Dades ambientals metropolitanes 2007

Transcrição

TRIPA 07-ok.qxd:Maquetación 1
17/7/08
07:38
Página 1
20
07
Dades ambientals metropolitanes
17/7/08
07:38
Página 2
0
Cicle de l’aigua
1
Prevenció i gestió dels residus
2
La informació
3
Traduccions
4
17/7/08
07:38
Página 3
5 Salutació
7 L’Entitat del Medi Ambient
11 0. Fonts de subministrament
13 2. Utilització municipal d’aigua
11 1. Subministrament en baixa
freàtica
13 3. Sanejament
1.1. Companyies de subministrament
1.2. Balanç hídric d’aigua per
subministrament
1.3. Consum
1.4. Nombre d’usuaris per tipologia d’ús
1.5. Aforaments
3.1. Cabal d’aigua tractada
3.2. Càrrega contaminant
3.3. Tractament de fangs i altres
residus
3.4. Col·lectors
14 4. Reutilització
57 Programa metropolità de gestió
de residus municipals (PMGRM)
58 0. La generació de residus
58 1. Prevenció
59 2. Recollides
2.1. Fraccions bàsiques
Vidre
Paper i cartró
Envasos lleugers
Matèria orgànica
2.2. Altres fraccions
Voluminosos
Recollides específiques
123 1. Programa d’activitats sobre el
Deixalleries
Residus d’aparells elèctrics
i electrònics (RAEE)
62 3. Valorització i disposició finalista
3.1. Valorització
Vidre
Paper i cartró
Envasos: les plantes de triatge
Matèria orgànica: els ecoparcs i les
plantes de compostatge
Voluminosos
Residus de deixalleries
Pretractament de RESTA
127 5. Campanya de foment de la
recollida selectiva d’envasos
cicle de l’aigua i el tractament de
residus: “Compartim un futur”.
Curs 2007/2008
128 6. La pàgina web institucional:
1.1. Visites
1.2. Visites de caràcter especial
128 7. El Sistema de Gestió
126 2. Campanya “Anar a la
deixalleria té premi”
126 3. Material de divulgació
http://www.amb.cat/emma/inici
Ambiental (SGA) de les oficines
de l’Entitat
129 Gràfics i taules
127 4. Presentacions, jornades
i seminaris
136 Español
148 English
[3]
15 5. Prevenció d’inundacions
5.1. Pla Director d’Aigües Pluvials
(PDAP)
5.2. Manteniment de rieres
17 6. Inspecció i control ambiental
6.1. Seguiment del cens d’activitats
6.2. Evolució de la contaminació
17 7. Laboratori
3.2. Disposició finalista
Valorització energètica
Transferència de RESTA a deposició
controlada
Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan
(clausurat)
67 4. Balanç global
4.1. Recollida segregada
4.2. Valorització material i energètica
4.3. Disposició de la RESTA i del rebuig
4.4. Resultats globals en l’àmbit
metropolità
17/7/08
07:38
Página 4
17/7/08
07:38
Página 5
0
Francesc
Narváez Pazos
President
de l'Entitat
del Medi Ambient
Salutació
Com a president de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, habitualment coneguda
com a Entitat del Medi Ambient (EMA), em plau presentar-vos el Dades ambientals metropolitanes 07.
Aquesta publicació, constitueix el cinquè llibre sobre indicadors ambientals d’aigua i de residus des que se’n va
publicar el primer volum l’any 2003. Any rere any, hem anat millorant-ne el contingut, i aquest any, us presentem un
nou format, que esperem que us en faciliti la lectura i que consolida aquesta publicació de caire ambiental com una
de les més consultades pels tècnics i ciutadans de l’àmbit metropolità.
D’acord amb el compromís d’estalvi de recursos, hem reduït el nombre d’exemplars en paper per potenciar un nou
format multimèdia amb el resum de les dades més representatives.
Esperem, doncs, que Dades ambientals metropolitanes sigui del vostre interès i utilitat.
[5]
17/7/08
07:38
Página 6
Acrònims
ACA: Agència Catalana de l’Aigua
AEAS: Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento
AGBAR: Aguas de Barcelona
AICSA: Aigües de Castellbisbal S.A.
AMB: Àrea Metropolitana de Barcelona
APSA: Aigües del Prat S.A
ARC: Agència de Residus de Catalunya
CASSA: Companyia d’Aigües de Sabadell
CCAE: Codi Català d’Activitats Econòmiques
CONFAVC: Confederació d’Associacions de veïns i veïnes de Catalunya
CUADLL: Comunitat d’Usuaris del Delta de Llobregat
DC: Dipòsit controlat
DSU: Descàrregues del Sistema Unitari
EAC: Entitat Ambiental de Control
ECOEMBES: Ecoembalajes España, S.A.
EDAR: Estació Depuradora d’Aigües Residuals
EMAS: Eco-management and audit Scheme
EMA: Entitat del Medi Ambient, nom amb que es coneix amb l’EMSHTR
EMSHTR: Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus
EMSSA: Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A.
ENAC: Entidad Nacional de Acreditación y Control
FIRM: Fracció Inorgànica dels Residus Municipals
FV: Fracció Vegetal
GS: Generadors Singulars
GP: Grans Productors
MMAMB: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
MO: Matèria Orgànica
MOR: Matèria Orgànica Residual
PDAP: Pla Director d’Aigües Pluvials
PMGRM: Programa Metropolita de Gestió de Residus Municipals
PROGREMIC: Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya
RAEE: Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics
RM: Residu Municipal
RS: Recollida Selectiva
RV: Residus a Valorització
RVOL: Residus Voluminosos
SABEMSA: Servei d’aigües de Barberà, empresa municipal S.A.
SEMESA: Selectives Metropolitanes, S.A
SGAB: Societat General Aigües de Barcelona
SIG: Sistema Integrat de Gestió
SOREA: Sociedad Regional (Grup AGBAR)
TERSA: Tractament i Selecció de Residus, S.A.
TMTR: Taxa Metropolitana de Tractament i Deposició de Residus
UTE: Unió temporal d’empreses
VM: valorització material
VME: valorització material estimada
17/7/08
07:38
Página 7
L’Entitat del Medi Ambient
Presentació
Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca,
Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat,
Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat,
Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels
Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de
Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.
L’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics
i del Tractament de Residus (EMSHTR), habitualment
coneguda com a Entitat del Medi Ambient de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (EMA), és una entitat
local creada per la Llei catalana 7/1987, de 4 d’abril.
En l’àmbit territorial de l’EMA, s’hi inclouen els
municipis de Badalona, Badia del Vallès, Barberà del
Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels,
Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat,
el Papiol, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat,
Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei,
Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet,
La Llei 7/1987, de creació de l’Entitat del Medi
Ambient, li atribueix competències en matèria d’obres
hidràuliques i abastament d’aigua potable,
de sanejament i evacuació d’aigües residuals, de
tractament i aprofitament de residus municipals, i de
coordinació dels serveis municipals corresponents.
[7]
17/7/08
07:38
Página 8
17/7/08
07:38
Página 9
1
Cicle de l’aigua
[9]
17/7/08
07:38
Página 10
17/7/08
07:38
Página 11
0. Fonts de subministrament
Pàg. 21-22
Pel que fa als recursos superficials, en el decurs de 2007 els nivells han continuat la tendència a la baixa iniciada el 2006, tot i que durant el mes d’abril i maig les pluges han fet augmentar lleugerament els nivells embassats, i s’ha assolit un nivell màxim de 347 hm3 . Així
doncs, l’any 2007 es caracteritza per l’inici d’un important període de sequera, amb la corresponent publicació del Decret 84/2007 (Decret de Sequera) que entra en vigor el 16 d’abril,
just quan s’inicien les pluges d’abril que es demostren insuficients i no poden contrarestar la
davallada dels dels nivells embassats, la qual s’accentua a partir de la segona meitat de l’any.
Figura 0
Evolució 1982-2007 del nivell dels
embassaments. Sistema TerLlobregat
Figura 1
Evolució mensual 2006-2007 dels
nivells dels embassaments. Sistema
Ter-Llobregat
D’altra banda, pel que fa als recursos subterranis, s’han seguit aprofitant els procedents dels
aqüífers del delta del Llobregat, del Pla de Barcelona i del riu Besòs.
1. Subministrament en baixa
En l’àmbit de l’àrea metropolitana hi ha set companyies que presten el servei de subministrament, majoritàriament en règim de concessions administratives. L’EMA regula la qualitat del
servei, la tarifa de subministrament i les inversions que aquestes empreses realitzen. Entre les
companyies també hi ha operacions de compravenda d’aigua en baixa.
Pel que fa a la relació entre aigua registrada o lliurada a l’usuari i aigua subministrada a xarxa,
la mitjana de la xarxa metropolitana s’ha situat en un 78,7%.
Pàg. 23-25
Figura 2
Companyies de subministrament a
l’AMB
Figura 3
Xarxa principal de transport d’aigua
a l’AMB
Figura 4
Relació aigua registrada/subministrada
1.2. Balanç hídric d’aigua per subministrament
El balanç hídric estimat a partir de les dades lliurades per les companyies subministradores
en l’àmbit metropolità indica que el 2007 el 81% de l’aigua d’entrada ha procedit de les fonts
superficials. D’aquest percentatge, el 34% correspon al sistema Llobregat (90.327 milers de
m3) i el 47% restant al sistema Ter (124.034 milers de m3).
3
Pel que fa als recursos subterranis, el balanç indica que han entrat 48.717 milers de m , xifra
que equival al 19% del total dels recursos hídrics subministrats a l’AMB.
En total s’han subministrat a xarxa 263.078 milers de m3 d’aigua (quantitat només un 0,19%
superior a la xifra equivalent de l’any anterior), dels quals s’han facturat 199.794 milers de m3,
quasi un 2% menys que el 2006.
[11]
Pàg. 26
Taula 0
Procedència de l’aigua a l’AMB
Figura 5
Procedència de l’aigua gestionada
per les companyies subministradores
17/7/08
07:38
Pàg. 27-34
Taula 1
Consum domèstic per municipi
Taula 2
Evolució de l’aigua facturada consum domèstic
Figura 6
Evolució del consum domèstic
2003-2007
Figura 7
Variació del consum domèstic
2006-2007
Taula 3
Evolució de l’aigua facturada consum no domèstic
Taula 4
Evolució de l’aigua facturada consum municipal
Taula 5
Evolució de l’aigua facturada consum total
Página 12
1.3. Consum
Enguany, a més del lleuger descens de la població censada a l’àrea metropolitana (un 0,36%
menys respecte del 2006), en gairebé tots els municipis metropolitans s’ha produït una disminució del consum d’aigua en major o menor grau.
Continuant amb la tendència d‘anys anteriors, la mitjana de consum domèstic ha disminuït
lleugerament en l’àmbit metropolità. Prenent com a referència els volums d’aigua domèstica
facturada i el nombre d’habitants de cada municipi, el consum diari de 2007 se situa en
113,79 l/hab i dia, un 2,43% inferior al consum de 2006 (116,63 l/hab i dia), cosa que significa un decrement acumulat de l’11,37% des de l’any 2003.
Les dades mostren que Begues, a causa del tipus d’urbanització, ha estat el municipi amb un
major consum domèstic (174,19 l/hab i dia). En l’altre extrem hi trobem el municipi de Badia
del Vallès, que ha tingut el consum més baix de l’àrea metropolitana (90,36 l/hab i dia).
D’altra banda, Castellbisbal ha estat el que ha experimentat un major estalvi d’aigua respecte
de l’any anterior (7,33%), mentre que Badalona és el que més ha incrementat el seu consum
(1,41%).
Figura 8
Distribució del volum d’aigua facturada per ús i per companyia
Pel que fa a l’aigua facturada, es diferencien tres tipologies d’ús de l’aigua: ús domèstic, ús no
domèstic i ús municipal.
Figura 9
Distribució del volum d’aigua facturada per ús i per municipi
Igual que en anys anteriors, pel que fa al nombre d’usuaris, en l’àmbit metropolità predomina
l’ús domèstic (86%), seguit del no domèstic (13%) i, finalment, del municipal (1%).
Pàg. 35-36
Taula 6
Nombre d’usuaris per tipologia d’ús
Figura 10
Distribució del nombre d’usuaris
per ús
Tot i que en termes generals ha augmentat el nombre d’usuaris registrats (1.519.919 abonats), el consum d’aigua per a l’ús domèstic i no domèstic ha disminuït en un 2,78% i en un
0,79% respectivament, mentre que el municipal ha augmentat en un 2,29%. Aquest darrer
augment és degut a la conscienciació dels ajuntaments d’utilitzar aigua del freàtic per a usos
en què l’exigencia de qualitat no és tan alta com en el cas de l’aigua potable.
1.5. Aforaments
Eliminar els aforaments és vital degut al perill qualitatiu que comporta per al subministrament
d’aigua de boca, a més de les dificultats per registrar la quantitat d’aigua consumida.
Pàg. 37-38
Taula 7
Nombre d’usuaris per tipus de subministrament 2003-2007
El 2007 s’han computat un total de 6.781 aforaments, de manera que segueix la tendència a
la baixa, amb una disminució d’un 9,5% respecte al 2006 i d’un 35,5% de descens acumulat
respecte al 2003.
Figura 11
Evolució dels aforaments
2003-2007
[12]
17/7/08
07:38
Página 13
2. Utilització municipal d’aigua freàtica
Com que tant l’escassetat de recursos hídrics com les situacions de sequera són cada vegada més freqüents els municipis se senten incentivats a utilitzar l’aigua del freàtic per a usos
no potables. Els usos en què l’aigua del freàtic predomina més són el reg de parcs i jardins i
la neteja viària.
Pàg. 39
Taula 8
Consum municipal d’aigua freàtica
2003-2007
Figura 12
Evolució del consum municipal
d’aigua freàtica 2003-2007
L’evolució de la utilització d’aquest recurs ha variat d’ençà de l’any 2003: inicialment se n’utilitzaven 681 milers de metres cúbics anuals, i eren sis els ajuntaments que en feien servir.
El 2007 aquesta xifra ha augmentat fins a valors superiors a 1.400 milers de metres cúbics,
quantitat que representa un augment d’un 103% respecte al 2003, amb un total de quinze
ajuntaments i cinquanta-vuit punts de captació.
3. Sanejament
Pàg. 40-41
L’Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A. (EMSSA), empresa pública de l’EMA, gestiona
el servei de sanejament en alta a l’àrea metropolitana de Barcelona, explotant i mantenint
totes les infraestructures en servei:
.
.
.
.
Xarxa de col·lectors en alta
Taula 9
Estacions depuradores d’aigües
residuals a l’AMB
Figura 13
Distribució de cabals tractats per
EDAR
Figura 14
Evolució del cabal d’aigua tractat
des de 1985
Estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR)
Emissaris submarins
Estacions de bombeig
Com a actuacions més rellevants durant el 2007, destaca la posada en funcionament de la
segona fase de la planta d’osmosi per utilitzar aigua del Besòs.
Altres actuacions d’interès metropolità han estat la finalització de la xarxa a la urbanització i al
dipòsit de Costablanca, i la finalització de l’afectació del TGV. Així mateix, s´ha continuat treballant en les ampliacions i renovacions dels polígons Santiga i Can Salvatella i en la sectorització a Molins i Sant Andreu, així com amb l’estudi de l’ampliació de la xarxa d’aigua potable a
la zona d’activitats logístiques (ZAL) del Prat, on es preveu dividir la xarxa en cinc sectors.
En total, s’han tractat 276 milions de m3 d’aigües residuals, dels quals 124 milions de m3
corresponen a la planta del Besòs, 99 milions de m3 a la planta del Prat de Llobregat i 54
milions de m3 a la resta de depuradores. El cabal tractat ha estat un 4,5% inferior al de 2006
com a conseqüència d’una pluviometria més baixa.
[13]
17/7/08
07:38
Página 14
Dels 121 milions de kWh d’electricitat consumida a les depuradores i estacions elevadores
dels col·lectors, 29 milions de kWh han estat produïts per autogeneració i 92 kWh han estat
comprats a la xarxa.
Pàg. 42
Figura 15
Càrrega contaminant eliminada
segons tipus de tractament 2007
Figura 16
Evolució de la càrrega contaminant
eliminada 2003-2007
Des de 2006 totes les EDAR de la xarxa metropolitana apliquen un tractament biològic, gràcies al qual s’ha aconseguit eliminar una major quantitat de càrrega contaminant.
Una conseqüència directa d’aquesta millora és la bona qualitat de l’aigua de bany en el litoral
metropolità, que, en termes generals, s’ha mantingut en uns nivells molt bons i ha acomplert
els límits microbiològics establerts per la directiva d’aigües de bany.
A més, la depuradora de Begues i la del Llobregat disposen de tractament terciari i d’eliminació de nutrients.
Pàg. 43-44
Taula 10
Fangs produïts per EDAR
Figura 17
Evolució de la producció de matèria
sòlida
Figura 18
Disposició de fangs segons destinació
Taula 11
Altres residus produïts per EDAR
3.3. Tractament de fangs i altres residus
Les depuradores produeixen fangs i sorres, residus sòlids o escombraries barrejades amb l’aigua, que cal gestionar per tal de controlar el seu impacte ambiental.
La quantitat total de fangs produïts durant el 2007 ha estat de 204.185 tones, xifra que
mesurada en contingut de matèria sòlida equival a 69.452 tones, el 48% de les quals correspon a fang assecat tèrmicament i el 52% a fang deshidratat. Aquesta quantitat és lleugerament inferior a la de 2006 (64.123 tones de matèria sòlida) degut a la menor quantitat d’aigua tractada.
La destinació principal dels fangs ha estat l’aplicació com a adob agrícola amb compostatge
previ (74%), seguida de l’aplicació agrícola directa (19%), l’ús per a cimenteres (3%) i la
deposició controlada i l’assecatge extern a l’AMB (ambdues amb un 2%).
Pàg. 45
Figura 19
EDAR i principals col·lectors del
sistema de sanejament metropolità
3.4. Col·lectors
La principal infraestructura de què disposen les ciutats per conduir les aigües residuals i les
avingudes d’aigua, regular-ne el cabal i reduir el risc d’inundacions associades a les pluges de
caràcter torrencial són els col·lectors i la xarxa de clavegueram.
4. Reutilització
La reutilització consisteix a donar nous usos a l’aigua una vegada s’ha tractat a les depuradores. És una alternativa de gran interès, ja que permet augmentar la disponibilitat d’aigua en un
territori com l’àrea metropolitana de Barcelona, on els recursos hídrics són limitats, gràcies a
l’alliberament d’aigua per a usos que requereixen una major qualitat.
[14]
17/7/08
07:38
Página 15
Des de fa anys, les depuradores metropolitanes realitzen l’anomenada “reutilització indirecta”,
que consisteix a retornar aigua al medi en condicions adequades, de manera que es contribueix al manteniment de cabals, zones humides, etc.
Així mateix, actualment l’aplicació de pràctiques de reutilització directa o planificada és una eina
clau dels principis de la nova cultura de l’aigua, ja que l’aigua regenerada es torna a introduir en
el cicle per donar-li un nou ús. De fet, segons els usos previstos per a l’aigua regenerada els
paràmetres de qualitat poden variar: reg agrícola, aigualeig, usos industrials, usos ambientals.
Un total de tres EDAR tenen processos que permeten la reutilització de l’aigua: la depuradora
del Llobregat, la de Gavà-Viladecans i la de Sant Feliu de Llobregat.
5. Prevenció d’inundacions
5.1. Pla Director d’Aigües Pluvials (PDAP)
Durant l’any 2007 s’han iniciat i continuat les actuacions previstes al Pla Director d’Aigües
Pluvials a l’àmbit de l’EMA (PDAP), tant pel que fa a projecte com a obra.
Pel que fa al contracte-programa entre l’EMA i CLABSA s’han executat els treballs de drenatge urbà previstos per al període 2006-2007, d’acord amb les propostes incloses en el
PDAP.
L’actuació més destaca de l’any 2007 correspon a les obres de la bassa de laminació de la
riera de Sant Llorenç (als municipis de Viladecans, Gavà i Sant Climent de Llobregat): la primera fase està finalitzada i s’esta duent a terme l’execució de la segona, que està en un estat
avançat de realització. Aquesta actuació forma part del conveni de col·laboració amb l’ACA.
Resum de les principals actuacions de prevenció d’inundacions
Obres
Bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç (termes municipals de Viladecans, Gavà i Sant
Climent de Llobregat).
.
.
Obres finalitzades de la fase 1
Execució de les obres de la fase 2.
Substitució del col·lector del carrer Sant Jordi (terme municipal d’Esplugues de
Llobregat).
.
Inici dels tràmits per a la Direcció d’Obra.
[15]
Pàg. 46-48
Taula 12
Instal·lacions de reutilització i cabals
de disseny
Figura 20
Reutilització de l’aigua a l’àrea
metropolitana
Taula 13
Aigua tractada i reutilitzada a l’àrea
metropolitana 2004-2007 per EDAR
17/7/08
07:38
Página 16
Estudis i projectes
.
Conveni amb l’ACA per a la redacció del projecte constructiu d’una bassa de retenció a la
conca superior de la riera de la Salut, al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat
.
Conveni amb l’ACA per a la redacció del projecte constructiu del dipòsit de retenció de Can
Buxeres, al terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat.
.
Licitació i adjudicació de l’Estudi de solucions del drenatge pluvial de les conques interceptades pel Canal industrial Sedó (termes municipals de Sant Andreu de la Barca i
Castellbisbal) el qual es troba en redacció.
Foto 1
Tram inicial déndegament de la riera
.
.
Projecte constructiu del dipòsit antiDSU de La Bunyola, al Prat de Llobregat, en redacció.
Projecte constructiu del dipòsit antiDSU d’Aviació, al Prat de Llobregat, en redacció.
5.2. Manteniment de rieres
L’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) té un
Programa anual de neteja i manteniment de lleres del sistema de desguàs d’aigües pluvials
en el seu àmbit territorial, basat en les sol·licituds que fan els ajuntaments.
Durant el 2007 s’han dut a terme les tasques de manteniment i neteja de les lleres del sistema amb l’objectiu de mantenir la capacitat hidràulica i atenuar els danys que es puguin produir a causa dels anegaments en casos de pluges torrencials o de gran intensitat.
Foto 2
Obra de derivació, col·lector i canal
déntrada
Els treballs consisteixen en la retirada de material voluminós abocat en la llera, l’esbardissada
i trituració de vegetació invasora, el dragatge dels canals i la retirada de material arrossegat,
procedent de les parts altes de les rieres.
El Programa, que compta amb una assignació econòmica d’uns 750.000 euros anuals, actua
en uns vint-i-cinc municipis de l’ambit de lÉMA. Es realitzen unes seixanta actacions en total,
prioritzant els eixos bàsics de desguàs del sistema de pluvials.
[16]
17/7/08
07:38
Página 17
6. Inspecció i control ambiental
Pàg. 49-51
El Servei d’Inspecció i Control Ambiental desenvolupa des de 1998 actuacions de control de
la contaminació ambiental a l’àrea metropolitana de Barcelona.
La regulació de la contaminació en origen, mitjançant les limitacions i prohibicions, pretén
prevenir la contaminació i minimitzar les repercussions ambientals dels abocaments en el
medi natural i els sistemes de sanejament metropolitans. La finalitat és protegir la conca
receptora, eliminant qualsevol efecte tòxic, crònic o agut, tant per a les persones com per als
recursos naturals, i preservar la qualitat del medi receptor gràcies al tipus de depuració.
Es disposa de 5.471 activitats industrials censades a l’àmbit de l’EMA: el 48% són potencialment contaminants (nivell 2) i un 12% molt contaminants (nivell 3). El sector més nombrós en
el cens d’activitats correspon a les indústries siderometal·lúrgiques.
Taula 14
Dades sobre el cens d’indústries
Figura 21
Indústries censades per qualificació
CCAE a 31.12.2007
Figura 22
Sistemes de sanejament a l’AMB
Figura 23
Distribució de les activitats segons
sistema de sanejament de cada
EDAR
El sistema amb un major nombre d’activitats censades és el del Prat (32%), el qual també és
el que té un major nombre d’activitats de nivell 2 o 3.
L’any 2007, s´han realitzat 1.932 inspeccions d’abocament d’aigües industrials. Els incompliments sobre el total d’indústries actives han estat del 6,31%.
Pàg. 52
Figura 24
Nombre d’indústries segons el nivell
de contaminació
A partir de les mostres preses i analitzades a 544 indústries, es va comprovar que un 50%
complia els límits del Reglament Metropolità.
7. Laboratori
El Laboratori de l’EMA du a terme anàlisis químiques i microbiològiques per als diferents serveis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ho requereixin. A més de dur a terme les analítiques necessàries per a l’aplicació del Reglament Metropolità d’Abocaments d’Aigües
Residuals, realitza l’anàlisi d’aigües continentals, lixiviats, sòls o contaminants atmosfèrics per
al control d’instal·lacions de tractament de residus sòlids, el control de col·lectors, la vigilància
de la qualitat de les platges, etc. També, mitjançant una llista de preus públics, ofereix els
seus serveis a clients externs, ajuntaments, entitats ambientals de control col·laboradores de
l’Administració (EAC) o particulars interessats en un laboratori acreditat amb experiència en
l’anàlisi de mostres ambientals.
[17]
Figura 25
Grau de compliment del reglament
Figura 26
Evolució de la contaminació entre
1988 i 2007 a partir dels límits del
reglament metropolità
Foto 3
Unitat mòbil incorporada el 2005
17/7/08
Pàg. 53
Figura 27
Tipus de mostres analitzades
Figura 28
Nombre d’analítiques realitzades
segons el client
07:38
Página 18
Posant de manifest l’aposta decidida per la qualitat, el laboratori va aconseguir fa anys l’acreditació d’ENAC d’acord amb la norma ISO 17025, que reconeix la competència tècnica
del laboratori i que té per objectiu obtenir resultats tècnicament vàlids, amb garantia d’independència de judici. L’any 2007 ha ampliat el nombre de paràmetres acreditats amb onze
paràmetres més respecte dels anys anteriors en l’àmbit de l’anàlisi d’aigües residuals, continentals i lixiviats, fet que suposa un total de trenta-cinc paràmetres dels que conté el
Reglament Metropolità d’Abocaments d’Aigües Residuals. A més, s’ha mantingut l’acreditació per als assaigs realitzats en suports de mostreig d'emissions i immissions atmosfèriques.
El seguiment dels procediments acreditats obliga a complir un programa d’assegurament
de la qualitat molt estricte. En aquest sentit, s’ha augmentat la participació en exercicis d’intercomparació entre laboratoris a escala internacional.
Pel que fa al sistema de gestió informàtica del laboratori, se n’han ampliat les seves utilitats, de manera que s´ha aconseguit una major fiabilitat i traçabilitat en tots els processos
mitjançant la identificació de mostres amb lectors de codi de barres així com la transmissió automàtica dels resultats als clients.
En total s’han dut a terme prop de 40.000 determinacions analítiques en tot tipus de mostres ambientals: aigües residuals, superficials, de pous i lixiviats: sorres de platja, sòls contaminats, residus sòlids i també de suports de captació de contaminants atmosfèrics. Durant
el 2007, s’han assumit les analítiques de totes les inspeccions realitzades per l’empresa
CLABSA, tant a indústries com a col·lectors.
[18]
17/7/08
07:38
Página 19
1
Gràfics i taules
CICLE DE L’AIGUA
17/7/08
07:38
Página 20
17/7/08
07:38
Página 21
Figura 0
Evolució 1982-2007 del nivell dels embassaments. Sistema Ter-Llobregat
[21]
17/7/08
07:38
Página 22
Figura 1
Evolució mensual 2006-2007 dels nivells dels embassaments. Sistema Ter-Llobregat
[22]
17/7/08
07:38
Página 23
Figura 2
Companyies de subministrament a l’àrea metropolitana de Barcelona
[23]
17/7/08
07:38
Página 24
Figura 3
Xarxa principal de transport d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona
[24]
17/7/08
07:38
Página 25
Figura 4
Relació aigua registrada/subministrada
[25]
17/7/08
07:38
Página 26
1.2. Balanç hídric d’aigua per subministrament
Taula 0
Procedència de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona
Figura 5
Procedència de l’aigua gestionada per les companyies subministradores
[26]
17/7/08
07:38
Página 27
1.3. Consum
Taula 1
Consum domèstic per municipi (l/hab. i dia)
[27]
17/7/08
07:38
Página 28
1.3. Consum
Taula 2
Evolució de l’aigua facturada - consum domèstic (milers de m3/any)
[28]
1Tripa graf aigua despleg.qxd:Maquetación 1
17/7/08
08:10
Página 29
1.3. Consum
Figura 6
Evolució del consum domèstic 2003-2007 (l/hab. dia)
Figura 7
Variació del consum domèstic 2006-2007
[29]
[30]
1Tripa graf aigua despleg.qxd:Maquetación 1
17/7/08
08:10
Página 31
1.3. Consum
Taula 3
Evolució de l’aigua facturada - consum no domèstic (milers de m3/any)
[31]
Taula 4
Evolució de l’aigua facturada - consum municipal (milers de m3/any)
[32]
17/7/08
07:38
Página 33
1.3. Consum
Taula 5
Evolució de l’aigua facturada - consum total (milers de m3/any)
[33]
17/7/08
07:38
Página 34
1.3. Consum
Figura 8
