infoCatalonia

Transcrição

infoCatalonia
Ano IX– Nº 67
Setembro 2011
•
História sobre a Data Nacional da Catalunha (pág. 2 a 10)
•
Història sobre la Diada Nacional de Catalunha (pàg. 2 a 10)
Cursos de catalão
Cursos de català
Com certificado oficial
Amb certificat oficial
www.catalonia.com.br
www.catalonia.com.br
Informações:
[email protected]
Informacions:
[email protected]
Noticias: da
“Associação Cultural
Catalonia” e outras
Noticies: de
l’“Associação Cultural
Catalonia” i d’altres
(pág.11-12)
(pág.11-12)
Nossos endereços para contato:
Para contatar conosco podem utilizar-se dos seguintes endereços:
[email protected] - para assuntos de caráter geral,
[email protected] – para perguntas sobre temas culturais,
[email protected] – quando relacionado com o curso de catalão, e o
[email protected] – se relacionado com os eventos gastronômicos.
Ou ainda mediante o telefone (11) 5549-3840.
Diada Nacional de
Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya
és un símbol nacional segons
l'article 8.1 de l'Estatut
d'Autonomia.
Data Nacional da
Catalunha
A Data Nacional de Catalunha é
um símbolo nacional de acordo
com o artigo 8.1 do Estatuto de
Autonomia.
L'Onze de Setembre, Diada
Em Onze de Setembro,
Nacional de Catalunya,
Data Nacional de Catalues commemora la
nha, comemora-se a resisresistència de la ciutat de
tência da cidade de BarceBarcelona després de 14
lona após 14 meses de símesos de setge en 1714
tio em 1714 frente ao dudavant el duc de Berwick
que de Berwick no decorrer
durant la Guerra de
da Guerra de Sucessão na
Successió en la que els Borbó (Felip qual os Bourbon (Felipe V) e os
V) i els Àustries (amb l'Arxiduc
Áustria (com o Arquiduque Carlos)
Carles) varen lluitar per tota Europa lutaram por toda Europa pela coroa
per la corona d'Espanya, on va
da Espanha. O conflito teve caracadquirir caràcter de guerra civil ja
terísticas de guerra civil já que os
que els partidaris d'ambdós
partidários de ambos candidatos
candidats estaven repartits per tot el estavam repartidos por todo o terterritori,
ritório, conconcentrantcentrando-se
se els filipistes
os “filipistas”
a la part de la
na parte da
Corona de
Coroa de CasCastella
tela (Castela,
(Castella,
Andaluzia e
Andalusia i
noroeste da
nord-oest de
península), e
la península), i
os
els
“austriacistas”
Quadre de N'Antoni Estruch i Bros (1872 -1957)
austriacistes a
na Coroa de
la Corona d'Aragó (Regne d'Aragó,
Aragão (Reino de Aragão, PrincipaPrincipat de Catalunya, Regne de
do de Catalunha, Reino de Valencia
València i Regne de Mallorca). Amb e Reino de Mallorca). Com a vitória
la victòria de Felip V, s'implantà un de Felipe V, implantou-se um sistesistema polític uniforme a gairebé
ma político uniforme em praticatots els seus dominis, que a partir
mente todos os seus domínios, que
a partir daquele
més de la Corona de Castella, la
d'Aragó. Es van derogar els
privilegis nobiliaris, els Furs locals i
les institucions d'autogovern abans
respectades per la Casa d'Àustria a
tots els regnes declarats
austriacistes (Menorca, llavors sota
domini anglès, se'n va escapar
temporalment). Per això, l'11 de
setembre també es recorda la
consegüent
abolició de les institucions i
llibertats civils catalanes.
momento compreenderam, além da
Coroa de Castela, a de Aragão. Revogaram-se os privilégios nobiliários, os Foros locais e as instituições
de autogoverno antes respeitadas
pela Casa de Áustria em todos os
reinos declarados
“austricistas” (Menorca, nestes momentos sob domínio inglês, escapou
temporariamente). É por isso que,
em 11 de setembro também são
lembradas a abolição das instituições e das liberdades civis catalãs.
El Parlament de Catalunya, l'any
1980, va declarar-la
institucionalment com a festa
nacional de Catalunya. L'article 8.1
de l'Estatut d'Autonomia de 2006
declara: "Catalunya, definida com a
nacionalitat en l'article 1, té com a
símbols nacionals la bandera, la
festa i l'himne". L'article 8.3
estableix: "La festa
de Catalunya és la
Diada de l'Onze de
Setembre".
