Nº 11 - Hivern 2006- Any II - 2 € - Revista trimestral de les

Nº 11 - Hivern 2006- Any II - 2 € - Revista trimestral de les arts circenses
ZRK
2
NUM. 11 INVIERNO 2006 AÑO II
Portada: Pipo Sosman (
Foto: Manel sala, “Ulls”
Editorial
A
mb l’arribada de l’any nou, la majoria de gent comença fent-se bons propòsits. Nosaltres també! Des d’aquest mateix número començarem a fer arribar regularment la revista a l’Amèrica Llatina.
Ja fa temps que hi ha un gran interès per part de gent de països com el Brasil, l’Argentina, Xile i Mèxic
a conèixer com s’està desenvolupant el circ en l’Estat espanyol i en Europa. La prova la tenim en les
sol•licituds i demandes d’informació de la gent de l’altra part de l’oceà que hem anant rebent des que
va aparèixer la revista.
Zirkolika resulta útil com a via de comunicació, de coneixement i de divulgació de les arts circenses.
Doncs què millor que fer arribar la revista al màxim número de persones interessades per aquest petit
però gran món que és el circ?
Arran de les casualitats i de bones voluntats, un grup de gent de Mèxic procurarà la revista i també la
nodrirà de continguts. Que si bé seran llunyans en la distància segur ens resultaran d’interès comú per a
tots i ens ajudaran a ampliar i desenvolupar el nostre coneixement.
Així ens unirem i ens farem més grans. Així donarem al circ aquest caràcter universal i sense fronteres que sempre ha tingut. Aquest serà el nostre propòsit per al 2007. Esperem veure’l complit molt
prompte!
Vicente Llorca
STAFF
ZIRKOLIKA Nº 11
Desembre 2006 - Febrer 2007
Edita: ZIRKOLIKA. C/ Portlligat, 11-15
08042 BARCELONA. Tel. 93.353.95.16
Fax. 93.350.30.00
web: http://www.zirkolika.com
Mail: [email protected]
DIRECTOR: Vicente Llorca
REDACCIÓ: Cesc Martínez, Anna
SUMARI
seccions
2
22
24
26
Panorama
Tècnica: Les teles de circ
Vitrina
Cartes dels zirkòliks
Llarch, Quim Elias, Marcel Barrera, Ramón
Bech, Oriol Raventós
DISSENY I MAQUETACIÓ:
Mònica Gómez, Toni Ferreiro “Pulpotoni”
FOTOGRAFIA: Manel Sala «ulls»
COORDINADOR DE CONTINGUTS
I TRADUCTOR: Cesc Martínez
HAN COL·LABORAT: Laura Car-
rión, Neus Aldea, Marco Bortoleto, Mar
Domènech, Marc Iglesias, Laia Álvarez.
Dep. Legal: B-29.661-2004
Imprimeix: Indice, s.l.
Distribució dirigida a artistes, companyies,
escoles, festivals, associacions, agents artístics,
programadors i responsables de cultura.
Disponible a les biblioteques públiques de
Catalunya. Distribució a les principals ciutats
d’Espanya (Barcelona, Madrid, València, Bilbao, Canàries…) ZIRKOLIKA és una revista
trimestral l’objectiu de la qual és donar a conèixer les arts circenses i contribuir en al seu
desenvolupament. ZIRKOLIKA no assumeix la
responsabilitat de les opinions expresades en
els artícles firmats. Agraïments: Ateneu Popular 9 Barris, Associació de Cric Rogelio Rivel i
Biblioteca Nou Barris.
reportatges
10 Cornellà dotze anys del Festival de Pallassos de Cornellà de
Llobregat, per Vicente Llorca. Fotografies d’“Ulls”
12 Avner, l’Excèntric
per Oriol Raventós . Fotografies Avner
14 Artistes del Roncalli (I) David Larible
per Ramón Bech. Fotografies de Montecarlo
16 Catalunya - Mèxic, Relacions obertes
per Cesc Martínez. Fotografies de Circo Sentido i Atayde
18 Price El circ de tots
per Marcel Barrera. Fotografies de Price
20 El pallasso segons Quim Pañart
per Quim Elías. Fotografies de Vicente Llorca
ZRK
PANORAMA
El desallotjament de La Makabra colpeja el món
El desallotjament de La Makabra
colpeja el món del circ
econòmics. També ha significat un punt de trobada i de relació de la gent que,
en aquesta ciutat, fa circ. Era freqüentat per gent que començava, que practicava, que ideava els seus números i també per professionals. Alguns dels artistes que freqüentaven l’antiga fàbrica ocupada han estat contractats diverses
vegades fins i tot a les festes de la Mercè pel mateix Ajuntament de Barcelona,
o per formar part d’espectacles ben reconeguts. Tots nosaltres ens coneixíem
les cares i absorbíem, durant totes aquelles hores en què convivíem al mateix
lloc, noves tècniques i idees.
Gent de tot Europa, l’Amèrica Llatina i de moltes parts del món s’allotjaven o
s’entrenaven a La Makabra en el seu pas per la ciutat, i s’estava convertint (si no
ho era ja) en un referent indiscutible del circ a Barcelona.
En el desallotjament, representants del món del circ com Tortell Poltrona o Ricard Panadès (gerent de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya) es
van acostar a la porta on protestaven els solidaris amb la casa, i van expressar
el seu descontent amb la situació. El sentiment general era de pena per la gran
pèrdua que això significa per al món del circ.
“Els vostres fills seran okupes i artistes”, cridava una pancarta als Mossos que
custodiaven la porta. I la veritat és que tant de bo que, per comptes de ser
desallotjats, proliferin espais que desenvolupen, generen i impulsen l’art, on es
visqui d’una altra forma, espais lliures on no es posin traves a la creativitat i que
al mateix temps promoguin espais no lucratius de convivència.
En la plaza Sant Jaume se han
estado realizando cabarets
desde el día del desalojo, que
han reunido en ocasiones a
más de 1.000 personas. Las
movilizaciones siguen y hay
idea de no dejar de hacer arte
en diferentes espacios de la
ciudad hasta encontrar otro
lugar donde seguir con el
proyecto de La Makabra.
Laia Álvarez. Fotos: “Ulls”
2
El circ i la cultura van ser ferits greument aquest novembre.
El dilluns 20, sense donar temps ni a respirar la primera glopada matutina, prop de 100 Mossos d’Esquadra van ocupar La Makabra. Amb la seva
imposició van mutilar Barcelona d’aquest espai de llibertat i de creació.
En aquell moment, deixaven molta gent a la ciutat orfes de gimnàs, de
teatre, d’espectacles. Sense un espai obert on penjar trapezis, fer rodar
maces, perfeccionar equilibris, experimentar minivolant… Sense un lloc
per practicar, crear i reivindicar.
6.000 m2 de circ: allí tiraven endavant enginyoses idees que, després de
ser practicades en aquelles instal•lacions i ser intercanviades i organitzades a la casa, omplien les hores dels cabarets típics de La Makabra. Circ
d’alt nivell i amb una bona dosi de preparació, sens dubte.
Immobiliàries i poders públics es van posar d’acord, una vegada més, per
recordar-nos que la cultura aquí no és valorada i que els que trobem art
en aquesta vida som uns somiadors que tard o d’hora hem de caure de
nou en la realitat del ciment.
Veure desfilar matalassos, estructures, llums, equips de so, murals, monocicles i centenars d’artefactes cap a furgonetes, custodiades per persones
que no mostraven ni tan sols el rostre va ser difícil. Igual de trist que va ser
veure la pressa amb què tiraven a terra les naus, amb temor que l’espai es
tornés a omplir de vida.
El que està clar és que La Makabra ens ha ofert en els últims temps innombrables hores de rialles, passions, històries, vols i imaginacions; d’art.
Circ bo, original i reivindicatiu, amb un nivell envejable i
tot gratuït (o a preu solidari).
No només això: l’espai del
gimnàs ha sigut una nau de
pràctica, d’aprenentatge i,
molt important, de trobades.
No tan sols un lloc on quedar
i practicar les diverses modalitats del circ lliurement,
per a tothom, sense càrrecs
el circ - 11è circ d Hivern de Nou Barris - El desallotjament de La Makabra co
11è Circ d Hivern de Nou Barris
Quan el circ puja a l escenari
Moment dels assajos d’El Circ de Sara
Cesc Martínez. Foto: Zirkolika
E
s presenta l’onzè Circ d’Hivern de l’Ateneu
Popular de Nou Barris, l’onzena producció que surt de
la factoria de Barcelona. El circ de Sara, títol de l’edició
d’enguany, està pensat per ser representat en un escenari a la italiana i no en una pista circular. Estil de la
casa? En tot cas, el que és evident és que cal cenyir-se
a les condicions escèniques de l’espai on s’estrena, a
l’Ateneu de Nou Barris. Pot tenir bones instal•lacions,
alçada d’escenari, grades desmuntables, etcètera,
però no deixa de ser el que és: una sala per fer-hi
teatre. Després, amb aquest condicionant o sense,
el director, Piero Steiner, i el l’ajudant de direcció,
Ricard Panadès, hauran volgut fer un muntatge expressament teatral, d’acord. Teatral o, potser millor
dit, transfronterer entre circ i teatre, o diguem-ne
trànsfuga, o transgenèric, o, si es vol, fins a cert punt
transgressor.
Amb l’arrel clavada a la pista de circ, s’han enfilat
a l’escenari. A davant i a baix, hi ha dibuixat un arc
amb terra, com si fos un segment del cercle que enclou el lloc on realment es representa el muntatge. A
davant, les files de cadires estan disposades en corba.
Aquesta distribució, que forma part de la idea original
de l’espectacle, estarà sotmesa a canvis quan toqui
fer actuacions fora de Nou Barris, en teatres amb les
fileres fixes i rectes.
Steiner i Panadès, que han ideat conjuntament
aquesta edició del Circ d’Hivern, subratllen que volien
trobar el punt d’equilibri entre el teatre i el circ. I no només, deia Panadès, “fer teatre
amb elements circenses com a decoració, ni tampoc fer circ aprofitant l’estructura
dramàtica del teatre”. Per això han creat un espai mític: al fons, es veu sovint un decorat (d’Aina Cordoncillo) que representa una ciutat imaginària que s’alça en zona de
ningú. “Les zones de frontera, la perifèria, són pròpies del circ”, justificava Panadès,
“són a l’encreuament de camins”. I en aquest espai simbòlic, s’hi desenvolupa una
història sense història moguda pels vuit artistes que hi circulen: Sarina Röhr, que és
actriu, Ondine Awen Korn, Kike Aguilera, Luciano Martín, Adrià Cordoncillo, Philine
Dahlmann, Elske Van Gelder i Frédéric Filiatre, que a més d’actuar ha compost tota la
música original, tant la gravada com la que toquen en directe els artistes.
El llenguatge amb què s’expressen té alguna cosa d’interpretació, poc de text, molt
de cos. Però bàsicament, la manera que tenen d’explicar-se és a través dels codis de
l’acrobàcia. Amb prou feines es pot dir que hi ha tan sols malabarisme. Els personatges
—això sí, concebuts com a autèntics personatges teatrals— executen números de
corda vertical, perxa xinesa, roda de Leonardo, equilibris acrobàtics i quadrant aeri.