Distribució del volum d’aigua facturada per ús i per companyia
Figura 9
Distribució del volum d’aigua facturada per ús i per municipi
[34]
17/7/08
07:38
Página 35
Taula 6
Nombre d’usuaris per tipologia d’ús
[35]
17/7/08
07:38
Página 36
Figura 10
Distribució del nombre d’usuaris per tipologia d’ús
[36]
17/7/08
07:38
Página 37
1.5. Aforaments
Taula 7
Nombre d’usuaris per tipus de subministrament 2003-2007
[37]
17/7/08
07:38
Página 38
1.5. Aforaments
Figura 11
Evolució dels aforments 2003-2007
[38]
17/7/08
07:39
Página 39
2. Utilització municipal d’aigua freàtica
Taula 8
Consum municipal d’aigua freàtica 2003-2007
Figura 12
Evolució consum municipal d’aigua freàtica 2003-2007
[39]
3. Sanejament
17/7/08
07:39
Página 40
Taula 9
Estacions depuradores d’aigües residuals a l’àrea metropolitana de Barcelona
Figura 13
Distribució de cabals tractats per EDAR
[40]
3. Sanejament
17/7/08
07:39
Página 41
Figura 14
Evolució del cabal d’aigua tractat des de 1985 (milions de m3)
[41]
3. Sanejament
17/7/08
07:39
Página 42
Figura 15
Càrrega contaminant eliminada segons tipus de tractament 2007
Figura 16
Evolució de la càrrega contaminant eliminada 2003-2007
[42]
3. Sanejament
17/7/08
07:39
Página 43
Taula 10
Fangs produïts per EDAR (tones de matèria seca)
Figura 17
Evolució de la producció de matèria sòlida (tones de matèria seca)
[43]
3. Sanejament
17/7/08
07:39
Página 44
Figura 18
Disposició de fangs segons destinació
Taula 11
Altres residus produïts per EDAR (Tones)
[44]
3. Sanejament
17/7/08
07:39
Página 45
3.4. Col·lectors
Figura 19
EDAR i principals col·lectors del sistema de sanejament metropolità
[45]
17/7/08
07:39
Página 46
4. Reutilització
Taula 12
Instal·lacions de reutilització i cabals de disseny
[46]
17/7/08
07:39
Página 47
4. Reutilització
Figura 20
Reutilització de l’aigua a l’àrea metropolitana
[47]
17/7/08
07:39
Página 48
4. Reutilització
Taula 13
Aigua tractada i reutilitzada a l’àrea metropolitana 2004-2007 per EDAR (m3/any)
[48]
17/7/08
07:39
Página 49
Taula 14
Dades sobre cens d’indústries (nº)
Figura 21
Indústries censades per qualificació CCAE a 31.12.2007
[49]
17/7/08
07:39
Página 50
Figura 22
Sistemes de sanejament a l’àrea metropolitana de Barcelona
[50]
17/7/08
07:39
Página 51
Figura 23
Distribució de les activitats segons sistema de sanejament de cada Edar
[51]
17/7/08
07:39
Página 52
Figura 24
Nombre d’indústries segons nivell de contaminació
Figura 25
Nombre d’indústries segons grau de compliment del reglament
Figura 26
Evolució de la contaminació entre 1988 i 2007 a partir dels límits del reglament metropolità
[52]
17/7/08
07:39
Página 53
7. Laboratori
Figura 28
Nombre d’analítiques realitzades segons el client
Figura 27
Tipus de mostres analitzades
[53]
17/7/08
07:39
Página 54
17/7/08
07:39
Página 55
2
Prevenció i gestió dels residus
[55]
17/7/08
07:39
Página 56
[56]
17/7/08
07:39
Página 57
Programa Metropolità de Gestió
de Residus Municipals (PMGRM)1
El 2007 ha estat el primer any de pròrroga del PMGRM i el primer any de clausura del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan.
L’Entitat ha participat activament en els treballs de redacció del nou Programa de Gestió de
Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC), del Programa de Gestió de Residus de la
Construcció (PROGROC) i del Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya
(PROGRIC), tots ells per a l’horitzó 2008-2012.
El PROGREMIC 2008-2012 establirà les principals línies de prevenció i gestió de residus
per als propers quatre anys que hauran de ser especialment considerades en els treballs de
redacció del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2008-2015.
Dins d’aquest marc de redacció dels nous programes, durant el 2007 s’ha continuat treballant
en els diferents eixos del PMGRM. Pel que fa a la prevenció de residus, cal destacar l’impuls
de noves actuacions, tot i que la generació de residus, després d’un any d’estancament, sembla que ha tornat a augmentar, ja que ha passat d’1,43 kg/hab. i dia a 1,46 kg/hab. i dia. Tot
i aquest augment de la generació, la recollida selectiva ha avançat fins a assolir un nivell del
31,36%, degut principalment a l’increment en les recollides de vidre, de paper i cartró, d’envasos i, de manera menys destacada, de la fracció orgànica.
Quant a les infraestructures de tractament mecanicobiològic projectades en el PMGRM,
durant el 2007 han continuat les obres de construcció del quart ecoparc a Hostalets de
Pierola i han finalitzat les obres de construcció de la deixalleria de Sant Adrià de Besòs.
Així mateix, han finalitzat les obres de millora de l’Ecoparc 1, que ha començat a funcionar
en fase de proves i rendiment. Així doncs, la quantitat de residus que han rebut tractament
ha passat de 607.197 tones el 2006 a 883.988 el 2007: és a dir, en lloc de tractar el
37,15% dels residus se n´ha tractat el 53,20%, un augment força destacable d’acord amb
l’objectiu establert en el PMGRM de tractar el 100% dels residus.
Després del tancament del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan i donat que encara no s’ha
concretat cap alternativa de tractament finalista, s’han previst les transferències necessàries
per garantir el tractament correcte dels residus. Així doncs, des de les plantes de transferència de Viladecans, Zona Franca i Mollet els residus s’han dipositat a les instal·lacions
d’Hostalets de Pierola i Vacarisses. Cal destacar també els resultats positius de la deposició
en bales a l’antiga argilera Elena (Cerdanyola del Vallès) i a la Vallençana (Badalona).
[57]
17/7/08
07:39
Página 58
0. La generació de residus
Pàg. 71-74
Taula 0
Generació de residus per municipi
Figura 0
Generació de residus respecte a la
mitjana de l’AMB
Taula 1
Evolució de la generació de residus
a l’AMB
Durant el 2007 s’han generat 1.661.692 tones de residus municipals2, xifra que representa
un lleuger increment de l’1,66%. Si es considera la població censada amb data 1/01/2007,
tot i el descens de la població en un 0,36%, la ràtio de generació per capita hauria augmentat d’1,43 kg/hab. i dia el 2006 a 1,46 kg/hab. i dia el 2007, és a dir, un 2,03%.
Figura 1
Evolució de la generació de residus
2000-2007
1. Prevenció
Entre els primers objectius del PMGRM hi trobem els que fan referència a la prevenció dels
residus municipals, tant pel que fa a la quantitat com a la perillositat. Per tal de fer-los operatius s’organitzen en quatre línies estratègiques:
.
.
.
.
Recerca d’acords voluntaris amb empreses, associacions i administracions.
Normatives pròpies dins de l’àmbit de competències de l’EMA.
Foment del canvi d’hàbits entre la població.
Participació en debats legislatius i socials.
Durant l’any 2007 s’ha treballat en diversos programes que tenen per objectiu final reduir la
quantitat de tones a tractar de forma industrial.
Sobre la base de l’experiència de l’Entitat durant la implantació d’un sistema de gestió
ambiental a les oficines, s’ha creat un grup de treball format per cinc ajuntaments (Badia del
Vallès, Cornellà de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Just Desvern i Gavà) per millorar la
gestió interna. Durant el 2007 s’ha realitzat un diagnòstic dels residus generats en les
instal·lacions municipals que en un futur ha de permetre prevenir-ne la generació i millorarne la gestió.
Foto 1
Compostador
Pàg. 75
Taula 2
Volum de compostadors instal·lats.
Compostadors per mil habitants i
municipi.
Pel que fa al foment del canvi d’hàbits, s’ha treballat en dues direccions complementàries:
fomentar la reutilització de productes i evitar la generació de nous residus.
.
Promoció de la reparació d’objectes i de mercats de segona mà. Per tal de donar
una segona vida als objectes i evitar que es converteixin ràpidament en un residu, s’han promocionat dues activitats comercials. D’una banda, la compra i venda de productes usats
ajuda a trobar nous propietaris als objectes que ja no són útils en determinades situacions i,
d’altra banda, molts objectes es poden tornar a servir només fent-hi petites reparacions. La
campanya s’ha batejat amb el nom Millor que nou, 100% vell. La idea es difon a través de
centres comercials, de la web i d’un servei d’atenció telefònica que respon a les demandes
dels particulars.
[58]
17/7/08
07:39
Página 59
.
Foment del consum immaterial. Seguint una idea que es comença a estendre per Europa,
l’EMA ha promocionat els regals immaterials com ara sessions d’esport, massatges, cursos,
entrades d’espectacles, etc. L’activitat s’ha batejat amb el nom: Idees amb Aefecte per expressar l’afecte que posem en el regal i l’efecte positiu que aquesta decisió pot tenir sobre el medi
ambient. La web i un estand a fires i festes han estat molt útils per explicar-nos-ho.
.
Amb el compostatge domèstic els residus orgànics es poden reciclar directament a les
llars on es generen, i així s’eviten despeses de recollida, transport i gestió. El programa es va
iniciar l’octubre de 2004 i el mes de desembre de 2007 havien començat a gestionar la pròpia brossa orgànica unes vuit-centes famílies de vint municipis. La majoria dels participants en
el projecte disposen de compostadors de jardí, però el 10% de les llars que fan el compostatge amb vermicompostadors. Amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i de la
Universitat Politècnica de Catalunya s’ha començat a desenvolupar un estudi comparatiu de
deu models de compostador de cara a trobar-ne els més eficients en cada situació.
Foto 2
Digestor domèstic
.
Recerca de noves vies. A nivell experimental, per tal d’estudiar les possibilitats de noves
vies de prevenció, durant un parell de mesos, vint famílies han pesat els seus residus. En el
segon mes l’objectiu ha estat provar de reduir la pròpia bossa de deixalles. De mitjana, totes
les famílies han reduït el 13% els seus residus. Sembla, doncs, que serà possible reduir una
part dels residus millorant la selecció dels productes que comprem i fent compost a casa. En
una altra direcció, s’han fet les gestions necessàries amb l’Institut Català d’Assistència i
Serveis Socials (ICASS) i el Departament de Sanitat per tal d’iniciar una prova pilot de reutilització de material sanitari en residències de gent gran.
La major part d’aquestes activitats de prevenció han comptat amb el suport econòmic de
l’Agència de Residus de Catalunya.
2. Recollides3
El primer objectiu de la recollida selectiva és separar i recuperar la màxima quantitat de materials, i el segon, disminuir tant com es pugui la quantitat de residus que s’han de sotmetre’s a
tractaments finalistes. Durant el 2007, s’ha assolit un índex de recollida selectiva del 31,36%
gràcies a l’augment de les recollides selectives de les fraccions bàsiques: vidre, paper i cartró,
envasos lleugers i fracció orgànica.
[59]
Foto 3
Estand de la campanya Millor que
nou, 100% vell
17/7/08
12:02
Pàg. 76-77
Taula 3
Recollida selectiva de vidre per
municipi
Figura 2
Evolució de la recollida selectiva de
vidre a l’AMB
Página 60
2.1.1. Vidre
La recollida selectiva de vidre ha arribat durant el 2007 a 48.463 tones, xifra que representa
un augment del 12,32% en relació amb el 2006, un creixement considerable tot i tractar-se
d’una recollida consolidada. La ràtio de vidre recollit per habitant i any assoleix 15,63 kg, de
manera que augmenta gairebé dos quilos per habitant respecte al 2006.
El vidre recollit selectivament constitueix el 9,4% dels residus municipals que reben algun
tipus de tractament.
Pàg. 78-80
Taula 4
Recollida selectiva de paper i cartró
per municipi
Figura 3
Evolució de la recollida selectiva de
paper i cartró a l’AMB
Figura 4
Distribució del paper i cartró segons la
recollida al carrer, el comerç o la
deixalleria
Pàg. 81-83
Taula 5
Recollida selectiva d’envasos
lleugers per municipi diferenciada
en contenidor groc i FIRM
Taula 6
Recollida selectiva d’envasos
lleugers per municipi
Figura 5
Evolució de la recollida selectiva
d’envasos lleugers a l’AMB
2.1.2. Paper i cartró
La recollida selectiva de paper i cartró és la que més ha augmentat durant el 2007, ha arribat
a 107.032 tones, xifra que equival a un augment4 del 10,48% respecte a l’any 2006 i a una
producció per habitant i any de 34,24 kg, gairebé quatre quilos més que l’any anterior.
El paper recollit selectivament (contenidors blaus, comerços i deixalleries5) constitueix el
20,5% dels residus municipals que reben algun tipus de tractament.
A partir de la informació aportada per fonts municipals, s’estima que el percentatge de paper
procedent del comerç ha passat del 22% al 21,19% del total de paper recollit: així doncs, es
manté en un nivell molt similar respecte al 2006.
Nota metodològica: En el cas dels municipis que aporten residus a la planta de Molins de Rei, el paper i cartró recuperat es computa sota el concepte materials recuperats a plantes de FIRM i, per tant, no està inclòs en aquest apartat.
2.1.3. Envasos lleugers
Durant el 2007, s’han recollit 29.409 tones procedents de recollides mitjançant contenidors
específics d’envasos i 1.597 tones procedents del triatge de FIRM de la planta de Molins. Així
doncs, la recollida d’envasos lleugers ha augmentat en un 21,31% respecte del 2006. La
producció total recollida per habitant i any ha estat de 9,92 kg.
2.1.4. Matèria orgànica
Pàg. 84-86
Taula 7
Recollida selectiva de matèria orgànica
per municipi diferenciada per domicilis,
grans productors i fracció vegetal
Taula 8
Recollida selectiva de matèria
orgànica per municipi
El 2007 s’han recollit 154.103 tones de matèria orgànica, xifra que representa un increment
del 10,03% respecte de l’any 2006.
La producció per habitant i any és de 42,38 kg. (si s’hi afegeix la fracció vegetal de
49,26 kg).
Figura 6
Evolució de la matèria orgànica
domiciliària, de generadors singulars
i de fracció vegetal
[60]
17/7/08
12:02
Página 61
Pàg. 87-88
2.2.1. Voluminosos
Com sempre, es consideren dins aquesta categoria els residus de dimensions considerables,
com ara parament de la llar, mobles i electrodomèstics, que s’incorporen a la recollida selectiva a partir de la informació facilitada pels ajuntaments sobre la recollida a la via pública, de
les dades de deixalleries i de les dades de dipòsits controlats. A més, des de 2005, l’EMA
compta amb la planta de tractament de voluminosos de Gavà.
Taula 9
Recollida de voluminosos per
municipi
Figura 7
Evolució de la recollida de
voluminosos a l’AMB
Tot i que la majoria dels voluminosos reben una destinació finalista –a excepció dels voluminosos recollits a deixalleries i/o tractats a la planta de Gavà–, la major part reben una destinació finalista, des del punt de vista de la recollida es consideren una recollida segregada i,
per tant, s’incorporen a l’índex de recollida selectiva.
L’any 2007 s’han recollit 57.994 tones de residus voluminosos, una quantitat una mica menor
a la de 2006 (58.764 tones).
Pàg. 89
2.2.2. Recollides específiques
La iniciativa privada i alguns ajuntaments promouen la recollida de diferents tipus de residus,
activitat que complementa les recollides realitzades mitjançant els circuits habituals.
Les característiques d’aquesta recollida comporten a l’Administració municipal i a la metropolitana un elevat grau de dificultat a l’hora de conèixer-ne l’abast. Sovint no hi ha cap punt de
relació entre aquests circuits de recollida i l’Administració municipal, i per tant, són dades difícilment contrastables. Tot i això, cada any s’intenta que es conegui millor el seu volum i
importància.
L’any 2007 s’hi inclouen les quantitats de recollides de materials com ara els olis, roba, piles,
paper i cartró d’altres recuperadors i electrodomèstics: en total. 37.084 tones.
2.2.3. Deixalleries
Durant el 2007 s’ha iniciat la construcció de la deixalleria de Sant Adrià de Besòs, la qual
completa el desplegament de la xarxa de deixalleries metropolitanes.
Montgat fa ús de forma mancomunada de la deixalleria de Tiana, i Sant Joan Despí, de la deixalleria d’Esplugues.
Com a complement de la xarxa hi ha tres deixalleries mòbils. Aquest servei es du a terme mitjançant uns itineraris amb parades convenientment senyalitzades i seguint un calendari i un
horari establerts i difosos a través de programes de comunicació. Durant el 2007 les deixalleries mòbils han recollit 221 tones de residus, que s’han portat a la deixalleria de Gavà.
[61]
Taula 10
Altres residus municipals amb
recollides específiques
17/7/08
12:02
Pàg. 90-94
Taula 11
Total brut de residus recollits a
deixalleries
Taula 12
Total net de residus recollits
a deixalleries (descomptant-ne el
vidre, el paper i cartró, els envasos,
la poda i el rebuig)
Figura 8
Evolució de la recollida selectiva
neta de residus a deixalleries
a l’AMB
Taula 13
Tipus de residus recollits
a deixalleries
Página 62
Altres municipis metropolitans ofereixen als ciutadans aquest servei de deixalleries mòbils,
com és el cas de Badalona, Barcelona i el Prat de Llobregat. Així mateix, tres municipis disposen de minideixalleries o deixalleries de barri: Barcelona, Molins de Rei i Viladecans.
Finalment, també cal destacar l’adequació de tres deixalleries per a la recollida de fibrociment, que està previst posar en marxa l’any 2008 per donar resposta a la necessitat d’alguns ciutadans i ciutadanes de desfer-se d’aquest material, la comercialització del qual està
actualment està prohibida per la seva perillositat.
L’any 2007 s’han recollit mitjançat la xarxa6 de deixalleries metropolitanes 91.809 tones de
residus (un 13,48% més respecte a l’any anterior) i s’han registrat 480.925 entrades (113.922
entrades més que durant el 2006), cosa que suposa una mitjana de cent cinquanta entrades
per cada mil habitants. S’estima que aproximadament un 33% de les entrades corresponen a
usuaris “no particulars”.
Si del total de residus recollits a deixalleries se’n descompten el vidre, paper i envasos certificats pel SIG i la poda, ja computats a les fraccions selectives corresponents, el total de
residus recollits a deixalleries és de 83.236 tones.
2.2.4. Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)
El 22 de desembre s’ha signat el conveni marc de col·laboració entre l’Agència de Residus
de Catalunya i els sistemes integrats de gestió de RAEE. L’EMA s’ha adherit a aquest conveni i hi té representació en la comissió de seguiment.
El conveni, d’acord amb la legislació vigent, concreta les responsabilitats pel que fa a la recollida, el tractament i el finançament dels RAEE procedents de llars particulars des del 13 d’agost de 2005.
Durant el 2007 s’han recollit mitjançant la xarxa de deixalleries metropolitanes i en les deixalleries de barri de Barcelona un total de 2.207 tones, que han estat facturades pel sistema integrat de gestió OFIRAEE.
3. Valorització i disposició finalista
3.1. Valorització
3.1.1. Vidre
El vidre recollit pels sistemes metropolitans i municipals s’ha lliurat, sense cap manipulació
prèvia, a dos tractadors autoritzats: Santos Jorge S.A. i Daniel Rosas S.A. Aquestes empreses
separen els impropis i trituren el vidre, i lliuren el material resultant a empreses fabricants de
vidre.
[62]
17/7/08
07:39
Página 63
La recuperació del vidre s’ha finançat mitjançant un conveni amb el sistema integrat de gestió
Ecovidrio.
El paper i cartró seleccionat i recollit es lliura a les plantes de fabricació de paper. Els ajuntaments de l’àrea metropolitana, a excepció dels de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, venen el
paper i el cartró, sense cap procés de selecció prèvia, als tractadors autoritzats: Stora Enso
Barcelona i Reno de Medici.
Els ajuntaments de Sant Cugat i Barcelona porten primer el paper i el cartró a una planta de
reciclatge (Papeles Allende, S.L., Vilar Vita, S.A. i CESPA, S.A.), que els transfereix a les papereres un cop feta la depuració dels impropis, de manera que augmenta el seu valor comercial.
3.1.3. Envasos: les plantes de triatge
Els envasos lleugers recollits separadament s’han lliurat a la planta de triatge de GavàViladecans, gestionada per SEMESA. Durant el 2006, la planta es va ampliar per doblar la
seva capacitat de tractament i poder rebre els residus que fins al 2005 s’enviaven a l’antiga
planta de Sant Feliu de Llobregat. Durant el 2007, l’índex de valorització material de la planta
ha estat del 59,21%.
A la planta se seleccionen diferents materials (PEAD, PEBD, PET, PVC, barreja de plàstics,
brics, alumini i ferralla, i també vidre i paper en percentatges menors), els quals s’envien als
recicladors determinats per ECOEMBES. El rebuig de la planta es porta a dipòsits controlats.
Pàg. 95-97
Taula 14 i 15
Planta de triatge d’envasos de GavàViladecans. Entrades i sortides
Taula 16 i 17
Planta de triatge de FIRM de Molins
de Rei. Entrades i sortides
Per altra banda, la fracció inorgànica o fracció seca del model Residu Mínim s’ha destinat a la
planta de triatge de Molins de Rei, propietat de l’EMSHTR i gestionada per Sufi, S.A. Durant
el 2007, l’índex de valorització material de la planta ha estat del 19,39%.
La recuperació d’envasos lleugers s’ha finançat parcialment mitjançant el conveni amb el sistema integrat de gestió ECOEMBES.
3.1.4. Matèria orgànica: els ecoparcs i les plantes de compostatge
La matèria orgànica recollida separadament s’ha portat:
.
.
A les plantes metropolitanes de compostatge de Torrelles de Llobregat i de Castelldefels,
que han tractat 3.403 i 19.102 tones respectivament.
A les plantes metropolitanes de tractament biomecànic, a l’Ecoparc Barcelona (Ecoparc 1)
i a l’Ecoparc Montcada (Ecoparc 2), que han tractat 167. 757 tones de matèria orgànica.
L’Ecoparc 3 ha començat a tractar RESTA per a recuperar-ne materials inorgànics, però encara no s’ha fet la posada en marxa dels digestors.
[63]
Pàg. 98-99
Taula 18
Planta de tractament
biomecànic - Ecoparc 1 (ecoparc
Barcelona): entrades de FORM, FV
i RESTA per municipi
Taula 19
biomecànic - Ecoparc 1 (ecoparc
Barcelona): sortides
17/7/08
12:02
Pàg. 100-102
Taula 20
biomecànic - ecoparc 2 (ecoparc
Montcada): entrades de FORM, FV
i RESTA per municipi
Taula 21
biomecànic - ecoparc 2
(ecoparc Montcada): sortides
Taula 22
Plantes de compostatge: residus
tractats i compost comercialitzat
Taula 23 i 24
biomecànic - ecoparc 3
(ecoparc Sant Adrià). Entrades i
sortides
Página 64
La quantitat de matèria orgànica tractada a plantes metropolitanes és substancialment superior a la quantitat recollida com a conseqüència dels residus de municipis no metropolitans
que reben tractament a plantes metropolitanes.
En total, s’han comercialitzat 10.230 tones de compost.
Als ecoparcs, la matèria orgànica, a més de ser compostada, també es tracta a la línia de
metanització; el resultat final del procés és l’obtenció de biogàs, que es converteix en energia
elèctrica. Així doncs, els ecoparcs permeten aprofitar encara més la matèria orgànica dels
residus, fins i tot la present en la fracció RESTA. Les dades de producció energètica i de
recuperació d’altres materials es poden consultar a l’apartat 4.
3.1.5. Voluminosos
Durant el 2007, la planta de classificació i trituració de fusta neta i residus voluminosos, de GavàViladecans (operada per TERSA), ha tractat 46.215 tones (fusta, matalassos, mobles, RAEE, etc.)
Aquesta instal·lació permet tractar part dels voluminosos i de la fusta i actua com a centre de
magatzem temporal de RAEE de gran volum. Els residus tractats procedeixen principalment
de recollides de voluminosos a la via pública i a les deixalleries.
Pàg. 103
Taula 25
Planta de voluminosos de GavàViladecans
Els materials valoritzats durant el tractament són neveres, estelles de fusta, metalls fèrrics i
altres materials menors.
3.1.6. Residus de deixalleries
La valorització dels residus corresponents a fraccions bàsiques (vidre, paper i cartró, envasos
lleugers i matèria orgànica) segueix les vies esmentades als apartats anteriors. La resta de
fraccions (residus inerts, residus especials en petites quantitats, residus d’aparells elèctrics i
electrònics, etc.) es valoritzen a plantes especialitzades en el tractament d’aquests residus.
Pàg. 104
Figura 9
Xarxa de deixalleries metropolitanes
El 2007 el rebuig de les deixalleries va ser de 21.711 tones, les quals es van portar principalment al dipòsit controlat de la Vall d’en Joan.
3.1.7. Pretractament de RESTA
Durant el 2007 els ecoparcs han tractat 362.943 tones de RESTA, de les quals s’han pogut
recuperar un total d’11.143 tones d’envasos de vidre, paper, plàstic i altres materials.
(Vegeu les taules 19, 21 i 23, on hi ha més informació sobre els ecoparcs).
[64]
17/7/08
07:39
Página 65
Pàg. 105
La valorització energètica (incineració amb recuperació d’energia) i la deposició controlada de
residus constitueixen els anomenats “tractaments finalistes”, ja que són l’últim esgraó en la
gestió dels residus que no es poden recuperar, o bé que no s’han recollit selectivament.
Figura 10
Evolució de la RESTA/rebuig a
l’AMB
L’idoni és que aquests tractaments serveixin únicament per a les fraccions no recuperables, però
les limitacions de la recollida i del tractament fan que les infraestructures finalistes siguin clau per a
la disposició de la resta, així com per a la disposició del rebuig de les plantes de tractament.
Durant el 2007, l’entrada en funcionament novament de l’Ecoparc 1 i la posada en marxa de
l’Ecoparc 3 han suposat un augment dels residus pretractats prèviament a la seva disposició
finalista: el 2007 se n’han tractat 362.943 tones, mentre que el 2006 se’n van tractar
138.391. Han continuat les obres de l’Ecoparc 4 que en l’horitzó temporal de dos anys permetrà incrementar la capacitat de tractament de RESTA.
Així mateix, s’ha continuat amb l’experiència de disposició de residus embalats amb la disposició de 14.292 tones de rebuig embalat a la pedrera, La Vallensana, (Badalona) i de 5.679
tones al dipòsit controlat de l’argilera, Elena, (Cerdanyola del Vallès).
A part del rebuig embalat, en total, el 2007 s’han destinat:
.
.
218.910 tones de RESTA a valorització energètica
546.294 tones de RESTA a deposició controlada directa
Si a les anteriors quantitats s’hi suma el rebuig de deixalleries, els voluminosos que no reben
tractament, i el rebuig dels municipis de model Residu Mínim, es pot estimar una xifra global
de 840.056 tones de RESTA, que suposa una disminució rellevant d’aquesta fracció a disposició finalista del 30% respecte al 2006.
3.2.1. Valorització energètica
Pàg. 106
El 2007 ha estat el segon any de funcionament del complex de l’Ecoparc 3, que compta amb
dues seccions: una de tractament mecanicobiològic i una altra de recuperació energètica
amb una capacitat total de 400.000 tones/any. L’entrada en funcionament de la línia de tractament mecanicobiològic permet recuperar envasos i altres materials de la RESTA, a més de
reduir la quantitat de material que passar a la ínia de recuperació d’energia.
La planta incineradora disposa de sistemes de depurció dels gasos de combustió, que permeten mantenir les emissions de partícules, gasos àcids i compostos orgànics persistents
(COPs, dioxines, furans i anàlegs) àmpliament per sota dels límits fixats per la Directiva
2000/76/CE, de 4 de desembre.
L’any 2007 es van incinerar un total de 218.910 tones de RESTA i es van produir
156.649 MWh d’energia elèctrica. També es van injectar a la xarxa de climatització del
districte Fòrum (“Districlima”) 34.619 tones de vapor.
[65]
Taula 26
Planta de valorització energètica del
Besòs
Taula 27
Paràmetres ambientals de la planta
de valorització energètica del Besòs
17/7/08
07:39
Página 66
3.2.2. Transferència de RESTA a deposició controlada
Durant el 2007 s’han destinat a dipòsit controlat 546.294 tones de RESTA, 27.711 de rebuig
de deixalleries i 40.641 de residus voluminosos. Pel que fa als municipis que apliquen el model
Residu Mínim i que no tenen contenidor diferenciat de RESTA, es realitza una estimació a partir del rebuig de la planta de Molins de Rei i s’estima que la generació equival a 12.500 tones.
Fins a l’any 2006, la RESTA generada en l’àmbit metropolità es destinava principalment a l’abocador del Garraf, clausurat el 31 de desembre de 2006 i que, fins avui, no ha substituït per