O Parlamento da Catalunha, no ano
1980, declarou institucionalmente a
data como Festa Nacional da Catalunha. O artigo 8.1 do Estatuto da Autonomia de 2006 declara:
"Catalunha, definida como uma nacionalidade no artigo 1, tem como
seus símbolos nacionais a bandeira,
a festa e o hino". O artigo 8.3 estabelece: "A festa da Catalunha é a Data de Onze
de Setembro".
Inicialmente, a celebraD'antuvi, la celebració
ção consistia numa oraconsistia en una
ção fúnebre, pelos patriooració fúnebre pels
tas vitimas dos fatos de
patriotes caiguts de
1714, na paróquia de
Vista general del Fossar de les
1714 a la parròquia
Santa Maria do Mar, perde Santa Maria del Mar,
to do “Fossar de les Morea tocar del Fossar de les
res”. Em 1886 foi proibida
Moreres. El 1886 fou
a cerimônia que tinha que
prohibida la cerimònia
ser celebrada pelo cônego
que havia de celebrar el
da catedral de Vic, Jaume
canonge de la seu de
Collell, pois previa-se que
Vic, Jaume Collell,
poderia converter-se
perquè es preveia que es
num manifestação catalapodia convertir en un
nista. Apesar de ter sido
míting catalanista. Tot i
muito criticado pelos caque l'acte fou criticat
talanistas republicanos
JOSEP MORAGUES
pels catalanistes
por seu caráter religioso,
republicans pel seu caràcter
considera-se a primeira comemorareligiós, hom el considera la
ção da queda de Barcelona e dos lutadores que morreram defendendo
llibertats catalanes amb un
contingut que superava
l'àmbit estrictament cultural
o històric.
El 1888, coincidint amb la
inauguració de l'Exposició
Universal, s'instal—là el
Monument a Rafael
Casanova, que es
convertiria en el punt de
referència dels actes
reivindicatius. El 1892 es
recuperà la idea d'acte de
record als caiguts, però
aquesta vegada amb més
denúncia dels atacs del
centralisme.
as liberdades catalãs num contexto
que superava o âmbito estritamente cultural ou histórico.
Em 1888, coincidindo com a
inauguração da Exposição
Universal, instalou-se o Monumento a Rafael Casanova,
que passaria a ser o ponto
de encontro dos atos reivindicativos. Em 1892 recuperou-se a idéia de recordação
dos mortos na guerra, porém
nesta oportunidade, com
mais denúncia dos ataques
RAFAEL CASANOVA
do centralismo.
L'any 1894, a més dels
oficis religiosos, es van
fer les primeres
ofrenes florals al
monument. Això
provocà que les
autoritats seguissin de
prop les activitats i el
1896 fou segrestat el número
especial que el periòdic Lo
Regionalista dedicava a la diada.
La primera manifestació
veritablement reivindicativa davant
el monument a Rafael Casanova es
produí el 1901, convocada per Lluís
Marsans i Sola i les associacions
Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo
Renaixement, Los
Montanyenchs, La
Falç i Lo Tràngul.
Després de fer
l'ofrena d'una
corona de flors, es
produïren
enfrontaments
amb la policia,
amb 30 detinguts
(entre ells, el futur escriptor Josep
Maria Folch i Torres). Altres dos
No ano 1894, além dos
ofícios religiosos, foram
feitas as primeiras oferendas florais no monumento. O fato provocou
que as autoridades acompanhassem de perto as atividades e em
1896 foi aprendido o
número especial que o periódico “Lo
Regionalista” dedicava à Data.
A primeira manifestação verdadeiramente reivindicativa frente ao monumento a Rafael Casanova teve lugar em 1901, convocada por Lluís
Marsans i Sola e as associações
“Catalunya i Avant”, “Lo Sometent”,
“Lo Renaixement”, “Los Montanyenchs”, “La Falç i Lo
Tràngul”. Após efetuar a oferenda de
uma coroa de flores, houve confronto com a policia,
com 30 detidos
(entre eles, o futuro
escritor Josep Maria
Folch i Torres). outros dois detidos daquele dia, Lluís
Manau i Josep Soronelles, fundariam
detinguts d'aquell dia, Lluís Manau i
Josep Soronelles, fundarien La
Reixa, societat d'ajut als presos
catalanistes i que s'adherí a la Unió
Catalanista. El dia 15, el
president de la Unió,
Manuel Folguera i Duran,
convocà una
manifestació de protesta
per les detencions que
aplegà unes 12.000
persones.
