Memòria justificativa de recerca de les convocatòries

Memòria justificativa de recerca de les beques predoctorals per a la formació de
personal investigador (FI)
La memòria justificativa consta de les dues parts que venen a continuació:
1.- Dades bàsiques i resums
2.- Memòria del treball (informe científic)
Tots els camps són obligatoris
1.- Dades bàsiques i resums
Títol del projecte ha de sintetitzar la temàtica científica del vostre document.
Autoria literària i gènere: el cas de Clarice Lispector
Dades de l'investigador (benficiari de l’ajut)
Nom
Aina
Correu electrònic
[email protected]
Cognoms
Pérez Fontdevila
Dades del director del projecte
Nom
Meri
Correu electrònic
[email protected]
Cognoms
Torras Francès
Dades de la universitat / centre al que s’està vinculat
Universitat Autònoma de Barcelona
Número d’expedient
2008FI 00597
Paraules clau: cal que esmenteu cinc conceptes que defineixin el contingut de la vostra memòria.
Autoria literària, gènere, identitat, cos, Clarice Lispector
Data de presentació de la justificació
26/10/2011
Resum en la llengua del projecte (màxim 300 paraules)
El projecte de recerca que s’ha dut a terme els darrers tres anys consisteix en una reflexió teòrica al voltant de l’autoria
literària, fent especial èmfasi en les implicacions de gènere dels processos de legitimació literària i les
posicions autorials que se’n deriven. Clarice Lispector en tant que nom d’autor sota el qual s’agrupa no
només un corpus literari sinó tots aquells textos que construeixen un cos d’autora, constitueix l’objecte
d’anàlisi a partir del qual es posa en joc la reflexió teòrica esmentada. Per a dur-lo a terme, es realitza un
anàlisi de la producció autogràfica de l'autora i de tots aquells discursos que contribueixen a la construció
del seu personatge: els discurso acadèmics, biogràfics i mediàtics; els materials fotogràfics i audiovisuals;
les recreacions del personatge des de diversos llenguatges artístics (literari, teatral i cinematogràfic), etc.
Resum en anglès(màxim 300 paraules)
This research project is a theoretical reflection about literary authorship, with special emphasis on the gender implications of
the literary positions and the processes of legitimation in the literary field. Clarice Lispector as a name of
author which grouped not only literary texts but also these texts that build the body of the author is the
object of our analysis. To carry it out, we analyze the auto(bio)graphic production of Clarice Lispector and
those discourses that contribute to the construction of her character: the academic, biographical and media
discourses; photographic and audiovisual materials; recreations of the character from different artistic
languages (literary, theatrical and film), etc.
2.- Memòria del treball (informe científic sense limitació de paraules). Pot incloure altres fitxers de qualsevol
mena, no més grans de 10 MB cadascun d’ells.
ÍNDEX DE CONTINGUTS
0.
Presentació
1.
Descripció del projecte: Autoria i gènere. El cas de Clarice Lispector.
2.
Bibliografies
2.1- Bibliografia teòrica (extracte)
2.1.1- Bibliografia teòrica bàsica
2.1.2- Bibliografia sobre autoria literària
2.1.3- Bibliografia sobre teoria i crítica literària feminista
2.2- Bibliografia sobre/de Clarice Lispector (extracte)
2.2.1- Bibliografia acadèmica
2.2.2- Material periodístic
2.2.3- Material biogràfic
2.2.4- Referències teatrals i cinematogràfiques
2.2.5- Obres literàries sobre Clarice Lispector
2.2.6- Bibliografia de Clarice Lispector
3.
Resultats de la investigació (publicacions i congressos)
4.
Altres activitats realitzades durant el període predoctoral.
0- PRESENTACIÓ
El projecte de recerca que he dut a terme els últims tres anys (2008-2011) gràcies a un contracte
predoctoral FI, vinculat al Grup de Recerca Consolidat Cos i Textualitat, s’ha desenvolupat en diferents
eixos que han contribuït des d’àmbits diferents a l’assoliment de la maduresa teòrica i acadèmica
necessària per a l’elaboració de la tesi doctoral, que es presentarà properament.
En primer lloc, s’ha dut a terme una intensa tasca de recerca desenvolupada fonamentalment en dues
vessants: la cerca de materials, els resultats de la qual s’ofereixen a l’apartat 2, i la reflexió teòrica i
crítica, que s’esbossa al primer apartat.
Com es veurà, la naturalesa del projecte de recerca que ha de concloure amb la defensa de la tesi
doctoral demanava la compilació de nombrós material de difícil accés, com ara el material periodístic
que es recull a l’apartat 2.2.2 (que fou obtingut durant una estada de recerca a la Universidade Federal
de Rio de Janeiro, subvencionada per una beca BE [vegeu apartat 4]), o la bibliografia sobre autoria
literària (apartat 2.1.2), obtinguda parcialment durant una altra estada de recerca, aquesta vegada a la
Université Toulouse II-Le Mirail (subvencionada també per una beca BE [vegeu de nou l’apartat 4]).
D’altra banda, la reflexió teòrico-crítica suposava també un repte important, ja que la perspectiva del
projecte resulta innovadora tant pel que fa al seu enfocament teòric com pel que es refereix a la seva
aplicació inèdita en el cas de l’escriptora que ens ocupa, la brasilera Clarice Lispector. Alguns dels
elements que han afegit complexitat al projecte de recerca són els següents:
a)
En primer lloc, els estudis sobre l’autoria literària, tema clau de la reflexió teòrica a d’altres
àmbits com el francès, han estat força desatesos dins l’àmbit acadèmic peninsular, la qual cosa
ha suposat un esforç de recerca considerable. A més a més, la seva complexitat teòrica és
remarcable, tenint en compte que hi conflueixen perspectives d’allò més dispars, des
d’aquelles procedents de la pròpia Teoria de la Literatura (fonamentalment entesa des d’una
perspectica postestructuralista, en el nostre cas), fins a aquelles que ens aporten la Sociologia
de l’Art o els Estudis Interartístics (com es posarà de manifest, dins l’estudi de la construcció
d’una figura autorial no és gens menyspreable el material no pròpiament textual, com és el cas
de la imatge, fotogràfica o audiovisual). Cal afegir finalment que l’estudi de la noció d’autor,
encara més si es du a terme des d’una perspectiva de gènere, obliga a una revisió de nocions
fonamentals dins el pensament contemporani, com ara les d’identitat, subjecte, representació o
gènere.
b) En segon lloc, l’aplicació de la reflexió teòrica esbossada aquí, és a dir, la consideració de la
figura de Clarice Lispector com un personatge autorial construït a través de múltiples
discursos i el seu anàlisi des d’un punt de vista de gènere, no s’havia dut terme fins ara, la qual
cosa suposa, a més a més de la intensa cerca de material abans esmentada, un nou enfocament
no només sobre la pròpia obra literària de Lispector sinó també sobre la producció científica
que ha generat. Si considerem que el discurs acadèmic està implicat també en la construcció i
legitimació de la figura d’un/a autor/a, aquest discurs esdevé també bibliografia primària de
l’estudi en qüestió: l’absència d’una bibliografia acadèmica específica sobre Lispector que
guiï la recerca, sense ser al seu torn matèria d’estudi de la pròpia recerca, ha afegit una
complexitat considerable al seu desenvolupament.
Degut, doncs, a la complexitat de la recerca que he posat manifest, ha estat fonamental durant aquest
procés l’intercanvi de perspectives i resultats amb la comunitat acadèmica. És per això que, a més a
més de les publicacions que palesen els resultats de la investigació, vull remarcar la participació a
congressos i en projectes d’investigació (vegeu apartats 3 i 4).
En darrer lloc, la tasca docent que l’Àrea de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada m’ha
permès desenvolupar (complementada a través de cursos de formació) ha contribuït també sens dubte a
l’assoliment d’una maduresa teòrica i a l’adquisició d’unes eines de comunicació fonamentals per a la
consecució exitosa del projecte de recerca així com de la seva divulgació dins la comunitat científica.
És per això que he volgut deixar constància també d’aquesta vessant a l’apartat 4.
Finalment, voldria fer constar que, tot i que aquí es presenta una breu descripció dels plantejaments que
fonamenten el projecte i dels resultats obtinguts fins ara, poso a disposició del comitè avaluador totes
les publicacions i comunicacions presentades a congressos que en palesen els resultats.
1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE: AUTORIA I GÈNERE. EL CAS DE CLARICE
LISPECTOR
El projecte de recerca que s’ha dut a terme els darrers tres anys consisteix en una reflexió teòrica al
voltant de l’autoria literària, fent especial èmfasi en les implicacions de gènere dels processos de
legitimació literària i les posicions autorials que se’n deriven. Clarice Lispector en tant que nom
d’autor sota el qual s’agrupa no només un corpus literari sinó tots aquells textos que construeixen un
cos d’autora, constitueix l’objecte d’anàlisi a partir del qual es posa en joc la reflexió teòrica
esmentada.
Es tracta, doncs, d’un estudi al voltant de l’autoria literària i les seves representacions a través de
l’anàlisi de la producció literària de Clarice Lispector i de la construcció de la seva figura autorial.
Situant-nos en la tradició de reflexió i problematització de l’autoria que travessa la teoria literària
contemporània, amb les propostes fonamentals dels estructuralismes i postestructuralismes (Barthes,
Foucault, Derrida, Paul de Man, etc.), i fent-nos ressò alhora d’aproximacions properes a la sociologia
de la literatura (Bordieu, Even-Zohar, etc.), plantegem un abordatge de la figura lispectoriana entesa
com a conjunt de representacions en constant negociació amb posicions autorials culturalment
determinades, que permeten explicar des dels processos de textualització de la pròpia subjectivitat fins
als modes de (des)legitimització i canonització de la seva figura i, per tant, de circulació i difusió de la
seva producció, inscrivint-nos, així, en la perspectiva teórico-metodològica aplicada per Julio Premat o
Núria Girona en el camp de la literatura i l’art argentí o mexicà. En tant que figura construïda en
negociació amb estereotips de gènere, l’atenció a les especificitats del que podríem anomenar models
d’autoria literària femenina constitueix un eix d’anàlisi que travessa el projecte de recerca en el seu
conjunt.
En aquesta consideració del personatge Lispector com a “obra en si” o intertext a la llum del qual es
rep i interpreta la seva producció, es desenvolupen tres línies de recerca, corresponents a tres corpus
textuals diferenciables:
1) En primer lloc, s’analitza l’obra ficcional lispectoriana atenent a les representacions de la feminitat i
l’autoria femenina que s’hi poden detectar: aquestes representacions donen compte de les nocions de
gènere que estructuren l’obra de Lispector, evidenciant una tensió deconstructiva entre essencialisme i
constructivisme que travessarà també els espais d’autorepresentació, i posant en evidència els models
de creació/creativitat implicats en la construcció del personatge lispectorià en tant que productor
d’escriptura.
2) Aquests espais d’autorrepresentació constitueixen precisament el segon corpus d’anàlisi, que
contempla la producció autogràfica (fonamentalment, les cròniques recollides pòstumament sota el títol
de A descoberta do mundo) i el que podríem anomenar textos d’autoria negociada (entrevistes,
fotografies, documents audiovisuals). D’aquesta manera, s’analitza la construcció i posada en escena
d’una subjectivitat i d’una autoritat literària, amb l’objectiu de: a) determinar les relacions entre
aquestes autorrepresentacions i els models de gènere imperants en l’obra lispectoriana (analitzats en el
punt anterior); b) evidenciar el joc intertextual que aquestes autorrepresentacions estableixen amb els
tòpics que fonamenten els heterorretrats (analitzats al següent punt); i, finalment, c) explicar les
relacions de negociació que els espais autogràfics estableixen amb models d’autoria literària
(femenina) culturalment determinats.
3) Finalment, s’analitzen el que hem anomenat heterorretrats, corpus que inclou l’anàlisi dels discursos
acadèmics, mediàtics (periodístics, editorials i expositius), biogràfics i creatius (ficció narrativa, teatral
i cinematogràfica). Així, aquesta línia de recerca s’ocupa de l’anàlisi de la productivitat simbòlica del
personatge lispectorià, aprofundint en les imbricacions de gènere dels discursos que el configuren
(sempre en relació amb els resultats obtinguts en l’anàlisi dels corpus anteriors) i determinant la seva
relació amb els processos de circulació de l’obra literària pròpiament dita. Pels motius que s’exposaran
més endavant, aquesta última línia de recerca no només s’ocupa de la recepció lispectoriana al Brasil
sinó també de la seva recepció peninsular.