Exercicis com aquests, plens de significat simbòlic, en perfecta harmonia amb la
pista o amb determinats espais oberts, on es crea una vivència col•lectiva al llindar del
ritual, han de tenir una altra dimensió quan es representen en un escenari pla, en el
qual el pacte que s’estableix amb el públic —en principi— és més aviat d’exhibició.
I passa allò que deu passar quan els rituals pugen a un escenari: llavors diuen, creen
signes, en una paraula, se sofistiquen. Steiner i Panadès ho resumeixen així: “L’acció
passa en un lloc real i simbòlic al mateix temps, no només com a referència espacial
sinó també temporal, on present i passat s’entrecreuen”, i “l’espai simbòlic ho abasta
tot, crea un món”.
Amb tot, a El circ de Sara se li veu l’ànima circense: uns personatges rere els altres
van passant pel circ imaginari de la Sara i ensenyen el que saben fer. El ritu es repeteix
tossudament. És una representació d’una baula perduda del teatre que el teatre de
tant en tant intenta recordar.
3
ZRK
PANORAMA
Cirque d Hiver de París - Vi, sopa i música - Toni
Cirque d Hiver de París
Hi ha pocs espectacles que puguin
El circ estable de la capital francesa
Vi, sopa i música
J
a havien passat a principi d’any per Madrid i València, i a finals de
novembre van venir a Barcelona dintre de la xarxa ¡Mira!, que promou la circulació de produccions escèniques entre França, Espanya i
Portugal. La companyia de Volière Dromesko i dels germans Forman
(fills del cineasta Milos Forman) va tenir instal•lada durant deu dies la
seva barraca ambulant a davant del Teatre Lliure de Montjuïc. Aquesta
producció del 1998, titulada justament La baraque (cantina musical:
vi, sopa i música), es presenta com un espectacle dels que antigament
anaven de fira en fira. Conduït per Igor Dromesko desgrana un seguit
de números de circ (destaca el sorprenent número del misteriós fundador del Cirque Aligre), titelles i música gitana. Vaja, un recull de formes
pròpies dels espectacles de carrer com els que, en el passat, va configurar el programa circense tradicional. En el dels Dromesko-Forman, a
més, ofereixen vi i sopa als espectadors, i es crea una complicitat amb
el públic que el converteix en un cabaret viu i actual.
ZRK
ZRK
4
ajuntar tigres, trapezistes volants i ventrílocs.
Una varietat tan àmplia, possible només en
el circ, és el que ofereix aquesta temporada el
Cirque d’Hiver de París. Dels artistes que componen el programa, sobresurten el conegut
director de pista Monsieur Loyal, o simplement Sergio, convertit a aquestes altures en
un personatge llegendari gràcies a la seva
manera de saber seduir el públic; Fumagalli i
Darix, dos dels grans noms dels còmics de circ
d’aquest moment, i Regina i Joseph Bouglione, hereus del mestre eqüestre Emilien
Bouglione, de la família que dirigeix el mateix Cirque d’Hiver, que executen un número
d’alta escola.
El Cirque d’Hiver dóna pas, el dia 26 de
gener i fins al 30 del mateix mes, al 27è Festival Mondial du Cirque de Demain. Aquest
festival, en què s’ajunten joves artistes provinents de tot el món per presentar un nou espectacle cada any, s’ha convertit en un dels
punts clau del circ contemporani: alguns dels
artistes que hi han passat, després han actuat
al Big Apple Circus de Nova York, a l’Archaos o
el Plume de França, o al Roncalli d’Alemanya.
Per preparar els espectacles, compten amb
coreògrafs i directors del Cirque du Soleil,
el circ de Moscou i el de Pequín, del Knie de
Suïssa i del Ringling Bros. Barnum and Bailey
dels Estats Units.
En l’edició d’enguany, es podrà veure una
bona varietat d’especialitats acrobàtiques,
d’equilibri, malabarisme i pallasso, fins i tot
mesclant especialitats: equilibris còmics
mans a mans, roda de Leonardo còmica,
trapezi i teles junts... Fins i tot es presenta
un il·lusionista en la secció d’especialitats
diverses.
exis va rebre el Premio Nacional de Circo 2006 - El Raluy, Creu de Sant Jord
Latina, cada vegada més gran
importància i no sols a Itàlia, sinó també a escala internacional. No es tracta
d’una trobada de circ contemporani, sinó de circ en global, obert a totes les
formes. En acabar el Festival Internazionale Città di Latina, un jurat fa l’entrega
dels premis als números més destacats del certamen.
El festival, que va arrancar el 1999, està dirigit per Giulio Montico, provinent
d’una família circense italiana que va tenir el seu primer circ el 1909 (l’últim
va tancar el 1964, després de diverses desaventures, i Giulio va seguir en solitari com a artista). Segons Montico, en aquesta edició el festival han fet un pas
endavant definitiu en haver augmentat la quantitat d’artistes participants i la
qualitat dels números, i també de públic assistent.
En l’edició 2006, van guanyar el Latina d’or la Guandong Acrobatic Troupe
(contorsionisme), de la Xina; la Troupe Isaev (patinatge acrobàtic), de Rússia,
i Semen Krachinov (malabarisme), també de Rússia. Els segons premis van ser
per a la Troupe Marks (corda), de Rússia; Naranguya i Baasansuren (contorsionisme), de Mongòlia, i Erik Niem-ne (fil baix), d’Itàlia. El tercer premi va ser
atorgat a Avaseva i Snetkova (mans a mans), de Rússia; un altre número de la
Guandong Acrobatic Troupe (corretges); Derek Coda Prin (escala lliure), d’Itàlia,
i Tatiana Orlova (hoola hop), de Rússia. També es van atorgar premis especials
de la premsa i de les autoritats.
El Raluy, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
L
ZRK
a Creu de Sant Jordi, que atorga el
govern català a persones o col•lectius de diversos
àmbits en reconeixement per la seva trajectòria
i per la influència de la seva carrera, va ser concedida, entre altres, al circ Raluy. L’escrit oficial
de la Generalitat explicava aquesta decisió “per
la qualitat i el prestigi d’una companyia que
té el seu origen a Sant Adrià de Besòs i en què
conflueixen quatre generacions d’artistes d’una
mateixa saga familiar. L’impuls i la professionalitat que la distingeixen en el manteniment de la
tradició del circ com a art escènica han merescut
el reconeixement general, ja sigui al nostre país
o bé a l’exterior. Els seus artistes han nodrit les
files de diverses companyies internacionals del
sector”.
Luís Raluy
Foto: Vicente Llorca
ZRK
A la ciutat de Latina, prop de Roma, s’hi fa un festival que creix en
5
ZRK
PANORAMA
Trenta-un anys del Festival de Montecarlo - Xar
Trenta-un anys del
Festival de Montecarlo
D
urant deu dies del mes de gener, del
18 al 28, se celebra a Montecarlo, Mònaco, el 31è
Festival International du Cirque. Si d’una banda el
festival, potser el més prestigiós del món, continuarà amb la seva forma habitual d’exhibició i concurs,
per l’altre presenta algunes novetats.
La primera és la creació del Premi Especial del Públic, atorgat pels espectadors a través de votació.
Una altra novetat de l’edició del 2007 és que el jurat
encarregat de concedir els Clown d’Or, d’Argent i de
Bronze està compost per artistes que han rebut ells
mateixos aquests guardons en edicions passades
del Festival. D’altra banda, el certamen segueix
sota la protecció de la casa reial (recordem que el
festival va ser creat per Rainier). La Presidència està
en la persona de la princesa Estefania de Mònaco.
En la 31a edició, al Festival s’hi concentren diverses
troupes de joves artistes, de manera que la mescla
generacional sigui un factor d’enriquiment del circ.
Cal destacar l’Escola de Circ de Xangai, que presentarà un número de trapezi volant excepcional,
amb un triple salt mortal en planxa absolutament
inèdit. Així mateix, un grup d’artistes de Bielorússia que han integrat el break dance en un número
de barra fixa.
També hi haurà troupes de fama mundial, com els
Dossov (bàscula) i els Domchin (gronxadora coreana), provinents totes dues de Rússia. De Romania,
figuren al programa la troupe Platinum, que presenta un gran nombre aeri a ritme de tango.
ZRK. Foto: Zirkolika
6
Xarxa de comunicació circense: Circored
APCC
A
rran de la trobada d’Associacions de Circ de tot Espanya, impulsat per
l’APCC (Associacióde Professionals de Circ de Catalunya) i celebrat el 21-10-2006 al
Centre de Residència Circense “La Vela” de Vilanova i la Geltrú, va sorgir la necessitat
crear una xarxa de comunicació per mantenir el contacte entre les diverses associacions
de circ, escoles i centres de formació circense de tot Espanya, generar sinèrgies i fer un
front comú quan sigui necessari. Per això l’APCC ha creat una llista de correu, Circored,
Xarxa d’Associacions de Circ, Escoles i Centres de Formació Circense de tot Espanya, a
la qual pertanyen, per ara, les entitats que van participar a la trobada, però que està
oberta a noves incorporacions. Per formar part de
la llista és necessari ser una associació de circ, o una
escola o centre de formació circense (o de qualsevol
de les seves especialitats) que operi en qualsevol
lloc d’Espanya i tindre l’aval d’almenys una entitat
circense que ja pertanyi a Circored. La petició de subscripció es troba a www.apcc.cat.
de comunicació circense: Circored - Tony Alexis va rebre el Premio Naciona
Tony Alexis va rebre el
Premio Nacional
de Circo 2006
E
Tony Alexis Trío al Circo Mundial
ador de la generació de pallassos espanyols de la dècada dels 60 del segle passat, Ylich
Muñoz ha treballat en alguns dels circs de més prestigi internacional des dels anys 70 i ha
rebut diversos premis a tot el món. Des de fa uns anys, Tony Alexis treballa al circ Krone
d’Alemanya, on és presentat com el Rei de la Rialla. (El Krone ha complert, el 2006, 150
anys d’història.)
El Premio Nacional de Circo, el concedeix anualment el ministeri de Cultura i està dotat
amb 30.000 euros.
S’ha obert el termini per presentar propostes
artístiques per a l’edició 2007 de la Umore Azoka – Feria de
Artistas Callejeros de Humor de Leioa (Biskaia). Enguany, la
fira es desenvoluparà els dies 31 de maig i 1, 2 i 3 de juny. El
límit per a la presentació de propostes finalitza el 17 de febrer
de 2007.
La Fira està oberta fonamentalment a treballs de companyies i/o artistes professionals que utilitzin el carrer com a
mitjà d’expressió i comunicació artístiques. En el procés de
selecció, tindran preferència aquells treballs que no hagin
participat en altres fires del territori espanyol i es valorarà que
els treballs presentats siguin estrenes, sempre que la Comissió Artística de la Fira hagi tingut prou temps per avaluar-los.