En la diada del 1905
s'incorporaren a la
comissió organitzadora
de la diada el CADCI i la
Lliga Regionalista, i cridaren a
portar ofrenes florals i a endolar els
balcons. El Govern Civil ho va
prohibir i va posar fortes multes als
organitzadors, alhora que es van fer
alguns atemptats contra les seus de
diferents publicacions catalanistes i
populars. A les protestes populars el
govern espanyol va
respondre amb la Llei de
jurisdiccions en defensa
de l'honor de l'exèrcit i
de la unitat de la pàtria.
Les celebracions dels
anys posteriors van
estar marcades per la
dretanització de la Lliga
Regionalista i el seu
enfrontament amb els
sectors més radicals,
cosa que provocà el
rebuig de la celebració
entre republicans i socialistes. Enric
Prat de la Riba es mostrava contrari
a la celebració pel seu contingut
romàntic i intransigent, mentre que
Lluís Marsans i Sola n'afirmà la
necessitat com a afirmació de la
lluita per la llibertat. En les diades
de 1912 i 1913, l'Ajuntament de
Barcelona, dominat pels
“La Reixa”, sociedade de ajuda aos
presos catalanistas e que uniu-se à
“Unió Catalanista”. No dia 15, o
presidente da Unió, Manuel Folguera i Duran, convocou uma manifestação de
protesto pelas detenções
que reuniu cerca de
12.000 pessoas.
Na Data de 1905 incorporaram-se à comissão
organizadora da data o
CADCI e a Liga Regionalista, que convocaram a
que levassem oferendas
florais e a colocar o luto
nas sacadas. O Governo Civil proibiu o ato e impôs fortes multas aos
organizadores, ao mesmo tempo
em que foram efetuados alguns atentados contra as sedes de diversas publicações catalanistas e populares. O governo espanhol respondeu aos protestos populares com a
Lei de jurisdições em defesa da honra do exército e da unidade da pátria.
As celebrações dos anos
posteriores foram marcadas pela virada à direita da Liga Regionalista e
o seu confronto com os
setores mais radicais, o
que provocou o desprezo
da celebração por parte
dos republicanos e socialistas. Enric Prat de la
Riba mostrava-se contrário à celebração pelo seu conteúdo romântico
e intransigente, enquanto que Lluís
Marsans i Sola afirmava sua necessidade como afirmação da luta pela
liberdade. Nas comemorações de
1912 e 1913, a Prefeitura de Barcelona, dominada pelos lerrouxistas,
rejeitou fazer una oferenda floral no
monumento
lerrouxistes, rebutjà fer una ofrena
floral al monument de Rafael
Casanova. El 1913 es van
començar a fer les primeres ofrenes
al Fossar de les Moreres per part
del Casal Nacionalista Martinenc. El
1916 es produïren més incidents
que acabaren amb tres detencions.
Les celebracions del 1917 al 1920
van estar marcades per la vaga
general de 1917, l'Assemblea de
Parlamentaris i la vaga de la
Canadenca, i pel paper de la Lliga
Regionalista en tots aquests
moviments.
La diada de
1923 fou
una gran
celebració
de masses,
amb més
d'un miler
d'ofrenes
florals,
actes arreu
del Principat
de
Catalunya i
una certa participació institucional.
Però les manifestacions provocaren
17 ferits, cinc policies i dotze
manifestants, i diverses detencions.
El president de la Mancomunitat de
Catalunya expressà en persona la
seva queixa al governador civil.
Però el cop d'estat que instaurà la
dictadura de Miguel Primo de
Rivera va suprimir novament la
celebració durant set anys.
L’ Institucionalització durant
l'autonomia republicana (19311939)
La caiguda de la dictadura i la
proclamació de la Segona República
Espanyola van acabar amb la
prohibició de la celebració. La diada
de 1931 fou marcada pel plebiscit
de Rafael Casanova. Em 1913 iniciaram-se as primeiras oferendas no
“Fossar de les Moreres” por iniciativa
do “Casal Nacionalista Martinenc”.
Em 1916 houve mais incidentes que
finalizaram com três detenções.