Partint d’aquest triple corpus, el projecte pretén explicar com la construcció del personatge Lispector
està determinada per la negociació amb les normes que regulen els processos de legitimització,
autorització i canonització que tenen lloc al camp literari, normes que minoritzen l’autoria femenina i
la seva producció literària i en condicionen la circulació. La recerca duta a terme fins ara ens ha permès
posar en evidència que l’estrangeria i l’èmfasi en la corporalitat constitueixen trets fonamentals de la
representació del personatge lispectorià: la dada biogràfica de la seva procedència ucraniana és
reescrita com a estrangeria simbòlica que situa a l’autora en una posició aliena a la tradició literària
brasilera i, en certa manera, al camp de la intel·ligibilitat cultural; així, se la situa en una posició
propera a figures femenines de mediació tals com la bruixa o la mare, emfatitzant sempre l’especificitat
de la seva relació amb instàncies com la naturalesa o l’instint, a través de la insistència en un cos
transmissor de saber i experiència però no generador de coneixement. D’aquesta manera, la gènesi
brasilera del personatge lispectorià dona compte del pensament binari i jerarquitzant que, segons
Hélène Cixous, estructura l’àmbit del simbòlic, essent masculí/femení el binomi matriu d’aquesta
estructuració. Aquesta investigació al voltant de la construcció del personatge Lispector i al voltant de
les posicions autorials hegemòniques i perifèriques, demostra que el cas Lispector resulta paradigmàtic
en relació a l’establiment d’aquestes posicions, interpretables en termes de gènere a la llum dels
binomis cixousians: així, l’autoritat femenina es construeix sobre la base del saber (procedent del cos) i
no del coneixement (producte de l’activitat intel·lectual); de la relació amb la naturalesa i no amb la
tradició cultural; dibuixa un espai aliè (geogràficament però sobre tot simbòlica) a la civilització; i
sobre tot, emfatitza el paper subsidiari del subjecte en relació a la producció textual: si l’autoria
tradicional es fonamenta en nocions tals com geni, control, propietat, producció o activitat, la
construcció autorial lispectoriana ho farà en nocions com recepció, passivitat, mediació o reproducció,
totes elles associades secularment amb la feminitat.
Així doncs, l’objectiu de l’estudi és determinar les imbricacions entre construcció del gènere i
(de)construcció de l’autoritat des de la gènesi del personatge lispectorià (als propis textos literaris i en
la seva recepció brasilera), fins a l’exportació d’aquesta figura a l’àmbit peninsular. La recepció
francesa de l’obra de l’autora ha estat, no obstant, quelcom d’anàlisi imprescindible per copsar la
naturalesa de la seva recepció europea –i per tant peninsular-, ja que és a l’àmbit francès on les
implicacions de gènere detectables als processos de construcció brasilera del personatge Lispector són
rellegides i reelaborades des de la crítica feminista: de la ma d’Hélène Cixous, Lispector esdevé, per al
mercat editorial i acadèmic europeu, paradigma de l’anomenada écriture fémenine. Així doncs, volem
explicar els mecanismes d’exportació i ressignificació feminista dels tòpics sobre l’autora generats a
Brasil, evidenciant que aquests discursos no s’apropien només d’un corpus literari sinó sobretot d’un
mite autorial construït sobre nocions d’autoria i gènere clarament misògines. Aquest fet ens permet
pensar la paradoxa que aquesta doble apropiació comporta i reflexionar al voltant de les conseqüències
que té l’establiment de relacions entre categories identitàries i corpus literaris per a la presència i
posició dels/les autors/es i les seves obres al sistema literari, tot duent a terme, doncs, un anàlisi
metacrítica des de i sobre la crítica literària feminista.
La recerca duta a terme fins ara s’ha estructurat al voltant d’una sèrie d’eixos, plantejats ja en aquesta
breu descripció, que constitueixen també la medul·la òssia de la tesi doctoral que n’ha de resultar, que
està en fase de redacció. A continuació, exposo els eixos en qüestió per tal de fer-ne una breu
descripció.
I. L’AUTORIA COM A CONSTRUCCIÓ
1- INTRODUCCIÓ HISTÒRICA: ESTEREOTIPS AUTORIALS I LES SEVES IMPLICACIONS DE GÈNERE
Aquest primer apartat vol palesar les dificultats d’accés a posicions autorials legítimes que han tingut
les dones pel fet de ser-ho i com la crítica literària ha minimitzat la seva agència quant a autores a
través d’una sèrie de lloc comuns i estereotips que, com demostren Joana Russ o Christine Planté, són
herència decimonònica que continua operativa, no obstant, a l’actualitat. Es posa èmfasi en la
desconsideració de les dones com a escriptores per la seva vinculació amb el cos i la naturalesa (les
tasques reproductives versus les tasques productives, pròpies dels subjectes masculins), i s’estableix
una vinculació entre aquest lligam amb la corporeïtat i la construcció de sèries binòmiques que,
diferentment aplicades a productes d’autoria femenina i masculina, posen en dubte la pertinença de les
obres escrites per dones al gènere de la literatura pròpiament dit. Així, s’indaga en els binomis
original/copia,
unitat/fragmentació,
coneixement/experiència,
universal/testimonial,
imaginatiu/autobiogràfic o confessional, art/artesania, i un llarg etcètera.
Per a veure un extracte de la bibliografia utilitzada en aquest punt vegeu apartat 2.1.3. D’altra banda,
remeto als articles “Cuando dar cuerpo no es incorporar: Clarice Lispector y las resistencias a la autoría
literaria” i “Dinàmiques d’autoritat: dones i producció literària (de Woolf a Cixous)”, així com a les
comunicacions “Firma sobre huella: autoría literaria, cuerpo, género y animalidad” i “D’impropis i
improperis: breu recorregut pels llocs comuns de l’autoria literària femenina”, on s’exposen
parcialment els resultats d’aquest apartat.
2- INTRODUCCIÓ TEMÀTICA: DE L’AUTOR/A AL TEXT I DEL TEXT A L’AUTOR/A
2.1- El paper de l’autor a la teoria literària contemporània
2.2- L’autor/a com a figura textual
2.3- Lectures condicionades: la relació entre l’autor/a com a text i el text firmat
Partint dels textos fonamentals de Roland Barthes i Michel Foucault, es traça un recorregut teòric per
les derives de la noció d’autoria literària a la contemporaneïtat. A la llum d’aportacions posteriors, la
mort de l’autor proclamada per Barthes pot rellegir-se no tant com la fi de l’operativitat de la noció
d’autoria, sinó com l’esfondrament (palès ja a la pràctica literària) de determinada posició autorial,
aquella que estableix una relació de propietat amb els textos o més exactament, amb el seu sentit.
Davant de la vella autoria entesa com a autoritat sobre el sentit del text, la noció d’autor esdevé una
funció autoritzadora dels textos que en determina la lectura i la circulació. D’altra banda, es trenca
l’associació entre autor/a i subjecte que escriu: l’autor, ara, s’entendrà com un producte més del camp
literari fruit d’una conjunció de textos de diversa índole (autogràfics, heterogràfics, visuals, acadèmics,
editorials, periodístics i un llarg etcètera), d’una banda, i fruit d’una negociació entre aquests i les
posicions autorials que el camp literari ofereix i legitima. Així doncs, es presenten conceptes
innovadors dins les teories autorials més recents, com ara el d’imatge d’autor, de Dominique
Mingueneau, o el de postura literària, de Jerôme Meizoz; se’n revisen d’altres com el d’autoritat,
intel·lectualitat,
artista,
geni,
signatura,
propietat,
etc.;
es
deconstrueix
el
binomi
representació/autorrespresentació o la demarcació del que és intra i extratextual; i s’indaga en els
processos de construcció de la legitimitat literària per a aquells subjectes que no són el subjecte
hegemònic (fonamentalment masculí i blanc).
Per a veure un extracte de la bibliografia utilitzada en aquest punt, remeto a l’apartat 2.1.2.
3- VERSIONS DE L’AUTOR/A: ENCREUAMENT DE DISCURSOS
3.1- L’espai autogràfic
3.2- El discurs acadèmic
3.3- El discurs biogràfic
3.4- Discursos mediàtics: el periodisme literari, el màrqueting editorial i els discursos divulgatius.
3.5- Autoria i imatge: fotografia i document audiovisual
Aquest apartat desenvolupa la indagació, ja apuntada a l’anterior, en els diversos discursos que
contribueixen a la construcció de l’autor com a figura textual.
En primer lloc, es traça un recorregut per les diverses consideracions que ha rebut l’autorrepresentació
literària des d’un punt de vista teòric, determinant què entenem per espai autogràfic, revisant la relació
entre construcció de la subjectivitat i de l’experiència i representació, i avaluant la pertinença teòrica de
la separació entre representació i autorrepresentació quant a la recepció dels textos que configuraran la
imatge autorial. En aquest cas són imprescindibles les propostes de Derrida, Paul de Man i, pel que fa a
l’auto(bio)grafia feta per dones, les de Sidonie Smith.
S’indaga també en la incidència del discurs acadèmic i biogràfic en la representació d’un/a autor/a i en
la inevitable negociació que aquests discursos estableixen amb les posicions autorials disponibles en un
determinat context cultural. D’aquesta manera, tal com ens mostrava la deconstrucció, es posa en
evidència el caràcter textual dels productes metacrítics, abordats aquí quant a textos que, lluny de la
seva pretesa transparència informativa, estan saturats d’avançada pels protocols imperants de
representació (i, per tant, construcció) d’una obra i d’un/a autor/a literari. En la mateixa línia, s’avalua
la incidència dels discursos mediàtics, fonamentalment periodístics, però també editorials i divulgatius
(en el suport, per exemple, d’exposició biogràfica), atenent a la reproducció dels models hegemònics
d’autoria literària i del tractament d’obres i autors perifèrics. Es considera, en aquest cas, el seu estatut
subordinat, quant a prestigi, als discursos acadèmics i biogràfics, remarcant no obstant la seva gran
incidència en la recepció literària i en la construcció i circulació d’imatges d’autor, la qual cosa
justifica l’extens treball de recerca bibliogràfica que s’ha dut a terme per a la obtenció de materials
d’aquesta índole en el cas de Clarice Lispector.
Finalment, aquest apartat s’endinsa, en la línia dels estudis interartístics o intersemiòtics, analitzant la
interacció entre text (auto)biogràfic i representacions visuals de l’autor. Com es tematitzen visualment
els atributs associats a la noció d’autoria literària? Quina relació d’absència/presència estableixen les
representacions visuals de l’autor amb els textos literaris? La proliferació d’imatges d’autor ens obliga
a revisar la mort de l’autor barthesina? S’analitzen aquí nocions fonamentals com ara la de rostre o
corporeïtat, s’utilitzen estudis clàssics sobre fotografia (Barthes, Sontag) i d’altres de més recents i
innovadors sobre les relacions entre fotografia, literatura i autoria, com ara els de Philippe Ortel,
Steven Bernas o Federico Ferrari i Jean-Luc Nancy.
Per a veure un extracte de la bibliografia utilitzada en aquest punt vegeu apartat 2.1.2. D’altra banda,
remeto a l’article “Velar al autor. Una reflexión entorno a la autoría literaria y el retrato fotográfico” i a
les comunicacions “Fer-se present, dir-se absent: fotografia i escriptura autobiogràfica”, “Ausentarse
del autógrafo: autoría literaria, autorrepresentación y desfiguración en las crónicas lispectorianas”,
“Literatura y fotografía: entorno al retrato, la identidad y la autoría literaria” i “La autoría en
imágenes”, on s’exposen parcialment els resultats que formen part d’aquest apartat.
II. EL TEIXIT DE LISPECTOR
Havent establert, als apartats teòrics anteriors, les relacions entre la construcció de l’autoria literària i
diversos discursos operatius dins el camp literari, s’analitzen aquí els processos de construcció del
personatge Lispector.
1- CLARICE LISPECTOR: FIGURA AUTORIAL
1.1- El gènere: discurs rector del personatge Lispector
Es posarà en evidència aquí com l’associació de Clarice Lispector amb allò femení, entès des d’un punt
de vista tradicional, constitueix la clau de lectura del seu personatge, posant èmfasi en l’operativitat de
nocions tals com estrangeria, corporeïtat, maternitat o naturalesa i, en un altre ordre de coses,
hermetisme, enigma o inintel·ligibilitat. Es mostrarà com les prohibicions informals d’accés a l’agència
en relació a les dones escriptores que descrivia Joana Russ funcionen en el cas de la recepció brasilera
de Clarice Lispector, que posa en marxa una sèrie de processos de canonització de la seva obra alhora
que paradoxalment socava la seva legitimitat quant a productora de ple dret, aïllant-la de la tradició
lusòfona, incidint en la consideració i circulació de la seva obra com a hermètica o inintel·ligible
(altrament dit, femenina) i posant en entredit la seva agència mitjançant l’apel·lació a forces
extraliteràries com ara l’instint o la relació amb la naturalesa.
1.2- Genealogia del personatge a Brasil
1.2.1- Discursos acadèmics
1.2.2- Discursos mediàtics
1.2.3- Discursos biogràfics
A la llum de tot l’exposat fins ara, aquest apartat treballa la construcció del personatge Lispector en
textos acadèmics brasilers (fonamentalment historiogràfics i feministes), posant èmfasi en la seva
posició dins el camp literari brasiler; en textos mediàtics, fonamentalment periodístics (vegeu apartat
2.2.2) i expositius (com ara, per exemple, l’exposició recent Clarice. A hora da estrela) i en textos
biogràfics, ja sigui en biografies pròpiament dites (Gotlib, Manzo, Montero, Moser, Waldman), ja sigui
en semblances biogràfiques realitzades sovint per personalitats destacades del panorama cultural de
Brasil (vegeu apartat 2.2.3).