Es poden presentar treballs de teatre infantils, familiars, musicals,
circenses o de qualsevol mena.
Tots els artistes o companyies professionals interessades a participar haurien de sol·licitar el full d’inscripció a: UMORE AZOKA – Feria
de Artistas Callejeros del Humor de Leioa. Jose Ramon Aketxe plaça,
nº 11 - 4ª planta. 48940 Leioa, Bizkaia. També poden demanar informació al telèfon 00 34 94 607 25 78, o per fax al 00 34 94 607 25 79.
També a [email protected], [email protected]. Es pot
visitar el web www.umoreazoka.org.
Umore Azoka
Convocatòria per a artistes de carrer
ZRK
l pallasso Tony Alexis (José Antonio Ylich
Muñoz) va ser guardonat el mes d’octubre passat amb el
Premio Nacional de Circo corresponent al 2006. El jurat
va argumentar la seva decisió amb aquestes paraules:
“Per la seva tasca en l’actualització del llenguatge del
pallasso, hereva de l’escola humoristica espanyola, i
per la seva contribució a la difusió internacional de les
arts circenses.” La decisió va ser presa pel director general de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la
Música, José Antonio Campos, el subdirector general
de Teatre de l’INAEM, Fernando Cerón, i Julio Michel
Villacorta, M. Luisa Agostini Jaén, Carlos Raluy Tomás,
Genís Matabosch i Jiménez, M. Teresa Colomer Pache i
Antonio Papadopaulo Ruiz, Tony Tonito, que havia rebut el guardó l’any passat.
La carrera de Tony Alexis és ben dilatada. Continu-
ZRK
PANORAMA
Gira del cirque du Soleil per Espanya - L express
Els malabaristes
8
Oriol Raventós
El Cirque du Soleil és possiblement el circ més famós del món, però
la seva fórmula de fer espectacles s’està estancant. L’espectador ja no es deixa
enlluernar tan fàcilment amb l’embolcall escènic i es fixa cada cop més en la
qualitat artística de cada número. Si li preguntem a algú què recorda de Dralion
segurament ens dirà: Viktor Kee, el camaleònic malabarista que hipnotitza amb el
seu número de set pilotes (número creat per ell mateix abans de treballar amb el
Soleil) o el número d’equilibris sobre una mà, però ja no es valora, per sobre de tot,
l’espectacular posada en escena. L’aparent solidesa d’aquestes posades en escena
deixa veure cada cop més l’esquema clàssic que aguanta les produccions del Soleil.
Així doncs, ens trobem que Alegria torna aquest any a Madrid i Barcelona, però notablement aigualit per la falta del número del cub, el forçut i el canvi de la cantant,
detalls que fan que es ressenti la coherència de l’espectacle.
Tot això, ho tenen en compte els empresaris del Soleil que han contractat Anthony
Gatto per al seu pròxim espectacle itinerant, que s’estrenarà l’abril de 2007. Per als
qui no el coneguin, Anthony Gatto és possiblement el millor malabarista del món
(tècnicament). El seu espectacle de boles, anelles i masses va merèixer el clown d’or
del festival de Montecarlo l’any 2000, l’únic malabarista que l’ha aconseguit mai,
encara que d’altres han obtingut el clown d’argent: Dick Franco, Kris Kremo, Seguei
Ignatov, Picaso Jr. i Victor Kee. En els últims anys, Gatto ha estat fent el seu espectacle en solitari en gales de circ de tot el món, sobretot a les Vegas (on competia
amb els cinc espectacles permanents que hi té el Cirque du Soleil, espectacles que
generen un milió de dòlars diaris només en venda d’entrades). Encara no hi ha gaire
informació sobre el nou espectacle del Soleil, però sabem que Anthony Gatto farà el
seu número original i només ha accedit a petits canvis de música i vestuari.
Antohony Gatto. Foto: Charly Gallo. Centre de presse de Mónaco ©
portat el Soleil (com se l’anomena familiarment) a l’Estat espanyol prossegueix el
seu curs. Després de vuit anys, ha tornat a
portar l’espectacle amb què es va donar a
conèixer entre nosaltres: Alegría. Malgrat
això, hi ha algunes diferències amb
l’espectacle que es va poder veure el 1998.
Els números del forçut i el de les acrobàcies dins d’una estructura cúbica han estat
reemplaçats pel de l’home volador, un
altre d’equilibris i un altre de pallassos. A
més, el pas del temps se li ha posat be, a
l’espectacle en conjunt. El resultat és més
complet, quasi podríem dir més perfecte.
Aquest muntatge, una espècie de carnestoltes que recorda els circs ambulants
que recorrien Europa com ho feien en el
passat, és un dels clàssics del circ quebequès. Es va estrenar en Montréal el 1994 i
ja ha fet unes quantes voltes al món.
Acabada la seva estada a Madrid, el Soleil es traslladarà a Barcelona, on s’estarà
del 23 de febrer al 25 de març. A mitjan
tardor passada, els responsables de
l’empresa van decidir allargar la gira amb
una estada també en Gijón, on s’estarà
del 26 de juliol fins al 26 d’agost.
Número de Du Xue, a Dralion. “Foto: Ulls”
ZRK
La gira que aquest hivern ha
Viktor Kee, a Dralion. Foto: “Ulls”
Gira del Cirque du Soleil per Espanya
tat del cos - Més trobades i més completes - 20 anys del Programa d Aules It
L expressivitat del cos
E
Un moment del montatge Homeland. Foto: ZRK
Una altra de les obres estrella del festival, creació de la nord-americana Kari
Margolis, era The human show. Eren set personatges contínuament en escena,
tancats, exterioritzant amb el cos (amb un altíssim nivell tècnic i interpretatiu) les
emocions més íntimes, els dubtes, les curiositats, les sorpreses.
Més trobades
i més completes
9
Vint anys del Programa
d Aules Itinerants
E
ZRK
l programa del ministeri d’Educació i Ciència d’Aules
Itinerants als Circs, únic a Europa, ha complert vint anys.
Es tracta d’una iniciativa perquè els fills dels artistes circenses de
gira als circs puguin acudir a un centre educatiu regularment. Per
això, el Ministeri concedeix subvencions a les empreses de circ i
hi assigna professors, amb l’exigència que ha de complir cada circ
d’habilitar un remolc com a aula, amb ordinador, vídeo, televisió
i material educatiu, i un altre per a ús personal del professor. Mitjançant aquest programa, aquest curs reben classes un total de 124
nens i nenes i adolescents, des d’Educació Infantil fins a Batxillerat.
ZRK
A ningú se li escapa que cada vegada se celebren més
trobades de malabaristes, monociclistes i artistes de circ en general,
i també és cada vegada més habitual que qualsevol festa major d’un
cert nivell ha de tindre alguna actuació d’alguna de les moltes companyies de circ que existeixen en l’actualitat.
El Encuentro Nacional de Artistas de Circo de La Carlota, província
de Còrdova, és un d’aquests diguem-ne festivals organitzats no només amb entusiasme sinó amb la seriositat necessària per arribar a
convertir-se en un punt interessant del mapa de festivals. I només
és el tercer any.
Durant quatre dies a mitjan octubre, van passar per La Carlota una
bona varietat d’artistes circenses en un programa popular, pensat
per arrelar a la població cordovesa.
ZRK
l Cos, festival de mim i teatre gestual, és un d’aquells festivals petits, que gairebé passa desapercebut a la seva ciutat, Reus, si no
fos per alguna —i encara discreta— concentració de persones davant
dels teatres o alguna representació al carrer. Però, d’altra banda, és un
festival absolutament necessari: per la seva especificitat i per la creativitat que es despilfarra durant els deu dies d’octubre que dura, i per
l’encert que demostra la direcció artística de Lluís Graells en apostar per
produccions que tenen una gran capacitat de regalar idees i imatges
indelebles als espectadors.
Un d’aquests espectacles, Homeland, coproducció del Centre d’Arts
Escèniques de Reus, el Mercat dels Flors de Barcelona i Xarxa Transversal, era una posada en escena de Roberto Oliván, bàsicament dansa,
encara que incorporava números circenses. Encadenant situacions
còmiques i tràgiques, mesclant músiques (es va sentir fins i tot un tema
de Björk), amb instruments mecànics de Pierre Bastien, va arribar a un
dels seus millors moments amb el quadrant aeri de Candice Bordes i
Ramon Graell.
ZRK
10
Des de 1984 i en memòria a Charlie Rivel se celebra
el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà
del Llobregat (Barcelona). Aquesta última edició,
la dotzena, va tenir lloc del 17 al 26 de novembre.
Se celebra cada dos anys i tant de bo la cita fora
anual, perquè la seua espera es fa llarga. “No és un
festival de circ...”, assenyala el seu director Genís
Matabosch, “...és un festival de Pallassos”.
A pesar d’això la gala i producció del festival,
l’Euroclowns, és un autèntic espectacle de circ que
reuneix una selecció d’alguns dels millors pallassos del món.
Un festival que és ja un referent internacional per a la gent del circ i que
a més dels diferents espectacles ofereix espais de reflexió, formació i ampliació del coneixement de la figura del pallasso, a través d’exposicions,
conferències i cursos de formació de les diferents tècniques de clown. El
festival tenia enguany com a tema central la relació que sempre ha existit entre la música i el pallasso.
El plat fort del festival és la gala Euroclowns, una producció pròpia del
Festival que en la seua cinquena edició es torna a convertir en un espectacle únic i irrepetible. A la pista de la carpa, que se situa al centre de la
ciutat de Cornellà, es van poder veure les actuacions d’alguns dels millors
pallassos de pista del món. Els Gotys, la parella de pallassos catalans,
presentaven la gala i feien les represes junt amb el director Genís Matabosch. A més, van presentar les seues clàssiques entrades de l’”Espill
trencat” i la dels “Ocellets”. L’acròbata Tony Tonito, Premi Nacional de Circ
2005, va fer el seu número de llit elàstic amb un triple salt mortal per a
tancar l’espectacle. Entre els artistes internacionals, vam tenir Pieric de
França amb tres actuacions: una de doma de cavalls nans en llibertat i
Vicente Llorca. Fotos: “Ulls”
Dotze anys del Festival de
pallassos de Cornellà de Llobregat
Dotze anys del festival de
dos números còmics: un amb un cavall fals amb què passeja un xiquet del
públic, i un altre amb un gran cavall amb què Pieric juga i fins i tot fa el
fa seure adoptant una postura superelegant. Un altre artista, l’anglès Old
Regnas, va fer el número clàssic amb els seus dos gossos que no el deixen
un moment tranquil i al final ja derrotat el trauen de la pista ficat en un
carro. Un pallasso que va agradar molt va ser el nord-americà Donimo. Va
presentar números senzills però ben treballats: amb malabars, monocicle i
altres jocs còmics amb el micròfon i una espasa que engolia sencera. Des del
Circ Nacional Rus va arribar Evgueni Samarlowski, que portava un divertit
número de màgia amb conills de totes les grandàries i una gran serp. A més
converteix en moltíssims animals vius l’abric de pells que li fa posar a una
senyora del públic.
