infoCatalonia
Transcrição
infoCatalonia
Ano IX– Nº 67 Setembro 2011 • História sobre a Data Nacional da Catalunha (pág. 2 a 10) • Història sobre la Diada Nacional de Catalunha (pàg. 2 a 10) Cursos de catalão Cursos de català Com certificado oficial Amb certificat oficial www.catalonia.com.br www.catalonia.com.br Informações: [email protected] Informacions: [email protected] Noticias: da “Associação Cultural Catalonia” e outras Noticies: de l’“Associação Cultural Catalonia” i d’altres (pág.11-12) (pág.11-12) Nossos endereços para contato: Para contatar conosco podem utilizar-se dos seguintes endereços: [email protected] - para assuntos de caráter geral, [email protected] – para perguntas sobre temas culturais, [email protected] – quando relacionado com o curso de catalão, e o [email protected] – se relacionado com os eventos gastronômicos. Ou ainda mediante o telefone (11) 5549-3840. Diada Nacional de Catalunya La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. Data Nacional da Catalunha A Data Nacional de Catalunha é um símbolo nacional de acordo com o artigo 8.1 do Estatuto de Autonomia. L'Onze de Setembre, Diada Em Onze de Setembro, Nacional de Catalunya, Data Nacional de Catalues commemora la nha, comemora-se a resisresistència de la ciutat de tência da cidade de BarceBarcelona després de 14 lona após 14 meses de símesos de setge en 1714 tio em 1714 frente ao dudavant el duc de Berwick que de Berwick no decorrer durant la Guerra de da Guerra de Sucessão na Successió en la que els Borbó (Felip qual os Bourbon (Felipe V) e os V) i els Àustries (amb l'Arxiduc Áustria (com o Arquiduque Carlos) Carles) varen lluitar per tota Europa lutaram por toda Europa pela coroa per la corona d'Espanya, on va da Espanha. O conflito teve caracadquirir caràcter de guerra civil ja terísticas de guerra civil já que os que els partidaris d'ambdós partidários de ambos candidatos candidats estaven repartits per tot el estavam repartidos por todo o terterritori, ritório, conconcentrantcentrando-se se els filipistes os “filipistas” a la part de la na parte da Corona de Coroa de CasCastella tela (Castela, (Castella, Andaluzia e Andalusia i noroeste da nord-oest de península), e la península), i os els “austriacistas” Quadre de N'Antoni Estruch i Bros (1872 -1957) austriacistes a na Coroa de la Corona d'Aragó (Regne d'Aragó, Aragão (Reino de Aragão, PrincipaPrincipat de Catalunya, Regne de do de Catalunha, Reino de Valencia València i Regne de Mallorca). Amb e Reino de Mallorca). Com a vitória la victòria de Felip V, s'implantà un de Felipe V, implantou-se um sistesistema polític uniforme a gairebé ma político uniforme em praticatots els seus dominis, que a partir mente todos os seus domínios, que a partir daquele més de la Corona de Castella, la d'Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d'autogovern abans respectades per la Casa d'Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se'n va escapar temporalment). Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. momento compreenderam, além da Coroa de Castela, a de Aragão. Revogaram-se os privilégios nobiliários, os Foros locais e as instituições de autogoverno antes respeitadas pela Casa de Áustria em todos os reinos declarados “austricistas” (Menorca, nestes momentos sob domínio inglês, escapou temporariamente). É por isso que, em 11 de setembro também são lembradas a abolição das instituições e das liberdades civis catalãs. El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre". O Parlamento da Catalunha, no ano 1980, declarou institucionalmente a data como Festa Nacional da Catalunha. O artigo 8.1 do Estatuto da Autonomia de 2006 declara: "Catalunha, definida como uma nacionalidade no artigo 1, tem como seus símbolos nacionais a bandeira, a festa e o hino". O artigo 8.3 