1.3- Revisió de la recepció de Lispector a Europa i als Estats Units
1.3.1- Lispector, paradigma de l’écriture femenine: una revisió feminista
1.3.2- La recepció de Clarice Lispector a Espanya: exportacions d’un mite
Per entendre les derives de la vinculació entre el personatge de Clarice Lispector (i evidentment, els
textos que s’agrupen sota el seu nom d’autora), i allò femení és imprescindible realitzar una breu
anàlisi de la recepció europea de la seva obra, ja que fou de la mà de la teòrica i feminista Hélène
Cixous que Clarice Lispector fou divulgada a Europa, erigint-la així com a paradigma de l’éscriture
femenine teoritzada per aquesta autora. En tant que considerada una de les autores femenines per
excel·lència, gràcies a la seva genealogia brasilera però sobre tot d’aquesta recepció europea, l’estudi
del cas de Clarice Lispector es revela especialment pertinent per a l’anàlisi de les relacions entre
autoria i gènere que, finalment, constitueixen la medul·la òssia d’aquesta tesi doctoral. D’altra banda,
ens permet mostrar la paradoxa de la confluència de discursos misògins tradicionals, els elaborats des
de Brasil, i discursos feministes, com ara els proposats des del feminisme francès, propiciant una
revisió de la pertinença estratègica, des d’un punt de vista feminista, de la genderització dels textos
literaris.
Finalment, i a tall d’exemple d’aquesta confluència misògina i feminista, s’analitza la recepció
espanyola de l’autora, fonamentalment a través de textos periodístics (vegeu apartat 2.2.2) i biogràfics
(Laura Freixas).
Als articles “Too «close readings»: devociones que son degluciones (y algunos apuntes
otobiográficos)”, “(En verdad, Clarice Lispector)”, “Clarice Lispector: «una extranjera en la tierra»”,
“Una imagen unívoca para una obra plural: la recepción de Clarice Lispector en la prensa española” i a
la comunicació “Desde la otra orilla: lecturas españolas de Clarice Lispector”, s’exposen parcialment
els resultats que formen part d’aquest apartat.
2- CLARICE LISPECTOR: (RE)ESCRIPTURES
2.1- Del personatge de ficció a la seva autora: lectures del gènere, la identitat i la seva
materialització corporal.
Aquest apartat analitza l’obra pròpiament ficcional de Clarice Lispector (anterior a la publicació de les
cròniques periodístiques, el 1967, que, com es veurà, considerem un punt d’inflexió quant a la temàtica
que ens ocupa), per evidenciar-ne dos aspectes. D’una banda, com la crítica acadèmica, tant
hegemònica com feminista, ha establert una vinculació entre els personatges femenins de la ficció, i
més específicament, entre una lectura essencialista de la identitat femenina i els tòpics també
essencialistes que s’associen a l’autora en tant que paradigma de determinada feminitat. S’utilitza, per
això, la bibliografia referenciada a l’apartat 2.1.3. D’altra banda, es posa de manifest que els
personatges femenins de Lispector i la construcció de la identitat femenina que es duu a terme a la seva
obra, amb el seu èmfasi en la dimensió lingüística i performativa de les identitats i amb el paper que
s’atorga a la construcció de la corporeïtat, admeten lectures postestructuralistes molt allunyades del
paradigma essencialista que regeix la lectura hegemònica tant dels personatges ficcionals femenins
com del propi personatge lispectorià. Per això es realitzarà una lectura d’aquestes obres des de la
perspectiva teòrica que ens ofereix Judith Butler.
A l’article “Cuerpos literarios, perfiles de género. Representaciones del cuerpo femenino en Cerca del
corazón salvaje y Lazos de familia, de Clarice Lispector”, exposo alguns dels resultats d’aquest apartat.
2.2- Els espais autogràfics: transparència i opacitat
2.2.1- “El meu nom és impenetrabilitat”: les cròniques, fet i amagar.
2.2.2- L’autora es textualitza: A via crucis do corpo, Um sopro da vida i altres textos.
L’autocrítica i l’emmascarament.
La producció posterior a 1967, any d’inici de la col·laboració periodística de l’autora amb Jornal do
Brasil, té com a element comú la proliferació d’espais autogràfics on l’autora es construeix com a
personatge i, d’altra banda, la problematització de la figura autorial en la línia que s’ha exposat als
apartats teòrics precedents. D’aquesta manera, aquest apartat vol avaluar la incidència de la pròpia
Clarice Lispector en la construcció del seu personatge i les seves estratègies de negociació i
deconstrucció dels models d’autoria literària imperants. Es posa especial èmfasi en el gir deconstructiu
de la seva pròpia obra i figura que es du a terme en aquest període, per contrastar-lo amb la univocitat
de la imatge que emergeix dels discursos que s’han analitzat anteriorment. Així mateix, s’atenen amb
especial cura tots aquells aspectes que posen en entredit els models de gènere a partir dels quals es
construeix la seva figura autorial i a partir dels quals s’estableix la lectura hegemònica de la seva obra.
Per a l’elaboració d’aquest apartat, s’utilitza la bibliografia fonamental sobre auto(bio)grafisme i
autorepresentació que està parcialment referenciada als apartats 2.1.1 i 2.1.2. D’altra banda, a la
comunicació “Ausentarse del autógrafo: autoría literaria, autorrepresentación y desfiguración en las
crónicas lispectorianas” i a l’article “¿Sujeto femenino autobiográfico? Identidad, diferencia sexual y
escritura en A descoberta do mundo, de Clarice Lispector”, exposo parcialment els resultats d’aquest
apartat.
2.3- Performances
2.3.1-L’entrevista escrita: entrevistada i entrevistadora
2.3.2-La performance audiovisual
2.3.2.1- Des de la biografia: lectures d’una posada en escena.
2.4-Imatge i autoria: el cos i el text, el reclam i el límit.
2.4.1- La fotografia com a metàfora v.s la identitat com a esdevenir: el motiu fotogràfic a l’obra
lispectoriana
2.4.1.1- L’artista expropiat/da
2.4.1.2- L’altra fotografia: la mirada i l’objecte
2.4.2- Usos i abusos: de la portada a la fotobiografia
2.5- L’autora ficcionalitzada: Clarice en escena
2.6- L’autora ficcionalitzada: reescriptures literàries.
Aquest apartat analitza la posada en escena de la figura autorial de Clarice Lispector, ja sigui des de
l’heterorrepresentació o des de textos d’autoria negociada (com ara les fotografies o les entrevistes).
En primer lloc, ss realitza una lectura comparada de la imatge d’autora que emergeix a les entrevistes
que ella mateixa va realitzar a diversos personatges representatius del panorama cultural brasiler i a les
que va oferir com a entrevistada. Així mateix, s’analitza l’únic document audiovisual que es conserva
de Clarice Lispector, l’entrevista que va oferir a TV Cultura de São Paulo, i s’estudia la interpretació
que diferents biògrafs i escriptors han realitzat de l’escena (interpretació recollida a una sèrie
d’entrevistes inèdites que vaig realitzar durant la meva estada de recerca a la Universidade Federal de
Rio de Janeiro). Amb tot, es posa de manifest la multiplicitat de lectures que admet un document que, a
priori, és un document transparent, que ens dóna a veure, suposadament, el cos veritable de la autora.
La mateixa operació es realitza a través de l’anàlisi de les fotografies de Clarice Lispector, que es
llegiran a la llum de la negociació abans exposada amb els models d’autoria (i, més específicament,
d’autoria literària femenina) imperants. Es realitzarà una lectura comparada de l’(auto)retrat que
emergeix dels espais autogràfics i del retrat que s’ofereix en el suport visual.
Finalment, es realitza una lectura de la recreació del personatge de Lispector des de diferents
llenguatges artístics, fonamentalment el teatral, el cinematogràfic i el literari. Es posa atenció en la
pervivència i/o deconstrucció dels tòpic associats a l’autora, en especial aquells que tenen implicacions
de gènere, que s’han anat posant de manifest als apartats anteriors. Per aquest darrer punt, s’utilitzen,
entre d’altres, els materials referenciats a l’apartat 2.2.4 i 2.2.5.
Remeto a l’article “Rostres en fuga: usos del retrat en la construcció autorial i biogràfica de Clarice
Lispector” i a la comunicació “Retrato, modelo del rostro: Clarice Lispector ante la cámara”, on exposo
parcialment els resultats d’aquest apartat.
3- LECTURES: CONCLUSIÓ
3.1- Lectures expropiades: el paper del discurs misogin a la construcció del personatge Lispector.
3.2-Lectures apropiades: la homogeneització del text per part del discurs feminista
3.3-Lectures pròpies: la desestabilització del significat als textos autogràfics.
3.4-Univocitat del metadiscurs v.s pluralitat textual.
3.4.1-L’estabilització del sentit: com, quan i per què.
3.4.2-L’explosió del sentit: cos, gènere i identitat; la construcció de l’essència, el pèndol o la
indecidibilitat.
Finalment, i a mode de conclusió, es recullen els resultats exposats als apartats anteriors per posar en
evidència: a) la univocitat del personatge Lispector que resulta de les lectures que es realitzen tant des
dels discursos tradicionals com des dels discursos feministes; i b) la deconstrucció de les nocions
d’autoria, identitat o gènere que poden detectar-se als propis textos lispectorians, i que posen en
entredit la pertinença d’aquelles lectures unívoques, que hauran de llegir-se, llavors, com un reflex de
l’ambivalència de les posicions autorials femenines, alhora incorporades a la tradició i al cànon, i
alhora menystingudes a través de mecanismes de desautorització fonamentats en nocions essencialistes
del gènere, nocions que l’obra de Lispector està lluny de ratificar.
2- BIBLIOGRAFIES
2.1- BIBLIOGRAFIA TEÒRICA
2.1.1- Bibliografia teòrica bàsica
Barthes, Roland, “La mort de l’auteur”, Le bruissement de la langue, París, Seuil, 1984: 61-68.
Bokobza Kahan, Michèle et Ruth Amossy, “Ethos discursive et image d’auteur”, Argumentation et
Analyse du discours, 3, 2009. <http://aad.revues.org/index656.html> [monogràfic].
Bourdieu, Pierre, Las reglas del arte : génesis y estructura del campo literario, Barcelona, Anagrama,
2002.
___, Campo del poder y campo intelectual, Tucumán, Folios, 1983.
Burke, Séan, Authorship: From Plato to postmodernism, Edinburgh, Edinburgh University Press, 1995.
___, The death and return of the author: criticism and subjectivity in Barthes, Foucault and Derrida ,
Edinburgh, Edinburgh University Press, 1998.
Buter, Judith, El género en disputa, México D.F, Paidós, 2001.
___, Cuerpos que importan. Sobre los límites materiales y discursivos del “sexo”, Buenos Aires,
Paidós, 2002.
___, Lenguaje, poder e identidad, Madrid, Síntesis, 2004.
___, Mecanismos psíquicos del poder: teorías sobre la sujeción, Madrid, Cátedra, 2001.
___, Deshacer el género, Barcelona, Paidós, 2006.
Cixous, Hélène, La risa de la medusa. Ensayos sobre la escritura, Barcelona, Anthropos, 1995.
___, Reading with Clarice Lispector, Minneapolis, University of Minnesota Press, 1990.
Cróquer Pedrón, Eleonora, El gesto de Antígona o la escritura como responsabiliad (Clarice
Lispector, Damiela Eltit y Carmen Boullosa), Santiago de Chile, Cuarto Propio, 2000.
De Man, Paul, “La autobiografía como desfiguración”, Ángel G. Loureiro, “La autobiografía y sus
problemas teóricos”, Anthropos: Boletín de información y documentación, Nº Extra 29, 1991.
Derrida, Jacques, The ear of the other. Otobiography, transference, Translation, University of
Nebraska Press, 1988.
Even-Zohar, Itamar, “Factores y dependencias de la cultura. Una revisión de la Teoría de los
Polisistemas”, Montserrat Iglesias Santos (ed.), Teoría de los Polisistemas, Barcelona, ArcoLibros, 1999.
Foucault, Michel, “Qu’est-ce qu’un auteur”, Dits et Ecrits, París, Gallimard, 1994.
Girona, Núria, Rituales de la verdad. Escrituras de mujeres en América Latina, Paris, AILCH, 2008.
Loureiro, Ángel G., El gran desafío. Feminismos, autobiografía y postmodernidad, Madrid, Megazul,
1994.
Marting, Diane E., Clarice Lispector. A Bio-Bibliography, Westport, Connecticut, Greenwood Press,
1993.
Mattalía, Sonia, Máscaras suele vestir. Pasión y revuelta, Madrid, Iberoamericana, 2003.
Mautner Wasserman, Renata R., Central at the margin: five Brazilian women writers, Cranbury,
Rosemont, 2007.
Mendes de Sousa, Carlos, Clarice Lispector. Figuras da escrita, Universidade do Minho, Centro de
Estudos Humanísticos, 2000.
Premat, Julio, Héroes sin atributos. Figuras de autor en la literatura argentina, Buenos Aires, FCE,
2009.