cap instal·lació finalista alternativa. Així doncs, durant el 2007 ha estat necessari preveure les
transferències necessàries de RESTA a través de les següents plantes de transferència
següents:
.
.
.
Planta de transferència de Viladecans (gestionada per TIRSA)
Planta de transferència de Mollet (propietat de CESPA)
Planta de transferència de la Zona Franca (propietat de CESPA)
Des de les plantes de transferència s’han disposat a Hostalets de Pierola 454.904 tones. La
fracció RESTA de Sant Cugat del Vallès s’ha enviat al dipòsit controlat de Vacarisses.
La planta de transferència de RESTA de Viladecans, propietat de l’Entitat del Medi Ambient, i
que funciona des de 1974, es va modernitzar totalment i l’any 2006 va ser inaugurada.
Aquesta planta garanteix l’estanquitat de la nau i facilita l’operativa de càrrega i descàrrega
dels vehicles pesants.
Pàg. 107
Taula 28
Balanç de la valorització energètica
del biogàs
3.2.3. Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan (clausurat)
El més destacable de 2007 pel que fa a l’explotació de biogàs, ha estat l’ampliació del camp
de captació en 196 pous a la Zona IV, que s’ha anat realitzant paral·lelament a les tasques de
clausura (capa de cobertura, conformació topogràfica i drenatge de les aigües superficials).
Pel que fa a la restauració, destaca la construcció de les cunetes d’aigües pluvials principals que
garanteixen el drenatge de les aigües i que són fonamentals per a la seguretat del dipòsit controlat.
D’altra banda, també s’ha anat configurant la topografia bàsica de la Zona IV, prèvia a la
impermeabilització amb làmina.
El 2007 ha estat el primer any de gestió específica en tasques de manteniment i control
postclausura, com ara desbrossament de cunetes, reparació de xaragalls en camins, tractament fitosanitari dels pins contra corcs i erugues, desbrossament general per a la prevenció
d’incendis i reparació en l’obra de “terra”. A més, s’ha continuat el seguiment de les dades
meteorològiques i ambientals tal com estableix el Decret 1/1997.
Pel que a l’aprofitament del biogàs, s’han valoritzat 36.571.131 m3 la qual cosa ha comportat
l’estalvi de 195.452 tones d’emissions de CO2. L’aprofitament energètic del biogàs ha suposat la generació de 59.840 MWh.
[66]
17/7/08
07:39
Página 67
4. Balanç Global
Pàg. 108-111
Taula 29
Recollides segregades per municipi
Durant el 2007 s’han recollit selectivament un total de 521.045 tones de residus. Aquesta
quantitat, (superior a les 468.887 tones de l’any 2006) suposa un percentatge de recollida
selectiva del 31,36% (gairebé tres punts superior al de 2006, tot i el creixement en la
generació del 2007).
Entre els residus que durant el 2007 han rebut algun tipus de tractament per ser valoritzats,
hi ha els procedents de la recollida segregada, però també part de la RESTA que ha rebut un
pretractament per aprofitar-ne la matèria orgànica i altres materials que hi són presents com
a impropis d’aquesta fracció. En total, durant el 2007 el percentatge de residus que han rebut
un tractament ha estat del 53,20% (vegeu la taula 29, índex RV/RM). La resta de residus
han anat a dipòsit controlat o a incineració amb recuperació d’energia (planta de valorització
energètica del Besòs).
Taula 30
Índex de recollida selectiva i índex
de residus a valorització per municipi
Figura 11
Distribució de tipus de recollida
segregada per municipi
Figura 12
Distribució dels residus segons la
fracció recollida
Figura 13
Recollida respecte de la producció
estimada
Pàg. 112
Taula 31
Materials recuperats com a impropis
a plantes de tractament
La producció d’energia elèctrica a partir dels ecoparcs, la planta de valorització energètica del
Besòs i l’aprofitament del biogàs ha estat de 223.013 MWh.
Taula 32
Producció d’energia a plantes de
tractament
Figura 14
Distribució dels residus segons
tractament
Tal com s’ha comentat a l’apartat 3.2., dedicat a la disposició finalista dels residus, durant el
2007 han rebut aquesta destinació 840.056 tones de residus.
Pàg. 113-115
Aquesta quantitat es desglossa en RESTA incinerada a planta de valorització energètica
(26%) i RESTA destinada a deposició controlada7 (66%), més un 8% de rebuig de deixalleries i de la planta de voluminosos de Molins.
Taula 33
Disposició de RESTA i rebuig per
municipi
Figura 15
Distribució de la RESTA/rebuig
segons el tipus de tractament
finalista
[67]
17/7/08
07:39
Pàg. 116-119
Taula 34
Recollida selectiva a l’AMB
Taula 35
Valorització material estimada del
total de residus tractats a plantes
metropolitanes
Figura 16
Instal·lacions metropolitanes de
tractament de residus
Figura 17
Evolució de la gestió dels residus
municipals
Taula 36
Residus municipals tractats a
instal·lacions de l’EMA
Página 68
4.4. Resultats globals en l’àmbit metropolità
A més del càlcul de l’índex de recollida selectiva, des de l’any 2003 el present document incorpora l’indicador de valorització material estimada (VME) a partir dels criteris recomanats al PROGREMIC 2008-2012. Aquest indicador té per objectiu proporcionar una aproximació als residus
que realment es recuperen. Per calcular-lo, abans cal conèixer la recollida selectiva bruta (recollida selectiva sense descomptar els impropis de cada fracció) i la recollida selectiva neta. En el
cas de l’EMA, s’hi inclouen els residus de municipis no metropolitans que es tracten a plantes
metropolitanes i, que per tant, se sumen al càlcul dels residus recuperats.
A l’àrea metropolitana, el 2007 l’indicador VME assoleix un 23,16%, un valor molt semblant al
de 2007 degut a la disminució en la quantitat de materials recuperats com a impropis a
l’Ecoparc 2.
METODOLOGIA DE CÀLCUL D’INDICADORS :
.
.
% RS (Recollida Selectiva) = RS/RM, on RS (vidre + P/C + ERE + ERE de FIRM + MO + VOL + Deixalleries + Altres dexalleries + altres)
% RV (Residus a Valoritzar) = RV/RM, on RV = RS + RESTA a TMB
Indicador de Valorització Material Estimada -VME - (segons proposta de la revisió del PROGREMIC)
.
.
.
.
RSB (Recollida Selectiva Bruta):
Recollida selectiva total (recollides domiciliàries i comercials) incloent-hi els impropis: es calcula el %RSB com %RSB = RSB/RM. En el cas de
l’EMA, s’hi han inclòs també els residus extrametropolitans tractats a instal·lacions metropolitanes.
RSN (Recollida Selectiva Neta):
Correspon a la recollida selectiva bruta multiplicada per un coeficient (“criteri de RSN”) basat en els resultats de les caracteritzacions realitzades
per l’ARC. Es calcula com RSN = RSB X “Criteri RSN”
Recuperats en plantes:
Residus recuperats en plantes com a impropis d’altres fraccions i no incorporats prèviament en la recollida selectiva
VME (Valorització Material Estimada):
Materials recuperats i entrats a processos de reciclatge. Correspon a la RSN multiplicada per un coeficient (“Criteri de valorització estimada”). Es
calcula com %VME = VM/RM
Notes:
1. Els acrònims usats en aquest capítol són els habituals i recollits en la terminologia proposada per l’ARC i l’EMSHTR que es pot consultar tant en els
documents de revisió del PMGRM com del PROGREMIC.
2. S’inclouen en la comptabilitat de residus municipals els residus definits a la Llei de residus 10/98, que comprèn residus procedents de la neteja viària,
zones verdes, àrees recreatives i platges, etc.
3. Totes les dades d’aquest apartat i dels apartats següents s’expressen en “tones” i es refereixen a l’any 2007, excepte quan es donen altres
especificacions.
4. La qualitat de la informació sobre recollides de paper i cartró és força variable a causa de les recollides privades i de les recollides marginals que es
produeixen segons les variacions en el preu del paper/cartró.
5. En els casos de recollides selectives de paper/cartró a les deixalleries però no registrades pels SIG, s’ha imputat la quantitat en l’apartat de materials
recollits a deixalleries (vegeu l’apartat 2.2.3.).
6. Incloses les deixalleries de Barcelona.
7. El rebuig de la planta de Molins, es computa com a estimació de la RESTA per als municipis que hi aporten residus.
[68]
17/7/08
07:39
Página 69
2
Gràfics i taules
PREVENCIÓ I GESTIÓ DELS RESIDUS
17/7/08
07:39
Página 70
1Tripa graf residus despleg.qxd:Maquetación 1
17/7/08
08:07
Página 71
Taula 0
Generació de residus per municipi
[71]
[72]
17/7/08
08:07
Página 73
Figura 0
Generació de residus respecte a la mitjana de l’àrea metropolitana de Barcelona
Taula 1
Evolució de la generació de residus a l’àrea metropolitana de Barcelona
Figura 1
Evolució de la generació de residus 2000-2007
[73]
[74]
17/7/08
07:39
Página 75
1. Prevenció
Taula 2
Volum de compostadors instal·lats. Compostadors per mil habitants i municipi.
[75]
2. Recollides
17/7/08
07:39
Página 76
2.1.1. Vidre
Taula 3
Recollida selectiva de vidre per municipi
[76]
17/7/08
07:39
Página 77
Figura 2
Evolució de la recollida selectiva de vidre a l’àrea metropolitana de Barcelona
[77]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 78
Taula 4
Recollida selectiva de paper i cartró per municipi
[78]
17/7/08
07:40
Página 79
Figura 3
Evolució de la recollida selectiva de paper i cartró a l’àrea metropolitana de Barcelona
[79]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 80
Figura 4
Distribució del paper i cartró segons la recollida al carrer, el comerç o la deixalleria
[80]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 81
Taula 5
Recollida selectiva d’envasos lleugers per municipi diferenciada en contenidor groc i FIRM
[81]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 82
Taula 6
Recollida selectiva d’envasos lleugers per municipi
[82]
17/7/08
07:40
Página 83
Figura 5
Evolució de la recollida selectiva d’envasos lleugers a l’àrea metropolitana de Barcelona
[83]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 84
Taula 7
Recollida selectiva de matèria orgànica per municipi diferenciada per domicilis, grans productors i fracció vegetal
[84]
17/7/08
07:40
Página 85
Taula 8
Recollida selectiva de matèria orgànica per municipi
[85]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 86
Figura 6
Evolució de la matèria orgànica domiciliària, de generadors singulars i de fracció vegetal
[86]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 87
2.2.1. Voluminosos
Taula 9
Recollida de voluminosos per municipi
[87]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 88
2.2.1. Voluminosos
Figura 7
Evolució de la recollida de voluminosos a l’àrea metropolitana de Barcelona
[88]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 89
2.2.2. Recollides específiques
Taula 10
Altres residus municipals amb recollides específiques (tones)
[89]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 90
2.2.3. Deixalleries
Taula 11
Total brut de residus recollits a deixalleries
[90]
17/7/08
07:40
Página 91
Taula 12
Total net de residus recollits a deixalleries (descomptant-ne el vidre, el paper/cartró, els envasos, la poda i el rebuig)
[91]
2. Recollides
17/7/08
07:40
Página 92
2.2.3. Deixalleries
Figura 8
Evolució de la recollida selectiva neta de residus a deixalleries a a l’àrea metropolitana de Barcelona
[92]
2. Recollides
17/7/08
08:07
Página 93
2.2.3. Deixalleries
Taula 13
Tipus de residus recollits a deixalleries (tones)
[93]
[94]
17/7/08
08:07
Página 95
3.1. Valorització
Taula 14
Planta de triatge d’envasos de Gavà-Viladecans: Entrades (tones)
[95]
Taula 15
Planta de triatge d’envasos de Gavà-Viladecans: Sortides (tones)
[96]
17/7/08
07:40
Página 97
3.1. Valorització
Taula 16
Planta de triatge de FIRM de Molins de Rei: Entrades (tones)
Taula 17
Planta de triatge de FIRM de Molins de Rei: Sortides (tones)
[97]
17/7/08
07:40
Página 98
3.1. Valorització 3.1.4. Matèria orgànica: els ecoparcs i les plantes de compostatge
Taula 18
Planta de tractament biomecànic - Ecoparc 1 (ecoparc Barcelona): entrades de FORM, FV i RESTA per municipi (tones)
[98]
17/7/08
07:40
Página 99
Taula 19
Planta de tractament biomecànic - Ecoparc 1 (ecoparc Barcelona): sortides (tones)
[99]
17/7/08
07:40
Página 100
Taula 20
Planta de tractament biomecànic -Ecoparc 2 (ecoparc Montcada): entrades de FORM, FV i RESTA per municipi (tones)
[100]
17/7/08
07:40
Página 101
Taula 21
Planta de tractament biomecànic - Ecoparc 2 (ecoparc Montcada): sortides (tones)
Taula 22
Plantes de compostatge: residus tractats i compost comercialitzat (tones)
[101]
17/7/08
07:40
Página 102
Taula 23
Planta de tractament biomecànic - Ecoparc 3 (ecoparc Sant Adrià): entrades (tones)
Taula 24
Planta de tractament biomecànic - Ecoparc 3 (ecoparc Sant Adrià): sortides (tones)
[102]
17/7/08
07:40
Página 103
3.1 Valorització
Taula 25
Planta de voluminosos de Gavà-Viladecans (tones)
[103]
3.1.5 Voluminosos
17/7/08
07:40
Página 104
3.1. Valorització
Figura 9
Xarxa de deixalleries metropolitanes
[104]
3.1.6. Residus de deixalleries
17/7/08
07:40
Página 105
Figura 10
Evolució de la RESTA/rebuig a l’àrea metropolitana de Barcleona
[105]
17/7/08
07:40
Página 106
Taula 26
Planta de valorització energètica del Besòs (tones)
Taula 27
Paràmetres ambientals de la planta de valorització energètica del Besòs
[106]
3.2.1. Valorització energètica
17/7/08
07:40
Página 107
3.2. Disposició finalista 3.2.3. Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan (clausurat)
Taula 28
Balanç de la valorització energètica del biogàs
[107]
4. Balanç global
17/7/08
07:40
Página 108
Taula 29
Recollides segregades per municipi (tones)
[108]
17/7/08
07:40
Página 109
Taula 30
Índex de recollida selectiva i índex de residus a valorització per municipi
[109]
4. Balanç global
17/7/08
07:40
Página 110
Figura 11
Distribució de tipus de recollida segregada per municipi
[110]
17/7/08
07:40
Página 111
Figura 12
Distribució dels residus segons fracció recollida
Figura 13
Recollida respecte de la producció estimada
[111]
4. Balanç global
17/7/08
07:40
Página 112
Taula 31
Materials recuperats com a impropis en plantes de tractament
Taula 32
Producció d’energia a plantes de tractament
Figura 14
Distribució dels residus segons tractament
[112]
4. Balanç global
17/7/08
08:08
Página 113
Taula 33
Disposició de RESTA i rebuig per municipi
[113]
[114]
4. Balanç global
17/7/08
08:08
Página 115
Figura 15
Distribució de la RESTA/rebuig segons tipus de tractament finalista
[115]
4. Balanç global
Taula 34
Recollida selectiva a l’àrea metropolitana de Barcelona
[116]
4. Balanç global
17/7/08
07:40
Página 117
Taula 35
Valorització material estimada del total de residus tractats en plantes metropolitanes
[117]
4. Balanç global
17/7/08
07:40
Página 118
Figura 16
Instal·lacions metropolitanes de tractament de residus
[118]
17/7/08
07:40
Página 119
Figura 17
Evolució de la gestió dels residus municipals
Taula 36
Residus municipals tractats en instal·lacions de l’EMA
[119]
17/7/08
07:40
Página 120
17/7/08
07:40
Página 121
3
La informació
[121]
17/7/08
07:40
Página 122
17/7/08
07:41
Página 123
1. Programa d’activitats sobre el cicle
de l’aigua i el tractament de residus:
“Compartim un futur”. Curs 2007/2008
L’Entitat del Medi Ambient fa més de deu anys que fomenta la sostenibilitat a través d’un programa d’educació ambiental amb activitats sobre els residus municipals i el cicle de l’aigua.
El Programa d’activitats sobre el cicle de l’aigua i el tractament de residus funciona d’octubre a
juliol, de forma paral·lela al calendari escolar. Les dades, però, corresponen íntegrament a l’any
2007. No obstant això destacarem les novetats incorporades en el curs 2007/2008. En primer
lloc, s’ha dividit en dos l’oferta d’activitats segons el públic al qual van adreçades: escolars i
adults. Una altra de les novetats introduïdes en el curs 2007/2008 és l’activitat a l’aula, activitat educativa preparatòria de les visites guiades, que es realitza als centres escolars. L’objectiu
pedagògic d’aquesta activitat és treballar el cicle dels residus i el cicle de l’aigua, conèixer el
model de gestió dels residus, situar en el territori les instal·lacions metropolitanes i reflexionar
sobre les bones pràctiques ciutadanes en relació amb els residus i l’aigua. Pel que fa al públic
adult, s’ha ofert la possibilitat de participar en xerrades informatives sobre la gestió i el tractament dels residus o la matèria orgànica i els seus usos i sobre el cicle de l’aigua.
Prop de 10.400 persones han participat a les activitats promogudes per l’Entitat del Medi
Ambient: un 76% formen part de l’oferta per a escolars.
Les visites guiades s’han realitzat a les següents instal·lacions de tractament de residus municipals: Ecoparc 2 (Montcada i Reixac), Ecoparc 3 (Sant Adrià de Besòs), planta de triatge de
Gavà-Viladecans, planta de triatge de Molins de Rei, planta de compostatge de Torrelles, dipòsit controlat del Garraf i xarxa metropolitana de deixalleries. Pel que fa a l’aigua, els visitants han
pogut conèixer els processos de depuració que es duen a terme a les depuradores de Gavà
Viladecans, de Sant Feliu de Llobregat, de Montcada i Reixac i del Baix Llobregat (el Prat de
Llobregat). A partir del mes d’octubre, alumnes de centres educatius públics, concertats i privats
han realitzat l’activitat a l’aula i diferents tipus d’institucions i organitzacions han participat en les
xerrades informatives per a adults.
1. 1. Visites
Visitants segons la instal·lació
Pàg. 130
Gairebé dos terços de les visites (64%) s’han realitzat a instal·lacions de tractament de residus municipals mentre que el terç restant de visitants han visitat a les depuradores (36%).
La planta de triatge de Gavà-Viladecans (32%), és la instal·lació de tractament de residus que
ha rebut més visites, seguida de l’ecoparc de Sant Adrià de Besòs (21%) i per l’ecoparc de
[123]
Figura 1
Visitants a les depuradores
metropolitanes
17/7/08
07:41
Pàg. 130
Figura 2
Visitants a les plantes de tractament de residus
Pàg. 131
Figura 3
Visitants segons instal·lació
Página 124
Montcada i Reixac i la xarxa de deixalleries (un 17% cadascuna). La depuradora de Sant Feliu
de Llobregat (42%) i la de Gavà-Viladecans (31%) han concentrat la major part de visites; les
segueix la del Baix Llobregat, al Prat de Llobregat (26%).
Considerant conjuntament els visitants a les instal·lacions de tractament de residus municipals i de tractament d’aigües residuals o depuradores, la planta de triatge de Gavà-Viladecans
és al capdavant, ja que ha rebut dos de cada deu participants al Programa. El rànquing continua amb la depuradora de Sant Feliu (15%) i l’ecoparc de Sant Adrià (13%). La xarxa metropolitana de deixalleries, l’ecoparc de Montcada i Reixac i la depuradora de Gavà-Viladecans
també han rebut molts visitants durant aquest any: un 11% per cent dels visitants cadascuna.
Visites segons el públic
Pàg. 131
Figura 4
Visites segons públic
La majoria dels visitants són alumnes de secundària (42%) i de primària (24%). És rellevant,
però, observar com el públic adult és el tercer col·lectiu que ha realitzat més visites durant
l’any. Un 22% dels participants en les visites guiades són adults. Els estudiants universitaris i
els participants en cursos de formació representen la majoria del públic adult.
Visites segons la procedència dels visitants
L’àmplia majoria dels visitants, un 95%, procedeixen de centres i institucions que tenen la
seu a l’àrea metropolitana de Barcelona, mentre que tan sols un 4% procedeixen de la resta
de Catalunya i un 1% d’altres indrets.
Activitats segons el mes de l’any
Pàg. 132
Figura 5
Participants segons calendari
Ja hem comentat a l’inici que el Programa funciona per cursos escolars. Per tant, tenint en
compte que la majoria d’activitats tenen a veure amb la formació, tant sigui per a escolars,
com per a adults, no és pas estrany que els mesos que concentren més activitats siguin els
corresponents al segon semestre del curs, en el cual destaquen el mes de març i el de maig.
Han participat en alguna visita guiada escolars de dinou municipis dels trenta-tres que conformen l’Entitat del Medi Ambient. Concretament, han visitat les instal·lacions metropolitanes
centres escolars de Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del
Vallès, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, el Prat de
Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat
del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels
Horts i Santa Coloma de Gramenet. El 88% dels escolars que han conegut el funcionament
d’alguna instal·lació de tractament de residus municipal, o depuradora durant l’any 2007, prové
de sis municipis: Barcelona (42%), Badalona (16%), Sant Boi de Llobregat (10%),
l’Hospitalet de Llobregat (10%), Cornellà (10%) i Castelldefels (10%).
Si considerem el conjunt dels visitants, és a dir, si hi comptem escolars i adults, s’amplia el
nombre de municipis metropolitans que han participat en el programa: als dinou municipis
acabats de citar, hi hem d’afegir Gavà i Viladecans.
[124]
17/7/08
07:41
Página 125
El 2007 l’Entitat del Medi Ambient i Barcelona Activa han signat un conveni per desenvolupar conjuntament el mòdul de sensibilització mediambiental en els cursos de formació ocupacional.
Durant els mesos d’octubre i novembre s’han realitzat uns tallers dirigits a escolars de primària, anomenats “On viuen les deixalles?”, en col·laboració amb ABACUS Cooperativa.
1.2. Visites de caràcter especial
A part de les visites que tenen lloc dins del marc del programa “Compartim un futur”, també
s’ha facilitat la realització d’altres visites de caràcter especial: comercials, d’intercanvi d’experiències amb municipis, visites tècniques en el marc de conferències o cursos de formació,
delegacions internacionals, etc.
Les instal·lacions que han tingut una major demanda són l’Ecoparc 2 i l’Ecoparc 3, i les depuradores del Besòs i del Baix Llobregat.
En conjunt, quasi 1.500 persones han participat en aquest tipus de visites, de les quals un
71% són de Catalunya i de la resta d’Espanya. Això vol dir que quasi un terç d’aquestes persones procedeixen de l’estranger, majoritàriament de països europeus com ara Itàlia, Portugal,
França, Dinamarca i Suècia.
Argentina, El Salvador, Xile i Perú han estat els països d’origen dels visitants provinents de
l’Amèrica Llatina. Pel que fa a la resta de visitants n´hi ha hagut d’Israel, Egipte, Ucraïna,
Marroc, Corea, Turquia i Xina.
Cada vegada més, les instal·lacions reben visites d’alumnes que cursen màsters, postgraus o
llicenciatures en matèries relacionades amb el tractament de residus o aigües residuals, així
com amb altres temàtiques mediambientals. Al llarg del 2007 les instal·lacions han donat la
benvinguda a alumnes, majoritàriament nacionals, de diversos centres de formació, com la
Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de
Catalunya i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, entre d’altres.
Durant l’any 2007 s’ha facilitat l’accés a algunes instal·lacions a diferents mitjans de comunicació (Localia, Tele 5, El Periódico de Catalunya, TV Corea –CGTB-, El País, 8TV, TVE, etc.) amb la
finalitat de realitzar informatius o reportatges que ajudin a fomentar el coneixement per part de
la ciutadania dels processos de tractament dels residus municipals i de les aigües residuals.
[125]
Pàg. 132
Figura 6
Procedència dels escolars de l’àrea
metropolitana de Barcelona
17/7/08
07:41
Página 126
2. Campanya “Anar a la deixalleria té
premi”
L’any 2007 s’han emès 14.965 noves targetes d’usuari de la xarxa metropolitana de deixalleries i punts verds. El total d’unitats familiars amb dret a obtenir una bonificació de la TMTR
pel fet d’utilitzar les deixalleries s’ha situat en 27.808.
Les unitats familiars amb carnet que han utilitzat les deixalleries, com a mínim més d’un cop
durant l’any, han estat 18.590, davant de les 7.514 de l’any anterior, és a dir, s´ha produït un
increment de més del 160 %.
El total de visites a les deixalleries també ha experimentat un augment considerable (34%), i
ha estat de 700.578.
3. Material de divulgació
Com cada any, s’ha fet una tramesa de les noves publicacions de 2007 a les més de cent
biblioteques i s’ha reeditat el material exhaurit, bàsicament guions didàctics i material audiovisual.
Atenent les demandes rebudes de material educatiu i divulgatiu, s’han fet trameses de material en en diferents formats: en paper i en format digital (CD, DVD i/o web).
Entre les principals feines endegades el 2007, destaca l’actualització dels dossiers educatius
de dotze instal·lacions, que s’utilitzen a les visites guiades, a més de la preparació de recursos
didàctics de suport a les activitats a l’aula. Les activitats educatives van adreçades a diferents
nivells i, per tant, els recursos didàctics s’adeqüen als diferents nivells escolars.
El públic adult compta amb unes fitxes actualitzades on s’expliquen el procés de tractament
de cada instal·lació i les seves dades principals.
Amb motiu de la clausura de l’abocador del Garraf s´ha editat un llibre sobre els últims trenta
anys de gestió de residus municipals a l’àrea metropolitana de Barcelona.
[126]
17/7/08
14:11
Página 127
4. Presentacions, jornades i seminaris
A continuació destaquem alguns dels seminaris, jornades, etc., organitzats per l’EMA o en els
quals l’EMA ha col·laborat més directament.
Jornades, presentacions, etc.
.
.
.
.
.
.
Gestió Sostenible d’Aigües Regenerades: conferència internacional, 14 de març de 2007,
Barcelona.
V Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, març de 2007, Sevilla.
“Cinc exemples internacionals de gestió ambiental al servei dels ciutadans”, juny de 2007,
Barcelona.
Setmana Agbar de la Innovació 07, maig de 2007, Barcelona.
“Metodologies i processos de presa de decisions per a la ubicació d’instal·lacions
ambientals a Catalunya”, UPC, Barcelona.
“Què fem amb els residus? Jornada de debat veïnal sobre els residus a Barcelona”,
CONFAVC, maig de 2007, Barcelona.
Seminaris adreçats a tècnics municipals (ordenació cronològica)
.
.
.
.
Sessió sobre el tancament del Garraf / prevenció / conveni RAEE.
Les experiències d’aprofitament d’aigua del freàtic a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Situació dels recursos hídrics i actuacions previstes.
Sessió de debat sobre el PROGREMIC 2008-2012.
5. Campanya de foment de la recollida
selectiva d’envasos
Com a resultat dels convenis signats amb Ecoembes i Ecovidrio, s’ha disposat de 0,13 euros
per habitant per fer campanyes de foment de la recollida selectiva d’envasos. Durant el 2007
cada municipi ha desenvolupat la seva pròpia campanya de proximitat per complementar la
campanya de grans mitjans (premsa, ràdio i televisió) organitzada des de l’Agència de Residus
de Catalunya, amb el lema “Dóna una nova vida als envasos”. L’EMA ha dut a terme la gestió
les campanyes municipals que li han estat encarregades expressament.
[127]
17/7/08
07:41
Página 128
6. La pàgina web institucional:
El 2007 ha finalitzat la migració de continguts de l’antiga web de l’EMA a la nova web de les
entitats metropolitanes. S’ha aprofitat aquest procés per actualitzar i renovar els continguts
tractant de facilitar l’accés a la informació. Així doncs, destaquen la reorganització de l’apartat
del cicle de l’aigua i nous apartats de l’apartat de residus com els dedicats a continguts específics de prevenció o sistemes integrats de gestió.
De la mateixa manera, s’ha creat un nou apartat anomenat “Foment de la sostenibilitat”, que
conté la informació relacionada amb bones pràctiques ambientals, el programa “Compartim
un futur”, la sostenibilitat i la gestió ambiental, publicacions i campanyes de sensibilització.
7. El Sistema de Gestió Ambiental
(SGA) de les oficines de l’Entitat
Durant el mes de juny de 2007 l’EMA ha aconseguit la certificació ambiental ISO
14.001:2004 i la certificació segons el reglament europeu EMAS. Aquests segells de qualitat
ambiental representen el reconeixement extern a la tasca endegada internament i que en els
propers anys es vol estendre als concessionaris i empreses col·laboradores de l’EMA.
Durant el 2007, entre les principals accions del Programa Ambiental dutes a terme destaquen:
.
.
L’adequació del magatzem de residus mitjançant contenidors, senyalització i bàscula.
