dret del Llobregat. Un
355
altre objectiu és evitar que el visó americà es converteixi en una amenaça
per a les espècies protegides (el cranc de riu, l’almesquera, la rata d’aigua,
a més d’ocells aquàtics, amfibis i rèptils) i per als espais protegits (Parc
Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, estanys de Sils, estanys del Baix
Ter, etc.). Malauradament, l’any 2008 es van trobar dos visons americans
a la Noguera Pallaresa, un al congost de Terradets (la Noguera) i un altre a
Cellers (Pallars Jussà).
Cranc roig americà (Procambarus clarckii) i cranc de senyal
(Pascifastacus leniusculus)
Durant el 2008 s’han fet controls sobre el cranc roig americà (Procambarus
clarckii) i puntualment sobre el cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus)
a la Garrotxa, riu Algars i al Parc Natural de Montsant.
Altres actuacions
Cens hivernal d’ocells aquàtics i marins
La necessitat d’efectuar els censos hivernals d’ocells emana de la mateixa
Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat, que defineix els
aiguamolls d’importància internacional especialment com a hàbitat
d’ocells aquàtics i que s’avalua basant-se en aquesta mena de recomptes
anuals.
S’ha coordinat i efectuat el cens hivernal d’ocells aquàtics i marins a
Catalunya de gener del 2008, amb prop de 300 observadors voluntaris
i 125 localitats censades. Els resultats del cens han estat vitals per a la
planificació de la campanya de prevenció de l’aparició de la influença
aviària a Catalunya així com per a la realització d’estudis d’impacte
ambiental de les diferents zones on s’efectua el cens.
El cens, a més, servirà durant el trienni 2007-2009 per a la realització
dels mapes de l’Atles dels ocells hivernants a Catalunya, document en
què participa el Departament i que és un document tècnic vital per a
la gestió de la fauna, tant la protegida com la cinegètica, que hiverna a
Catalunya.
Més de mig milió d’ocells aquàtics i marins han hivernat a Catalunya el
gener del 2008, i això és una xifra remarcable, per damunt d’anys anteriors
i en la línia d’anys «freds» com el 2006 (amb 509.000 ocells).
Tot i la importància de les zones humides de les comarques de Girona
(aiguamolls de l’Alt i Baix Empordà), Barcelona (delta del Llobregat) o
Lleida (estany d’Ivars d’Urgell, Utxesa o Llorenç de Montgai), el delta de
l’Ebre continua sent la zona principal d’hivernada d’ocells a Catalunya.
Així el 88% dels ànecs i fotges de Catalunya prefereixen aquesta zona per
hivernar.
D’acord amb els resultats, es van comptabilitzar 224.713 ànecs, oques
i fotges, 2.764 capbussons, 2.781 baldrigues, 12.134 corbs marins i
mascarells, 21.364 ardeids, 10.322 cigonyes, capons, becs planers i
flamencs, 1.125 ocells rapinyaires, 34.230 polles i rasclons, 149.906
gavines i xatracs, entre d’altres.
356
Centres de fauna
El DMAH disposa a tot Catalunya de 6 centres de fauna salvatge propis:
Localització dels centres de fauna del DMAH
En els centres de fauna del DMAH han ingressat durant l’any 2008 un total
de 9.155 animals, d’entre els quals, un total de 4.323 (47%) s’han pogut
recuperar i alliberar a la natura. El nombre més alt d’entrades d’exemplars
correspon a Torreferrussa (6.076 entrades, 66% del total).
En la gràfica següent es mostra l’evolució de les entrades i els
alliberaments del conjunt dels centres de recuperació de fauna del
DMAH (Torreferrussa, Vallcalent, Canal Vell i Aiguamolls de l’Empordà).
S’evidencia una clara evolució a l’alça de les entrades en el conjunt dels
centres els darrers anys.
10.000
9155
9.000
7956
8.000
7.000
6152
5936
6.000
4.000
3086
3.000
1.000
0
6215
5655
4473
5.000
2.000
6215
2278
1161
701
1994
985
1995
2928
2952
1605
1073
1108
1996
1997
4323
3597
1998
2801
2495
1075
847
1999
2000
Ingressos
1433
2001
2761
2739
2456
2004
2005
2006
1986
2002
2003
2140
2007
2008
Alliberaments
357
Evolució de les entrades i alliberaments del conjunt dels centres de
recuperació de fauna del DMAH
En relació amb la cria en captivitat als centres de fauna del DMAH, durant
l’any 2008 s’han desenvolupat una sèrie de programes amb diferents
objectius. Les espècies amb programes de cria són:
Grup
Nom comú
Espècie
CFS involucrat*
Resum resultats 2008
Artròpodes Cranc de riu autòcton
Austropotamobius pallipes PdS
210 cries l’any 2008
Peixos
Fartet
Aphanius (=Lebias) iberus
CI
Estoc actual de 5.550 peixos
Samaruc
Valencia hispanica
CI
Espinós
Gasterosteus aculeatus
CI
Rabosa de riu
Salaria fluviatilis
CI
Amfibis
Tritó del Montseny
Calotriton arnoldi
CFT
Més de 200 larves l’any 2008
Rèptils
Tortuga d’estany
Emys orbicularis
CV
Tortuga mediterrània
Testudo hermanni
CRARC
i particulars
Ocells
Trencalòs
Gypaetus barbatus
CFV – CFT
3 polls dels quals 2 van ser criats
amb èxit.
Xoriguer petit
Falco naumanni
CFT53 polls l’any 2008
Trenca
Lanius minor
CFV
21 ous retirats del camp. Tret d’un
poll que va fallar en l’eclosió, 100%
èxit criança artificial.
Òliba
Tyto alba
CFV
65 polls l’any 2008. Només tasques
d’educació i sensibilització ambiental
Mamífers
Visó europeu
Mustela lutreola
PdS
6 cries obtingudes l’any 2008.
* PdS: Centre de Fauna del Pont de Suert; CI: Centre Ictiològic; CFT: Centre de Fauna de Torreferrussa; CV: Canal Vell; CRARC: Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de
Catalunya; CFV: Centre de Fauna de Vallcalent.
El CRFS de Torreferrussa
Sense comptar els exemplars obtinguts mitjançant la cria en captivitat,
durant l’any 2008 han ingressat a Torreferrussa 6.076 exemplars (5.460
de vius i 616 ingressos morts/casos forenses). Això representa el 66% del
total de Catalunya.
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
358
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Evolució de les entrades al CRFS de Torreferrussa els darrers anys
D’aquests 6.076 exemplars, 707 corresponen a ocells rapinyaires,
161 a mamífers protegits, 4.236 a altres ocells protegits, 180 a rèptils
protegits i finalment 2 amfibis protegits. La resta corresponen a fauna no
protegida.
4%
6% 0%
Ocells
Mamífers
Rèptils
Amfibis
90%
Nombre i percentatge d’ingressos segons classe
Així mateix, al CRFS de Torreferrussa es desenvolupen altres tasques
relacionades amb l’objectiu d’analitzar i identificar les causes d’ingrés
dels exemplars per poder actuar sobre aquests problemes i així evitar
que es repeteixin (senyalització de línies elèctriques, control en les àrees
privades de caça, etc.). En aquest supòsit tenen un paper important els
382 informes a diferents estaments, determinant la causa d’ingrés i/o de
mort de l’animal.
Aquest any 2008, dels 5.458 animals arribats vius al centre, se n’han
alliberat 3.242 (un 59%) i 177 casos del 2008 encara no han estat resolts,
ja que es tracta d’exemplars en procés de recuperació. Si considerem
com a exemplars recuperats els animals alliberats, els individus recuperats
cedits per programes de cria en captivitat i els animals sans traslladats al
Centre de Recuperació de Rèptils i Amfibis, el percentatge de recuperació
obtingut durant el 2008 ha estat del 62,2%.
Actualment es porten a terme projectes de cria de tres espècies diferents
—xoriguer petit, trencalòs i tritó del Montseny— i un projecte de cria en
fase de conclusió —esparver cendrós.
Xoriguer petit
Al llarg de l’any 2008 han criat 53 pollets, amb les 40 parelles de què es
disposa. La taxa d’avortament va ser superior al 75%, molt per sobre
del que és normal. S’han fet diverses anàlisis veterinàries per descartar
possibles patògens causants de l’elevada taxa d’avortament, i tots els
resultats han estat negatius. Igualment s’han descartat altres possibles
causes degudes al maneig. Les fortes tempestes s’han descrit com un
359
factor important en la taxa d’avortament i justament aquest any se n’ha
registrat un gran nombre durant el període d’incubació de l’espècie.
Trencalòs
Actualment el centre manté un exemplar mascle de tres anys provinent
dels Pirineus i una femella de dos anys provinent del programa europeu
de cria de l’espècie que, tot i no ser d’ascendència pirinenca, servirà de
parella temporal al mascle per socialitzar-lo amb els seus congèneres.
Tritó del Montseny
Durant el 2008 es van obtenir 531 ous dels quals 211 van ser larves
vives que han sobreviscut. Tot i aquest primer èxit, cal esmentar que la
cria en captivitat encara està en una fase experimental, i caldrà esperar
diversos anys fins que aquestes larves arribin a ser adultes. Serà llavors
quan es podran alliberar al medi natural, cosa que esperem que ajudi a la
conservació d’aquesta espècie endèmica de Catalunya.
Esparver cendrós (fase de tancament)
Les poblacions d’esparver cendrós (Circus pygargus) van davallar de
manera alarmant durant la dècada dels vuitanta. En vista d’aquesta
situació es va considerar oportú iniciar un programa de cria en captivitat,
amb la finalitat d’establir una població en zones de vegetació natural, al
PN dels Aiguamolls de l’Empordà, per evitar els problemes de destrucció
de nius durant la sega que patien les poblacions nidificants en conreus
humans. L’augment de la població lleidatana gràcies a les mesures
compensatòries als agricultors, per no segar una parcel·la de cereal al
voltant dels nius; i la de les terres tarragonines, que nidifica en garrigues
naturals, juntament amb la poca filopàtria de l’espècie, que fa que pocs
exemplars tornin a criar als llocs d’alliberament, van fer reconsiderar la
conveniència de continuar amb el programa de cria. Ja fa anys que no
s’incorporen nous exemplars i enguany ha estat el primer en què les
femelles ja no han posat cap ou, a causa de la seva avançada edat. Per
tant, el projecte està en fase de tancament.
Educació ambiental
Al Centre de Torreferrussa, on es prioritza la recuperació de les
espècies, no s’han construït instal·lacions exclusivament dissenyades
per a l’educació ambiental. Les visites, per tant, queden restringides a
col·lectius amb un interès molt específic (estudiants de biologia, cursos
de maneig de fauna, etc.). Per aquest motiu, el nombre de visites ha estat
de 7 grups amb un total de 400 persones. Durant l’any 2008 el centre ha
comptat amb 10 estudiants en pràctiques i 20 voluntaris.
L’associació MILOCA, vinculada al centre i encarregada d’organitzar
activitats educatives externes al centre, ha organitzat diverses activitats.
Durant el curs 2008 han ofert un total de 50 xerrades i tallers en diferents
escoles. També s’han fet tres xerrades i alliberaments fora de l’àmbit
escolar. Altres activitats desenvolupades per MILOCA han estat quatre
escoltes nocturnes, tres visites al Centre de Recuperació, l’assistència a
dues fires, un curs d’identificació de rastres, un cicle de xerrades a la UAB
sobre gestió de fauna amenaçada, un concurs de fotografia, un concurs
de dibuix infantil, el reforçament de la població d’òlibes a Ullastrell, la
360
col·laboració amb Signatus en el curs «Una aproximació al món del llop» i
el projecte «Ocells de jardí a prop de la gent gran» a Sant Cugat.
El CRFS de Vallcalent
El Centre de Fauna Vallcalent (CFV) va ser creat l’any 1983. Al llarg
dels anys a més de les tasques de recuperació s’han obert noves línies
d’actuació des del centre. Actualment el CFV està estructurat en dues
grans àrees. D’una banda l’àrea d’ús tècnic, i de l’altra, l’àrea d’ús
públic. L’àrea d’ús tècnic es divideix en dues unitats, la unitat d’hospital
i rehabilitació i la unitat de projectes. A més, l’àrea d’ús tècnic comprèn
estudis de camp, com el programa de conservació de la cigonya blanca.
Recuperació
Aquest any 2008 el llibre d’entrades ha enregistrat un total de 2.057
individus ingressats (22% del total de Catalunya), un 27% més d’ingressos
que l’any anterior. Pel que fa a l’èxit de recuperació (individus alliberats/
individus ingressats vius), s’ha arribat al 53%.
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Evolució de les entrades al CRF de Vallcalent els darrers anys
5%
0%
Ocells; 1.667
Peixos; 198
Mamífers; 97
Rèptils; 93
Amfibis; 2
5%
10%
80%
361
Nombre i percentatge d’ingressos segons classe
Dels 1.517 ingressos vius d’aquest any 2008, s’han pogut alliberar un total
de 802 individus, fet que es tradueix en un 53% d’èxit de recuperació.
Dels exemplars alliberats, 761 són ocells, 28 mamífers i 13 rèptils. Del total
d’alliberaments, 667 s’han alliberat per solta directa, 116 amb la tècnica
de hacking i 19 mitjançant adopció o fostering.
Val a dir, que dins la resolució corresponent a l’eutanàsia, més d’un 25%
corresponen als individus de tortugues de Florida (Trachemys scripta) que
no ha estat possible canalitzar en una ubicació adequada. Pel que fa a les
cessions, el 40% corresponen a rèptils exòtics que han estat enviats al Centre
de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya a Masquefa (Barcelona).
La tècnica de hacking s’ha emprat principalment amb polls de rapinyaires,
destacant les espècies d’òliba (Tyto alba) i xoriguer (Falco tinnunculus),
que per la seva edat i condicions ho permeten. Pel que fa l’adopció o
fostering s’ha emprat en polls de cigonya un cop els individus tenen una
mida suficient per poder ser anellats abans de deixar-los al niu.
Trencalòs
Pel que fa als treballs amb el trencalòs, aquest any s’han criat amb èxit 2
polls de l’espècie nascuts al CFV, un dels quals s’ha cedit al projecte de
reintroducció de trencalòs a Andalusia per ser alliberat, i l’altre va ser traslladat
a la Vienna Breeding Unit (Àustria). A més s’ha dut a terme la criança d’un poll
més que va ser rescatat del camp d’un niu amb dos polls. Al principi del cicle
2007/2008 al CF Vallcalent s’allotjaven 7 exemplars de trencalòs: 2 parelles
reproductores, 1 parella immadura i 1 exemplar adult improntat.
Trenca
Segons els objectius marcats per a l’any 2008 dins del Pla de conservació
de la trenca, una de les principals actuacions definides que s’han portat a
terme és l’extracció d’ous de nius a camp. Concretament, s’han retirat 21
ous. Tret d’un poll que va fallir en el moment d’eclosió, s’ha aconseguit un
100% en la taxa de criança artificial dels 20 polls restants. Aquests resultats
consoliden els protocols i paràmetres de criança artificial establerts.
Òliba
Del pla de cria en captivitat de l’òliba, l’any 2008 n’han sortit 65 polls. Amb
aquests polls, més 15 que van arribar de camp, s’han fet 25 hackings,
amb els quals s’han implicat 17 entitats diferents com ara associacions,
col·legis, entitats privades i també a títol particular.
Educació ambiental
Des de l’àrea d’ús públic es duen a terme tasques d’educació i
sensibilització ambiental. Aquestes activitats educatives van adreçades
principalment a la comunitat educativa, tot i que també s’atén la demanda
d’altres col·lectius. Les activitats són visites guiades amb monitors per
la zona d’ús públic del CRFV, recorregut especialment condicionat i
destinat per fer educació ambiental. Les explicacions i continguts estan
adaptats als diferents nivells escolars dels grups en qüestió, nivells que
van des de P3 fins a ESO. Aquest any hi ha hagut 4.018 participants en
aquestes activitats. La gran acceptació d’aquestes activitats, tant dins
362
la comunitat educativa com per part de la resta de col·lectius que hi
participen, queda reflectida en el continu augment de la demanda, que
supera el 20% respecte a l’any 2007. Una altra dada que posa de manifest
la consolidació d’aquestes activitats és l’augment d’un 63% del nombre
de participants que vénen de fora de la província de Lleida.
L’any 2008 s’han organitzat un total de 173 activitats guiades d’educació
ambiental al CFV, cosa que ha suposat el pas de 4.018 visitants
procedents de 73 entitats diferents. Aquestes dades confirmen la
tendència creixent dels darrers tres anys, tant pel que fa al nombre de
participants com al d’activitats fetes a l’any.
El CRFS dels Aiguamolls de l’Empordà
El total d’entrades al CRFS dels Aiguamolls de l’Empordà el 2008 ha estat de
659 animals (7% del total de Catalunya), 470 aus, 76 mamífers i 113 rèptils.
800
700
600
500
400
300
200
100
0
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Evolució de les entrades al CRFS dels Aiguamolls de l’Empordà els darrers
anys.
Del total d’entrades, 470 són aus, 76 mamífers i 113 rèptils.
Ocells
Mamífers
Rèptils
17%
12%
7%
71%
Nombre i percentatge d’ingressos segons classe.
363
El CRFS de Canal Vell (Deltebre)
Durant l’any 2008 han ingressat a Canal Vell 363 exemplars, que
representa el 4% del total de Catalunya.
800
700
600
500
400
300
200
100
0
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Evolució de les entrades al CRFS del Canal Vell els darrers anys.
Ocells
Altres
Mamífers
Rèptils
23%
7%
1%
69%
Nombre i percentatge d’ingressos segons classe.
El CF de Canal Vell porta a terme el programa de cria en captivitat de la
tortuga d’estany (Emys orbicularis).
Tortuga d’estany
Durant l’any 2008 s’ha continuat amb el programa de cria en captivitat de
la tortuga d’estany. L’acció s’emmarca dins el programa de recuperació
d’aquesta espècie que porta a terme el Parc Natural del Delta de l’Ebre
des del 1993. El 2008 han nascut un total de 238 cries de l’espècie.
Durant el 2008 s’han alliberat a l’illa de Buda 25 exemplars de tortuga
d’estany, de les quals només 1 va morir. Aquest any, a diferència dels
dos altres anys d’alliberament a l’illa de Buda, s’han marcat les tortugues
alliberades amb transmissors per fer-ne el seguiment durant la hibernació i
el període d’activitat.
364
El CFS del Pont de Suert
El Centre de Fauna del Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça,
es va crear l’any 1995 sota l’eix del Pla de conservació de la llúdriga a
Catalunya. Actualment, juntament amb el Centre Piscícola Ribagorçana,
comprèn un conjunt d’instal·lacions per al manteniment en captivitat
d’exemplars de les espècies següents: visó europeu (Mustela lutreola),
llúdriga euroasiàtica (Lutra lutra) i cranc de riu autòcton (Austropotamobius
pallipes).
Visó europeu
El centre de cria dels visons, restringit al públic per motius sanitaris i
de tranquil·litat, consta de 37 instal·lacions exteriors naturalitzades que
reprodueixen a petita escala l’hàbitat d’aquests animals. El programa
de cria s’emmarca dins l’Estratègia estatal de conservació de l’espècie
en què participa el Pont de Suert, com a principal centre de cria i altres
centres col·laboradors situats a Àlaba, Càceres, Castelló, Burgos,
Cantàbria, Madrid, Cadis i Barcelona.
Actualment, el Centre de Fauna del Pont de Suert manté 36 exemplars de
visó europeu dels 70 que formen part del Programa de conservació ex situ
de l’espècie a l’Estat.
100
80
60
40
20
Ma
r 09
08
Jun
07
Jun
06
Jul
5
t. 0
Oc
05
Jun
No
v. 0
4
0
Evolució del nombre d’exemplars del Programa de cria en captivitat des
del començament del programa
La planificació de la campanya reproductiva del 2008 es va fer d’acord
amb les previsions d’alliberaments d’exemplars en el marc del Proyecto
Piloto en los Humedales de Salburúa como experiencia previa de
refuerzo poblacional del visón europeo en España. Aquest projecte,
impulsat per la Diputació Foral d’Àlaba, Ministeri de Medi Ambient i altres
administracions, preveia l’alliberament als aiguamolls de Salburúa (VitòriaGasteiz) d’una sèrie d’exemplars procedents del programa de cria. Es
van utilitzar unes gàbies grans de hacking situades dins l’espai natural de
Salburúa i les femelles destinades a alliberar van ser traslladades un cop
copulades al Pont de Suert o es van traslladar les cries obtingudes.
365
Cranc de riu autòcton
Actualment l’estoc de cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes)
al centre és de 331 crancs (89 mascles,111 femelles i 131 cries d’aquest
any).
Un fet remarcable d’aquest any ha estat el trasllat de 15 exemplars l’1 de
desembre (6 mascles i 9 femelles) a unes instal·lacions adaptades per a la
cria en captivitat del cranc al Parc Natural de Montsant. Està previst que
durant el mes de gener del 2009 finalitzin les obres d’instal·lacions dels
filtres dels crancs.
300
250
200
150
100
50
0
2004
2005
2006
2007
2008
Evolució del nombre de cries de cranc autòcton obtingudes al llarg dels
diferents anys
Educació ambiental
Les visites al centre, com altres anys, són de dos tipus: lliures i
concertades.
Visites lliures
Respecte a les visites lliures, el Centre ha estat obert al públic els mateixos
mesos que altres anys. Com cada any, els mesos de més afluència de
visites lliures han estat els mesos de juliol i agost, amb 443 i 1.485 visitants
respectivament. En total hi han passat 2.842 persones.
Un 81,1% són visitants de Catalunya, un 17,4% d’altres comunitats
autònomes i un 1,5% d’altres països (principalment francesos i
holandesos). Respecte a Catalunya, un 64,2% eren de Barcelona, un
22,6% de Lleida, un 9,4% de Tarragona i 3,8% de Girona.
Visites concertades
El 2008 hem tingut molts grups concertats i un total de 1.176 persones,
principalment escolars i gent gran, i són més freqüents durant els mesos
de maig, juny, juliol ja que coincideix amb viatges organitzats i d’escoles.
També hi ha una gran quantitat de visites concertades els mesos de
gener i febrer, que coincideixen amb dies de molt mal temps i l’estació
d’esquí de Boí Taüll deriva els grups al Centre de Fauna del Pont de
Suert. Per millorar la qualitat de les visites concertades, s’han elaborat
366
diferents dossiers de material didàctic. D’aquesta manera la visita
esdevé més atractiva, l’educador pot compartir sinergies positives amb
els visitants.
A diferència de les visites lliures, la procedència de les visites concertades
són principalment d’altres comunitats (76%).
El Centre Ictiològic del Delta de l’Ebre
Des del Centre Ictiològic es duen a terme els projectes de cria en captivitat
que actualment estan centrats en aquestes quatre espècies que es troben
amenaçades: samaruc (Valencia hispanica), fartet (Aphanius iberus),
espinós (Gasterosteus aculeatus) i raboseta de riu (Salaria fluviatilis). Al
Centre es treballa no només amb espècies de l’àmbit del Delta, també
es mantenen i reprodueixen estocs d’altres poblacions de Catalunya