estabelece: "A festa da Catalunha é a Data de Onze de Setembro". Inicialmente, a celebraD'antuvi, la celebració ção consistia numa oraconsistia en una ção fúnebre, pelos patriooració fúnebre pels tas vitimas dos fatos de patriotes caiguts de 1714, na paróquia de Vista general del Fossar de les 1714 a la parròquia Santa Maria do Mar, perde Santa Maria del Mar, to do “Fossar de les Morea tocar del Fossar de les res”. Em 1886 foi proibida Moreres. El 1886 fou a cerimônia que tinha que prohibida la cerimònia ser celebrada pelo cônego que havia de celebrar el da catedral de Vic, Jaume canonge de la seu de Collell, pois previa-se que Vic, Jaume Collell, poderia converter-se perquè es preveia que es num manifestação catalapodia convertir en un nista. Apesar de ter sido míting catalanista. Tot i muito criticado pelos caque l'acte fou criticat talanistas republicanos JOSEP MORAGUES pels catalanistes por seu caráter religioso, republicans pel seu caràcter considera-se a primeira comemorareligiós, hom el considera la ção da queda de Barcelona e dos lutadores que morreram defendendo llibertats catalanes amb un contingut que superava l'àmbit estrictament cultural o històric. El 1888, coincidint amb la inauguració de l'Exposició Universal, s'installà el Monument a Rafael Casanova, que es convertiria en el punt de referència dels actes reivindicatius. El 1892 es recuperà la idea d'acte de record als caiguts, però aquesta vegada amb més denúncia dels atacs del centralisme. as liberdades catalãs num contexto que superava o âmbito estritamente cultural ou histórico. Em 1888, coincidindo com a inauguração da Exposição Universal, instalou-se o Monumento a Rafael Casanova, que passaria a ser o ponto de encontro dos atos reivindicativos. Em 1892 recuperou-se a idéia de recordação dos mortos na guerra, porém nesta oportunidade, com mais denúncia dos ataques RAFAEL CASANOVA do centralismo. L'any 1894, a més dels oficis religiosos, es van fer les primeres ofrenes florals al monument. Això provocà que les autoritats seguissin de prop les activitats i el 1896 fou segrestat el número especial que el periòdic Lo Regionalista dedicava a la diada. La primera manifestació veritablement reivindicativa davant el monument a Rafael Casanova es produí el 1901, convocada per Lluís Marsans i Sola i les associacions Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo Renaixement, Los Montanyenchs, La Falç i Lo Tràngul. Després de fer l'ofrena d'una corona de flors, es produïren enfrontaments amb la policia, amb 30 detinguts (entre ells, el futur escriptor Josep Maria Folch i Torres). Altres dos No ano 1894, além dos ofícios religiosos, foram feitas as primeiras oferendas florais no monumento. O fato provocou que as autoridades acompanhassem de perto as atividades e em 1896 foi aprendido o número especial que o periódico “Lo Regionalista” dedicava à Data. A primeira manifestação verdadeiramente reivindicativa frente ao monumento a Rafael Casanova teve lugar em 1901, convocada por Lluís Marsans i Sola e as associações “Catalunya i Avant”, “Lo Sometent”, “Lo Renaixement”, “Los Montanyenchs”, “La Falç i Lo Tràngul”. Após efetuar a oferenda de uma coroa de flores, houve confronto com a policia, com 30 detidos (entre eles, o futuro escritor Josep Maria Folch i Torres). outros dois detidos daquele dia, Lluís Manau i Josep Soronelles, fundariam detinguts d'aquell dia, Lluís Manau i Josep Soronelles, fundarien La Reixa, societat d'ajut als presos catalanistes i que s'adherí a la Unió Catalanista. El dia 15, el president de la Unió, Manuel Folguera i Duran, convocà una manifestació de protesta per les detencions que aplegà unes 12.000 persones. En la diada del 1905 s'incorporaren a la comissió organitzadora de la diada el CADCI i la Lliga Regionalista, i cridaren a portar ofrenes