Peixoto, Marta, Ficções apaixonadas. Gênero, narrativa e violencia em Clarice Lispector, Río de
Janeiro, Vieira e Lent, 2004.
Russ, Joana, How to Suppress Women’s Writing, London, The Women’s Press, 1994.
Russotto, Márgara, La ansiedad autorial. Formación de la autoría femenina en América Latina,
Equinoccio, 2006.
Segarra, Marta, The Portable Cixous, New York, Columbia University Press, 2010.
____, Traces du désir, Paris, Campagne Première, 2008.
____, L'événement comme écriture. Cixous et Derrida se lisant, Paris, Campagne Première, 2007.
Smith, Robert, Derrida and autobiography, Cambridge, Cambridge University Press, 1995.
Smith, Sidonie, Julia Watson, Interfaces: Women, Autobiography, Image, Performance, Ann Arbor,
University of Michigan Press, 2003.
____, Women, autobiography, theory: a reader, London, University of Wisconsin Press, 1998.
____, Subjectivity identity and the body: woman’s autobiographical practices in the twentieth century,
Blommington: Indiana University Press, 1993.
____, De/Colonizing the subject: the politics of gender in women’s autobiography, Minneapolis,
University of Minnesota Press, 1992.
___, A poetics of women’s autobiography: marginality and the fictions of self-representation,
Bloomington, Indiana University Press, 1987.
Smith, Robert, Derrida and autobiography, Cambridge, Cambridge University Press, 1995.
2.1.2- Bibliografia sobre autoria literària
Abastardo, Claude, “Portrait de l’auteur: les bios d’écrivains dans les manuels d’histoire littéraire”,
Cahiers de sémiotique textuelle, 10, 1987.
Arnaud, Claude, “Le retour de la biographie: d’un tabou à l’autre”, Le Débat, 54, 1989: 40-47.
Banks, David (éd.), Les marqueurs linguistiques de la présence de l’auteur, Paris: L’Harmattan, 2005.
Bajomée, Danielle, Juliette Dor et Marie-Elisabeth Henneau, Femmes et livres, Paris, L’Harmattan,
2007.
Bénichou, Paul, Le sacre de l’écrivain, 1750-1830. Essai sue l’avènement d’un pouvoir spirituel laïque
dans la France moderne, Paris: Corti, 1973.
Bennett, Andrew, The Author, London, Routledge, 2005.
Bonnet, Jean-Claude, “Le fantasme de l’écrivain”, Poétique, 63, 1985: 259-277.
Bernas, Steven, La photographie et le sensible: les enjeux du sensible dans la représentation, Paris,
L’Harmattan, 2009.
___, L’impouvoir de l’auteur(e), Création et médias, Paris, L’Harmattan, 2007.
___, L'écrivain au cinéma, Paris, L'Harmattan, 2005.
___, Archéologie et évolution de la notion d’auteur, Paris, L’Harmattan, 2001.
Bourdieu, Pierre, “L’illusion biographique”, Actes de la recherche en sciences sociales, 62-63 (1986):
62-72.
Boyer-Weinmann, Martine La relation biographique. Enjeux contemporains, Seyssel, Champ Vallon,
2005.
Brunn, Alain, L’auteur, París, Flammarion, «GF», 2001.
Buffat, Marc, “La mort de l’auteur: une problématique oubliée”, Textuel, 37, 67-78.
Burgelin, Claude, “Donner son corps à la littérature? Brèves remarques sur l’écrivain et son image en
l’an 2000”, aJean-François Louette i Roger-Yves Roche (org.), Portraits de l’écrivain
contemporain, Seyssel: Champ Vallon, 2003. p. 47-58.
Calame, Claude, Masques d’autorité; fiction et pragmatique dans la poétique grecque antique, Paris:
les Belles Lettres, 2005.
___, Identités de l'individu contemporain, Paris, Textuel, 2008.
___, La fabrication de l'humain dans les cultures et en anthropologie, Lausanne, Payot.
Camus, Marianne, Création au féminin, Dijon , Éditions universitaires de Dijon, 2006.
Castro-Klarén, Sara, Narrativa femenina en América Latina: prácticas y perspectivas teóricas,
Madrid , Iberoamericana; Frankfurt am Main, Vervuert, 2003.
Caughie, John (éd.), Theories of Authorship, London, Routledge, 1981.
Chamarat, Gabrielle & Goulet, Alain (dir.), L’auteur, Caen, Presses Universitaires de Caen, 1996.
Chartier, Roger, Ecouter les morts avec les yeuxm, Paris, Fayard, 2008.
Corbatta, Jorgelina, Feminismo y escritura femenina en Latinoamérica, Buenos Aires, Corregidor,
2002.
Couturier, Maurice, La Figure de l’auteur, Paris, Seuil, 1995.
Critique, “Penser du style, styles de pensée”, 718, 2007.
Critique, “Autorité, autonomie, intériorité”, 690, 2004.
Cycnos, “La problématique de l’auteur”, 1997, 14.
Dereu, Mireille, (dir.), Vous avez dit “style d’auteur”?, Nancy, Presses Universitaires de Nancy, 2001.
Diaz, José Luis, L’écrivain imaginaire: scénographies auctoriales à l’époque romantique, Paris,
Champion, 2007.
Di Mascio, Patrick (dir.), L’auteur à l’oeuvre, Fontenay/Saint-Cloud, Editions E.N.S, 1996.
Dion, Robert, Frances Fortier, Barbara Havercroft, et al., Vies en récits: formes littéraires et
médiatiques de la biographie et de l’autobiographie, Québec, Nota Bene, 2007.
Donovan, Stephen, Danuta Fjellestad & Rolf Lunden, Authority Matters. Rethinking the Theory and
Practice of Authorship, Amsterdam – New-York, Rodopi, 2008.
Doumet, Christian, “De l’auteur représenté au frontispice de son livre”, Jean-François Louette y RogerYves Roche (org.), Portraits de l’écrivain contemporain, Seyssel: Champ Vallon, 2003. p. 1323.
Dubel, Sandrine & Sophie Rabau (dir.), Fiction d’auteur? Le discours biographique sur l’auteur de
l’Antiquité à nos jours, Paris, Champion, 2001.
Edfeldt, Catharina e Anabela Galhardo, Mulheres que escrevem, mulheres que lêem: representar a
literatura pelo género, Lisboa, 101 noites, 2008.
Edelman, Bernard, Le sacre de l’auteur, Paris, Seuil, 2004.
___, La propriété littéraire et artistique, Paris , Presses universitaires de France, 2008.
___ et Nathalie Heinich, L'art en conflits : l'œuvre de l'esprit entre droit et sociologie, Paris, La
Decouverte, 2002.
Epstein, William H., Contesting the subject: essays in the postmodern theory of biography and
biographical criticims, West Lafayette, Purdue University Press, 1991.
Ezell, Margaret J. M, Social Authorship, Baltimore: John Hopkins University Press, 1999.
Ferrari, Federico et Jean-Luc Nancy, Iconographie de l’auteur, Paris, Galilee, 2005.
Fidecaro, Agnese et Stéphanie Lachat, Profession: créatrice. La place des femmes dans le champ
artistique: actes du colloque de l'Université de Genève, Lausanne, Éd. Antipodes, 2007.
____, Femmes écrivains à la croisée des langues, 1700-2000, Genève, MētisPresses, 2009.
Galland-Seebold, Ève, Écrire. Être écrivain. Les enjeux de l’écriture. Analyse de la pratique d’écriture
et du devenir écrivain à partir des caractéristiques historiques dans le champ littéraire
contemporain, Thèse de troisième cycle, Paris VIII, 1994.
Hayez, Cécile & Michel Lisse (dir.), Apparitions d’auteur, Berne, Peter Lang, 2005.
Heinich, Nathalie, L’élite artiste, excellence et singularité en régime démocratique, Paris, Gallimard,
2005.
___, Être écrivain. Création et identité, Paris, Le Découverte, 2000.
___, Être artiste, Paris, Klincksieck, 2005.
___, Art, creation, fiction: entre sociologie et philosophie, Nimes, J. Chambon, 2003.
___, L'Epreuve de la grandeur: prix littéraires et reconnaissance, Paris, La Découverte, 1999.
___, États de femme : l'identité féminine dans la fiction occidentale, Paris, Gallimard, 1996.
___, “Façons d’être écrivain. L’identité professionnelle en régime de singularité”, Revue française de
sociologie, 36: 506-508.
Jacques-Lefèvre, Nicole (éd.), Une histoire de la «fonction-auteur» est-elle possible?, Saint-Etienne,
Publications de l’Université de S.-E., 2001.
Kaenel, Philippe, Jérôme Meizoz, François Rosset, Nelly Valsangiacomo (dir.), La “vie et l’œuvre”?
Recherches sur le biographique, colloque tenu à l’Université de Lausanne en novembre 2007.
Lahire, Bernard, La condition littéraire, la double vie des écrivains, Paris, Editions La Découverte,
2006.
Lavialle, Nathalie & Jean-Benoît Puech (dir.), L’auteur comme œuvre: l’auteur, ses masques, son
personnage, sa légende, Orléans, Presses Universitaires d’Orléans, 2006.
Leclerc, Gérard, Histoire de l’autorité. L’assignation des énoncés culturels et la généalogie de la
croyance, Paris, PUF, 1996.
Louette, Jean-Françoise et Roger-Yves Roche, Portraits de l’écrivain contemporain, Paris, Champ
Vallon, 2008.
Louichon, Brigitte et Jêrome Roche, L’auteur entre la biographie et la mytographie, Bordeaux, Presses
Universitaires de Bordeaux, 2002.
Maingueneau, Dominque, Le Contexte de l'oeuvre littéraire : énonciation, écrivain, société.
Marmande, Francis, Eric Marty (eds), Entretiens sur la biographie, Paris, Carnets Séguier, 2000.
Meizoz, Jérôme, Postures littéraires. Mises en scène modernes de l’auteur, Genève-Paris, Slatkin
Erudition, 2007.
___, Postures littéraires II. La fabrique des singularites, Genève-Paris, Slatkin Erudition, 2011.
Montoya, Corinne et Manuel (dir.), La question de l’auteur, Actes du 30e Congrès de la Société des
Hispanistes Français, Brest, Presses Universitaires de Brest, 2002.
Naudier, Delphine, “Les modes d’accès des femmes écrivains au champ littéraire contemporain”,
Gérard Mauger (ed), Droits d'entrée: modalités et conditions d'accès aux univers artistiques,
Paris, Éd. de la Maison des Sciences de l’Homme, 2007.
Ortel, Philippe, La Littérature à l’ère de la photographie. Enquête sur une révolution invisible. Nîmes:
Jacqueline Chambon, 2002.
Oster, Daniel, Passages de Zénon. Essai sur l’espace et les croyances littéraires, Paris, Seuil, 1983.
___, L’individu littéraire, Paris, PUF, 1997.
___, Gens de lettres, écrivains et bohèmes : l'imaginaire littéraire, 1630-1900, Paris, Minerve, 1992.
Passeron, Jean-Claude, “Le scénario et le corpus. Biographies, flux, itiéraires, trajectoires”, a Le
Raisonnement sociologique, Paris, Nathan, 1991.
Pena, Felipe, Teoria da biografia sem fin, Mauad, Rio de Janeiro, 2004.
Puech, Jean-Benoît, Du vivant de l’auteur, Seyssel, Champ Vallon, 1990.
Rouaud, Jean, L’invention de l’auteur, Paris, Gallimard, 2004.
Ruffato, Luiz, 25 mulheres que estão fazendo a nova literatura brasileira, Rio de Janeiro, Record,
2004.
Simion, Eugen, Le retour de l’auteur, Mundolsheim: Ancrier, 1996.
Sirvent, Angeles, Josefina Bueno, Silvia Caporale (dir.), Autor y texto: fragmentos de una presencia,
Barcelona, PPU, 1996.
Wandor, Michelene, The Author is Not Dead, Merely Somewhere Else, New-York, Macmillan, 2008.
Woodmansee, Martha & Peter Jaszi (dir.), The Construction of Authorship. Textual Appropriation in
Law and Literature, Durham and London, Duke University Press, 2006.
Yanoshevsky, Galia, “L'entretien d'écrivain”, Revue des Sciences Humaines, 273, 1/2004, Marges du
dialogue, Dominique Viart (éd.): 131-148.
2.1.3- Bibliografia sobre teoria i crítica literària feminista
Bibliografia sobre dones i creació
Bonnet, Marie-Jo, Les Femmes dans l’art. Qu’est-ce que les femmes ont apporté à l’art?, Paris, La
Martinière, 2004.
Chadwick, Whitney, Women, Art and Society, New York and London, Thames and Hudson, 1990.
Coquillat, Michelle, La Poétique du Mâle, Paris, Gallimard, 1982.
De Cecco, Emanuela, Romano Gianni, Contemporanee. Percorsi, lavori e poetiche dele artiste dagli
anni ottanta a oggi, Milano, Costa & Nolan, 2000.
Didier, Béatrice, L’Écriture-femme, Paris, PUF, 1981.
Elliott, Bridget, Jo-Ann Wallace, Women Artists and Writers: Modernist (Im)positionings, London and
NY, Routledge, 1994.