La incorporació de contenidors de selectiva de manera que cada planta disposi de contenidors de paper/cartró, envasos, tòners i cartutxos, CD i DVD.
.
Sessions de sensibilització sobre bones pràctiques ambientals a les oficines, cursos de
conducció eficient i visites a les plantes de tractament d’aigua i de residus.
.
Senyalització interna sobre estalvi d’aigua, energia, consum de paper i recollida selectiva.
També s’ha millorat la informació als treballadors sobre el comportament ambiental de l’EMA
mitjançant l’edició d’un butlletí ambiental periòdic.
Es pot consultar en l’apartat de la web de l’EMA “Sistema de gestió ambiental” la Declaració
ambiental.
[128]
17/7/08
07:41
Página 129
3
Gràfics i taules
LA INFORMACIÓ
1. La informació
17/7/08
07:41
Página 130
1.1. Visites
Figura 1
Visitants a les depuradores metropolitanes
Figura 2
Visitants a les plantes de tractament de residus
[130]
1. La informació
17/7/08
07:41
Página 131
1.1. Visites
Figura 3
Visitants segons instal·lació
Figura 4
Visites segons el públic
[131]
1. La informació
17/7/08
07:41
Página 132
1.1. Visites
Figura 5
Participants segons calendari
Figura 6
Procedència dels escolars de l’àrea metropolitana de Barcelona
[132]
17/7/08
07:41
Página 133
7. El sistema de Gestió Ambiental a les oficines de l’Entitat
[133]
17/7/08
07:41
Página 134
17/7/08
07:41
Página 135
4
Traduccions
[135]
17/7/08
07:41
Página 136
Datos ambientales
metropolitanos 07
Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de
Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana,
Torrelles de Llobregat y Viladecans.
Presentación
La Ley 7/1987, de creación de la Entidad del
Medio Ambiente, le atribuye competencias en
materia de obras hidráulicas y abastecimiento
de agua potable, de saneamiento y evacuación
de aguas residuales y de tratamiento y
aprovechamiento de residuos municipales,
además de la coordinación de los servicios
municipales correspondientes.
Como presidente de la Entidad Metropolitana
de Servicios Hidráulicos y Tratamiento de
Residuos, habitualmente conocida como
Entidad del Medio Ambiente (EMA), me complace presentaros los Datos ambientales
metropolitanos 07.
Esta publicación constituye el quinto libro
sobre indicadores ambientales de agua y de
residuos desde que se publicó el primer
volumen en 2003. Año tras año, hemos ido
mejorando su contenido, y este año
presentamos un nuevo formato, que esperamos que facilite su lectura y que consolida
esta publicación de tipo ambiental como una
de las más consultadas por los técnicos y ciudadanos del ámbito metropolitano.
De acuerdo con el compromiso de ahorro de
recursos, hemos reducido el número de ejemplares en papel para potenciar un nuevo formato multimedia con el resumen de los datos
más representativos.
Esperamos, por tanto, que Datos ambientales
metropolitanos os resulte de interés y utilidad.
Francesc Narváez Pazos
Presidente
La Entidad del Medio
Ambiente
La Entidad Metropolitana de Servicios
Hidráulicos y Tratamiento de Residuos
(EMSHTR), conocida habitualmente como
Entidad del Medio Ambiente del Área
Metropolitana de Barcelona (EMA), es una
entidad local creada por la Ley catalana
7/1987, de 4 de abril.
En el ámbito territorial de la EMA se incluyen
los municipios de Badalona, Badia del Vallès,
Barberà del Vallès, Barcelona, Begues,
Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del
Vallès, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat
de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà,
Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei,
Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de
Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de
Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern,
(Imagen: mapa de los municipios)
Ciclo del agua
0. Fuentes de suministro
En lo que a los recursos superficiales se
refiere, en el transcurso del año 2007 los
niveles han seguido con su tendencia a la baja
iniciada en 2006, a pesar de que durante los
meses de abril y mayo las lluvias han hecho
aumentar ligeramente los niveles embalsados y
se han alcanzado un nivel máximo de 347 hm3.
Así pues, el año 2007 se ha caracterizado por
el inicio de un importante periodo de sequía,
con la correspondiente publicación del Decreto
84/2007 (Decreto de Sequía), que entra en
vigor el 16 de abril, precisamente cuando
comenzaron las lluvias de abril, que se
demuestran insuficientes y no pueden
contrarrestar el descenso de los niveles
embalsados, que se acentúa a partir de la
segunda mitad del año.
Por otro lado, en lo referente a los recursos
subterráneos, se han seguido aprovechando
los procedentes de los acuíferos del delta del
Llobregat, del Llano de Barcelona y del río
Besòs.
Figura 0
EVOLUCIÓN 1982-2007 DEL NIVEL DE LOS
EMBALSES. SISTEMA TER-LLOBREGAT
Figura 1
EVOLUCIÓN MENSUAL 2006-2007 DE LOS
NIVELES DE LOS EMBALSES. SISTEMA
TER-LLOBREGAT
1. Suministro en baja
1.1 Compañías de suministro
En el ámbito del área metropolitana hay siete
compañías que prestan el servicio de
suministro, mayoritariamente en régimen de
concesiones administrativas. La EMA regula la
calidad del servicio, la tarifa de suministro y las
inversiones que estas empresas realizan. Entre
las compañías también existen operaciones de
compraventa de agua en baja.
[136]
En cuanto a la relación entre agua por
suministro y agua suministrada que entra en la
red, la media de la red metropolitana se ha
situado en un 78,7%.
Figura 2
COMPAÑÍAS DE SUMINISTRO EN EL AMB
Figura 3
RED PRINCIPAL DE TRANSPORTE DE
AGUA EN EL AMB
Figura 4
RELACIÓN AGUA REGISTRADA/
SUMINISTRADA
1.2. Balance hídrico de agua por suministro
El balance hídrico estimado a partir de los
datos entregados por las compañías
suministradoras en el ámbito metropolitano
indica que en el año 2007 el 81% del agua de
entrada ha procedido de las fuentes
superficiales. De este porcentaje, el 34%
procede del sistema Llobregat (90.327 miles
de m3) y el 47% restante del sistema Ter
(124.034 miles de m3).
En lo referente a los recursos subterráneos, el
balance indica que han entrado 48.716 miles
de m3, cifra que equivale al 19% del total de
los recursos hídricos suministrados en el AMB.
En total se han suministrado 263.078 miles de
m3 de agua (cantidad sólo un 0,19% superior
a la cifra correspondiente del año anterior), de
los cuales se han facturado 199.794 miles de
m3, casi un 2% menos que en 2006.
Tabla 0
PROCEDENCIA DEL AGUA EN EL AMB
Figura 5
PROCEDENCIA DEL AGUA EN EL AMB
GESTIONADA POR LAS COMPAÑÍAS
SUMINISTRADORAS
1.3. Consumo
Este año, además del ligero descenso de la
población censada en el área metropolitana
(un 0,36% menos respecto al 2006), en casi
todos los municipios metropolitanos se ha
producido una disminución del consumo de
agua en mayor o menor grado.
Siguiendo con la tendencia de años anteriores,
la media de consumo doméstico ha disminuido
ligeramente en el ámbito metropolitano.
Tomando como referencia los volúmenes de
agua doméstica facturada y el número de
habitantes de cada municipio, el consumo
diario de 2007 se sitúa en 113,79 l/hab, un
2,43% inferior al consumo de 2006 (116,63
l/hab), lo que significa un decremento
acumulado del 11,37% desde el año 2003.
17/7/08
07:41
Página 137
Los datos muestran que Begues, debido
a su tipo de urbanización, ha sido el municipio
con un mayor consumo doméstico
(174,19 l/hab. y día). En el otro extremo
encontramos el municipio de Badia del Vallès,
que ha registrado el consumo más bajo del
área metropolitana (90,36 l/hab y día). Por
otro lado, Castellbisbal ha sido el que ha
experimentado un mayor ahorro de agua
respecto al año anterior (7,33%), mientras que
Badalona ha sido el que más ha incrementado
su consumo (1,41%).
Tabla 6
NÚMERO DE USUARIOS POR TIPOLOGÍA
DE USO
Tabla 1
CONSUMO DOMÉSTICO POR MUNICIPIO
En el año 2007 se han computado un total de
6.781 aforos, de manera que sigue la
tendencia a la baja, con una disminución de un
9,5% respecto al año 2006 y de un 35,4% de
descenso acumulado respecto al año 2003.
Tabla 2
EVOLUCIÓN DEL AGUA FACTURADA –
CONSUMO DOMÉSTICO
Figura 10
DISTRIBUCIÓN DEL NÚMERO DE
USUARIOS POR USO
1.5. Aforos
Eliminar los aforos es vital debido al peligro
cualitativo que comporta para el suministro de
agua de boca, además de las dificultades para
registrar la cantidad de agua consumida.
Figura 6
EVOLUCIÓN DEL CONSUMO DOMÉSTICO
2003-2007
Tabla 7
NÚMERO DE USUARIOS POR TIPO DE
SUMINISTRO 2003-2007
Figura 7
VARIACIÓN DEL CONSUMO DOMÉSTICO
2005-2006
Figura 11
EVOLUCIÓN DE LOS AFOROS 2003-2007
Tabla 3
CONSUMO NO DOMÉSTICO
Tabla 4
CONSUMO MUNICIPAL
Tabla 5
EVOLUCIÓN DEL AGUA FACTURADA CONSUMO TOTAL
Figura 8
DISTRIBUCIÓN DEL VOLUMEN DE AGUA
FACTURADA POR USO Y POR COMPAÑÍA
Figura 9
DISTRIBUCIÓN DEL VOLUMEN DE AGUA
FACTURADA POR USO Y POR MUNICIPIO
1.4. Número de usuarios por tipología de uso
En lo referente al agua facturada, se
diferencian tres tipologías de uso del agua:
uso doméstico, uso no doméstico y uso
municipal. Como en años anteriores, y por lo
que respecta al número de usuarios, en el
ámbito metropolitano sigue predominando el
uso doméstico (85%), que va seguido del no
doméstico (14%) y finalmente del municipal
(1%).
Aunque en términos generales ha aumentado
el número de usuarios registrados (1.519.919
abonados), el consumo de agua para uso
doméstico y no doméstico ha disminuido en un
2,78% y en un 0,79% respectivamente,
mientras que el municipal ha aumentado en un
2,29%. Este último aumento se debe a la
concienciación de los ayuntamientos de utilizar
agua del freático para usos en los que en la
exigencia de calidad no es tan alta como en el
caso del agua potable.
2. Utilización municipal de agua freática
Puesto que tanto la escasez de recursos
hídricos como las situaciones de sequía son
cada vez más frecuentes, los municipios se
sienten incentivados a emplear el agua del
freático para usos no potables. Los usos en los
que más predomina el agua del freático son el
riego de parques y jardines y la limpieza viaria.
La evolución de la utilización de este recurso
ha variado desde el año 2003: inicialmente se
utilizaban 681 miles de m3 anuales, y eran seis
ayuntamientos los que registraban su uso. En
el año 2007 esta cifra ha aumentado hasta
valores superiores a 1.400 miles de m3,
cantidad que representa un aumento de un
58% con respecto al 2003, con un total de
quince ayuntamientos y cincuenta y ocho
puntos de captación.
Tabla 8
CONSUMO DE AGUA FREÁTICA 2003-2007
Figura 12
EVOLUCIÓN DEL CONSUMO MUNICIPAL
DE AGUA FREÁTICA2003-2007
3. Saneamiento
3.1. Caudal de agua tratada
La Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A.
(EMSSA), empresa pública de la EMA,
gestiona el servicio de saneamiento en alta en
el área metropolitana de Barcelona, explotando
y manteniendo todas las infraestructuras en
servicio:
- Red de colectores en alta
- Estaciones depuradoras de aguas
residuales (EDAR)
- Emisarios submarinos
- Estaciones de bombeo
[137]
Como actuaciones más relevantes durante
el año 2007, destaca la puesta en marcha
de la segunda fase de la planta de osmosis
para utilizar agua del Besòs.
Otras actuaciones de interés metropolitano
han sido la finalización de la red en la
urbanización y en el depósito de Costa blanca
y la afectación del TGV. Asimismo, se ha
seguido trabajando en las ampliaciones y
renovaciones de los polígonos Santiga y Can
Salvatella y en la sectorización en Molins y
Sant Andreu, así como en el estudio de la
ampliación de la red de agua potable en la
zona de actividades logísticas (ZAL) del Prat,
donde se prevé dividir la red en cinco sectores.
En total, se han tratado 277 millones de m3 de
aguas residuales, de los cuales 124 millones
de m3 corresponden a la planta del Besòs,
99 millones de m3 a la planta del Prat de
Llobregat y 54 millones de m3 al resto de
depuradoras. El caudal tratado ha sido inferior
al de 2006 como consecuencia de una
pluviometría más baja.
De los 121 millones de kWh de electricidad
consumida en las depuradoras y estaciones
elevadoras de los colectores, 29 millones de
kWh han sido producidos por autogeneración
y 92 kWh han sido comprados a la red.
Tabla 9
ESTACIONES DEPURADORAS DE AGUAS
RESIDUALES EN EL AMB
Figura 13
DISTRIBUCIÓN DE CAUDALES TRATADOS
POR EDAR
Figura 14
EVOLUCIÓN DEL CAUDAL DE AGUA
TRATADO DESDE 1985
3.2. Carga contaminante
Desde 2006 todas las EDAR de la red
metropolitana aplican un tratamiento biológico,
gracias al que se ha logrado eliminar una
mayor cantidad de carga contaminante.
Una consecuencia directa de esta mejora es la
buena calidad del agua de baño en el litoral
metropolitano, que, en términos generales, se
ha mantenido en niveles muy buenos y ha
cumplido los límites microbiológicos
establecidos por la directiva de aguas de baño.
Además, la depuradora de Begues y la del
Llobregat disponen de tratamiento terciario y
de eliminación de nutrientes.
Figura 15
CARGA CONTAMINANTE ELIMINADA
SEGÚN TIPO DE TRATAMIENTO 2007
Figura 16
EVOLUCIÓN DE LA CARGA
CONTAMINANTE ELIMINADA 2003-2007
17/7/08
07:41
3.3. Tratamiento de fangos y otros residuos
Las depuradoras producen fangos y arenas,
residuos sólidos o desperdicios mezclados con
el agua, que también hay que gestionar con el
fin de controlar su impacto ambiental.
La cantidad total de fangos producidos durante el año 2007 ha sido de 204.185 toneladas,
cifra que medida en contenido de materia sólida equivale a 69.452 toneladas, el 48% de las
cuales corresponde a fango secado térmicamente y el 52% a fango deshidratado. Esta
cantidad es ligeramente inferior a la de 2006
(64.123 toneladas de materia sólida) debido a
la menor cantidad de agua tratada.
El destino principal de los fangos ha sido la
aplicación como abono agrícola con compostaje previo (74%), seguido de la aplicación agrícola directa (19%), el uso para cementeras
(3%) y la deposición controlada y el secado
externo al AMB (ambos con un 2%).
Tabla 10
FANGOS PRODUCIDOS POR EDAR
Figura 17
EVOLUCIÓN DE LA PRODUCCIÓN DE
MATERIA SÓLIDA
Figura 18
DEPOSICIÓN DE FANGOS SEGÚN DESTINO
Tabla 11
OTROS RESIDUOS PRODUCIDOS POR
EDAR
3.4. Colectores
La principal infraestructura de que disponen
las ciudades para conducir las aguas residuales y las avenidas de agua, regular su caudal y
reducir el riesgo de inundaciones asociadas a
las lluvias de carácter torrencial son los colectores y la red de alcantarillado.
Figura 19
EDAR Y PRINCIPALES COLECTORES
DEL SISTEMA DE SANEAMIENTO
METROPOLITANO
4. Reutilización
La reutilización consiste en dar nuevos usos al
agua una vez que ha sido tratada en las depuradoras. Se trata de una alternativa de gran
interés, puesto que permite incrementar la disponibilidad de agua en un territorio como el
área metropolitana de Barcelona donde los
recursos hídricos son limitados mediante la
liberación de agua para usos que requieren
una mayor calidad.
Desde hace años, las depuradoras
metropolitanas realizan lo que se denomina
“reutilización indirecta”, que consiste en
Página 138
devolver agua al medio en condiciones
adecuadas, de modo que se contribuye al
mantenimiento de caudales, zonas húmedas,
etc.
Asimismo, actualmente la aplicación de
prácticas de reutilización directa o planificada
es una herramienta clave de los principios de
la nueva cultura del agua, ya que el agua
regenerada se vuelve a introducir en el ciclo
con el objetivo de darle un nuevo uso. De
hecho, según los usos que se prevén para el
agua regenerada los parámetros de calidad
pueden variar: riego agrícola, baldeo, usos
industriales, usos ambientales.
Un total de tres EDAR cuentan con procesos
que permiten la reutilización del agua: la
depuradora del Llobregat, la de GavàViladecans y la de Sant Feliu de Llobregat.
Tabla 12
INSTALACIONES DE REUTILIZACIÓN Y
CAUDALES DE DISEÑO
Figura 20
REUTILIZACIÓN DEL AGUA EN EL ÁREA
METROPOLITANA
Tabla 13
AGUA REUTILIZADA EN EL ÁREA METROPOLITANA 2004-2007
5. Prevención de inundaciones
5.1. Plan Director de Aguas Pluviales (PDAP)
Durante el año 2007 se han iniciado y proseguido actuaciones previstas en el Plan Director
de Aguas Pluviales en el ámbito de la EMA
(PDAP), tanto en lo referente a proyectos
como a obras.
En cuanto al contrato-programa entre la EMA
y CLABSA, se han ejecutado los trabajos de
drenaje urbano previstos para el periodo
2006-2007, de acuerdo con las propuestas
incluidas en el PDAP.
La actuación más destacada del año 2007 han
sido las obras de la balsa de laminación de la
riera de Sant Llorenç (en los términos
municipales de Viladecans, Gavà y Sant
Climent de Llobregat): la primera fase está
finalizada y se está llevando a cabo la
ejecución de la segunda, que está en un
estado avanzado de realización. Esta actuación
forma parte del convenio de colaboración con
la ACA.
RESUMEN DE LAS PRINCIPALES ACTUACIONES EN MATERIA DE PREVENCIÓN DE
INUNDACIONES
Obras:
-Balsa de laminación de la riera de Sant
Llorenç (términos municipales de
Viladecans, Gavà y Sant Climent de
Llobregat):
[138]
-Obras finalizadas de la fase 1.
-Ejecución de las obras de la fase 2.
-Sustitución del colector de la calle Sant
Jordi (término municipal de Esplugues de
Llobregat).
-Inicio de los trámites para la Dirección de
Obra.
Estudios y proyectos:
-Convenio con la ACA para la redacción del
proyecto constructivo de una balsa de
retención en la cuenca superior de la riera
de la Salut, en el término municipal de Sant
Feliu de Llobregat.
-Convenio con la ACA para la redacción del
proyecto constructivo de los colectores del
depósito de retención de Can Buxeres, en
el término municipal de Hospitalet de
Llobregat.
-Licitación y adjudicación del Estudio de
soluciones de drenaje pluvial de las cuencas interceptadas por el canal industrial
Sedó (términos municipales de Sant
Andreu de la Barca y Castellbisbal), que se
encuentra en redacción.
-Proyecto constructivo del depósito antiDSU
de La Bunyola, en el Prat de Llobregat, en
redacción.
-Proyecto constructivo del depósito antiDSU
de Aviació, en el Prat de Llobregat, en
redacción.
5.2. Mantenimiento de rieras
La Entidad Metropolitana de Servicios
Hidráulicos y Tratamiento de Residuos
(EMSHTR) cuenta con un Programa anual de
limpieza y mantenimiento de lechos del
sistema de desagüe de aguas pluviales en su
ámbito territorial, basado en las solicitudes que
hacen los ayuntamientos.
Durante el año 2007 se han llevado a cabo las
tareas de mantenimiento y limpieza de los
lechos del sistema con el objetivo de mantener
la capacidad hidráulica y atenuar los daños
que se puedan producir debido a las
inundaciones en casos de lluvias torrenciales o
de gran intensidad.
Los trabajos consisten en la retirada de
material voluminoso vertido en el lecho, el
desbroce y la trituración de vegetación
invasora, el dragado de los canales y la
retirada de material arrastrado, procedente de
las partes altas de las rieras.
17/7/08
07:41
El Programa, que cuenta con una asignación
económica de unos 750.000 euros anuales,
actúa en unos veinticinco municipios del
ámbito de la EMA. Se realizan unas sesenta
actuaciones en total, priorizando los ejes
básicos de desagüe del sistema de pluviales.
6. Inspección y control ambiental
6.1. Seguimiento del censo de actividades
El Servicio de Inspección y Control Ambiental
desarrolla desde 1998 actuaciones de control
de la contaminación ambiental en el área
metropolitana de Barcelona.
La regulación de la contaminación en origen,
mediante las limitaciones y prohibiciones,
pretende prevenir la contaminación y minimizar
las repercusiones ambientales de los vertidos
en el medio natural y los sistemas de
saneamiento metropolitanos. La finalidad es
proteger la cuenca receptora, eliminando
cualquier efecto tóxico, crónico o agudo, tanto
para las personas como para los recursos
naturales, y preservar la calidad del medio
receptor gracias al tipo de depuración.
Se dispone de 5.471 actividades industriales
censadas en el ámbito de la EMA: el 48% son
potencialmente contaminantes (nivel 2) y un
12% muy contaminantes (nivel 3). El sector
más numeroso en el censo de actividades
corresponde a las industrias
siderometalúrgicas.
El sistema con un mayor número de
actividades censadas es el del Prat (32%), que
también es el que tiene un mayor número de
actividades de nivel 2 o 3.
Taula 14
DATOS SOBRE EL CENSO DE INDUSTRIAS
Figura 21
INDUSTRIAS CENSADAS POR
CALIFICACIÓN CCAE A 31.12.2007
Figura 22
SISTEMAS DE SANEAMIENTO EN EL AMB
Figura 23
DISTRIBUCIÓN DE LAS ACTIVIDADES
SEGÚN EL SISTEMA DE SANEAMIENTO DE
CADA EDAR
Página 139
6.2. Evolución de la contaminación
A partir de las muestras tomadas y analizadas
en 544 industrias, se comprobó que un 50%
cumplía los límites del Reglamento
Metropolitano.
Figura 24
NÚMERO DE INDUSTRIAS SEGÚN EL
NIVEL DE CONTAMINACIÓN
Figura 25
GRADO DE CUMPLIMIENTO DEL
REGLAMENTO
Figura 26
EVOLUCIÓN DE LA CONTAMINACIÓN
ENTRE 1988 Y 2007 A PARTIR DE LOS
LÍMITES DEL REGLAMENTO
METROPOLITANO
7. Laboratorio
El laboratorio de la EMA ha llevado a cabo
análisis químicos y microbiológicos para los
diferentes servicios del Área Metropolitana de
Barcelona que lo requieran. Además de los
análisis necesarios para la aplicación del
Reglamento Metropolitano de Vertidos de
Aguas Residuales, realiza el análisis de aguas
continentales, lixiviados, suelos o
contaminantes atmosféricos para el control de
instalaciones de tratamiento de residuos
sólidos, el control de colectores, la vigilancia de
la calidad de las playas, etc. Asimismo,
mediante una lista de precios públicos, ofrece
sus servicios a clientes externos,
ayuntamientos, entidades ambientales de
control colaboradoras de la Administración
(EAC) o particulares interesados en un
laboratorio acreditado con experiencia en el
análisis de muestras ambientales.
Poniendo de manifiesto la apuesta decidida
por la calidad, el laboratorio consiguió hace
años la acreditación de ENAC de acuerdo con
la norma ISO 17025, que reconoce la
competencia técnica del laboratorio y que
tiene por objetivo obtener resultados
técnicamente válidos, con garantía de
independencia de juicio. En el año 2007 se ha
ampliado el número de parámetros acreditados
con once parámetros más respecto a los años
anteriores en el ámbito del análisis de aguas
residuales, continentales y lixiviados, lo que
supone un total de treinta y cinco parámetros
de los que contiene el Reglamento
Metropolitano de Vertidos de Aguas
Residuales. Además, se ha mantenido la
acreditación para los ensayos realizados en
soportes de muestreo de emisiones e
inmisiones atmosféricas.
[139]
El seguimiento de los procedimientos
acreditados obliga a cumplir un programa de
aseguramiento de la calidad muy estricto. En
este sentido, se ha aumentado la participación
en ejercicios de intercomparación entre
laboratorios a escala internacional.
En lo que al sistema de gestión informática del
laboratorio se refiere, se han ampliado sus
utilidades, de modo que se ha conseguido una
mayor fiabilidad y trazabilidad en todos los
procesos mediante la identificación de
muestras con lectores de código de barras,
así como la transmisión automática de los
resultados a los clientes.
En total, se han llevado a cabo cerca de
40.000 determinaciones analíticas en todo
tipo de muestras ambientales: aguas
residuales, superficiales, de pozos y lixiviados;
arenas de playa, suelos contaminados,
residuos sólidos y también de soportes de
captación de contaminantes atmosféricos.
Durante el año 2007, se han asumido las
analíticas de todas las inspecciones realizadas
por la empresa CLABSA, tanto en industrias
como colectores.
Figura 27
TIPO DE MUESTRAS ANALIZADAS
Figura 28
NÚMERO DE ANALÍTICAS REALIZADAS
SEGÚN EL CLIENTE
17/7/08
07:41
Prevención y gestión
de los residuos
Programa Metropolitano de Gestión de
Residuos Municipales (PMGRM)1
El año 2007 ha sido el primer año de prórroga
del Programa Metropolitano de Gestión de
Residuos Municipales y el primer año de clausura del depósito controlado de la Vall d’en
Joan.
La Entidad ha participado activamente en los
trabajos de redacción del nuevo Programa de
Gestión de Residuos Municipales de Cataluña
(PROGREMIC), del programa de Gestión de
Residuos de la Construcción (PROGROC) y
del Programa de Gestión de Residuos
Industriales de Cataluña (PROGRIC), todos
ellos para el horizonte 2008-2012.
El PROGREMIC 2008-2012 establecerá las
principales líneas de prevención y gestión de
residuos para los próximos cuatro años, que
deberán ser especialmente consideradas en
los trabajos de redacción del Programa
Metropolitano de Gestión de Residuos
Municipales (2008-2015).
Dentro de este marco de redacción de los
nuevos programas, durante el año 2007 se ha
seguido trabajando en los diferentes ejes del
PMGRM. Por lo que respecta a la prevención
de residuos, hay que destacar el impulso de
nuevas actuaciones, pese a que la generación
de residuos, tras un año de estancamiento,
parece que ha vuelto a aumentar, ya que pasa
de 1,43 kg/hab. y día a 1,46 kg/hab. y día. A
pesar de este aumento de la generación, la
recogida selectiva ha avanzado hasta alcanzar
un nivel del 31,36%, principalmente por el
incremento en las recogidas de vidrio, papel y
cartón, envases y, de manera menos
destacada, de la fracción orgánica.
En cuanto a las infraestructuras de tratamiento
mecánico-biológico proyectadas en el
PMGRM, durante el año 2007 han continuado
las obras de construcción del cuarto ecoparque en Hostalets de Pierola y han finalizado
las obras de mejora del Ecoparque 1, que se
ha puesto en fase de pruebas y rendimiento.
Así pues, la cantidad de residuos que han recibido tratamiento ha pasado de 607.197 toneladas en el año 2006 a 883.988 en el año
2007; es decir, se ha pasado de tratar el
37,15% de los residuos a tratar el 53,20%, un
aumento bastante destacable de acuerdo con
el objetivo establecido en el PMGRM de tratar
el 100% de los residuos.
Tras el cierre del depósito controlado de la Vall
d’en Joan y dado que aún no se ha concretado
ninguna alternativa de tratamiento finalista, se
han previsto las transferencias necesarias para
Página 140
garantizar el tratamiento correcto de los
residuos. Así pues, desde las plantas de
transferencia de Viladecans, Zona Franca y
Mollet los residuos se han depuesto en las
instalaciones de Hostalets de Pierola y
Vacarisses. También hay que destacar los
resultados positivos de la deposición en balas
en la antigua barrera Elena (Cerdanyola del
Vallès) y en la Vallençana (Badalona).
1
Los acrónimos empleados en este capítulo son los
habituales y recogidos en la terminología propuesta
por la ARC y la EMSHTR que puede consultarse
tanto en los documentos de revisión del PMGRM
como del PROGREMIC.
0. La generación de residuos
Durante el año 2007 se han generado
1.661.692 toneladas de residuos municipales2,
cifra que representa un ligero incremento del
1,66%. Si se considera la población censada
con fecha 1 de enero de 2007, pese al
descenso de la población en un 0,36%, la ratio
de generación per cápita habría aumentado
de 1,43 kg/hab. y día en 2006 a 1,46 kg/hab.
y día en 2007, es decir, un 2,03%.
Tabla 0
GENERACIÓN DE RESIDUOS POR
MUNICIPIOS
Figura 0
GENERACIÓN DE RESIDUOS CON
RESPECTO A LA MEDIA DEL AMB
Tabla 1
EVOLUCIÓN DE LA GENERACIÓN DE
RESIDUOS EN EL AMB
Figura 1
EVOLUCIÓN DE LA GENERACIÓN DE
RESIDUOS 2000-2007
2
Se incluyen en la contabilización de residuos
municipales los residuos definidos en la Ley de
Residuos 10/98, que comprende residuos
procedentes de la limpieza viaria, zonas verdes, áreas
recreativas y playas, etc.
1. Prevención
Entre los primeros objetivos del PMGRM
figuran los relativos a la prevención de los
residuos municipales, tanto en lo referente a la
cantidad como a la peligrosidad. Con el fin de
hacerlos operativos se organizan en cuatro
líneas estratégicas:
1. Búsqueda de acuerdos voluntarios con
empresas, asociaciones y administraciones.
2. Normativas propias dentro del ámbito de
competencias de la EMA.
3. Fomento del cambio de hábitos entre la
población.
4. Participación en debates legislativos y
sociales.
[140]
Durante el año 2007 se ha trabajado en
diversos programas que tienen por objetivo
final reducir la cantidad de toneladas a tratar