As celebrações de 1917 até 1920 foram marcadas pela greve geral de
1917, a Assembléia de Parlamentares e a greve da “Canadenca”, e pelo papel da Liga Regionalista nesses
movimentos. A Data de 1923 foi uma grande celebração de massas,
com mais de um milhar de oferendas florais,
atos por todo
o Principado
de Catalunha
e uma certa
participação
institucional.
Mas as manifestações provocaram 17
feridos, cinco
policiais e doze manifestantes, e varias detenções. O presidente da
“Mancomunitat de Catalunya” externou pessoalmente seu descontentamento ao governador civil. Mas, o
golpe de estado que instaurou a ditadura de Miguel Primo de Rivera,
suprimiu, novamente, a celebração
por sete anos.
A Institucionalização ao longo
da autonomia republicana
(1931-1939)
A queda da ditadura e a proclamação da Segunda República Espanhola terminaram com a proibição da
celebração. A Data de 1931 foi marcada pelo plebiscito pelo Estatuto de
Núria, e a de 1932 pela aprovação
do estatuto (dois dias antes da Data). Houve a adesão de um milhar
un miler d'ajuntaments catalans i la
participació popular fou nombrosa.
La de 1934 fou marcada pels
conflictes generats per la Llei de
Contractes de Conreu, i pels
posteriors fets del sis d'octubre.
A la celebració de 1935, els
representants municipals de la Lliga
Catalana foren rebuts amb hostilitat
quan portaven la seva ofrena a
Rafael Casanova, i els aldarulls amb
la policia se saldaren amb setze
detinguts. Malgrat el desplegament
policial i les prohibicions, una
multitud reclamà la recuperació de
les llibertats, l'autonomia i
l'amnistia pels membres del govern
empresonat. Les celebracions de
1936, 1937 i 1938, enmig de la
guerra civil espanyola, es van
caracteritzar pel seu significat
antifeixista, fins i tot en la diada de
1937 hi va participar el sindicat
anarquista CNT.
Sota el franquisme (1939-1975)
Durant la dictadura franquista la
celebració fou novament prohibida, i
fou relegada a l'àmbit familiar i
particular, però es continuà
celebrant de manera clandestina. El
monument a Rafael Casanova fou
retirat. Des del 1940 el Front
Nacional de Catalunya aprofitava la
diada per a cometre algunes accions
propagandístiques: llançament
d'octavetes, penjament de
senyeres, etc. En la diada de 1946
el jove del FNC Josep Corbella fou
mort a trets per la policia mentre
enganxava pasquins. A partir del
1947, però, la davallada del FNC
per l'empresonament de la majoria
dels seus membres va fer decaure
la celebració.
No fou fins el 1964 quan es va
reunir una comissió per a celebrar
l'onze de setembre (Comitè de
de prefeituras catalãs e a
participação popular foi numerosa .
A de 1934 foi marcada pelos conflitos criados pela “Llei de Contractes
de Conreu” (Lei de Contratos de
Cultivo), e pelos fatos posteriores
ao 6 de outubro.
Na celebração de 1935, os representantes municipais da Liga Catalã
foram recebidos com hostilidade
quando levavam sua oferenda a Rafael Casanova, e os enfrentamentos
com a policia resultaram num saldo
de dezesseis detidos. Apesar da
presença policial e das proibições,
uma multidão reclamou a recuperação das liberdades, a autonomia e a
anistia pelos membros do governo
aprisionados. As celebrações de
1936, 1937 i 1938, durante a guerra civil espanhola, caracterizaramse pelo seu significado anti-fascista,
na Data de 1937 participou até
mesmo o sindicato anarquista CNT.
Sob o franquismo (1939-1975)
Durante a ditadura franquista a celebração foi novamente proibida, e
relegada ao âmbito familiar e particular, mas assim mesmo se deu
continuidade à sua celebração de
forma clandestina. O monumento a
Rafael Casanova foi retirado. Desde
1940 o “Front Nacional de Catalunya” utilizava-se da data para a realização de atividades propagandísticas: repartindo folhetos, pendurando “senyeres” (bandeira nacional),
etc. Na festividade de 1946 o jovem
do FNC Josep Corbella foi fuzilado
pela polícia quando colava cartazes.
A partir de 1947, contudo, a queda
do FNC pelo aprisionamento da maioria de seus membros ocasionou o
declínio da celebração.