florals i a endolar els balcons. El Govern Civil ho va prohibir i va posar fortes multes als organitzadors, alhora que es van fer alguns atemptats contra les seus de diferents publicacions catalanistes i populars. A les protestes populars el govern espanyol va respondre amb la Llei de jurisdiccions en defensa de l'honor de l'exèrcit i de la unitat de la pàtria. Les celebracions dels anys posteriors van estar marcades per la dretanització de la Lliga Regionalista i el seu enfrontament amb els sectors més radicals, cosa que provocà el rebuig de la celebració entre republicans i socialistes. Enric Prat de la Riba es mostrava contrari a la celebració pel seu contingut romàntic i intransigent, mentre que Lluís Marsans i Sola n'afirmà la necessitat com a afirmació de la lluita per la llibertat. En les diades de 1912 i 1913, l'Ajuntament de Barcelona, dominat pels “La Reixa”, sociedade de ajuda aos presos catalanistas e que uniu-se à “Unió Catalanista”. No dia 15, o presidente da Unió, Manuel Folguera i Duran, convocou uma manifestação de protesto pelas detenções que reuniu cerca de 12.000 pessoas. Na Data de 1905 incorporaram-se à comissão organizadora da data o CADCI e a Liga Regionalista, que convocaram a que levassem oferendas florais e a colocar o luto nas sacadas. O Governo Civil proibiu o ato e impôs fortes multas aos organizadores, ao mesmo tempo em que foram efetuados alguns atentados contra as sedes de diversas publicações catalanistas e populares. O governo espanhol respondeu aos protestos populares com a Lei de jurisdições em defesa da honra do exército e da unidade da pátria. As celebrações dos anos posteriores foram marcadas pela virada à direita da Liga Regionalista e o seu confronto com os setores mais radicais, o que provocou o desprezo da celebração por parte dos republicanos e socialistas. Enric Prat de la Riba mostrava-se contrário à celebração pelo seu conteúdo romântico e intransigente, enquanto que Lluís Marsans i Sola afirmava sua necessidade como afirmação da luta pela liberdade. Nas comemorações de 1912 e 1913, a Prefeitura de Barcelona, dominada pelos lerrouxistas, rejeitou fazer una oferenda floral no monumento lerrouxistes, rebutjà fer una ofrena floral al monument de Rafael Casanova. El 1913 es van començar a fer les primeres ofrenes al Fossar de les Moreres per part del Casal Nacionalista Martinenc. El 1916 es produïren més incidents que acabaren amb tres detencions. Les celebracions del 1917 al 1920 van estar marcades per la vaga general de 1917, l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga de la Canadenca, i pel paper de la Lliga Regionalista en tots aquests moviments. La diada de 1923 fou una gran celebració de masses, amb més d'un miler d'ofrenes florals, actes arreu del Principat de Catalunya i una certa participació institucional. Però les manifestacions provocaren 17 ferits, cinc policies i dotze manifestants, i diverses detencions. El president de la Mancomunitat de Catalunya expressà en persona la seva queixa al governador civil. Però el cop d'estat que instaurà la dictadura de Miguel Primo de Rivera va suprimir novament la celebració durant set anys. L’ Institucionalització durant l'autonomia republicana (19311939) La caiguda de la dictadura i la proclamació de la Segona República Espanyola van acabar amb la prohibició de la celebració. La diada de 1931 fou marcada pel plebiscit de Rafael Casanova. Em 1913 iniciaram-se as primeiras oferendas no “Fossar de les Moreres” por iniciativa do “Casal Nacionalista Martinenc”. Em 1916 houve mais incidentes que finalizaram com três detenções. As celebrações de 1917 até 1920 foram marcadas pela greve geral de 1917, a Assembléia de Parlamentares e a greve da “Canadenca”, e pelo papel da Liga Regionalista nesses movimentos. A Data de 1923 foi uma