que estan amenaçades per motius diversos, com ara obres públiques,
projectes de restauració d’hàbitats, etc.
Samaruc
Durant el 2008, s’han reintroduït 601 samarucs a l’Ullal, 3 dels Ullals de
Baltasar, aquest alliberament es va dur a terme amb la participació de les
escoles locals amb l’objectiu de divulgar i conscienciar els més menuts de
la importància de la conservació dels espais propers i la problemàtica de
les espècies en perill d’extinció.
Fartet
Actualment no es fan reintroduccions, només s’efectua la cria
extensiva (per mantenir un estoc). També es mantenen diversos estocs
genètics de poblacions de fora de l’àmbit deltaic que presenten un
risc d’amenaça i on s’estan duent a terme projectes de recuperació
del seu hàbitat com a l’estany Gelat-Mont Roig del Camp i la séquia
Major-Salou.
Espinós
Pel que fa a l’espinós, s’ha aconseguit tancar el cicle i mantenir un
estoc per reforçar les úniques poblacions salvatges del Delta (Ullals de
Baltasar) en cas que sigui necessari, s’està duent a terme el seguiment
de les poblacions dels Ullals i avaluant la necessitat de reforçar
aquestes poblacions. D’altra banda, s’està mantenint un estoc genètic
de l’espècie procedent de la riera del Calonge a Girona, mentre s’estan
fent unes obres a la mateixa riera que podrien posar en perill aquesta
població.
Raboseta de riu
Finalment, la raboseta de riu presenta una bona evolució després dels
programes de reforç (restoking) desenvolupats al canal i al riu durant
aquests quatre anys. S’està duent a terme el seguiment mitjançant
el monitoratge periòdic dels canals, per avaluar-ne la recuperació i la
necessitat de reforç poblacional.
Aproximadament uns 8.000 individus fruit dels programes de cria del
Centre han passat a formar part de les poblacions salvatges durant
aquests anys.
367
Llopet de riu
De moment s’ha establert un monitoratge específic per a llopet de riu
(Cobitis paludica), espècie amenaçada que al Delta només es troba als
Ullals de Baltasar. Segons els últims mostrejos les poblacions s’han reduït
considerablement, per la qual cosa des del Centre es treballa per iniciar
la cria en captivitat. Ara per ara s’estan fent prospeccions per aconseguir
reproductors. D’altra banda, a més del seguiment, s’ha dut a terme alguna
actuació de millora del seu hàbitat.
Tritó palmat
Aquest any, després d’avaluar l’estat en què es troba el tritó palmat
(Triturus helveticus) al Delta, l’últim registre és dels Ullals de Baltasar el
2005, segons l’Atles d’amfibis i rèptils del Delta. S’han capturat un total
d’11 exemplars per estudiar la viabilitat d’iniciar un projecte de cria en
captivitat.
Flora
La flora amenaçada de Catalunya va experimentar dos esdeveniments
clarament protagonistes al llarg del 2008 i que van significar cadascun un
canvi en la visió que fins ara hi havia pel que fa al tractament de la flora
amenaçada a Catalunya en conjunt.
Els dies 2 i 3 de juny es van celebrar a Blanes les Primeres Jornades
Catalanes de Conservació de Flora, que van reunir una representació
ben àmplia de totes les entitats implicades en l’àmbit de conservació de
flora. En aquestes jornades es va redactar un document de conclusions,
que marca les línies prioritàries que cal seguir els propers anys, així com
l’anàlisi de les principals amenaces i mancances quant a la conservació de
la flora a casa nostra.
Així mateix, va significar l’inici d’unes jornades bianuals que han de servir
per aglutinar en un espai i moment concrets, tota la gent que treballi tant
en la investigació com en la gestió, i per posar en comú totes les línies de
treball que actualment hi ha a Catalunya.
En aquestes jornades es va presentar el catàleg de flora amenaçada
de Catalunya, que es va publicar posteriorment a l’agost com el Decret
172/2008, de 26 d’agost, de creació del catàleg de flora amenaçada de
Catalunya. Aquest document legislatiu és sens dubte la legislació més
important en l’àmbit de tot Catalunya que s’ha fet fins ara i ha significat un
increment significatiu del nombre d’espècies amenaçades.
En total hi ha 183 espècies protegides a tot el territori català: 59 «en perill»
i 124 «vulnerables». Això implica un salt quantitatiu rellevant respecte a la
normativa anterior.
Altres projectes que s’han dut a terme relacionats amb la flora amenaçada
són els següents.
Recol·lecció i tractament de llavors
Durant el 2008 es va encarregar a la Fundació Carl Faust-Jardí
Marimurtra la recol·lecció, el tractament i l’emmagatzematge de
368
llavors procedents de poblacions de les espècies del catàleg de flora
amenaçada de Catalunya.
En total s’han mostrejat un total de 26 poblacions que pertanyen a 19
espècies diferents. De les 19 espècies, 8 corresponen a la categoria d’en
perill d’extinció, 8 corresponen a la categoria de vulnerable, i una espècie,
Biscutella fontqueri, no està inclosa en el catàleg però sí que consta
en el llibre vermell i té la categoria LC (preocupació menor) segons les
categories de la IUCN.
Les espècies recol·lectades són: Aquilegia paui, Arenaria conimbricensis,,
Biscutella fontqueri, Kosteletzkya pentacarpa, Cneorum tricoccon,
Delphinium bolosii, Delphinium montanum, Erodium rupestre, Lithodora
oleifolia, Melampyrum nemorosum subsp. catalaunicum, Petrocoptis
pardoi, Peucedanum schottii, Seseli farrenyi, Silene sennenii, Simethis
mattiazzi, Spiraea crenata, Stachys maritima, Thymus loscosii i Thymus
willkommii. Aquestes espècies formaran part del banc de germoplasma
d’aquest jardí botànic.
Elaboració de la primera base de dades d’espècies amenaçades i de
la memòria del sistema d’informació geogràfica del DMAH
El 2007 es va iniciar aquest projecte que ha tingut continuïtat durant
el 2008. L’objectiu és cartografiar les poblacions de les espècies del
catàleg de flora amenaçada de Catalunya. En aquesta segona entrega
cartogràfica de flora del catàleg s’aporten 299 localitats corresponents
a 46 tàxons. D’aquests tàxons cartografiats, 2 s’inclouen en la
categoria «en perill d’extinció» (Aquilegia paui i Spiraea crenata),
mentre que 44 corresponen a la categoria «vulnerable». Aquesta
proporció força més alta relativa als tàxons vulnerables és deguda al
fet que al llarg del treball desenvolupat l’any 2007 es va prioritzar la
cartografia dels tàxons «en perill d’extinció», que tenen una cobertura
molt completa, tot i que amb precisió desigual depenent de les fonts
d’informació utilitzades.
Àrea d’Activitats Cinegètiques
L’Àrea d’Activitats Cinegètiques desenvolupa les competències següents
dins la Direcció General del Medi Natural:
• Establir les directrius generals i planificar la gestió de la riquesa
cinegètica de Catalunya, i assumir la gestió en els àmbits sobre els
quals s’assignen competències al Departament de Medi Ambient.
• Actuar com a òrgan de comunicació del Departament amb els
organismes i les institucions implicats en la gestió de les activitats
cinegètiques.
• Elaborar les propostes de normativa corresponents a veda, períodes,
espècies, àrees de caça privada, àrees cinegètiques especials, zones
de caça controlada, refugis i reserves de caça.
• Divulgar la normativa sobre la conservació de la fauna cinegètica.
• Coordinar la tramitació de llicències de caça i gestionar la concessió de
permisos de caça major.
• Dirigir la realització dels programes d’inventaris, els controls i les
repoblacions, i administrar les granges cinegètiques i les RNC.
369
• Dirigir la gestió dels registres d’àrees privades de caça i de les granges
cineg-ètiques.
• Controlar les granges cinegètiques.
• Elaborar una estadística anual de caça.
• Aprovar els plans cinegètics en àrees amb reglamentació específica.
• Imposar les sancions que pertoquin en l’àmbit de les seves
competències i d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
La Direcció General ha actuat en cadascuna de les funcions que li
corresponen d’acord amb les seves competències.
Durant el 2008, s’ha continuat amb els estudis i censos iniciats els darrers
anys pel que fa a les espècies cinegètiques següents:
• Perdiu xerra: seguiment de la distribució, abundància i estudi genètic
de la població de perdiu xerra de muntanya als Pirineus.
• Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya.
Tenint en compte la constatació de l’expansió de les poblacions de
senglar a tot el territori català i per facilitar la prevenció de possibles
conflictes, danys a l’agricultura i accidents de trànsit ocasionats per
aquesta espècie, s’han fet uns estudis de seguiment del porc senglar
per establir una millor gestió. En aquest programa s’han obtingut les
dades de captures de senglar, esforç de caça i anàlisi de la variació de
densitat de les poblacions.
• Estudi i seguiment de la becada a Catalunya.
Fins ara, els estudis i la gestió cinegètica de la becada s’han basat
més en informació procedent d’altres països que pròpiament d’aquí.
El Comité Interautonómico de Caza y Pesca, celebrat a Cantàbria,
va acordar la necessitat d’emprendre estudis sobre aquesta espècie,
amb l’objectiu de contribuir a la sostenibilitat i optimització del seu
aprofitament, tant en l’àmbit nacional com en l’europeu. Així mateix, els
estudis espanyols poden contribuir a una millor gestió internacional de
l’aprofitament de l’espècie.
Els objectius de l’estudi que s’han assolit han estat:
• Estudi de la migració per disposar d’informació referent a la
procedència de les becades hivernants.
• Avaluació de la productivitat per conèixer les poblacions nidificants
a Catalunya i la seva productivitat. Anàlisi i implementació dels
protocols més adequats per conèixer la productivitat en els països
de procedència de les becades hivernants.
• Avaluació de l’abundància de les poblacions hivernals i de la pressió
cinegètica.
• Perdiu roja: regulació del projecte de detecció d’hibridació mitjançant
marcadors d’ADN de diferents poblacions de perdiu roja efectuat per
l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Actualització de les bases de dades i els límits dels terrenys cinegètics de
Catalunya en el sistema d’informació ambiental de Catalunya.
Senyalització dels límits perimetrals i manteniment de senyalització
existent a la Reserva Nacional de Caça del Cadí i zones de caça
controlada de Collserola, Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac.
370
L’objectiu d’aquesta actuació és fer notar a la població en general i als
caçadors en particular l’entrada en una zona de normativa especial i
garantir-ne el compliment. A més, retirar la senyalització de les àrees
privades de caça que s’han anul·lat.
Organització de la reunió del Comitè Interautonòmic de Caça i Pesca.
Per organitzar aquesta reunió es va encarregar la impressió sobre
presentacions relatives a reserves nacionals de caça, zones de caça
controlada, pesca continental i gestió sanitària que es van lliurar en
la reunió juntament amb portadocuments, bolígrafs, blocs i fitxes
d’espècies cinegètiques i pescables. També es va organitzar un servei de
càtering.
Treballs de manteniment a la Reserva Nacional de Caça de Boumort
Seguiment sanitari de fauna cinegètica a les reserves nacionals de caça
i zones de caça controlada efectuat pel Servei d’Ecopatologia de Fauna
Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. Anàlisi, diagnosi i
assessorament per al seguiment i la vigilància de les malalties que poden
afectar les diverses espècies cinegètiques de caça major i menor existents
a Catalunya. S’han desenvolupat les tasques següents:
• Servei de diagnosi clínica i seguiment sanitari, mitjançant l’anàlisi de
l’estat sanitari dels animals de caça major i menor (porc senglar, cabirol,
isard, mufló, cérvol, daina, cabra salvatge, guineu, llebre, conill de bosc
i totes les espècies d’ocells cinegètics).
• Seguiment sanitari dels brots de les malalties que poden afectar els
animals de caça major.
Normativa
Normativa cinegètica
Pel que fa a la declaració de zones de seguretat i de refugis de fauna
salvatge, durant l’any 2008, s’han declarat els indrets següents.
Zones de seguretat
Resolució MAH/2462/2008, de 17 de juny, per la qual s’amplia la zona de
seguretat a efectes cinegètics del terme municipal de Vila-seca. DOGC
5187 de 4/08/2008.
Resolució MAH/2553/2008, de 24 de juliol, per la qual es declara zona de
seguretat a efectes cinegètics el terme municipal de l’Ametlla del Vallès.
DOGC 5193 de 12/08/2008.
Refugis de fauna salvatge
Ordre MAH/58/2008, de 28 de gener, per la qual es deixa sense efecte la
declaració de l’RFS Larriba, al terme municipal d’Abrera. DOGC 5077 de
25/02/2008.
Ordre MAH/174/2008, de 10 d’abril, per la qual es declaren RFS les
finques Santa Victòria i Can Dolcet, al terme municipal de Sant Iscle de
Vallalta. DOGC 5121 de 29/04/2008.
371
Ordre MAH/175/2008, de 10 d’abril, per la qual es deixa sense efecte la
declaració d’RFS d’una part de la finca Can Clapés-Jussà, als termes
municipals de Sentmenat i Palau-solità i Plegamans. DOGC 5121 de
29/04/2008.
Ordre MAH/176/2008, de 9 d’abril, per la qual es modifica l’Ordre de
13 de juny de 1990, del DARP, per la qual es que declara RFS la finca
de cal Pinatell, al terme municipal de Castellar del Riu. DOGC 5121 de
29/04/2008.
Ordre MAH/379/2008, de 16 de juliol, per la qual es que declara RFS un
tram del riu Congost al seu pas pel terme municipal de Granollers. DOGC
5188 de 5/08/2008.
Ordre MAH/380/2008, de 16 de juliol, per la qual es modifica l’Ordre d’11
de desembre de 1986, que declara l’RFS Can Espadamala de Baix, al
terme municipal de Torelló. DOGC 5188 de 5/08/2008.
Expedició de llicències
Durant l’any 2008 es van expedir 59.504 llicències de caça amb armes de
foc, i 8.849 llicències de caça sense armes de foc.
Gestió cinegètica
Granges cinegètiques
La Direcció gestiona dues granges per a la cria de perdiu (roja i xerra) per a
la repoblació de les àrees de caça i reserves nacionals de caça catalanes:
La granja cinegètica de Torreferrusa
Està ubicada a la finca de Torreferrussa al terme municipal de Santa
Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), està dedicada a la cria i
producció d’exemplars de perdiu roja (Alectoris rufa) i de llebre europea
(Lepus europaeus) amb la finalitat de repoblació. Durant l’any 2008, la
producció de perdius roges destinades a repoblació va ser de 43.217
exemplars.
La granja cinegètica d’Esterri d’Àneu
El Departament de Medi Ambient té un centre de fauna salvatge d’alta
muntanya ubicat al terme municipal d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà),
on es crien i produeixen exemplars de perdiu xerra de muntanya
(Perdix perdix hispaniensis) en captivitat, per a finalitats de repoblació.
L’objectiu final és repoblar punts concrets del territori amb la finalitat
de recuperar l’espècie o de fer reforçaments poblacionals de nuclis ja
existents. Durant l’any 2008, la producció de perdius xerres va ser de
906 exemplars.
Reserves nacionals de caça
Són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars,
declarats per promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna
autòctona. Les reserves estan situades en zones de muntanya de gran
qualitat ecològica i paisatgística i amb fauna molt característica i del
màxim interès, tant pel que fa a espècies cinegètiques com protegides en
el nostre territori; entre les primeres destaquen la cabra salvatge, l’isard, el
372
cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquestes zones mereixen un
tractament cinegètic especial. Per caçar en una reserva nacional de caça
cal un permís nominal i intransferible.
Actualment, Catalunya té declarades sis reserves, a l’Alt Pallars-Aran,
Cerdanya-Alt Urgell, Cadí, Freser-Setcases, Ports de Tortosa i Beseit
i Boumort, amb una superfície total de més de 225.000 ha, que han
esdevingut llocs on s’han mantingut condicions d’hàbitat òptimes per
a moltes espècies. Cinc van ser creades l’any 1966 i la darrera l’any
1991, amb la finalitat de preservar les últimes poblacions de grans
mamífers, coincidint amb zones desfavorides econòmicament però
ben conservades, i la seva declaració ha actuat com a conscienciació
de la població de la necessitat de conservar i preservar la natura, i ha
aconseguit compatibilitzar la protecció de grans valors naturals amb
un aprofitament racional dels recursos, i un desenvolupament social i
econòmic de les zones on es troben.
A més, hi ha una setena reserva de caça, que no gaudeix de la mateixa
qualificació, però que, amb caràcter general, la seva gestió és similar. Es
tracta de la reserva de caça de l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, creada
per a la caça d’ocells aquàtics, amb una superfície de 1.156 ha.
La fauna de les nostres contrades és un dels recursos naturals que estem
obligats a conservar i mitjançant una gestió adequada i un aprofitament
cinegètic ordenat, conservar comporta indirectament una riquesa
econòmica i social per a les comarques de muntanya, i generar, uns
beneficis per als municipis on es practica la caça o la fotografia.
Les reserves van ser creades principalment per preservar les espècies
isard i cabra salvatge, ambdues de gran valor cinegètic, i actualment,
aquestes espècies i d’altres reintroduïdes com el cérvol, el cabirol o la
daina es troben en franca recuperació. Per a l’aprofitament ordenat i
racional, anualment s’elabora i aprova un pla tècnic específic per a cada
reserva per a diferents espècies.
Per garantir el correcte funcionament de les instal·lacions i els terrenys
que integren les reserves nacionals de caça, cada any es fan un seguit
d’actuacions de manteniment que comporten, entre d’altres, la gestió
dels recursos cinegètics, basant-se en els plans tècnics de gestió
cinegètica i el control de les activitats que els puguin afectar; tot evitant les
actuacions negatives i proposant correccions en la seva finalitat principal
de conservar i fomentar la fauna existent i l’hàbitat a què pertanyen, com
per exemple l’adequació de camins, senders i pistes d’accés, tancament
de vials en desús, manteniment d’instal·lacions, tractaments silvícoles,
recuperació de prats i pastures, recuperació de fonts, construcció
d’abeuradors, manteniment de senyals i indicadors reglamentaris
obligatoris entre d’altres.
En aquestes reserves nacionals de caça, per al funcionament correcte i la
conservació de la fauna salvatge present, s’ha realitzat una despesa de
217.127 € durant l’any 2008.
373
Zones de caça controlada
Les zones de caça controlada es constitueixen sobre terrenys
d’aprofitament comú, en els quals hi ha una zona d’interès natural
reconegut, la conservació del qual cal regular. En aquests espais s’ha
de garantir un aprofitament ordenat dels recursos cinegètics. Correspon
a la Direcció General del Medi Natural la declaració de zona de caça
controlada per a una durada determinada, que habitualment és de 10
anys, prorrogables.
La titularitat i la gestió d’aquestes àrees de caça corresponen a la Direcció
General del Medi Natural, que elabora anualment un pla d’aprofitament
cinegètic. En alguns casos l’aprofitament el porta a terme juntament amb
la Federació Catalana de Caça o una o diferents societats de caçadors,
basant-se en un conveni de col·laboració.
El DMAH té declarades 15 zones de caça controlada, amb una superfície
total de 90.594,12 ha.
Zona de caça controlada (ZCC) de Sort, Soriguera i Rialp
És un espai que presenta uns valors ecològics molt remarcables i que en
part es troba inclòs dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Els hàbitats dins d’aquesta zona són diversos, i uns relativament extensos
són els matollars d’escobes (bàlec), que ocupen solanes que han patit
incendis periòdics, i on s’ha consolidat aquesta formació vegetal, que fins
i tot té condició d’hàbitat d’interès comunitari.
Aquesta formació es beneficia de l’incendi periòdic, però s’estabilitza i
evita que es torni a recuperar el bosc de pi roig que ocupava inicialment
la zona. És una formació secundària, regressiva i relativament estable. A
més, constitueix una zona molt vulnerable als incendis forestals, on és
molt difícil intervenir per la continuïtat i densitat del combustible. S’han fet
estassades en la zona (treballs de tallar i triturar les restes vegetals), una
zona d’aquesta formació, de manera discontínua, per generar una retícula
que permeti intervencions de crema controlada a l’interior, en condicions
de seguretat, en una 2a fase. L’objecte ha estat generar més diversitat
vegetal, cosa que pot comportar diversitat d’aliment i, per tant, també més
diversitat de fauna.
Aquestes actuacions afavoreixen diverses espècies de fauna presents a la
ZCC, com ara la llebre, les perdius, ocells forestals, etc.
ZCC de Poblet
L’any 1995 es van reintroduir a la zona de caça controlada de Poblet 16
parelles de cabirols (Capreolus capreolus), al barranc de Mas d’en Llord i
en la zona ocupada per l’antic viver forestal d’ICONA.
Aquest any 2008, s’han adequat aquestes parades de conreu amb la
finalitat inicial de prevenció en la lluita contra incendis forestals; això ha
estat important, en primer lloc, pel seu manteniment i, en segon lloc, per
donar-li una utilitat. La sembra mitjançant trepadella (Onobrychis sativa ) i
alfals (Medicago sativa) ha afavorit les poblacions de cabirols.
374
ZCC del Garraf
Dins de les actuacions previstes per recuperar i millorar la gestió
cinegètica en la zona de caça controlada del Garraf ha estat la repoblació
cinegètica de perdiu roja. Dins d’aquest projecte el DMAH fa l’aportació de
300 perdius roges procedents de la granja de Torreferrussa i l’adquisició
de 6 abeuradors i 10 menjadores.
També s’ha dut a terme un control de la senyalització de la ZCC Garraf,
l’avaluació de l’evolució de la població de conills i la col·laboració amb la
direcció tècnica per a l’elaboració del Pla tècnic de gestió cinegètica, així
com en les tasques d’aplicació i control del pla.
ZCC Muntanya de Montserrat
Realització del cens de cabra salvatge i d’espècies protegides,
participació en la millora dels fluxos d’informació entre les diverses
entitats amb competències a la muntanya de Montserrat.
