festes i tradicions

Ano IX– Nº 65
Julho 2011
FESTES I TRADICIONS
Els Aplecs
Sob esta denominação são bem freqüentes, na Catalunha, uns encontros festivos e comemorativos celebrados ao longo do ano e por diversos motivos. Vejamos neste boletim dois deles que se celebram neste mês.
Aplec de Matagalls (pág. 2)
- Més de 800 romeus s'apleguen cada any als peus de
la creu del Matagalls.
— Mais de 800 romeiros juntam-se ano anos ano aos
pés da cruz de Matagalls.
Aplec del Pi de les Tres Branques (pág. 4)
- El pi tant simbolitza la Santíssima Trinitat com de la unitat de les
terres de parla catalana.
— O pinheiro simboliza tanto a Santíssima Trindade quanto às terras
de fala catalã.
Cursos de catalão
Cursos de català
Com certificado oficial
Veja os diversos níveis e datas
na nossa Web
Amb certificat oficial
Vegeu-ne els diferents nivells i
dates a la nostre Web
www.catalonia.com.br
www.catalonia.com.br
Informações:
[email protected]
pág. 8
Informacions:
[email protected]
PRÓXIMA TURMA 06/08/2011
Noticias: da
“Associação Cultural
Catalonia” e outras
Noticies: de
l’“Associação Cultural
Catalonia” i d’altres
(pág.9)
(pág.9)
Nossos endereços para contato:
Para contatar conosco podem utilizar-se dos seguintes endereços:
[email protected] - para assuntos de caráter geral,
[email protected] – para perguntas sobre temas culturais,
[email protected] – quando relacionado com o curso de catalão, e o
[email protected] – se relacionado com os eventos gastronômicos.
Ou ainda mediante o telefone (11) 5549-3840.
Aplec de Matagalls
Record de Sant Antoni Maria Claret i mossèn Cinto Verdaguer
el Matagalls (Osona, Selva i Vallès Oriental), Segon diumenge de juliol
El Matagalls, al parc natural del Montseny, O Matagalls, no parque natural do Montseny,é um dos picos mais emblemáticos da
és un dels pics més emblemàtics de
Catalunya. Cada segon diumenge de juliol, Catalunha. Todo segundo domingo de
Julho, mais de 800 romeiros de
més de 800 romeus de més de
mais de 130 localidades de Cata130 localitats de Catalunya
lunha agrupam-se no entorno da
s'apleguen al voltant de la creu
cruz que coroa a montanha para
que corona la muntanya per
render homenagem a São Antoretre homenatge a Sant Antoni
nio Maria Claret e ao mossèn
Maria Claret i mossèn Cinto
(padre) Cinto Verdaguer.
Verdaguer.
O referido encontro festivo
(aplec), iniciou-se em 1950, inL'aplec va començar el 1950,
centivado pelos claretianos de
de la mà dels claretians de
Barcelona, com a vontade de faBarcelona, amb ganes de refer
zer de novo o caminho do seu
el camí del seu fundador, Sant
fundador, São Antonio Maria ClaAntoni Maria Claret, nat a
Més de 800 romeus
s'apleguen cada any als peus ret, nascido em Sallent (no BaSallent (el Bages) i que va
de la creu del Matagalls
ges) e que chegou a ser Arcebisarribar a ser Arquebisbe de
po de Cuba. A sabedoria popular
Cuba. La saviesa popular li
atribui ao mesmo a autoria de
atribueix l'autoria d'haver
plantar a cruz na cima do Mataplantat la creu al cim del
galls, mesmo quando outras inforMatagalls, per bé que d'altres
mações referem que a mesma já
dades apunten que el crucifix ja
se encontrava lá, antes mesmo
presidia la muntanya abans del
do nascimento do santo. O padre
naixement del sant. El mossèn i
e poeta Jacint Verdaguer foi o
poeta Jacint Verdaguer va ser
grande cantor desta cruz, a Cruz
el gran cantor d'aquesta creu,
de Catalunha, motivo pelo qual a
la Creu de Catalunya, motiu pel
Associação de Amigos do “Aplec
qual l'Associació d'Amics de
de Matagalls” também dedica a
l'Aplec del Matagalls també li
ele o encontro.
dedica la trobada.