de forma industrial.
Sobre la base de la experiencia de la Entidad
durante la implantación de un sistema de
gestión ambiental en las oficinas, se ha creado
un grupo de trabajo de cinco ayuntamientos
(Badia del Vallès, Cornellà de Llobregat,
Montcada i Reixac, Sant Just Desvern y Gavà)
para mejorar la gestión interna. Durante en el
año 2007 se ha realizado un diagnóstico de
los residuos generados en las instalaciones
municipales que en un futuro va a permitir
prevenir su generación y mejorar su gestión.
En lo referente al fomento del cambio de
hábitos se ha trabajado en dos direcciones
complementarias: fomentar la reutilización de
productos y evitar la generación de nuevos
residuos.
- Promoción de la reparación de objetos y
mercados de segunda mano. Con el fin de dar
una segunda vida a los objetos y evitar que se
conviertan rápidamente en un residuo, se han
promocionado dos actividades comerciales. Por
un lado, la compra y venta de objetos que han
dejado de ser útiles en determinadas
situaciones y que pueden servir a nuevos
propietarios, y, por otra, pequeñas reparaciones
de objetos que de este modo pueden volver a
servir. La campaña se ha bautizado con el
nombre de Mejor que nuevo, 100% viejo.
La idea se difunde a través de centros
comerciales, de la web y de un servicio de
atención telefónica que responde a las
demandas de los particulares.
- Fomento del consumo inmaterial. Siguiendo
una idea que se empieza a extender por
Europa, la EMA ha promocionado ideas para
hacer regalos inmateriales, como por ejemplo
sesiones de deporte, masajes, cursos, entradas
a espectáculos, etc. Esta actividad se
denomina Idees amb Aefecte (Ideas con
Aefecto), para expresar el afecto con que
hacemos el regalo a la vez que el efecto
positivo que estas decisiones pueden tener
sobre el medio ambiente. La web y un stand
que se instala en ferias y fiestas han resultado
muy útiles para explicarlo.
- Con el compostaje doméstico, los residuos
orgánicos se pueden reciclar directamente en
los hogares en los que se generan y así se
evitan gastos de recogida, transporte y gestión.
El programa se inició en octubre de 2004 y en
el mes de diciembre de 2007 habían
empezado a gestionar la propia basura
orgánica ochocientas familias de veinte
municipios. La mayoría de los participantes en
el proyecto disponen de compostadores de
jardín, pero el 10% de los hogares realizan el
17/7/08
07:41
compostaje con vermicompostadores. Con la
colaboración de la Universidad de Barcelona y
la Universidad Politécnica de Cataluña se ha
empezado a desarrollar un estudio comparativo
de diez modelos de compostador de cara a
encontrar los más eficientes en cada situación.
- Búsqueda de nuevas vías. De manera
experimental, con el fin de estudiar las
posibilidades de nuevas vías de prevención,
durante un par de meses veinte familias
pesaron sus residuos. En el segundo mes el
objetivo era intentar reducir la propia bolsa de
basura. De media, todas las familias las
redujeron el 13%. Parecer ser, por tanto, que
será posible reducir una parte de los residuos
mejorando la selección de los productos que
compramos y haciendo compost en casa. En
otra dirección, se han realizado las gestiones
necesarias con el Institut Català d’Asistència i
Serveis Socials (ICASS) y el Departamento de
Sanidad con el fin de iniciar una prueba piloto
de reutilización de material sanitario en
residencias de ancianos.
La mayor parte de estas actividades de
prevención han contado con el apoyo
económico de la Agencia de Residuos de
Cataluña.
Tabla 2
VOLUMEN DE COMPOSTADORES
INSTALADOS. COMPOSTADORES POR MIL
HABITANTES Y MUNICIPIO
2. Recogidas3
2.1. Fracciones básicas
El primer objetivo de la recogida selectiva es
separar y recuperar la máxima cantidad de
materiales, y el segundo, disminuir todo lo
posible la cantidad de residuos que tienen que
someterse a tratamientos finalistas. Durante el
año 2007, se ha alcanzado un índice de
recogida selectiva del 31,36% gracias al
aumento de las recogidas selectivas de las
fracciones básicas: vidrio, papel y cartón,
envases ligeros y fracción orgánica.
Todos los datos de este apartado y de los apartados
siguientes se expresan en toneladas y se refieren al
año 2007, excepto cuando se dan otras
especificaciones.
3
Página 141
El vidrio recogido selectivamente constituye el
9,4% de los residuos municipales que reciben
algún tipo de tratamiento.
Tabla 3
RECOGIDA SELECTIVA DE VIDRIO POR
MUNICIPIO
Figura 2
EVOLUCIÓN DE LA RECOGIDA SELECTIVA
DE VIDRIO EN EL AMB
2.1.2. Papel y cartón
La recogida selectiva de papel y cartón es la
que más se ha incrementado durante el año
2007: ha llegado a 107.032 toneladas, cifra
que equivale a un aumento4 del 10,48%
respecto al año 2006 y a una producción por
habitante y año de 34,24 kg, casi cuatro kilos
más que en el año anterior.
El papel recogido selectivamente (contenedores azules, comercios y puntos limpios5)
constituye el 20,5% de los residuos
municipales que reciben algún tipo de
tratamiento.
A partir de la información aportada por fuentes
municipales, se estima que el porcentaje de
papel procedente del comercio ha pasado+ del
22% al 21,19%; con lo que se mantiene en un
nivel muy similar respecto al año 2006.
NOTA METODOLÓGICA: En el caso de los
municipios que aportan residuos a la planta de Molins
de Rei, el papel y cartón recuperado se computa bajo
el concepto materiales recuperados en plantas de
FIRM y, por tanto, no está incluido en este apartado.
Tabla 4
RECOGIDA SELECTIVA DE PAPEL Y
CARTÓN POR MUNICIPIO
Figura 3
DE PAPEL Y CARTÓN EN EL AMB
Figura 4
DISTRIBUCIÓN DEL PAPEL Y CARTÓN
SEGÚN LA RECOGIDA EN LA CALLE, EL
COMERCIO O EL PUNTO LIMPIO
No puede olvidarse que la calidad de la información
sobre recogidas de papel y cartón es bastante
variable debido a las recogidas privadas y a las
recogidas marginales que se producen según las
variaciones en el precio del papel/cartón.
Durante el año 2007 se recogieron 29.409
toneladas procedentes de recogidas mediante
contenedores específicos de envases y 1.597
toneladas procedentes de la selección de
FIRM de la planta de Molins de Rei. Por lo
tanto, la recogida de envases ligeros ha
aumentado en un 21,31% respecto al año
2006. La producción total recogida por
habitante y año ha sido de 9,92 kg.
Tabla 5
RECOGIDA SELECTIVA DE ENVASES
LIGEROS POR MUNICIPIO DIFERENCIADA
EN CONTENEDOR AMARILLO Y FIRM
Tabla 6
RECOGIDA SELECTIVA DE ENVASES
LIGEROS POR MUNICIPIO
Figura 5
DE ENVASES LIGEROS EN EL AMB
2.1.4. Materia orgánica
En el año 2007 se han recogido 154.103
toneladas de materia orgánica, cifra que
representa un incremento del 10,03%
respecto al año 2006.
La producción por habitante y año es de
42,38 kg (y si se añade la fracción vegetal,
de 49,26kg).
Tabla 7
RECOGIDA SELECTIVA DE MATERIA
ORGÁNICA POR MUNICIPIO DIFERENCIADA POR DOMICILIOS, GRANDES
PRODUCTORES Y RESIDUO VEGETAL
Tabla 8
RECOGIDA SELECTIVA DE MATERIA
ORGÁNICA POR MUNICIPIO
Figura 6
EVOLUCIÓN DE LA MATERIA ORGÁNICA
DOMICILIARIA, DE GENERADORES
SINGULARES Y DE RESIDUOS VEGETALES
2.2. Otras fracciones
4
En los casos de recogidas selectivas de
papel/cartón en los centros de recuperación
y reciclaje pero no registradas por los SIG, se ha
imputado la cantidad en el apartado de materiales
recogidos en centros de recuperación y reciclaje
(véase el apartado 2.2.3.).
5
2.1.1. Vidrio
La recogida selectiva de vidrio ha alcanzado
durante el año 2007 las 48.463 toneladas,
cifra que representa un aumento del 12,32%
en relación con el año 2006, un crecimiento
considerable a pesar de tratarse de una recogida consolidada. La ratio de vidrio recogido
por habitante y año alcanza 15,63 kg, de modo
que aumenta casi en dos kilos por habitante
con respecto a 2006.
2.1.3. Envases ligeros
[141]
2.2.1. Voluminosos
Igual que en años anteriores, se consideran en
este apartado los residuos de dimensiones
considerables, como por ejemplo menaje del
hogar, muebles y electrodomésticos, que se
incorporan a la recogida selectiva a partir de la
información facilitada por los ayuntamientos
sobre la recogida en la vía pública, de los
datos de puntos limpios y de los datos de
depósitos controlados. Además, desde 2005,
la EMA cuenta con la planta de tratamiento de
voluminosos de Gavà.
17/7/08
07:41
Página 142
A pesar de que la mayoría de los residuos
voluminosos reciben un destino finalista —a
excepción de los voluminosos recogidos en
puntos limpios y/o tratados en la planta de
Gavà—, desde el punto de vista de la recogida
se consideran una recogida segregada y, por
tanto, se incorporan al índice de recogida
selectiva.
Otros municipios metropolitanos ofrecen a los
ciudadanos este servicio de puntos limpios
móviles, como es el caso de Badalona,
Barcelona y El Prat de Llobregat.
Tabla 9
RECOGIDA DE VOLUMINOSOS POR
MUNICIPIO
Por último, también hay que destacar la
adecuación de tres puntos limpios para la
recogida de fibrocemento, que está previsto
poner en marcha en el año 2008 para dar
respuesta a la necesidad de algunos
ciudadanos y ciudadanas de deshacerse de
este material, cuya comercialización está
prohibida actualmente por su peligrosidad.
En el año 2007 se han recogido 57.994
toneladas de residuos voluminosos, una
cantidad algo menor a la de 2006 (58.764
toneladas).
Figura 7
EVOLUCIÓN DE LA RECOGIDA DE
VOLUMINOSOS EN EL AMB
2.2.2. Recogidas específicas
La iniciativa privada y algunos ayuntamientos
promueven la recogida de diferentes tipos de
residuos, actividad que complementa las
recogidas realizadas mediante los circuitos de
recogida habituales.
Las características propias de esta recogida
comportan tanto para la Administración
municipal como para la metropolitana un alto
grado de dificultad a la hora de conocer su
alcance. A menudo no existe ningún punto de
relación entre estos circuitos de recogida y la
Administración municipal y, por tanto, son
datos difícilmente contrastables. Pese a ello, se
intenta conocer mejor cada año su volumen e
importancia.
En el año 2007 encontramos incorporadas las
cantidades de recogidas de diferentes
materiales, como papel/cartón de otros
recuperadores, pilas, ropa, muebles, residuos
de aparatos eléctricos y electrónicos, aceites y
latas; en total 37.084 toneladas.
Tabla 10
OTROS RESIDUOS MUNICIPALES CON
RECOGIDAS ESPECÍFICAS
2.2.3. Puntos limpios
Durante el año 2007 ha dado comienzo la
construcción del punto limpio de Sant Adrià de
Besòs, que completa el despliegue de la red
de punto limpio.
Montgat hace uso de forma mancomunada del
punto limpio de Tiana, y Sant Joan Despí, del
punto limpio de Esplugues.
Como complemento de la red existen tres
puntos limpios móviles. Este servicio se lleva a
cabo mediante unos itinerarios con paradas
convenientemente señalizadas y con un
calendario y un horario establecidos y
difundidos a través de programas de
comunicación. Durante el año 2007, los puntos
limpios móviles recogieron 221 toneladas de
residuos, que se llevaron al punto limpio de
Gavà.
Asimismo, tres municipios disponen de
minipuntos limpios móviles o puntos limpios de
barrio: Barcelona, Molins de Rei y Viladecans.
En el año 2007 se han recogido mediante la
red6 de puntos limpios metropolitanos 91.809
toneladas de residuos (un 13,48% más
respecto al año anterior) y se han registrado
480.925 entradas (113.922 entradas más que
durante el año 2006), lo que supone una
media de ciento cincuenta entradas por cada
mil habitantes. Se estima que
aproximadamente un 33% de las entradas
corresponden a usuarios “no particulares”.
Si del total de residuos recogidos en puntos
limpios se descuentan el vidrio, el papel y los
envases certificados por el SIG y la poda, ya
computados en las correspondientes
fracciones selectivas, el total de residuos
recogidos en puntos limpios es de 83.236
toneladas.
Tabla 11
TOTAL BRUTO DE RESIDUOS RECOGIDOS
EN PUNTOS LIMPIOS
Tabla 12
TOTAL NETO DE RESIDUOS RECOGIDOS
EN PUNTOS LIMPIOS (DESCONTANDO EL
VIDRIO, EL PAPEL Y CARTÓN, LA PODA Y
EL RECHAZO).
Figura 8
DE RESIDUOS EN PUNTOS LIMPIOS
Tabla 13
TIPOS DE RESIDUOS RECOGIDOS EN
PUNTOS LIMPIOS
Figura 9
MAPA DE PUNTOS LIMPIOS
6
Incluidos los centros de recuperación y
reciclaje de Barcelona.
2.2.4. Residuos de aparatos eléctricos y
electrónicos (RAEE)
El 22 de diciembre se firmó el convenio marco
de colaboración entre la Agencia de Residuos
de Cataluña y los sistemas integrados de
gestión de RAEE. La EMA se ha adherido a
este convenio y cuenta con representación en
la comisión de seguimiento.
[142]
El convenio, de acuerdo con la legislación
vigente, concreta las responsabilidades en lo
referente a la recogida, el tratamiento y la
financiación de los RAEE procedentes de
hogares particulares desde el 13 de agosto de
2005.
Durante el año 2007 se recogieron mediante
la red de puntos limpios metropolitanos y en
los puntos limpios de barrio de Barcelona un
total de 2.207 toneladas, que han sido
facturadas por el sistema integrado de gestión
OFIRAEE.
3. Valorización y deposición finalista
3.1. Valorización
3.1.1. Vidrio
El vidrio recogido por los sistemas
metropolitanos y municipales se ha entregado,
sin ninguna manipulación previa, a dos
tratadores autorizados: Santos Jorge, S.A. y
Daniel Rosas S.A. Estas empresas separan los
impropios y trituran el vidrio, y entregan el
material resultante a empresas fabricantes de
vidrio.
La recuperación del vidrio se ha financiado
mediante un convenio con el sistema integrado
de gestión Ecovidrio.
3.1.2. Papel y cartón
El papel y cartón seleccionado y recogido se
entrega en las plantas de fabricación de papel.
Los ayuntamientos del área metropolitana, a
excepción de los de Barcelona y Sant Cugat
del Vallès, venden el papel y el cartón, sin
ningún proceso de selección previa, a los
tratadores autorizados Stora Enso Barcelona y
Reno de Medici.
Los ayuntamientos de Sant Cugat y Barcelona
llevan primero el papel y el cartón a una planta
de reciclaje (Papeles Allende, S.L., Vilar
Vita, S.A. y CESPA, S.A.), que los transfiere a
las papeleras una vez efectuada la depuración
de los impropios, de modo que incrementa su
valor comercial.
3.1.3. Envases: las plantas de selección
Los envases ligeros recogidos separadamente
se han entregado a la planta de selección de
Gavà-Viladecans, gestionada por SEMESA.
Durante el año 2006, la planta se amplió para
doblar su capacidad de tratamiento y para
recibir los residuos que hasta el año 2005 se
enviaban a la antigua planta de Sant Feliu de
Llobregat. Durante el año 2007, el índice de
valorización material de la planta ha sido del
59,21%.
En la planta se seleccionan diferentes
materiales (PEAD, PEBD, PET, PVC, mezcla de
plásticos, briks, aluminio y chatarra, así como
17/7/08
07:41
vidrio y papel en porcentajes menores), los
cuales se envían a los recicladores
determinados por ECOEMBES. El rechazo de
la planta se lleva a depósitos controlados.
Tabla 14 y15
PLANTA DE SELECCIÓN DE RECOGIDA
SELECTIVA DE ENVASES DE
GAVÀ-VILADECANS. ENTRADAS Y SALIDAS
Por otro lado, la fracción inorgánica o fracción
seca del modelo Residuo Mínimo se ha
destinado a la planta de selección de Molins
de Rei, propiedad de la EMSHTR y gestionada
por Sufi, S.A. Durante el año 2007, el índice de
valorización material de la planta ha sido del
19,39%.
La recuperación de envases ligeros ha sido
financiada parcialmente mediante el convenio
con el sistema integrado de gestión
ECOEMBES.
Tabla 16 y 17
PLANTA DE SELECCIÓN DE FIRM DE
MOLINS DE REI. ENTRADAS Y SALIDAS
3.1.4. Materia orgánica: los ecoparques y las
plantas de compostaje
La materia orgánica recogida separadamente
se ha llevado:
-A las plantas metropolitanas de compostaje
de Torrelles de Llobregat y de Castelldefels,
que han tratado 3.403 y 19.102 toneladas
respectivamente.
Página 143
Tabla 18
PLANTA DE TRATAMIENTO BIOMECÁNICO
- ECOPARQUE 1 (ECOPARQUE
BARCELONA): ENTRADAS DE FORM, RV Y
RESTO POR MUNICIPIO
Tabla 19
- ECOPARQUE 1 (ECOPARQUE BARCELONA): SALIDAS
Tabla 20
MONTCADA): ENTRADAS DE MO Y DE
RESTO POR MUNICIPIO
Tabla 21
MONTCADA): SALIDAS
Tabla 22
PLANTAS DE COMPOSTAJE: RESIDUOS
TRATADOS Y COMPOST COMERCIALIZADO
Tabla 23 y 24
– ECOPARQUE 3 (ECOPARQUE SANT
ADRIÀ)
3.1.5. Voluminosos
Durante el año 2007, la planta de clasificación
y trituración de madera limpia y residuos
voluminosos de Gavà-Viladecans (operada por
TERSA) ha tratado 46.215 toneladas (madera,
colchones, muebles, RAEE, etc.).
-A las plantas metropolitanas de tratamiento
biomecánico, al Ecoparque Barcelona
(Ecoparque 1) y al Ecoparque Montcada
(Ecoparque 2), que han tratado 167.757
toneladas de materia orgánica.
Esta instalación permite tratar parte de los
voluminosos y de la madera y actúa como
centro de almacenaje temporal de RAEE de
gran volumen. Los residuos tratados proceden
principalmente de recogidas de voluminosos
en la vía pública y en los puntos limpios.
El Ecoparque 3 ha empezado a tratar RESTO
para recuperar los materiales inorgánicos que
contenga, pero todavía no ha tenido lugar la
puesta en marcha de los digestores.
Los materiales valorizados durante el
tratamiento son astillas de madera, metales
férricos y otros materiales menores.
La cantidad de materia orgánica tratada en las
plantas metropolitanas es sustancialmente
superior a la cantidad recogida como
consecuencia de los residuos de municipios no
metropolitanos que reciben tratamiento en
plantas metropolitanas.
En total, se han comercializado 10.230 toneladas de compost.
En los ecoparques, la materia orgánica,
además de ser compostada, también se trata
en la línea de metanización; el resultado final
del proceso es la obtención de biogás, que se
convierte en energía eléctrica. Así pues, los
ecoparques permiten aprovechar aún más la
materia orgánica de los residuos, incluso la
presente en la fracción RESTO. Los datos de
producción energética y de recuperación de
otros materiales se pueden consultar en el
apartado 4.
Tabla 25
PLANTA DE VOLUMINOSOS DE GAVÀVILADECANS
3.1.6. Residuos de puntos limpios
La valorización de los residuos
correspondientes a fracciones básicas
(vidrio, papel/cartón, envases ligeros
y materia orgánica) sigue las vías
mencionadas en los apartados anteriores.
El resto de fracciones (residuos inertes,
residuos especiales en pequeñas cantidades,
residuos de aparatos eléctricos y electrónicos,
etc.) se valorizan en plantas especializadas en
el tratamiento de estos residuos.
En el año 2007 el rechazo de los puntos
limpios ha sido de 21.711 toneladas, que se
han llevado principalmente al depósito
controlado de la Vall d’en Joan.
[143]
3.1.7. Pretratamiento de RESTO
Durante el año 2007 los ecoparques trataron
362.943 toneladas de RESTO, de las que se
pudieron recuperar un total de 11.143
toneladas de envases de vidrio, papel, plástico
y otros materiales.
(Véanse las tablas 19, 21 y 23, en las que hay
más información sobre los ecoparques).
3.2. Deposición finalista
La valoración energética (incineración con
recuperación de energía) y la deposición
controlada de residuos constituyen los
denominados “tratamientos finalistas”, puesto
que son el último eslabón en la gestión de los
residuos que no se pueden recuperar, o bien
que no se han recogido selectivamente.
Lo idóneo es que estos tratamientos sirvan
exclusivamente para las fracciones no
recuperables, pero las limitaciones de la
recogida y del tratamiento hacen que las
infraestructuras finalistas sean clave tanto para
la deposición de la fracción RESTO como para
la deposición del rechazo de las plantas de
tratamiento.
Durante el año 2007, la entrada en
funcionamiento de nuevo del Ecoparque 1 y la
puesta en marcha del Ecoparque 3 han
supuesto un aumento de los residuos tratados
previamente a su deposición finalista: en 2007
se han tratado 362.943 toneladas, mientras
que en el año 2006 se habían tratado
138.391. Han seguido adelante las obras del
Ecoparque 4, que en el horizonte temporal de
dos años permitirá incrementar la capacidad
de tratamiento de RESTO.
Asimismo, se ha seguido con la experiencia de
deposición de residuos embalados con la
deposición de 14.292 toneladas de rechazo
embalado en la cantera de La Vallençana
(Badalona) y de 5.679 toneladas en el
depósito controlado de la barrera Elena
(Cerdanyola del Vallès).
Aparte del rechazo embalado, en total en 2007
se han destinado:
-218.910 toneladas de RESTO a valorización
energética
-546.294 toneladas de RESTO a deposición
controlada directa
Si a las anteriores cantidades se les suma el
rechazo de los puntos limpios, los voluminosos
que no reciben tratamiento y el rechazo de los
municipios de modelo Residuo Mínimo, se
puede estimar una cifra global de 840.056
toneladas de RESTO, que supone una
disminución relevante de esta fracción a
deposición finalista del 30% con respecto al
año 2006.
Figura 10
EVOLUCIÓN DEL RESTO/RECHAZO EN EL
AMB
17/7/08
07:41
3.2.1. Valorización energética
El año 2007 ha sido el segundo año de
funcionamiento del complejo del Ecoparque 3,
que cuenta con dos secciones: una de
tratamiento mecánico-biológico+ y otra de
recuperación energética con una capacidad
total de 400.000 toneladas/año. La entrada en
funcionamiento de la línea de tratamiento
mecánico-biológico permite recuperar envases
y otros materiales del RESTO, además de
reducir la cantidad de material que pasa a la
línea de incineración con recuperación de
energía.
La planta incineradora dispone de sistemas de
depuración de los gases de combustión, que
permiten mantener las emisiones de partículas,
gases ácidos y compuestos orgánicos
persistentes (COPs, dioxinas, furanos y
análogos) ampliamente por debajo de los
límites fijados por la Directiva 2000/76/CE, de
4 de diciembre.
En el año 2007 se han incinerado un total de
218.910 toneladas de RESTO y se han
exportado a la red 134.792 MWh de energía
eléctrica. También se han inyectado a la red de
climatización del distrito Fòrum (“Districlima”)
34.619 toneladas de vapor.
Tabla 26
PLANTA DE VALORIZACIÓN ENERGÉTICA
DEL BESÒS
Tabla 27
PARÁMETROS AMBIENTALES DE LA
PLANTA DE VALORIZACIÓN ENERGÉTICA
DEL BESÒS
3.2.2. Transferencia de RESTO a deposición
controlada
Durante el año 2007 se han destinado a
depósito controlado 546.294 toneladas de
RESTO, 27.711 de rechazo de puntos limpios y
40.641 de residuos voluminosos. En cuanto a
los municipios que aplican el modelo Residuo
Mínimo y que no tienen contenedor
diferenciado de RESTO, se realiza una
estimación a partir del rechazo de la planta de
Molins de Rei y se estima que la generación
equivale a 12.500 toneladas.
Hasta el año 2006, el RESTO generado en el
Ámbito metropolitano se destinaba
principalmente al vertedero del Garraf,
clausurado el 31 de diciembre de 2006 y que,
hasta el momento, no ha sido sustituido por
ninguna instalación finalista alternativa. Así
pues, durante 2007 ha sido preciso prever las
transferencias necesarias de RESTO a través
de las plantas de transferencia siguientes:
Página 144
- Planta de transferencia de Zona Franca
(propiedad de CESPA)
Desde las plantas de transferencia se han
depuesto en Hostalets de Pierola 454.904
toneladas. La fracción RESTO de Sant Cugat
del Vallès se ha enviado al depósito controlado
de Vacarisses.
La planta de transferencia de RESTO de
Viladecans, propiedad de la Entidad del Medio
Ambiente y que funciona desde 1974, se ha
modernizado totalmente y en el año 2006 fue
inaugurada. Esta planta garantiza la
estanqueidad de la nave y facilita la operativa
de carga y descarga de los vehículos pesados.
3.2.3. Depósito controlado de la Vall d’en
Joan (clausurado)
Lo más destacable del año 2007 en lo que a
la explotación de biogás se refiere hay sido la
ampliación del campo de captación en 196
pozos en la zona IV, que se ha ido realizando
paralelamente a las tareas de clausura
(capa de cobertura, conformación topográfica y
drenaje de las aguas superficiales).
En cuanto a la restauración, destaca la
construcción de cunetas de aguas pluviales
principales que garantizan el drenaje de las
aguas y que son fundamentales para la
seguridad del depósito controlado.
4. Balance global
4.1. Recogida segregada
Durante el año 2007 se han recogido
selectivamente un total de 521.045 toneladas
de residuos. Esta cantidad (superior a las
468.887 toneladas del año 2006) supone un
porcentaje de recogida selectiva del 31,36%
(casi tres puntos superior al de 2006, pese a
que el crecimiento en la generación del año
2007).
Tabla 29
RECOGIDAS SEGREGADAS POR
MUNICIPIO
Tabla 30
ÍNDICE DE RECOGIDA SELECTIVA E
ÍNDICE DE RESIDUOS A VALORIZACIÓN
POR MUNICIPIO
Figura 11
DISTRIBUCIÓN DE TIPOS DE RECOGIDA
SEGREGADA POR MUNICIPIO
Figura 12
DISTRIBUCIÓN DE LOS RESIDUOS SEGÚN
LA FRACCIÓN RECOGIDA
Figura 13
RECOGIDA RESPECTO DE LA
PRODUCCIÓN ESTIMADA
4.2. Valorización material y energética
Por otro lado, también se ha ido configurando
la topografía básica de la Zona IV, previa a la
impermeabilización con lámina.
El aprovechamiento energético del biogás ha
supuesto la generación de 52.067 MWh.
El año 2007 ha sido el primer año de gestión
específica en tareas de mantenimiento y
control posclausura, como, por ejemplo,
desbroce de cunetas, reparación de badenes+
en caminos, tratamiento fitosanitario de los
pinos contra carcoma y orugas, desbroce
general para la prevención de incendios y
reparación en la obra de “tierra”. Además, se ha
continuado el seguimiento de los datos
ambientales, tal como establece el decreto
1/1997.
En lo referente al aprovechamiento del biogás,
se han valorizado 36.571.131 m3, lo que ha
conllevado el ahorro de emisión de 195.452
toneladas equivalentes de CO2. El aprovechamiento energético del biogás ha supuesto la
generación de 59.840 MWh.
Tabla 28
BALANCE DE LA VALORIZACIÓN
ENERGÉTICA DEL BIOGÁS
- Planta de transferencia de Viladecans
(gestionada por TIRSA)
- Planta de transferencia de Mollet
(propiedad de CESPA)
[144]
Entre los residuos que durante el año 2007
han recibido algún tipo de tratamiento para ser
valorizados figuran los procedentes de la
recogida segregada, pero también parte del
RESTO que ha recibido un pretratamiento para
aprovechar la materia orgánica que contenga y
otros materiales que están presentes como
impropios de esta fracción. En total, durante el
año 2007 el porcentaje de residuos que han
recibido un tratamiento ha sido del 53,20%
(véase la tabla 29, índice RV/RM). El resto de
residuos ha ido a depósito controlado o a
incineración con recuperación de energía
(planta de valorización energética del Besòs).
La producción de energía eléctrica a partir de
los ecoparques, la planta de valorización
energética del Besòs y el aprovechamiento del
biogás ha sido de 223.400 MWh.
Tabla 31
MATERIALES RECUPERADOS COMO
IMPROPIOS EN PLANTAS DE
TRATAMIENTO
Tabla 32
PRODUCCIÓN DE ENERGÍA
Figura 14
DISTRIBUCIÓN DE LOS RESIDUOS SEGÚN
TRATAMIENTO
17/7/08
07:41
4.3. Deposición del RESTO y del rechazo
Tal como se ha comentado en el apartado 3.2.,
dedicado a la deposición finalista de los
residuos, durante el año 2007 han recibido
este destino 840.056 toneladas de residuos.
Esta cantidad se desglosa en RESTO
incinerado en la planta de valorización
energética (26%) y RESTO destinado a
deposición controlada7 (66%), más de un 8%
del rechazo de puntos limpios y de la planta
de voluminosos de Molins.
Tabla 33
DEPOSICIÓN FINALISTA DE RESTO Y
RECHAZO POR MUNICIPIO
Figura 15
DISTRIBUCIÓN DEL RESTO/RECHAZO
SEGÚN TIPO DE TRATAMIENTO FINALISTA
4.4. Resultados globales en el ámbito
metropolitano
Además del cálculo del índice de recogida
selectiva, desde el año 2003 el presente
documento incorpora el indicador de
valorización material estimada (VME) a partir
de los criterios recomendados en el
PROGREMIC 2008-2012. Este indicador
tiene como objetivo proporcionar una
aproximación de la cantidad de residuos que
realmente se recuperan. Para calcularlo, antes
hay que conocer la recogida selectiva bruta
(recogida selectiva sin descontar los impropios
de cada fracción) y la recogida selectiva neta.
En el caso de la EMA, este cálculo también
incluye los residuos de municipios no metropolitanos que se tratan en plantas metropolitanas
y que, por tanto, se suman al cálculo de los
residuos recuperados.
Página 145