ZCC de la serra de Collserola
La serra de Collserola ha estat recentment declarada zona de caça
controlada de recent creació. Aquest any 2008 és el segon en què hi ha
una regulació cinegètica d’aquesta àrea. S’han aplicat sistemes de control
biològic a la serra de Collserola, per prevenir possibles danys.
S’ha fet un inventari de la fauna salvatge cinegètica present a la zona de
caça controlada esmentada.
L’Àrea de Pesca Continental desenvolupa les competències següents dins
la Direcció General del Medi Natural:
• Establir les directrius generals i planificar la gestió de la riquesa
piscícola de Catalunya, i assumir la gestió en els àmbits sobre els quals
s’assignen competències al Departament de Medi Ambient.
• Actuar com a òrgan de comunicació del Departament amb els
organismes i les institucions implicats en la gestió de la pesca
continental.
• Divulgar la normativa sobre la conservació de la fauna piscícola.
• Coordinar la tramitació de llicències de pesca.
• Proposar l’aprovació de les zones de pesca controlada i els refugis de
pesca.
• Dirigir la gestió dels refugis de pesca i les piscifactories privades.
• Controlar els centres piscícoles.
• Elaborar una estadística anual de pesca continental.
• Imposar les sancions que pertoquin en l’àmbit de les seves
competències i d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
Avantprojecte de Llei de pesca continental
Actualment la pesca a Catalunya està regulada per la Llei estatal que data
del 1942. Un dels objectius prioritaris fixats pel Govern de la Generalitat és
l’aprovació del Parlament de Catalunya d’una llei de pesca recreativa en
aigües continentals.
375
La Direcció General va elaborar el 2004 l’esborrany de l’avantprojecte de Llei
de pesca continental de Catalunya. Comptant sempre amb la participació
i col·laboració d’experts en el sector de la pesca, en la gestió dels rius i
en ecosistemes aquàtics continentals, es va desenvolupar durant el 2005
un ampli procés participatiu amb tots els agents, les entitats, els usuaris i
els sectors afectats, a fi de rebre aportacions, propostes, suggeriments i
millores al contingut del projecte de llei. Per la qual cosa, un cop redactat
l’esborrany de l’avantprojecte de llei, l’any 2007 es va presentar a tots
els membres dels òrgans consultius i entitats del sector. Es van rebre
al·legacions, comentaris i aportacions fetes per diversos agents implicats
durant la fase d’informació pública i participació ciutadana. A conseqüència
d’aquest procés, es van fer algunes modificacions en l’avantprojecte, i ha
estat aprovat pel Govern per a la tramitació parlamentària.
Avaluació de l’estat de les poblacions de truita a la conca del
Llobregat
Caracterització de les poblacions de truita dels rius Bastareny, Llobregat,
Riutort, Aigua de Valls i Aiguadora (composició específica, densitat,
biomassa i estructura), avaluació de la qualitat de l’hàbitat fluvial, estudi
de la dinàmica poblacional de la truita, estat de conservació de la truita
mediterrània autòctona en l’àrea d’estudi i propostes per millorar la gestió
piscícola.
Normativa
Resolució MAH/698/2008, de 5 de març, per la qual es fixen les espècies
que es poden pescar, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es
pot dur a terme l’activitat de pesca a les aigües continentals de Catalunya
per a la temporada 2008.
Repoblacions a les zones de pesca controlada intensiva
L’Àrea de Pesca Continental ha tret a concurs (en l’àmbit europeu) un
projecte per al subministrament de truita irisada i truita comuna a les
zones de pesca controlada intensiva de les aigües continentals de
Catalunya per a l’any 2008. L’adjudicatari ha estat la piscifactoria Molinou
SL. Les quantitats repoblades van ser 6.000 kg de truita comuna i 55.000
kg de truita irisada.
Centres piscícoles
La Direcció General gestiona dos centres piscícoles: el de Pont de Suert
i el de Bagà, ambdós destinats a la producció de truites amb la finalitat
de repoblar els rius de Catalunya. La producció de truita comuna entre
ambdues piscifactories ha estat aproximadament d’uns 70.000 adults i
1.400.000 alevins.
Centre Piscícola del Pont de Suert
Aquesta piscifactoria, amb una superfície aproximada de 20.000 m2, es
troba a la localitat del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Centre Piscícola de Bagà
Es troba situat al marge dret del riu Bastareny, al municipi de Bagà. La
superfície aproximada del Centre és de 15.000 m2 i la superfície útil per a
la cria de truites és de 2.000 m2.
376
Servei de Prevenció d’Incendis Forestals
Durant el 2008, s’ha fet el seguiment diari del risc d’incendi forestal al llarg
del territori. Això ha comportat:
• Elaborar el mapa de risc d’incendi forestal. Aquest mapa s’ha fet els
365 dies de l’any.
• Elaborar mapes de risc d’incendi forestal amb la previsió del dia
següent durant els 62 dies dels mesos de juliol i agost.
• Elaborar 2 informes de perill sobre situacions potencialment adverses
per risc elevat d’incendi forestal.
• Efectuar un seguiment quinzenal del contingut hídric dels combustibles
forestals en 9 parcel·les repartides per tot el territori.
Es gestionen els permisos de fer foc que estableix el Decret 64/1995, de
mesures de prevenció d’incendis forestals, en època d’alt risc d’incendi.
L’any 2008 s’han elaborat i registrat en la base estadística d’incendis
forestals, 421 comunicats definitius d’incendis forestals, i s’han efectuat
288 informes descriptius de l’estadística d’incendis forestals, dels quals
un 65% correspon a consultes externes, bàsicament per a premsa i
gabinets tècnics, a fi de redactar estudis d’impacte, i el 35% restant
correspon a informes emesos a petició de l’Administració.
S’ha mantingut i actualitzat la base de dades de la xarxa de punts d’aigua,
d’urbanitzacions i d’àrees recreatives per a la prevenció d’incendis
forestals. La base de dades consta de 2.140 punts d’aigua, de 476 àrees
recreatives i de 1.122 urbanitzacions.
Juntament amb la unitat del SIG del Departament, s’efectua el
manteniment de la cartografia temàtica de prevenció d’incendis forestals,
tant de la cartografia disponible en la Intranet com de la cartografia
accessible a través de la pàgina web del DMAH, que enguany ha
incorporat els perímetres d’incendis obtinguts mitjançant el tractament
d’imatges de satèl·lit en el marc del conveni entre el DMAH i l’Institut
Cartogràfic de Catalunya.
A instàncies de la Fiscalia de Medi Ambient, el Servei de Prevenció
d’Incendis Forestals ha elaborat, durant el 2008, 22 informes pericials que
corresponen a valoracions d’incendis forestals, valoracions de risc produït
per activitats negligents i certificacions de finques afectades per incendis.
A través de la convocatòria d’ajuts MAH 1323/20008, es dóna suport als
municipis per a l’aplicació de la Llei 5/2003, de mesures de prevenció
dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata
amb la trama urbana. Aquestes ajudes cobreixen fins a un màxim del
60% de l’import de la despesa en les tasques de neteja i manteniment de
les franges de protecció. S’han rebut un total de 175 expedients d’ajut,
per fer treballs d’obertura i manteniment de franges de protecció en 650
urbanitzacions i nuclis urbans.
Mitjançant la convocatòria d’ajuts MAH 697/2008, per a la reparació i el
manteniment dels punts d’aigua de la xarxa bàsica de prevenció i extinció
377
d’incendis forestals, que cobreixen treballs d’impermeabilització, buidatge
i neteja d’elements caiguts, autoabastament del punt d’aigua, col·locació
d’hidrants i rampes d’accés, neteja de la vegetació dels voltants,
col·locació de rampes per a la sortida de la fauna, tancament i col·locació
de senyals, s’han resolt favorablement un total de 59 expedients d’ajut,
amb 164 punts d’aigua arranjats.
El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals avalua el perill d’incendi
forestal, i informa com a vector sobre les mesures de prevenció d’incendis
forestals en activitats que han sol·licitat llicència ambiental, d’acord amb
la Llei 3/1998, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i en
estudis d’impacte ambiental. Dins d’aquest àmbit d’actuació, ha revisat
339 projectes i estudis d’impacte.
Els voluntaris forestals presten la seva col·laboració en la vigilància, la
protecció i la reconstrucció de la riquesa forestal de Catalunya. El Servei
de Prevenció d’Incendis Forestals gestiona aquest voluntariat. Durant el
2008, ha comptat amb 254 voluntaris forestals en actiu, i hi ha hagut 5
noves incorporacions.
El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals du el Registre d’Agrupacions
de Defensa Forestal, en promou la creació, emet els carnets de voluntaris i
gestiona les pòlisses d’assegurances per danys personals i responsabilitat
civil d’aquestes agrupacions de voluntariat. A més, tramita les ajudes per
a l’adquisició i el manteniment del material d’aquestes entitats, i també les
ajudes extraordinàries per pal·liar els danys produïts pels grans incendis
forestals. L’any 2008, hi ha 294 ADF inscrites al Registre que agrupen més
del 85% de la superfície forestal de Catalunya; s’han rebut 222 expedients
de sol·licitud d’ajuts per a manteniment de les ADF. Així mateix, s’han rebut
220 expedients de sol·licitud d’ajuts per a inversió, i 11 per a les federacions
d’ADF. Dins de les pòlisses d’assegurances, s’ha tramitat un total de 5
expedients d’indemnització. S’han emès 414 nous carnets identificatius a
voluntaris i membres de les ADF i s’ha celebrat la trobada anual d’ADF el dia
1 de juny al municipi de Banyoles, a la comarca del Pla de l’Estany.
Subdirecció General d’Agents Rurals
La Subdirecció General d’Agents Rurals es va crear pel Decret 184/2005,
de 30 d’agost, en la Direcció General del Medi Natural, amb les funcions
de dirigir, coordinar i fer el seguiment de les actuacions dels agents rurals.
En data 4 de desembre de 2007, es va aprovar el Decret 266/2007, pel
qual s’aprova el Reglament del Cos d’Agents Rurals, que desplega l’article
11.4 de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals, i que regula
l’objecte i la finalitat d’aquest cos, la seva adscripció i els seus òrgans
superiors, el seu caràcter i la necessitat de col·laborar amb els diversos
serveis del Departament i amb altres organismes segons els protocols que
es puguin establir, així com que cal atenir-se a la direcció i a la supervisió
tècnica superior dels respectius responsables tècnics per raó de la matèria.
Es regula també la distribució de tasques en les escales i categories del
Cos i s’estableixen les funcions bàsiques i les funcions especialitzades de
les quatre àrees d’especialització que el mateix reglament estableix: de
378
prevenció i investigació d’incendis forestals; de fauna, caça i pesca; dels
espais naturals protegits i de la biodiversitat; i dels recursos forestals.
Així mateix, es regula el procediment de selecció, els requisits i les
condicions d’accés i permanència i la formació dels agents aspirants a
cada àrea d’especialització en què s’estructura el Cos d’Agents Rurals.
De la Subdirecció General depenen l’Àrea General i el Servei de
Comunicacions i Suport.
Àrea General
Durant el 2008 el Cos d’Agents Rurals ha fet un total de 137.389
actuacions, les quals es classifiquen, depenent de la seva tipologia i
d’acord amb les àrees d’actuació establertes en el Decret 266/2007, pel
qual s’aprova el Reglament del Cos d’Agents Rurals:
586 de caràcter divulgatiu i de sensibilització mediambiental
21.746 de col·laboració amb la gestió
115.057 relacionades amb la vigilància i la inspecció.
Aquestes actuacions han generat 5.876 denúncies, de les quals 289
s’han adreçat a les fiscalies especials competents en aquesta matèria, en
tractar-se de presumptes delictes contra el medi ambient.
Comunicacions i suport
Durant l’any 2008 es va tramitar la convocatòria número 1/06 per a l’accés
al Cos d’Agents Rurals, per la qual es van incorporar 96 nous agents.
Es va continuar amb el desplegament de les oficines comarcals del
Departament, en les quals s’ubiquen les unitats dels agents rurals en el
territori, i es van inaugurar les oficines següents:
•
•
•
•
•
•
•
Oficina comarcal de l’Alt Camp.
Oficina comarcal del Baix Llobregat.
Oficina comarcal del Pla de l’Estany.
Oficina comarcal del Baix Empordà.
Oficina comarcal de la Cerdanya.
Oficina comarcal del Pallars Jussà.
Oficina comarcal de la Terra Alta.
L’any 2008 s’ha posat en funcionament l’aplicació informàtica GEAI, de
gestió dels efectius, les actuacions i les incidències per al Cos d’Agents
Rurals.
L’objecte del sistema GEAI consisteix en el desenvolupament d’un nou
sistema d’informació per a la gestió dels efectius de servei, les actuacions
i les incidències del CAR; i té com a principals objectius:
• Optimització, i, per tant, més grau de mecanització, dels procediments
actuals de comunicació de les dades entre els agents rurals i Control
Central Torreferrussa, amb l’objectiu de fer més efectiva, ràpida i fiable
l’explotació de la informació associada.
379
• Potenciació de les funcionalitats de la xarxa TETRA (RESCAT).
Utilització de l’enviament de dades mitjançant missatgeria de text (SDS
Servei de Dades Curtes).
• Alimentació de manera directa (en línia) d’una única base de dades
centralitzada i amb un alt grau d’automatització. L’objectiu és que
totes les unitats orgàniques vinculades disposin de manera ràpida
d’informació actualitzada, necessària per a les seves activitats.
• Un únic sistema d’informació de manteniment i explotació de la
informació que sigui accessible des de totes les unitats orgàniques
vinculades i desplegades pel territori.
• El sistema d’informació ha de tenir un alt grau de versatilitat. Des de
dos punts de vista:
• Garantir diverses alternatives d’obtenció de la informació.
• Garantir el funcionament ininterromput del sistema i la seva seguretat
mitjançant les mesures recollides en el futur pla de contingència
corporatiu del DMAH.
També, durant l’any 2008 s’ha iniciat un projecte per a la introducció de
PDA compatibles amb la xarxa RESCAT per a la gestió de les dades de les
actuacions que porten a terme els agents rurals i que fins a l’actualitat es
feien mitjançant la transmissió de veu. Aquest projecte està interrelacionat
amb l’aplicació GEAI, ja que es pretén que les dades enviades a través de
la PDA s’incorporin a l’aplicació GEAI.
380
2.7
L’Agència Catalana de l’Aigua
L’Agència Catalana de l’Aigua, en endavant ACA, es va crear com a entitat
de dret públic adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge
mitjançant la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures fiscals i
d’adaptació de l’euro, amb la finalitat d’esdevenir l’Administració de
l’aigua de la Generalitat de Catalunya.
Les activitats principals de l’ACA durant l’any 2008 s’han desenvolupat
amb l’objectiu de complir els principis que estableix la Directiva marc de
l’aigua (DMA), i també el seu calendari d’implantació:
• Planificació dels recursos hídrics: amb una visió integral del cicle de
l’aigua, que fa de la protecció dels recursos l’objectiu central mitjançant
la planificació dels usos de l’aigua i del medi físic, a fi d’arribar a
disposar d’un model integrat dels recursos respectuós envers la
preservació dels ecosistemes aquàtics i de la vegetació de ribera.
• Administració, control i protecció del domini públic hidràulic català:
amb les activitats que inclouen el registre d’aigües públiques i privades;
l’assessorament a les oficines de gestió ambiental unificada; la policia
de lleres; l’anàlisi i el control de la hidrologia superficial, subterrània,
de les platges i de les aigües costaneres; l’autorització d’aprofitaments
i concessions d’aigua i d’abocaments al medi hídric, i la gestió dels
embassaments de les conques internes de Catalunya.
• Implantació del procés participatiu que prové dels principis de la
Directiva marc de l’aigua amb la continuació i la finalització dels
processos participatius a les 16 zones en les quals s’ha dividit el territori
català a efectes de celebració dels processos esmenats.
• Projecte, execució i direcció d’obres d’infraestructura hidràulica, per si
mateixa o en col·laboració amb altres entitats o administracions: obres
d’infraestructura d’interès general, de millora de recursos superficials o
subterranis, de proveïment d’aigua en alta, d’endegament de lleres en
indrets totalment consolidats, d’aplicació de criteris de bioenginyeria
en la defensa de marges i de mesures de gestió de reserva de
terrenys encara no consolidats, i la definició d’actuacions ambientals
destinades a garantir el bon estat ecològic dels nostres rius, com són la
recuperació, la regeneració o la restauració de les zones humides i de la
vegetació de ribera.
• Execució i gestió del Pla de sanejament de Catalunya: manteniment i
explotació de les infraestructures de sanejament existents i construcció
d’instal·lacions noves.
• Recaptació i gestió d’ingressos a través del cànon de regulació, de les
taxes i els ingressos per sancions, i de l’impost ecològic del cànon de
l’aigua.
381
Estructura de l’Agència Catalana de l’Aigua
Direcció
Gabinet del Director
Mercè Sellés i Comellas
Relacions Institucionals i Comunicació
Montserrat Alomà i Massana
Gerència
Adolf Martínez Mas
Adjunt a Gerència
Divisió de Sistemes d’Informació
J Manuel Barrera i Sales
Oscar Castañon Garcia-Alix
Divisió de Recursos
Isolda Lechuga i Ferré
Divisió de Recursos Humans i
Organització
Susana Collado Sánchez
Àrea de Planificació per l’Ús Sostenible
de l’Aigua
Gabriel Borràs i Calvo
Àrea d’Inspecció i Control
Josep Ma. Obis i Soriano
Àrea d’Ordenació del Domini Públic
Hidràulic
Diego Moxó i Güell
Àrea Tributària i d’Ingressos
Mariona Coch i Roura
Àrea Tècnica
Guillem Peñuelas i Prieto
Control de Gestió
382
Els recursos hídrics
La situació de sequera viscuda fins a principis del mes de maig de 2008
ha estat la més greu registrada a Catalunya en els darrers 68 anys i es
correspon a una concentració d’episodis de precipitacions per sota de
la mitjana històrica que van tenir lloc des del segon semestre de 2004,
amb una lleu treva només a la tardor del 2005, i que van extremar la
vulnerabilitat dels sistemes d’abastament catalans.
La principal prioritat del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de
l’Agència Catalana de l’Aigua s’ha centrat a assegurar l’abastament
urbà a tothom i evitar l’aplicació de talls de subministrament
domèstics, fet que s’ha aconseguit. D’altra banda, s’han desenvolupat
actuacions que ens faran estar més ben preparats davant de futurs
períodes de sequera.
Inversions
Des de l’inici de l’episodi de sequera s’han invertit 507 milions d’euros,
distribuïts de la manera següent:
• 38,5 milions d’euros destinats a mesures pal·liatives
• 63,5 milions d’euros corresponents a actuacions estructurals de
sequera
•405 milions d’euros destinats a mesures estructurals avançades
Actuacions pal·liatives
Són aquelles actuacions que la planificació de l’ACA no preveia. Aquesta
tipologia recull les actuacions que són conseqüència de la situació
d’escassetat de recursos hídrics derivada de la sequera; si aquesta
situació no s’hagués produït, aquestes actuacions no s’haurien portat a
terme.
Dins d’aquest conjunt d’actuacions, s’inclouen:
• Subministrament d’aigua per via marítima
• Part de les infraestructures portuàries
• Recuperació de pous o construcció de pous que no tenen una vida útil
més enllà de la fi del període de sequera descrit
• Campanyes de comunicació
• Transport d’aigua en vehicles cisterna
Actuacions estructurals de sequera
Són aquelles inversions que una vegada executades incrementen el
nivell de garantia d’un determinat àmbit territorial, ja que en un futur
poden ser utilitzades en situacions d’escassetat de recursos hídrics
derivats tant d’una situació de sequera com d’una fallada dels sistemes
de subministrament estructurals. Així doncs, es tracta d’actuacions que
comporten una millora de garantia de les xarxes d’abastament, però amb
un funcionament no permanent.
383
Dins d’aquest conjunt d’actuacions, s’inclouen:
• Part de les infraestructures portuàries
• Recuperació de pous o construcció de pous que tenen una vida útil
mes enllà de la fi del període de sequera descrit
Actuacions estructurals avançades
Són aquelles inversions que formen part de la planificació d’actuacions
del cicle de l’aigua a realitzar a Catalunya; és a dir, són actuacions que,
amb independència de la situació de sequera, la seva execució ja estava
prevista, si bé en la majoria dels casos el marc temporal de construcció
era posterior a l’establert en el contracte programa entre la Generalitat de
Catalunya i l’ACA per al període 2006-2010.
Es tracta d’actuacions que com a conseqüència de la sequera s’han
avançat respecte a la seva planificació temporal. Dins d’aquestes
actuacions es poden distingir les actuacions de realització immediata i les
actuacions de realització no immediata. Dins del primer grup s’inclouen
les actuacions que es posen en marxa al llarg del 2007 i 2008, mentre
que les actuacions no immediates són les que es posaran en servei en el
decurs del 2009 i que s’han activat en el període 2007 i 2008 per fer front
a una eventual situació de perllongament de la situació de sequera i poder
garantir l’abastament.
Dins d’aquest conjunt d’actuacions s’inclouen:
• Recuperació de pous o construcció de pous que tenen una vida útil
més enllà de la fi del període de sequera descrit i que s’explotaran de
manera permanent
• Connexions a xarxes d’abastament, construcció de basses, estacions
de potabilització d’aigües
• Infraestructures de tractament terciari per a la regeneració d’aigües
residuals urbanes (reutilització) i xarxes de transport
• Protecció i recuperació d’aqüífers
• Infraestructures d’evacuació de salmorres
• Millores en sistemes de sanejament d’aigües residuals urbanes
• Interconnexió dels sistemes (Tordera-Ter) i ampliació de la
dessalinitzadora de la Tordera
Addicionalment, cal destacar que aquesta situació ha fet que es licités
