infoCatalonia

Transcrição

infoCatalonia
Les neules
B
B
El Tió
oas festas!!!
ones festes!!!
Els torrons
Ano IX– Nº 70
Dezembro 2011
FESTES I TRADICIONS
Os ―castells‖ (Torres humanas)
Els castells
HISTÒRIA— 2ª Part: DE 1889 fins a 1981
Decadència 1889-1926
Renaixença 1926-1981
HISTÓRIA— 2ª Parte: DE 1889 até 1981
Decadência 1889-1926
Renascimento 1926-1981
Pág. 3-7
Próximo boletim: 3ª Parte:
Segunda época de ouro 1981-1993
Época de platina 1993-atualidade
Fa 50 anys que En Pau Casals va
Faz 50 anos que Pau Casals
actuar a la Casa Blanca, i en fa 40 que atuou na Casa Branca, e 40 que receva rebre la Medalla de la
beu a Medalha da Paz esPau i va estrenar l'Himne a
treando o Hino as Nações
les Nacions Unides. Per
Unidas. Por isso a Associaaixò l’Associació Cultural
ção Cultural Catalonia quer
Catalonia vol retre-l’hi un
lhe oferecer uma pequena
petit homenatge en aquets
homenagem nestes dias de
dies de Nadal parlant una
Natal falando um pouco
mica de la seva obra
sobre a sua obra natalina:
nadalenca: ―EL Pessebre‖
―EL Pessebre‖
Pàgina 8—10
Página 8—10
Noticies: de l’Associació Cultural Noticias: da ―Associação CultuCatalonia i d’altres
ral Catalonia‖ e outras
(pàg.11—12)
(pág.11—12)
Nossos endereços para contato:
Para contatar conosco podem utilizar-se dos seguintes endereços:
[email protected] - para assuntos de caráter geral,
[email protected] – para perguntas sobre temas culturais,
[email protected] – quando relacionado com o curso de catalão, e o
[email protected] – se relacionado com os eventos gastronômicos.
Ou ainda mediante o telefone (11) 5549-3840.
Decadència 1889-1926
L'any 1889 l'activitat castellera va
iniciar una progressiva davallada, que
no s'aturaria fins el 1926 coincidint amb
l'aparició de dues noves colles a
Tarragona: Xiquets de Tarragona i Nens
del Vendrell.
Durant tots aquests anys la pràctica
dels castells s'havia anat reduint i el
nivell de les construccions recularia fins
als nivells més baixos de la seva
història. El darrer quatre de vuit
documentat és del 1908 i als anys 20
els castells de màxima dificultat eren el
quatre i el tres de set. Diversos
estudiosos apunten motius com ara
l'arribada de la fil·loxera i l'obertura del
ferrocarril entre Valls i Barcelona com
una de les causes d'aquesta davallada a
causa de la migració cap a ciutat. Tot i
això hi va haver places com la de
Vilafranca que van aguantar i no van
deixar de contractar les colles de Valls,
una actitud fidel fonamental per a la
conservació de la tradició. Aquesta
perseverança de Vilafranca li ha atorgat
el nom de "la plaça més castellera".
També hi va haver dos altres aspectes
que van portar una petita millora en
aquesta crisi: la instauració de la
Mancomunitat de Catalunya (1917) i la
celebració de les festes decennals de
Valls el 1921.
A Tarragona no hi va haver cap
actuació castellera entre el 1913 i el
1921, a excepció d'una actuació al 1918
realitzada per un grup de castellers
espontanis. Al bienni 1923-1924 van
tornar a actuar els Xiquets de Valls i
amb motiu d'aquesta diada es van
iniciar les converses per crear una nova
colla a Tarragona. Un any més tard la
nova colla va realitzar els primers
assajos. Hi ha estudiosos que afirmen
que l'estrena oficial va ser aquell mateix
1925 i d'altres que creuen que va ser
per Santa Tecla del 1926. En tot cas, la
seva primera actuació va finalitzar amb
les següents construccions: quatre de
sis, tres de sis, torre de cinc i pilar de
quatre.