Els rucs que transporten els
Per pujar fins el cim del
trofeus es converteixen en un Para subir ate a cima do Mataatractiu per als apleguistes
galls, os romeiros seguem, princiMatagalls, els romeus
palmente, duas rotas, a de “Coll Formic”, a
segueixen, principalment, dues
qual vai do Brull para Palautordera, e a do
rutes, la de Coll Formic, que va del Brull
lado de São Marçal, passando pelo “Coll de
cap a Palautordera, i el de la banda de
sant Marçal, passant pel coll de Borderiol. Borderiol”. Do alto do monte, a 1700 meDes del cim, a 1700 metres sobre el nivell tros sobre o nível do mar, a visão é indesdel mar, la vista és indescriptible, abastant critível, alcançando praticamente a totalidade da Catalunha Velha:Montserrat, La Mola,
la pràctica totalitat de la Catalunya Vella:
os “Cingles de Bertí”, Gallifa e até mesmo
Montserrat, la Mola, els Cingles de Bertí,
Barcelona, as Agudes, o “Turó de l’Home”,
Gallifa, i fins i tot Barcelona, Les Agudes,
el Turó de l'Home, el Pla de la Calma, Sui, o “Pla de La Calma”, Sui, Puigdrau, Tagamanent, Puigsecalm, Milany, Cabrera,
Puigdrau, Tagamanent, Puigsacalm,
Montdois, Aiats, Cantonigros, Bellmunt, os
Milany, Cabrera, Montdois, Aiats,
Pirineos... e no pé da montanha, Viladrau e
Cantonigrós, Bellmunt, els Pirineus... A
a plana de Vic em geral.
baix, al peu de la muntanya, el poble de
La festa comença a les 10 del matí, als
A festa inicia-se às 10 da manhã, aos pés
peus de la Creu del Matagalls,
da Cruz de Matagalls, onde é
on s'hissa la senyera i
içada a “senyera” e a associação
l'associació atorga les medalles
outorga as medalhas da consde la constància a aquells
tancia a aqueles romeiros que
romeus que han acreditat la
demonstrem participação no
seva assistència a l'aplec durant
encontro por 10,15,20,25,30,
10, 15, 20, 25, 30, 35, 40, 45 o
35, 40,45 ou 50 anos. Algum
50 anys. Algun any, entre els
ano, estiveram também presenromeus també s'hi han comptat
tes os gigantes e giganteiros de
els geganters i gegants de Sant
Sant Celoni que alegraram o
Celoni que han amenitzat l'aplec
encontro com a sua magnificenamb la seva noble
cia.
magnificència.
Após a entrega dos “prêmios à
Un cop s'han lliurat els premis a
constancia”, é celebrada uma
la constància, se celebra una
multitudinaria missa ao ar livre,
La missa, presidida pel bisbe
de Vic, conforma la part
multitudinària missa a l'aire
presidida pelo bispo de Vic, na
lliure, presidida pel bisbe de Vic, central de l'aplec
qual os romeiros participam ati
en què els romeus participen activament i
vamente e finalizam com o Canto do
finalitzen amb el Cant dels
Adeus. Finalizada a missa os roadéus.
meiros dispersam-se por todos
En acabar la missa, els romeus
os caminhos e trilhas da montaes dispersen per tots els camins
nha, comentando os incidentes
i viaranys de la muntanya,
ao tempo que se dirigem para o
comentant els incidents i
local escolhido para um bom
dirigint-se al lloc escollit per fer
almoço. Na parte da tarde, é
un bon dinar. A la tarda, és
tradição que a Associação de
tradició que l'Associació d'Amics
Amigos do Aplec de Matagalls
de l'Aplec del Matagalls recuperi
recupere e faça a benção de ali beneeixi alguna font de la
guma fonte da montanha (a
muntanya (la Clareta, de la
Clareta, da Sardana, de MontSardana, de Montserrat, dels
serrat, dos Bispos, de Gomara,
Una multitudinària 'Hora dels
Bisbes, de Gomara, de les
das Naiades, dos Três Rosais...)
adéus' posa fi a l'aplec
Nàiades, de les Tres Roses...) ja
Bem seja alguma abandonada
sigui alguna abandonada pel pas dels anys, pelo passar do tempo, ou alguma recém
alguna estrenada de bell nou... Els darrers inaugurada... Nos últimos anos, no lugar
anys, en comptes d'haver estrenat cap
de inaugurar alguma fonte a Associação
font, l'Associació d'Amics de l'Aplec del
tem melhorado e sinalizado algumas das
Matagalls ha millorat i senyalitzat algun
trilhas da montanha.
dels camins de la muntanya.