l’avantprojecte bàsic de la dessalinitzadora de Cunit (20h/m3+20h/
m3+20h/m3), així com l’avantprojecte bàsic de la nova dessalinitzadora de
la Tordera (60h/m3).
La dessalinitzadora de la Tordera
El subministrament d’aigua potable des de la dessalinitzadora a les
plantes potabilitzadores de l’Ajuntament de Blanes, del Consorci de la
Costa Brava i del Consell Comarcal del Maresme es va iniciar el dia 1 de
febrer de 2003.
384
El volum total subministrat l’any 2008 ha estat de 10,1 h/m3. El quadre
següent en recull la distribució mensual:
Volum Subministrat (acumulat)
Consell
Comarcal del
Consorci)
Blanes
Maresme
Costa Brava
Total (m3)
Gener
135.282
384.824
121.805
641.911
Febrer
313.041
853.649
284.575
1.451.265
Març504.103
1.368.653472.912
2.345.668
Abril
672.285
1.834.049
710.266
3.216.600
Maig
819.285
2.237.322
960.3114.016.918
Juny
986.344
2.687.649
1.201.2404.875.233
Juliol
1.166.277
3.197.785
1.424.5515.788.613
Agost
1.345.657
3.688.602
1.644.746
6.679.005
Setembre
1.512.8534.158.997
1.882.745
7.554.595
Octubre
1.688.2014.623.690
2.149.102
8.460.993
Novembre
1.875.4295.132.250
2.345.926
9.353.605
Desembre
2.036.1245.553.984
2.506.845
10.096.953
Total
2.036.124
5.553.984
2.506.845
10.096.953
El sanejament de les aigües residuals
L’any 2008, s’han posat en funcionament les estacions depuradores
d’aigües residuals urbanes (EDAR) següents:
Nom de l’EDAR
Ascò
Bingrau (Sant Bartomeu del Grau)
Mont-Roig del Camp (Àrea costanera)
Serrabonica
Vallbona d’Anoia
La Valleta de Llançà
Conca
Ebre
Ter
Rieres Meridionals
Ter
Llobregat
Rieres de la Costa Brava
La inspecció a l’Agència Catalana de l’Aigua
La inspecció a l’Agència s’organitza per àmbits territorials: demarcació
de Llobregat-Foix, demarcació de Tordera-Besòs, demarcació de Girona,
demarcació de Tarragona, demarcació de Lleida i demarcació de les Terres
de l’Ebre. La seva funció és efectuar la supervisió dels abocaments, de les
actuacions relacionades amb les afeccions al domini públic hidràulic i de
la recollida de mostres destinades a l’anàlisi en un laboratori, i dur a terme
el seguiment i el control de les emergències, i el control de les aigües
superficials, subterrànies i marines.
En total, s’han dut a terme 23.093 inspeccions durant l’any 2008. El
quadre següent resumeix breument, per tipologies d’inspecció i per
demarcació, quin ha estat el nombre d’inspeccions realitzades.
385
Girona
Lleida
Activitats industrials i assimilables
1.951
673
Captacions i centrals hidroelèctriques
77
226
Dades del medi 157464
Depuradores
963
601
Extracció d’àrids - obres - abocaments sòlids neteges de llera - tala d’arbres - ocupacions navegació - moviment de terres
764
265
Granges i produccions agràries56
17
Totals
3.968
2.246
Llobregat-
Foix Tarragona
TorderaBesòs
Total
3.583
915
6904.578
213
84
198
215
713
286595
113
891445
313
699
12.390
1.013
2.328
3.912
674
31
6.105
3.315
135
23.093
601
6
2.337
Terres
Ebre
125
18
1.939
886
7
6.498
Guàrdies i emergències
L’ACA disposa d’un equip de guàrdia que assegura la rebuda dels avisos
d’incidències al domini públic hidràulic i, si és necessària, la presència de
tècnics al lloc de la incidència per fer-ne el seguiment; quan cal, s’activen
els dispositius adients per tal de pal·liar els efectes nocius sobre el domini
públic hidràulic. Durant l’any 2008 s’han enregistrat 678 incidències a
guàrdies.
Qualitat de les aigües continentals superficials
El control en les aigües superficials continentals dut a terme al llarg de
l’any 2008 s’ha realitzat atenent a allò que explicita el corresponent Pla
de seguiment i control de les masses d’aigua de l’àmbit territorial de
Catalunya. Durant l’any 2008 s’ha concretat en els mostrejos i els controls
que s’especifica en la taula següent:
Control de la qualitat de les aigües superficials continentals 2008
Control en
Control en
Control en
Estacions
Índexs
substàncies Índexs de control fisicoquímics
prioritàries
biològics
Rius 367
2.866
213
208
Embassaments
30
262+24
0
24
Llac
1
9
0
1
Peixos
17
Sediments
28
Xarxa musclo zebrat43
Xarxa automàtica (XACQA)
26
En continu
Total
512
3161
213
233
386
Controls
anuals
3.287
310
10
20
30
86
En continu
3.743
Qualitat de les aigües subterrànies
Xarxes de control de qualitat i quantitat d’aigües subterrànies 2008
Punts de
Xarxa de Control
Control
Qualitat
Bàsica
742
Salinitat
161
Zones vulnerables
686
Plaguicides
107
Episodis de contaminació
155
Quantitat Xarxa de piezometria427
Freqüència
de Mostreig
anual
anual
semestral
anual
anual
mensual
Control de la qualitat de les aigües de bany (marines i continentals)
En la temporada de bany de 2008 s’ha dut a terme la plena implementació
de la nova Directiva europea sobre la gestió de les aigües de bany,
2006/7/CE, tant a les aigües costaneres (215 platges) com a les aigües
continentals (12 zones de bany interior) i, com en anys anteriors, el control
de les aigües de bany s’ha efectuat amb la col·laboració de la Facultat de
Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili.
Pel que fa a les platges, la xarxa de vigilància la componen 79 platges
a la demarcació de Girona, 62 a la de Barcelona i 74 a Tarragona. S’han
efectuat 15.851 inspeccions, amb una mitjana setmanal de 927 i s’han
recollit i analitzat 4.165 mostres d’aigua de mar, en les quals s’han avaluat
els indicadors microbiològics de la nova Directiva. Pel que fa a les aigües
de bany continentals, s’han controlat 2 zones a Barcelona, 5 a Girona, 4 a
Lleida i 1 a Tarragona, i s’han analitzat, en total, 65 mostres.
Els resultats de la qualificació final de la qualitat de les aigües de bany de
les platges indiquen que el 92,6% de les platges han obtingut la categoria
d’excel·lent, amb 199 platges qualificades amb aquesta categoria, el
5,6% ha obtingut la categoria de bona, amb 12 platges en total, i només
4 platges (l’1,9%) han obtingut la categoria de suficient. Cap de les 215
platges controlades ha obtingut la categoria d’insuficient.
Control de la qualitat de les masses d’aigua costaneres
Pel que fa a les característiques fisicoquímiques de les aigües litorals,
durant l’any 2008 s’han controlat 125 estacions distribuïdes al llarg de la
costa catalana: 85 situades a la línia de costa i 40 a mar obert.
Pel que fa a la qualitat biològica de les aigües costaneres, durant
l’any 2008 s’han dut a terme els controls dels organismes següents:
fitoplàncton, macroalgues, fanerògames marines i macroinvertebrats.
En relació amb l’estat químic, s’ha realitzat, durant l’any 2008, el
control de les substàncies químiques prioritàries (metalls pesants i
microcontaminants orgànics) en aigües i en sediments.
Ordenació del domini públic hidràulic
L’eficiència en la gestió del domini públic hidràulic és una part fonamental
en l’ordenació i la protecció del territori, tant dels ecosistemes aquàtics que
alimenten el cicle integral de l’aigua com de les persones i els seus béns.
387
Aquesta gestió es concreta en la tramitació i l’ordenació de les
autoritzacions i les concessions i els permisos necessaris per a l’ús del
domini públic hidràulic i els seus espais associats, l’abocament d’aigües
residuals al medi o a un sistema públic de sanejament i la captació
d’aigües públiques superficials o subterrànies.
Enguany, s’han tramitat els expedients següents:
Concessions d’aigües
Autoritzacions d’abocament
Activitat sancionadora
Coordinació territorial
Expedients de concessions471
Expedients de transmissions
67
Expedients de modificacions de característiques
38
Expedients de disposicions transitòries
del text refós de la Llei d’aigües
66
Expedients de requeriments
111
Inscripcions al Registre d’aigües
995
Expedients tramitats per la Llei d’intervenció
integral de l’Administració ambiental
1.167
Autoritzacions d’abocament a EDAR
210
Autoritzacions d’abocament al medi
(directes o amb cisterna)
338
Expedients sancionadors 721
Expedients de requeriments resolts
121
Informes urbanístics
1194
Autoritzacions d’obres
1691
Pous (aprofitaments d’aigües subterrànies)
1397
Autoritzacions per a extracció d’àrids,
usos recreatius, tales i neteges de lleres,
derivacions d’aigües i altres
2779
Planificació per a l’ús sostenible de l’aigua
Espais fluvials
Durant l’any de 2008 s’ha iniciat ja la informació pública i la consulta
institucional de la Planificació de l’espai fluvial del Baix Llobregat i
l’Anoia, el Baix Ter i la Tordera; han finalitzat pràcticament els treballs
corresponents al Francolí i la Muga i han prosseguit els corresponents
al Foix, el Ridaura i la riera de Calonge, i la de Gaià, el riu Besòs i el
Fluvià.
Prevenció d’inundacions
En col·laboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya s’ha avançat
en els treballs de delimitació de zones inundables de l’Alt Ter, Alt i Mig
Llobregat, el Cardener, el Segre, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera
Ribagorçana i part catalana de la conca de l’Ebre, on a la zona més
deltaica s’han iniciat estudis bidimensionals detallats propis de zones molt
planeres, com és el cas d’aquest delta.
També en col·laboració amb l’Institut Geològic de Catalunya s’ha millorat
molt la informació de zones potencialment inundables amb criteris
geomorfològics i la identificació i classificació del risc de cons de dejecció
de règim torrencial.
388
S’ha avançat en els estudis d’anàlisi de riscos per a diversos càmpings de
la demarcació de Lleida, d’acord amb el conveni subscrit amb l’Associació
Professional de Càmpings i Ciutats de Vacances de Lleida i província i la
Direcció General de Protecció Civil.
S’han finalitzat els treballs de redacció del Pla d’emergències contra
inundacions de Tortosa, d’acord amb els criteris que fixa la Direcció
General de Protecció Civil.
Recuperació de riberes
L’ACA impulsa diferents actuacions de recuperació d’espais fluvials a fi
de complir la Directiva marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE) mitjançant
mecanismes diversos com ara convenis i subvencions, i la impulsió pròpia
de fundacions i entitats privades.
Durant l’any 2008, s’han executat totalment o parcialment 250 actuacions
dins de la línia de subvencions de restauració d’espais fluvials i 19
actuacions dins de la línia de subvencions de millora de l’entorn fluvial. A
més, s’han desenvolupat les actuacions de 5 convenis.
Programa de manteniment i conservació de lleres
Durant l’any 2008, s’han executat 28 actuacions de millora de la seguretat
hidràulica i de la qualitat de l’entorn fluvial i la vegetació de ribera. L’import
certificat necessari per a l’execució d’aquestes actuacions ha estat d’uns
7 milions d’euros.
Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC)
L’Agència Catalana de l’Aigua ha avançat en la redacció del Pla sectorial
d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC), tant en el context de les grans
actuacions de millora de la disponibilitat, com en l’abastament en alta a
escala local.
El PSAAC ha incorporat les actuacions previstes en l’àmbit de la generació
de nous recursos d’aigua, entre d’altres, la dessalinitzadora del Baix
Llobregat i les projeccions projectades a la Tordera i a Cunit, així com
diverses actuacions de creació, connexió i optimització de xarxes, la
reutilització i la descontaminació i posterior aprofitament d’aqüífers.
Dins el context del PSAAC, durant aquest any 2008 s’han redactat els
plans directors de l’abastament del servei municipal d’abastament d’aigua
subvencionats a la primera ordre de subvenció adreçada als ens locals i
part dels corresponents a la segona. Això ha suposat comptar amb 310
plans directors redactats per municipis de menys 5.000 habitants, amb un
import de subvenció de prop de 2,5 milions d’euros.
D’altra banda, el PSAAC ha servit també de referència per a la gestió de
l’històric episodi de sequera i n’ha recopilat tota l’experiència derivada per
a la seva integració.
Estalvi
Durant l’any 2008 s’han desenvolupat part de les actuacions dels ens
locals dirigides a l’adopció d’iniciatives relacionades amb l’estalvi d’aigua
389
i amb l’aprofitament de recursos no prepotables. S’han desenvolupat
iniciatives de tipus normatiu, divulgatiu, educatiu i de control amb un
import de subvenció de prop d’1 milió d’euros.
L’Agència ha dut a terme un estudi sobre la percepció social i el règim de
funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables a
Sant Cugat del Vallès.
Canvi climàtic
Fruit del tercer conveni entre l’ACA i la Fundació Nova Cultura de l’Aigua,
al llarg del 2007 i el 2008 s’ha elaborat un informe exhaustiu sobre els
impactes del canvi climàtic al sector de l’aigua a Catalunya. Aquest
informe constituirà el document de referència per a la planificació de
les mesures d’adaptació que a partir d’ara es considerin necessàries, i
per elaborar-lo s’ha comptat amb la col·laboració de diferents experts
tant de l’Agència com de la Fundació i del món universitari. El resum
d’aquests treballs en mostrarà els principals efectes i la seva probable
evolució, d’acord amb els indicadors o els impactes analitzats amb
els seus respectius graus de certesa, en el cas dels ja constatats, i de
versemblança, dels futurs.
El sanejament de les aigües residuals urbanes
En el PSARU es fa una reprogramació de les obres i es relacionen les
actuacions en sistemes de sanejament que són exigibles per complir la
legislació vigent, és a dir, la Directiva 91/271/CEE, d’aigües residuals, i en
una perspectiva més àmplia la Directiva marc de l’aigua.
Per assolir aquestes fites amb èxit, el PSARU 2005 preveu més de 1.700
actuacions de sanejament en alta, de les quals 1.544 corresponen a
plantes de depuració i la resta a xarxes de col·lectors i ampliacions
de plantes existents, amb una inversió total de 1.526 milions d’euros.
A aquesta inversió, s’hi ha de sumar 300 milions d’euros destinats al
Programa de tractament de llots, 75 al Programa de sanejament d’aigües
residuals industrials (PSARI) i 1.325 destinats a la implantació de sistemes
de retenció i control d’avingudes per pluges, per evitar descàrregues
dels sistemes unitaris i separatius. Tot plegat fa un total de 3.226 milions
d’euros destinats al Programa de sanejament i qualitat d’aigües urbanes.
El PSARU està organitzat en dos escenaris temporals per prioritats, 20062008 i 2009-2014, que persegueixen una millor assignació dels recursos
disponibles mitjançant la priorització de les actuacions responent als
mandats, previsions i calendaris de la DMA.
En aquest sentit, el PSARU 2005, tot i que fixa clarament els objectius
finals esmentats, necessita una actualització periòdica de les prioritats
que ajusti l’evolució contínua dels sistemes de sanejament i del seu
entorn a l’assignació més adequada dels recursos disponibles. Aquesta
actualització dinàmica ha comportat, en el decurs del 2008, que es
portin a terme estudis locals supramunicipals per determinar possibles
canvis planificats en el PSARU 2005: sanejament de Gualba, Riells i
Viabrea i Sant Celoni; sanejament de Riudellots de la Selva i Campllong, i
sanejament de la conurbació urbana de Girona.
390
De manera periòdica s’ha continuat reunint la Comissió Paritària del
PSARU 2005, comissió de seguiment integrada per representants de
l’Agència Catalana de l’Aigua i dels ens locals designats entre les dues
associacions més representatives de Catalunya per poder continuar
definint i acordant la millor assignació dels recursos disponibles i la
priorització de les actuacions del PSARU 2005. S’han de destacar els
acords següents:
•
•
•
•
Convenis de sanejament dels creixements urbanístics
Criteris de priorització de les actuacions del segon escenari
Actualització 2007 del PSARU
Definició tècnica del sanejament en alta, en baixa i instal·lacions de
sanejament associades
• Cobertura legal de les actuacions pendents d’execució del PSARU
La reutilització
Durant l’any 2008 s’ha continuat treballant en el desenvolupament
i la implementació de diferents actuacions de reutilització, activitat
considerada d’interès públic per part de l’Administració de l’aigua
en la mesura que permet una millora de la disponibilitat de recursos i
l’assoliment dels requeriments de la Directiva marc de l’aigua.
Les estimacions realitzades sobre els cabals reutilitzats l’any 2008, situa el
seu volum en 52 h/m3, xifra superior al volum reutilitzat durant l’any 2007
que va ser de 44,2 h/m3.
Programa de reutilització d’aigua a Catalunya
Durant aquest darrer any, s’ha continuat treballant en el Programa de
reutilització i s’han anat afegint noves actuacions principalment de
depuradores que aboquen els cabals a mar. A finals d’any es va redactar
l’informe preliminar sobre sostenibilitat ambiental per tal d’iniciar-ne
la tramitació. Així mateix, ha estat presentat inicialment al Consell
d’Administració de l’Agència.
El Programa recull una sèrie d’actuacions de reutilització a desenvolupar
per l’Agència en els propers anys, amb una inversió total d’uns 300 milions
d’euros i amb l’objectiu d’assolir la xifra dels 190 h/m3 d’aigua reutilitzats.
Durant aquest darrer any, els projectes més notables han estat els
següents:
• Sistema de reutilització del Baix Llobregat: inici de les obres de
tractament terciari i segona fase de la barrera hidràulica, obres de
dessalinització i conduccions d’aigua per reg agrícola, conduccions per
usos industrials i municipals a la Zona Franca.
• Canonada de retorn fins a Molins de Rei del sistema de reutilització del
Baix Llobregat, que permet disposar de fins a 2 m3/s addicionals en les
captacions del riu Llobregat en cas d’emergència.
• Reutilització industrial a Tarragona, per deslliurar cabals per
abastament de poblacions, actualment en fase de redacció de projecte
d’obres. A més a més, s’han iniciat converses amb les indústries per tal
de definir el model de gestió i de repercussió de costos.
391
• Reutilització industrial en l’àmbit alt del Baix Llobregat (EDAR de Rubí i
Martorell), la qual també es troba en fase de redacció de projecte.
• Execució del terciari de l’EDAR de Sant Feliu i aprovació del projecte
del terciari de Gavà.
Sostenibilitat ambiental
Al llarg del 2008 s’han desenvolupat els treballs de redacció del Programa
de mesures i el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.
En concret s’ha posat a la disposició del públic en general l’esquema de
temes importants (ETI) i continguts a incloure en el Programa de mesures,
d’acord amb l’article 14 (b) del reglament de planificació hidrològica
(Decret 380/2006). L’esquema de temes importants, o document guia per
a la redacció del Pla de gestió, tal com s’ha anomenat, revisa els principals
problemes en la gestió de l’aigua a Catalunya, tant des del vessant del
medi i els compliments d’objectius, com en el camp de la garantia de
recurs per als diversos usos.
Intercalibració europea d’índexs per a la determinació de l’estat
ecològic
La intercalibració permet garantir que l’assoliment dels objectius
ambientals de la DMA sigui homogènia a tot el territori europeu: cal que els
indicadors i els llindars de qualitat siguin equiparables d’un lloc a l’altre del
territori.
El 2008 s’ha finalitzat la primera fase de la intercalibració, amb una
participació activa de l’ACA en diferents àmbits, amb l’establiment
dels llindars de qualitat per a determinades mètriques i paràmetres.
Concretament, s’han establert els nivells de tall de qualitat basantse en els macroinvertebrats i les diatomees de diferents tipus de rius
mediterranis, de manera que han quedat intercalibrats els mètodes
d’anàlisi usats a Catalunya (índex IPS per a les diatomees i índex IBMWP
per als macroinvertebrats). Posteriorment s’han adaptat els tipus de rius
intercalibrats als tipus de rius que hi ha a Catalunya a fi de poder assignar
a cada massa d’aigua l’objectiu d’aquests dos paràmetres.
Definició i implantació de cabals de manteniment (cabals ecològics)
Durant l’any 2008 s’han continuat les línies engegades els anys anteriors
a fi de permetre i garantir que la gestió de l’aigua prevegi també el principi
de la sostenibilitat ambiental, i s’ha iniciat o continuat la redacció de plans
i programes, amb les mesures per assolir el bon estat ecològic.
Una de les mesures previstes és la implantació d’un règim de cabals de
manteniment, i s’hi ha estat treballant des de l’any 2006 amb l’aprovació
del Pla sectorial de cabals de manteniment (PSCM) de les conques
internes de Catalunya, que definia el règim de cabals necessari per a
un bon funcionament dels ecosistemes fluvials, assignava uns valors
mensuals de cabals de manteniment a diversos punts de la xarxa fluvial i
aportava la metodologia de càlcul per determinar els cabals de la resta de
trams fluvials.
Posteriorment, per concretar les determinacions del PSCM i adaptarles a les especials circumstàncies, singularitats i valor estratègic dels
392
usos existents, es va iniciar el procés d’elaboració dels plans zonals
d’implantació de cabals de manteniment.
Per a la implantació dels plans zonals, s’ha realitzat un procés de
participació pública, que ha finalitzat l’any 2008, en el qual han intervingut
els usuaris, els organismes i les institucions afectades o aquells grups
que hi estan estretament vinculats (explotadors, ecologistes, agrupacions
ambientalistes, pescadors, ajuntaments, etc.). També, durant el 2008, i
fruit del conveni signat entre l’ACA i la Fundació Nova Cultura de l’Aigua
(FNCA) s’ha treballat en una taula d’anàlisi del procés administratiu i jurídic
per a la implantació dels cabals de manteniment.
Redacció de plans i treballs per a la millora de la connectivitat fluvial a
Catalunya
L’any 2008 s’han iniciat els treballs per al desenvolupament de
mesures per a la recuperació de la funció connectiva en trams fluvials
especialment importants des del punt de vista de la connectivitat
ecològica. Aquesta recuperació s’ha fet determinant els principals
punts crítics on s’havia trencat la connectivitat ecològica, establint
un programa de restauració i de recuperació de marges i riberes dels
punts crítics en trams naturals o seminaturals, i un programa de millora