Decadência 1889-1926
No ano de 1889 a atividade castelheira
iniciou um progressivo descenso que
não pararia até 1926, coincidindo com
o aparecimento de duas novas ―colles‖
em Tarragona: Xiquets de Tarragona e
Nens del Vendrell.
Durante esses anos todos, a prática
castelheira havia-se reduzido e o nível
das construções recuara até os percentuais mais baixos da sua história. O
último quatro de oito documentado é
de 1908 e nos anos 20 os castelos de
máxima dificuldade eram o de quatro e
o três de sete. Diversos estudiosos apontam motivos tais com o aparecimento da filoxera e a construção do
ferro-carril entre Valls e Barcelona como uma das causas deste declínio,
devido à migração para a cidade.
Mesmo assim houve locais, com Vilafranca, que resistiram e não deixaram
de contratar as ―colles de Valls‖, uma
atitude fiel fundamental para a conservação da tradição. Esta perseverança
de Vilafranca tem lhe outorgado o nome de "la plaça més castellera". Também houve outros dois aspectos que
trouxeram uma pequena melhora nesta crise: a instauração da
―Mancomunitat de Catalunya‖ (1917) e
a celebração das festas decenais de
Valls em 1921.
EmTarragona não houve nenhuma atuação castelheira entre 1913 e 1921,
excetuando uma em 1918 feita por um
grupo de castelheiros espontâneos.
No biênio de 1923-1924 voltaram a
atuar os ―Xiquets de Valls‖ e devido a
esse acontecimento iniciaram-se as
conversações a fim de criar uma nova
―colla‖ em Tarragona. Passado um ano
a nova ―colla‖ realizava seus primeiros
ensaios. Há estudiosos que afirmam
que a estréia oficial foi naquele mesmo
1925 e outros que acreditam que foi
na festividade de Santa Tecla de 1926.
De qualquer forma, sua primeira atuação finalizou com as seguintes construções: quatro de seis, três de seis,
torre de cinco e pilar de quatro.
Renaixença 1926-1981
Renascimento 1926-1981
Amb l'aparició de les dues noves colles, Com o aparecimento das duas novas
i especialment per la del Vendrell, es
―colles‖, e especialmente pela do Venreanima la rivalitat, fet que propicia un drell, reanimou-se a rivalidade, fato
augment de la competitivitat que
que propiciou um aumento da competirepercutirà en la qualitat dels castells. tividade que repercutirá na qualidade
L'octubre de 1927 els Nens del Vendrell dos castelos. Em outubro de 1927 os
es divideixen en dues colles, els
―Nens del Vendrell‖ dividem-se em duCaneles i els Mirons, i al 1930 la colla
as ―colles‖, os ―Caneles‖ e os ―Mirons‖,
de Tarragona també es parteix en la
e em 1930 a ―colla‖ de Tarragona diviNova i la Vella. En la Festa Major del
de-se também formando a ―Nova‖ e a
Vendrell de 1932 hi
―Vella‖. Na Festa Major do
actuaren tres colles locals:
Vendrell de 1932 atuaram
Nens, Caneles i Mirons.
três ―colles‖ locais: Nens,
Al 1929, tant les colles del
Caneles e Mirons.
Vendrell com les de
Em 1929, tanto as ―colles‖
Tarragona havien igualat el
do Vendrell como as de Tarnivell de castells de les
ragona tinham igualado o
colles de Valls. A l'any
nível de castelos das ―colles‖
següent el tres i el quatre
de Valls. No ano seguinte o
de set ja formaven part del
três e o quatro de sete já
repertori habitual de les
formavam parte do repertocolles de Valls i fins i tot el
rio habitual das ―colles‖ de
4 de 7 amb l'agulla va
Valls e até mesmo o 4 de 7
realitzar-se en un parell
com ―l'agulla‖ realizou-se
3 de 8 carregat de la
d'ocasions aquell mateix
num par de oportunidades
Colla
Vella
dels
Xiquets
any. El 1931, per les
naquele mesmo ano. Em
Decennals de la Candela es de Valls al Concurs de
1931, como motivo das
Can Jorba de 1966. El 3
tornava a respirar un gran de 8 feia nou anys que no ―Decennals de la Candela‖
ambient casteller a tot Valls s'intentava.