Às 6 da tarde, uma dança popular de sarA les 6 de la tarda, una ballada popular de danas com a Cobla Genisenca na praça
sardanes amb la cobla Genisenca a la plaça Maior de Viladrau, patrocinado pela PrefeiMajor de Viladrau, patrocinada per
tura, marca o ponto final da festa.
l'Ajuntament, posa el punt i final a la festa. Anteriormente, assim mesmo, o encontro
Anteriorment, així mateix, l'aplec durava
se estendia por todo o fim de semana, sentot el cap de setmana, ja que la pujada es do a subida feita no sábado a tarde acamfeia el dissabte a la tarda, s'acampava al
pando ao ar livre e, no dia seguinte assistiras i, l'endemà, s'assistia a la missa. Les
a-se à missa. Os desencontros administratraves administratives i les dificultats per
tivos e as dificuldades para dar aos numedonar un servei correcte als nombrosos
rosos acampados serviços corretos obrigaacampats van obligar l'associació a
ram à Associação a concentrar a festa num
concentrar la festa a tan sols una jornada. só dia.
Texto: Bernat Ferrer i Frigola
Text: Bernat Ferrer i Frigola (resum)
Resumo e versão: Miquel Serra Rosanas
Imatges: Associació d'Amics de l'Aplec del Imagens: Associació d'Amics de l'Aplec del
Matagalls
Matagalls.
Aplec del Pi de les Tres Branques
Una trobada reivindicativa sota l'arbre de tots els catalans
El pla de Campllong / Castellar del Riu (el Berguedà), tercer diumenge de juliol
Al pla de Campllong, al terme municipal de Na planície de Campllong, no termino muCastellar del Riu, s’hi troba un pi roig de
nicipal de Castellar del Riu, encontra-se
tres branques. Des de fa segles, se l’ha vist um pinheiro vermelho de três ramas. De a
com un símbol de la Santíssima Trinitat i
muitos séculos tem sido visto
dels Països Catalans. En motiu
como um símbolo da Santíssima
d’aquesta segona interpretació,
Trindade e dos Países Catalães.
cada tercer diumenge de juliol
Com base nesta segunda inters’hi celebra un aplec a mig camí
pretação, todo terceiro domingo
entre la festa i la reivindicació.
de Julho celebra-se lá um
El Pi de les Tres Branques és un
“Aplec” (encontro festivo) situapi roig, Pinus silvestris, que, des
do entre uma celebração festiva
del 20 d’octubre de 1987 té la
e uma reivindicativa.
consideració d'arbre monumental
O Pinheiro dos Três Galhos é um
de Catalunya. Situat al Pla de
pinheiro vermelho, Pinus SilvesCampllong, a 1.290 metres
tris, que a partir do 20 de outud’alçada sobre el nivell del mar,
bro de 1987 é considerado arvocada any és l’escenari d’una
re monumental de Catalunha.
trobada de tots els colors del
Situado na planície de Camllong,
El pi tant simbolitza la
Santíssima Trinitat com de la a 1.290 metros sobre o nível do
catalanisme cívic, cultural i
unitat de les terres de parla
polític.
mar, todo ano é cenário de um
Diversos documents i catecismes del segle
encontro de todas as cores do catalanismo
XVIII i XIX ja fan referència a l’existència
cívico, cultural e político.
del Pi i el comparen amb la Santíssima
Diversos documentos e catecisTrinitat (Pare, Fill i Esperit Sant),
mos dos séculos XVIII e XIX reper bé que no serà fins el 1888,
ferem-se a existência do Pinheiquan mossèn Jacint Verdaguer
ro e o comparam com a santíssiescrigui el poema Lo pi de les
ma Trindade (Pai, Filho e Espíritres branques, que la seva
to Santo), e somente em
existència es popularitzarà arreu
1888,quando o padre Jacint Verdels territoris de parla catalana
daguer escreveu o poema “Lo pi
amb qui compara les tres
de les tres branques”, é que sua
branques: Catalunya, València i
existência popularizou-se por
Mallorca. Segons l’erudit Ramon
todos os territórios de fala catalã
Felipó, "el Pi de les Tres
com os quais compara os três
Branques, era conegut i potser
galhos: Catalunha, Valencia e
El Pi, quan encara estava viu
venerat per petites minories
Malhorca. De acordo com o erulocals abans de la poesia de mossèn Jacint dito Ramon Felipó, “o pinheiro dos três gaVerdaguer, però si no hagués estat pels
lhos era conhecido e até tal vez venerado
seus versos, mai no haguera assolit el
por pequenas minorias locais antes da porenom que actualment gaudeix".