de la connectivitat fluvial que prevegi la permeabilització hidràulica
d’infraestructures en punts crítics.
Control i prevenció de la introducció i dispersió del musclo zebrat
(Dreissena polymorpha) a Catalunya
Durant el 2008, l’Agència Catalana de l’Aigua ha mantingut i ha ampliat
treballs de prevenció i control d’espècies invasores als ecosistemes
aquàtics, tant en masses d’aigua continentals com en aigües marines.
Suport en la gestió i recuperació de zones humides
En aquells àmbits on la intercalibració europea s’ha treballat menys,
l’ACA va decidir engegar-hi convenis amb investigadors a fi de dissenyar
els indicadors d’estat ecològic més adequats. Un cas és el de les zones
humides, on durant el 2008 s’han finalitzat els mostrejos a més de 100
llacunes i s’han classificat en una tipologia, a fi de poder definir bé els
indicadors i els llindars de qualitat. Malgrat que els indicadors emprats
no han pogut ser sotmesos a cap exercici d’intercalibració europeu,
el contacte constant amb aquests exercicis permetrà intercalibrar els
mètodes dissenyats quan sigui el moment.
Regeneració d’aqüífers. Nitrats
Durant l’any 2008 s’ha continuat amb els treballs de diagnosi de la
causalitat de la contaminació per nitrats d’alguns abastaments públics
en les zones vulnerables de Catalunya. Aquests treballs ens permeten
aprofundir en la complexitat de la problemàtica i així fer propostes de
cara a resoldre la problemàtica en l’àmbit de les captacions destinades a
l’abastament públic.
La Directiva de nitrats 91/676/CEE, relativa a la protecció de la
contaminació produïda per nitrats utilitzats en l’agricultura, estableix
393
unes obligacions als estats membres, com són la revisió de les zones
vulnerables i l’elaboració d’un informe de la situació, que s’han
de realitzar cada quatre anys. S’ha elaborat l’informe quadriennal
corresponent al període 2004-2007, sobre l’estat i les tendències del
medi aquàtic i les pràctiques agràries, que es va remetre a la Comissió
de la UE. A més, s’han realitzat estudis detallats que han fonamentat la
proposta de l’ACA de nova designació de zones vulnerables prevista per
a l’any 2009.
Mesa tècnica dels aqüífers del Llobregat (METALL)
És un òrgan adscrit a l’ACA amb dos objectius principals:
• Avaluació dels impactes que les infraestructures projectades o en
execució provoquen de manera conjunta sobre els aqüífers (efecte
barrera, efecte drenatge...) i proposar, si fos necessari, correccions per
minimitzar-los.
• Seguiment i control de les obres mitjançant una xarxa de control per
verificar que els impactes de les infraestructures són admissibles, així
com corroborar l’eficiència de les mesures correctores implementades.
En relació amb el primer dels objectius esmentats anteriorment en la taula
següent es recullen els principals estudis avaluats per la METALL durant
l’any 2008, que en conjunt sumen 16 actuacions:
Estudis
Infraestructura
informatius
Línies 9 i 10 metro
1
Línia 1 metro
Rodalies RENFE
1
Dessalinitzadora Barcelona
–
Altres
–
Projectes
constructius
–
–
1
–
–
Projectes
d’esgotament
8
2
2
1
Respecte al segon objectiu en la taula següent es recullen els seguiments
operatius realitzats segons la infraestructura considerada:
Línies 9 i 10 metro
Línia 1 metro
Dessalinitzadora
TGV
Port de Barcelona
Iniciats al 2008 Iniciats anteriorment
7
2
–
2
2
2
–
1
–
1
Actuacions
Nombre d’actuacions
Execució directa (ACA)
38548,98 %
Execució indirecta (ajuts locals)40151,02 %
Total
786
100,00 %
394
Volum d’inversió (euros)
Execució directa (ACA)
222.048.023
Execució indirecta (ajuts locals)
204.064.647
Total426.112.670
Per tipus d’inversió
Actuacions d’execució directa (ACA)
Abastament
76
Intervenció al medi
63
Sanejament
246
Total
385
Inversió (euros)
97.185.372
27.648.312
97.214.340
222.048.023
Actuacions d’execució indirecta (ajuts locals)
Abastament
298
35
Sanejament
68
Total401
Inversió (euros)
146.432.044
25.049.200
32.583.403
204.064.647
Actuacions d’execució directa i indirecta (ACA + ajuts locals)
Inversió (euros)
%
Abastament
374
243.617.41657,17
9852.697.512
12,37
Sanejament
314
129.797.743
30,46
Total
786
426.112.671
100
Recuperació dels costos del cicle de l’aigua
Els ingressos propis de l’ACA
El cànon de l’aigua, que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2000, està regulat
pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text
refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Aquest és l’ingrés
principal de l’Agència Catalana de l’Aigua, al qual s’hauran d’afegir altres
ingressos propis. D’aquests ingressos cal destacar, especialment per la
seva importància, els cànons de regulació, la tarifa d’utilització i el cànon
de derivació.
A continuació, s’exposen per concepte els quadres resum de les dades
dels diferents ingressos corresponents als anys 2007 i 2008 (dades
provisionals sense IVA ni anul·lacions d’exercicis anteriors).
L’Agència disposa d’altres figures tributàries i ingressos a banda
d’aquelles figures relacionades amb la gestió del cànon de l’aigua, la
gestió de les quals queda reflectida en els quadres resum següents; cal
destacar-ne: el cànon de regulació, la tarifa d’utilització, el cànon de
derivació, els cànons d’ocupació i concessionals i les taxes.
395
Així mateix, atès que el cànon de l’aigua es recapta, en part, a través de
les entitats subministradores d’aigua (EESS) o bé directament a través de
l’Agència Catalana de l’Aigua, també es detallen els mateixos conceptes
segons la seva naturalesa i origen.
Ingressos per concepte
2007
2008
Cànon de l’aigua
315.220.648
327.035.533
Increment de tarifa de sanejament (ITS + CS)
10.174
29.085
Cànon d’infraestructura hidràulica
90.07156.553
Sancions
3.219.8764.113.640
Interessos, recàrrecs i altres ingressos551.932
1.095.002
Taxes
1.452.212
1.697.842
Cànon d’ocupació / cànon concessional
334.468
339.466
Cànon de regulació, tarifa d’utilització i derivació 18.166.326
20.297.185
Total
339.045.708
354.664.306
El cànon de l’aigua
El cànon de l’aigua està definit per la Llei com un impost amb finalitat
ecològica, i grava l’ús real o potencial de l’aigua i la contaminació que, un
cop utilitzada, es pugui produir.
El tipus aplicable a l’ús domèstic s’incrementa un 7,2% i es modula
segons el tram de consum, de manera que els límits dels trams de
consum, els coeficients de tram i preus per al 2008, queden establerts de
la manera següent:
Base imposable mensual (m3) per a usos domèstics
Persones
1r tram
2n tram
3r tram
0-3
<=10
>10<=18
>18
4
<=13
>13<=24
>24
5
<=16
>16<=30
>30
6
<=19
>19<=36
>36
7
<=22
>22<=42
>42
Etc.
Tipus impositiu
1r tram
2n tram
3r tram
Base (€/m3) (*)
0,3724
0,3944
0,3944
Coeficient
1
25
A aplicar (€/m3)
0,3724
0,7888
1,9720
396
Tarifa
Industrial general
Industrial específica
2007
0,1164 €/m3
0,4564 €/m3
2008
0,1248 €/m3
0,4893 €/m3
%
7,22%
7,21%
Matèries en suspensió
0,3526 €/kg
Matèries oxidables
0,7054 €/kg
Sals solubles5,6436 €/Sm3/cm
Matèries inhibidores
8,3661 €/equitox
Nitrogen
0,5355 €/m3
Fòsfor
1,0712 €/m3
0,3780 €/kg
0,7562 €/kg
6,0499 €/Sm3/cm
8,9685 €/equitox
0,5741 €/m3
1,1483 €/m3
7,20%
7,20%
7,20%
7,20%
7,21%
7,20%
Avicultura de posta
0,0507 €/plaça
0,0544 €/plaça
Bestiar equí
6,5255 €/plaça
6,59953 €/plaça
Boví de llet
7,4663 €/plaça
8,0039 €/plaça
Cabrum de reposició
0,3667 €/plaça
0,3931 €/plaça
Cabrum de reproducció
0,7346 €/plaça
0,7875 €/plaça
Cabrum de sacrifici
0,2473 €/plaça
0,24651 €/plaça
Cria de boví
0,7844 €/plaça
0,8409 €/plaça
Engreix d’ànecs
0,0233 €/plaça
0,0250 €/plaça
Engreix de galls dindi
0,0453 €/plaça
0,0486€/plaça
Engreix de guatlles
0,0042 €/plaça
0,0045 €/plaça
Engreix de perdius
0,0095 €/plaça
0,0102 €/plaça
Engreix de pollastres
0,0233 €/plaça
0,0250 €/plaça
Engreix de vedells
2,239 €/plaça
2,4002 €/plaça
Ovelles de reposició
0,4587 €/plaça
0,4917 €/plaça
Ovelles de reproducció
0,9227 €/plaça
0,9891 €/plaça
Oví d’engreix
0,3074 €/plaça
0,3295 €/plaça
Pollets de recria
0,0095 €/plaça
0,0102 €/plaça
Porcí de transició
0,394 €/plaça
0,4224 €/plaça
Porcí d’engreix
0,8583 €/plaça
0,9201 €/plaça
Producció de conill
0,4407 €/plaça
0,4724 €/plaça
Producció porquina
1,7897 €/plaça
1,9186 €/plaça
Vaques alletants5,2265 €/plaça5,6028 €/plaça
Vedelles de reposició
3,7358 €/plaça4,0048 €/plaça
7,30%
7,20%
7,20%
7,20%
7,20%
7,20%
7,20%
7,30%
7,28%
7,14%
7,37%
7,30%
7,20%
7,19%
7,20%
7,19%
7,37%
7,21%
7,20%
7,19%
7,20%
7,20%
7,20%
A continuació s’enumeren les modificacions realitzades l’any 2008 en el
tribut i que afecten en concret els sectors industrials i les altres activitats
econòmiques:
• Increment base dels paràmetres generals i específics: aquest increment
serveix per adequar els preus unitaris a l’evolució de costos i a
l’augment del servei prestat.
• Aplicació del coeficient d’abocament a sistema ka = 1,2 pel que fa a
abocaments a mar d’aigües residuals no tractades en una depuradora
pública, fets per mitjà de col·lectors o d’emissaris submarins públics, i
pel que fa a liquidacions de cànon de l’aigua emeses després de l’1 de
gener de 2008.
• Continuació de l’eliminació gradual dels trams de la tarifa general: la
modificació dels coeficients reductors per a grans consumidors d’aigua
tracta de reforçar els aspectes mediambientals del cànon de l’aigua,
així com millorar-ne el caràcter equitatiu i solidari.
397
En relació amb la gestió del cànon de l’aigua aplicable a les indústries,
cal distingir d’una banda els proveïments d’aigua efectuats a partir de les
entitats subministradores (EESS) i liquidats per aquestes (C. A. Xarxa); i,
de l’altra, el cànon de l’aigua que liquida directament l’Agència Catalana
de l’Aigua corresponent als proveïments d’aigua que efectuen els
administrats a partir de captacions pròpies, així com el dels establiments
industrials i les activitats econòmiques als quals se’ls determina el cànon
segons la càrrega contaminant determinada en la Declaració de l’ús i la
contaminació de l’aigua.
Els processos participatius
L’aplicació de la Directiva marc de l’aigua va aportar un marc legal per
tal de planificar la gestió del cicle integral de l’aigua i, alhora, des de
l’Administració hidrològica, aconseguir la implicació de tots els sectors en
relació amb l’aigua, sectors mediambientals, socials i econòmics. Partint
d’aquesta premissa, l’any 2006 es van iniciar els processos de participació
En aquest context s’han estat desenvolupant en el territori els processos
de participació, els quals han tingut l’any 2008 i principis del 2009 el major
desenvolupament. S’han finalitzat els processos en els 15 àmbits i s’ha
iniciat l’àmbit de les conques de les Terres de l’Ebre.
398
2.8
Objectius
La política de l’Agència de Residus de Catalunya té com a prioritat la
prevenció de la generació de residus, la recollida selectiva, la separació
dels residus en origen, la recuperació de materials i el seu tractament
eficient.
L’objectiu és evitar-ne la generació i recuperar-ne al màxim com a matèries
primeres. Els sistemes de tractament permeten la seva valorització, ja
sigui material o energètica. Com tota activitat industrial, la seva producció
s’ha de fer disposant de les millors tècniques i amb el mínim impacte
ambiental per aconseguir fites de qualitat i contribuir en la lluita contra el
canvi climàtic.
L’aplicació del model català de residus prioritza la prevenció i la màxima
recuperació dels residus. Seguint aquesta màxima, l’ARC ha impulsat
accions per a la reducció dels residus en totes les seves fraccions i en la
planificació de les instal·lacions de tractament i disposició final.
Durant el 2008 s’han aprovat dues lleis que són la base normativa
per poder dur a terme els objectius de l’Agència: la Llei 9/2008, de 10
de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora
de residus, i la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les
infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del
rebuig dels residus.
La Llei 9/2008 exigeix que s’implanti la recollida selectiva de tots els
residus a tots els municipis de Catalunya, crea el Pla territorial sectorial
d’infraestructures de gestió de residus municipals (PTSRM), estableix
compensacions als municipis que tenen o que ubiquen plantes de gestió
de residus, garanteix el tractament dels residus que no es recullen de
manera separada i assegura la participació social mitjançant comissions
de seguiment de les plantes de gestió de residus que siguin d’interès
general i estratègic.
La Llei 8/2008 regula l’obligació de la Generalitat de Catalunya a finançar,
en part, les plantes de gestió de residus municipals i crear els cànons de
residus. El destí d’aquest tribut s’utilitzarà en la inversió en el foment de la
recollida segregada dels residus.
Durant el 2008 també s’han consolidat els processos informatius i
participatius dels programes de residus, PROGREMIC, PROGRIC i
PROGROC pels anys 2007-2012 en el marc de la Llei 9/2006, d’avaluació
dels efectes de determinats plans i programes.
El Programa de gestió de residus municipals de Catalunya, PROGREMIC,
apunta els principis i les bases següents: accions per potenciar el consum
sostenible i la reducció de residus, mesures de prevenció, implantació de
la recollida de matèria orgànica a tot Catalunya, increment de l’eficiència
en la recollida selectiva, tractament de la fracció resta (tot el que no
399
se separa selectivament), i reducció del desplaçament de residus i
reordenament dels fluxos actuals.
Les estratègies que marca el PROGREMIC provenen, d’una banda,
dels criteris marcats per la normativa europea i, de l’altra, d’uns eixos
que assenyalen les prioritats de treball en la ciutadania, la gestió i la
planificació d’infraestructures.
El Programa de gestió de residus industrials 2007-2012, PROGRIC,
enumera els objectius següents: minimitzar la generació, augmentar
quantitativament la seva recuperació, evitar el transport de residus a grans
distàncies, promoure la recerca, reduir la quantitat de residu industrial
que es destina a dipòsit, millorar la separació en origen, desenvolupar
una estratègia per a la recuperació de sòls contaminats, i promoure la
implantació d’incentius econòmics.
La recuperació energètica de residus industrials destinats a dipòsit
controlat és una de les necessitats que recull el PROGRIC, en la línia
d’altres models de gestió de la Unió Europea. Aquesta acció permetrà
incrementar els percentatges globals de recuperació i reduir l’emissió de
gasos amb efecte d’hivernacle.
El Programa de gestió de residus de la construcció 2007-2012,
PROGROC, estableix el model següent: consolidar el model de gestió ja
iniciat a Catalunya que permet dinamitzar el mercat de materials reciclats
procedents de residus de la construcció, situar l’obra pròpia com la fase
de referència per a la correcta gestió, tot fomentant el Pla de gestió de
residus a l’obra.
En la línia d’obertura i apropament a la ciutadania s’impulsen actuacions
comunicatives per, d’una banda, fomentar la sensibilització vers la
recollida selectiva i, de l’altra, afavorir la transparència i l’accés a la
informació sobre la gestió de residus. Cal destacar que durant aquest
any 2008 la campanya “Aquí reciclem” va entrar en una segona fase en
què es van donar les gràcies a totes les persones que a través de la xarxa
havien compartit les seves experiències a les escoles, les llars i al lloc
de feina. Vist l’èxit d’aquesta campanya es va iniciar a finals de 2008,
la primera campanya institucional per fomentar la prevenció de residus
“Aquí reduïm”. L’ús del llenguatge web ha estat la clau de l’èxit d’aquesta
iniciativa.
400
Estructura de l’Agència de Residus de Catalunya
Gerència
Genoveva Català Bosch
Àrea Econòmica i Serveis
Generals
Elena Grifoll Fàbregues
Departament
d’Administració
Lídia Ruiz Ortiña
Financera
Anna Valls Canudas
Departamen de RRHH i
Serveis Generals
Ana Garcia Solano
Àrea Jurídica
Teresa Lahuerta Gonzalvo
Departament d’Actuació
Administrativa
Natàlia Comas Esteva
Departament d’Assessoria i
Contractació
Gemma Modolell Boira
Oficina Tècnica del Pla
Territorial
Daniel Vilaró Casalinas
Divisió de Gestió de Residus
Jordi Renom Sotorra
Àrea Industrial
Ramón Oliva Tarré
Departament d’Inspecció i
Control
Oriol Roselló Molinari
Departament Tècnic
Enric Elias Cao
Josep Anton Domènech
Paituví
Laboratori
Helena Sala Fortuny
Departament de Control
Legal
Marta Cervantes Aragón
401
Àrea Municipal
Josep Simó Cabré
Departament de Disposició i
Control
Martí Madorell Arbolí
Departament de Gestió de
Matèria Orgànica
Teresa Guerrero Bertrán
Departament de Recollida
Selectiva i Envasos
Jordi Picas Contreras
Àrea d’Informació i
Participació
Jordi Macarro Canal
Departament d’Atenció
Ciutadana
Beatriu Sanchez Rodríguez
Departament de
Comunicació
Alba Pellicer Navarrete
Departament de Sistemes
d’Informació
Carles Martín Garriga
Centre Català del Reciclatge
Pilar Chiva Rodríguez
CAR-PN
Virginia Alzina García
Oficina Técnica del Pla
Territorial
Daniel Vilaró Casalina
Òrgans de govern i assessorament: el Consell de Direcció
La Llei 9/2008 recull els òrgans de govern de l’Agència de Residus de
Catalunya. Aquests són el Consell de Direcció, el president, que n’exerceix
la representació, i la Direcció, que en dirigeix el funcionament i és
nomenada pel president.
La composició del Consell de Direcció s’ha adequat a les previsions de la
disposició final primera de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció
integral de l’Administració ambiental.
Són competències del Consell de Direcció la fixació de les directrius
generals d’actuació, l’aprovació de l’avantprojecte del programa
d’actuació i el programa d’inversió i finançament corresponent a l’exercici
següent, així com l’aprovació de l’avantprojecte de pressupost d’actuació
i de capital de l’Agència de Residus de Catalunya, la concertació de
crèdits, l’aprovació del balanç anual i la memòria, l’aprovació de convenis
402
de cooperació i convenis de col·laboració amb universitats i altres
institucions, i la constitució de consorcis. També li correspon proposar al
Govern la constitució de societats filials o la seva participació en societats,
elaborar la planificació global, aprovar els programes d’actuació i atribuir
recursos als projectes aprovats tècnicament.
Composició
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Hble. Conseller
Sr. Francesc Baltasar i Albesa
Secretari general
Sr. Eduard Pallejà i Sedó
Directora general de Qualitat Ambiental
Sra. Maria Comellas i Doñate
Director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat
Sr. Frederic Ximeno i Roca
Directora
Sra. Maria Genoveva Català i Bosch
Secretària
Sra. Teresa Lahuerta Gonzalvo
Gerent
Sr. Adolf Martínez Mas
Departament d’Economia i Finances
Director de l’Agència Catalana del Consum
Sr. Jordi Anguera i Camós
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
Fins al CD núm. 100, 23/06/08
Subdirectora general de Recerca
Sra. Iolanda Font de Rubinat
Departament de Salut
Director general de Salut Pública
Sr. Antoni Plasència i Taradach
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
President GESFER
Sr. Salvador Puig i Rodríguez
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Subdirector general de Planejament
Sr. Eduard Rosell i Mir
403
Departament de Governació i Administracions Públiques
Director general d’Administració Local
Sr. Carles Bassaganya i Serra
Departament d’Economia i Finances
Director de l’Institut d’Estadística de Catalunya
Sr. Josep Maria Vegara i Carrió
Ajuntament de Parets del Vallès (Federació de Municipis de Catalunya)
Alcalde Il·lm. Sr. Joan Seguer i Tomàs
Ajuntament de Corbera de Llobregat (Federació de Municipis de
Catalunya)
Tinent d’alcalde
Sr. Josep Canals i Molina
Ajuntament de Molins de Rei (Federació de Municipis de Catalunya)
Regidora d’Urbanisme i Habitatge
Il·lma. Sra. Carme Puig i Civera
Ajuntament de Sant Mateu de Bages (Associació Catalana de Municipis i
Comarques)
Alcalde
Il·lm. Sr. Pere Ribera i Guals
Ajuntament de Cardona (Associació Catalana de Municipis i Comarques)
Alcalde
Il·lm. Sr. Josep Maria Sala i Esteban
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Cap de l’Àrea de Medi Ambient
Sr. Francesc Canalias
Unió General de Treballadors
Sr. Dionís Oña i Martín
Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Secretaria de Salut, Ambient i Treball
Sr. José Manuel Jurado Villena
Foment del Treball Nacional
Directora del Departament de Medi Ambient
Sra. Alba Cabañas Varales
PIMEC
Sr. Juan Pedro García i Martínez
EMSHTR
Sra. Imma Mayol Beltran
404
Consell General de Cambres de Catalunya
Sr. Xavier Elias i Castells
CEPA
Sra. Mercè Girona i Ribas
Universitat Rovira i Virgili
Servei de Tecnologia Química
(Fins al CD núm. 101, 22/03/09, Sr. Francesc Giralt i Prat)
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Bioquímica i Biologia Molecular
Sr. Manel Sabés
OCUC
Sra. Anna Tardà i Lletget
Unió de Pagesos
Sr. Lluís Mont Carrera
(Fins al CD núm. 99, 21/04/08, Sr. Josep Puigpelat i Pallarès)
JARC
Sr. Jaume Alòs i Miranda
Assessors (no són vocals)
Sr. Salvador Serrat - Federació de Municipis de Catalunya
Nous membres (a partir del CD núm. 101, 22/09/08)
(Eren observadors fins al CD núm. 100 30/06/08)
Sra. Eloïsa Anglada i Guajardo - Subdirectora general de Seguretat
Salut del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Sr. Felip Serrahima i Viladevall - President d’ACITRE
Sr. Joan Martínez León – CONFAVC
Sr. Antoni Sánchez i Ferrer – ECOLOGISTES EN ACCIÓ/ DEPANA/
GREENPEACE
Sr. Julián López – UNIÓ DE CONSUMIDORS DE CATALUNYA
Sr. Josep Maria Montagut i Freixas–– Subdirector general de Política
Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Fins al
CD núm. 99, 30/06/08, Sr. Lluís Gasull Poch)
405
Activitats
Un model de consum basat en l’ús eficient dels recursos evita i redueix la
generació de residus. D’aquesta manera, s’estalvien recursos materials,
s’evita provocar efectes negatius sobre el medi i es disminueix la inversió
econòmica que implica gestionar-los i tractar-los.
En aquesta línia, l’Agència de Residus de Catalunya, mitjançant el Centre