Fink Lois, Marie, “Introduction. From Amateur to Professional: American Women and Careers in the
Arts”, Women’s Studies, vol. 14, 1988: 301-303.
Huston, Nancy, Journal de la Création, Atles, Actes Sud, 2001.
Medeiros-Lichem, María Teresa, La voz femenina en la narrativa latinoamericana: una relectura
crítica, Santiago, Cuarto Propio, 2006.
Nochlin, Linda, Femmes, art et pouvoir et autres essais, Nîmes, Jacqueline Chambon, 1993.
Parker, Rozsika and Griselda Pollock, Old mistresses: women, art and ideology, London, Pandora
Press, 1995.
Perrot, Michelle, “Femmes et création”, in Veauvy, Christiane (dir.), Les Femmes dans l’espace
public. Itineráires français et italiens, Paris, Maison des Sciences de l’Homme, 2004: 35-37.
Perry, Gill (ed.), Difference and Excess in Contemporary Art: The Visibility of Women’s Practice,
London, Blackwell, 2004.
Plante, Christine, La Petite Soeur de Balzac. Essai sur la femme auteur, Paris, Seuil, 1989.
Pollock, Griselda, Differencing the Canon. Feminist Desire and the Writing of Art’s Histories, London
– New York, Routledge, 1999.
___, Vision and Difference. Feminity: Feminism and the Histories of Art, London – New York,
Routledge, 1988.
Prieto, Laura R, At Home in the Studio: The Professionalization of Women Artists in America,
Cambridge and London, Harvard University Press, 2001.
Racine, Nicole et Michel Trebitsch (dir.), Intellectuelles. Du genre en histoire des intellectuels, Paris,
Complexe, 2004.
Rosen, Randy, Catherine Brawer (eds.), Making Their Mark: Women Artists Move into the
Mainstream, New York, Abbeville Press, 1989.
Saint-Martin, Monique, “Structure du capital, différenciation selon les sexes et “vocation”
intelectuelle”, Sociologie et societies, XXI, 2, octobre, 1989: 18.
Trasforini, Maria Antonietta (ed.), Arte a parte. Donne artiste fra margini e centro, Milano,
FrancoAngeli, 2000. IMP.
___, Bajo el signo de las artistas: mujeres, profesiones de arte y modernidad, Valencia, PUV, 2009.
Crítica literària feminista brasilera
AAVV, Gênero e representação na literatura brasileira, Belo Horizonte, Universidade Federal de
Minas Gerais, 2002.
Barrozo de Albuquerque, Germano, Mulheres claricianas: imagens amorosas, Rio de Janeiro, RelumeDumará, 2002.
Brooksbank Jones, Anny i Catherine Davis, Latin American Woman’s writing, Claredon Press, 1996.
Coelho, Nelly Novaes, Dicionário crítico de escritoras brasileiras, São Paulo, Escrituras, 2002.
___, A literatura feminina no Brasil contemporâneo, São Paulo, Siciliano, 1993.
___ et al, Feminino singular: a participação da mulher na literatura brasileira contemporânea, São
Paulo, 1989.
Cunha, Helena Parente (org), Desafiando o cânone: aspectos da literatura brasileira de autoria
feminina na prosa e na poesia (anos 1970/80), Rio de Janeiro, Tempo brasileiro, 1999.
Ferreira, Débora, Pilares narrativos: a construção do eu e da nação na prosa de oito romancistas
brasileiras, Florianópolis, 2004.
Gotlib, Nádia Battella (org)., A mulher na literatura, Bello Horizonte, Anpoll, 1990.
Jardim, Raquel (org.), Mulheres e mulheres: antologia de contos, Rio de Janeiro, Nova Fronteira, 1978.
Lobo, Luiza, “Dez anos de literatura feminina brasileira”, Letras de Hoje, Porto Alegre, dez. 1986, v.
21.
____, “Introduction”, Bloomsbury Guide to Women’s Literature, Claire Buck (ed.), London,
Bloomsbury, 1992.
___, Guia da escritoras da literatura brasileira, Rio de Janeiro, EdUERJ, 2006.
Miguel-Pereira, Lúcia, “As mulheres na literatura brasileira”, Anhembi, dez 1985, ano 5, v. 17, n. 49.
Queiros, Vera, Crítica Literária e Estratégias de Gênero, Niterói, UFF, 1997.
Sadlier, Darlene J. (org)., One hundred years after tomorrow. Brazilian’s woman’s fiction in 20th
century, Bloomington, Indiana University Press, 1992.
Silveira, Alcântara, Presença feminina na literatura brasileira, São Paulo, Academia Paulista de
Letras, 1969.
Steen, Edla van (org.), O conto da mulher brasileira, São Paulo, Vertente, 1978.
Xavier, Elódia (org.), Anais. IV Seminário Nacional A Mulher na Literatura, Rio de Janeiro,
UFRJ/CNPq, 1995.
Bibliografia sobre Hélène Cixous i la recepció a França de Clarice Lispector
Calle-Gruber, Mireille et Marie Odile Germain, Genèses, généalogies, genres: autour de l'oeuvre
d'Hélène Cixous, Paris, Galilée, Bibliothèque nationale de France, 2006.
Cremonese, Laura, Dialectique du masculin et du féminin dans l'oeuvre d'Hélène Cixous, Fasano,
Schena, Paris, Didier érudition, 1997.
De Oliveira Reyes, Josmar, Le film comme lecteur du texte littéraire: L'Heure de l'Étoile et Les Nuits
du Sertão, Lille, ANRT, 2009.
Do Carmo Campos, Maria, et al., Clarice Lispector: le souffle du sens, “Etudes françaises”, vol. 25-1,
Montréal, Les presses de l'Université de Montréal, 1989.
Heymann, Brigitte (dir.), Genre, sexe, roman: de Scudéry à Cixous, Steinbrügge, Frankfurt am Main,
P. Lang, 1995.
Horn, Roni, Rings of Lispector (Agua Viva), London, Hauser & Wirth, 2004. [Catàleg expositiu]
Machado Prado, Regina Helen, L’ecriture distraite (Introduction au texte de Clarice Lispector), s/r,
1986. [tesi dirigida per Hélène Cixous]
Negrón, Mara, Savoir féminin. Deux exemples: George Sand, folklore-féminité, Clarice Lispector, audelà du savoir, Lille, ANRT, 1991. [tesis doctoral dirigida per Hélène Cixous]
____, Une genèse au “féminin". Étude de la Pomme dans le noir de Clarice Lispector, Amsterdam,
Rodopi, 1997.
Rossum-Guyon, Françoise [et al.], Hélène Cixous, chemins d'une écriture, Saint-Denis, Presses
universitaires de Vincennes; Amsterdam, Rodopi, 1990.
Santos, Cristina, Bending the rules in the quest for an authentic female identity: Clarice Lispector and
Carmen Boullousa, New York, P. Lang, cop. 2004.
Santos Corrêa, Adriana, La réception de l'oeuvre de Clarice Lispector en France et de l'oeuvre de
Marguerite Duras au Brésil: une lecture d'imaginaires, s/r, 2008. [tesi doctoral inèdita]
Simma, Claudia, Penser (le) toucher de l'oeil: en lisant La Passion selon G.H, s/r, 2000. [tesi dirigida
per Hélène Cixous]
S/F, Littératures d'Amérique latine (Brésil). Jorge Amado, Clarice Lispector. Exposition à la
Bibliothèque municipale de Mulhouse, Mulhouse: Bibliothèque municipale, 1983.
Setti, Nadia, Scritture delle origini: Elsa Morante, Marguerite Duras, Karen Blixen, Clarice Lispector,
Hélène Cixous, Roma, 1987.
2.2- BIBLIOGRAFIA SOBRE CLARICE LISPECTOR
2.2.1- Bibliografia acadèmica (extracte)
Llibres dedicats a l’autora
A.A.V.V, Clarice Lispector, en Cadernos de Literatura Brasileira, núms. 17-18, Río de Janeiro,
Instituto Moreira Salles, Dezembro 2004.
Gurgel, Gabriela Lírio, A procura da palavra no escuro: uma análise da criação de uma linguagem na
obra de Clarice Lispector, Rio de Janeiro, 7Letras, 2001.
Helena, Lucia, Nem musa, nem medusa: itinerários da escrita em Clarice Lispector, 2006, Niterói,
EdUFF, 2006.
Iannace, Ricardo, Retratos em Clarice Lispector: literatura, pintura e fotografia, Belo Horizonte, Ed.
UFMG, 2009.
Marting, Diane E., Clarice Lispector. A Bio-Bibliography, Westport, Connecticut, Greenwood Press,
1993.
Montero Ferreira, Teresa (ed.), Clarice Lispector. Aprendendo a Viver –Imagens, Río de Janeiro,
Rocco, 2005.
____, Yes, nós temos Clarice. A divulgação da obra de Clarice Lispector nos Estados Unidos, Río de
Janeiro, Universidade Pontificia Católica de Río de Janeiro, 2001. [tesis doctoral inédita]
Nunes, Aparecida M., Clarice Lispector jornalista. Páginas femeninas e outras páginas, São Paulo,
Editora Senac, 2006.
Paiva, Anabel, Glaucio Campelo i Julia Peregrino, Clarice Lispector. A hora da estrela, São Paulo,
Museo da Lingua Portuguesa, 2007. [Catálogo de la exposición homónima comisariada por
Ferreira Gullar y Julia Peregrino y celebrada en el Museo da Lingua Portuguesa del 24 de abril
al 2 de septiembre de 2007].
Peixoto, Marta (1994), Ficções apaixonadas. Gênero, narrativa e violencia em Clarice Lispector, Río
de Janeiro, Vieira e Lent, 2004.
Ranzolin, Célia, Clarice Lispector cronista: no Jornal do Brasil (1967-1973), Florianópolis,
Universidade Federal de Santa Catarina, 1985.
Rodrigues, Luciano, Clarice Lispector comparada: narrativas de conscientização em Clarice
Lispector, Virginia Woolf, Susan Glaspell, Katherine Mansfield e A.S. Byatt, Salvador,
EDUFBA, 2008.
Roncador, Sônia, Poéticas do empobrecimento: a escrita derradeira de Clarice, São Paulo,
Annablume, 2002.
Sá, Olga de, A escritura de Clarice Lispector, Petrópolis, Editora Vozes, 2000.
Teixeira Zorzanelli, Rafaela, Esboços não acabados e vacilantes: despersonalização e experiência
subjetiva na obra de Clarice Lispector, São Paulo, Annablume, 2006.
Varin, Claire, Langues de feu : essais sur Clarice Lispector, Laval, Éditions Trois, 1990.
____, Clarice Lispector: rencontres brésiliennes, Laval, Éditions Trois, 1987.
Capítols de llibre dedicats a l’autora
Barbosa, João Alexandre, “A modernidade do romance”, AAVV, O Livro do Seminário. Ensaios.
Bienal Nestlé de Literatura Brasileira, São Paulo, LR Editores, 1982: 20-42.
Borelli, Olga, “A difícil definição”, a Clarice Lispector, A Paixão segundo G.H. Edição crítica,
Benedito Nunes (org.), Madrid – París – México – Buenos Aires – São Paulo – Rio de Janeiro –
Lima, ALLCA XX, 1996: 20-23.
Brasil, Assis, “Clarice Lispector”, História Crítica da Literatura Brasileira. A Nova Literatura I – O
Romance, Rio de Janeiro, Americana, 1973: 69-76.
___, “Clarice Lispector (1925-1977)”, Dicionário Prático de Literatura Brasileira, Rio de Janeiro,
Ouro, 1979: 71-71.
___, “Clarice Lispector”, O Livro de Ouro da Literatura Brasileira (400 anos de História Literária),
Rio de Janeiro, Tecnoprint, 1980: 222-224.
Candido, Antonio, “No começo era de fato o verbo”, a Clarice Lispector, A Paixão segundo G.H.
Edição crítica, Benedito Nunes (org.), Madrid – París – México – Buenos Aires – São Paulo –
Rio de Janeiro – Lima, ALLCA XX, 1996: 17-19.
Corrêa dos Santos, Roberto, Clarice Lispector, São Paulo, Atual, 1986.
Costa Lima, Luiz, Dispersa demanda: ensaios sobre literatura e teoria, Rio de Janeiro, Francisco
Alves, 1981.
___, “O conto na modernidade brasileira”, AAVV, O Livro do Seminário. Ensaios. Bienal Nestlé de
Literatura Brasileira, São Paulo, LR Editores, 1982: 173-218.
Coutinho, Afrânio (dir.), “Clarice Lispector”, A literatura no Brasil, Volume V. Modernismo, Rio de
Janeiro, Sul Americana, 1970: 449-472.
___, Eduardo de Faria Coutinho (co-dir.), “Clarice Lispector”, A literatura no Brasil. Volume V. Parte
II. Estilos de época. Era modernista, 3ª ed, Rio de Janeiro – Niterói, José Olympo – UFF, 1986:
526-571.
___ i José Galante de Sousa (org.), “Lispector, Clarice”, Enciclopédia de Literatura Brasileira,
Volume 2, Rio de Janeiro, Fundação de Assistência ao Estudante, 1989: 808-809.