grande celebração de massas, com mais de um milhar de oferendas florais, atos por todo o Principado de Catalunha e uma certa participação institucional. Mas as manifestações provocaram 17 feridos, cinco policiais e doze manifestantes, e varias detenções. O presidente da “Mancomunitat de Catalunya” externou pessoalmente seu descontentamento ao governador civil. Mas, o golpe de estado que instaurou a ditadura de Miguel Primo de Rivera, suprimiu, novamente, a celebração por sete anos. A Institucionalização ao longo da autonomia republicana (1931-1939) A queda da ditadura e a proclamação da Segunda República Espanhola terminaram com a proibição da celebração. A Data de 1931 foi marcada pelo plebiscito pelo Estatuto de Núria, e a de 1932 pela aprovação do estatuto (dois dias antes da Data). Houve a adesão de um milhar un miler d'ajuntaments catalans i la participació popular fou nombrosa. La de 1934 fou marcada pels conflictes generats per la Llei de Contractes de Conreu, i pels posteriors fets del sis d'octubre. A la celebració de 1935, els representants municipals de la Lliga Catalana foren rebuts amb hostilitat quan portaven la seva ofrena a Rafael Casanova, i els aldarulls amb la policia se saldaren amb setze detinguts. Malgrat el desplegament policial i les prohibicions, una multitud reclamà la recuperació de les llibertats, l'autonomia i l'amnistia pels membres del govern empresonat. Les celebracions de 1936, 1937 i 1938, enmig de la guerra civil espanyola, es van caracteritzar pel seu significat antifeixista, fins i tot en la diada de 1937 hi va participar el sindicat anarquista CNT. Sota el franquisme (1939-1975) Durant la dictadura franquista la celebració fou novament prohibida, i fou relegada a l'àmbit familiar i particular, però es continuà celebrant de manera clandestina. El monument a Rafael Casanova fou retirat. Des del 1940 el Front Nacional de Catalunya aprofitava la diada per a cometre algunes accions propagandístiques: llançament d'octavetes, penjament de senyeres, etc. En la diada de 1946 el jove del FNC Josep Corbella fou mort a trets per la policia mentre enganxava pasquins. A partir del 1947, però, la davallada del FNC per l'empresonament de la majoria dels seus membres va fer decaure la celebració. No fou fins el 1964 quan es va reunir una comissió per a celebrar l'onze de setembre (Comitè de de prefeituras catalãs e a participação popular foi numerosa . A de 1934 foi marcada pelos conflitos criados pela “Llei de Contractes de Conreu” (Lei de Contratos de Cultivo), e pelos fatos posteriores ao 6 de outubro. Na celebração de 1935, os representantes municipais da Liga Catalã foram recebidos com hostilidade quando levavam sua oferenda a Rafael Casanova, e os enfrentamentos com a policia resultaram num saldo de dezesseis detidos. Apesar da presença policial e das proibições, uma multidão reclamou a recuperação das liberdades, a autonomia e a anistia pelos membros do governo aprisionados. As celebrações de 1936, 1937 i 1938, durante a guerra civil espanhola, caracterizaramse pelo seu significado anti-fascista, na Data de 1937 participou até mesmo o sindicato anarquista CNT. Sob o franquismo (1939-1975) Durante a ditadura franquista a celebração foi novamente proibida, e relegada ao âmbito familiar e particular, mas assim mesmo se deu continuidade à sua celebração de forma clandestina. O monumento a Rafael Casanova foi retirado. Desde 1940 o “Front Nacional de Catalunya” utilizava-se da data para a realização de atividades propagandísticas: repartindo folhetos, pendurando “senyeres” (bandeira nacional), etc. Na festividade de 1946 o jovem do FNC Josep Corbella foi fuzilado pela polícia quando colava cartazes. A partir de 1947, contudo, a queda do FNC pelo aprisionamento da maioria de seus membros ocasionou o declínio