català del Reciclatge, impulsa programes i actuacions de prevenció amb
vista a fomentar la reducció del consum i que es faci una utilització més
racional dels recursos disponibles, d’acord amb els principis de la cultura
de la sostenibilitat.
Prevenció de residus municipals
Organització a Catalunya de la Setmana de la Reducció de Residus (Edició
Pilot Europea, 22-30 de novembre)
Sota la coordinació de l’ACR+ (Associació de Ciutats i Regions per al
Reciclatge i la Gestió Sostenible dels Recursos) i amb la col·laboració
de diverses regions i països d’Europa, se celebra aquesta setmana amb
l’objectiu de focalitzar l’atenció en la prevenció de residus, incrementar la
conscienciació pública sobre aquest tema i posar en evidència el paper
fonamental que té en el desenvolupament sostenible i la lluita contra el
canvi climàtic.
De l’edició catalana destaca:
• El llançament de la campanya de comunicació “Aquí Reduïm”.
• La convocatòria i la coordinació de les activitats proposades per
les entitats amb projectes subvencionats i en desenvolupament i
també per altres entitats (Fundació per a la Prevenció i el Consum
Responsable, la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, etc.), per a
la seva realització durant la setmana.
• La realització i difusió de l’agenda (dates, lloc i contactes) de les gairebé
100 activitats de prevenció de residus municipals (demostracions al
carrer, conferències, etc.) proposades per aquests ens locals i entitats
durant la setmana.
Ajuts
Com cada any s’han convocat ajuts adreçats als ens locals per a projectes
de prevenció de residus municipals. Aquestes subvencions són un
instrument que posa a l’abast d’ens locals la possibilitat de desenvolupar
una estratègia de prevenció de residus municipals que permeti millorar el
seu comportament ambiental, de manera exigent i compromesa amb la
sostenibilitat i amb l’estalvi de recursos naturals.
En la convocatòria 2008 s’han valorat 148 sol·licituds. D’altra banda, s’ha
fet el seguiment de 257 projectes en curs subvencionats en convocatòries
anteriors.
Fundació Banc dels Aliments
Subvenció directa per als anys 2008-10: realització dels tràmits necessaris
fins l’atorgament de la subvenció per donar continuïtat a les accions
406
de prevenció dels residus alimentaris iniciades amb el conveni 200708. També s’han iniciat contactes amb Mercabarna per explorar les
possibilitats de col·laboració.
Pagament per generació (PPG)
Durant el 2008, s’han subvencionat i fet el seguiment dels nous projectes
de PPG següents:
•4 estudis de PPG a les entitats següents: Ajuntaments d’Artesa de
Lleida, de St. Andreu de Llavaneres, de Valls i de Sta. Eulàlia de
Ronçana.
•4 projectes per a la implantació de PPG a les entitats següents:
l’Ajuntament d’Argentona, el de Cabanes i el de Canet de Mar, així com
al Consell Comarcal de l’Alt Camp.
Promoció del mercat del reciclatge
Xarxa Compri Reciclat (XCR)
En l’àmbit de la Xarxa Compri Reciclat (XRC) durant l’any 2008, s’han dut
a terme les accions següents:
• En el marc de la 1a Trobada de la Xarxa Compra Reciclat, celebrada
els dies 3 i 4 de juliol de 2008, es va fer una presentació oficial de la
Xarxa Compri Reciclat on es van dur a terme una sèrie d’activitats
com ponències, visites guiades a l’exposició de productes i materials i
entrevistes personalitzades.
• S’ha redissenyat íntegrament el web de la XCR, amb el propòsit
d’actualitzar els continguts i crear un web més dinàmic, visual, pràctic i
de fàcil accés i treball dels usuaris.
• S’han adherit 51 entitats a la XCR i s’ha finalitzat l’any 2008 amb un
total de 132 entitats adherides, un total de 282 productes en el Catàleg
de Productes Reciclats.
• S’ha portat a terme un estudi sobre el paper reciclat, en el qual s’han
abordat qüestions com ara els processos de recollida i fabricació,
les diferents tipologies i característiques del paper reciclat, les seves
aplicacions i en tal de conèixer la realitat entorn aquest producte.
• S’ha elaborat un dossier amb més de 45 fitxes de productes per
a la construcció i l’edificació, que s’adjunta en tots els concursos
d’instal·lacions inclosos en el Pla d’infraestructures per a la gestió
de residus de Catalunya, amb el propòsit de promoure’n la seva
adquisició.
Convenis
Durant l’any 2008 s’ha fet el seguiment del conveni amb REPACAT
(Associació catalana de repicadors de palets i embalatges de fusta) per
a la promoció del concepte de residu associat al palet. Arran d’aquesta
col·laboració, també han participat com a ponents en una trobada
internacional amb el gremi de recuperadors de palets del Regne Unit
(14/03/08).
Amb el gremi de recuperació de Catalunya s’ha fet el seguiment del
conveni marc. També s’ha elaborat el Manual de bones pràctiques en el
407
sector dels vfu, i s’ha iniciat l’elaboració del Manual de bones pràctiques
en el sector dels metalls, la participació amb la traducció del diccionari
de la recuperació, així com les col·laboracions periòdiques a la revista
Recupera.
Conveni de col·laboració amb l’Agència Catalana de Consum.
El 10 d’octubre de 2008 es va signar un conveni de col·laboració entre
l’Agència Catalana de Consum i l’ARC amb la intenció d’impulsar i
promoure dues línies d’actuació:
• Consum sostenible
• Seguiment i control de l’aplicació de les normatives de responsabilitat
del venedor
Conveni amb la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona 2007-08.
Seguiment, coordinació i suport a les tasques desenvolupades. Com per
exemple, la participació al Saló Alimentari del 10 al 14 de març.
Projectes i col·laboracions amb els agents socials i econòmics
Reducció de les bosses d’un sol ús
Durant el 2008 s’han dut a terme accions concretes sobre la reducció de
les bosses d’un sol ús, com per exemple:
• Contactes diversos amb la distribució per a la reducció d’envasos en
general, i en particular, de les bosses d’un sol ús.
• Seguiment de la realització de l’estudi “Avaluació d’alternatives per a la
reducció de l’ús de bosses de plàstic de nanses d’un sol ús (BPNU)”.
• Contractació i seguiment d’un estudi d’avaluació del consum de
bosses a Catalunya l’any 2007.
• Signatura i seguiment dels pactes per a la Bossa amb la cadena de
supermercats Bon Preu i XarxaFarma, que és l’entitat que recull 181
farmàcies associades.
Projecte Roba amiga
Les accions que s’han dut a terme són:
• Seguiment i suport al projecte Roba Amiga per al foment de la recollida
selectiva, la reutilització i el reciclatge de la roba.
• Contactes diversos amb fabricants i distribuïdors.
• Suport a la sol·licitud d’un ajut d’ecoinnovació.
Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP)
Segons el Reial decret 782/1998, que desenvolupa el Reglament per
executar la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, les empreses que
durant un any natural posin al mercat una certa quantitat de productes
envasats susceptibles de generar residus d’envasos, han d’elaborar un
pla empresarial de prevenció amb l’objectiu de minimitzar la generació
d’aquests residus. Aquests plans afecten qualsevol tipus de producte i
d’envàs, sia industrial, comercial o domèstic.
Durant el 2008, s’han aprovat a l’ARC 44 nous primers plans empresarials
de prevenció individuals corresponents al període 2008-2010. També s’ha
408
informat sobre la renovació de plans empresarials de prevenció que el 2007
havien finalitzat la seva vigència. En concret, s’han renovat 20 segons plans
empresarials, corresponents als períodes 2005-2007 i 2008-2010, així com
18 tercers plans corresponents als períodes 2002-2004, 2005-2007 i 20082010, també s’han renovat 10 quarts plans corresponents als períodes
1999-2001,2002-2004, 2005-2007 i 2008-2010.
Altres estudis sobre prevenció
• Estudi estalvi econòmic associat a les pràctiques de prevenció de
residus: anàlisi dels estalvis econòmics i ecològics potencials en
l’aplicació de mesures de prevenció en l’àmbit domèstic.
• Guia per a l’elaboració de plans locals de prevenció de residus
municipals.
Les infraestructures
La planificació i la gestió dels residus a Catalunya es fonamenta en els
principis que emanen dels programes d’acció de la Unió Europea, de
l’estratègia comunitària i de les normatives de diferent rang que hi ha
vigents actualment.
Cada categoria de residus planteja reptes específics que requereixen
definir polítiques i estratègies d’actuació adaptades a la naturalesa
i problemàtica especial que tinguin. D’acord amb aquesta premissa
i amb el que diu la Llei, l’Agència de Residus de Catalunya elabora
plans i programes sectorials que tenen en compte les característiques
diferencials de cada territori i sector, i estableixen línies específiques
d’actuació per al tractament adequat de cada tipus de residus.
Residus municipals
PROGREMIC 2007-2012
Durant el 2008 el PROGREMIC va entrar en la fase d’informació pública
del programa i dels informes de Sostenibilitat (ISA). Una vegada fetes la
valoració d’al·legacions, s’han incorporat a les memòries ambientals i
s’han elaborat les noves versions per a la seva aprovació definitiva.
Estat de desplegament del Pla territorial sectorial d’infraestructures de
gestió de residus municipals de Catalunya 2005-2012
En aquest any 2008, s’ha continuat amb el desplegament de les
infraestructures programades per realitzar–se a la primera fase del Pla
territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de
Catalunya, el qual es resumeix a continuació:
Zona I – Regió metropolitana
Les infraestructures que formen part de la regió metropolitana s’han
desenvolupat de manera diversa.
Les actuacions corresponents a l’ECOPARC 4, al Centre de Tractament de
Residus del Vallès Occidental i al Centre Integral de Valorització de Residus
del Maresme han conclòs la fase de redacció de projectes executius amb
la seva aprovació formal, i s’han tramitat i resolt les llicències necessàries
per a la seva construcció i activitat. Pel que fa a la fase constructiva, s’han
409
executat els moviments de terres, fonamentacions i han iniciat la col·locació
de les primeres estructures per a les edificacions.
Pel que fa a la planta de tractament de FORM del Vallès Oriental a
Granollers, durant aquest any s’ha avançat amb la seva construcció fins a
pràcticament la seva finalització, i resten pendents les rematades finals i la
posada en marxa.
En relació amb la restauració paisatgística de l’argilera l’Elena, mitjançant
el dipòsit controlat de residus no perillosos per bales de rebuig de plantes
de tractament, la instal·lació ha mantingut de manera eficient el servei que
va iniciar a finals de 2007.
Finalment, s’han realitzat estudis i gestions prèvies per a l’impuls de la
planta de tractament d’envasos lleugers del Vallès Occidental al municipi
de Rubí, així com del Centre de Tractament de Residus Municipals de
Vallès Oriental.
Inversions Zona I – Regió metropolitana
Ecoparc 4. Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental
i al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme
Planta de tractament de FORM del Vallès Oriental a Granollers
Argilera l’Elena
95.700.000 €
24.803.392.81 €
9.627.817 €
Zona II – Comarques de Girona
S’han impulsat les licitacions dels centres de tractament de residus
municipals de la Selva (Lloret de Mar) i de l’Alt Empordà (Pedret i Marzà),
i de la planta de compostatge de FORM de la Selva (Santa Coloma de
Farners). Els projectes de Lloret de Mar i de Sta. Coloma de Farners han
estat adjudicats durant la tardor per part dels òrgans locals promotors i
s’han signat els contractes respectius amb les empreses adjudicatàries.
Així doncs, ambdós han entrat en fase de definició de projectes
executius i de tramitacions per a l’obtenció de les llicències necessàries.
En el cas del Centre de Tractament de Residus Municipals de l’Alt
Empordà, s’ha aprovat un Pla especial per a l’adequació urbanística dels
terrenys on s’implantaran les infraestructures, i s’ha fet la licitació del
concurs per a la concessió de les obres i l’explotació del Centre. A finals
de 2008 aquesta licitació es troba en fase d’avaluació de les ofertes,
pendent de resoldre l’adjudicació.
Quant al Complex Tecnològic de Gestió Ambiental de Campdorà (Girona),
s’han realitzat diferents treballs previs com la redacció dels avantprojectes
i plecs per a la licitació, els estudis de mobilitat i millora dels accessos,
l’estudi d’integració paisatgística i els estudis necessaris per a la
tramitació de les modificacions necessàries del planejament urbanístic del
sector on es pensa ubicar el conjunt d’infraestructures.
410
Inversions Zona II – Comarques de Girona
Planta de compostatge de FORM de l’Alt Empordà (Pedret i Marzà)
Complex Tecnològic de Gestió Ambiental de Campdorà (Girona)
36.745.836 €
130.000.000€
Zona III – Comarques del centre
S’han realitzat els treballs previs de preparació per a la licitació del
Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès, incloent
l’avantprojecte i els plecs de bases.
Inversions Zona III – Comarques del Centre
Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès
19.519.899 €
Zona IV – Comarques de Tarragona
S’han realitzat els treballs previs de preparació per a la licitació de la
planta de tractament de RESTA del Camp de Tarragona i per a la planta de
tractament de voluminosos de Reus, incloent l’avantprojecte, l’estudi de
viabilitat i els plecs de bases.
Per als projectes de les plantes de transferència de l’Alt Camp i del Baix
Penedès s’han iniciat els treballs de tramitació de la modificació del
planejament urbanístic dels terrenys on es pretén ubicar les instal·lacions.
Pel que fa al Centre de Tractament de Residus Municipals del Baix Camp
a Botarell, durant aquest any s’ha avançat en la seva construcció gairebé
fins a la seva finalització, restant pendents les rematades d’obra, així com
la posada en marxa.
Inversions Zona IV – Comarques de Tarragona
Planta de tractament de RESTA del Camp de Tarragona
Planta de tractament de voluminosos de Reus
Centre de Tractament de Residus Municipals del Baix Camp a Botarell
25.588.476 €
1.813.573 €
31.779.123 €
Zona VI – Comarques de Ponent
L’ampliació del dipòsit controlat del Pla d’Urgell a Castellnou de Seana ha
mantingut el servei que va iniciar a finals de 2007.
Durant el 2008 s’han realitzat els treballs previs de preparació per a la
licitació del Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià,
incloent la redacció de l’avantprojecte, l’estudi de viabilitat i els plecs de
bases per a la licitació, així com també la preparació dels documents per
a la tramitació de l’autorització ambiental del Centre de Tractament de
Residus.
Inversions Zona VI – Comarques de Ponent
Dipòsit controlat del Pla d’Urgell a Castellnou de Seana4.307.254 €
Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià
28.239.916 €
411
Zona VII – Comarques de l’Alt Pirineu i Val d’Aran
En relació amb el projecte de la planta de transferència de residus
municipals de la Val d’Aran, s’ha redactat l’avantprojecte que s’adjuntarà
als plecs de bases per a la seva licitació, la qual es preveu que sigui
promoguda durant el proper any 2009.
Inversions Zona VII – Comarques l’Alt Pirineu i Val d’Aran
Planta de transferència de residus municipals de la val d’Aran
1.477.022,7 €
Estat actual del desplegament
Estat actual del desplegament
En fase d’execució
ECOPARC 4
Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme (Mataró)
Planta de Tractament de FORM del Vallès Oriental (Granollers)
Centre de Tractament de Residus Municipals del Vallès Occidental (Vacarisses)
Centre de Tractament de Residus Municipals de la Selva (Lloret de Mar)
Planta de compostatge de FORM de la Selva (Santa Coloma de Farners)
Centre de Tractament de Residus Municipals del Baix Camp (Botarell)
En fase de concurs
Centre de Tractament de Residus Municipals de l’Alt Empordà (Pedret i Marzà)
En fase de preparació
Centre de Tractament de Residus Municipals del Vallès Oriental
Planta de triatge d’envasos lleugers del Vallès Occidental (Rubí)
Complex tecnològic de gestió ambiental de Campdorà – Girona
Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès
Planta de tractament de voluminosos del Baix Camp (Reus)
Planta de transferència del Baix Penedès
Planta de transferència de l’Alt Camp
Planta de tractament de la fracció RESTA del Camp de Tarragona
Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià (Montoliu de Lleida)
Planta de transferència de la Val d’Aran
En servei
Dipòsit de bales de rebuig – Restauració de l’argilera Elena (Cerdanyola del Vallès)
Ampliació del dipòsit controlat del Pla d’Urgell (Castellnou de Seana)
Altres actuacions de gestió d’infraestructures de residus municipals
Enguany s’han construït noves infraestructures de tractament de residus
municipals i s’han adequat les infraestructures existents als nous
requeriments en el marc dels convenis per a la realització de les obres
d’adequació i noves infraestructures.
Algunes obres han estat contractades i finançades per l’Agència de Residus
de Catalunya, mentre que d’altres han estat contractades pels diferents ens
locals, amb finançament parcial o total de l’Agència de Residus de Catalunya.
Millores a les instal·lacions de tractament biològic
L’any 2008, i mitjançant la resolució de la directora de l’Agència de
Residus de Catalunya, s’ha resolt aplicar el romanent del fons de gestió
412
de residus corresponent a l’exercici 2007, per un import de 1.939.164,57
€, per millorar les instal·lacions de tractament biològic de la fracció
orgànica dels residus municipals, d’acord amb la distribució següent:
Instal·lació
Import
Planta de compostatge de Llagostera555.000,00 €
Planta de compostatge de Montoliu de Lleida
315.000,00 €
Ecoparc-1 de Barcelona
924.164,57 €
Planta de compostatge de la Seu d’Urgell
145.000,00 €
Total
1.939.164,57 €
Millores en dipòsits
Obres emmarcades en l’àmbit dels convenis signats amb els ens locals
per a l’adequació i la construcció de noves infraestructures de gestió de
residus municipals.
Dipòsits controlats de residus municipals i subministraments.
S’han finalitzat obres a les comarques de:
• Pla de l’Estany: Ampliació i adequació del dipòsit de Puigpalter.
• Ripollès: Clausura i adequació del dipòsit de les Llosses (inclou la
dotació d’una unitat de combustió dels gasos).
• Garrotxa: Ampliació i adequació del dipòsit de Beuda.
• Berguedà: Adequació i clausura del dipòsit controlat, ampliació de la
capacitat de disposició i estació de transferència del dipòsit de Berga
(inclou la dotació d’una unitat de combustió de gasos).
• Ribera d’Ebre: Clausura del dipòsit de Tivissa (inclou la dotació d’una
unitat de combustió dels gasos).
• Baix Ebre: Subministrament d’equipaments per a la recollida i gestió de
residus municipals a la comarca del Baix Ebre: 6 vehicles recol·lectors
compactadors multivol amb sistema de recollida monooperador
bilateral (sistema easy), 1 vehicle rentacontenidors amb elevador de
contenidors bilateral (sistema easy), 6 sistemes de pesatge, 1 vehicle
pick-up i 1 sistema software de pesatge.
S’ha preparat la documentació per a la licitació d’obres a la comarca de la
Garrotxa: Obres complementàries d’adequació del dipòsit de Beuda.
Obres amb finançament propi 100%.
S’ha preparat la documentació per a la licitació d’obres a les comarques de:
• Pallars Jussà: Obres d’adequació de l’última fase del 1r vas del dipòsit
controlat de Tremp.
Dipòsits controlats, plantes de transvasament de residus municipals i
altres actuacions d’equipament relacionat.
Actuacions acabades:
Ampliació i millora del dipòsit de Clariana de Cardener (Solsonès), que
inclou la construcció de:
413
• Un nou vas per a la disposició de residus amb una vida útil aproximada
de 5 anys amb sistema de detecció de fuites sota la làmina
impermeable.
• Una nau i la maquinària adient per al premsat i l’embalatge de residus.
Tres noves basses per: lixiviats, aigües seminetes i antiicendis,
respectivament.
• Planta de tractament de lixiviats del dipòsit de Beuda (la Garrotxa).
• Planta de tractament de lixiviats del dipòsit de Puigpalter (Pla de
l’Estany).
• Millores del tractament biològic de la planta de lixiviats del dipòsit de
Llagostera (Solius).
• Millores al dipòsit de la Cerdanya: premsa i enfardadora.
• Renovació de la maquinària auxiliar i l’ampliació de la planta de
premsat del rebuig del Centre de tractament de residus de Mas de
Barberans.
• Construcció del tercer dic i ampliació del dipòsit de Montoliu de Lleida.
• Subministrament d’aigua al tm de Pedret i Marzà (Alt Empordà).
• Ajut a projectes de sostenibilitat mediambiental al municipi de
Badalona.
• Ampliació del parc mòbil de recollida de residus del Pallars Jussà.
• Construcció de contenidors soterrats de recollida domiciliària al Pla
d’Urgell.
Actuacions iniciades:
• Planta de tractament de lixiviats del dipòsit de Montferrer-Castellbó (Alt
Urgell).
• Seguiment de la prova pilot de bales retractilades amb rebuig de la
resta.
Redacció de projectes:
• Millora de la clausura de l’antic abocador de Vic-Gurb.
• Avantprojecte de la planta de transvasament de la Val d’Aran.
Instal·lacions tramitades segons la Llei IIAA
S’ha fet l’informe tècnic per a les autoritzacions ambientals de les
instal·lacions públiques de residus municipals següents:
Dipòsit de Manresa Dipòsit de Llagostera-Solius
Dipòsit de Lloret
3.386.000 m3
1.115.000 m3
1.967.438,8 m3
A més, s’ha informat sobre els canvis no substancials de les autoritzacions
dels dipòsits de Montoliu de Lleida (Segrià) i de Clariana de Cardener
(Solsonès).
Recollida selectiva i valorització
La recuperació dels materials presents als residus i que encara no han
finalitzat el seu cicle de vida, així com dels subproductes dels processos
productius industrials, demostra la viabilitat social, ambiental i econòmica
414
d’un model de consum fonamentat en aprofitar els recursos de manera
eficient.
Una gestió dels residus fonamentada en aquesta idea demana comptar
amb una xarxa d’infraestructures que garanteixi la qualitat ambiental dels
procediments aplicats i de les intervencions dutes a terme.