respirava-se novamente um
amb unes fortes ganes
grande ambiente casteleiro
d'auto-superació i, sobretot,
em Valls com umas fortes
de superar les altres colles.
vontades de auto-superação
Tot plegat va fer aparèixer
e, principalmente, de superar
rumors de què la Colla Vella
as outras ―colles‖. Isso tudo
intentaria el quatre de vuit
fez com que aparecesem ruque no es feia des del 1908,
mores de que a ―Colla Vella‖
però finalment no es va
tentaria o quatro de oito, e
provar per problemes amb
que não era feito desde
la canalla. Per la seva part
1908, mas ao final não aconla Colla Nova va intentar el
teceu devido a problemas
cinc de set a l'antiga. Ja al
com os pequenos. Por outro
1932 a l'Arboç és viu una
lado a ―Colla Nova‖ tentou o
actuació històrica per part
cinco de sete à antiga. Já em
de les dues colles de Valls.
1932 no Arboç viveu-se uma
La Nova intenta el pilar de 5 4 de 6 dels Castellers
atuação histórica por parte
de Barcelona a la Plaça
aixecat per sota i
das duas ―colles‖ de Valls. A
Sant Jaume al 1969
descarrega el dos de sis i el
―Nova‖ tenta o pilar de 5 içatres de set aixecat per sota, mentre
do por baixo e descarrega o dois de
que la Vella carrega el quatre de vuit i seis e o três de sete içado por baixo,
descarrega també el tres de set per
enquanto que ―Vella‖ carrega o
dos de set. L'anterior torre de set era
quatro de oito e descarrega também o
d'inicis de segle, un castell que es va
três de sete por baixo e o dois de sete.
perdre abans que el quatre de vuit.
A torre de sete anterior era de inícios
També cal destacar que per aquestes
de século, um castelo perdido antes
dates les colles van
que o quatro de oito.
començar a actuar una
Também merece destadesprés de l'altre i no al
que o fato de que, nesmateix temps com feien
tas datas, as ―colles‖ cofins aleshores. Aquell
meçaram a atuar uma
mateix any la colla Vella
após a outra e não a um
va intentar el pilar de sis
tempo como vinha sendo
i dues vegades més el
feito até o momento.
quatre de vuit però
Naquele mesmo ano a
aquest cop sense
―colla Vella‖ tentou o picarregar-lo. Aquest
lar de seis e mais duas
castell no es
vezes o quatro de oito
descarregaria fins la
mas desta vez sem carDiada de Sant Fèlix de
regá-lo. Este castelo não
1933 quan la Colla Nova
seria descarregado até a
ho va aconseguir
―Diada de Sant Fèlix‖ de
després d'haver-ho
1933 quando a “Colla
intentat una dotzena de
Nova‖ alcançou o fato
vegades en el darrer
após tê-lo tentado uma
any. Un any més tard, el
dúzia de vezes ao longo
1934, a Torredembarra,
do último ano. Um ano
la mateixa Colla Nova va
após, 1934, em Torrecarregar el primer tres
dembarra, a mesma
de vuit del segle i va
―Colla Nova‖ carregou o
realitzar la que seria la
primeiro três de oito do
millor actuació fins el
século e realizou a que
1969: Quatre de vuit,
seria a melhor atuação
tres de vuit carregat,
Concurs de Tarragona 1933—Foto até 1969: Quatro de oidos de set, tres de set
H. Vallvé (cortesia Joan Climent ) to, três de oito carregaaixecat per sota i cinc de
do, dois de sete, três de
set. Cal dir que uns dies abans la colla sete içado por baixo e cinco de sete. E
va realitzar el pilar de sis per Sant Fèlix preciso informar que uns dias antes a
però no se sap amb certesa si va ser
―colla‖ realizou o pilar de seis por Sant
carregat o va quedar en intent. Amb
Fèlix mas não há absoluta certeza de
aquesta clara tendència a l'alça la
se foi carregado ou se ficou só na tenGuerra Civil (1936-1939) va estroncar tativa. Com esta clara tendência à meaquest primer indici de recuperació en lhora, a Guerra Civil (1936-1939) ceidesintegrar-se temporalment totes les fou este primeiro indicio de recuperacolles existents.