El toc musical de l’Euroclowns el posaven les entrades d’un dels carablanques més prestigiosos del món, Picot Sosman, que amb una concertina molt
xicoteta, uns guants musicals o un xilòfon de botelles de vidre realitzava les
seues diverses entrades musicals. Tota la gala comptava amb la direcció musical de la ja habitual orquestra del festival, la prestigiosa orquestra de Carmino d’Angelo, que a més i paral•lelament a la gala va presentar un concert
de més d’una hora de durada a l’Auditori de Cornellà amb les melodies més
famoses del món del circ i els seus festivals.
Grans artistes
Deixant de banda l’Euroclowns, cal destacar les actuacions del pallasso català
Àlex Navarro, a qui el festival dedicava un cicle sencer on es podien veure tots
els seus treballs, ja fora en solitari, amb la seua companya Caroline Dream o
amb el seu grup Teatro de Pronto. Una ocasió també única de poder veure tot
el treball i l’art d’un dels millors artistes de la nostra terra amb una important
carrera internacional.
Tres companyies que també agradaren molt van ser la de Paul Morocco i
Olé, amb un espectacle frenètic, carregat d’energia, que conjugava la música
amb diferents números de malabars i jocs còmics; una altra, més poètica i
sensual, els belgues de Courage mon amour, amb un espectacle que des de la
seua creació en 1986 s’ha representat més de 1.000 vegades per tot el món,
i la del pallasso rus Arnheim, que sorprenia el públic del teatre amb una successió de gags combinant els malabars amb números de màgia o la dansa de
la bonica arlequina que l’acompanyava.
En aquesta edició del festival se cercaven més actuacions al carrer i la proposta nova va ser la creació del Clownfree, un escenari a l’aire lliure on van
actuar espectacles de petit format d’artistes com el Capità Meravella, Nen
Costrini, Steve Rawling, Fraser Hoper i The Chipolatas.
Un altre pallasso que sense actuar es va guanyar moltíssims aplaudiments
va ser Manel Vallès, conegut artísticament com Toto, dels Germans Martini, a
qui es va homenatjar amb el premi del Nas d’Or Honorífic. Un reconeixement
als més de seixanta anys que aquest pallasso ha dedicat al món del pallasso
actuant en els més prestigiosos circs tant nacionals com internacionals.
Uns altres protagonistes a destacar són la Cia. de titelles Herta Frankel amb
l’estrena d’un espectacle de manipulació de pallassos-titelles que homenatjava alguns dels artistes més importants i reconeguts internacionalment,
com Charlie Rivel, Grock i Popov, representant alguns dels seus números de
pista clàssics.
A més, junt amb els quasi cinquanta espectacles diferents que es van poder veure durant els deu dies del festival, vam tenir l’oportunitat d’ampliar
els nostres coneixements a través de diverses exposicions sobre la música i
el pallasso o sobre l’empresa de circ Amorós-Silvestrini; a més de les més de
deu conferències de grans especialistes internacionals del món del pallasso,
i els tallers i cursos de formació coordinats per la payasa i pedagoga Merche
Ochoa.
El Festival Internacional de Pallassos de Cornellà és una cita imprescindible
on aprendre, divertir-se i somiar. Perquè com diu l’himne del festival: “Per
capgirar-ho tot, fa falta tenir nassos: cridem i fem un bot, que arriben els
pallassos!”
1
ZRK
ZRK: Com comences la primera classe?
Avner: Començo per tres punts bàsics: 1. El
cos explica la història. Per cada gest (que és un
moviment amb una intenció) hi ha un ritme
(o una respiració) i un estat emocional. 2. Si
en canvies un, canvien els altres dos. Sempre
han d’estar en equilibri. I 3. El pallasso excèntric ha d’estar interessat, no ser interessant.
Després d’això, ens concentrem en el gest.
ZRK: Tu et defineixes com a clown?
Avner: No crec en la paraula clown. Recentment, m’han enviat una carta que deia:
“Estic organitzant un curs de clown. Tenim el
maquillatge, tenim les perruques, tenim els
complements, però no entenc una cosa: on
és la gràcia?” Per això crec que clown no és
un nom, sinó un verb i una actitud a l’hora
d’actuar i de viure.
ZRK: El teu últim espectacle, Exceptions
to Gravity, conté gags que fas des de molts
anys enrere.
Avner: Sí, de fet crec que fer de pallasso és el
treball de tota una vida. Si ets un actor, algú
escriu guions per a tu, però el pallasso és part
de tu, la part dolenta (o la interessant).
ZRK: Quins són els artistes que més
t’agraden actualment?
12
Avner: Juan Tamariz. Hem tingut estupendes xerrades sobre com actuar (teoria,
filosofia...) i és molt seriós quan parla d’això.
També m’agraden: George Carl, Dani Ronaldo,
Dimitri, Leo Bassi, Csaba Méhes, Gardi Hutter,
Fumagalli, Mister P. P. i Buffo.
Avner,
l Excèntric
Avner Eisenberg és un pallasso excèntric,
és a dir, que transforma les situacions més naturals en
les aventures més inversemblants (en la línia de Buster
Keaton o Charles Chaplin). La seva extraordinària tècnica de mim i la seva gran força de comunicació l’han
convertit en un dels pallassos més coneguts i respectats del món. El mes d’octubre passat va estar impartint unes classes magistrals a l’Ateneu Popular de Nou
Barris, en ocasió de la Festa del Circ que va organitzar
l’APCC.
ZRK: Com s’ensenya a fer accions excèntriques (diguem-ne així per un moment)?
S’ensenyen tècniques o trucs?
Avner: No, quasi mai ensenyo ni tècniques
ni trucs, ensenyo principis, els tres que ja
he comentat i un altre, el més important:
l’excèntric és sempre un optimista. Per això
necessita problemes per resoldre i si no els
aconsegueix resoldre… encara és més divertit. A més, cada solució també ens pot conduir
al següent problema.
ZRK: Però tu utilitzes moltes tècniques
en el teu espectacle: mímica, malabars,
màgia…
Avner: La tècnica pot ser important, però
no és imprescindible. En tota tècnica (de circ)
hi ha tres nivells: 1. Mira el que jo puc fer i tu
no. 2. Jo puc fer una cosa que t’impressiona
i tu la pots contemplar. I 3. Quan la tècnica
també és la solució del problema.
Avner, l Excèntric - Avner, l Excèntric - Avner, l Excèntric - Avner, l Excèntric - Avne
ZRK: La qual cosa converteix un fet quotidià en un
gag excèntric.
Avner: La cosa més important és acceptar
el problema i trobar-lo interessant. Definirlo de manera que la solució sigui interessant.
L’excèntric ha de tenir una feina per fer. Un cop
em van preguntar: “Què fas si ningú riu?” Jo vaig
dir: “És fantàstic, ja tinc prou problemes sobre
l’escenari sense que la gent rigui”.
ZRK: Això és una mica xocant.
Avner: Sí, és la paradoxa de pallasso. Si proves
de fer-los riure, aleshores és impossible.
Gala de la Festa del Circ
És divendres 14 d’octubre, són les deu de la nit i
1
Oriol Raventós. Fotos: Avner
després d’un parell de voltes amb el cotxe arribem a la Vela,
una carpa amagada als afores de Vilanova. Deixem el cotxe a la
Masia d’en Cabanyes i ens apropem a les fosques fins a l’únic
lloc il•luminat dels voltants. Efectivament! Allí hi ha la carpa
envoltada de caravanes (recordem que aquest espai serveix de
centre de residència d’algunes companyies de circ). Unes trenta
persones fan cua, mentre se solucionen alguns problemes energètics. Fins aquí, res fa pensar que estiguem a les portes d’un
dels esdeveniments de circ més destacables de la temporada.
A dins, Claret Clown fa les presentacions amb aquell estil
seriós i d’extremada pulcritud però ple de reversos i subtileses
insospitades. Un estil que encara no té nom, però que ja és
emblemàtic i que han popularitzat tant ell mateix com el Doctor Soler i el Quimet Pla. A la primera part, van actuar Adrià i
Ondine, jugant a amagar-se i retrobar-se pujant i baixant del
pal xinès amb el toc d’elegància que dóna la música en directe,
i després els 2 Play van fer un llarg número d’acrobàcia còmica,
en què va destacar el personatge de Cristina Solé, despistada i
maldestra en un número en què la resta del grup s’esforça inútilment per ser elegant i equilibrat. A la segona part, va actuar
Avner. Vestit d’home que ha d’escombrar la pista va anar enllaçant de manera magistral un seguit de conflictes quotidians
que resolia amb una imaginació desbordant. Durant una hora,
va tenir el públic a les seves mans sense pronunciar ni una
paraula. Amb una escala, una cadira, una escombra i poca cosa
més, Avner creava petits universos de conflictes inversemblants
que feien esclatar de riure l’audiència.
És trist que només unes cent persones gaudísim d’aquella
magnífica gala, sobretot tenint en compte la presència d’Avner
i encara més si recordem el reclam que tenia temps endarrere
la Gala de la Festa del Circ quan es feia a l’Ateneu Popular de
Nou Barris.
ZRK
El Roncalli és un circ diferent, dels
que creen un estil propi i que després molts altres intenten imitar.
Té dues curioses tradicions: els
artistes surten a rebre el públic
quan aquest entra al circ i, al final de l’espectacle, trauen a ballar a la pista a un espectador. En
aquest circ, els números no són
compartiments estancs, sinó que
estan connectats de manera que
continent i contingut tenen la
mateixa importància. La llum, el
vestuari i la música en directe són
els millors aliats dels artistes i en
realcen el talent.
14
Artistes del Roncalli (I):
David Larible
M
entre el públic va acomodant-se en les seves localitats, David
Larible i els seus companys, vestits de mossos de pista, comencen a crear el
clima perfecte fent brometes. Quan Mr. Loyal comunica al carablanca Gensi
que no tenen august per a la funció, les seves mirades es dirigeixen a David,
que acaba d’escombrar la pista. Després tots els artistes de la companyia fan
la seva aparició, entregant a Larible tots els utensilis perquè es converteixi en
pallasso. La seva presència serà constant al llarg de tot l’espectacle, implicant
el públic en algunes de les seves aparicions, fent una orquestra i una òpera
amb la gent.
En tot el programa, el cavall és l’únic animal que apareix. Gensi precedeix els
dos números amb una entrada còmica amb dos cavalls que en realitat són quatre companys disfressats. Sarah Houcke presenta els seus cavalls en llibertat i,
més endavant, Yurih & Ludmilla fan el seu número d’alta escola.
Maryna i Svetlana realitzen antipodisme amb petits fardells, n’arriben a
tindre quatre cada una, movent-los veloçment amb peus i mans i intercanviant-se’ls. Finalitzen el seu número amb sis fardells en moviment, mentre l’àgil
està en vertical en equilibri sobre un peu de la seva companya.
Els Sorellas presenten un duo de trapezi esgarrifós. D’entre els seus arriscats
exercicis, en destacaria el que el portador fa la vertical sostenint al seu company pels peus mentre aquest està també cap per avall.