da celebração. Somente em 1964 foi que reuniubració franquista dels “25 años de paz”, composta per Joan Reventós, se uma comissão para celebrar o onze de setembro (Comitè de l'OnJosep Benet, Jordi Carbonell, Joan ze de Setembre), aproveitando-se Colomines, Heribert Barrera, Joan o 250º aniversário e coinciCornudella, Joan dindo com a celebração franBallester i Santiago quista dos 25 anos de paz, Albertí. Es van imprimir composta por Joan Reventós, octavetes i es van Josep Benet, Jordi Carbonell, aplegar unes 3.000 Joan Colomines, Heribert Barpersones a Barcelona. A rera, Joan Cornudella, Joan Sabadell es penjà una Ballester e Santiago Albertí. senyera al “Monument a Imprimiram-se volantes e relos Caídos”. Ofrena al monument El governador civil, uniram-se umas 3.000 pessode Rafael Casanova a Antonio Ibáñez Freire, va Barcelona as em Barcelona. Em Sabafer detenir 7 persones i dell pendurou-se uma imposà fortes multes. “senyera” no Monumento aos CaíEn la diada de 1967 un representant dos. O governador civil, Antonio de CCOO i del PSUC van formar part Ibáñez Freire, efetuou a detenção del Comitè, cosa que va donar un de 7 pessoas e impôs pesadas multarannà més popular i reivindicatiu a tas. la celebració. Les Na festividade de següents 1967 um reprecelebracions sentante de CCOO restarien en e do PSUC formou segon pla a parte do Comitê, causa de la fato esse que deu formació de la um caráter mais Coordinadora de popular e reivindiForces Polítiques cativo à celebrade Catalunya i ção. As celebrade l'Assemblea ções posteriores de Catalunya. ficariam num seMés sonada fou gundo lugar devila diada de do à formação da 1971, quan un Coordenadora de grup de militants Forças Políticas de del FNC (Robert Catalunha e da Surroca, Àlvar Assembléia de CaValls, Joan talunha. Mais chaColomines i Ton mativa foi a festiRibas), a una vidade de 1971, habitació de quando um grupo l'hotel Duval de de militantes do Barcelona, van FNC (Robert Surcollocar dos altaveus que van roca, Àlvar Valls, Joan Colomines e difondre un missatge del Front amb Ton Ribas), num apartamento do El 1973 van intentar repetir la fita a través d'una emissió pirata de TVE del sector Tarragona-Reus, però la deficiència dels aparells emprats va fer fracassar l'operació. Recuperació de la democràcia (des de 1976) L'Assemblea de Catalunya va convocar un acte massiu a Sant Boi de Llobregat l'11 de setembre de 1976, que va ser la primera celebració legal de la Diada des de la guerra. L'any següent, 1977, es va poder celebrar per primer cop a Barcelona, amb una gran hotel Duval de Barcelona colocaram dois alto-falantes que difundiram uma mensagem do Front com a música de “Els Segadors”. Em 1973 intentaram repetir a gravação mediante uma emissora pirata de TVE do setor Tarragona-Reus, mas a deficiência dos aparelhos usados fez com que a operação fracassasse. Recuperação da democracia (a partir de 1976) A Assembléia de Catalunha convocou um ato massivo em Sant Boi de Llobregat no 11 de setembro de 1976, que foi a primeira celebração legal manifestació d'un milió de persones da “Diada” após a guerra. sota el lema "Llibertat, amnistia i No ano seguinte, 1977, foi possível estatut d'autonomia". Les sua celebração por vez primeira em conseqüències polítiques Barcelona, com uma d'aquesta manifestació grande manifestação de no es van fer esperar um milhão de pessoas gaire: el 29 de setembre sob o lema "Llibertat, es va restablir la amnistia i estatut d'auGeneralitat de Catalunya tonomia" (liberdade, ai el 15 d'octubre es va nistia e estatuto de auaprovar la llei d'amnistia tonomia). As consepolítica. L'Estatut qüências políticas desta d'Autonomia es va manifestação não deaprovar el 1979, i la moraram muito: em 29 llibertat es va anar de setembro foi restaaconseguint poc a poc belecida a “Generalitat durant la Transició. de Catalunya” e em 15 Des de la proclamació de outubro aprovou-se oficial com a festa nacional de a lei da anistia política. institucions nacionals. Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals molt abundants, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova i Josep Moragues. Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats molts dels defensors morts durant el setge de la ciutat. Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen la senyera o l'estelada als balcons. Els darrers anys a Barcelona s'ha popularitzat el pa de Sant Jordi també per a aquesta diada. Degut al caràcter institucional i reivindicatiu de la jornada, en la majoria d'actes públics s'interpreta Els Segadors, l'himne de Catalunya. O Estatuto de Autonomia foi aprovado em 1979, e a liberdade foi-se obtendo aos poucos ao longo do período de transição. A partir da proclamação oficial como festa nacional de Catalunha, no ano 1980, os atos da “Diada” são presididos pelas instituições nacionais. As entidades e os partidos políticos realizam, tradicionalmente, oferendas florais em abundância, tanto em Barcelona com no resto do Principado, nos monumentos de Rafael Casanova e Josep Moragues. As organizações e grupos independentistas também apresentam oferendas no Fossar de les Moreres, onde foram enterrados muitos dos defensores mortos durante o sitio da cidade. No decorrer do dia tem lugar manifestações, concertos e são organizados estandes informativos com caráter reivindicativo ou festivo. Muitos cidadãos penduram a “senyera” ou a “estelada” nas sacadas. Nos últimos anos em Barcelona tem-se popularizado o pão de São Jorge também para esta data. Devido ao caráter institucional e reivindicativo da jornada, na maioria de atos públicos é interpretado o hino de Catalunha “Els Segadors” . Noticias: da Associação Cultural Catalonia e outras Noticies: de l’Associação Cultural Catalonia i d’altres No dia 27 de Agosto passado, na Alameda Jaú,752 houve a Apresentação da “Camerata Accordes” interpretando sardanas e outras peças, tudo com muito bom gosto e ainda a Palestra sobre Antonio Gaudi, intitulada “Uma releitura da Natureza” ministrada pelo Sr.Joel Inglada secretário da nossa entidade e também arquiteto. Foram apresentadas fotografias das obras de Gaudi e a sua influência pela observação da natureza. (veja a seguir algumas fotos do evento) Próximo Evento! Comemoração da “Diada” Data Nacional da Catalunha Domingo — 11 de Setembro às 16 h. Local: Marquise do Parque Ibirapuera ao lado do MAM (Museu de Arte Moderna),e do edifício da Bienal. Esperamos a presença dos catalães e simpatizantes!!! Venha juntar-se a nós ! Traga a sua “senyera”, a camiseta do Barça, ou outra identificação de catalanidade. Catalans de São Paulo us hi esperem ! Visca Catalunya! Morre Heribert Barrera, exemplo e Mor Heribert Barrera, exemple i referent de compromís amb el país referencia de compromisso com o país Va ser el primer president del Parlament de Catalunya en democràcia Mor als 94 anys Ha dedicat la vida a Catalunya i els darrers anys a procurar la unitat independentista L’ “Associação Cultural Catalonia” expressa el seu condol per la mort del Molt Honorable Heribert Barrera i Costa, qui fou President del Parlament de Catalunya del 1980 al 1984. Patriota insigne, Heribert Barrera va lluitar tota la seva vida per Catalunya. Veu clarivident, feia anys que ens alertava que l’única solució per a la supervivència de la nació catalana era la independència. Sempre al peu del canó, el seu darrer acte públic fou el parlament que pronuncià al final de la manifestació independentista del passat 9 de juliol. Allà ens digué que malgrat que li agradaria que haguéssim avançat més, cada cop hi ha més independentistes, i això ens ha de donar esperança. Foi o