ção ao desintegrarem-se temporariaLa recuperació, però, encara era viva i mente todas as ―colles‖ existentes.
anys més tard, ja en l'arribada de la
A recuperação, contudo, era ainda vipostguerra al 1939, es tornen a formar va e anos após, já na época da pósles colles a Valls, Tarragona i el
guerra no1939, retomava-se a formaVendrell, aquest cop però reção das ―colles‖ em Valls, Tarragona e
agrupades, un fet sense precedents a
o Vendrell, desta vez, contudo, reValls i realitzat per voluntat expressa
agrupadas, um fato sem precedentes
de les autoritats franquistes. La fusió
em Valls e realizado por expressa
popularment coneguda com "La
vontade das autoridades franquistas. A
Barreja". Aquell mateix any i novament fusão deu passo à denominada ―Colla
a Torredembarra, es va viure el primer dels Xiquets de Valls‖, conhecida popuquatre de vuit (carregat) de la
larmente como "La Barreja" (a mistupostguerra, que va aconseguir la colla ra). Aquele mesmo ano e novamente
reunificada dels Xiquets de Valls. Tot i em Torredembarra, foi possível viver o
els esforços l’invento mai va arribar a
primeiro quatro de oito (carregado) da
consolidar-se i cap a final
pós-guerra, que obteve a
del 1946 la Colla Vella va
―colla‖ reunificada dos Xitornar a actuar de manera
quets de Valls. A pesar dos
diferenciada. Aquell
esforços a tentativa, nunca
mateix any els Nens del
chegou a consolidar-se e
Vendrell van descarregar
Lá pelo fim de 1946 a
per primer cop el quatre
―Colla Vella‖ voltou a atude vuit i un any després
ar de forma diferenciada.
ho va fer la de Tarragona.
Naquele mesmo ano os
A partir d'aquelles dates
―Nens del Vendrell‖ desel quatre de vuit va ser un
carregaram por vez pricastell que començaria a
meira o quatro de oito e
sovintejar a les places
um ano após o fez a de
castelleres.
Tarragona. A partir deste
Uns anys més tard, el 15
momento o quatro de oito
d'octubre de 1951, els
passa a ser um castelo
4 de 8 carregat a l'Arboç
Nens del Vendrell van
que se tornaria freqüente
l'any 1932.
descarregar a la seva
nas praças casteleiras.
població el primer tres de vuit del segle Uns anos após, no 15 de outubro de
XX i la Vella de Valls el va carregar vuit 1951, os “Nens del Vendrell” descarredies més tard en la Diada de Santa
garam na sua cidade o primeiro três de
Úrsula. Els anys posteriors van comptar oito do século XX e a ―Vella de Valls‖ o
amb diversos intents de
carregou oito dias após na
tres de vuit dels Nens del
festividade de Santa ÚrVendrell i la Vella de Valls,
sula. Os anos posteriores
les dues colles en lluita
contaram com diversas
per la supremacia.
tentativas de três de oito
Ambdues van tenir alts i
dos ―Nens del Vendrell‖ e
baixos dins d'un nivell
da ―Vella de Valls‖, lutansuperior a la resta de
do ambas pela supremacicolles. La torre de set era
a. Ambas tiveram altos e
assolida sovint, el quatre
baixos, sempre num nível
de vuit gairebé cada any i
superior ao restante das
el tres, tot i tenir menys
―colles‖. A torre de sete
freqüència, va ser
era conseguida com frecarregat tres vegades pels
qüência, o quatro de oito
Nens (dos al 1952 i un al
praticamente a cada ano e
EL VENDRELL 1952
1955) i la Vella el va realitzar
o três, apesar de ter uma freel 1952.
qüência menor, foi carregado três veDesprés d'uns anys sense gaires
zes pelos ―Nens‖ (duas em 1952 e uma
novetats destacades, la realització dels em 1955) e a ―Vella‖ o realizou em
concursos de Can Jorba-Preciados a
1952.