La recollida selectiva
El model català de residus estableix com una de les seves accions
principals el foment de la recollida selectiva amb una màxima recuperació
de residus. Des de l’any 2001, s’ha aconseguit doblar la recollida selectiva i
s’ha passat del 17,1% al 33,7 %.
L’augment gradual de la recollida selectiva té com a resultat una disminució
paral·lela del volum de les escombraries. Els catalans i les catalanes
reciclem un de cada tres quilos dels residus que es generen.
Evolució recollida selectiva residus municipals
100%
2.000
1.800
80%
1.600
1.400
60%
1.200
1.000
800
600
400
17,1%
19,9%
25,1%
23,5%
29,3%
32,0%
40%
33,7%
20%
Recollida selectiva
% RS/RM
200
0%
0
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
Evolució generació i gestió de residus municipals (en milers de tones)
4.500
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
2001
2002
Generació
2003
2004
Recollida selectiva
2005
2006
2007
Resta d’escombraries
415
A Catalunya, la recollida selectiva els darrers anys està en la línia dels
nivells dels països de la Unió Europea i per sobre dels nivells de la mitjana
de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(OCDE), que és del 30%. Quant a l’Estat espanyol, Catalunya també està
per sobre, ja que les dades, segons l’Agència Eurostat, són d’un 17%.
Els envasos
Sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos
Les empreses que comercialitzen els seus productes mitjançant envasos
reutilitzables i volen acollir-se a un sistema de dipòsit, devolució i
retorn (SDDR) d’envasos, previst a la Llei 11/1997, d’envasos i residus
d’envasos, han de comunicar-ho prèviament a l’autoritat competent.
Durant l’any 2008, 10 empreses han comunicat a l’ARC la implantació
voluntària d’aquests SDDR per a envasos d’ús industrial. En total, ja hi
ha 81 empreses que han implantat aquests sistemes de retorn, els quals
afavoreixen la reutilització dels envasos, fomenten la prevenció en la
generació de residus i garanteixen el control i la traçabilitat necessaris per
a aquest tipus d’envasos.
Inspecció a les empreses no adherides al SDDR o al SIG
Les empreses envasadores o bé els responsables de la posada al
mercat de productes envasats de consum domèstic han d’assumir la
responsabilitat de gestionar correctament els residus d’envasos que
generaran aquests productes. Aquesta gestió s’ha de realitzar mitjançant
els sistemes que es preveuen a la Llei 11/1997, del sistema de dipòsit,
devolució i retorn (SDDR), o bé el sistema integrat de gestió (SIG).
Durant l’any 2008, l’ARC ha seguit requerint les empreses que
presumiblement no compleixen la normativa d’envasos que s’hi
adaptin mitjançant l’adhesió a un SIG o bé implantant un SDDR. Com
a conseqüència d’aquests requeriments, s’han realitzat les visites
d’inspecció corresponents a les empreses que no han justificat el
compliment de la normativa per a la posada al mercat dels seus productes
envasats per al consum domèstic/domiciliari.
La fracció orgànica (FORM)
L’ARC, dins la seva política de suport als ens locals per implantar la
recollida selectiva de la FORM, va publicar l’any 2007 (DOGC núm. 5.929,
de 14 de desembre de 2007, mitjançant la Resolució MAH/3715/2007, de
20 de novembre) la convocatòria d’ajuts per fomentar la recollida selectiva
de la fracció orgànica de residus municipals, amb un pressupost de
8.500.000 €.
En aquesta convocatòria de subvenció, l’ARC ha rebut 171 sol·licituds
d’ajuts, de les quals 168 van ser atorgades mitjançant una resolució
d’atorgament per un import total de 8.500.000 €.
Amb les 168 sol·licituds de subvenció atorgades s’han impulsat projectes
per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica i de la fracció
vegetal a 571 municipis dels 946 de tot Catalunya.
416
Dels diferents projectes objecte de l’ajut, s’han subvencionat 34 projectes
de nova implantació de la recollida selectiva de la FORM, 16 d’ampliació
de la implantació, 84 projectes d’actuacions de millores de la recollida,
37 projectes per al foment de la recollida i gestió de la fracció vegetal, 72
projectes d’autocompostatge i 18 projectes singulars d’interès general.
Seguiment de les instal·lacions de tractament biològic
L’any 2008 s’han continuat i intensificat els treballs d’assistència tècnica,
assessoria i formació. Per al seguiment de l’explotació i manteniment de les
instal·lacions de tractament biològic de fracció orgànica de residus municipals
han realitzat un mínim de quatre visites a cada instal·lació durant el 2008.
A finals de 2008, es disposa d’una diagnosi completa de la gran majoria de
les instal·lacions.
La informació recollida a les visites es disposa en el suport documental
creat per l’assistència tècnica, l’aplicació informàtica anomenada
“Seguiment i Control d’Explotació”, desenvolupada durant tot l’any 2008 i
oberta a una millora contínua per adaptar-se fàcilment a la introducció de
tot tipus d’informació.
Estudis de caracterització de la fracció orgànica
L’any 2008 s’han continuat efectuant els treballs de caracterització de la
fracció orgànica procedent de la recollida selectiva dels residus municipals
a Catalunya, així com per caracteritzar els rebuigs produïts a les plantes
de tractament biològic de Catalunya corresponent al període 2007-2008.
El creixement continu del nombre de municipis que han implantat la
recollida selectiva de la FORM (un total de 501 municipis havien implantat
la recollida selectiva de la FORM l’any 2008) ha comportat un increment de
les necessitats de caracterització de la FORM. L’any 2008 s’han efectuat
un total de 1.224 caracteritzacions de FORM.
Plans de desplegament de la recollida selectiva de la FORM
En data 17 de juliol de 2008 s’han publicat al DOGC la Llei 8/2008, de 10
de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i
dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus (DOGC núm. 5175)
i la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de
juliol, reguladora dels residus (DOGC núm. 5175). Aquestes normatives
determinen l’obligatorietat de tots els ens locals de Catalunya a realitzar la
recollida selectiva de la FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals),
d’acord amb un pla de desplegament. Aquest pla de desplegament de la
recollida selectiva de la FORM s’ha de presentar a l’Agència de Residus
de Catalunya abans del 9 d’agost de 2009 per a la seva aprovació. Durant
l’últim trimestre s’ha enllestit la darrera fase dels treballs de nova aplicació
informàtica per elaborar aquests plans d’una manera més àgil i ràpida.
Implantació del nou sistema de declaració de dades d’instal·lacions
de tractament biològic de la FORM, a efectes estadístics i d’integració
amb el retorn del cànon
Enguany, les plantes de tractament biològic de FORM (compostatge/
digestió anaeròbia) i també les plantes de transvasament de FORM han
417
utilitzat una aplicació informàtica, mitjançant la plataforma SDR, per
efectuar les declaracions mensuals relatives a la gestió de la FORM. Aquest
sistema facilita efectuar la traçabilitat dels residus al llarg de tota la seva
gestió. Aquestes dades són, a la vegada, utilitzades tant per elaborar les
estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya, com per efectuar
–juntament amb les dades de caracteritzacions de la FORM- els càlculs
corresponents als retorns de cànon en concepte de recollida i tractament
de la FORM. Amb aquesta aplicació s’han simplificat totes aquestes
tramitacions, s’ha agilitzat la validació de les dades i s’ha guanyat en fiabilitat.
Convocatòria d’ajuts per impulsar el consum de matèries
recuperades i subproductes
A la convocatòria de l’any 2008 d’ajuts per impulsar el consum de
matèries recuperades i subproductes, es van presentar 23 projectes, dels
quals 19 van rebre subvencions per un import total de 410.355 €.
Valorització
Subproductes
El Centre Català del Reciclatge és l’encarregat de la recepció de les
sol·licituds de gestió del residu com a subproducte. L’any 2008 s’han
rebut 103 sol·licituds per a la gestió de residus com a subproductes. S’han
realitzat 94 informes tècnics i s’han notificat 68 resolucions positives i 9
resolucions negatives.
Per donar a conèixer la figura del subproducte, s’ha dut a terme la
Jornada sobre la gestió de residus com a subproductes el 24 d’abril de
2008, conjuntament amb el Consell de Cambres de Catalunya, així com
la publicació i distribució del Butlletí de la Borsa de subproductes de
Catalunya per promoure i potenciar la utilització d’eines com la Borsa de
Subproductes. Aquestes accions estan emmarcades dins el conveni de
col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya.
També han participat com a ponents en jornades sobre subproductes a la
Cambra de Comerç de Mallorca a Palma de Mallorca el 17 de novembre
de 2008, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (28/02/2008) i a
EUROSURFAS-EXPOQUIMIA (23/10/2008).
A finals de 2008 es va elaborar i enviar una enquesta per correu electrònic
entre els productors de residus sobre la figura del subproducte. Es van
rebre 1562 respostes a les enquestes enviades per correu electrònic (a
unes 6.500 adreces de productors), cosa que representa una participació
del 24 %. L’objectiu és conèixer la percepció de les empreses sobre els
subproductes.
D’altra banda, s’ha elaborat un document sobre l’afectació del reglament
REACH als residus i subproductes que es va difondre a la pàgina web de
l’ARC i del DMHA el mes de novembre de 2008.
Recerca de noves vies de valorització
Escòries
Durant el 2008 s’ha elaborat el projecte de decret per a la valorització
d’escòries de fabricació d’acer en forn d’arc elèctric. Des del Centre
418
Català del Reciclatge s’ha fet el seguiment d’aquesta normativa que es
preveu que es publiqui durant l’any 2009. Aquesta normativa amplia els
usos de les escòries com a material per a capa de rodament amb mescla
bituminosa o com a subbalast de vies fèrries, rebliment de l’interior de
caixons de formigó tancats, etc.
Es realitza el seguiment i control de les obligacions derivades de la
declaració d’una escòria com a valoritzable (analítiques periòdiques,
llistat d’emplaçaments d’aplicacions, renovació d’expedients, etc.) i es
fa la promoció dels usos de les escòries de foneria i incineradora RSU en
jornades, seminaris i en convenis amb l’Incasòl i la DG de carreteres.
S’han elaborat 4 informes específics per a usos de les escòries no
previstos a la normativa.
Sistemes integrats de gestió
Envasos
ECOEMBES
Durant el mes de maig de 2008 es va renovar l’autorització de la societat
ECOEMBES com a sistemes integrats de gestió d’envasos a Catalunya
per un període de cinc anys.
Pel que fa al nou conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de
Catalunya i Ecoembes pel període 2008-2013, durant el segon semestre
de l’any 2008 s’ha treballat per establir les noves condicions econòmiques
mitjançant negociacions entre totes les parts implicades (Agència de
Residus de Catalunya, EMSHTR, FMC, AMC i Ecoembes). Malgrat
aquestes negociacions, els ens locals adherits al conveni han seguit
facturant a Ecoembes la recollida i el tractament dels envasos lleugers i de
paper i cartró.
ECOVIDRIO
L’11de juliol de 2008 es va renovar l’autorització de la societat ECOVIDRIO
com a sistema integrat de gestió d’envasos a Catalunya.
Tanmateix, el 27 d’octubre de 2008 es va signar un nou conveni de
col·laboració entre la societat ECOVIDRIO i l’Agència de Residus de
Catalunya pels anys 2008-2013.
Aquest nou conveni presenta unes millores importants respecte de
l’anterior, tant en l’àmbit econòmic com tècnic, destacant l’impuls que se li
vol donar a la recollida selectiva del vidre d’origen comercial.
SIGFITO. Gestió d’envasos de productes fitosanitaris
Una vegada renovada, l’any anterior, l’autorització com a sistema integrat
de gestió d’envasos de productes fitosanitaris a Catalunya per al període
2007-2012, SIGFITO AGROENVASES,SL ha continuat incrementat les
quantitats d’envasos recollides, així com els centres d’agrupament.
La recollida selectiva d’envasos buits que han contingut productes
fitosanitaris, realitzada mitjançant el sistema integrat de gestió (SIG)
419
d’envasos, ha continuat creixent. Durant el 2008 es van recollir 243
tones d’envasos fitosanitaris a Catalunya, que representen un increment
respecte de l’any anterior de gairebé el 6%.
Durant l’any 2008 s’ha continuat amb el desplegament dels punts de
recollida d’envasos fitosanitaris a Catalunya amb la incorporació de més
de 20 centres d’agrupament, amb una xarxa total de més de 275 punts
operatius, principalment les cooperatives agràries i els indrets de venda de
productes fitosanitaris.
SIGRE. Sistema integrat de gestió i recollida d’envasos del sector
farmacèutic
La recollida de medicaments de procedència domèstica s’ha continuat
fent mitjançant el sistema integrat de gestió i recollida d’envasos del
sector farmacèutic (SIGRE), el qual es va iniciar l’any 2001. S’organitza
mitjançant contenidors ubicats a prop de 3.000 farmàcies i 600 centres
d’atenció primària.
Farmàcies col·laboradores a catalunya
DemarcacióNombre de farmàcies
Quantitat recollida
Barcelona
2.203
397.581
Girona
301
31.573
Lleida 189
26.547
Tarragona
31249.423
Total
3.005
505.124
Durant l’any 2008 s’han recollit 505.124 kg de medicaments, un increment
de l’11,6% respecte al 2006. La Fundació Humanitària Dr.Trueta, per la
seva banda, ha recollit un total de 104.115 kg, fet que implica un increment
del 5%.
Aproximadament el 29% de tots els medicaments recollits es reciclen,
bàsicament les fraccions de paper i cartró, el vidre, el plàstic i el metall.
Gestió de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)
A Catalunya, en el marc del Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre
aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus existeixen a
Catalunya 9 sistemes integrats de gestió, col·lectius, SIG, de RAEE i 3 de
SIG individuals autoritzats durant el 2008, corresponents a les empreses
Iluminación Disano, Braun Medical i Química Clínica Aplicada.
De les 39 sol·licituds tramitades durant l’any 2008, 3 empreses han estat
autoritzades, 11 empreses han desestimat la sol·licitud per implantar
un sistema individual de gestió i s’han adherit a un SIG, 4 empreses han
desestimat la sol·licitud en comprovar que no estan afectades pel RD
208/2005, i la resta, 18 empreses, continuen amb els tràmits d’autorització.
S’han enviat a les empreses que no compleixen amb les obligacions
estipulades al RD 208/2005 333 requeriments el 2007, i l’ARC ha iniciat un
total de 60 expedients sancionadors, dels quals 50 han estat resolts.
420
Des de l’ARC s’ha realitzat un seguiment continu de les tasques
realitzades per l’Oficina de Coordinació Logística (OFIRAEE) constituïda
pels SIG de RAEE autoritzats.
Fruit del conveni marc amb els fabricants d’aparells elèctrics i electrònics,
l’any 2008 s’ha impulsat la primera campanya de conscienciació
ciutadana sobre aquesta temàtica.
Per tal que els usuaris d’AEE rebin la informació necessària sobre com
poden contribuir a la reutilització i el reciclatge d’aquests aparells, i tal i
com estipula el conveni marc de col·laboració, l’any 2008 s’ha creat la
primera campanya publicitària de conscienciació ciutadana pel que fa a
la gestió de RAEE finançada íntegrament pels fabricants d’AEE, sempre
amb la supervisió i sota l’aprovació de l’ARC, la Federació Municipis
de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i l’EMSHTR. Aquesta
campanya ha constat de dues parts, una emesa la primavera de 2008 i
l’altra, l’hivern de 2008 i 2009.
Per vetllar pel funcionament correcte del servei de recollida i reciclatge
de RAEE a les deixalleries i la seva extensió a altres tipus de recollida
com són les de la distribució, l’ARC juntament amb els SIG de RAEE van
organitzar i participar activament en les jornades territorials de presentació
del Manual d’OFIRAEE. Es van realitzar cinc jornades territorials: Lleida
(22/01), Tarragona (23/01), Barcelona (24/01), Girona (25/01) i Amposta
(28/01) per presentar el Manual d’OFIRAEE, un manual d’ajuda als
ens locals i a les deixalleries sobre el funcionament de la plataforma
informàtica.
Gestió de pneumàtics fora d’ús (PFUS)
Durant l’any 2008 s’han autoritzat les dues entitats gestores dels sistemes
integrats de gestió (SIG) de PFU: SIGNUS ECOVALOR, SL i Tratamiento de
Neumáticos Usados, SL (TNU). Així mateix, s’ha realitzat un seguiment de
la implantació d’aquests sistemes i de les seves obligacions marcades al
RD 1619/2005.
Realització d’assessorament tècnic a gestors i altres actors (tallers,
particulars, deixalleries, administracions, etc.) sobre el funcionament del
sistema integrat i un seguiment de les incidències detectades.
Assistència com a experts al grup de treball a escala europea que està
treballant per a la creació d’un document d’especificacions tècniques per
al reciclatge dels PFU.
Seguiment de la incidència del mosquit tigre en els gestors de PFU i a les
deixalleries. Es va realitzar un enviament (23/07/2008) de l’escrit realitzat
conjuntament amb medi natural per aquest tema a totes les deixalleries,
desballestadors i gestors de pneumàtics fora d’ús de Catalunya. També
s’ha realitzat un article per a la revista RECUPERA i una reunió amb el
Departament de Salut per aquest tema.
S’ha assistit com a experts al grup de treball a escala europea que està
treballant per a la creació d’un document d’especificacions tècniques per
421
al reciclatge dels PFU. S’han dut a terme reunions a Roma (17 i 18 abril
2008) i Madrid (07/02/2008, 2/07/2008, i 1 i 2 setembre 2008).
S’ha realitzat el seguiment de la incidència del mosquit tigre en
els gestors de PFU i a les deixalleries. Es va realitzar un enviament
d’informació a totes les deixalleries, desballestadors i gestors de
pneumàtics fora d’ús de Catalunya amb la col·laboració amb altres
departaments de la Generalitat implicats. També s’ha realitzat un article
per a la revista RECUPERA.
Gestió d’olis industrials
El seguiment del procés d’autorització de les dues entitats gestores
dels sistemes integrats de gestió (SIG) per a la gestió dels olis usats
(SIGAUS i SIGPI). Així mateix, s’ha fet el seguiment de les obligacions
dels productors i/o SIG marcades al RD 679/2006 (informació a les
administracions, etc.) i l’assessorament tècnic a gestors i altres actors
implicats (usuaris, administracions, tallers, etc.).
Altres actuacions
Impuls d’accions de recollida selectiva singular. Convenis
S’ha signat un conveni de col·laboració amb Barcelona Serveis
Municipals, SA, Divisió Zoo per a la incorporació progressiva de criteris
de sostenibilitat en la gestió dels residus generats al Zoo de Barcelona.
L’import és de 36.000,00 €.
Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i
la Corporació catalana de mitjans audiovisuals per a la incorporació
progressiva de criteris de sostenibilitat en la gestió dels residus generats
en els centres d’activitat de la corporació.
Foment de l’ús de bolquers reutilitzables
Seguiment i suport a projectes, en especial, a la prova pilot de
l’EMSHTR, adreçat a la gent gran (residència Pare Batllori) i al projecte
de l’Ajuntament de St. Cugat del Vallès adreçat als nadons de les llars
d’infants del municipi.
Papereres per a la recollida de paper i cartró i envasos
S’ha continuat fomentant la recollida selectiva de paper i cartró a les
oficines i dependències d’empreses, escoles i altres entitats, mitjançant el
lliurament gratuït de papereres dissenyades amb aquest objectiu.
Respecte al 2007, s’ha donat un lleuger increment de la quantitat de
papereres lliurades que van ser 23.700 unitats respecte a les 20.000 de
l’any anterior. Val a dir que un 73% corresponen a papereres per a la
recollida de paper i un 27% per a la recollida d’envasos.
Gestió de vehicles fora d’ús (VFU)
Durant l’any 2008 s’han rebut, comptabilitzat i arxivat 96.267 certificats de
destrucció de vfu.
D’acord amb l’article 10 (informació a l’Administració) del RD 1383/2002,
s’ha realitzat la sol·licitud, recepció i tractament de les dades estadístiques
422
anuals a través de les 103 declaracions de vfu que ens han fet arribar els
gestors.
Convocatòria d’ajuts per implantar deixalleries i altres equipaments
per a la recollida selectiva i la valorització dels residus municipals.
Convocatòria d’ajuts per implantar deixalleries i altres equipaments per
a la recollida selectiva i la valorització dels residus municipals (resolució
MAH/3717/2007 de 20/11/07, DOGC 5029 - 14/12/2007).
Respecte a aquest ajut, s’han atorgat subvencions a 140 projectes.
L’import total el 2008 ha estat de 7.356.933,91 €, dels quals 1.856.933,91
€ són amb pressupostos de 2009.
La disposició final
La correcta disposició dels residus que han finalitzat la seva vida útil i
no poden ser retornats al cicle productiu és una garantia de preservació
de l’entorn. Els dipòsits controlats són una infraestructura necessària, ja
que els nivells de reciclatge i recuperació dels recursos que han assolit
les societats més desenvolupades encara no permeten desestimar
completament aquesta alternativa.
L’ARC, amb aquest objectiu estratègic com a referent, promou
infraestructures que compleixin tots els requisits de seguretat i de qualitat
ambiental, i també fa clausurar i restaurar els indrets que es veuen afectats
per l’abocament incontrolat de residus.
Ambientalització en dipòsits controlats
Tractament de lixiviats
Durant l’any 2008 la planta mòbil de l’Agència de Residus de Catalunya
ha tractat 5.270 m3 de lixiviats a les instal·lacions de dipòsits públics de
residus municipals segons la taula següent:
Dipòsit controlat de residus
Montferrer-Castellbó (Alt Urgell)
Bellver (Cerdanya)
Total
Volum de lixiviats tractat
1.465 m3
3.805 m3
5.270 m3
Reducció de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle
Durant l’any 2008 les unitats de combustió i/o aprofitament del biogàs
instal·lades en els dipòsits públics de residus municipals han permès
eliminar l’emissió de gas metà a l’atmosfera en més de 34,7 milions de m3