Konstantin Mouraviev apareix a la pista gras i amb un pòster d’un culturista a
qui vol assemblar-se. Després realitzarà diversos exercicis per aprimar-se que culminaran en una roda de Leonardo còmica, després de la qual li haurà desaparegut la
panxa. Com a premi rebrà una cervesa i la panxa li torna a aparéixer ràpidament.
Seguint la tradició de tindre un malabarista espanyol, Picaso jr. arreplega el
testimoni de Manolo Álvarez. Comença amb una raqueta de ping-pong i pilotes,
i arriba a tocar-ne quatre al mateix temps. A continuació, llança les pilotes enlaire
amb l’impuls de la boca, i al final i sense ajudar-se amb les mans arriba a l’increïble
nombre de cinc. Finalitza amb el llançament de plats a l’aire, recorrent l’anell exterior de la pista.
Els Boytsov presenten el seu número de barra russa, en el qual realitzen el triple
salt mortal. Després, Irina Pitzur realitza un número de hula-hoops, en què combina a la perfecció malabarisme i contorsionisme.
L’espectacle finalitza amb David desmaquillant-se i tornant a col•locar-se el vestit de mosso de pista per tornar a escombrar de nou. Gensi apareix i li indica que
aquesta ja no és la seva feina i així tots dos abandonen la pista. Després, Larible
tornarà a sortir amb una camisa de dormir de dormir per acomiadar-se del públic.
Així és el bonic somni del Circ Roncalli en el seu 30è aniversari.
Artistes de Roncalli (I): David Larible - Artistes de Roncalli (I): David Larible -Artis
David Larible va nàixer a Novara el 23 de juny del 1957. És la
setena generació d’artistes de circ. La seva dinastia es va iniciar
amb els Travaglia, la besàvia de son pare, que es va casar amb
Pierre Larible, un acròbata de pantomima francès. La primera
documentació que guarda amb el nom de la seva família és un
cartell del Circ Pflege de 1854.
Son pare va ser malabarista i trapezista, un dels millors artistes
del seu temps. El 1959 va arribar a treballar a l’Ed Sullivan Show,
un programa de màxima audiència als Estats Units, i el 1965 va
a participar en la pel•lícula Al voltant del món, amb l’actor Don
Ameche. Son pare va treballar a Espanya en els circs dels AmorósSilvestrini, el Price, l’Atlas dels Tonetti i el Casablanca, una sala de
festes de Madrid.
En el seu aprenentatge, va tindre un model a seguir: “Quan ets
petit hi ha persones que t’influencien. Vaig deprendre molt de Pepe
Tonetti, per ell vaig decidir no portar molt de maquillatge a la cara.”
En els seus inicis també va rebre amb els valuosos consells del seu
pare: “Quan li vaig anunciar que volia ser pallasso tenia vuit anys i,
com saps, en el circ es fa el que diu el teu papà. Ell em va dir: ‘David
has de saber que ser pallasso és el més difícil, no et pensis que et
poses un nas vermell i ja ets pallasso, has de ser un artista complet’.
Em va fer estudiar de tot: música, ballet clàssic, dansa… Jo no
ho entenia, però amb el temps vaig comprendre que tenia raó: la
dansa et dóna harmonia en els teus moviments i control del teu
cos. Ser pallasso és el final d’un procés, no l’inici, no pots començar
de pallasso. Tots els grans pallassos no van començar de pallasso,
eren acròbates o cascadors, com Grock o Rivel.”
Va arribar al circ Ringling procedent de circs mexicans: “El Circ
Tihany va entrar als Estats Units per quedar-s’hi dos anys, però els
negocis no van anar bé i al cap d’un mes i mig el circ va tancar. Jo
havia venut tot el que tenia a Europa i ja no podia tornar. Havia
rebutjat bons contractes, però llavors el Circ Atayde em va trucar
i vaig debutar al cap de tres dies. Devia ser un dimarts. Vaig volar
fins a Miami el dimecres, el dijous vaig assajar i el divendres vaig
debutar. El Ringling ja m’havia trucat dues vegades i jo els deia
que no funcionaria en els grans auditoris, i quan vaig arribar a
l’Atayde no sabia que aquest circ treballava amb 16.000 espectadors. Mon pare em va convèncer perquè fes el que sabia fer.
Al cap de tres dies, els del Ringling van venir a veure’m i em van
dir que com era això que no funcionava amb els grans auditoris.
Vaig firmar per dos anys i n’hi vaig estar quinze. Després d’aquest
temps, encara em quedaven dos anys més de contracte, però els
vaig demanar als amos que em deixessin marxar perquè perdia
la motivació i necessitava tornar a Europa i fer coses distintes. Ells
em van comprendre i em van deixar que me n’anés.”
Així li va sorgir la possibilitat de treballar al Circ Roncalli, on
“estic com un peix que ha trobat la seva aigua; aquí hi ha un ambient que m’agrada i tinc el repte de ser un desconegut a Europa”.
Al Ringling va arribar a fer màgia: “Ja no sabia què fer l’últim
any. Havia fet de tot i, llegint coses de la història del Ringling,
vaig veure que només una vegada havien utilitzat màgia, perquè
és difícil fer-la en un auditori. Volia fer una cosa diferent, no volia
descobrir el truc i mofar-me’n. Em vaig guanyar el respecte dels
mags. Vaig tindre l’ajuda de Bill Smith, el que prepara els trucs a
David Copperfield. Em va sorprendre que The Magic Magazín, la
revista de màgia més important del món, em dediqués quatre
pàgines.”
Vaig deixar per al final una pregunta que sempre he volgut fer
a un pallasso: com ho fas per fer riure quan se t’ha mort un ésser
eestimat o estàs trist per alguna cosa que t’ha passat? “Abans de
la funció aguaito darrere de la cortina per veure el públic i allí
veus famílies amb els seus nens i que són allà, il•lusionats, per
veure quelcom bonic, i llavors veus que no tens dret a no treballar. Ells no volen saber els teus problemes, has de portar el teu
treball a fons. La pista és una medicina molt gran per a aquestes
coses.”
Ha participat en tres edicions del festival internacional de
Montecarlo, i va guanyar el Clown de plata el 1988 i el d’or el
1999. És un desconegut del gran públic europeu… però per poc
de temps, aviat al vell continent s’adonaran d’una cosa que ja
fa temps que saben en el nou: David Larible és un dels millors
pallassos del món.
1
Ramón Bech. Fotos: Zirkolika
Entrevista a
David Larible
ZRK
Catalunya - Mèxic
Relacions obertes
Les relacions culturals declarades
entre Catalunya i Mèxic tenen una llarga
història de clars i ombres, i en el cas del
circ encara són molt recents. Tot i que de
moment els contactes no passin de ser
puntuals, ja van més enllà de la simple curiositat d’artistes i companyies per veure
què fan uns i altres. Els últims anys, s’ha
anat filant un fil que, per bé que encara és
prim i malgrat la distància que separa els
dos països, aconsegueix lligar-los amb un
vincle que promet anar-se enfortint.
E
Imatge de la companyia Circo Sentido. Foto: circo Sentido
16
En general, justament perquè el
circ sempre ha estat per definició transfronterer i
mundial, l’actualització d’aquesta art que es viu
arreu ha multiplicat els viatges i els contactes entre artistes, companyies i empreses de tot el món.
Concretament, en un cap d’aquest cordill que
va de Mèxic a Catalunya hi ha la formació que
es dóna en noves escoles de circ, precís precís la
Rogelio Rivel, a Barcelona, per on passen artistes
professionals que acaben establint contactes
inevitablement. A l’altre cap, la possibilitat de
trobar el suport d’empreses de circ consolidades
per fer més formació i donar sortida als artistes.
Possiblement, qui més ha empès l’intercanvi
ha estat el Colectivo Circo Sentido. Aquesta
companyia, que no para de treballar per tot el
territori mexicà, tant amb espectacles propis com
amb números específics, va participar el 2004 en
la celebració del 116è aniversari del Circo Atayde
i el 2005 al Festival Internacional de Pantomima
de Puebla, amb els organitzadors del qual
mantenen una bona relació. Des de fa dos anys i
mig, ha estat la responsable també d’organitzar
uns tallers de formació circense a Mèxic amb la
participació d’artistes de casa nostra, com Ignasi
Gil i Adrià Cordoncillo. Un resultat tangible dels
tallers: en un dels cursos de perxa xinesa, impar-
Catalunya - Mèxic, relacions obertes - Catalunya - Mèxic, relacions obertes -Catalu
tit per Gil, va participar un dels artistes que desrpés va
passar a integrar-se a la companyia mexicana, Rafael
Hernández. I un cas a part: un altre dels seus membres, Martín Solchaga, actor, havia treballat amb Els
Comediants.
Dintre Circo Sentido, trobem la figura central de
Karen Bernal com a directora. Provinent del món de la
dansa, va completar la seva formació a l’escola de circ
Rogelio Rivel, amb la qual cosa, diu ella, s’especialitza
en dansa aèria (fa cèrcol aeri, trapezi fix, trapezi
de dobles, teles). A començament de 2004, Karen
Bernal es troba a Barcelona i entra en contacte amb
companyies i artistes de circ, coneix la fira Trapezi de
Reus, on torna el 2005, i arriba a muntar un número de
cèrcol aeri.
De tornada a Mèxic, a partir de la segona meitat de
2004, la companyia Circo Sentido organitza regularment tallers de circ a la manera de l’escola Rogelio
Rivel. En fan d’intensius destinats a públic general,
a ballarins i a actors, de tècniques aèries, de pallasso i de perxa. Per organitzar aquests tallers, han
pogut comptar amb la col•laboració del Circo Atayde
Hermanos, on estan molt interessats en la formació
de nous artistes circenses i a divulgar i donar prestigi a
les arts de la pista. Per això, alguns dels tallers i cursos
que organitza Circo Sentido es fan a les instal•lacions
de l’Atayde.
El circ Atayde ha apostat els darrers temps per col•laborar amb
companyies multidisciplinàries i ha fet una renovació molt personal del
llenguatge del circ tradicional. És un dels circs històrics de Mèxic, fundat
el 1888. En aquest circ, representat per Federico Serrano, no se n’han fet
un conflicte, de l’oposició entre circ tradicional i contemporani, com sí
se n’han fet molts altres circs, tant tradicionals com contemporanis. I no
ho han fet, simplement, perquè han anat integrant diverses tendències.
L’Atayde també fa una tasca de documentació històrica (malauradament
no es pot veure a la pista el número d’antipodisme asteca executat amb
una barra i una persona a cada punta ni el d’equilibris sobre una perxa
suportada sobre les espatlles de dos homes), i així contribueix activament a fer evolucionar el circ.