De Souza Dantas, José Maria, “Clarice Lispector”, Novo manual de Literatura. Análise de Textos
Literários e Não Literários, São Paulo, DIFEL, 1979: 372-379.
Helena, Lucia, “A narrativa dinâmica de Clarice. Clarice Lispector: a função desalienante da sua
criação literária”, Escrita e poder, Rio de Janeiro – Brasília, Cátedra – INL, 1985: 85-99.
Lins, Álvaro (1944), “A experiência incompleta: Clarisse [sic.] Lispector”, O Romance Brasileiro
Contemporâneo, Rio de Janeiro, Ouro, 1967: 103-108.
Luft, Celso Pedro, “Lispector, Clarice”, Dicionário de Literatura Portuguêsa e Brasileira, 2ª ed., Porto
Alegre, Globo, 1969: 181-183.
Menezes, Raimundo de, “Lispector (Clarice)”, Dicionário Literário Brasileiro Ilustrado, Volume III,
São Paulo, Saraiva, 1969: 712.
Mendoça Teles, Gilberto, “Os laços e suas margens”, Retórica do silêncio I. Teoria e prática do texto
literário, 2ª ed., Rio de Janeiro, José Olympio, 1989: 346-349.
Moisés, Massaud, “Clarice Lispector”, História da Literatura Brasileira. Vol. V. Modernismo (1922 –
Atualidade), São Paulo, Editora Cultrix, 1985-1989: 453-462.
Nogueira, Lucia Helena, “Clarice Lispector: o exílio urbano da condição feminina em A hora da
estrela”, Abreu de Oliveira, Maria de Lourdes (org.), Caminhos da narrativa ficcional
brasileira, Rio de Janeiro, Edições Galo Branco, 2007: 144-151.
Nunes, Benedito, “Reflexões sobre o moderno romance brasileiro”, AAVV, O Livro do Seminário.
Ensaios. Bienal Nestlé de Literatura Brasileira, São Paulo, LR Editores, 1982: 43-69.
___, “Introdução do coordenador”, Clarice Lispector, A Paixão segundo G.H. Edição crítica, Benedito
Nunes (org.), Madrid – París – México – Buenos Aires – São Paulo – Rio de Janeiro – Lima,
ALLCA XX, 1996: 24-33.
Paes, José Paulo i Massaud Moisés (org.), “Lispector, Clarice”, Pequeno Dicionário de Literatura
Brasileira, São Paulo, Cultrix, 1969: 139.
Pólvora, Hélio, “Clarice Lispector”, Graciliano, Machado, Drummond e outros, Rio de Janeiro,
Francisco Alves, 1975: 131-132.
Sant’Anna, Affonso Romano de, “O ritual epifânico do texto”, a Clarice Lispector, A Paixão segundo
G.H. Edição crítica, Benedito Nunes (org.), Madrid – París – México – Buenos Aires – São
Paulo – Rio de Janeiro – Lima, ALLCA XX, 1996: 238-257.
___, “Clarice Lispector: linguagem”, Por um novo conceito de Literatura Brasileira, Rio de Janeiro,
Eldorado Tijuca, 1977: 198-210.
Simões, João Gaspar, “Clarice Lispector, inovadora do romance brasileiro”, Literatura, literatura,
literatura. De Sá de Miranda ao Concretismo brasileiro, Lisboa, Portugália, 1964.
Stegagno Picchio, Luciana, “Clarice Lispector”, História da literatura brasileira, Rio de Janeiro, Nova
Aguilar, 1997: 610-613.
Xavier, Elódia, “Clarice Lispector: o conto feminino”, O conto brasileiro e a sua trajetória: a
modalidade urbana dos anos 20 aos anos 70, Rio de Janeiro, Padrão, 1987: 93-107.
Mencions
AAVV, “A Mulher na Literatura Brasileira”, AAVV, Seminários de Literatura Brasileira. Ensaios, Rio
de Janeiro, Editora UFRJ, 1990: 115-136.
Aragão, João Guilherme, A fonte redescoberta, Brasília, Senado Federal, 1983.
Azevedo Filho, Leodegario A. de, Síntese crítica da Literatura Brasileira, Rio de Janeiro, Gernasa,
1971.
Brasil, Assis, História Crítica da Literatura Brasileira. A Nova Literatura III – O Conto, Rio de
Janeiro – Brasília, Americana – INL, 1975.
___, A técnica da ficção moderna, Rio de Janeiro – Brasília, Nórdica – INL, 1982.
Candido, Antonio, Iniciação a Literatura Brasileira, 4ª ed (ver.), Rio de Janeiro, Ouro sobre Azul,
2004.
Cavalcanti Proença, M., Estudos Literários, Rio de Janeiro, José Olympio, 1974.
Coutinho, Afrânio, Introdução à Literatura no Brasil, 7ª ed., Rio de Janeiro, Editora Distribuidora de
Livros Escolares, 1975.
Coutinho, Afrânio (dir.), Eduardo de Faria Coutinho (co-dir.), A literatura no Brasil. Introdução Geral,
3ª ed, Rio de Janeiro – Niterói, José Olympo – UFF, 1986.
____, A literatura no Brasil. Volume IV. Parte II: Estilos de época. Época realista / Época de
transição, 3ª ed, Rio de Janeiro – Niterói, José Olympo – UFF, 1986.
____, A literatura no Brasil. Volume VI. Parte III: Relações e perspectivas. Conclusão, 3ª ed, Rio de
Janeiro – Niterói, José Olympo – UFF, 1986.
Coutinho, Edilberto, Criaturas de papel, Rio de Janeiro – Brasília, Civilização Brasileira – INL, 1980.
Cunha, Fausto, Situações da ficção brasileira, Rio de Janeiro, Paz e Terra, 1970.
Cunha, Gérson, Castelo de palavras, Belo Horizonte, Sografe, 2000.
Filho, Adonais, Modernos ficcionistas brasileiros, Rio de Janeiro, Tempo Brasileiro, 1965.
Fontana, F. Dino, Literatura Brasileira. Síntese histórica, 2ª ed. (ampl.), São Paulo, Edição Saraiva,
1968.
Fujyama, Y., Noções de Literatura Brasileira, 9ª ed. (ampl.)., São Paulo, Editora Atica, 1970.
Hohlfeldt, Antonio Carlos, Conto brasileiro contemporâneo, 2ª ed (act.), Porto Alegre, Mercado
Aberto, 1988.
Lajolo, Marisa, “Ler e escrever no feminino”, Como e por que ler o romance brasileiro, Rio de
Janeiro, Objetiva, 2004: 46-62.
Linhares, Temístocles, História crítica do romance brasileiro: 1728-1981, Belo Horizonte – São
Paulo, Itatiaia – Editora da Universidade de São Paulo, 1987.
Lirento, Oliveiros, Apresentação da Literatura Brasileira, Tomo II, Biblioteca do exército Editora –
Forense Universitária Ltda, 1974.
Lucas, Fábio, Fronteiras Imaginárias, Rio de Janeiro, Cátedra, 1971.
Marques, Oswaldino, Acoplagem no espaço. Crítica Literária, São Paulo, Perspectiva, 1989.
Portella, Eduardo, Dimensões II (Crítica Literária), Rio de Janeiro, Agir, 1959.
Santos, Wendel, Os três reais da ficção. O conto brasileiro hoje, Petrópolis, Vozes, 1978.
Silverman, Malcolm, Protesto e o novo romance brasileiro, 2ª ed (ver.), trad. Carlos Araújo, Rio de
Janeiro, Civilização Brasileira, 2000.
Sodré, Nélson Werneck, História da literatura brasileira, 7ed (act.), São Paulo, DIFEL, 1982.
2.2.2- Material periodístic
Prensa brasilera
AAVV, “Clarice Lispector”, Jornal do Brasil, Caderno B, 09/12/97.
AAVV, Clarice Lispector. A narração do indizível, Porto Alegre, Artes e Oficios, 1998.
AAVV, “Dossiê Clarice Lispector”, Revista Cult, num.5, dezembro 1997.
AAVV, “Contemporânea do dia seguinte”, Jornal do Commercio, Recife, 08/12/07.
AAVV, Especial Clarice LIspector, Gazeta do Povo, Curitiba, 12/12/09.
AAVV, “Perto de Clarice”, Casa Cultura Laura Alvim. [Catàleg Fons IMS]
AAVV, “Remix literário”, O Globo, 20/04/10.
AAVV, “Uma guia de leitura para decifrar o enigma Clarice”, [Dossier Clarice Lispector], Revista
Entrelivros, Ano 2, núm. 21.
Abreu,Caio Fernando, “Clarice Lispector ressurge em carta inédita”, O Estado de São Paulo, 25/07/94.
Abreu, Paulo Célio Gaudeveto, “Uma obra, sem discussão, prima”, Jornal de Guarani, 16/04/69.
Accioly, Breno, “Um romance selvagem”, O Jornal, 30/01/44.
Almeida, Jacinto Rego de, “Um encontro com Clarice Lispector”, Lisboa, Jornal de Letras, 14/04/92.
Alves de Faria, Álvaro, “Clarice Lispector por Clarice Lispector”, Jornal da Tarde, 01/04/89.
Alves de Lima, Mariangela, “Peça dribla a desordem de Clarice”, O Estado de São Paulo, 15/10/99.
Aquino Filho, Jorge de, “Minha mãe Clarice Lispector”, Manchete, 13/02/82.
Arantes, Gisele, “Conversa de mestres”, A Gazeta, Vitória, 10/08/07.
Arêas, Vilma, “Que mistérios tem Clarice”, Folha de São Paulo, 29/11/77.
___, “Clarice Lispector na armadilha do sucesso”, Jornal do Brasil, 10/06/89.
Athayde, Tristão de, “Réquiem por Clarice”, Folha de São Paulo, 12/01/78. [BDF]
___, “Sacralização da Literatura”, Folha de São Paulo, 15/06/79.
Augusto, Sérgio, “Que mistérios tem Clarice”, Folha de São Paulo, 01/04/89.
Ayala, Walmir, “A maçã no escuro”, Jornal do Commercio, 27/02/62.
Bairão, Reynaldo, “Novos apontamentos sôbre Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo, 30/08/69.
___, “Nada existe que escape à transfiguração”, O Estado de São Paulo, 02/08/69.
Ballarine, Ricardo, “Para lembrar Clarice”, O Tempo, Belo Horizonte, 13.05.07.
Bandini, Fernando, “Três décadas sem a estrela de Clarice”, Jornal de Jundiaí, Jundiaí, 09/12/07.
Barbara, Danusia, “Clarice por Clarice (arte-final por Olga Borelli)”, Jornal do Brasil, 23/05/81.
___, “Clarice Lispector: crônica sem tempo”, O Globo, 02/12/84.
Barros Baptista, Abel, “O caminho da revelação do nome”, Folha de São Paulo, 07/10/01.
Barros, André Luiz, “Clarice Lispector”, Jornal do Brasil, 26/02/95.
Barsetti, Sílvio, “Cartas de uma ‘alma doente’”, Jornal do Brasil, 21/01/94.
Berg, Marli, “Coelhinho pensante dá prêmio a Clarice”, Correio da Manhã, Rio de Janeiro, 11/02/68.
Bessa, Carolina, “A intimista”, Revista Wish Report, Saõ Paulo, Mar. 07: 126-127.
Bianciotti, Héctor, “Sainte Clarice d’Avila”, Nouvel Observateur, 09/10/82.
Bittencourt, Elaine, “A solidão entre os livros”, Revista Forbes Brasil, São Paulo, 02/12/05.
Bittencourt, Silvia, “Alemanha lembra obra de Clarice Lispector”, Folha de São Paulo, 14/11/95.
Bilenky, Marlene, “Clarice, da infância a morte”, Jornal da tarde, 14/12/93.
Borges, Rogério, “Clarice, onipresente”, O Popular, Goiânia, 13/01/10.
Bonvicino, Mônica, “Clarice Lispector conta lendas”, Folha de São Paulo, 13/12/87.
Bonvicino, Régis, “Paradigma esmagador”, Folha de São Paulo, 30/05/99.
Borelli, Olga, “Clarice Lispector revela a estrutura trágica do cotidiano”, O Estado de São Paulo,
12/09/89.
Braga, Rubem, “Clarice não podia adivinhar”, sense referència, 20/10/90. [Fons IMS]
___, “O poeta e os olhos da moça”, sense refèrencia. [Fons IMS]
Brasil, Assis, “O mundo subjetivo de Clarice Lispector (1)”, Jornal do Brasil, 29/10/60.
___, “O mundo subjetivo de Clarice Lispector (2)”, Jornal do Brasil, 12/11/60.
___, “O mundo subjetivo de Clarice Lispector (3)”, Jornal do Brasil, 19/11/60.
___, “Clarice Lispector e a ficção moderna (3)”, Jornal de Letras, setembro 68.
___, “Clarice Lispector e a ficção moderna (4)”, Jornal de Letras, outubro 68.
___, “Clarice Lispector e a ficção moderna (3)”, Jornal de Letras, dezembro 68.
Brasil, Ubiratan, “Clarice escreve crônicas para derrubar imagem de intelectual”, O Estado de São
Paulo, 31/10/04.
