Pessoa: un somni em lliga
Transcrição
Pessoa: un somni em lliga
Sala d'estar | Fernando Pessoa | Actualitzat el 13/06/2016 a les 01:01 Pessoa: un somni em lliga «quant del meu passat/ fou sols la vida mentida d'un futur imaginat!» Fernando Pessoa va néixer el 13 de juny del 1888, fa 128 anys, a Lisboa i va morir el 1935. Es va dedicar a la publicitat, el periodisme i el comerç, però sobretot a escriure. Signant sovint amb diversos noms. Recordem un dels poetes més estimats a Portugal obrint el llibre Poemes de Fernando Pessoa (Quaderns Crema) per llegir-ne versos en la seva llengua natal i en català, traduïts per Joaquim Sala-Sanahuja. Foto: Parée LA BASTIDA Tot el temps que he somniat quant de temps fou de ma vida! I doncs, quant del meu passat fou sols la vida mentida d'un futur imaginat! Aquí a la vora del riu descanso sense raó. En el fluir la buidor http://www.catorze.cat/noticia/3210/pessoa/somni/em/lliga Pàgina 1 de 5 figura, ignorat, soliu, tot el temps que en va hom viu. Ve tost la desesperança! ¿Quin deler val aquest fer? I la pilota que llança l'infant, més que l'esperança puja amunt, més que el deler. Onades del riu, tan lleus que ni onades se'n pot dir, hores, dies, anys, ben breus passen—ufanes o neus que un mateix sol fa morir. He despès el que tenia Vell, ja els anys no compto pas. la il·lusió em mantenia que de reina se'm vestia: ai las, reialme fugaç! Lleu so dels plàcids corrents, àvids de la riba eixida, quants de records somnolents d'esperances evolvents! Quins somnis, el somni i la vida! ¿Què he fet de mi? Esgarriat, vaig reeixir a retrobar-me. I vaig deixar-me excitat com un feliç orat que tem que torni el blasme. So mort de les aigües manses que corren devers la fi, du no sols les recordances ans les mortes esperances —mortes perquè han de morir. Jo sóc ja aquell mort futur. Sols un somni em lliga a mi —el somni tardà i obscur de qui jo seria—el mur del meu bell, desert jardí. Ones passades, preneu-me, dugueu-me a l'oblit del mar! A qui no seré lligueu-me, que amb una bastida, en delme, la casa havia d'alçar. O ANDAIME O tempo que eu hei sonhado Quantos anos foi de vida! http://www.catorze.cat/noticia/3210/pessoa/somni/em/lliga Pàgina 2 de 5 Ah, quanto do meu passado Foi só a vida mentida De um futuro imaginado! Aqui à beira do rio Sossego sem ter razão. Este seu correr vazio Figura, anónimo e frio, A vida vivida em vão. A 'sp'rança que pouco alcança! Que desejo vale o ensejo? E uma bola de criança Sobe mais que a minha 'sp'rança Rola mais que o meu desejo. Ondas do rio, tão leves Que não sois ondas sequer, Horas, dias, anos, breves Passam—verduras ou neves Que o mesmo sol faz morrer. Gastei tudo que não tinha Sou mais velho do que sou. A ilusão, que me mantinha, Só no palco era rainha: Despiu-se, e o reino acabou. Leve som das águas lentas, Gulosas da margem ida, Que lembranças sonolentas De esperanças nevoentas! Que sonhos o sonho e a vida! Que fiz de mim? Encontrei-me Quando estava já perdido. Impaciente deixei-me Como a um louco que teime No que lhe foi desmentido. Som morto das águas mansas Que correm por ter que ser, Leva não só as lembranças, Mas as mortas esperanças— Mortas, porque hão-de morrer. Sou já o morto futuro. Só um sonho me liga a mim— O sonho atrasado e obscuro Do que eu devera ser—muro Do meu deserto jardim. Ondas passadas, levai-me Para o olvido do mar! Ao que não serei legai-me, Que cerquei com um andaime http://www.catorze.cat/noticia/3210/pessoa/somni/em/lliga Pàgina 3 de 5 A casa por fabricar. Il·lustració: Almada Negreiro http://www.catorze.cat/noticia/3210/pessoa/somni/em/lliga Pàgina 4 de 5 Poemes de Fernando Pessoa © Fernando Pessoa © de la traducció: Joaquim Sala-Sanahuja © d'aquesta edició: Quaderns Crema, 2002 http://www.catorze.cat/noticia/3210/pessoa/somni/em/lliga Pàgina 5 de 5
Documentos relacionados
Um Escritor na Biblioteca: bate
Globo entre 1991 e 2002. Foi o primeiro repórter brasileiro a chegar ao World Trade Center durante os atentados de 11 de Setembro, em 2001. Atualmente, realiza reportagens para a emissora TV Globo ...
Leia mais