A la producció que van presentar l’hivern passat, dirigida per Alfredo
Atayde, s’hi veia clarament aquesta actitud. Un espectacle en què
intervenien molts artistes de família circense i una bona quantitat
d’animals (camells, llames i guanacos del Perú, un poni, tigres de
Bengala i elefants), però molt coreografiat i sense cap interrupció ni per
fer presentacions, mitja part a banda, sinó que s’anava entrellaçant un
número amb l’altre amb l’ajuda de la música i la il•luminació. A part dels
números d’animals, hi havia cèrcol aeri, un número de verticals, malabarisme, acrobàcia còmica, bàscules i trapezi Washington, a més de les
represes còmiques i les intervencions dels pallassos, tot combinat a un
ritme en general trepidant molt semblantment a com ho fa el llenguatge
audiovisual.
Amb aquesta situació, Mèxic té, actualment, bones condicions per enfortir la pròpia tradició circense i desenvolupar-la amb salut: l’arrelament
dels seus circs (hi ha altres grans empreses de circ a Mèxic, com ara la
dels Hermanos Vázquez, o el circ d’Hermanos Gasca) i gent capaç d’obrirse a noves influències i a l’educació circense entre el públic general, i
normalitzar-ho. A Catalunya es donen condicions semblants. Sembla fàcil
que poguem aprofitar-ho, no només per donar a conèixer el nostre circ
sinó també per enriquir-nos amb experiències com les de Mèxic.
1
Cesc Martínez
Foto: Circo Sentido
Circo Sentido al Festival de Pantomima de Puebla.
Moment de Circo Atayde. Foto: Circo Atayde Hermanos
ZRK
REPORTATGE
Price, un circ de tots - Price, un circ de tots -Price, un c
Price, el circ de tots
En un món tan atomitzat, dividit i desestructurat com el del circ, era
un autèntic repte buscar el perfil d’un professional que fos capaç
de dirigir amb certes garanties d’èxit el nou circ estable de Madrid,
el Price. Doncs bé, sembla que la primera proesa d’aquest circ s’ha
aconseguit als despatxos. Joan Montanyès, Monti, ha estat nomenat el primer director artístic amb el consens de tot el sector del
circ espanyol: el contemporani i el tradicional.
18
No era gens fàcil. Monti, que prové del món
del teatre, compta amb el vistiplau inicial de
tot el sector i el seu objectiu és representar
totes les sensibilitats del circ. “Em sento molt
il•lusionat i ple d’energia, l’objectiu és obrir les
portes a tot el sector del circ i que sigui un lloc
de referència per tothom.”
“No serà senzill fer-ho en dos dies, però
volem crear una línia en què tant el contemporani com el tradicional es puguin barrejar,
com fan els grans circs d’Alemanya i Escandinàvia”, comenta Monti, que ja pensa a poder
unir Ignasi Gil, del corrent contemporani,
amb Manolo Álvarez, del tradicional. De fet,
aquesta fusió de les dues tradicions Monti ja la
va posar en pràctica al circ Grottesco, el projecte que va arrencar al Fòrum de Barcelona
l’any 2004 i que de seguida es va trobar amb
dificultats econòmiques. Ara les condicions
són diferents. El circ Price és un equipament
gestionat per l’empresa pública Madrid Arte
i Cultura —la mateixa que porta els Veranos
de la Villa i el Teatro Español— per encàrrec
de l’Ajuntament de Madrid, que ja disposa de
pressupost per a l’any 2007.
Tot i que el projecte inicial contemplava un
espai a l’aire lliure per a animals salvatges,
sembla que l’aposta política actual és que el
circ programi només números d’animals domèstics, com gossos o cavalls. El que es manté
de tots -Price, un circ de tots -Price, un circ de tots -Price, un circ de tots -Price, un circ
intacte és la intenció que la música sigui en directe i que
hi hagi una orquestra dirigida per Germán Díaz de Carrera,
especialitzat en música de circ i varietats. El circ, propietat
de l’Ajuntament de Madrid, encara no està acabat, però el
consistori té molta pressa per inaugurar la nova infraestructura, que disposa d’una sala d’exposicions, una sala de
projeccions i vol tenir un centre de documentació.
previst que obri les portes el 27 de desembre, tot i que
la inaugurarció oficial es farà a inici del 2007 en una gala
que simbolitzarà el relleu de l’antic circ Price que havia
tingut Madrid amb el nou i en què participaran artistes
que havien actuat en l’anterior circ estable, com Pinito
del Oro, Toni Tonito i Miss Mara. Monti també confia poder comptar amb la presència de Petit Gougou, Monsieur
Loyal al Festival Internacional de Circ de Montecarlo.
Més de 2000 persones
L’espai rodó tindrà una capacitat per a 2105 persones i
una pista de tretze metres que es podrà ampliar fins a vint
metres. Els últims mesos, Monti ha iniciat converses per
mantenir lligams amb un ampli ventall d’empreses, i ja
El director artístic, un altre català que es trasllada a
Madrid, és el responsable de la programació i treballarà
juntament amb Tato Cabal, nomenat director gerent del
circ Price. L’equipament, situat al centre de la ciutat, es
s’ha entrevistat amb el Circo Americano, el Circo Mundial,
Karampa i també la Federació d’Escoles de Circ Europeu
(FEREC), la Ciutat del Circ de Montréal, una escola de circ
amb la qual el Price vol col•laborar juntament amb Pedro
Rocamora, José Palacios i l’escola de circ professional que
s’està fent a Alcorcón, als voltants de Madrid. Monti té
pensat que la programació del circ es faci a base de produccions, coproduccions i també invitacions a altres circs.
“La línia s’ha d’anar creant, el circ ha estat molt oblidat
i aquest equipament pot ser un incentiu que aglutini tot
el sector”, comenta Monti, que afegeix que a mig termini
es vol que el complex del circ estigui obert des de les 12
del matí fins a la nit i sigui la “casa de tots”. El circ està
podrà transformar en un espai a la italiana per a concerts amb cinquanta músics i obres de teatre i permetrà
fer circ sobre aigua gràcies a una pista hidràulica. “Estic
molt il•lusionat i em sento molt estimat i valorat per
tothom; ha estat per mi una sorpresa i tinc una gran
il•lusió per intentar que tot funcioni”, explica Joan Montanyès, que destaca que després que l’any 2005 va estar
al circ alemany Roncalli i el 2006 al circ català Raluy,
aquest 2007 deixarà apartada la seva faceta de pallasso
per dedicar-se exclusivament a la direcció del Price.
Marcel Barrera. Fotos: Ayuntamiento de Madrid ©
1
ZRK
REPORTATGE
El pallasso segons Quim Pañart - El pallasso segons Qu
El pallasso segons
Quim Pañart
Com és sabut, l’Associació de Circ
Rogelio Rivel, situada a Nou Barris, a Barcelona, imparteix tallers
regulars de diverses especialitats.
La llista és llarga i interessantíssima per a tots aquells alumnes que
desitgin millorar les seves capacitats
circenses.
20
labert, Roy Bosier, Antonio Fava, Nola Rae, John Melville, Eric de
Vont, Simon Edwards i Marian Masoliver, ha treballat com a autor,
actor i director de múltiples obres, i actualment és guionista dels
programes Los Lunys.
El primer que ens recalca és que el seu mètode d’ensenyar “com
ser pallasso” és diferent, és nou. Em pregunto què vol dir nou. En
relació a quin altre mètode? No deu ser que cada pallasso que assumeix el paper de professor té el seu mètode?
En Quim Pañart entén que el pallaso és a l’escenari el que la
poesia és a la literatura. Es tracta més del “com” que del “què”;
la comicitat radica en l’execució d’un tempus o ritme que fa que
l’emoció aflori. El pallasso és un mirall deformat que ens fa veure
una caricatura exagerada de la realitat quotidiana amb una mirada burlesca, grotesca. I com tot l’art, té una dimensió social, la
de l’ésser humà en el seu entorn, cosa que mou que el públic s’hi
reconegui. Fer de pallasso no és un acte místic ni terapèutic, és
un espectacle d’entreteniment molt important. Aleshores el cos,
el gest, la pantomima mímica, expressen una actitud, un posicionament estètic. I de l’estètica a l’ètica hi ha un pas molt petit. El
pallasso vol fer un món millor.
Aleshores es tanca el cercle, quan el pallasso-mestre aconsegueix donar unes eines als alumnes, les seves, perquè es facin preguntes i cerquin les respostes per si mateixos.
Hi ha altra manera d’ensenyar l’art?
Quim Elias. Fotos: Vicente Llorca
P
oden escollir entre l’acrobàcia, el llit elàstic, les
verticals, equilibris, el trapezi, les teles i els pallassos. Un
especialista en cada matèria dirigeix el curs aportant el
seu propi bagatge professional.
Avui voldria invitar els lectors a posar la l’atenció en
els cursos de pallassos. Van ser dirigits inicialment pel
tristament desaparegut Joan Armengol, continuats per
Marc Fonts i són conduïts a l’actualitat per Quim Pañart
per quart any consecutiu. Una mostra de l’èxit del curs ha
sigut la voluntat dels alumnes del curs passat de repetir
fent un segon nivell, amb el desig d’iniciar-se en la preparació d’un espectacle conjunt que els permeti fer els
primers passos professionals en diversos escenaris de
Nou Barris.
Volíem saber més coses d’aquest curs i hem tingut una
agradable conversa amb el seu responsable, en Quim
Pañart. Format al Taller de Mim i Teatre Contemporani,
alumne successivament de grans mestres com Cesc Ge-
Informació a: www.zirkolika.com
2
ZRK
ZIRKEJANT
Les teles de circ - les teles de circ - Les teles de circ - les
Les teles de circ
Les teles són una modalitat de pràctica (tècnica) del grup dels
aeris. Al contrari de les seculars modalitats del circ com és el
cas dels malabars, les acrobàcies i el trapezi, l’aparició de les
teles a l’univers circense és recent, d’aproximadament fa 30-40
anys.
No es pot dir que hi hagi hagut un únic
22
inventor, almenys no n’hi ha proves. El que sí que hi ha
són indicis que les teles han estat creades a partir d’una
evolució de les tècniques de corda fixa i corda volant.
Alguns diuen que sorgeix del trapezi tradicional, com
una forma d’evolució abans fins i tot d’arribar el trapezi,
fent servir la corda que es posa per pujar. Hi ha qui diu
que la tela sorgeix de performances (accidentals o no)
d’artistes que es penjaven a les cortines del fons de
l’escenari a les carpes (o de la frontal als teatres).
Dels aparells aeris més utilitzats al circ (trapezis i
Webs de consulta:
www.aerialexperience.com
www.circusperformer.com
www.intrepidatrupe.hpg.ig.com.br
Diccionari
Català: Teles
Espanyol: Tela
Portuguès: Tecido
Anglès: Silk
Francès: Tissue
Daniela Helena Calça
Cia. de Circo Corpo Mágico (Brasil)
Marco Antonio Coelho Bortoleto
Facultad de Educación Física – Universidad
Estatal de Campinas - Brasil
Grupo de Estudios de las Artes Circenses
(CIRCUS)
les seves variacions, quadrant, corda volant, cèrcol, etc.), les teles són
considerades dels més assequibles, de major rapidesa i seguretat en
l’aprenentatge. Potser és per la qualitat del material, perquè arriba
fins a terra (cosa que facilita la pujada) i perquè és més flexible i suau.