esia do padre Jacinto Verdaguer, mas se
A l’entorn del Pi, des de principis del segle
não fossem seus versos, jamais teria alXX, s'hi comencen a celebrar trobades de
cançado o renome do qual usufrui atualjoves patriotes separatistes,
mente”.
majoritàriament de la Unió Catalanista. A
Ao entorno do pinheiro, a partir de inícios
partir d'aleshores, cada any s'hi celebrarà
do século XX inicia-se a realização de enun aplec, esdevenint un símbol de lluita per contros de jovens patriotas separatistas,
les llibertats nacionals.
na maioria da União Catalanista. A partir
Tot i la importància i el renom que van
deste momento todo ano celebra-se um
adquirir aquests aplecs, Felipó també
encontro, tendo se transformado num símalerta: "La tradició i la llegenda ve d’antic; bolo pelas liberdades nacionais.
sempre, es diu, que s’ha venerat com un
A pesar do renome e importância que adarbre sagrat o com l’arbre de casa.
quiriram estes encontros, Felipó também
L’església catòlica ha atorgat indulgències a alerta: “A tradição e a lenda vem de muito
les pregàries fetes davant seu. L’arbre ha
antigamente; sempre,fala-se, tem sido veesdevingut una figura mítica per als
nerado como uma arvore sagrada ou arvocatòlics, per als berguedans o per a tots els re da casa. A igreja católica chegou a oucatalanoparlants. Per als primers
torgar indulgencias às preces feitas na sua
representa un dels misteris més importants frente. A arvore transformou-se numa figude la fe, per els berguedans la imatge de la ra mítica para os católicos, para o pessoal
pròpia identitat local o comarcal, per als
de Berga ou para todos os catalanofalandarrers és un emblema de la
tes. Para os primeiros representa
unitat de les terres de llengua
um dos mistérios mais importantes
catalana i la voluntat d’un
da fé, para os de Berga a imagem
poble de viure i perviure".
da própria identidade local ou de
La projecció que actualment té
comarca, e para os últimos ér um
el Pi de les Tres Branques no
símbolo da unidade das terras de
s’entendria sense el poema de
língua catalã e a vontade de um
Jacint Verdaguer, que va
povo de viver e sobreviver”.
Els parlaments constitueixen
popularitzar-ne el coneixement un dels actes essencials de
A projeção atual do “Pi de les Tres
l'aplec
arreu del país. Felipó sosté la
Branques” não seria compreensível
tesi que "Verdaguer va transformar el que sem o poema de Jacinto Verdaguer, que
només era un arbre singular de Catalunya, popularizou seu conhecimento por todo o
en un dels símbols del catalanisme (...).
pais. Felipó apóia a tese de que “Verdaguer
Mossèn Jacint Verdaguer va crear del Pi de transformou o que era somente uma arvoles Tres Branques, un mite
re singular de Catalunha, num dos
patriòtic, on no més hi havia
símbolos do catalanismo (...).
hagut simbolisme religiós fins
“Mossèn” (padre) Jacint Verdaguer
llavors".
criou do “Pi de les Tres Branques”,
um mito patriótico, onde somente
El Pi, però, va morir cap a l’any
havia existido, até aquele moment,
1913, per causes no del tot
simbolismo religioso”.
precises: una ferida de destral,
O Pinheiro, contudo, morreu La
la construcció d’una carretera
pelo ano 1913, por causas ainda
molt propera, l’interès per
hoje imprecisas: Uma ferida por
extreure’n resina, la voluntat
machado, a construção de uma
de destruir-lo en tant que
estrada muito próxima ao local,
símbol de la nació... Malgrat
interesse em retirar dele a resina,
El cantautor Roger Mas va
amenitzar l'aplec del 2007
aquest contratemps, els
o desejo de sua destruição por traapleguistes van continuar
tar-se de um símbolo da nação... A
preservant l’arbre mort i celebrant-hi la
pesar deste contratempo os participantes
festa.
dos encontros continuaram a preservar a
El 1921 van tenir lloc eleccions a la
arvore morta e celebrando ao seu entorno
Mancomunitat de Catalunya, de les quals
a festa.