primeiro presidente do Parlamento de Catalunha em democracia Falece aos 94 anos Dedicou a sua vida a Catalunha e seus últimos anos à procura da unidade independentista A Associação Cultural Catalonia expressa seu pesar pelo falecimento do Mui Honorável Heribert Barrera i Costa, que foi Presidente do Parlamento de Catalunha de 1980 a 1984. Patriota notável Heribert Barrera lutou a vida inteira pela Catalunha. Voz clarividente, alertava que a única solução para a sobrevivência da nação catalã era a independência. Sempre disposto e pronto, seu último ato público foi o discurso que pronunciou ao finalizar a manifestação independentista do passado 9 de julho. Foi neste momento em que nos disse que, apesar de que gostaria que tivéssemos avançado mais, a cada momento há mais independentistas, e isso tem que dar-nos esperança. Òmnium Cultural organitza, com cada any amb motiu de la Diada Nacional, activitats festives, reivindicatives i populars arreu de Catalunya i, entre aquestes, la festa més multitudinària organitzada per la societat civil catalana, la Festa per la Llibertat. “Òmnium Cultural” organiza, todos os anos com motivo da “Diada Nacional”, atividades festivas, reivindicativas e populares por toda a Catalunha e, entre elas, a festa com maior afluência de pessoal organizada pela sociedade civil catalã, a Festa pela Liberdade. Òmnium Cultural fa públic el manifest de l’11 de Setembre 2011 Les Marxes de Torxes i la Festa per la Llibertat, principals actes de l’Onze de Setembre 2011 PROJETO ACCORDES-CATALONIA 2011 A Associação Cultural Catalonia tem sempre se preocupado em desenvolver novos projetos que permitam divulgar a cultura catalã em nosso meio. Neste ano estamos inaugurando um novo trabalho dentro da área musical. Trata-se de uma parceria com um projeto já em andamento, que tem como objetivo desenvolver uma atividade sócio-cultural. O Projeto Accordes já existe, desde 2008, tendo sido apadrinhado pela Rede de Casais da Igreja Presbiteriana do Jardim das Oliveiras. Foi criado como um programa de inclusão social para crianças, jovens e adolescentes das escolas púbicas da região dos Jardins (bairro central de São Paulo com características mistas de comércio, moradias e escritórios), através da prática e ensino da música clássica. Prioritariamente, são filhos(as) de funcionários e/ou empregadas domésticas que prestam serviços no entorno mas moram nas regiões periféricas da cidade. Os alunos cadastrados recebem aulas 3 vezes por semana de violino, viola, violoncelo e canto, de acordo com a aptidão de cada um. Há 3 professoras em caráter voluntário, uma para cada prática musical. Os alunos recebem, além das instruções musicais, lanche e o calor humano das equipes de apoio. Deste grupo, dentre os alunos que mais se destacaram, foi uma Camerata de cordas que já se apresenta regularmente, tanto em escolas públicas da periferia, como em eventos natalinos em Shoppings Centers, hospitais e casamentos. Para o caso do Catalonia foi pensado um projeto específico, onde a Camerata seria um meio musical para divulgar os compositores clássicos catalães que possuem obras para instrumentos de cordas ou que possam ser adaptadas para estes instrumentos, como é o caso da Sardana. Os ensaios desta modalidade já tiveram início no mês de fevereiro deste ano e estão sendo selecionados repertórios para serem apresentados em datas comemorativas do nosso calendário, como o 23 de abril (dia do Livro e da Rosa), 11 de setembro (Dia Nacional da Catalunha), Natal, etc. Vejam a seguir, algumas fotos do ensaio:
Documentos relacionados
festes i tradicions
anys, en comptes d'haver estrenat cap de inaugurar alguma fonte a Associação font, l'Associació d'Amics de l'Aplec del tem melhorado e sinalizado algumas das Matagalls ha millorat i senyalitzat alg...
Leia mais