L’experiència indica, a més, que les teles poden servir com a pont per practicar els altres aparells aeris, que exigeixen, en la major part dels casos,
molta força, flexibilitat i resistència.
Potser és per això que la pràctica de la tela ha transcendit, a molts llocs, els
espais típicament circenses molt ràpidament, per la qual cosa és comuna
trobar-nos amb persones practicant aquesta modalitat en gimnasos,
clubs, teatres, estudis de dansa, escoles, etc.
les de circ - Les teles de circ - les teles de circ - L
s’utilitza material d’escalada (mosquetons, cintes i cordes) per fixar la tela, atès
que aquest tipus de material fa augmentar la seguretat (normalment estan
homologats per agències governamentals de seguretat). A més, les cintes
protegeixen la tela dels fregaments amb la superfície que la subjecta (biga).
Quan es fan performances en parella, es recomana més atenció amb la qualitat
de la tela i a l’hora de fixar-la.
L’alçària també pot variar, segons els objectius i l’espai de pràctica. El normal
és instal•lar el material entre 4 i 12 metres d’altura. L’altura serà decisiva en el
moment de determinar els exercicis que poden ser realitzats o no. Cal ressaltar
que per a practicants novells es recomana fer servir teles a poca alçària o indicar
que no pugin massa, atès que el seu cos (mans, braços, cames, etc.) poden no
suportar l’esforç i podrien caure. A més, quan s’executen caigudes o moviments
ràpids des de l’altura sense una tècnica acurada es poden produir fregaments
que provoquen cremades i nusos perillosos. Molts novells, pels nervis o el
cansament, es queden penjats sense poder desfer els nusos que es produeixen
intencionadament o no i necessiten ajuda per baixar de l’aparell.
Finalment és fonamental l’ús de matalassos (llevapors) davall de l’aparell.
Això es recomana fins i tot per a experts, atès que sempre estarem en risc de
patir un accident (som humans) o una fallada del material.
2
Com enfilar-se a la tela?
Com i on lligar la tela?
La manera d’amarrar la tela pot variar d’acord amb la creativitat del
practicant, tenint en compte els mecanismes de seguretat i les característiques de l’estructura que la subjectarà. La manera més habitual
de fixar l’aparell és plegant la tela per la meitat de la seva longitud
(que normalment és de 20-26 metres), dividint-la així en dues parts
iguals que seran utilitzades per fer-hi els diversos nusos (traves), bloquejos al cos i les seves respectives figures i caigudes.
La tela pot ser fixada directament en una de les bigues que
componen l’estructura del sostre (carpa, teatre, local), en grues o
en estructures construïdes expressament (pòrtics). Normalment
Hi ha diverses maneres de pujar a la tela, depenent de la condició física i el domini corporal de l’artista. La tècnica més comuna és la denominada “trava simple”
(trepitjar sobre el peu de suport). Una vegada posicionat davant de l’aparell, s’ha
de seguir els passos següents:
1) Agafeu la tela amb les dues mans el més amunt possible (sense treure els
peus de terra).
2) Feu un moviment circular amb una de les cames de dins cap a fora, o sigui,
passant la cama per davant de la tela i posicionant-la a continuació per darrere.
3) Una vegada que la tela estigui enrotllada (una volta) en una de les cames,
flexioneu el genoll amb el peu també flexionat (en posició flex). De seguida,
subjecteu el cos uns segons utilitzant la força dels braços i trepitgeu sobre la
part superior del peu que aguanta la tela (que està en flex).
4) Quan noteu que el nus dels peus és prou fort per suportar el pes del cos,
transferiu, una a una, les mans al punt més alt.
Per continuar pujant, repetiu els procediments esmentats: sustentació de
braços, flexió de genolls, trepitjar per fixar el nus amb els peus i novament
pujada de les mans.
ZRK
LA VITRINA
Mar Domènech
24
La recent apareguda editorial Dau ha publicat una biografia
del pallasso i empresari de circ Tortell Poltrona, escrita per Marcel Barrera,
periodista i crític de circ al diari El Punt i col•laborador d’aquesta revista,
Zirkòlika. Un retrat del pallasso català dibuixat a través d’una acurada recerca de cròniques periodístiques i de les diverses entrevistes que l’autor
ha tingut amb el mateix Tortell Poltrona i amb persones properes a l’artista
que han viscut amb ell les seves mil i una peripècies al llarg de mig segle.
El llibre fa un recorregut per les diferents etapes biogràfiques de Tortell
Poltrona i a la vegada del seu gran somni: el Circ Cric. En l’època d’activista
antifranquista, Poltrona va començar les seves actuacions, primer al costat
de Joan Rosés, i després amb Claret Papiol, amb qui va crear els Germans
Poltrona. No va ser fins al 1981 quan el pallasso català va aconseguir ajuntar
un grup d’artistes i comprar la primera carpa de circ; el Circ Cric es va estrenar un 23 d’abril a Mataró. Però aviat van arribar els problemes econòmics
i el Cric va haver de vendre’s fins i tot la carpa. Així, Poltrona comença una
nova etapa com a director de festivals, autor de programes infantils de televisió i es trasllada a viure a Sant Esteve de Palautordera, on crearà el Centre
de Recerca de les Arts del Circ (CRAC) i començarà a produir espectacles. El
1993, després d’una actuació al camp de refugiats de Veli Joze, a Croàcia,
Poltrona decideix fundar l’ONG Pallassos Sense Fronteres. El Circ Cric, però
no deixa mai de ser el punt de mira de Tortell Poltrona i els seus, i el 2002
reapareix i comença la seva primera gira.
Al llibre, a més, s’hi troben anècdotes i petits detalls de Poltrona. Com ara
l’origen del seu nom artístic, Tortell, com a recordatori de l’època d’ajudant
a la pastisseria Foix de Sarrià. També, com va conèixer la seva companya i
partenaire artística, Montse Trias, en una protesta antifranquista. I les aventures i desventures que va viure amb el lleó Babà, que un bon dia es va escapar pel Montseny.
La vitrina - La vitrina - La vitrina - La vitrina - La vitrina - La vitrina - La vitrina - L
SALLY LA HIJA DEL CIRCO
[DVD]. Madrid: JRB, cop.
2006.
Intérpretes: Carol Dempster, W.C. Fields, Alfred
Lunt. Director: D.W.
Griffith
Un presoner, il•lusionista de circ, tracta d’impedir que la seva filla descobreixi que
en realitat ha sigut adoptada en morir sa mare, una dona de classe alta que es
va casar amb un home de l’espectacle sense el consentiment dels seus pares. Les
complicacions sorgeixen quan la xicota s’enamora d’un jove de societat.
Perduda durant molt de temps i recentment restaurada, aquesta pel•lícula, original de 1925, és una de les escasses comèdies en la carrera de D. W. Griffith, gran
director nord-americà de cine mut.
PRACTICAL BAR
MAGIC [DVD]. [US]: Flairco, 2005.
Presentador: Dean
Serneels. Director: Kevin
Fletcher
DVD sobre tècniques malabars amb botelles, en què el malabarista, Dean
Serneels, mostra diversos trucs i tècniques a aplicar. També es mostren jocs
de mans, trucs amb cigars i altres tècniques de màgia i prestidigitació. En
anglès.
HALPERN, Charna. LA VERDAD
GÓMEZ DE LA SERNA,
Ramón. EL RASTRO; EL
CIRCO; SENOS: 19141917: obras completas,
III. Barcelona: Círculo de
Lectores, 1998.
Els tres títols que s’inclouen en aquest volum de les obres completes de
Ramón Gómez de la Serna, constitueixen la síntesi més representativa
de l’etapa de maduresa d’aquest genial escriptor.
En aquest volum destaca la seva obra El circ, a les pàgines de la qual
l’autor mostra el circ vist des de la perspectiva dels artistes, a través de
fulgurants metàfores que, amb el millor humor i sorprenent inspiració,
capten el que segons l’autor és l’única cosa seriosa de la vida.
INFORME DE LA COMISIÓN ESPECIAL DE
ARTES ESCÉNICAS E
INDUSTRIAS CULTURALES. Madrid: Senado,
2004. [Libro + CD-ROM]
Text complet de l’informe presentat al Senat per la Comissió
Especial d’Arts Escèniques en Indústries Culturals, en el qual es reclama la creació d’un pla estratègic que contempli plans específics
de desenvolupament i foment per a cada una de les disciplines
artístiques: teatre, circ, música, cine, dansa i noves tecnologies
aplicades a l’art, com també la creació de mesures patrimonials,
econòmiques, socials i industrials que protegeixin i afavoreixin tot
el col•lectiu. El llibre s acompanya de la versió del text en CD-ROM.
EN LA COMEDIA: MANUAL
DE TÉCNICAS DE IMPROVISACIÓN. Barcelona: Obelisco,
2004
2
Els autors del llibre són actors americans de reconegut prestigi,
que han ideat diverses tècniques d’improvisació, batejades com el
“Mètode Harold” i que els han ajudat en el seu camí cap a la fama.
Avui en dia, el Mètode Harold és el mètode d’improvisació de
teatre més estudiat a les universitats americanes
CHAUVEL, David; PEDROSA, Cyril. RING CIRCUS. Barcelona: Norma,
2002-2006. Contiene: Vol 1. Los pringados. Vol 2. Los inocentes. Vol
3. Los amantes.
“Dames belles, pallassos divertidíssims, animals feroços vinguts de la selva... El circ és
l’espectacle més gran del món. Però viure al circ NO sempre és divertit.”.
Tot comença quan el joven Jerold ajuda a recuperar un dromedari escapat i els seus amos
el recompensen amb dues entrades per assistir a l’espectacle del circ ambulant Ring Circus. Durant la representació s enamora de Blanche, l’equilibrista eqüestre, i quan acaba
la funció decideix anar-se’n de la ciutat junt amb el circ. En la fuga l’acompanyarà el seu
amic Anthonin. Emparats en la foscor de la nit, entren d’amagat en una de les caravanes i
emprenen un viatge imprevisible amb destinació incerta.
ZRK
ZIRKOLIKS
Els nostres zirkòliks
parlen!
26
Jaxenolaf, 15, 16 i 17 Setembre 2006. Guipúscoa.
Genial i ja no tan familiar la sisena trobada de malabaristes i monociclistes de Jaxenolaf. Amb uns 150 inscrits,
batent rècords, se celebrà la trobada, un any més, en el xicotet i acollidor poble d’Hondarribi.
El divendres, després dels preparatius matiners en el frontó (meses d’inscripcions, estand de Pallassos Sense
Fronteres, barres, fletxes indicadores de la trobada, posar la pancarta gegant de Jaxenolaf (que va ser una odissea),
muntar el circuit de trial de monocicles... començaren a arribar els primers participants. A la vesprada, i al mateix
temps que es muntava l’escenari, es començava a veure gent practicant (gent vinguda de distints punts d’Espanya,
una xica d’Alaska, molts francesos...), amb música de fons de txalaparta (un instrument basc molt curiós, que
consistix, entre altres coses, en pegar-li colps a unes barres de fusta). Tots resguardats de la pluja torrencial, en el
frontó. Fins que li arribà el torn al Renegat, on els protagonistes van ser els nanos monociclistes.