___, “A mulher dos anos 50 e 60”, A Gazeta, Cuiaba, 11/07/06.
___, “Conversa de celebridades”, A Notícia, Joinville, 08/05/07: B4-B5.
___, “Outras correspondência clariceana: laços de família”, Diário de Nordeste, Fortaleza, 03/12/07.
___, “Documentário recria entrevistas com Clarice Lispector”, Gazeta de Alagoas, Maceió, 27/01/10.
___, “Filme recria entrevistas com Clarice Lispector”, A Gazeta, Vitória, 01/03/10.
___, “Livro mostra Clarice como domadora de línguas”, sense referência. [Fons BDF]
Braz, Carlos Henrique, “Um sopro de vida”, Veja Rio, RJ, 20/08/08.
Bressane, Ronaldo, “«Estou atrás do que fica atrás do meu pensamento», Brasil Econômico, São Paulo,
21/11/09.
Brewer, Anita, “Avant-garde writing subject of meeting”, The Austin American, Texas, 30/08/63.
Bruno, Haroldo, “«Agua viva», um solilóquio de Clarice Lispector sobre o Ser”, O Estado de São
Paulo, 03/02/74.
Burla, Eliezer, “Perto do coração selvagem”, O Jornal, 31/03/44.
Cafiero, Carlota, “Os mistérios de Clarice”, Correio Popular, Campinas, 31/03/09.
Cambará, Isa, “escritora mágica”, Veja, 30/07/75.
___, “Clarice Lispector: «Não escrevo para agradar a ninguém»”, Folha de São Paulo, 10/09/75.
___, “No show, a estrela é Clarice Lispector”, Folha de São Paulo, 05/08/84.
Candiani, Heci Regina, “La vie en rose”, Diário do Commercio, São Paulo, 27/08/06.
___, “A declaração de amor de Benjamin Moser a Clarice Lispector”, Diário de Commercio, SP,
04/12/09.
Candido, Antonio, “Língua, pensamento, literatura”, Folha da Tarde, sense referência. [Fons BDF]
___, “Perto do coração selvagem”, Folha da Tarde, sense referência. [BDF]
Carelli, Mario, “Vestígios de um «amor impossível». Clarice Lispector e Lúcio Cardoso”, Folha de
São Paulo, 20/08/88.
Cardoso, Carla, “Impossível esquecê-la”, Monitor Campista, RJ, 09/12/07.
Cardoso, Lucio, “Perto do coração salvagem”, Diário carioca, 12/03/44.
Carneiro Neto, Dib, “Sete meninas representam toda a densidade de Clarice Lispector”, O Estado de
São Paulo, 28/11/01.
Carpeggiani, Schneider, “Coletânea de artigos Correio feminino traz para os leitores o «lado b» de
Clarice Lispector”, Jornal do Commercio, Recife, 18/07/2006.
Castelo, “Claire Varin e alter ego de Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo, 08/03/96.
Castelo Branco, Heloísa, “Clarice «descoberta» na França”, Jornal do Brasil, 18/10/78.
Castello, José, “Clarice na moda”, Revista Isto É, 04/06/86: 76.
___, “Os órfãos de Clarice”, Jornal do Brasil, 09/12/87.
___, “Francesa divulga mistérios de Clarice”, O Estado de São Paulo, 27/10/96.
___, “Crônica, um gênero brasileiro”, Norte – Cultura no Sul do Mundo, Nov./Dez.07: 13-16.
___, “Clarice de peruca”, O Globo, 01/12/07.
___, “Cartas de Clarice e Sabino quando jovens artistas”, O Estado de São Paulo, 31/10/01.
___, “As pulsações de Clarice”, Valor Econômico, São Paulo, 07/09/09.
___, “Claire e Clarice, espíritos que se completam”, sense referència. [Fons BDF]
___, “Um tiro no coração das palavras”, sense referència. [Fons FUNARTE]
Ceravolo Sereza, Haroldo, “O desafio de entender as muitas Clarices”, O Estado de São Paulo,
21/04/01.
Chagas, Wilson, “Clarice Lispector”, sense referència. [Fons IMS]
Chindler, Daniela, “Clarice Lispector sem mistérios ou enigmas”, O Globo, 09/10/99.
Ciccacio, Ana Maria, “Um lugar solitário na literatura brasileira”, Jornal da Tarde, 05/12/92.
___, “Clarice, singular e plural”, Jornal da Tarde, 15/04/95.
Cipriano Pombo, Cristiano, “«Que mistérios tem Clarice» põe obra da escritora em cena”, Folha de
São Paulo, 05/03/99.
Cixous, Hélène, “Clarice Lispector titane délicate”, La Quinzaine littéraire, 484, 16-30/04/87.
Coelho, Marcelo, “Clarice ‘repórter’ inibe entrevistados”, Folha de São Paulo, 05/05/07.
Coelho, Nélson, “Clarisse”, Jornal do Brasil, 20/08/60.
Colasanti, Marina, “Clarice, perto do coração”, sense referència, 07/11/92. [Fons IMS]
Côrtes, Celina, “Clarice Lispector na essência”, Jornal do Brasil, 10/12/85.
Costa, Cristiane, “Crônica de uma escritora”, Jornal do Brasil, 08/05/99.
Costa Pinto, Manuel da, “Biografia traz imagens de Clarice Lispector”, Folha de São Paulo, 18/04/95.
Couri, Norma, “Clarice Lispector, a revelação do mistério feminino”, O Estado de São Paulo,
06/03/99.
Coutinho, Edilberto, “Clarice Lispector. «Já tentei reformar o mundo. Mas quem sou eu, meu deus,
para mudar as coisas?»”, O Globo, 29/04/76.
Coutinho, Paulo Cesar, “A ‘alma vendida’ de Lispector”, O Globo, 08/03/92.
Dalboni, Melina, “«Fiquei grávida de Clarice»”, O Globo, RJ, 13/02/10.
Decia, Patricia, “Paradeiro é mistério para pesquisadores”, Folha de São Paulo, 18/07/98.
Delgado, Luiz, “Uma alma deante da vida”, Jornal do Commercio, Recife, 22/04/44.
Dias, Luana, “Um terremoto chamado Clarice Lispector”, Jornal de Jundiaí, Jundiaí, 21/06/09.
Dionizio, Cecília, “A felicidade clandestina de Clarice Lispector”, Diário da Região, S. J Rio Preto,
05/01/05.
Duarte, Julio Carlos, “O calendário segundo C.L.”, Jornal do Brasil, 21/11/87.
Duclós, Nei, “Um livro de Clarice em reedição”, Folha de São Paulo, 21/12/77.
Dumar, Deborah, “Emoções da sofisticação”, O Globo, 09/07/90.
Elek Machado, Cassiano, “Editoras disputam obra de Lispector”, Folha de São Paulo, 12/08/97.
___, “Clarice manda lembranças”, Folha de São Paulo, 21/11/02.
Erthal, Marcia, “Eterna Clarice Lispector”, Jornal do Commercio Brasil, RJ, 15-17/08/08.
Escorel, Lauro, “Perto do coração selvagem”, Diário de Bahia, 09/02/44.
___, “Premio da Fundação Graça Aranha de 1943”, sense rerferència. [Fons IMS]
Falcão, Lorem, “Crônica de uma paixão assassinada”, Manchete, 25/03/95.
Faria, Octávio de, “Clarice Lispector em edição popular”, Correio da Manhã, 16/06/63.
___, “Nossa grande Clarice”, sem ref., Rio de Janeiro, 21/12/77.
___, “Encontro com 5 escritores”, sense referência. [Fons IMS]
Farias, Berna, “Outras revelações”, A tarde, Salvador, 10/05/06.
Felinto, Marilene, “Lispector foi a congresso de bruxaria”, Folha de São Paulo, 02/08/92.
___, “Coletânea de Lispector escorrega no didatismo”, Folha de São Paulo, 24/08/96.
___, “Sentimentos de perplexidade”, Folha de São Paulo, 07/12/97.
___, “Biografia se debruça sobre o ‘mistério’ Clarice”, Folha de São Paulo, 05/03/99.
___, “Quanta vaidade, meu Deus!”, Folha de São Paulo, 05/03/99.
___, “Um surto lésbico-literário”, Folha de São Paulo, 05/09/99.
___, “Pelas trilhas de Clarice”, Folha de São Paulo, 21/05/05.
___, “Lispector foi a congresso de bruxaria”, Folha de São Paulo, sense referência. [Fons BDF]
Fernandes, Heloïsa, “Evento marca dez anos da morte de Clarice Lispector”, sense referência. [Fons
BDF]
Fernando Abreu, Caio, “Belíssima e dolorosa secura”, O Estado de São Paulo, 23/04/86.
___, “Texto mostra escritora sem retoques”, O Estado de São Paulo, 21/02/95.
Ferraz, Geraldo, “Clarice e A maçã no escuro”, A Tribuna, 1er Caderno, 23/07/61: 18.
Fischer, Almeida, “Depoimento de duas gerações”, A Manhã, 20/01/46.
Figueiredo, Guilherme, “O sentimento da palabra”, Diário de Notícias, 23/01/44.
Flamínio Peres, Marcos, “A aprendizagem da literatura”, Folha de São Paulo, 07/10/01.
Fortuna, Felipe, “Deus, do começo ao fim”, Idéias, Jornal do Brasil, 25/10/86: 7.
___, “Clarice Lispector e Deus”, Folha de São Paulo, 02/11/86.
Francis, Paulo, “Clarice Lispector escreve sobre J.B”, Diário Carioca, 21/12/58.
___, “Clarice: impressões de uma mulher que lutou sozinha”, Folha de São Paulo, 15/12/77.
___, “Clarice e Rosa”, Correio da Manhã, 29/09/91.
Franco, Carlos, “Dor e liberdade nos quadros de Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo, 12/01/92.
Franco Junior, Arnaldo, “Cartografia de uma sensibilidade”, Folha de São Paulo, 16/06/96.
Frankl Sperber, Suzi, “Clarice Lispector. Uma judia no Brasil”, O Estado de São Paulo, 30/09/89.
Freire Pepeu, Fabianna, “Em busca dos sentidos de Clarice”, Jornal do Commercio, Recife, 22/07/10.
Freitas, Cristiano Luiz, “Clarice para os jovens”, Gazeta do Povo, Curitiba, 31/07/10.
Freitas Jr., Otávio de, “Perto do Coração Selvagem”, A Manhã, 13/05/44.
Galante, Igor, “Clarice pelos outros”, Diário da Região, S.J Rio Preto, 26/12/09.
Gertel, Vera, “A nova hora da estrela”, Manchete, 20/12/97.
Gilson Ribeiro, Leo, “Clarice. Uma mulher que morreu pela vontade de escrever”, Jornal da Tarde,
09/12/82.
___, “Clarice. Doando um fragmento iluminado de si mesma. Nestas crônicas”, Jornal da Tarde,
15/11/84.
___, “A silenciosa revolução de Clarice”, Jornal da Tarde, São Paulo, 12/12/87.
___, Leo, “Clarice, uma mulher que morreu pela vontade de escrever”, 09/12/88, sense referência.
[Fons BDF]
Girardi, Juliana, “Outras Clarices”, Gazeta do Povo, Curitiba, 20/08/06.
Godoy, Carlos Hernesto de, “Paixão da linguagem segundo Clarice”, O Estado de São Paulo, 11/12/77.
Góis, Edma Cristina de y Gomez, André Luís, “Universo inesgotável”, Correio Braziliense, Brasília,
17/11/07.
Góis, Fábio, “Aprendizado visceral”, Correio Braziliense, Brasília, 29/01/05.
Gomes, André, “Dois lados da mesma moeda”, Jornal O Dia, RJ, 13/04/03.
Gomes, Margareth, “Tecelã do dia-a-dia”, O popular, Goiania, 08/08/06.
Gonçalves Filho, Antonio, “Clarice Lispector ou o jogo do sim e do não”, Folha da Tarde, 11/12/85.
___, “Biografia humaniza Clarice Lispector”, Tribuna do Norte, Natal, 22/11/09.
Gotlib, Nádia Battella, “Clarice, um retrato digno”, Folha de São Paulo, 21/08/83.
___, “Crônicas de Clarice observam com ironia o universo feminino”, Folha de São Paulo, 07/10/06.
Graieb, Carlos, “Sem balangandãs. Críticos e escritores estrangeiros descobrem a literatura brasileira
que foge dos clichês”, Revista Veja, São Paulo, 28/10/98.
Guerra, Flávia, “E chega o centenário de Erico Verissimo”, Gazeta de Alagoas, Maceio, 22/12/05.
Gullar, Ferreira, “Calava a própria condição, e só lembrava os tormentos do ofício”, O Estado de São
Paulo, 10/12/77.
Guzik, Alberto, “Um salto na existência perplexa de Clarice Lispector”, sense referència. [Fons IMS]
Haag, Carlos, “Semana é de Clarice Lispector em Minas e no Rio”, referència il·legible. [Fons BDF]
Helena, Lúcia, “O discurso do silêncio”, O Estado de São Paulo, 11/08/74.