van sortir-ne triomfadores les forces
Em 1921 aconteceram eleições na Mancocatalanistes i democràtiques, enfront dels
munitat de Catalunha, das quais saíram
partits monàrquics. Es té constància que
triunfantes as forças catalanistas e demoels nacionalistes berguedans van decidir
cráticas, frente dos partidos monárquicos.
celebrar-ho aplegant-se al Pi i celebrant-hi Consta que os nacionalistas de Berga deciuna missa, una ballada popular, una
diram celebrar o fato ao entorno do “Pi”
audició de sardanes... Aquella
celebrando uma missa, danças populares e
multitudinària diada va marcar un abans i
uma audição de sardanas...Aquela multituun després, per bé que les dictadures de
dinaria diada marcou o antes e o depois, a
Primo de Rivera i de Francisco Franco no li pesar de que às ditaduras de Primo de Rivan poder donar gaire continuïtat.
vera e de Francisco Franco não lhe deram
qualquer continuidade.
La festa re instaurada
A festa re instaurada
Amb l’arribada al poder gràcies a les armes Com a chegada ao poder, mediante as ardel general Francisco Franco, l’aplec va ser mas, do geral Francisco Franco, o “aplec”
prohibit rotundament. No va ser fins el
foi rotundamente proibido . Não foi até
1980 que la trobada al pla de Campllong es 1980 que o encontro, na planície de Camva reinstaurar, convocada per l’Ajuntament pllong, foi re instaurado , convocado pela
de Berga. A partir d’aquesta data, en què
prefeitura de Berga. A partir desta data,
s’hi van aplegar 3.000 persones, l’aplec
quando juntaram-se 3.000 pessoas, o enmés o menys festiu es va transmutar en
contro mais ou menos festivo transformouuna Diada Nacionalista, amb presència de
se numa Diada Nacionalista, com a presentotes les sensibilitats del catalanisme, des
ça de todas as sensibilidades do catalanisdel president del Parlament, Heribert
mo, ds do presidente do Parlamento, HeriBarrera, al conseller de la Presidència
bert Barrera, o conselheiro da Presidência
Miquel Coll i Alentorn, diputats, regidors,
Miquel Coll i Alentorn, deputados, regidodirigents sindicals, el bisbe Antoni Deig,
res, dirigentes sindicais, o bispo Antoni
mossèn Ballarín, els literats Vicent Andrés Deig, o padre Ballarin, os literatos Vicent
Estellés, Fèlix Cucurull...
Andrés Estellés, Fèlix Cucurull...
Les primeres diades es van convocar per
Os primeiros encontros foram convocados
Sant Jaume (25 de juliol), com la de l’any
na diada de São Jaime (25 de Julho), como
1921, diada festiva a Catalunya. Després,
a do ano 1921, data festiva na Catalunha.
la celebració es traslladaria al tercer
Logo após a celebração trasladou-se para o
diumenge de juliol. La Diada Nacionalista
terceiro domingo de julho. A “Diada Naciodel Pi de les Tres Branques va arribar a
nalista Del Pi de les Tres Branques” chegou
aplegar fins a 14.000
a reunir até 14.000
persones, per bé que,
pessoas, a pesar de
a partir de 1986, van
que a partir de 1986
començar els
iniciaram-se os conenfrontaments entre
frontos entre os diverdiversos sectors del
sos setores do catalacatalanisme. Aquell
nismo. Naquele ano,
any, un grup
um grupo de independ’independentistes va
dentistas enfrentou-se
increpar els militants
aos militantes de Conde Convergència i va
vergência e queimou
cremar banderes espanyoles; l’any
bandeiras espanholas; no ano seguinte,
següent, CDC i ERC no van assistir a l’acte; CDC e ERC não participaram do ato; em
el 1988, les diverses sensibilitats que
1988, as diversas sensibilidades que conviconvivien al si del Moviment de Defensa de viam no seio do (MDT) Movimento em Dela Terra (MDT) es van enfrontar entre
fesa da Terra confrontaram-se entre si; em
elles; el 1991, alguns militants
1991, algums militantes do MDT
del MDT van agredir físicament
agrediram fisicamente as juvenles joventuts d’ERC i de CDC...