El dissabte, la trobada es dividí al matí. Uns anaren al frontó, on hi havia tallers infantils de malabars i el gran
número de carrer del danès Jon, el “Víking Moreno”. Altres ens n’anarem a la ruta de monocicles de muntanya,
on disfrutàrem d’una “agradable” baixada pel fang, les pedres mullades i la pluja (va ser una bona i esgotadora
experiència).
A la vesprada, després del gran dinar popular, es féu una reunió, sobretot amb assistents de l’E.ZE, encara que
també hi havia presència alacantina, sobre l’organització de la Trobada Europea de Malabaristes 2009, en el País
Basc. A l’acabar la reunió, Jon de Dinamarca donà un taller de maces, de variacions a partir de patrons, molt interessant. Després li tocà el torn a Xabi Larrea amb el seu divertit espectacle Filamento el Farolero.
Després es féu una exhibició de trial de monocicles, per part del francès Yoggi, Pepe de Madrid i companyia...
i la Gran Gala, presentada per Alex de Jaxenolaf. Va ser curta però deixà un bon sabor de boca: un dels números
estel•lars va ser el del francès Priam, amb els seus diàbolos. La nit acabà a altes hores, després del concert de
Sangre con Sangre i malabars sense parar.
Va ser un despertar tranquil, el de diumenge. Després del desdejuni, en el col•legi on es dormia, poguérem
disfrutar d’una gran batucada en el frontó i de les Olimpíades de malabars, on destacà la prova de “sogatira” de
monocicles, i el gladiator de maces, en el que es feren unes vuit rondes. Després del llançament de malabars a
l’aire, només quedava menjar i despedir-se d’esta gran trobada (ja no tan familiar ni secreta), agrair tot a Alex i a
la resta d’equip de Jaxenolaf i esperar impacients fins a l’any que ve!!
Fede (Associació de Malabaristes d’Alacant “Donyet Ardit”)
Las cartas de nuestros zirkolikos
¡Escríbenos!
¡Dinos lo que piensas!
La voz del Circo está en tí.
[email protected]
Fede (Associació de Malabaristes d’Alacant “Donyet Ardit”)
VI Txingudiko Malabarista
Tobaketa, a Hondarribia
La III Trobada de malabaristes i circ
d Alacant
29 i 30 de setembre i 1 d’octubre del 2006.
P
er part de l’organització, només podem dir que ha sigut una gran
trobada. Superats els nervis (“és la tercera edició”, “cal superar la de
l’any passat”, “vindrà més gent”), vam poder gaudir d’un cap de setmana ple de rialles, emocions i circ, molt de circ.
El divendres, des de promptet, van començar a arribar els primers
intrèpids, ja van començar-se a veure maces volant: malabaristes de
Galícia, Barcelona, el País Basc, Cantàbria, Madrid, França… i uns
quants “naranjitos” de l’organització anant d’un costat a altre. Tot es
preparava per als primers tallers del divendres a la vesprada.
Va destacar el taller de teles. A la nit vam gaudir d’un curt però
Gran Cabaret, presentat per Jelen i Didac, on vam veure, entre altres,
un número increïble de diàbolos de la gent de Saragossa, el genial
Dani Decker i els seus trucs de màgia. Açò va donar pas al Matx
d’Improvisació, on vam riure tots amb l’arbitratge d’Ale y Rachel de
Madrid.
La nit va acabar amb un Renegat molt curiós, en què les cadires
foren les protagonistes.
El dissabte va començar prompte, amb el taller de ioga, per a estirar. Hi hagueren altres tallers, com el mític de globoflèxia, impartit
per Chinchilla, i Alex de Jaxenolaf. I el taller de tècnica de passing,
impartit pels xilens Toto i Carlos Muñoz Ombra.
Al llarg del matí es va jugar un campionat de volley-maça. A la vesprada va haver-hi una actuació de teatre de carrer de Silver de Madrid
i l’esperada exhibició de monocicles. Tot això abans de desplaçar-nos
al gran saló d’actes de la Universitat d’Alacant, on vam veure una gala
d’homenatge al circ, amb projeccions i números com el de Manolo
Carambolas, Carlos Muñoz Ombra, Chimichurri, Cuca de Llum…
Un dels moments més emotius va ser veure l’intèrpret per a sords
en la gala. Vam poder comptar amb intèrprets durant tota la trobada
i va ser un gust veure actuar malabaristes sords. Només esperem que
haja servit com a idea per a altres encontres, perquè tothom té dret a
gaudir de les trobades de malabaristes.
De tornada, en el recinte de l’encontre, va començar un dels Renegats més curiosos que es recorden (seguint la línia de l’any passat). És
difícil d’explicar, però els que estaven allí ho saben: saben que es van
llançar mòbils a l’aire. A altes hores de la matinada, encara hi havia
gent malabarejant.
El diumenge hi hagué un despertar alegre (per a alguns), amb
percussió i dolçaines, per a donar pas a la cercavila, amb el grup de
percussió brasilera Sarabanda. Va ser l’escalfament per a les Olimpíades de malabars, on es va estrenar la prova de llançament de mòbil.
Després del llançament d’objectes i de el dinar popular, ens vam acomiadar tots, amb la il•lusió d’organitzar la trobada de l’any que ve.
Moltes gràcies a tots i ens veiem en la IV Trobada de Malabaristes i
Circ d’Alacant!!! I que visca el Circ!!!
Fede (Associació de Malabaristes d’Alacant “Donyet Ardit”)
Festival Escena Poblenou
PPoblenou és l’antic “Manchester català”, un barri obrer de
Barcelona, que a poc a poc s’està transformant en un barri inassequible
per als fills de tota la vida. A pesar de tot, les arrels i la cultura popular ens
donen forces per seguir amb la tradició de fer vida al carrer, la qual cosa
ens ha portat al V Festival de Tardor, Escena Poblenou.
Del 19 al 22 d’octubre, les arts escèniques van omplir els centres cívics, la
Rambla i les places d’aquest barri, amb aires arribats de França, Austràlia,
Suïssa, la Gran Bretanya i Catalunya, que ens van fer mostra de la seva
especialitat: l’humor. Pinzellades de clowns, teatre amb objectes, dansa,
en resum una bona dosi de circ que a tots ens va encantar.
Amb els seus alts i baixos, de les obres presentades enguany, la seleccionada per fer el fi de festa va ser la de la companyia Le Boustrophédon,
que ens deixa un sabor de boca insuperable. Transmetent molta força,
ens ensenya que en moments de desesperació sempre hi ha sortida i esperances per fer el que a cadascú més li agradi. La vida en un camp de
supervivents d’una guerra on persones i titelles fan el que poden per tirar
endavant en els moments més difícils. Per culpa d’aquesta guerra, a dos
dels actors els han hagut d’amputar un braç a cada un, i a pesar de tot
segueixen fent malabars i se les empesquen per embolicar els cigarrets.
Un altre personatge assidu d’aquest festival és Carlo-MÔ, tot un malabarista excepcional de les paraules i els seus significats, que durant més
d’una hora ell tot sol és capaç de fer que la gent no deixi de riure.
No podem oblidar eals meravellosos espectacles classificats com infantils
que a més d’un adult ens han emocionat, o la visita a un parc d’atraccions
improvisat al mig de la Rambla del Poblenou.
A causa de la meva afició per aquest art, trobo correcta la idea de cobrar
una entrada, remunerant així el treball i les hores emprades per a fer-nos
passar una bona estona.
Neus Aldea
2
ZRK
ZIRKOLIKS
Espectacles
a Madrid
des sobre el cable, intercalant-les amb les
actuacions dels seus companys. La primera va ser de gran originalitat, va travessar
amb sabates de taló, se les va treure i se les
va canviar per unes sabatetes flexibles i va
passar de costat —en arribar a la meitat
va tenir un contratemps i va fallar, es va
haver d’agafar al cable, després un empleat li va tesar el cable perquè devia ser
el seu costum, estava fluix i aquesta devia
ser la causa de la fallada—.
Una vegada que es va acabar d’instal•lar la pista o petit escenari, els artistes apareixien per una
porteta i el del frac va fer un número d’equilibris
sobre bastons, ajudat pel còmic, que després
d’aguantar-se alternativament amb un braç i amb
l’altre va fer una bandera en contorsió.
La filferrista va aparèixer vestida d’època antiga i portant un gosset faldiller, passejant-se per
l’escenari. En un moment li va donar la volta i
des de dalt, el còmic l’hi va agafar i es va posar a
queixalar-lo i li va treure un cor de plàstic que es
va col•locar al pit (un pèl macabre, oi?). La noia,
aquesta vegada apujant-se el vestit i amb les sabatilles de ballet, va fer una altra passada de puntetes pel cable, i després s’hi va estirar. En una altra
sortida va fer l’espagat.
El còmic va fer un número de titella.
A la part alta de la parada hi havia una perxa de
gran altura, on el còmic feia uns exercicis de l’estil
dels xinesos, que és la seva especialitat: caigudes i
poses amb la noia.
En un altre interval de les seves passades pel
cable, va executar un altre dels exercicis no vistos:
el de caminar com els gats, peus i mans pel cable
(aquest truc, jo el feia per entretenir-me i tampoc
el vaig veure fer a cap col•lega, així com el de caminar de costat, crec vaig ser el primer i no sols
escorrent els peus, també creuant-los).
Se m’oblidava dir que el del frac —em sap greu
no saber els noms dels artistes— també feia exercicis sobre la perxa.
El final de la filferrista va ser un gran salt i després tots a la perxa al final de l’espectacle. El públic
assistent va premiar la seva actuació amb grans
ovacions.
Volatín
Circ Pànic Foto: Marie Louise Van der Linden
Dibuix de Carmen
28
El ministeri de Cultura, la Comunidad de Madrid i
l’Ajuntament van organitzar uns espectacles i entre
ells circ. Va ser el 7 de setembre i va durar una hora,
a la plaça de Santa Anna, davant del Teatro Español,
aprofitant la seva il•luminació i a tocar de l’estàtua de
F.G. Lorca. Va actuar el grup Circ Pànic (segons em van
informar són catalans i francesos).
En un remolc i amb figura de gran bombo, a la
part alta com a uns tres metres, van aparèixer tres
homes un amb una espècie de turbant (el bateria) i
un altre de frac impecable (violinista), i el tercer amb
una espècie de granota. L’única dona, una jove, era la
filferrista (l’aparell estava muntat a davant del gran
artefacte i, com es veu a la imatge, en un costat d’una
banqueta hi adornava un cap de cavall). Van sortir
d’una espècie d’escotilla i també d’un dels costats,
fins que van muntar la mitjana pista. El que es podria anomenar còmic es va encarregar d’instal•lar-la,
fent gràcies en baixar-la i posar les potes amb gran
dificultat.
La filferrista, per ajudar-se en l’equilibri, feia servir
una espècie de mitja ombrel•la, feia diverses passa-
2
ZRK
30