Barcelona els anys 1964, 1965 i 1966, Após uns anos sem muitas novidades
van unir l'interès popular per l'actuació destacáveis, a realização dos concursos
rivalitat entre els Nens i la Vella. Tot i
nos anos 1964, 1965 i 1966, uniram o
que a les tres edicions va guanyar la
interesse popular pela atuaçãoColla Vella de Valls, en la darrera edició concurso num momento de máxima
van saltar espurnes a
rivalidade entre os
causa d'un tres de set
―Nens‖ e a ―Vella‖. A
aixecat per sota en
pesar de que nas três
tercera ronda de la
edições ganhou a ―Colla
Colla Vella. Els Nens
Vella de Valls‖, na últivan protestar
ma edição saltaram
iradament i finalment la
chispas devido a um
Vella va decidir intentar
três de sete içado por
el tres de vuit, un
baixo na terceira ronda
castell que feia 9 anys
da ―Colla Vella‖. Os
que no s'intentava i que
―Nens‖ protestaram irafinalment van
damente e finalmente a
aconseguir carregar.
―Vella‖ decidiu intentar
Després d'això els Nens
o três de oito, um casvan carregar un any
telo que havia 9 anos
més tard un pilar de sis
não era tentado e que,
que va portar molta
finalmente, conseguipolèmica però que
ram carregar. Após este
tornarien a aconseguir
fato, e um ano mais tarun any després. Les
de, os ―Nens‖ carregaPrimer 4 de 8 carregat dels
darreres actuacions del Castellers de Vilafranca —
ram um pilar de seis
1969 van aportar
que trouxe muita polêactuacions glorioses, poc imaginables
mica mas que levantariam novamente
anys abans. Fruit de l'estira i arronsa, um ano mais tarde. As últimas atuaels Nens van descarregar el primer
ções de 1969 aportaram atuações glopilar de sis del segle XX. Poques
riosas, difíceis de imaginar uns anos
setmanes després, el
antes. Por causa desta continua
12 d'octubre, la Vella
competitividade, os ―Nens‖ descarregà el primer cinc
carregaram o primeiro pilar de
de vuit del segle i tres
seis do século XX. Após umas
dies més tard els Nens
poucas semanas , no 12 de outudescarregaven el quatre
bro, a ―Vella‖ carregou o primeiro
de vuit, tres de vuit i
cinco de oito do século e passados
pilar de sis, actuació
três dias os ―Nens‖ descarregaque no es tornaria a
vam o quatro de oito, três de oito
repetir en 27 anys. El
e um pilar de seis, atuação que no
26 d'octubre, la Vella
voltaria a se repetir ao longo de
tornà a carregar el cinc
27 anos. Em 26 de outubro, a
de vuit, descarregà el
―Vella‖ carregou novamente o cinseu primer tres de vuit i
co de oito, descarrega seu priintentà la primera torre
meiro três de oito e tenta a pride vuit amb folre del
meira torre de oito com ―folre‖ do
segle. Finalment el
século. Finalmente em 23 de noPrimer pilar de set amb folre
23 de novembre de
vembro de 1969 alcança-se oudescarregat del segle XX (1969)
1969 s'assoleix un
tra fita histórica quando os
altre fita històrica quan els Nens
―Nens‖ descarregaram na própria praça
descarregaren en pròpia plaça el pilar
o pilar de sete com ―folre‖, a primeira
de set amb folre, la primera
construção com ―folre‖ da centúria...
(continuará)
"EL PESSEBRE"
ORÍGENS DA CRIAÇÃO DO ORATÓRIO
De antemão, é necessário dizer que esta obra nasceu do desejo de uma criança, que
com sua simplicidade uniu dois grandes personagens de nossa cultura: o pai, Joan Alavedra (poeta) e um amigo comum, Pau Casals, um dos maiores violoncelistas de todos
os tempos. Quem eram eles e como surgiu a obra? Vejam a seguir algumas informações
a respeito dos autores e da obra...
OS AUTORES:
ELS AUTORS:
Do texto:
Del text:
Joan Alavedra i Segurañas (Barcelona
Joan Alavedra i Segurañas (Barcelona
1896 - 1981), escriptor i periodista català. 1896 - 1981), escritor e jornalista catalão.