tudes de ERC i de CDC...Em
El 1996, la degeneració de la
1996, a degeneração da festa alfesta va arribar al seu clímax,
cançou o seu clímax, quando um
quan un grup de 30
grupo de 30 independentistas enindependentistes encaputxats
capuzados enfrentaram outro
es va enfrontar a un altre
grupo independentista, provocancol—lectiu independentista,
do dez feridos leves. A partir desprovocant deu ferits lleus. A
te momento as autoridades, lopartir de llavors, les autoritats
cais e nacionais, decidiram redirelocals i nacionals van decidir
cionar a festividade e lhe retornar
reconduir la diada i retornar-li el
seu espírito festivo. O ponto de
Una imatge dels actes del
seu esperit festiu. El punt
reflexão que representaram os
2007 al Pi Jove
d’inflexió que van suposar els
altercados de 1996 serviu para
aldarulls de 1996 va servir perquè, a partir que, a partir deste ponto, a festa voltase a
de llavors, la festa comencés a recuperar el recupera seu caráter primário, até o ponto
seu caràcter primigeni, fins al punt que,
que, atualmente, diversos coletivos da soactualment, diversos col—lectius de la
ciedade civil de todo o pais estão novasocietat civil d’arreu del país tornen a
mente organizando caravanas para assistir
organitzar autocars per assistir a la trobada ao encontro e reencontrar os amigos e coi retrobar-se amb amics, coneguts i
nhecidos de todos os cantos do território.
tants de cadascun dels Països Catalans. A
la una, una cobla amenitza la jornada amb
una audició de sardanes, per donar pas, tot
seguit, a un dinar popular entre les
diverses colles de gent que han assistit a la
diada.
El Pi Jove
A uns 200 metres d'on es troba el Pi, n’hi
ha un altre que també té tres branques,
conegut popularment com el
Pi Jove. El ‘Calaix de sastre’
del baró de Maldà demostra
que aquest segon pi ja existia
l’any 1810. Actualment fa uns
20 metres d'alçada i, en tant
que encara és viu, hi ha qui
l’identifica com la renascuda
lluita de les noves
generacions per la unitat dels
Països Catalans, de Salses a
Guardamar i de Fraga a Maó.
É habitual que, ao meio dia, seja realizado
um ato patriótico com discursos de representantes de cada um dos Países Catalães.
A uma da tarde, uma Cobla alegra afestividade com uma audição de sardanas, para
dar passo a continuação, a um almoço popular entre as diversos grupos que assistiram a festividade.
El Pi Jove (o Pinheiro Jovem)
A uns 200 metros de onde se
“Pi”, ha outro que também
possui três galhos, conhecido
popularmente como o “Pi Jove”. O ‘Calaix de sastre’ do
barão de Maldà demonstra que
este segundo pinheiro existia
já no ano 1810. Atualmente
tem uns 20 metros de altura e,
já que ainda esta vivo, ha
quem o identifica com a renascida luta das novas gerações
pela unidade dos Países Catalães, de Salses a Guardamar e
de Fraga a Maó.
El 1921, el polític i poeta
Ventura Gassol ja va insistir
en la importància del Pi Jove
com a hereu legítim del simbolisme que
Em 1921, o político e poeta Ventura Gassol
representava el Pi Vell. Malgrat tot, quan
insistiu já na importância do “Pi Jove” como
l’Aplec del Pi de les Tres Branques es va
legítimo herdeiro do simbolismo que rereinstaurar, el 1980, es va continuar fent al presentava o “Pi Vell”. Mesmo assim, quanPi Vell, sense tenir gens en compte el Pi
do o “Aplec del Pi de les Tres Branques”
Jove. Això va provocar que els joves
instauro-se de novo, em1980, continuou a
independentistes, recuperant la iniciativa
ser feito no “Pi Vell”, sem levar em conta
de Ventura Gassol, hi realitzessin allí la
para nada o “ Pi Jove”. Isso provocou que
seva trobada.
os jovens independentistas, recuperando a
iniciativa de Ventura Gassol, realizassem
Text: Bernat Ferrer i Frigola
nele o seu encontro.
Imatges: Joan Requesens i Roca, i arxiu
festes.org
Texto: Bernat Ferrer i Frigola
Versão: Miquel Serra Rosanas
Imagens: Joan Requesens i Roca, e arquivo festas.org
Dissabte, 23 de juliol de 2011
L'Aplec del Pi de les Tres Branques no treu
profit de l'empenta de l'independentisme
La diada nacionalista va aplegar ahir prop d'un miler de
participants, una xifra similar a la d'altres anys.