El rechazo de la planta de Molins, que se computa
como estimación del RESTO para los municipios que
aportan residuos.
7
Metodología de cálculo de indicadores:
% RS (recogida selectiva) = RS/RM, donde
RS (vidrio + P/C + ERE + ERE de FIRM +
MO + VOL + puntos limpios + otros)
% RV (residuos a valorizar) = RV/RM, donde
RV = RS + RESTO a TMB
Indicador de valorización material estimada
—VME— (según propuesta de la revisión del
PROGREMIC)
-R
RSB (recogida selectiva bruta): recogida
selectiva total (recogidas domiciliarias y
comerciales) incluidos los impropios; se calcula
el %RSB como %RSB=RSB/RM. En el caso
de la EMA, se han incluido también los
residuos extrametropolitanos tratados en
instalaciones metropolitanas.
RSN (recogida selectiva neta): corresponde a
-R
la recogida selectiva bruta multiplicada por un
coeficiente (“criterio de RSN”) basado en los
resultados de las caracterizaciones realizadas
por la ARC. Se calcula como RSN=RSB X
“Criterio RSN”.
-R
Recuperados en plantas: residuos
recuperados en plantas como impropios de
otras fracciones y no incorporados
previamente en la recogida selectiva.
VME (valorización material estimada):
-V
materiales recuperados y entrados en procesos de reciclaje. Corresponde a la RSN multiplicada por un coeficiente (“Criterio de valorización estimada”). Se calcula como
%VME=VM/RM.
En el área metropolitana, en el año 2007 el
indicador de VME llega al 23,16%, un valor
muy parecido al de 2007 debido a la
disminución en la cantidad de materiales recuperados como impropios en el Ecoparque 2.
La información
1. Programa de actividades sobre el ciclo
del agua y el tratamiento de residuos:
“Compartimos un futuro”. Curso 2007/2008
La Entidad del Medio Ambiente hace más de
diez años que fomenta la sostenibilidad a
través de un programa de educación ambiental
con actividades sobre los residuos municipales
y el ciclo del agua.
El programa de actividades sobre el ciclo del
agua y el tratamiento de residuos funciona de
octubre a julio, de forma paralela al calendario
escolar. Los datos, sin embargo, corresponden
íntegramente al año 2007. A pesar de ello,
destacaremos las novedades incorporadas en
el curso 2007/2008. En primer lugar, se ha
dividido en dos la oferta de actividades según
el público al que van dirigidas: escolares y
adultos. Otra de las novedades introducidas en
el curso 2007/2008 es la actividad en el aula,
actividad educativa preparatoria de las visitas
guiadas, que se realiza en los centros
escolares. El objetivo pedagógico de esta
actividad es trabajar el ciclo de los residuos y
el ciclo del agua, conocer el modelo de gestión
de los residuos, situar en el territorio las
instalaciones metropolitanas y reflexionar
sobre las buenas prácticas ciudadanas en
relación con los residuos y el agua. En lo
referente al público adulto, se ha ofrecido la
posibilidad de participar en charlas informativas
sobre la gestión y el tratamiento de los
residuos o la materia orgánica y sus usos y
sobre el ciclo del agua.
Cerca de 10.400 personas han participado en
las actividades promovidas por la Entidad del
Medio Ambiente: un 76% forman parte de la
oferta para escolares.
Las visitas guiadas se han realizado en las
siguientes instalaciones de tratamiento de
residuos municipales: Ecoparque 2 (Montcada i
Reixac), Ecoparque 3 (Sant Adrià de Besòs),
planta de selección de Gavà-Viladecans, planta
de selección de Molins de Rei, planta de
compostaje de Torrelles de Llobregat, depósito
controlado del Garraf y red metropolitana de
centros de recuperación y reciclaje. En lo que
al agua se refiere, los visitantes han podido
conocer los procesos de depuración que se
llevan a cabo en las depuradoras de
Gavà-Viladecans, de Sant Feliu de Llobregat,
de Montcada i Reixac y del Baix Llobregat (el
Prat de Llobregat). A partir del mes de octubre,
alumnos de centros educativos públicos,
concertados y privados han realizado la
actividad en el aula y diferentes tipos de
instituciones y organizaciones han participado
en las charlas informativas para adultos.
Tabla 34
RECOGIDA SELECTIVA EN EL AMB
Tabla 35
VALORIZACIÓN MATERIAL ESTIMADA DEL
TOTAL DE RESIDUOS TRATADOS EN
PLANTAS METROPOLITANAS
Figura 16
INSTALACIONES METROPOLITANAS DE
TRATAMIENTO DE RESIDUOS
Figura 17
EVOLUCIÓN DE LA GESTIÓN DE LOS
RESIDUOS MUNICIPALES
Tabla 36
RESIDUOS MUNICIPALES TRATADOS EN
INSTALACIONES DE LA EMA
[145]
17/7/08
07:41
1.1. Visitas
Visitas según la instalación
Casi dos tercios de las visitas (64%) se han
realizado en instalaciones de residuos
municipales, mientras que el tercio restante de
visitantes han visitado las depuradoras (36%).
Figura 1.
VISITANTES EN LAS DEPURADORAS
METROPOLITANAS
La planta de selección de Gavà-Viladecans
(32%) es la instalación de tratamiento de
residuos que ha recibido más visitas, seguida
del ecoparque de Sant Adrià de Besòs (21%)
y del ecoparque de Montcada i Reixac y la red
de centros de recuperación y reciclaje (un
17% cada uno). La depuradora de Sant Feliu
de Llobregat (42%) y la de Gavà-Viladecans
(31%) han concentrado la mayor parte de
visitas; les sigue la del Baix Llobregat, en el
Prat de Llobregat (26%).
Figura 2.
VISITANTES EN LAS PLANTAS DE
TRATAMIENTO DE RESIDUOS
Considerando conjuntamente los visitantes de
las instalaciones de tratamiento de residuos
municipales y de tratamiento de aguas
residuales o depuradoras, la planta de
selección de Gavà-Viladecans va a la cabeza,
puesto que ha recibido dos de cada diez
participantes en el Programa. El ranking sigue
con la depuradora de Sant Feliu (15%) y el
ecoparque de Sant Adrià (13%). La red
metropolitana de centros de recuperación y
reciclaje, el ecoparque de Montcada i Reixac y
la depuradora de Gavà-Viladecans también han
recibido muchos visitantes durante este año:
un 11% de los visitantes cada uno.
Figura 3.
VISITANTES SEGÚN INSTALACIÓN
Visitas según el público
La mayoría de los visitantes son alumnos de
secundaria (42%) y de primaria (24%). Sin
embargo, es relevante observar que el público
adulto es el tercer colectivo que ha realizado
más visitas durante el año. Un 22% de los
participantes en las visitas guiadas son adultos.
Los estudiantes universitarios y los
participantes en cursos de formación
representan la mayoría del público adulto.
Figura 4.
VISITAS SEGÚN PÚBLICO
Visitas según la procedencia de los visitantes
La amplia mayoría de los visitantes, un 95%,
proceden de centros e instituciones cuya sede
se encuentra en el área metropolitana de
Barcelona, mientras que tan solo un 4%
proceden del resto de Cataluña y un 1% de
otros lugares.
Página 146
Actividades según el mes del año
Ya hemos comentado al principio que el
Programa funciona por cursos escolares. Por lo
tanto, teniendo en cuenta que la mayoría de
las actividades tienen que ver con la formación,
tanto para escolares como para adultos, no es
extraño que los meses que concentran más
actividades sean los correspondientes al
segundo semestre del curso, en el que
destacan el mes de marzo y el de mayo.
Figura 5.
PARTICIPANTES SEGÚN CALENDARIO
Han participado en alguna visita guiada
escolares de diecinueve municipios de los
treinta y tres que conforman la Entidad del
Medio Ambiente. Concretamente, han visitado
las instalaciones metropolitanas centros
escolares de Badalona, Barberà del Vallès,
Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès,
Cornellà de Llobregat, Hospitalet de Llobregat,
Montcada i Reixac, Montgat, el Prat de
Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu
de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat
del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan
Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels
Horts y Santa Coloma de Gramenet. El 88%
de los escolares que han conocido el
funcionamiento de alguna instalación de
tratamiento de residuos municipal o
depuradora durante el año 2007 proviene de
seis municipios: Barcelona (42%), Badalona
(16%), Sant Boi de Llobregat (10%),
Hospitalet de Llobregat (10%), Cornellà (10%)
y Castelldefels (10%).
Si consideramos el conjunto de los visitantes,
es decir, si contamos escolares y adultos, se
amplia el número de municipios metropolitanos
que han participado en el programa: a los
diecinueve municipios que hemos citado hay
que añadir Gavà y Viladecans.
Figura 6.
PROCEDENCIA DE LOS ESCOLARES DEL
ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
En el año 2007 la Entidad del Medio Ambiente
y Barcelona Activa han firmado un convenio
para desarrollar conjuntamente el módulo de
sensibilización medioambiental en los cursos
de formación ocupacional.
Durante los meses de octubre y noviembre se
han realizado unos talleres dirigidos a
escolares de primaria, llamados “¿Dónde viven
los desperdicios?”, en colaboración con
ABACUS Cooperativa.
1.2. Visitas de carácter especial
A parte de las visitas que tienen lugar dentro
del marco del programa “Compartimos un
futuro”, también se ha facilitado la realización
de visitas de carácter especial: comerciales,
intercambio de experiencias con municipios,
visitas técnicas en el marco de conferencias o
de cursos de formación, delegaciones
internacionales, etc.
[146]
Las instalaciones que han tenido una mayor
demanda de este tipo de visitas son el
Ecoparque 2 y el Ecoparque 3, y las
depuradoras del Besòs y del Baix Llobregat.
En conjunto, casi 1.500 personas han
participado en este tipo de visitas, de las
cuales un 71% eran de Cataluña y del resto
de España. Ello significa que casi un tercio de
estas personas proceden del extranjero,
mayoritariamente de países europeos como
por ejemplo Italia, Portugal, Francia, Dinamarca
y Suecia.
Argentina, El Salvador, Chile y Perú han sido
los países de origen de los visitantes
procedentes de América Latina. En cuanto al
resto de visitantes, los ha habido de Israel,
Egipto, Ucrania, Marruecos, Corea, Turquía y
China.
Cada vez más, las instalaciones reciben visitas
de alumnos que cursan másteres, posgrados o
licenciaturas en materias relacionadas con el
tratamiento de residuos o aguas residuales, así
como otras temáticas medioambientales. A lo
largo del año 2007 las instalaciones han dado
la bienvenida a alumnos, mayoritariamente
nacionales, de diversos centros de formación,
como la Universidad de Barcelona, la
Universidad Autónoma de Barcelona, la
Universidad Politécnica de Cataluña y la
Escuela Técnica Superior de Ingeniería
Industrial de Barcelona, entre otros.
Durante el año 2007 se ha facilitado el acceso
a algunas instalaciones a diferentes medios de
comunicación (Localia, Tele 5, El Periódico de
Catalunya, TV Corea – CGTB, El País, 8TV,
TVE, etc.) con el fin de realizar informativos o
reportajes que contribuyan a fomentar el
conocimiento por parte de la ciudadanía de los
procesos de tratamiento de los residuos
municipales y de las aguas residuales.
2. Campaña “Ir al centro de recuperación y
reciclaje tiene premio”
En el año 2007 se han emitido 14.965 nuevas
tarjetas de usuario de la red metropolitana de
centros de recuperación y reciclaje y puntos
verdes. El total de unidades familiares con
derecho a obtener una bonificación de la
TMTR por el hecho de utilizar los centros de
recuperación y reciclaje se ha situado en
27.808.
Las unidades familiares con carné que han
utilizado los centros de recuperación y reciclaje
como mínimo más de una vez durante el año
han sido 18.590, frente a las 7.514 del año
anterior; es decir, se ha producido un
incremento de más del 160%.
17/7/08
07:41
Página 147
El total de visitas a los centros de recuperación
y reciclaje también ha experimentado un
aumento considerable (34%), y ha sido de
700.578.
- “¿Qué hacemos con los residuos? Jornada
de debate vecinal sobre los residuos en
Barcelona”, CONFAVC FAV, mayo de 2007,
Barcelona.
3. Material de divulgación
Seminarios dirigidos a técnicos municipales
(ordenación cronológica):
- Sesión sobre el cierre del Garraf / prevención / convenio RAEE.
Como cada año, se ha realizado un envío de
las nuevas publicaciones de 2007 a más de
cien bibliotecas y se ha reeditado el material
agotado, básicamente guiones didácticos y
material audiovisual.
Atendiendo a las demandas recibidas de
material educativo y divulgativo, se han
efectuado envíos de material en diferentes
formatos: en papel y en formato digital (CD,
DVD y/o web).
Entre las principales tareas iniciadas en 2007,
destaca la actualización de los dossiers
educativos de doce instalaciones, que se
emplean en las visitas guiadas, además de la
preparación de recursos didácticos de apoyo a
las actividades en el aula. Las actividades
educativas van dirigidas a diferentes niveles y,
por tanto, los recursos didácticos se adecuan a
los diferentes niveles escolares.
El público adulto cuenta con unas fichas
actualizadas en las que se explican el proceso
de tratamiento de cada instalación y sus datos
principales.
Con motivo de la clausura del vertedero del
Garraf se ha editado un libro sobre los últimos
treinta años de gestión de residuos
municipales en el área metropolitana de
Barcelona.
4. Presentaciones, jornadas y seminarios
A continuación destacamos algunos de los
seminarios, jornadas, etc., organizados por la
EMA o en los que la EMA ha colaborado más
directamente.
Jornadas, presentaciones, etc.:
- Gestión Sostenible de Aguas Regeneradas:
conferencia internacional, 14 de marzo de
2007, Barcelona.
- V Conferencia Europea de Ciudades y
Pueblos Sostenibles, marzo de 2007, Sevilla.
- “Cinco ejemplos internacionales de gestión
ambiental al servicio de los ciudadanos”, junio
de 2007, Barcelona.
- Semana Agbar de la Innovación 07, mayo de
2007, Barcelona.
- “Metodologías y procesos de toma de
decisiones para la ubicación de instalaciones
ambientales en Cataluña”, UPC, Barcelona
- Las experiencias de aprovechamiento de
agua del freático en el área metropolitana de
Barcelona.
- Situación de los recursos hídricos y
actuaciones previstas.
- Sesión de debate sobre el PROGREMIC
2008-2012.
5. Campaña de fomento de la recogida
selectiva de envases
Como resultado de los convenios firmados con
Ecoembes y Ecovidrio, se ha dispuesto de
0,13 euros por habitante para realizar
campañas de fomento de la recogida selectiva
de envases. Durante el año 2007 cada
municipio ha desarrollado su propia campaña
de proximidad para complementar la campaña
de grandes medios (prensa, radio y televisión)
organizada desde la Agencia de Residuos de
Cataluña, con el lema “Da una nueva vida a los
envases”. La EMA ha llevado a cabo la gestión
de las campañas municipales que le han sido
expresamente encargadas.
6. La página web institucional:
En el año 2007 ha finalizado la migración de
contenidos de la antigua web de la EMA a la
nueva web de las entidades metropolitanas.
Se ha aprovechado este proceso para
actualizar y renovar los contenidos tratando de
facilitar el acceso a la información. Así pues,
destacan la reorganización del apartado del
ciclo del agua y nuevas secciones del
apartado de residuos como las dedicadas a
contenidos específicos de prevención
o a sistemas integrados de gestión.
De igual modo, se ha creado un nuevo
apartado denominado “Fomento de la
sostenibilidad”, que contiene la información
relacionada con buenas prácticas ambientales,
el programa “Compartimos un futuro”, la
sostenibilidad y la gestión ambiental,
publicaciones y campañas de sensibilización.
Página de la campaña de regalos sostenibles
“Ideas con a/efecto”.
[147]
7. El Sistema de Gestión Ambiental (SGA)
de las oficinas de la Entidad
Durante el mes de julio de 2007 la EMA ha
logrado la certificación ambiental ISO
14.001:2004 y la certificación según el
reglamento europeo EMAS. Estos sellos de
calidad ambiental representan el
reconocimiento externo a la tarea puesta en
marcha internamente y que en los próximos
años se quiere extender a los concesionarios y
empresas colaboradoras de la EMA.
Durante el año 2007, entre las acciones del
Programa Ambiental llevadas a cabo destacan:
- La adecuación del almacén de residuos
mediante contenedores, señalización y báscula.
- La incorporación de contenedores de
selectiva de manera que cada planta disponga
de contenedores de papel/cartón, envases,
tóners y cartuchos, CD y DVD.
- Sesiones de sensibilización sobre buenas
prácticas ambientales en las oficinas, cursos
de conducción eficiente y visitas a las plantas
de tratamiento de agua y de residuos.
- Señalización interna sobre ahorro de agua,
energía, consumo de papel y recogida
selectiva.
También se ha mejorado la información a los
trabajadores sobre el comportamiento
ambiental de la EMA mediante la edición de
un boletín ambiental periódico.
Información del boletín ambiental
Se puede consultar el apartado “Sistema de
gestión ambiental” de la Declaración ambiental
de la Entidad del Medio Ambiente del área
metropolitana de Barcelona en la web de la
EMA.
17/7/08
07:41
Metropolitan Enviroment
Data 07
Presentation
As chairperson of the Metropolitan Water
Services and Waste Treatment Authority
(EMSHTR), commonly known as the
Environmental Authority (EMA), I am pleased
to present Metropolitan Environmental Data
2007.
This is the fifth book on environmental data to
do with water and waste since the first volume
was published in 2003. Year after year we
have gradually improved the content and this
year we are bringing it to you in a new format,
which we hope will make it easier to read and
consolidate it as one of the sources of
environmental data most frequently consulted
by professionals and members of the general
public in the Barcelona metropolitan area.
In keeping with our commitment to save
resources, we have cut down on the number of
hard copies so as to promote a new
multimedia format with a summary of the most
representative data.
I therefore hope you will find Metropolitan
Environmental Data 2007 both interesting and
useful.
Francesc Narváez Pazos
Chairperson
The Environmental Authority
The Metropolitan Water Services and Waste
Treatment Authority (EMSHTR), commonly
known as the Barcelona Metropolitan Area
Environmental Authority (EMA), is a local
authority created under Catalan Law 7/1987
of 4 April.
The EMA’s territorial scope includes the
municipalities of Badalona, Badia del Vallès,
Barberà del Vallès, Barcelona, Begues,
Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del
Vallès, Cornellà de Llobregat, el Papiol, el Prat
de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà,
l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei,
Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de
Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de
Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana,
Torrelles de Llobregat and Viladecans.
Página 148
Law 7/1987, which set up the Environmental
Authority, endows it with competencies in
respect of hydraulic works and drinking water
supply, sanitation and sewage systems,
treatment and re-use of municipal waste, and
co-ordination of the corresponding municipal
services.
(Image: map of municipalities)
Water cycle
0. Supply sources
In 2007 the level of surface water resources
continued the downward trend that had started
in 2006, although the rains in April and May
brought the amount stored in the reservoirs up
slightly, reaching a maximum of 347 hm3. The
year was thus marked by the onset of a major
period of drought. This led to the publication of
Decree 84/2007 (the Drought Decree), which
came into force on 16 April, just when the
April rains began. However, these rains proved
to be insufficient to make up for the fall in the
amount of water in the reservoirs, which
became more pronounced in the second half
of the year.
On the other hand, use continued to be made
of groundwater from the aquifers of the
Llobregat Delta, the Plain of Barcelona and the
river Besòs.
Figure 0
EVOLUTION OF THE LEVELS OF THE
RESERVOIRS IN THE TER-LLOBREGAT
SYSTEM, 1982-2007
Figure 1
MONTH-BY-MONTH EVOLUTION OF THE
LEVELS OF THE RESERVOIRS IN THE
TER-LLOBREGAT SYSTEM, 2006-2007
1. Downstream supply
1.1. Supply companies
There are seven companies in the metropolitan
area supplying water, mostly under government
contract. The EMA regulates the quality of the
service provided, the prices charged and the
investments made by these companies. The
companies also buy and sell downstream water
among themselves.
The ratio of the amount of water billed to the
amount of water supplied entering the grid was
78.7% for the metropolitan water grid as a
whole.
Figure 2
SUPPLY COMPANIES IN THE BMA
Figure 3
MAIN WATER TRANSPORT NETWORK IN
THE BMA
[148]
Figure 4
RATIO OF WATER BILLED TO WATER
SUPPLIED
1.2. Breakdown of supply by sources
A balance sheet based on data furnished by
the supply companies in the metropolitan area
shows that in 2007, 81% of the water input
came from surface sources. Of the total water
input, 34% (90,327,000 m3) came from the
Llobregat system and the remaining 47%
(124,034,000 m3) from the Ter system.
The balance sheet shows an input of
48,716,000 m3 of groundwater, representing
19% of all the water resources supplied to the
BMA.
Altogether, 263,078,000 m3 of water were
supplied (just 0.19% more than the year
before), of which 199,794,000 m3 were billed,
nearly 2% les than in 2006.
Table 0
ORIGIN OF WATER IN THE BMA
Figure 5
ORIGIN OF WATER IN THE BMA MANAGED
BY THE SUPPLY COMPANIES
1.3. Consumption
Last year, over and above a slight decline of
0.36% in the population in comparison with
the 2006 census, the amount of water
consumed in almost all the municipalities fell to
some extent.
In line with the trend of pervious years, average
household consumption in the metropolitan
area fell slightly. A calculation based on the
volume of domestic water billed and the
number of inhabitants in each municipality
shows that average daily consumption in 2007
was 113.79 l/inhabitant, 2.43% less than in
2006 (116.63 l/inhabitant), which means there
has been an accumulated drop of 11.37%
since 2003.
The data show that, due to the type of housing
development there, Begues was the
municipality with the highest household
consumption (174.19 l/inhabitant/day). At the
other end of the scale, Badia del Vallès had
the lowest consumption in the metropolitan
area (90.36 l/inhabitant/day). However
Castellbisbal registered the biggest drop in
consumption, down by 7.33% on the year
before, while Badalona recorded the biggest
increase, up by 1.41%.
Table 1
DOMESTIC CONSUMPTION BY
MUNICIPALITY
Table 2
EVOLUTION OF WATER BILLED – DOMESTIC CONSUMPTION
17/7/08
07:41
Figure 6
EVOLUTION OF DOMESTIC CONSUMPTION
2003-2007
Figure 7
VARIATION IN DOMESTIC CONSUMPTION
2005-2007
Table 3
EVOLUTION OF WATER BILLED – NONDOMESTIC CONSUMPTION
Table 4
EVOLUTION OF WATER BILLED – MUNICIPAL CONSUMPTION
Table 5
EVOLUTION OF WATER BILLED – TOTAL
CONSUMPTION
Figure 8
DISTRIBUTION OF WATER BILLED BY USE
AND COMPANY
Figure 9
DISTRIBUTION OF WATER BILLED BY USE
AND MUNICIPALITY
1.4. Number of users by type of use
Three types of use are distinguished in billing
water: domestic, non-domestic and municipal.
As in previous years, domestic use, as
measured by the number of users, continued
to predominate in the metropolitan area (85%),
followed by non-domestic use (14%), with
municipal use in last place (1%).
Although in general terms the number of
registered users went up (to 1,519,919
customers), consumption of water for domestic
and non-domestic use went down by 2.78%
and 0.79% respectively, while municipal use
rose by 2.29%. This latter increase was due to
local authorities’ raised awareness of the need
to use phreatic water for purposes not
requiring such good quality as drinking water.
Table 6
NUMBER OF USERS BY TYPE OF USE
Página 149
Figure 11
EVOLUTION OF COMMUNAL SUPPLIES
2003-2007
million by the other sewage works. The volume
treated was 4.5% less than in 2006 as the
result of lower rainfall.
2. Municipal use of phreatic water
Of the 121 million kWh of electricity consumed
in the waste water treatment plants and lifting
stations, 29 million kWh were self-generated
and 92 kWh bought from the grid.
The fact that water resources are becoming
increasingly scarce and droughts more and
more frequent is acting as an incentive to local
authorities to use phreatic water for
non-drinking purposes. The main uses to which
phreatic water is put are for watering parks
and gardens, and cleaning streets.
The utilisation of such resources has varied
since 2003. At the start of this period,
681,000 cubic metres were used in a year by
six local councils. By 2007, the amount used
had risen to more than 1,400,000 cubic
metres, an increase of 58% with regard to
2003, and 15 councils were making use of
this resource from 58 capture points.
Table 8
PHREATIC WATER CONSUMPTION
2003-2007
Figure 12
EVOLUTION OF MUNICIPAL PHREATIC
WATER CONSUMPTION 2003-2007
3. Sanitation
3.1. Volume of water treated
Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A.
(EMSSA), a public corporation belonging to the
EMA, manages the upstream sanitation system
of the Barcelona metropolitan area and
operates and maintains all the infrastructures
in service:
-Primary sewage network
-Sewage treatment plants
-Pumping stations
The most important actions in 2007 included
the start-up of the second stage of the
osmosis plant for using water from the Besòs.
1.5. Communal water supplies
Other actions of interest in the metropolitan
area were the completion of the grid as far as
the Costablanca housing development and
tank, and completion of the connection and the
high speed train. Work also continued on the
expansion and renovation of the infrastructures
in the Santiga and Can Salvatella industrial
estates, and sectorisation in Molins and
Sant Andreu, as well as the study regarding
expansion of the drinking water grid in the
El Prat logistic activities zone, which it is
planned to divide into five sectors.
In 2007, there were 6,781 communal supplies,
so the downward trend continues, with a drop
of 9.5% compared to 2006 and an
accumulated fall of 35.4% since 2003.
Table 7
NUMBER OF USERS BY TYPE OF SUPPLY
2003-2007
Figure 13
BREAKDOWN BY TREATMENT PLANTS OF
VOLUME TREATED
Figure 14
EVOLUTION OF THE VOLUME OF WATER
TREATED SINCE 1985
3.2. Pollutant load
Since 2006, all the sewage plants in the
metropolitan network have been using
biological treatment and so have succeeded
in eliminating more of the contaminant load.
One direct consequence of this improvement is
the good quality of the bathing water along the
metropolitan coastline which, in general terms,
has remained at an extremely high standard
and met the microbiological parameters laid
down by the Bathing Water Directive.
The Begues and Llobregat sewage plants also
have tertiary treatment and nutrient elimination
facilities.
Figure 15
BREAKDOWN BY TYPE OF TREATMENT OF
POLLUTANT LOAD ELIMINATED 2007
Figure 16
EVOLUTION OF THE POLLUTANT LOAD
ELIMINATED 2003-2007
-Undersea outlets
Figure 10
DISTRIBUTION OF THE NUMBER OF
USERS BY TYPE OF USE
Eliminating communal water supplies is vital in
view of the danger they pose in regard to the
quality of the drinking water supply, as well as
in the difficulties involved in recording the
amount of water consumed.
Table 9
WASTEWATER TREATMENT PLANTS IN THE
BMA
In total, 277 million m3 of waste water were
treated, 124 million by the Besòs plant, 99
million by the Prat de Llobregat plant and 54
[149]
3.3. Treatment of sludge and other waste
Waste water treatment plants produce sludge
and sand, solid waste or refuse mixed with
water, which also has to be managed in order
to keep its environmental impact under control.
The total amount of sludge produced in 2007
was 204,185 tonnes. Measured in terms of
solid matter content, this was equivalent to
69,452 tonnes, of which 48% was heat-dried
sludge and 52% dehydrated sludge. This is
slightly less than in 2006 (when 64,123
tonnes of solid matter were produced), due to
the smaller amount of water treated.
The main destinations for the sludge were for
use as an agricultural fertiliser after being
composted (74%), direct use as an agricultural
fertiliser (19%), use in cement manufacturing