Foi secretario da presidência da Generalitat
Fou secretari de la presidència de la
de Catalunha no período de1931-1934, ao
Generalitat de Catalunya en el període
longo das presidências
1931-1934 durant les
de Francesc Macià e
presidències de
Lluís Companys. No
Francesc Macià i Lluís
exílio, viveu em Prada
Companys. A l'exili,
de Conflent onde enva viure a Prada de
controu-se freqüenteConflent on es
mente com Pompeu
trobava sovint amb
Fabra ao qual dedicou
Pompeu Fabra i li
um retrato literário em
dedicà un retrat
Personatges inoblidaliterari a Personatges
bles (Barcelona,
inoblidables
1968). Foi biógrafo de
(Barcelona, 1968).
Pau Casals, o qual fez
Fou biògraf de Pau
a musica, na forma de
Casals, el qual
Estrena de "El Pessebre". D'esquerra a dreta: oratorio, a partir do
musicà, en forma
dret, Enric Casals, asseguts, Pau Casals i Joan
livro de Alavedra
d'oratori, el llibre
Alavedra; dret, Narcís Costa. Fotografia
―Poema del pessed'Alavedra Poema del gentilesa de Santi Roca D. Costa.
bre”.
pessebre.
De la música:
Pau Casals i Defilló (El Vendrell, Baix
Penedès, 1876 - San Juan, Puerto Rico,
1973) fou un violoncel·lista, pedagog,
director i compositor musical català. La
seva gran contribució al món de la música
va ser la innovació en la interpretació amb
el violoncel que, més tard, va ser adoptada
per tots els violoncel·listes del món. La
seva interpretació d'El cant dels ocells ha
esdevingut un símbol de pau i llibertat
arreu del món, i de manera molt més
significativa dins l'àmbit català.
Da música:
Pau Casals i Defilló (El Vendrell, Baix
Penedès, 1876 - San Juan, Puerto Rico,
1973) foi violoncelista, pedagogo, diretor e
compositor musical catalão. Sua grande
contribuição para o mundo da música foi a
inovação na interpretação com o violoncelo
que, tempos após, foi adotada por todos os
violoncelistas do mundo. Sua interpretação
do ―El cant dels ocells‖ tem se transformado num símbolo da paz e da liberdade por
todos os cantos do mundo, e de forma ainda mais significativa no âmbito catalão.
A OBRA:
No Natal de 1934, a filha maior do casal Alavedra, Maria (1929-1975) então com cinco anos de idade, pediu ao pai que lhe montasse um presépio.
Após comprarem todas as figuras e concluírem sua devida montagem ela
então lhe pediu que fizesse alguns versos através dos quais todos os personagens pudessem se expressar.
Esta ocasião coincidia com um momento muito difícil para Joan Alavedra,
que tinha sido deposto do seu trabalho na Generalitat de Catalunya em conseqüência dos recentes acontecimentos de 6 de outubro de 34, culminando inclusive com a sua detenção em um navio no Porto de Barcelona.
Alavedra, antevendo as funestas implicações políticas e sociais com que o
novo regime iria atingir a Catalunha, tentou contar
naquele poema, em linguagem terna dirigida a uma
criança, a inefável jóia de um Nascimento que fosse
se transformando, através de seus personagens, no
drama da Paixão.
A voz do Homem do Poço, do Pescador, do Lavrador, como também do Boi e dos Camelos, todos
induziam à revelação de que o sentido profundo daquele Nascimento era o primeiro ato do doloroso Sacrifício.
Em 19 de julho de 1936 estourou a Guerra Civil
na Catalunha, fato que acabou levando-o para o exílio no início de 39. Numa fria noite de inverno, 10 graus abaixo de zero, Joan Alavedra, Montserrat e os
dois filhos, Maria e Macià (com nove e quatro anos respectivamente) seguiram
a pé pela cordilheira de Ares juntamente com uma caravana de milhares de
pessoas, fugindo para a França.