de biogàs que ha estat tractat prèviament.
Energies renovables en dipòsits controlats
Energia del biogàs:
En els dipòsits controlats públics hi ha instal·lats els motors següents per
a la generació d’energia elèctrica a partir de biogàs:
• En el dipòsit del Garraf: 12 grups de 1.000 kW
• En el dipòsit de Solius: 1 grup de 190 kW
• En el dipòsit de Pedret i Marzà: 1 grup de 626 kW
423
• En el dipòsit de Serrallarga: 1 microturbina de 30 kW en proves
• En el dipòsit de Bellver de Cerdanya: 1 microturbina de 30 kW
• En el dipòsit d’Oris: 2 microturbines de 30 kW
Durant l’any 2008 la generació total d’energia elèctrica a partir del biogàs en
dipòsits públics de residus municipals ha superat els 55,3 milions de kWh.
Energia eòlica:
es disposa d’un aerogenerador de 3 kW de potència en el dipòsit de
Bellver de Cerdanya i un altre aerogenerador de 400 W en el dipòsit
clausurat de l’Aldea restaurat com a parc ambiental.
Energia solar:
en el dipòsit de l’Aldea també hi ha un panell fotovoltaic de 780 W i 6
fanals solars autònoms de 26W/unitat. Altres dipòsits de residus com els
de Bellver de Cerdanya i les Borges Blanques també disposen de plaques
fotovoltaiques i/o fototèrmiques per a l’aprofitament de l’energia solar.
També s’han instal·lat plaques fotovoltaiques de 1.650 W de potència i
aerogeneradors de 400 W de potència a les deixalleries de l’Ametlla de
Mar i l’Ampolla.
Utilització de materials reciclats
Obres inaugurades amb la utilització de materials reciclats i dotació
d’energies renovables en les obres contractades per l’ARC.
1.S’ha inaugurat l’obra Clausura del dipòsit de l’Aldea, restauració com a
parc ambiental, amb els aspectes mediambientals següents a destacar:
• Equipament mòbil per a la recollida i gestió de residus municipals a la
comarca del Baix Ebre.
• Energies alternatives: Aerogenerador, panell fotovoltaic, fanals
fotovoltaics autònoms.
• Utilització de materials reciclats: Pneumàtic triturat en la capa
drenant, àrids reciclats procedents de RCD ceràmics en camins
sobre el dipòsit clausurat. Mobiliari urbà reciclat (bancs i papereres) i
passarel·la de fusta i plàstic reciclada.
2.S’ha inaugurat l’obra d’ampliació i millora del dipòsit de Clariana de
Cardener (Solsonès) amb:
• Utilització de materials reciclats: àrids reciclats de RCD en
l’esplanada del paviment de la nau.
• Barana de fusta tractada de la zona en el mirador i accessos a la
instal·lació.
3.S’estan preparant díptics per a la inauguració de l’obra acabada
d’ampliació i adequació del dipòsit de Puigpalter (Pla de l’Estany), on
s’ha utilitzat grava reciclada procedent de RCD en la capa drenant del
vas antic que s’ha segellat.
Clausura d’abocadors
L’any 2008 s’ha actuat en 92 municipis clausurant i netejant 244 punts
incontrolats d’abocament (abocadors municipals fora d’ús, abocadors
municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús i punts
d’abocament incontrolat).
424
Els municipis on s’ha actuat són: Alt Empordà (Cabanes, Figueres), Alta
Ribagorça (Pont de Suert, Vall de Boí), Bages (Mura, Súria), Baix Camp
(Mont-roig del Camp), Baix Ebre (Aldea, Ametlla de Mar), Baix Empordà (la
Bisbal de l’Empordà), Baix Llobregat (Corbera de Llobregat, Gavà, Molins de
Rei, Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant
Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans),
Conca de Barberà (Conesa, les Piles, Montblanc, Santa Coloma de Queralt,
Savallà del Comtat, Vilaverd, Vimbodí i Poblet), Garraf (Sant Pere de
Ribes), Gironès (Girona), Maresme (Arenys de Mar, Canet de Mar, Tordera),
Noguera (Foradada), Osona (les Masies de Voltregà, Roda de Ter), Pallars
Jussà (Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Talarn, Sarroca
de Bellera), Pallars Sobirà (Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Guingueta d’Àneu,
Rialp, Soriguera, Sort, Farrera, Tírvia, Vall de Cardós), Priorat (Bellmunt del
Priorat, Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, la
Figuera, els Guiamets, Gratallops, el Lloar, Marçà, Margalef, Masroig, Molar,
Morera de Montsant, Pradell de la Teixeta, Poboleda, Torre de Fontaubella,
Torroja de Priorat), Ribera d’Ebre (Garcia), Segarra (Biosca, Cervera, Estaràs,
Montoliu de Segarra, Plans de Sió, Ribera d’Ondara, Sant Guim de la Plana,
Torrefeta i Florejacs), Segrià (Puigverd de Lleida), Selva (Santa Coloma de
Farners), Solsonès (Sant Llorenç de Morunys), Terra Alta (Prat de Comte),
Vallès Occidental (Castellar del Vallès, Montcada i Reixac -1 i 2-, Polinyà,
Sabadell, Terrassa), Val d’Aran (Bausèn, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran,
Vielha i Mijaran).
D’altra banda, mitjançant una subvenció dinerària s’ha dut a terme la
clausura del dipòsit controlat de residus municipals de Beuda (Garrotxa) i
l’adequació del dipòsit controlat de la Granadella (Garrigues).
Convocatòria de subvencions
Convocatòria de subvencions 2008 per a la clausura total o parcial de
dipòsits controlats per a residus municipals de titularitat pública i de
punts d’abocament incontrolat de residus de la construcció (resolució
MAH//3709/2007)
Durant l’any 2008 s’han atorgat 4.060.923,32 € per a la clausura total
o parcial de dipòsits controlats per a residus municipals de titularitat
pública i de punts d’abocament incontrolat de residus de la construcció
corresponents als municipis de: Bràfim (Alt Camp), Figuerola del Camp
(Alt Camp), Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), Cabanes (Alt
Empordà), Figueres (Alt Empordà), Pedret i Marzà (Alt Empordà), Peralada
(Alt Empordà), Portbou (Alt Empordà), Piera (Anoia), Castellbell i el Vilar
(Bages), Manresa (Bages), Reus (Baix Camp), Aldea (Baix Ebre), Santa
Cristina d’Aro (Baix Empordà), Castellví de Rosanes (Baix Llobregat),
Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Gavà-Begues (EMSHTR), Badalona
(EMSHTR), CC Solsonès (Solsonès), Castelló de Farfanya (Noguera), CC
Noguera (Noguera), Roda de Ter (Osona), Vilanova de Sau (Osona), CC
Pallars Sobirà (Pallars Sobirà), Lladorre (Pallars Sobirà), CGRM Ribera
d’Ebre, Priorat i Terra Alta, CC Segrià (Segrià), Corbins (Segrià), Llardecans
(Segrià), Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), Alguaire (Segrià), CC
Terra Alta (Terra Alta), Gandesa (Terra Alta), CG d’Aran (Val Aran), Vielha i
Mijaran (Val Aran), Sabadell (Vallès Occidental), Cardedeu (Vallès Oriental) i
Vallgorguina (Vallès Oriental).
425
Les actuacions objecte d’aquestes resolucions es poden realitzar durant
els anys 2008, 2009 i 2010.
El cànon sobre la deposició controlada de residus municipals
En termes de gestió s’ha de destacar l’aplicació del cànon sobre la
deposició controlada de residus municipals. Es tracta d’un impost
ecològic que s’aplica als residus que, d’acord amb la legislació específica
vigent, tenen la consideració de municipals i són destinats a dipòsits
controlats.
El cànon va ser creat per la Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament
de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la
deposició de residus, i va entrar en vigor l’1 de gener de 2004. Està fixat en
10 € per tona de residu destinada a dipòsit controlat.
Els subjectes passius, en concepte de contribuents, són els ens locals
titulars del servei de gestió de residus municipals i, si s’escau, els que
tinguin la competència delegada, d’acord amb la legislació de règim
local, amb independència de quina sigui la modalitat de gestió del servei.
Els productors dels residus municipals que no són objecte del servei
municipal de recollida també tenen la consideració de contribuents.
Els subjectes passius substituts són els titulars de les instal·lacions
de deposició de residus i estan obligats a presentar autoliquidacions
trimestrals.
La recaptació
La recaptació acumulada del cànon corresponent a l’any 2008 ha estat de
29.365.310 euros.
La gestió del retorn
Destinació del fons: els recursos provinents de la recaptació del cànon
s’apliquen al Fons de Gestió de Residus. La Junta de Govern del Fons
acorda els criteris que determinen la distribució dels imports recaptats,
d’acord amb el que estableix la Llei:
• El 50%, com a mínim, s’ha d’aplicar al tractament de la fracció orgànica
recollida selectivament.
• La resta s’ha d’aplicar a la recollida selectiva de matèria orgànica, a
la valorització d’altres tipus de materials i a tractaments que redueixin
la quantitat o millorin la qualitat del rebuig destinat a dipòsit controlat.
També cal promoure campanyes de sensibilització i d’educació
ambiental i divulgació.
Els beneficiaris: són els ens locals tant municipals com supramunicipals,
altres entitats competents i consorcis constituïts per prestar serveis i
per dur a terme inversions destinades a la gestió de residus municipals.
Aquests s’han de donar d’alta en un registre que actualment consta de
234 beneficiaris.
La Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus ha aprovat el 2008 el
pagament del retorn del cànon 2007, per un import total de 32.278.061
euros.
426
Instal·lacions en funcionament i en construcció per a la gestió de residus municipals a Catalunya.
Situació 31.12.2008
427
Residus industrials
PROGRIC 2007-2012
Durant el 2008 el PROGRIC va entrar en la fase d’informació pública
del programa i dels informes de sostenibilitat (ISA). Una vegada feta la
La resolució de data 19 de juny de 2008 de la Direcció General de
Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i
Habitatge expressava la conformitat a la memòria ambiental del PROGRIC
2007-2012 si bé imposa uns paràmetres de seguiment anuals addicional
relacionats amb el consum energètic i l’aigua consumida dels gestors de
residus.
S’ha fet una proposta específica de la Declaració de residus industrials
2008 per als gestors de residus que permetent discriminar l’entrada de
matèries i residus amb llur codificació i alhora la integració dels nous
paràmetres de consum energètic i d’aigua per donar compliment a la
Memòria ambiental del PROGRIC 2007-2012.
S’ha iniciat juntament amb la Direcció General de Qualitat Ambiental una
sèrie d’iniciatives per a la realització de proves per estudiar la viabilitat de
la valorització energètica de residus en cementeres, i així contribuir més a
donar compliment a la jerarquia de les vies de gestió, que tenen aquesta
gestió per sobre la disposició del rebuig.
Els serveis públics de l’ARC
La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, declarava
servei públic el tractament de diversos tipus de residus. Per donar-ne
compliment, l’ARC va promoure les instal·lacions corresponents per al
tractament d’aquests residus.
El 12 de febrer de 2008 es va publicar al BOE el Reial decret 106/2008, d’1
de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus.
Amb aquest Reial decret, juntament amb el Reial decret 679/2006, que
regula la gestió dels olis industrials usats i el Reial decret 208/2005, sobre
aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus, tots els residus
que es tracten als serveis públics de valorització ja disposen de normativa
específica que estableix les responsabilitats dels productors.
Centre de tractament i reciclatge de frigorífics– el Pont de Vilomara i
Rocafort
(explotador: FCC, Ámbito)
Al Centre s’extreuen els gasos expansors i refrigerantsclorofluorocarbonis (CFC), hidroclorofluorocarbonis (HCFC) i
hidrocarburs (HC) que contenen les neveres i els equips d’aire
condicionat i, per tant, s’eviten els efectes destructors de la capa d’ozó,
i la contribució a l’escalfament global, que tindrien si s’alliberessin
incontroladament. Durant el 2008 s’han tractat 85.821 unitats de
frigorífics i congeladors i prop de 1.522 equips d’aire condicionat.
L’assumpció de les seves obligacions dels SIG, agrupacions de
fabricants de frigorífics creades per donar compliment al Reial decret
428
208/2005, ha comportat alguns desajusts que s’han traduït en una
disminució en les entrades d’unitats al Centre respecte de l’any anterior.
Centre de tractament de piles i làmpades fluorescents– el Pont de
Vilomara i Rocafort
(explotador: PILAGEST, SL)
Pel que fa a les làmpades, residus elèctrics i electrònics inclosos al Reial
decret 208/2005, durant el 2008 s’ha modificat el contracte de concessió
d’aquest servei públic per adaptar-lo a les noves condicions establertes al
Reial decret, que va entrar en vigor el 26 de setembre de 2008.
Pel que fa a les piles, el Reial decret 106/2008, publicat el 12 de febrer
de 2008, estableix, entre altres, les obligacions dels fabricants de piles
en la seva gestió quan aquestes esdevenen residus. Al Centre es tracten
les piles i làmpades de descàrrega recollides selectivament i s’evita la
dispersió incontrolada dels metalls que contenen. Durant el 2008, s’han
tractat 643 t de làmpades, un 8,5% menys que l’any anterior. Aquesta
disminució s’explica per l’entrada en funcionament o ampliacions de
plantes similars a altres comunitats autònomes, que han començat a
tractar part de les làmpades de fora de Catalunya que en anys anteriors es
tractaven al Centre del Pont de Vilomara.
Pel que fa a les piles, durant el 2008 se n’han tractat 676 t, quantitat que
representa un increment del 7% respecte de les entrades de l’any anterior.
Planta de regeneració d’olis minerals– Alcover
(explotador: Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA)
Amb l’objectiu de donar compliment a les obligacions derivades del
Reial decret 679/2006, els fabricants i distribuïdors d’olis minerals s’han
agrupat en dos sistemes integrats de gestió i han mantingut converses
amb l’ARC i l’explotador de la planta per arribar a acords sobre com ferse càrrec del sistema de gestió implantat per aquests residus i del seu
cost.
Durant el 2008, a la planta de regeneració d’olis minerals d’Alcover s’han
tractat 36.002 t d’olis minerals, quantitat pràcticament igual a la tractada el
2007.
Servei públic de gestió de residus especials incinerables
(explotador: Gestió de Residus Especials de Catalunya, SA (GRECAT)).
Durant l’any 2008 s’han gestionat 76.206 t de residus especials
incinerables, de les quals 42.839 t han estat tractades a la planta
d’incineració de Constantí. Igualment, es van destinar a valorització
energètica 7.479 t de residus.
L’avaluació tècnica de projectes d’acord amb la Llei 3/1998
L’ARC participa en l’avaluació conjunta d’aquestes activitats des del
vector residus.
Durant l’any 2008 s’han fet un total de 3.044 informes de projectes,
avaluacions ambientals, adequacions, canvis no substancials i controls,
583 informes corresponen a gestors de residus.
429
Seguiment dels productors, gestors i transportistes de residus industrials
La Declaració de Residus Industrials de Catalunya. DARI
El nombre de declaracions de residus industrials de 2008 (demanades
l’any 2009) ha estat de 22.659.
Tipus de declaració
Simplificades Ordinàries Total empreses
9.940
12.719
A les 6251 empreses que van fer declaració simplificada l’any 2007 se’ls
ha enviat la declaració 2008 en paper elaborada partint de les dades de
2007.
Quant als resultats de la Declaració de Residus Industrials 2007, els
residus declarats per grups d’activitat han estat:
• Indústries: 5.427.290 t
• Depuradores: 566.870 t
L’ARC té habilitada una eina telemàtica des de la qual es pot gestionar
la documentació relacionada amb la gestió de residus. Mitjançant
aquest recurs es tramiten més del 50% dels fulls de seguiment, fitxes
d’acceptació, declaracions de residus industrials DARI i informes
preliminars de situació.
Els fulls de seguiment
El Full de Seguiment (FS) és el document que ha d’acompanyar cada
transport individual de residus al llarg del seu recorregut. Durant el 2008
s’han subministrat 643.384.
Les fitxes d’acceptació
La Fitxa d’Acceptació (FA) és l’acord normalitzat que, per a cada tipus
de residus, s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor d’aquest i
l’empresa gestora escollida. Durant el 2008 s’han validat 4.225 fitxes, 50%
de les quals s’han tramitat via SDR.
Actualització de l’inventari de PCB
D’acord amb el Reial decret 1378/1999, modificat posteriorment pel
Reial decret 228/2006, s’han actualitzat les dades de l’inventari de
PCB (policlorobifenils) de Catalunya a partir de les declaracions anuals
subministrades pels posseïdors d’aparells amb PCB. Actualment, en
l’inventari, hi consten 282 empreses posseïdores d’equips amb PCB
actius. Pel que fa als equips, hi apareixen 2837 unitats actives d’un total
de 12162 aparells inventariats. L’objectiu del Reial decret és arribar a l’any
2010 amb un 100% d’aparells amb PCB descontaminats.
430
Evolució aparells inventariats
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
Equips inventariats
Equips actius
0
2005
Equips inventariats
Equips actius
2006
2007
2008
9.056
10.962
12.017
12.162
2.168 2.909 2.975 2.837
Actuacions de minimització de residus industrials
Els estudis de minimització
D’acord amb el Reial decret 952/1997, de 20 de juny, els productors
de residus tòxics i perillosos estan obligats a presentar un estudi per
minimitzar aquests residus a partir dels quatre anys de l’entrada en vigor
del Reial decret, i posteriorment renovar-lo amb la mateixa periodicitat. De
conformitat amb el que preveu el Reial decret, les empreses productores
de residus especials han de tornar a presentar l’estudi en el termini de
quatre anys, amb el resultat de les mesures implantades d’acord amb el
primer estudi.
Durant l’any 2008 s’han seguit reclamant estudis de minimització a entitats
obligades a presentar-lo, i han estat introduïts i avaluats els estudis
presentats. Actualment, consta un total de 4189 estudis de minimització
vigents.
Durant el 2008 s’ha posat en funcionament un programa d’ajuda per fer
els estudis de minimització. Aquesta eina farà la tramitació d’aquesta
documentació molt més àgil.
Convocatòria d’ajuts per a la minimització
A la convocatòria de l’any 2008 d’ajuts per executar projectes de
minimització de residus industrials, s’han presentat 181 projectes dels
quals s’ha resolt l’atorgament de subvencions a 128 per un import total de
5.651,168 €. Aquesta xifra representa un estalvi en la generació de 13.600
t/any de residus perillosos i 38.227 t/any de residus no perillosos.
Autorització de transport de residus
El transport transfronterer
L’ARC és l’autoritat competent d’importació/exportació de residus entre
Catalunya i la resta de països de la Unió Europea. L’any 2008 s’han
autoritzat 109 expedients transfronterers de residus d’exportació a
diferents països comunitaris i 29 expedients transfronterers de residus
d’importació. D’aquests 29 expedients, i en el marc de l’encàrrec de
gestió fet a l’ARC referent al Principat d’Andorra, s’han autoritzat 22
expedients.
431
Trasllat de residus perillosos entre comunitats autònomes
Durant l’any 2008 s’han revistat 3.323 notificacions de trasllat de
residus perillosos entre comunitats autònomes, 1.413 d’importació i
1.910 d’exportació. D’aquestes últimes (exportació), se n’han denegat
onze.
Sol·licituds de residus valoritzables energèticament
Durant l’any 2008, s’han presentat dues sol·licituds per declarar residus
com a valoritzables energèticament. Després de fer una valoració tècnica
han estat acceptades les dues peticions.
432
Instal·lacions en funcionament i en proves per a la gestió de residus municipals a Catalunya.
Situació 31.12.2008
433
Residus de la construcció
El PROGROC 2007-2012 defineix el desplegament de les infraestructures
de gestió, especialment pel que fa a les plantes de valorització de runes,
potencia el reciclatge de materials i la reutilització de terres i introdueix
l’exigència de la gestió ambiental i de qualitat en origen a l’obra, amb la
promoció de la segregació d’aquests residus, així com amb la millora del
control per a la gestió adequada.
Durant el 2008 el PROGRIC va entrar en la fase d’informació pública
del programa i dels informes de sostenibilitat (ISA). Una vegada feta la
Instal·lacions de gestió de residus de la construcció
Durant l’any 2008 l’Agència de Residus de Catalunya ha informat
favorablement els dipòsits controlats següents: Montmaneu (Anoia),
Palafolls (Maresme), Manlleu (Osona), Seva (Osona), Porqueres (Pla de
l’Estany), Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), Puiggròs (Garrigues),
Castell de Mur (Pallars Jussà), el Montmell (Baix Penedès) i Gandesa (Terra
Alta).
Quant a les plantes de reciclatge de runes, s’han informat favorablement
les plantes de Jorba (Anoia), Montmeló (Vallès Oriental), Manlleu (Osona),
Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Fonollosa (Bages), Campllong
(Gironès), Tossa de Mar (Selva), Sant Ferriol (Garrotxa) i Valls (Alt Camp).
Pel que fa a plantes de selecció i transferència de runes s’han informat
favorablement les següents: Tordera (Maresme), Cerdanyola del Vallès
(Vallès Occidental), Òdena (Anoia), Piera (Anoia), Igualada (Anoia),
Guissona (Urgell) i Deltebre (Baix Ebre).
A més, durant l’any 2008 ha estat inscrit en el Registre General de Gestors
de Residus de Catalunya el dipòsit controlat de Subirats (Alt Penedès). I
d’altra banda, les plantes de reciclatge de Calldetenes (Osona), Regencós
(Baix Empordà), Agramunt (Urgell) i Ulldecona (Montsià), i la planta de
selecció i transferència de Castellbisbal (EMSHTR).
El desplegament d’instal·lacions au

2008 - Gencat.cat

Transcrição

Documentos relacionados

Dossier Mà de mestre

actividad 4, tema 1. el juego del sabio. tablero y tarjetas juego

Informació pública de l`alternativa tècnica del programa d`actuació

ARÈA DE SERVEIS CENTRALS Recursos Humans MC

T`ajudem a elaborar un pla per a la jubilació

Arxiu

El Cinema Cru

Part 5 - Societat Catalana de Pediatria

Mes Informació - Federació Catalana de Caça Territorial de Barcelona

Itineraris pel Pla de Mallorca

Curriculum F.Blázquez. AC Hotels

prospectiva del sector de las confecciones en bucaramanga y su

Programa detallado - Sociedade Portuguesa de Acústica

perlas y cuevas - Biblioteca Digital de les Illes Balears

memòria del curs 2011-2012 acadèmia de ciències mèdiques i de