MATRICULAS ONLINE:
Siga as etapas:
1) Preencha abaixo os dados para realizarmos a pré-matricula e enviarmos o boleto para pagamento.
2) Realize o download da Ficha de Matrícula do Curso.
3) Imprima a ficha e entregue na Associação Cultural Catalonia no primeiro dia de aula para o professor(a).
4) Confirmaremos o recebimento da ficha de matricula online.
5) Caso desista de iniciar o curso, favor informar a Secretaria do Catalonia antes do início das aulas para
evitarmos o envio de cobranças indevidas.
FICHA DE PRÉ-MATRICULA*
Nome Completo
E-mail
CPF
End. nº, Bairro
Cidade
Cep
Estado
Nível do Curso
Observações
*O preenchimento desta ficha é obrigatório para realizar a inscrição no curso.
Noticias: da “Associação
Cultural Catalonia” e outras
Próximo Evento! -
Noticies: de l’“Associação
Cultural Catalonia” i d’altres
27/08 - 15:30h
Apresentação da “Camerata Accordes”
Interpretando sardanas e Palestra sobre
Antonio Gaudi - Uma releitura da Natureza
por Joel Inglada (arquiteto)
Alameda Jaú,752
Em http://plataforma.catnord.cat/ lemos,
entre outras noticias, as seguintes:
A http://plataforma.catnord.cat/ llegim,
entre d’altres noticies, les següents:
INDEPENDÊNCIA SIMBÓLICA : PRONTO OS INDEPENDÈNCIA SIMBÒLICA : AVIAT ELS
EUROS NA ANDORRA
EUROS ANDORRANS
A Comissão Européia e Andorra
acabam de assinar um acordo monetário que permitirá ao coprincipado acunhar seus próprios
euros dentro de dois anos. Andorra emitirá aproximadamente 2,3
milhões de euros em 2013, como
também poderão faze-lo outros
microestados do continente europeu como
Mônaco ou o Vaticano. Isso significa que a
meados de 2013 poderemos ver em circulação moedas como a da imagem.
La Comissió Europea i Andorra
acaben de firmar un acord
monetari que permetrà al
coprincipat encunyar els seus
propis euros d'aquí dos anys.
Andorra emetrà aproximadament
uns 2,3 milions d'euros el 2013,
com tambépodran fer altres
microestats del continent europeu com
Mònaco o el Vaticà. Això significa que a
mitjans 2013 podrem veure en circulació
monedes com la de la figura.
Quando um projeto trans-fronteiras ca- Quan un projecte tranfronterer català
talão não aceita a língua catalã
no accepta la llengua catalana
Segunda feira, 21 de fevereiro de 2011
dilluns, 21 de febrer de 2011
Temos em mãos a nova revista
"Les cahiers européens de sciences sociales" o número 1 do segundo semestre de
2010.
Sob a direção de Anne-Marie Mamontoff e
de Ramon Palau temos 170 pagines de
aportes de estudos sobre ciências humanas
e sociais.
Anne-Marie Mamontoff na página 5, página da introdução coloca as regras contundentes, claras e precisas: as línguas de
publicação tem que ser o francês e o espanhol. E o
catalão? pois ignorado! E como se não bastasse na
página 169:
Consignes aux auteurs:
La revue Les cahiers européens.... publie des articles
originaux en provenance des sciences humaines et
sociales, des comptes-rendus et des notes critiques.
Les langues de soumission des articles sont le français et l'espagnol.
Tenim a les mans la nova revista
"Les cahiers européens de sciences
sociales" el número 1 del segon semestre
de 2010.
Sota la direcció d'Anne-Marie Mamontoff
i del Ramon Palau tenim 170 pàgines
d'aportacions, d'estudis sobre sciències
humanes i socials.
L'Anne-Marie Mamontoff a la pàgina 5,
pàgina d'introducció posa les regles
contundents, clares i precises: les llengües
de publicacions han de ser el francès i l'espanyol. I el
català? doncs ignorat! i com si no fos prou a la
pàgina 169:
Consignes aux auteurs:
La revue Les cahiers européens.... publie des articles
originaux en provenance des sciences humaines et
sociales, des comptes-rendus et des notes critiques.
Les langues de soumission des articles sont le
français et l'espagnol.
A iniciativa de afastar a língua catalã é subvencionada pela “Universitat de Perpinyà”, l'ICRESS
(Institut Català de Recerques i en Sciències Solcials); a
“Universitat de Perpinyà” é uma das Universidades da
Rede Vives.