Mais tarde, já instalados no exílio, se deram conta que a menina havia levado consigo a malinha da escola com vários lápis de cor, e o "Poema del Pessebre". Este acontecimento realmente providencial aconteceu já durante a Segunda Guerra Mundial, quando toda a França estava ocupada pelas tropas alemãs. Nesta ocasião o mestre Pau Casals também vivia com eles em Prada de
Conflent e, como se um verdadeiro raio de sol atravessasse aquela época de imensas nuvens negras, na primavera de 43 foi anunciada a realização dos Jogos Florais de Perpinyan.
Imediatamente a esposa de Alavedra disse ao
marido que era necessária a sua participação. "Não
tenho cabeça para fazer poesia agora" foi logo dizendo. "Temos que nos preocupar com o que haveremos de comer". Mas a súbita aparição do Poema
permitiu que Joan Alavedra o concluísse e o apresentasse.
Irla, Pau Casals e Pompeu Fabra.
Afortunadamente, ele ganhou o premio "Flor
Natural" e enquanto subia ao palco para lê-lo, Pau Casals assistia-o no auditório.
Enquanto o autor recitava o texto, Casals pegou na mão de Montserrat e
lhe disse: "Já tenho a música que vou colocar neste poema".
Casals trabalhou durante vários anos nesta obra, enquanto os soldados alemães passavam pelas ruas, vigilantes. "Isto era o próprio espírito de exílio"
contou mais tarde Montserrat, que pela sua bela voz, o acompanhava na composição da obra entre um fragmento matinal de Bach e o estudo do violoncelo.
Infelizmente, por estar Casals persistindo em seu exílio voluntário de oposição à ditadura franquista, ele não pôde estreá-la em Barcelona. Foi seu irmão, Enric Casals, quem dirigiu a estréia do "El Pessebre" no ―Palau de la Música Catalana‖, em Barcelona, no Natal de 1967.
Escopo do depoimento de Montserrat Moner, esposa de Joan Alavedra
Revista Serra d'Or - março 2006
O Concerto:
Constituído de uma abertura (em estilo de Sardana)
e mais quatro partes: (A
Caminho de Belém, A Caravana dos Reis do Oriente, O Presépio e A Adoração), "El Pessebre" é um
oratório composto por Pau
Casals, orquestrado por Enric Casals e com texto de Joan Alavedra (1896-1981)
- companheiro de exílio de Pau Casals -, e concebido em Prada de Conflent entre os anos 1943 e 1958.
Esta obra converteu-se, a partir de sua estréia, em
1960 no México, num estandarte que Casals levaria para
o mundo inteiro. Ele, que havia renunciado a tocar o seu
instrumento em público como protesto pela barbárie da
guerra, canalizou nesta obra todo o seu amor pela humanidade, a sua esperança em um futuro melhor e, acima de tudo, no seu forte desejo pela paz universal.
―El Pessebre" foi interpretado em inúmeros lugares
ao redor do mundo como um chamado à paz e à fraternidade entre os povos. Especialmente significativas foram as estréias na sede das Nações Unidas (1963), em
Sant Miquel de Cuixà (1966), Barcelona (1967) e
a apresentação em Montserrat (1971). Também
foi interpretada em outros países: Assis, Berlin,
Londres, Nova Orleans, Buenos Aires, Córdoba
(Argentina), Washington, Menphis, Budapest, Atenas, Genebra, San Salvador, Chicago, Madrid,Guadalajara (México), Jerusalem...
Em junho de 2004, foi interpretada no
―Auditori de Barcelona‖, pela Orquestra Sinfônica
La Coral Xalesta interpretando ―el
Pessebre‖ de Pau Casals
e Nacional da Catalunha e diversos corais, sob a direção de Antoni Ros Marbá,
durante os eventos do Forum Universal das Culturas. No Natal de 2006 a Associação Cultural Catalonia apresentou, por primeira vez no Brasil, o Oratório "El
Pessebre" , foram três as apresentações duas em São Paulo e uma em Campinas, SP .
O texto do "El Pessebre" já foi traduzido para o castelhano, francês, italiano, português, alemão, grego, húngaro, russo e hebreu...