(3%), controlled disposal (2%) and drying
outside the AMB (2%).
17/7/08
07:41
Página 150
Table 10
AMOUNT OF SLUDGE PRODUCED BY
TREATMENT PLANT
Figure 20
WATER RE-USE IN THE METROPOLITAN
AREA
Figure 17
EVOLUTION OF DRY MATTER OUTPUT
Table 13
WATER RE-USE IN THE METROPOLITAN
AREA 2004-2007
Figure 18
BREAKDOWN OF SLUDGE VOLUMES BY
DESTINATION
Table 11
OTHER WASTE PRODUCED BY SEWAGE
PLANTS
3.4. Drains
The main infrastructure towns and cities
possess for channelling spates of water,
regulating their flow and reducing the risk of
flooding from torrential rainfall are the drains
and the sewer network.
The principal actions in this field were as
follows:
Figure 19
SEWAGE TREATMENT PLANTS AND MAIN
DRAINS OF THE METROPOLITAN
SANITATION SYSTEM
4. Re-use
Re-use consists in giving water new uses once
it has been treated at the waste water
treatment plants. It is an extremely useful
alternative, as it makes it possible to increase
the amount of available water in a territory
such as the Barcelona metropolitan area,
where such resources are limited, by freeing
up water for uses requiring better quality.
For several years now, the metropolitan
treatment plants have been carrying out what
is known as “indirect re-use”, consisting in
returning water to the environment in a
suitable condition so that it helps to maintain
flows, wetlands, etc.
At the present time, the implementation of
direct or planned re-use practices is a key part
of the new water culture, as regenerated water
is re-introduced into the water cycle in order to
give it a new use. Indeed, the quality
parameters may vary depending on the
purposes for which the regenerated water is
intended: agricultural irrigation, hosing down,
industrial uses, environmental uses, etc.
5. Flood prevention
-Construction plan for the anti-unitary
discharge system tank in La Bunyola, in El Prat
de Llobregat, currently in the process of being
drawn up.
-Construction plan for the Aviació anti-unitary
discharge system tank in El Prat de Llobregat,
currently in the process of being drawn up.
5.2. Gully maintenance
5.1. Master Plan for Rainwater Management
(PDAP)
During 2007, various projects and works
provided for in the Master Plan for Rainwater
Management in the EMA Region (PDAP) were
started or continued.
The urban drainage work planned for the
period 2006-2007 in the contract programme
between the EMA and CLABSA was carried
out in accordance with the provisions of the
PDAP.
The most important action in 2007 was the
work on the Riera de Sant Llorenç spillway
pool in the municipal districts of Viladecans,
Gavà and Sant Climent de Llobregat. The first
stage has now been completed and the
second stage is well under way. This work is
being carried out as part of the collaboration
agreement with the Catalan Water Agency.
SUMMARY OF THE MAIN FLOOD
PREVENTION ACTIONS
Works:
-The Riera de Sant Llorenç spillway pool (in
the municipalities of Viladecans, Gavà and
Sant Climent de Llobregat):
-Stage 1 works completed.
-Stage 2 works under way.
-Replacement of the sewer in Carrer Sant
Jordi (in the municipality of Esplugues de
Llobregat)
-Works Management application filed.
Studies and plans:
-An agreement with the Catalan Water Agency
to draw up the construction plans for a
retention pool in the upper basin of the Riera
de la Salut in the municipality of Sant Feliu de
Llobregat
Three sewage works have processes enabling
water to be re-used: the Llobregat,
Gavà-Viladecans and Sant Feliu de Llobregat
plants.
-An agreement with the Catalan Water Agency
to draw up the construction plans for the
Can Buxeres retention tank in the municipality
of L’Hospitalet de Llobregat.
Table 12
RE-USE INSTALLATIONS AND DESIGN
FLOWS
-Tendering and award of the contract for the
study of rainwater drainage solutions for the
basins intercepted by the Sedó Industrial Canal
(in the municipalities of Sant Andreu de la
Barca and Castellbisbal), currently in the
process of being drawn up.
[150]
The Metropolitan Water Services and Waste
Treatment Authority (EMSHTR) has an annual
programme, based on the requests it receives
from local authorities, for the cleaning and
maintenance of gully beds in the rainwater
drainage system in its area.
In 2007 maintenance work and cleaning were
carried out on the system’s gully beds to keep
up their capacity to carry water and attenuate
the damage that might otherwise be caused by
flooding in the event of torrential or very heavy
rains.
The work consists in removing big objects
dumped in the gully beds, clearing away and
grinding up invasive vegetation, dredging the
channels and removing matter washed down
from higher up the gullies.
The programme operates in 25 municipalities
within the BMA and carries out around 60
actions altogether, with priority being given to
the basic task of draining the rainwater system.
It has an annual budget of about 750,000
euros.
6. Environmental inspection and
monitoring
6.1. Monitoring of the activities census
The Environmental Inspection and Monitoring
Agency has been active in monitoring
environmental pollution in the Barcelona
metropolitan area since 1998.
Control of pollution at source, by means of
restrictions and prohibitions, is aimed mainly at
preventing pollution and minimising the
environmental impact of waste disposal on the
natural environment and metropolitan
sanitation systems. The goal is to protect the
basins receiving waste by eliminating all
chronic and acute toxic effects on either
humans or natural resources, and to maintain
the quality of the medium receiving the waste
as a result of the type of waste treatment.
Some 5,471 business activities have been
recorded within the area covered by EMA. Of
these, 48% are considered to be potentially
polluting (level 2) while 12% are considered
extremely polluting (level 3). The sector with
the most activities in the sector is the iron and
steel industry.
17/7/08
07:41
The system with the biggest number of
activities in the census is the El Prat system
(32%), which also has the highest number of
level 2 and level 3 activities.
Table 14
INDUSTRY CENSUS DATA
Figure 21
FACTORIES IN CENSUS ACCORDING TO
THE CATALAN CLASSIFICATION OF
ECONOMIC ACTIVITIES AT 31.12.2007
Figure 22
SANITATION SYSTEMS IN THE BMA
Figure 23
BREAKDOWN OF ACTIVITIES ACCORDING
TO THE SANITATION SYSTEM OF EACH
SEWAGE PLANT
6.2. Evolution of pollution
On the basis of the samples taken and
analysed from 544 factories, it was found that
50% complied with the limits set by the
Metropolitan Regulations.
Figure 24
NUMBER OF FACTORIES BY POLLUTION
LEVEL
Figure 25
DEGREE OF COMPLIANCE WITH THE
REGULATIONS
Figure 26
EVOLUTION OF POLLUTION BETWEEN
1998 AND 2007 BASED ON THE LIMITS
SET BY THE METROPOLITAN
REGULATIONS
Página 151
it was already accredited in the areas of waste
water, inland water, and leachates, bringing the
total up to 35 of those included in the
Metropolitan Regulations on Waste Water
Disposal. It has also maintained its accredited
status for tests carried out on and atmospheric
emission and immission sampling mediums.
Following accredited procedures means the
laboratory must comply with a very strict
quality assurance programme. In this
connection, it has increased its participation
in intercomparison exercises between
laboratories on the international level.
The laboratory’s information technology
systems have been expanded to achieve
greater reliability and traceability in all
processes by identifying samples with bar
code readers and enhance the laboratory’s
ability to transmit data automatically to
customers.
Altogether the laboratory performed over
40,000 analytical determinations on all manner
of environmental samples: waste water, surface
water, well water, leachate water, beach sand,
contaminated soils and solid waste, and also
from atmospheric pollutant capture devices. In
2007 it took on the analyses from all the
inspections carried out by CLABSA in factories
and on sewers.
Figure 27
TYPES OF SAMPLES ANALYSED
Figure 28
NUMBER OF ANALYSES CARRIED OUT, BY
CLIENT
7. Laboratory
The EMA laboratory provides a chemical and
microbiological analysis service to the different
departments in the Barcelona Metropolitan
Area requiring it. In addition to carrying out the
analyses necessary for the application of the
Metropolitan Regulations on Waste Water
Disposal, it also performs analyses on inland
waters, leachates, soils and atmospheric
pollutants to monitor solid waste treatment
installations, sewers, beach quality, etc. It also
offers services to external customers, local
authorities, environmental monitoring
organisations working with government and
private individuals interested in an accredited
laboratory with experience in analysing
environmental samples.
As proof of its firm commitment to quality,
some years ago the laboratory obtained the
ISO 17025 certificate from the Spanish
accreditation agency ENAC. This officially
recognises the laboratory’s technical
competence for producing technically valid
results which are guaranteed to be based on
its own independent judgement. In 2007 it
added 11 more parameters to those for which
[151]
17/7/08
07:41
Waste prevention and
management
Metropolitan Municipal Waste Management
Programme (PMGRM)1
2007 was the first year of the extension
to the PMGRM and the first year following
the closure of the Vall d’en Joan controlled
landfill site.
The Agency was actively involved in the work
of drawing up the new Municipal Waste
Management Programme for Catalonia
(PROGREMIC), the Construction Waste
Management Programme (PROGROC) and
the Industrial Waste Management Programme
for Catalonia (PROGRIC), all for the period
2008-2012.
PROGREMIC 2008-2012 will lay down the
main lines of action for waste prevention and
management for the next four years and these
will have to be taken into special consideration
in drawing up the Metropolitan Municipal
Waste Management Programme 2008-2015.
In this context of the preparation of the new
programmes, work continued in 2007 on the
different axes of the PMGRM. As far as waste
prevention was concerned, various new actions
were taken. However, after a year in which
waste generation plateaued, it went up again,
from 1.43 kg per day per inhabitant to 1.46
kg/day/inhabitant. In spite of this increase in
the amount of waste generated, the proportion
collected selectively also went up, to 31.36%.
This was due mainly to increased selective
collection of glass, paper and cardboard,
packaging and, especially, the organic fraction.
Further progress was made during 2007 on
the mechanical biological treatment infras
tructures provided for in the PMGRM. Work
continued on the construction of a fourth
ecopark in Els Hostalets de Pierola and work
on the Sant Adrià de Besòs waste collection
and storage depot was completed. The
improvements to Ecopark 1 were also
completed and the renovated infrastructure
went into operation for a trial period. The
amount of waste treated rose from 607,197
tonnes in 2006 to 883,988 tonnes in 2007.
In other words, the proportion of waste treated
went up from 37.15% to 53.20%, a very
significant increase on the road to the target
set by the PMGRM of treating 100% of waste.
Following the closure of the Vall d’en Joan
controlled landfill site, the waste which would
otherwise have been disposed of there was
taken elsewhere to ensure proper treatment,
as no alternative final treatment facilities have
yet been put in place. This waste was therefore
transferred to the Viladecans, Zona Franca and
Página 152
Mollet plants and from there disposed of at the
Hostalets de Pierola and Vacarisses facilities.
Disposal of baled waste at the former Elena
clay quarry in Cerdanyola del Vallès and the old
stone quarry in La Vallensana (Badalona)
produced good results.
1
The abbreviations and acronyms used in this chapter
are those commonly employed and included in the
terminology proposed by the Catalan Waste Agency
and the EMSHTR which can be consulted in the
PMGRM review and the PROGREMIC documents.
0. Waste generation
In 2007, 1,661,692 tonnes of municipal waste2
were generated, representing a slight increase
of 1.66%. Taking into account the fact that,
according to the census figures at
01/01/2007, the population had fallen by
0.36%, the per capita ratio of waste generated
can be regarded as having risen from 1.43
kg/inhabitant/day in 2006 to 1.46 kg/in
habitant/day in 2007, i.e. by 2.03%.
Table 0
WASTE GENERATION BY MUNICIPALITIES
Figure 0
WASTE GENERATION IN REGARD TO THE
BMA AVERAGE
Table 1
EVOLUTION OF WASTE GENERATION IN
THE BMA
Figure 1
EVOLUTION OF WASTE GENERATION
2000-2007
2
Calculation of municipal waste is based on the
definition of waste in the Waste Act 10/98, which
includes waste from street cleaning, green areas,
recreational areas and beaches, etc.
1. Prevention
The objectives concerning the prevention of
municipal waste, in relation both to its amount
and hazardousness, are among the PMGRM’s
most important goals. To make these targets
operative, they have been organised into four
strategic lines of action:
On the basis of the Agency’s experience in
putting in place an Environmental Management
System in offices, a working group of five
councils (Badia del Vallès, Cornellà de
Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Just
Desvern and Gavà) was set up to improve
internal management. In 2007 an analysis was
made of the waste generated in the municipal
facilities which should help to cut down the
amount generated in the future and improve
how it is managed.
Efforts to foster changes in people’s habits
were made in two complementary directions:
promoting the re-use of products and
preventing the generation of new waste.
- Promotion of second-hand markets and
having objects repaired. In order to give objects
a new lease of life and prevent them from
rapidly turning into waste, encouragement has
been given to two commercial activities. On the
one hand, the buying and selling of used
articles helps to find new owners for objects
that are no longer useful in certain situations.
On the other, many items can be made useful
again simply by performing small repairs on
them. The campaign has been given the name
of Millor que nou, 100 % vell (Better than New,
100% Old). The idea is disseminated through
shopping centres, the website and a telephone
helpline that answers enquiries from the public.
- Promotion of non-material consumption.
Following up an idea that is beginning to
spread throughout Europe, the EMA has been
promoting ideas for non-material gifts such as
sports sessions, massages, courses, tickets for
shows and so on. This activity is called Idees
amb Aefecte (Ideas with Aeffection) to express
the affection conveyed by the gift and the
positive effect such choices can have on the
environment. The website and stands at fairs
and fetes have proved extremely useful in
getting the message across.
4. Participation in debates on legislation and
social questions.
- Home compositing enables organic waste to
be recycled directly by the households
generating it, thereby avoiding the expense of
collection, transport and management. The
scheme started up in October 2004 and by
December 2007, some eight hundred families
in 20 municipalities had begun to manage their
own organic waste. Most of those taking part
in the scheme have garden composters,
although 10% of the households use
vermicomposters. A comparative study of ten
types of composter has been undertaken in
collaboration with the University of Barcelona
and the Polytechnic University of Catalonia to
find which are the most efficient for each
situation.
In 2007 several programmes were undertaken
to reduce the amount of waste requiring
industrial treatment:
- The search for new ways. In order to study
the potential of new ways of preventing waste
generation, an experiment was carried out in
1. The pursuit of voluntary agreements with
companies, associations and different tiers of
government.
2. EMA regulations within the Agency’s
powers.
3. Fostering changes of habits among the
population.
[152]
17/7/08
07:41
which twenty families weighed their waste over
a two-month period. During the second month,
the aim was to try to cut down the waste in
their rubbish bags. On average, they managed
to do this by 13%. It looks, therefore, as
though it will be possible to reduce part of the
waste by choosing the products we buy more
carefully and making compost at home. In
another direction, the necessary steps have
been taken with the Catalan Care and Social
Services Institute (ICASS) and the Catalan
Department of Health to start up a pilot
scheme for re-using sanitary material in old
folks’ homes.
Most of these prevention activities have been
supported economically by the Catalan Waste
Agency (ARC).
Table 2
INSTALLED VOLUME OF COMPOSTERS.
COMPOSTERS PER 1000 INHABITANTS
AND MUNICIPALITY.
2. Collections3
2.1. Basic fractions
The first aim of selective collection is to
separate out and recover the greatest amount
of materials, and the second, to reduce as
much as possible the amount of waste that
has to be ultimately disposed of. During 2007,
a selective collection rate of 31.36% was
attained thanks to the increase in the selective
collection of the basic fractions: glass, paper
and cardboard, light packaging and the organic
fraction.
2.1.1. Glass
In 2007, 48,463 tonnes of glass were
collected selectively, up 12.32% on 2006, a
considerable rise for such a well-established
type of collection. The average amount of glass
collected per inhabitant during the year was
15.63 kilos, an increase of nearly 2 kilos per
inhabitant over 2006.
Selectively collected glass accounted for 9.4%
of all municipal waste receiving some sort of
treatment.
Table 3
EVOLUTION OF SELECTIVE GLASS
COLLECTION BY MUNICIPALITY
Figure 2
EVOLUTION OF SELECTIVE GLASS
COLLECTION IN THE BMA
2.1.2. Paper and cardboard
The selective collection of paper and
cardboard is the one that showed the biggest
increase in 2007, rising to 107,032 tonnes4 ,
up by 10.48% over 2006 with an average
production per inhabitant for the year of
Página 153
34.24 kg, nearly four kilos more than the year
before.
Selectively collected paper (blue containers,
businesses, and collection and storage
depots5) makes up 20.5% of the municipal
waste receiving some kind of treatment.
All the data in this section and the following are
given in tonnes and are for 2007, unless otherwise
specified.
3
¡4
It should not be forgotten that the quality of the
information on paper and cardboard collection is
extremely variable due to the existence of private and
marginal collections which are carried out depending
on variations in the price of paper/cardboard.
In the case of selective paper/cardboard collections
at depots that are not recorded by the Integrated
Management Systems (SIGs), the amount has been
included in the materials collected at depots section
(see section 2.2.3).
5
On the basis of information supplied by municipal sources, the share of paper collected from
businesses is estimated to have gone down
very slightly, from 22% to 21.19%, and may
therefore be regarded as having stayed at
roughly the same level as in 2006.
A NOTE ON METHODOLOGY: In the case of
municipalities taking waste to the Molins de Rei plant,
the paper and cardboard recovered is recorded under
materials recovered at FIRM (inorganic fraction)
plants and is therefore not included in this section.
Table 4
SELECTIVE COLLECTION OF PAPER AND
CARDBOARD BY MUNICIPALITY
Figure 3
EVOLUTION OF SELECTIVE PAPER AND
CARDBOARD COLLECTION IN THE BMA
Figure 4
DISTRIBUTION OF PAPER AND CARDBOARD COLLECTED IN THE STREET, FROM
BUSINESSES AND AT DEPOTS
2.1.3. Light packaging
In 2007, collection of light packaging rose by
21.31% compared to 2006. In total, 29,409
tonnes were collected from dedicated
packaging containers and 1,597 tonnes from
inorganic fraction sorting at the Molins plant.
Total production collected per inhabitant during
the year was 9.92 kg.
Table 5
SELECTIVE LIGHT PACKAGING
COLLECTION BY MUNICIPALITY SHOWING
YELLOW CONTAINER AND INORGANIC
FRACTION COLLECTIONS SEPARATELY
Table 6
SELECTIVE LIGHT PACKAGING
[153]
Figure 5
EVOLUTION OF SELECTIVE LIGHT
PACKAGING COLLECTION IN THE BMA
2.1.4. Organic matter
In 2007, 154,103 tonnes of organic matter
were collected, representing an increase of
10.32% over 2006.
Average production per inhabitant over the
course of the year was 42.38 kg (or 49.26 kg
if the vegetable fraction is included).
Table 7
SELECTIVE ORGANIC MATTER
COLLECTION BY MUNICIPALITY, DIVIDED
INTO HOUSEHOLDS, MAJOR PRODUCERS
AND VEGETABLE WASTE
Table 8
SELECTIVE ORGANIC MATTER
Figure 6
EVOLUTION OF ORGANIC MATTER FROM
HOUSEHOLDS AND FROM SINGULAR
AND VEGETABLE WASTE GENERATORS
2.2. Other fractions
2.2.1. Voluminous articles
As usual, this section covers waste of
considerable size, such as household goods,
furniture and electrical household appliances.
The figures given here come from the
information provided by the town councils on
street collections, data from waste collection
and storage depots, and statistics from
controlled waste disposal sites. In addition,
since 2005 the EMA has had a voluminous
articles treatment plant in Gavà.
Although, with the exception of the voluminous
articles collected at the depots and/or treated
at the Gavà plant, most such waste goes for
final disposal, from the collection point of view
it is regarded as constituting a separate
collection and is therefore included in the
selective collection rate.
In 2007, 57,994 tonnes of voluminous waste
were collected, a slightly smaller amount than
in 2006 (58,764 tonnes).
Table 9
VOLUMINOUS ARTICLES COLLECTION BY
MUNICIPALITY
Figure 7
EVOLUTION OF VOLUMINOUS ARTICLES
COLLECTION IN THE BMA
2.2.2. Specific collections
Private enterprise and certain town councils
promote the collection of different types of
waste, which complements collection via the
normal collection circuits.
17/7/08
07:41
The special features of this type of collection
mean that it is extremely difficult for local
government at the municipal and metropolitan
levels to have a precise idea of its extent.
There is often no point of contact between
these collection circuits and municipal
administrations, and so it is very hard to
compare data. In spite of this, an attempt is
made every year to get a better picture of the
volume and importance of such collections.
Figures for 2007 include the amounts of
different materials collected, such as oil,
clothing, batteries, paper and cardboard from
other recyclers, and electrical household
goods – 37,084 tonnes in total.
Table 10
OTHER SPECIFICALLY COLLECTED TYPES
OF MUNICIPAL WASTE
2.2.3. Waste Collection and Storage Depots
In 2007 work started on the Sant Adrià de
Besòs depot, which will complete the
metropolitan network of waste collection and
storage depots.
Montgat makes joint use of the Tiana depot,
while Sant Joan Despí uses the Esplugues
depot.
Supplementing the network there are three
mobile depots. This service is provided on the
basis of itineraries with well signposted stops
and a fixed calendar and timetable advertised
via communication programmes. In 2007 the
mobile waste collection depots collected 221
tonnes of waste, which were taken to the Gavà
depot.
Other metropolitan municipalities, including
Badalona, Barcelona and El Prat de Llobregat,
offer their inhabitants this mobile waste collection depot service,
Página 154
If the amounts of glass, paper and packaging
certified by the SIG, and pruning waste, which
have already been included in their respective
selective fractions, are taken away, the total
amount of other waste collected at the depots
was 83,236 tonnes.
Table 11
GROSS TOTAL WASTE COLLECTED AT
DEPOTS
Table 12
NET TOTAL WASTE COLLECTED AT
DEPOTS (EXCLUDING GLASS, PAPER AND
CARDBOARD, PRUNING WASTE AND
REFUSE).
Figure 8
EVOLUTION OF SELECTIVE WASTE
COLLECTION AT DEPOTS IN THE BMA
Table 13
TYPE OF WASTE COLLECTED AT DEPOTS
2.2.4. Waste Electrical and Electronic
Equipment (WEEE)
A framework collaboration agreement was
signed on 22 December between the Catalan
Waste Agency and the integrated WEEE
management systems. The EMA is also a party
to this agreement and is represented on the
monitoring committee.
The agreement translates into practical terms
the responsibilities laid down in the legislation
in regard to the collection and treatment of
WEEE from private households, and how this
is to be paid for, which has been in force since
13 August 2005.
In 2007, a total of 2,207 tonnes of such
materials were collected via the network of
metropolitan depots and the neighbourhood
depots in Barcelona and billed by the
OFIRAEE integrated management system.
Including the Barcelona depots
6
Three municipalities -Barcelona, Molins de Rei
and Viladecans- have mini-depots or
neighbourhood depots.
It should also be mentioned that three depots
were prepared to receive fibrocement and are
expected to enter service in 2008 to meet the
need some people have of getting rid of this
material the sale of which has been banned, as
it is a health hazard.
In 2007, 91,809 tonnes of waste were
collected by the metropolitan waste collection
and storage depot network and 480,925
deliveries to the depots were recorded
(113,922 more than in 2006), giving an
average of 150 deliveries per thousand
inhabitants. It is estimated that approximately
33% of the deliveries were from
“non-individual” users.
3. Recovery and final disposal
3.1. Recovery
3.1.1. Glass
The glass collected by the metropolitan and
municipal systems was delivered, without any
prior treatment, to two authorised treatment
companies: Santos Jorge SA and Daniel
Rosas SA. These companies separate out
unsuitable materials, grind the glass and supply
the resulting material to glass manufacturers.
Recovery of glass is financed under an
agreement with the Ecovidrio integrated
management system.
[154]
3.1.2. Paper and cardboard
The selectively collected paper and cardboard
is taken to paper-making plants. With the
exception of Barcelona and Sant Cugat del
Vallès, the local authorities in the metropolitan
area sell paper and cardboard to the
authorised treaters -Stora Enso Barcelona and
Reno de Medici- without submitting it to any
prior selection process.
Sant Cugat and Barcelona councils, on the
other hand, take paper and cardboard first to
a recycling plant (Papeles Allende, SL, Vilar
Vita, SA or CESPA, SA), which gets rid of
unsuitable materials in them before passing
them on to the paper mills, thereby increasing
their commercial value.
3.1.3. Light packaging: sorting plants
The separately collected light packaging was
delivered to the Gavà-Viladecans sorting plant,
run by SEMESA. During 2006 the plant
increased its treatment capacity in order to
deal with the waste which until 2005 had been
sent to the old plant in Sant Feliu de Llobregat.
The plant’s material recovery rate in 2007 was
59.21%.
Different materials (PEAD, PEBD, PET, PVC,
mixed plastics, tetrapaks, aluminium and scrap
metal, along with smaller amounts of glass and
paper) are sorted at the plant and sent to
recyclers determined by ECOEMBES. The
plant’s refuse is taken to controlled landfill
disposal sites.
Table 14, 15
GAVÀ-VILADECANS SELECTIVELY
COLLECTED PACKAGING SORTING PLAN
On the other hand, the inorganic, or dry,
fraction from the Minimum Waste model was
taken to the Molins de Rei sorting plant, owned
by EMSHTR and managed by SUFI, S.A. The
plant’s material recovery rate in 2007 was
19.39 %.
Recovery of light packaging was financed in
part under an agreement with the ECOEMBES
integrated management system.
Table 16, 17
MOLINS DE REI FIRM (INORGANIC
FRACTION) SORTING PLANT
3.1.4. Organic matter: the ecoparks and
composting plants
Separately collected organic matter was
taken to:
-The metropolitan composting plants in
Torrelles de Llobregat and Castelldefels, which
treated 3,403 and 19,102 tonnes of organic
matter respectively.
17/7/08
07:41
-The metropolitan biomechanical treatment