Somente em 1964 foi que reuniubració franquista dels “25 años de
paz”, composta per Joan Reventós, se uma comissão para celebrar o
onze de setembro (Comitè de l'OnJosep Benet, Jordi Carbonell, Joan
ze de Setembre), aproveitando-se
Colomines, Heribert Barrera, Joan
o 250º aniversário e coinciCornudella, Joan
dindo com a celebração franBallester i Santiago
quista dos 25 anos de paz,
Albertí. Es van imprimir
composta por Joan Reventós,
octavetes i es van
Josep Benet, Jordi Carbonell,
aplegar unes 3.000
Joan Colomines, Heribert Barpersones a Barcelona. A
rera, Joan Cornudella, Joan
Sabadell es penjà una
Ballester e Santiago Albertí.
senyera al “Monument a
Imprimiram-se volantes e relos Caídos”.
Ofrena al monument
El governador civil,
uniram-se umas 3.000 pessode Rafael Casanova a
Antonio Ibáñez Freire, va Barcelona
as em Barcelona. Em Sabafer detenir 7 persones i
dell pendurou-se uma
imposà fortes multes.
“senyera” no Monumento aos CaíEn la diada de 1967 un representant dos. O governador civil, Antonio
de CCOO i del PSUC van formar part Ibáñez Freire, efetuou a detenção
del Comitè, cosa que va donar un
de 7 pessoas e impôs pesadas multarannà més popular i reivindicatiu a tas.
la celebració. Les
Na festividade de
següents
1967 um reprecelebracions
sentante de CCOO
restarien en
e do PSUC formou
segon pla a
parte do Comitê,
causa de la
fato esse que deu
formació de la
um caráter mais
Coordinadora de
popular e reivindiForces Polítiques
cativo à celebrade Catalunya i
ção. As celebrade l'Assemblea
ções posteriores
de Catalunya.
ficariam num seMés sonada fou
gundo lugar devila diada de
do à formação da
1971, quan un
Coordenadora de
grup de militants
Forças Políticas de
del FNC (Robert
Catalunha e da
Surroca, Àlvar
Assembléia de CaValls, Joan
talunha. Mais chaColomines i Ton
mativa foi a festiRibas), a una
vidade de 1971,
habitació de
quando um grupo
l'hotel Duval de
de militantes do
Barcelona, van
FNC (Robert Surcol—locar dos altaveus que van
roca, Àlvar Valls, Joan Colomines e
difondre un missatge del Front amb Ton Ribas), num apartamento do
El 1973 van intentar repetir la fita a
través d'una emissió pirata de TVE
del sector Tarragona-Reus, però la
deficiència dels aparells emprats va
fer fracassar l'operació.
Recuperació de la democràcia
(des de 1976)
L'Assemblea de Catalunya va
convocar un acte massiu a Sant Boi
de Llobregat l'11 de setembre de
1976, que va ser la primera
celebració
legal de la
Diada des
de la
guerra.
L'any
següent,
1977, es
va poder
celebrar
per primer
cop a
Barcelona,
amb una
gran
hotel Duval de Barcelona colocaram
dois alto-falantes que difundiram uma mensagem do Front com a música de “Els Segadors”. Em 1973 intentaram repetir a gravação mediante uma emissora pirata de TVE do
setor Tarragona-Reus, mas a deficiência dos aparelhos usados fez com
que a operação fracassasse.
Recuperação da democracia (a
partir de 1976)
A Assembléia de
Catalunha convocou um
ato massivo em
Sant Boi
de Llobregat no
11 de setembro
de 1976,
que foi a
primeira
celebração legal
manifestació d'un milió de persones da “Diada” após a guerra.
sota el lema "Llibertat, amnistia i
No ano seguinte, 1977, foi possível
estatut d'autonomia". Les
sua celebração por vez primeira em
conseqüències polítiques
Barcelona, com uma
d'aquesta manifestació
grande manifestação de
no es van fer esperar
um milhão de pessoas
gaire: el 29 de setembre
sob o lema "Llibertat,
es va restablir la
amnistia i estatut d'auGeneralitat de Catalunya
tonomia" (liberdade, ai el 15 d'octubre es va
nistia e estatuto de auaprovar la llei d'amnistia
tonomia). As consepolítica. L'Estatut
qüências políticas desta
d'Autonomia es va
manifestação não deaprovar el 1979, i la
moraram muito: em 29
llibertat es va anar
de setembro foi restaaconseguint poc a poc
belecida a “Generalitat
durant la Transició.
de Catalunya” e em 15
Des de la proclamació
de outubro aprovou-se
oficial com a festa nacional de
a lei da anistia política.
institucions nacionals.