O resultado é que a revista é majoritàriamente redigida
em língua espanhola por universitários catalães, a maior parte dos quais da Universidade de Girona e das
Ilhas Baleares.
La iniciativa de foragitar la llengua catalana és
subvencionada per la Universitat de Perpinyà,
l'ICRESS (Institut Català de Recerques i en Sciències
Solcials); la Universitat de Perpinyà és una de les
Universitats de la Xarxa Vives.
El resultat és que la revista és majoritàriament redactat
en llengua espanyola per universitaris catalans, la
major part dels quals són de la Universitat de Girona i
de les Illes balears.
Você acha normal que professores de Univer- Trobeu normal que professors de les
sidades catalãs censurem a língua catalã ?
Universitats catalanes censurin la llengua
catalana ?
Treça feira, 12 de julho de 2011
Òmnium Cultural:
'Independência fiscal ou insubmissão'
Muriel Casals pede um referendum vinculante em todo o país
'num prazo de tempo razoável'
Dimarts, 12 de juliol de 2011
Òmnium Cultural:
'Independència fiscal o
insubmissió'
Muriel Casals demana un
referèndum vinculant a tot el
país 'en un termini de temps
O discurso que a presidenta de
Òmnium Cultural, Muriel Casals, pronunciou, no ato de comemoração do
50º aniversario da
entidade, teve uma
mensagem inequivocamente clara:
'Independência
fiscal' em quatro anos
ou 'insubmissão'. O
Auditório de Barcelona acolheu nesta segunda, ao entardecer,
a celebração dos 50
anos da entidade decana do catalanismo com a presença
de mais de cem representantes de todas partes dos “Països Catalans” e
com a presença de personalidades como o treinador do Barça, Josep Guardiola ou a presidenta do Parlamento, Núria de Gispert, entre outros políticos
com a destacada ausência do presidente da Generalitat, Artur Mas. Casals, no
seu discurso, assinalou como novos
desafios da entidade independência
cultural, independência fiscal e direito
a decidir no sentido de que se Catalunha não consegue gerenciar seus próprios impostos, seja aberta uma 'conta
pública' onde fazer a consignação dos
mesmos e evitar assim o gravame fiscal. Em relação ao movimento de consultas sobre a independência que se
iniciou em setembro de 2009 em
Arenys de Munt, e um ano após a manifestação do milhão e meio do 10J do
ano passado, a presidenta de Òmnium
advertiu que o processo 'não acabou' e
que é necessário convocar num termo
'razoável' um referendum vinculante.
Falou isso, se referindo aos últimos resultados da pesquisa do Centre de Estudos de Opinião da Generalitat, os
quais marcam que 43% dos catalães
são partidários da independência.
raonable'
El discurs que la presidenta d'Òmnium
Cultural, Muriel Casals, ha pronunciat
en
l'acte
de
commemoració
del
50è
aniversari
de
l'entitat ha tingut un
missatge
inequívocament clar:
'Independència fiscal'
en quatre anys o
'insubmissió'.
L'Auditori
de
Barcelona ha acollit
aquest
dilluns
al
vespre la celebració dels 50 anys de
l'entitat degana del catalanisme amb
la
presència
de
més
de
cent
representants d'arreu dels Països
Catalans
i
amb
l'assistència
de
personalitats com l'entrenador del
Barça, Josep Guardiola o la presidenta
del Parlament, Núria de Gispert, entre
molts altres polítics amb l'absència
destacada
del
president
de
la
Generalitat, Artur Mas. Casals, en el
seu parlament, ha apuntat com a nous
reptes
de
l'entitat
independència
cultural, independència fiscal i dret a
decidir en el sentit que si Catalunya no
aconsegueix
gestionar
els
seus
impostos, s'obri un 'compte públic' per
a consignar-los i evitar el greuge
fiscal. Pel que fa al moviment de
consultes sobre la independència que
va començar el setembre de 2009 a
Arenys de Munt, i un any després de la
manifestació del milió i mig del 10J de
l'any passat, la presidenta d'Òmnium
ha advertit que el procés 'no s'ha
acabat' i que cal convocar en un
termini 'raonable' un referèndum
vinculant. Ho ha dit al—ludint als
darrers resultats de l'enquesta del
Centre
d'Estudis
d'Opinió
de
la
Generalitat, els quals marquen que el
La popular xarxa social Twitter, més a prop de ser en català