Noticies: de l’Associació Cultural Noticias: da ―Associação CultuCatalonia i d’altres
ral Catalonia‖ e outras
Matriculas abertas para
o curso de catalão 2012:
Próximas turmas com início dia
14/01/12
Mais informação –
[email protected]
Veja mais
Contribuição, antecipada,de sócio
2012
Contribua com o Catalonia.
Valor: R$ 300,00 à vista!
Sua contribuição é fundamental
para continuarmos com nossas
atividades.
Veja mais
Compareixença de la FIEC al Parlament de Catalunya
Barcelona, 18-11-2011
Tres representants de la Junta Directiva de la Federació Internacional d’Entitats
Catalanes (FIEC) van participar el dijous dia 10 de novembre en una compareixença a la
Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea del Parlament de Catalunya sol.licitada
per unanimitat de tots els grups parlamentaris.
Entre d’altres, s’ha exposat a la Comissió la necessària revisió i/o actualització de
les lleis que afecten a la Catalunya Exterior, com ara la 18/1996 de relacions amb les
Comunitats Catalanes de l’Exterior, els problemes que està creant la reformada LOREG
(Ley Orgánica del Régimen Electoral General), que està produint enormes dificultats per
poder participar en les eleccions, etc. També s’ha exposat el fet que actualment s’està
produint, com a conseqüència de la crisis econòmica, una significativa arribada de
catalans a països europeus, o d’altres zones del món, en la qual la crisi no es tan
notòria...
(Ver mais em: http://www.fiecweb.cat/index01.php?posi=1)
CONSELL DE LES COMUNITATS CATALANES DE L’EXTERIOR
El prop passat 13 de desembre, a la tarda, al Palau de la Generalitat, es reuniren els
representants de les CCE (Comunitats Catalanes de l’Exterior) amb el Govern de Catalunya.
Tot i que som molt conscients de que aquest acte ha tingut sempre un caràcter molt
protocol·lari, augurem als nostres representants, alguns dels quals hauran d’esmerçar a tal fi
unes hores o dies que segur s’estimarien mes passar amb la família o els amics, una feina ben
profitosa en pro de les nostres comunitats.
Catalunya te, en les comunitats de l’exterior, unes possibilitats in imaginades, aquestes
comunitats, però, necessiten també que el Govern Català se'n cuidi amb bons ulls i buscant els
mitjans mes adients per a potencia-les.
Augurem doncs als membres del Consell un bon viatge i molts d'èxits en l'obtenció de resultats
pel be de les CCE.
=======================================================================
Apresentações da ―Camerata Accordes‖
A ―Camerata Accordes‖ fez duas apresentações publicas neste mês de Dezembro:

A primeira em 9/12, sexta, das 12 às 14 o projeto apresentou-se no Shoping Center 3, na frente do Shoping, na Av. Paulista.

A segunda em 12/12, às 13 horas foi uma apresentação na capela da Santa Casa – Concerto de Natal. Aberto ao público, a familiares e amigos dos
pacientes que lá se encontram, e também aos funcionários do local.
Em ambos os casos a ―Camerata Accordes‖ apresentou, alem de outras,
peças originárias do folclore catalão tais como: El Àngel i els Pastors; ―El cant
dels ocells‖ entre outras.
PA AMB TOMÀQUET NO CATALONIA
No passado dia 02/12, teve lugar, no Catalonia, o último evento gastronômico do ano. Com grande participação de associados, amigos da ―Penya Barcelonista‖ e simpatizantes. Teve também a presença de pessoal da Rede Globo
que gravou imagens para a reportagem que podem ver neste link:
http://g1.globo.com/videos/jornal-da-globo/t/edicoes/v/torcida-do-barcelona-no-brasilse-reune-em-sao-paulo/1723546/
I que el dia 6 de Gener els Reis de
l’Orient us portin molts regalos
Els reis de l’Orient,
porten cosses...
porten cosses...
Els Reis de l’Orient
porten coses per la
gent...
Si fillet, no fillet, coca
blanca i torronet!.....

Documentos relacionados

infoCatalonia

infoCatalonia Poc a poc la rivalitat entre les colles de

Leia mais