Les entitats i els
partits polítics
tradicionalment
fan ofrenes florals
molt abundants,
tant a Barcelona
com a la resta del
Principat, als
monuments de
Rafael Casanova i
Josep Moragues.
Les
organitzacions i
grups independentistes també
presenten ofrenes al Fossar de les
Moreres, on foren enterrats molts
dels defensors morts durant el setge
de la ciutat.
Al llarg del dia hi ha manifestacions,
concerts i s'organitzen parades
informatives amb un caire
reivindicatiu o festiu. Molts
ciutadans pengen la senyera o
l'estelada als balcons. Els darrers
anys a Barcelona s'ha popularitzat el
pa de Sant Jordi també per a
aquesta diada.
Degut al caràcter institucional i
reivindicatiu de la jornada, en la
majoria d'actes públics s'interpreta
Els Segadors, l'himne de Catalunya.
O Estatuto de Autonomia foi aprovado em 1979, e
a liberdade foi-se
obtendo aos
poucos ao longo
do período de
transição.
A partir da proclamação oficial
como festa nacional de Catalunha, no ano
1980, os atos da
“Diada” são presididos pelas instituições nacionais.
As entidades e os partidos políticos
realizam, tradicionalmente, oferendas florais em abundância, tanto
em Barcelona com no resto do Principado, nos monumentos de Rafael
Casanova e Josep Moragues.
As organizações e grupos independentistas também apresentam oferendas no Fossar de les Moreres,
onde foram enterrados muitos dos
defensores mortos durante o sitio
da cidade.
No decorrer do dia tem lugar manifestações, concertos e são organizados estandes informativos com
caráter reivindicativo ou festivo.
Muitos cidadãos penduram a
“senyera” ou a “estelada” nas sacadas. Nos últimos anos em Barcelona tem-se popularizado o pão de
São Jorge também para esta data.
Devido ao caráter institucional e
reivindicativo da jornada, na maioria de atos públicos é interpretado
o hino de Catalunha “Els Segadors” .
Noticias: da Associação Cultural
Catalonia e outras
Noticies: de l’Associação
Cultural Catalonia i d’altres
No dia 27 de Agosto passado, na Alameda Jaú,752
houve a Apresentação da “Camerata Accordes” interpretando sardanas e outras peças, tudo com muito bom gosto e ainda a Palestra sobre Antonio Gaudi, intitulada “Uma releitura da Natureza” ministrada
pelo Sr.Joel Inglada secretário da nossa entidade e
também arquiteto. Foram apresentadas fotografias
das obras de Gaudi e a sua influência pela observação da natureza. (veja a seguir algumas fotos do evento)
Próximo Evento!
Comemoração da “Diada” Data Nacional da Catalunha
Domingo — 11 de Setembro às 16 h.
Local: Marquise do Parque Ibirapuera ao lado do MAM (Museu de Arte
Moderna),e do edifício da Bienal.
Esperamos a presença dos catalães e simpatizantes!!!
Venha juntar-se a nós ! Traga a sua “senyera”, a camiseta do Barça, ou outra
identificação de catalanidade.
Catalans de São Paulo us hi esperem ! Visca Catalunya!
Morre Heribert Barrera, exemplo e
Mor Heribert Barrera, exemple i
referent de compromís amb el país referencia de compromisso com o
país
Va ser el primer president del Parlament de
Catalunya en democràcia — Mor als 94 anys — Ha
dedicat la vida a Catalunya i els darrers anys a
procurar la unitat independentista
L’ “Associação Cultural
Catalonia” expressa el seu
condol per la mort del Molt
Honorable Heribert Barrera
i Costa, qui fou President
del Parlament de
Catalunya del 1980 al
1984. Patriota
insigne, Heribert Barrera va lluitar tota
la seva vida per Catalunya. Veu
clarivident, feia anys que ens alertava
que l’única solució per a la
supervivència de la nació catalana era
la independència. Sempre al peu del
canó, el seu darrer acte públic fou el
parlament que pronuncià al final de la
manifestació independentista del
passat 9 de juliol. Allà ens digué que
malgrat que li agradaria que
haguéssim avançat més, cada cop hi
ha més independentistes, i això ens ha
de donar esperança.