plants, the Barcelona Ecopark (Ecopark 1)
and the Montcada Ecopark (Ecopark 2), which
treated 167,757 tonnes of organic matter.
Ecopark 3 began treating REMAINDER to
recover inorganic matter from it, but the
digestors have not yet come into operation.
The amount of organic matter treated in
metropolitan plants was substantially greater
than the amount collected, due mainly to waste
from councils outside the metropolitan area
which is treated in metropolitan plants.
In total, 10,230 tonnes of compost were sold.
At the ecoparks, in addition to being
composted, the organic matter is also treated
on the methanisation line; the final result of
the process is biogas that is converted into
electricity. The ecoparks thus enable even
greater use to be made of the organic matter
in waste, including that present in the
REMAINDER fraction. The data regarding
energy production and the recovery of other
materials can be seen in section 4.
The main actions carried out in 2007 were as
follows:
-Torrelles composting plant: work was carried
out to improve the facility and increase its
capacity by 4,500 tonnes. In particular, the
whole operational area was covered over, the
gradients changed, the leachates pool closed
off and a deodorisation system installed. The
plant was also provided with two new rotating
sieves and the way the refuse from the plant is
managed was changed.
-Ecopark 1: work continued on technological
improvements to heighten its performance.
-Ecopark 2: construction of a new composting
line designed to improve the quality of the
compost. Work also began on the improvements necessary for installing new biofilters.
Table 18
BIOMECHANICAL TREATMENT
PLANT - ECOPARK 1 (BARCELONA ECOPARK): INPUT OF ORGANIC FRACTION,
VEGETABLE WASTE AND REMAINDER BY
MUNICIPALITY
Table 19
PLANT - ECOPARK 1 (BARCELONA
ECOPARK): OUTPUT
Table 20
PLANT - ECOPARK 2 (MONTCADA
ECOPARK): INPUT OF OM AND
REMAINDER BY MUNICIPALITY
Página 155
Table 21
PLANT - ECOPARK 2 (MONTCADA
ECOPARK): OUTPUT
Table 22
COMPOSTING PLANTS: WASTE TREATED
AND COMPOST SOLD
Table 23, 24
PLANT - ECOPARK 3 (SANT ADRIÀ
ECOPARK)
3.1.5. Voluminous articles
In 2006 the Gavà-Viladecans clean wood and
voluminous articles sorting and grinding plant,
run by TERSA, treated to 46,215 tonnes
(wood, mattresses, furniture, WEEE, etc.).
This facility makes it possible to treat part of
the voluminous articles and wood, and acts as
a temporary storage centre for large WEEE.
The waste treated comes mainly from
voluminous articles collected in the street or at
collection and storage depots.
The materials recovered during treatment are
refrigerators, wood chips, ferrous metals and
other lesser materials.
Table 25
GAVÀ-VILADECANS VOLUMINOUS
ARTICLES PLANT
3.2. Final disposal
Energy recovery (incineration with energy
recovery) and controlled disposal of waste
constitute what is known as “final treatments”,
since they are the last steps in the
management of waste that cannot be
recovered or has not been collected separately.
The ideal scenario would be for such
treatments to be used only for components
that cannot be recovered, but the limitations of
collection and treatment mean that the final
treatment infrastructures are essential for
disposing of the REMAINDER and the refuse
from treatment plants.
In 2007, the re-entry into service of Ecopark 1
and the starting up of Ecopark 3 led to a big
increase in the amount of waste pre-treated
prior to final disposal: from 138,391 tonnes in
2006 to 362,943 tonnes.
Work continued on Ecopark 4 which, within
two years, will raise the capacity for treating
the REMAINDER fraction.
The experiment of disposing of baled waste
continued with 14,292 tonnes of such waste
being disposed of in the Vallençana stone
quarry (Badalona) and 5,679 tonnes in the
controlled disposal site at the Elena clay quarry
(Cerdanyola del Vallès).
Apart from the baled waste, in 2007,
3.1.6. Depot waste
Recovery of the waste belonging to the basic
fractions (glass, paper/cardboard, light
packaging and organic matter) follows the
same course as described in the sections
above. The other fractions (inert waste, small
quantities of special waste, electrical and
electronic equipment, etc.) are recovered at
plants specialising in the treatment of these
kinds of waste.
In 2007, the refuse from the waste collection
and storage depots was 21,711 tonnes, most
of which was taken to the Vall d’en Joan controlled disposal site.
Figure 9
MAP OF WASTE COLLECTION AND
STORAGE DEPOTS
3.1.7. REMAINDER pretreatment
During 2007 the ecoparks treated 362,943
tonnes of REMAINDER, out of which 11,143
tonnes of glass bottles and jars, paper, plastic
and other materials were recovered.
(For more information on the ecoparks, see
tables 19, 21 and 23).
[155]
-218,910 tonnes of REMAINDER were sent
for energy recovery
-546,294 tonnes of REMAINDER were sent
directly to controlled disposal.
If depot waste, untreated voluminous articles
and waste from the municipalities running the
Minum Waste scheme are added to the above
amounts, this gives an estimated overall figure
of 840,056 tonnes of REMAINDER, which
means that there was a 30% drop in the
amount of this fraction going to final disposal
compared to 2006.
Figure 10
EVOLUTION OF THE REMAINDER/REFUSE
IN THE BMA
3.2.1. Energy recovery
2007 was the second year that Ecopark 3 was
in operation. This complex comprises two
sections, one for mechanical and biological
treatments, the other for energy recovery, with
a total capacity of 400,000 tonnes a year. The
entry into service of this facility has enabled
packaging and other materials to be recovered
from the REMAINDER fraction as well as
cutting down the amount of material that has
to be passed on to the incineration with energy
recovery line.
17/7/08
07:41
The incinerator plant has particle-removal and
gas-scrubbing systems enabling it to keep
emissions of particles, acid gases and
persistent organic compounds (POCs, dioxins,
furans and the like) well within the limits set by
Directive 2000/76/EEC of 4 December.
In 2007 a total of 218,910 tonnes of
REMAINDER were incinerated and 134,792
MWh of electric power were exported to the
grid. In addition, 34,619 tonnes of steam were
injected into the Fòrum district heating system
(“Districlima”).
Table 26
BESÒS ENERGY GENERATION PLANT
Table 27
ENVIRONMENTAL PARAMETERS OF THE
BESÒS ENERGY GENERATION PLANT
3.2.2. Transfer of REMAINDER to controlled
disposal
In 2007, 546,294 tonnes of REMAINDER,
27,711 tonnes of depot waste and 40,641
tonnes of voluminous articles were disposed of
in controlled landfill sites. On the basis of the
refuse from the Molins de Rei plant, it is
estimated that the municipalities operating the
Minimum Waste scheme, which do not have a
separate container for REMAINDER,
generated an equivalent of 12,500 tonnes.
Until 2006, most of the REMAINDER
generated in the metropolitan area was sent to
the Garraf landfill site. However, this site was
closed on 31 December 2006 and has not yet
been replaced by any alternative final disposal
facility. During 2007 the REMAINDER had to
be transferred via the following transfer plants:
- The Viladecans transfer plant (managed by
TIRSA)
- The Mollet transfer plant (owned by CESPA)
- The Zona Franca transfer plant (owned by
CESPA)
Some 454,904 tonnes were sent from these
transfer plants for disposal at Els Hostalets de
Pierola. The Sant Cugat del Vallès
REMAINDER fraction was sent to the
Vacarisses controlled disposal landfill site.
The Viladecans REMAINDER transfer plant,
which is owned by the Environment Agency
and has been in operation since 1974, has
been thoroughly modernised and came back
into service in 2006. This plant guarantees that
nothing escapes the premises and facilitates
the loading and unloading operations of heavy
vehicles.
Página 156
3.2.3. Vall d’en Joan controlled disposal site
(closed)
The most noteworthy development of 2007 in
relation to the harnessing of biogas was the
expansion of the capture field by 196 wells in
Zone IV, which was carried out gradually at the
same time as closure work (covering layer,
topographical conformation and drainage of
surface water).
4.2. Recovery of material and energy
Restoration work included the construction of
the main rainwater ditches ensuring that the
water is drained off, which is essential for the
safety of the site.
The waste which was given some kind of
treatment in 2007 in order to recover part of it
includes that from selective collection, but also
part of the REMAINDER that was pre-treated
to take advantage of the organic matter and
other inappropriate materials in it. Altogether,
the proportion of waste treated in 2007 was
53.20% (see Table 29, VW/MW index). The
other types of waste were taken to a
controlled landfill site or incinerated with
energy recovery at the Besòs energy recovery
plant.
Work was also done on shaping the basic
topography of Zone IV before waterproofing it
with a protective sheet.
The amount of electric energy produced by the
ecoparks, the Besòs energy recovery plant and
the harnessing of biogas was 223,400 MWh.
2007 was the first year in which post-closure
maintenance and control tasks, such as
clearing the ditches, repairing gullies along
paths, protecting pine trees against maggots
and caterpillars, general clearing of scrub as a
fire-prevention measure and repairing the
earthwork, were specifically managed. In addition, the environmental data have continued to
be monitored as required by Decree 1/1997.
Table 31
MATERIALS RECOVERED AT TREATMENT
PLANTS AS NOT BELONGING TO THE
FRACTION IN QUESTION
Some 36,571,131 m3 of biogas were
recovered for an emissions saving of 195,452
tonnes equivalent of CO2. Biogas energy
recovery led to the generation of 59,840 MWh.
4.3. Final disposal of the REMAINDER and
refuse
Table 28
BALANCE SHEET OF BIOGAS ENERGY
RECOVERY
4. Overall balance sheet
4.1. Separate collection
During 2007, a total of 521,045 tonnes of
waste was collected selectively. This amount
(up on the 468,887 tonnes collected in this
way in 2006) is equivalent to a selective
collection rate of 31.36% (almost three
decimal points higher than in 2006, in spite of
the increased amount generated in 2007).
Table 32
ENERGY PRODUCTION
Figure 14
DISTRIBUTION OF WASTE BY TREATMENT
As mentioned in section 3.2 on the final
disposal of waste, this was the destination of
840,056 tonnes of waste in 2007.
This overall amount can be broken down into
REMAINDER sent to the energy recovery
plant (26%) and REMAINDER sent to a
controlled landfill site7 (66%), plus 8% refuse
from depots and the Molins voluminous articles
plant.
Table 33
FINAL DISPOSAL OF REMAINDER AND
REFUSE BY MUNICIPALITY
Figure 15
DISTRIBUTION OF THE
REMAINDER/REFUSE ACCORDING TO
TYPE OF FINAL TREATMENT
Refuse from the Molins plant, which is counted as an
estimate of the REMAINDER for the municipalities
that take waste there.
7
Table 29
SELECTIVE COLLECTIONS BY
MUNICIPALITY
Table 30
SELECTIVE COLLECTION RATE AND
WASTE RECOVERY RATE BY MUNICIPALITY
Figure 11
DISTRIBUTION OF TYPE OF SELECTIVE
Figure 12
DISTRIBUTION OF WASTE BY FRACTION
COLLECTED
Figure 13
AMOUNT COLLECTED COMPARED TO
ESTIMATED PRODUCTION
[156]
4.4. Overall results in the metropolitan area
Since 2003, in addition to the selective
collection rate, this document has included an
indicator of the estimated amount of material
recovered (EMR) on the basis of the criteria
recommended in PROGREMIC 2008-2012
in order to obtain an approximate idea of the
waste actually recovered. Calculation of this
indicator requires ascertaining gross selective
collection (selective collection without
deducting the inappropriate material in each
fraction) and net selective collection. In the
17/7/08
07:41
Página 157
case of the EMA, this calculation also takes
into account the waste from councils outside
the metropolitan area treated in metropolitan
plants, which is added to the result of the
calculation of the recovered waste.
Information
In 2007, the EMR indicator in the metropolitan
area was 23,16%, very similar to 2006, due to
a drop in the amount of materials recovered as
inappropriate at Ecopark 2.
For more than ten years now, the
Environmental Authority has been promoting
sustainability through an environmental
education programme with activities on
municipal waste and the water cycle.
Table 34
SELECTIVE COLLECTION IN THE BMA
Table 35
ESTIMATED AMOUNT OF MATERIAL
RECOVERED AS PROPORTION OF THE
TOTAL WASTE TREATED IN METROPOLITAN
PLANTS
Figure 16
METROPOLITAN WASTE TREATMENT
FACILITIES
Figure 17
EVOLUTION OF THE MANAGEMENT OF
MUNICIPAL WASTE
Table 36
MUNICIPAL WASTE TREATED IN EMA
FACILITIES
Methodology for calculating the indicators:
% SC (Selective Collection) = SC/MW
(Municipal Waste), where SC (Glass + P/C +
Packaging and packaging waste + Inorganic
Fraction packaging and packaging waste +
OM + VOL + Depots + Others)
% WR (Waste to be recovered) = WR/MW
where WR = SC + REST to BMT
(biological-mechanical treatment)
Estimated Material Recovered Indicator
–EMR– (in accordance with the proposal in
the review of the PROGREMIC)
GSC (Gross Selective Collection): total
-G
selective collection (household and business
collections) including inappropriate items. The
GSC is calculated as %GSC = GSC/MW. In
the case of the EMA, the waste from outside
the metropolitan area treated at metropolitan
facilities is also included.
NSC (Net Selective Collection): this is the
-N
gross selective collection multiplied by a
coefficient (the “NSC Criterion”) based on the
results of the characterisations made by the
Catalan Waste Agency. It is calculated as:
1. Programme of activities on the water
cycle and the treatment of waste: A
Shared Future. 2007/2008
The programme of activities on the water cycle
and the treatment of waste runs from October
to July in parallel to the school calendar. The
data given here are for 2007 only. Never the
less, we shall highlight the new features
included in the whole of the academic year
2007-2008. Firstly, the activities on offer have
been divided into two according to the
audience at which they are aimed: schoolchildren or adults. Another of the new features
introduced in 2007-2008 is the classroom
activity, an educational activity to be carried out
in schools in preparation for the guided tours.
The pedagogical aim of this activity is to help
the children to learn about the waste cycle and
the water cycle, get to know the waste
management model employed, find out where
the metropolitan facilities are located and
reflect on good citizen practices in relation to
waste and water. The adult public is given the
chance to attend informative talks on waste
management and treatment, organic matter
and its uses, and the water cycle.
Nearly 10,400 people took part in the activities
organised by the Environmental Authority, 76%
of them schoolchildren.
Guided tours were arranged of the following
municipal waste treatment facilities: Ecopark 2
(Montcada i Reixac), Ecopark 3 (Sant Adrià de
Besòs), the Gavà-Viladecans sorting plant, the
Molins de Rei sorting plant, the Torrelles
composting plant, the Garraf controlled waste
disposal site and the metropolitan network of
waste collection and storage depots. Visitors
interested in the water cycle were able to see
the treatment processes carried out at the
Gavà-Viladecans, Sant Feliu de Llobregat,
Montcada i Reixac and El Baix Llobregat (El
Prat de Llobregat) waste water treatment
plants. From October onwards, pupils at both
state-run and private schools took part in the
classroom activity, while various different types
of institutions and organisations attended the
informative talks for adults.
NSC = GSC x “NSC Criterion”
Waste recovered at plants: waste recovered at
-W
plants as inappropriate items in other fractions
not previously included in the selective
collection
1.1. Visits
Breakdown of visitors by facility
Nearly two thirds of the visits (64%) were to
municipal waste treatment facilities, while the
remaining third were to sewage plants.
[157]
Figure 1.
VISITORS TO THE METROPOLITAN WASTE
WATER TREATMENT PLANTS
The Gavà-Viladecans sorting plant (32%) was
the treatment facility that received the most
visits, followed by the Sant Adrià de Besòs
Ecopark (21%), the Montcada i Reixac
Ecopark (17%) and the metropolitan waste
collection and storage depot network (17%).
The Sant Feliu de Llobregat (42%) and
Gavà-Viladecans (31%) waste water treatment
plants received most of the visits to sewage
works, followed by the Baix Llobregat plant in
El Prat de Llobregat (26%).
Figure 2
VISITORS TO THE WASTE TREATMENT
PLANTS
Taking the visitors to the municipal waste
treatment facilities and the waste water
treatment plants or sewage works together,
the Gavà-Viladecans sorting plant was the
most visited facility, as it received two out of
every ten of those taking part in the
programme. After this came the Sant Feliu
sewage works (15%) and the Sant Adrià
Ecopark (13%). The metropolitan waste
collection and storage depot network, the
Montcada i Reixac Ecopark and the GavàViladecans sewage plant also attracted a
considerable number of visitors: 11% each.
Figure 3.
BREAKDOWN OF VISITORS BY FACILITY
Breakdown of visits by type of visitor
Most of the visitors were secondary school
(42%) and primary school students (24%). It is
important to note, however, that adults were
the third group that made the most visits to
these facilities during the year. Some 22% of
those taking part in the guided tours were
adults. University students and people on
training courses made up most of the adult
visitors.
Figure 4.
BREAKDOWN OF VISITS BY TYPE OF
VISITOR
Breakdown of visits by origin of visitors
The overwhelming majority of visitors, 95%,
came from schools, universities, organisations
and institutions in the Barcelona metropolitan
area, while just 4% came from the rest of
Catalonia and 1% from elsewhere.
Breakdown of visitors by month of the year
As already noted at the beginning, the
Programme runs during the school year.
Therefore, bearing in mind that most of the
activities have to do with education -for both
schoolchildren and adults- it is not unusual that
the months in which there was the greatest
amount of activity were those belonging to the
second half of the academic year, particularly
March and May.
17/7/08
07:41
Figure 5.
BREAKDOWN OF PARTICIPANTS BY
CALENDAR MONTHS
Schoolchildren from 19 of the 33
municipalities comprising the Environmental
Authority took part in one or more guided
tours. In particular, the metropolitan facilities
were visited by school parties from Badalona,
Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels,
Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat,
L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac,
Montgat, El Prat de Llobregat, Sant Adrià de
Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de
Sant Vicenç dels Horts and Santa Coloma de
Gramenet. Some 88% of the children who in
2007 were taken to see how one or more of
the municipal waste treatment plants or
sewage plants works came from six
municipalities: Barcelona (42%), Badalona
(16%), Sant Boi de Llobregat (10%),
L’Hospitalet de Llobregat (10%), Cornellà
(10%) and Castelldefels (10%).
Taking all the visitors together, i.e. counting
both schoolchildren and adults, the number of
metropolitan municipalities involved in the
programme was slightly higher, with Gavà and
Viladecans being added to the list of 19
municipalities given above.
Figure 6.
ORIGIN OF VISITORS FROM SCHOOLS IN
THE BARCELONA METROPOLITAN AREA
In 2007 the Environmental Authority and
Barcelona Activa signed an agreement to
jointly stage an environmental awareness
module as part of vocational training courses.
In October and November workshops aimed at
primary school children, called “On viuen les
deixalles”? (Where Does Waste Live?), were
run in collaboration with ABACUS Cooperativa.
1.2. Special visits
Apart from the visits made as part of the
“Shared Future” scheme, various special visits
were also arranged for commercial purposes,
to exchange experiences with local
governments, to provide technical knowledge
for people attending talks or training courses,
for delegations from abroad, etc.
The facilities for which there was the biggest
demand for such visits were Ecopark 2 and
Ecopark 3 and the Besòs and Baix Llobregat
sewage works.
Altogether, nearly 1,500 people took part in
these special visits, 62% of whom were from
Catalonia and the rest of Spain. This means
that almost a third of these visitors came from
abroad, mostly from European countries such
as Italy, Portugal, France, Denmark and
Sweden.
Página 158
Argentina, El Salvador, Chile and Peru were the
Latin American countries from which visitors
came. The remaining visitors came from Israel,
Egypt, the Ukraine, Morocco, Korea, Turkey and
China.
The facilities have been receiving more and
more visits from students taking first degree,
postgraduate and masters courses in subjects
related to the treatment of waste or sewage,
and other environmental topics. In the 2007,
the facilities welcomed students -mostly
Spanish- from various higher education establishments such as the University of Barcelona,
the Autonomous University of Barcelona, the
Polytechnic University of Catalonia and the
Barcelona Higher Technical School of Industrial
Engineering, among others.
During 2007 various facilities were opened up
to the media (Localia, Tele 5, El Periódico de
Catalunya, TV Corea – CGTB-, El País, 8TV,
TVE, etc.) for them to prepare news items or
reports that would help the public learn about
the way municipal waste and sewage are
treated.
The main actions carried out in 2007 include
the updating of the educational dossiers on
12 facilities used on the guided tours and the
preparation of teaching materials for the
classroom activities. The educational activities
are aimed at different levels in the schools
and so the teaching materials are adapted
accordingly.
Up-to-date fact sheets are available for adults
explaining each facility’s treatment processes
and giving the main data on it.
To mark the closure of the Garraf landfill site,
a book was published on the last 30 years of
municipal waste management in the Barcelona
metropolitan area.
4. Presentations, conferences and
seminars
Here below are some of the seminars,
conferences, etc. organised by the EMA or in
which the EMA was more directly involved.
Conferences, presentations, etc.:
2. The "Anar a la deixalleria té premi"
(Going to the depot has a reward)
campaign
In 2007, 14,965 new cards were issued to
users of the metropolitan network of waste
collection and storage depots and green
points. There are now 27,808 households
entitled to receive a rebate on their
Metropolitan Waste Treatment and Disposal
Tax payments.
The number of card-holding family units who
used the depots at least once during the year
was 18,590 compared to 7,514 the year
before; in other words, it went up by more than
160%.
The number of visits to the depots also went
up quite considerably (by 34%) to 700,578.
3. Informative material
As is done every year, the new publications
that appeared in 2007 were sent out to the
more than 100 libraries in the metropolitan
area, while items that were out of stock
–mainly teaching and audiovisual materials–
were republished.
Shipments were made in response to requests
received for educational and informative
materials in different formats: hard copy and
digital (CD, DVD and/or website).
[158]
- Sustainable Management of Regenerated
Water: international conference, 14 March
2007, Barcelona
- 5th European Conference of Sustainable
Towns and Cities, March 2007, Seville.
- “Five international examples of environmental
management at the service of citizens”, June
2007, Barcelona
- Agbar Innovation Week 07, May 2007,
Barcelona.
- Decision-making methodologies and
processes for siting environmental facilities in
Catalonia, Polytechnic University of Catalonia,
Barcelona.
- “What shall we do with waste?” Day of
debate among local tenants and residents on
waste in Barcelona, CONFAVC, May 2007,
Barcelona.
Seminars aimed at municipal technical staff
(in chronological order):
- Session on the closure of the Garraf landfill
site / prevention / WEEE.
- Experiences of using phreatic water in the
Barcelona metropolitan area.
- The water resources situation and planned
actions.
- Debating session on the PROGREMIC
2008-2012.
17/7/08
07:41
5. Campaign to promote selective
collection of packaging
As a result of agreements signed with
Ecoembes and Ecovidrio, 0.13 euros per
inhabitant were available for campaigns to
encourage the selective collection of
packaging. In 2007 each municipality ran its
own local campaign to supplement the
campaign in the major media (press, radio and
television) organised by the Catalan Waste
Agency under the slogan “Dóna una nova vida
als envasos” (Give Packaging a New Lease of
Life). The EMA managed the municipal
campaigns which it was expressly asked to
take charge of.
Página 159
- Arranging awareness sessions on good
environmental practices in the offices, efficient
driving courses and visits to water and waste
treatment plants.
- Putting up on-site signs on saving water,
saving energy, paper consumption and
selective waste collection.
Improvements were also made in the
information given to workers on the EMA’s
environmental behaviour through the publication of a periodical environmental newsletter.
You can consult the EMA’s Environmental
Declaration in the “Sistema de Gestió
Ambiental” (Environmental Management
System) on the EMA web site.
6. The official website:
In 2007 the migration of the contents from
the old EMA web site to the new metropolitan
entities web site was completed. Advantage
was taken of this process to update and renew
the contents and make it easier for people to
find the information they are looking for. In
particular, the section on the water cycle was
reorganised and new subsections specifically
dedicated to prevention and integrated
management systems were added to the
section on waste.
Similarly, a new section was created entitled
“Promoting Sustainability” containing
information on good environmental practices,
the Shared Future programme, sustainability
and environmental management, publications
and awareness-raising campaigns.
Part of the page on the “Ideas with A/Effect”
sustainable gifts campaign.
7. The Environmental Management System
(EMS) at the Agency’s offices
In June 2007 the EMA obtained the ISO
14.001:2004 environmental certificate and
successfully registered under the EMAS
European Regulations. These environmental
quality seals of approval are external recognition of the work done inside the Agency and
which it wants to extend to the companies authorised by and working with the EMA.
The main actions carried out in 2007 under
the Environmental Programme were:
- Adapting the waste store by providing
containers, signs and scales.
- Furnishing selective collection containers so
that each floor has separate containers for
paper/cardboard, packaging, toner cartridges,
and CDs and DVDs.
[159]
17/7/08
07:41
Edita
Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus (EMSHTR)
Disseny Gràfic
DVA Associats
Traducció al castellà i a l’anglès
TAU Traductors
Impressió:
System BCN
Primera edició
Juliol 2008
Aquesta publicació està impresa en paper 100% reciclat
totalment lliure de clor i sense usar tintes metàl·liques.
La coberta és de material 80% reciclat.
D.L.:
B-19.740 - 08
Página 160

Dades ambientals metropolitanes 2007

Transcrição

Documentos relacionados

Tabla de Contenido Vol. 5, No 2.

Maquetación 1

un fragmento - PONS Idiomas

64280-Normas Particip_miolo.indd

iniciativas - Leirilivro

octubre 2014 • n.º 209

Premio Reina Sofía 2007

Maquetación 1 - Capel-lo

Paisajes de Barcelona

CE 324F-4-220 GLADIATOR manual_LO 612 manual.qxd.qxd

parades tren - City Sightseeing

Més dades sobre l`església de Sant Pere de Rubí, en l`Art i