Foi o primeiro presidente do Parlamento de Catalunha em democracia — Falece aos 94 anos —
Dedicou a sua vida a Catalunha e seus últimos
anos à procura da unidade independentista
A Associação Cultural Catalonia expressa seu pesar pelo
falecimento do Mui Honorável Heribert Barrera i Costa,
que foi Presidente do Parlamento de Catalunha de 1980
a 1984. Patriota notável Heribert Barrera lutou a vida inteira pela
Catalunha. Voz clarividente, alertava
que a única solução para a sobrevivência da nação catalã era a independência. Sempre disposto e pronto, seu último ato público foi o discurso que pronunciou ao finalizar a manifestação independentista do passado 9 de julho.
Foi neste momento em que nos disse
que, apesar de que gostaria que tivéssemos avançado mais, a cada momento há mais independentistas, e isso
tem que dar-nos esperança.
Òmnium Cultural organitza, com cada any amb motiu de
la Diada Nacional, activitats festives, reivindicatives i
populars arreu de Catalunya i, entre aquestes, la festa
més multitudinària organitzada per la societat civil
catalana, la Festa per la Llibertat.
“Òmnium Cultural” organiza, todos os anos com motivo da
“Diada Nacional”, atividades festivas, reivindicativas e populares por toda a Catalunha e, entre elas, a festa com
maior afluência de pessoal organizada pela sociedade civil
catalã, a Festa pela Liberdade.
Òmnium Cultural fa públic el manifest de l’11 de Setembre 2011
Les Marxes de Torxes i la Festa per la Llibertat, principals actes de l’Onze
de Setembre 2011
PROJETO ACCORDES-CATALONIA 2011
A Associação Cultural Catalonia tem sempre se preocupado em desenvolver novos projetos que permitam divulgar a cultura catalã em nosso meio.
Neste ano estamos inaugurando um novo trabalho dentro da área musical.
Trata-se de uma parceria com um projeto já em andamento, que tem como objetivo desenvolver uma atividade sócio-cultural.
O Projeto Accordes já existe, desde 2008, tendo sido apadrinhado pela Rede
de Casais da Igreja Presbiteriana do Jardim das Oliveiras.
Foi criado como um programa de inclusão social para crianças, jovens e adolescentes das escolas púbicas da região dos Jardins (bairro central de São Paulo
com características mistas de comércio, moradias e escritórios), através da prática e ensino da música clássica. Prioritariamente, são filhos(as) de funcionários
e/ou empregadas domésticas que prestam serviços no entorno mas moram nas
regiões periféricas da cidade.
Os alunos cadastrados recebem aulas 3 vezes por semana de violino, viola, violoncelo e canto, de acordo com a aptidão de cada um. Há 3 professoras em caráter voluntário, uma para cada prática musical. Os alunos recebem, além das
instruções musicais, lanche e o calor humano das equipes de apoio.
Deste grupo, dentre os alunos que mais se destacaram, foi uma Camerata de
cordas que já se apresenta regularmente, tanto em escolas públicas da periferia, como em eventos natalinos em Shoppings Centers, hospitais e casamentos.
Para o caso do Catalonia foi pensado um projeto específico, onde a Camerata
seria um meio musical para divulgar os compositores clássicos catalães que
possuem obras para instrumentos de cordas ou que possam ser adaptadas para
estes instrumentos, como é o caso da Sardana.
Os ensaios desta modalidade já tiveram início no mês de fevereiro deste ano e
estão sendo selecionados repertórios para serem apresentados em datas comemorativas do nosso calendário, como o 23 de abril (dia do Livro e da Rosa), 11
de setembro (Dia Nacional da Catalunha), Natal, etc.
Vejam a seguir, algumas fotos do ensaio:

Documentos relacionados

Boletim 64.pub

Boletim 64.pub Catalonia” e outras

Leia mais

festes i tradicions

festes i tradicions anys, en comptes d'haver estrenat cap de inaugurar alguma fonte a Associação font, l'Associació d'Amics de l'Aplec del tem melhorado e sinalizado algumas das Matagalls ha millorat i senyalitzat alg...

Leia mais

As festas de Abril

As festas de Abril os crentes e de visita obrigatória para os turistas.

Leia mais