Helí de Almeida, Carlos, “Mistérios de Clarice. Escritora brasileira é tema de série para a TV, filme,
peça de teatro e é debatida em Paris”, O Globo, Segundo Caderno, 11/03/98.
Heliodora, Barbara, “Um trabalho exemplar”, O Globo, Segundo Caderno, 30/08/09.
Hidalgo, Luciana, “Clarice, Nélida e Lygia revisitadas com carinho”, O Globo, 15/08/98.
Horcel, Luciane, “Duas mulheres geniais”, Gazeta do Povo, Curitiba, 12/08/06.
House, Richard, “Dead whales and date rape in Brazil”, Independent, 21/03/92.
Jafa, Van, “O coração selvagem de Clarice”, sense referència, 10/12/65.[Fons IMS]
Jaffe, Noemi, “Edição relembra 30 anos de ‘A hora da Estrela”, Folha de São Paulo, 30/12/06.
Joaquim, Luiz, “Para ver todas as Clarices”, Folha de Pernambuco, Recife, 23/03/10.
Josef, Bella, “Clarice, a invenção criadora”, Jornal do Brasil, 17/12/77.
___, “Clarice Lispector. Um sopro de plenitude”, Jornal do Brasil, 16/12/78.
___, “Vôo sem fim. A obra de Clarice Lispector dez anos depois”, O Globo, 13/12/87.
___, “Clarice Lispector: a angústia existencial”, sense referência. [Fons IMS]
Kalil, Mariana, “Nós, Clarice”, Jornal do Tocantins, Palmas, 31/10/09.
Kerr, Yllen, “Clarice Lispector responde”, Jornal do Brasil, 18/09/63.
Lamare, Germana de, “Clarisse Lispector esconde um objeto gritante”, Correio da Manhã, 06/03/72.
Lando, Vivien, “Uma defensora da emoção sem receita”, O Estado de São Paulo, 23/04/86.
Lara, Paulo, “Clarice Lispector segundo Marilena Ansaldi. Hoje”, Folha da Tarde, São Paulo,
07/08/79.
Lêdo, Ivo, “O pais de Lalande”, Jornal de Alagoas, 25/02/44.
Lencastre, Carla, “Paixão misteriosa de Clarice”, O Globo, 02/11/92.
___, “Um ‘belovedíssimo’ I Ching”, O Globo, 17/11/92.
Lerner, Julio, “A última entrevista de Clarice Lispector”, Shalom, ano 27, núm. 296, 1992.
___, “Ucrânia homenageia Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo, 12/12/02.
Lessa, Ivan, “O porco: a maneira de Clarice Lispector”, Senhor, Rio de Janeiro, 39, maio 62.
Lewin, Willy, “Clarice Lispector ou a conjuração poética”, JC, 06/10/60.
Lindon, Mathieu, sense títol, Liberation, 03/08/89.
Lins, Alvaro, “Clarice Lispector”, Jornal do Brasil, 09/09/67.
Lins, Osman, “O tempo em ‘Feliz Aniverário’”, Revista Colóquio-Letras, Lisboa, maio 74.
Lobato, Eliane, “Cartas poéticas”, Istó É, 18/09/02: 104-105.
López, Nayse, “Os muitos enigmas de Clarice”, Jornal do Brasil, 24/06/95.
Loyola Brandão, Ignácio de, “Luminosa Clarice”, Shopping News, 30/12/84.
Lucas, Fábio, “O ponto final”, Veja, 26/10/77.
Luiz, Macksen, “Uma viagem ao interior da escritora”, Jornal do Brasil, Rio de Janeiro, 21/08/98.
Lyra, Roberto, “Semana Literária”, A Noite, 30/01/44.
escuro”, O Liberal, Belém, 31/07/61.
Machnan, Flora, “Jorge Amado, esse desconhecido – Clarisse, a Maçã e Pedrinho no escuro”, O
Liberal, Belém, 31/07/61.
Mafra, Suzana, S/T, A Noticia, Joinville, 14/04/08.
Macksen, Luiz, “O peso das palavras”, Jornal do Brasil, Caderno B, 06/04/04.
Mainardi, Diego, “Uma reserva nacional”, Veja, 10/02/99.
Marques, Toni e Luciano Trigo Teixeira, “A hora da estrela”, Idéias, Jornal do Brasil, 25/10/86: 6-7.
Martino, Telmo, “Autocrítica de Clarice Lispector, no momento exato”, Jornal da Tarde, São Paulo,
22/07/72.
Martins, Rajane, “A hora de Clarice”, Gazeta Mercantil, Porto Alegre, 24/09/98: 1.
Martins, Heitor, “Fracasso e triunfo de Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo, 15/08/70.
Martins, Wilson, “Da segunda fileira”, O Globo, RJ, 28/12/02.
Martins, Marília, “Clarice da volta às livrarias”, Jornal do Brasil, 10/11/91.
Mauad, Isabel Cristina e Marcos Tardin, “Reedições, peças e Updike iluminam obra de Clarice”, O
Globo, 14/05/92.
___, “A magia leva Claire a Clarice”, O Globo, 24/04/89.
___, “Vaidade inteligente de Lispector”, O Globo, sense referència. [Fons BDF]
Medina, Cremilda, “Escritores na conquista do grande mercado”, O Estado de São Paulo, 04/09/77.
Medina Rodrigues, Antonio, “Clarice Lispector e/ou filosofia e ficção”, O Estado de São Paulo,
16/03/91.
Mellão, Gabriela, “Senhores da cena”, Revista Bravo!, 01/06/10: 78-83.
Mello e Souza, Marta de, “Passeio pelas entranhas do cotidiano”, Folha de São Paulo, 04/11/84.
Mendes Furia, Luiza, “Pequeno retrato de uma grande escritora”, O Estado de São Paulo, 01-12-98.
Mendes, Oscar, “Um romance diferente”, O Diário, Belo Horizonte, 06/08/44.
Mendes, Taynée, “Uma vida entre vírgulas”, Jornal do Brasil, 20/11/09.
Menezes, Carlos, “A arte de ouvir de Clarice Lispector”, O Globo, 27/08/92.
Menezes, Sandra, Graça Trindade Cruz e Heloísa Marra, “Homenagem. Clarice Lispector”, sense
referència. [Fons BDF]
Mesquita, Rodrigo, “Interesse dos espanhóis por Clarice Lispector”, Gazeta Mercantil, 02/02/89.
Michalski, Yan, “A coragem de Perto do Coração”, Jornal do Brasil, 10/12/65.
___, “Perto do coração selvagem”, Jornal do Brasil, 14/12/65.
Miguez, Cristina, “A morte de Clarice Lispector”, Folha de São Paulo, 10/12/77.
Milan, Betty, “Presença de Clarice Lispector. Entrevista de Hélène Cixous a Betty Milan”, Folha de
São Paulo, 28/11/82.
___, “Editora francesa lançará toda a obra de Clarice”, Folha de São Paulo, 28/03/93.
Millen, Mànya, “Os cem di século. Intelectuais apontam os melhores títulos da língua portuguesa”, O
Globo, 05/09/98.
___, “Retirando os véus de Clarice”, O Globo, 06/03/99.
___, “Obra de Clarice ganha livro e debate”, O Globo, 10/09/99.
Milliet, Sérgio, “The right man in the right place”, A Manhã, 10/03/44.
Miranda Alves, Márcio, “Leituras obrigatórias e prazerozas”, Diário Caterinense, Florianópolis,
12/05/06.
Miranda, Doris, “História de uma paixão”, Correio da Bahia, Salvador, 21/11/09.
Moisés, Carlos Felipe, “Clarice Lispector: a ficção em crise”, O Estado de São Paulo, 22/04/79.
Moisés, Massaud, “Clarice Lispector contista”, Correio da Manhã, 12/08/61.
___, “Clarice Lispector: ficção e cosmovisão”, O Estado de São Paulo, 26/09/70.
___, “Clarice Lispector: introspecção e lirismo”, O Estado de São Paulo, 20/07/91.
Monteleone, Joana, “As aventuras do verbo de Clarice Lispector”, Gazeta Mercantil, 04/07/87.
Moraes, Emanuel de, “À Via Crucis de Clarice”, Jornal do Brasil, 17/08/74.
Moraes, J. Jota de, “Entre a palavra e o silencio”, Jornal da tarde, 07/08/93.
Moura, Reinaldo, “Clarice Lispector”, Correio do Povo, 23/03/44.
Moutinho, Nogueira, “O Livro dos Prazeres II”, Ultima hora, 07/09/69.
___, “Clarice pergunta para viver”, Folha de São Paulo, 09/12/77.
___, “Uma arte que nasceu da solidão”, Folha de São Paulo, 12/12/77.
___, “O ultimo sopro de Clarice Lispector – 1”, Folha de São Paulo, 16/09/79.
___, “O ultimo sopro de Clarice Lispector – 2”, Folha de São Paulo, 23/09/79.
Name, Daniela e Pires, Paulo Roberto, “Vestígios de Clarice”, O Globo, Segundo Caderno, 07/12/97.
Nascimento, Esdras do, “Viagem pessoal”, O Globo, 04/09/88.
Nascimento, Evando, “A capital que encolheu”, Folha de São Paulo, 28/04/02.
Nazário, Luiz, “Patético destino”, Afinal, 22/04/86: 42-43.
Néspoli, Beth, “Peça renova interesse pela obra de Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo,
03/09/98.
___, “Duas atrizes e uma só paixão”, O Estado de São Paulo, 08/09/00.
Nicolau, Roselena, “Misteriosa Clarice”, Jornal do Brasil, 29/01/94.
Nina, Cláudia, “Muita amplitude, pouca profundidade”, Jornal do Brasil, 20/03/99.
___, “«A obra de Clarice Lispector é um gigante da literatura universal»”, Jornal do Brasil, 23/03/02.
___, “A intimidade de um mito”, Jornal do Brasil, 30/10/02.
___, “Entre mulheres”, Jornal do Brasil, 09/12/06.
___, “A fuga do lugar-comum”, Jornal do Brasil, Caderno B, 18/05/09: 2.
Oliveira, Adones de, “Clarice optou pela viagem dentro de si”, O Estado de São Paulo, 10/12/77.
Oliveira, Fernando, “Entrevistadora impiedosa”, Diário de São Paulo, 30/04/07.
___, “História sem ponto final”, Diário de São Paulo, 28/11/09.
Oliveira, Marly de, “Sobre Clarice Lispector”, Correio da Manhã, 27/07/63.
___, “Clarice, cinco anos depois”, Folha de São Paulo, 19/12/82.
Oliveira, Roberta, “Espelho de letras”, O Globo, Segundo Caderno, 14/04/98.
___, “O coração salvagem de Clarice na Casa da Gávea”, O Globo, 17/04/98.
___, “Todas as faces de Clarice”, O Dia, Rio de Janeiro, 17/04/98.
Orsini, Elizabeth, “Esboço de uma possível pintora”, Jornal do Brasil, 04/11/92.
___, “Mulherzinha”, O Globo, 01/07/06.
Pavam, Rosane, “Perto do coração selvagem”, Jornal da Tarde, 02/02/95.
Pellegrino, Hélio, “Clarice: a paixão do real”, sense referência. [Fons IMS]
Penna, João Camillo, “A imitação da barata”, Folha de São Paulo, 18/12/87.
___, “Ruínas da identidade”, Folha de São Paulo, 05/09/99.
Pereira, Edmar, “Emoção, seja no livro ou no filme. É sempre Clarice”, O Estado de São Paulo,
24/04/86.
Pereira Régo, Norma, “Lispector: sempre em tom maior”, Última hora, 11/07/69.
Pimenta, Ângela, “Boi voador encena delírios de Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo, 28/07/91.
Pinheiro, Nevinha, “Clarice, pela última vez”, Jornal do Brasil, 15/12/77.
Pires, Paulo Roberto, “Importados. Encontros com Clarice”, Jornal do Brasil, 20/02/88.
Pólvora, Hélio, “Clarice e seu toque de condão”, Jornal do Brasil, 29/01/72.
___, “Tempestade cerebral”, Jornal do Brasil, 05/06/74.
___, “Da arte de mexer no lixo”, Jornal do Brasil, 13/08/74.
Pontiero, Giovanni, “O canto do cisne de uma escritora”, O Estado de São Paulo, 05/12/87.
___, “Algumas reflexões sobre «A hora da estrela»”, O Estado de São Paulo, 08/04/84.
Ponzio, Ana Francisca, “Um mergulho no universo de Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo,
01/11/89.
Portella, Eduardo, “A forma expressional de Clarice Lispector” (I), Jornal do Comércio, 25/09/60.
Prado, Gaia, “Coisas miúdas”, Revista Studio W, São Paulo, dez. 07: 56-59.
Proença, Edgar, “Um minuto de palestra”, Estado do Pará, 20/02/44.
Queiroz, Dinah Silveira de, “A verdade na República das Letras”, Jornal de Alagoas, 27/02/44.
Quintanilha, Dirceu, “Clarice Linspector é um monumento do passado”, Revista Dom Casmurro,
11/03/44.
Rangel, Natália, “Clarice sem mistérios, Isto É, São Paulo, 02/12/09.
Rangel, Vivian, “O que fazer para o almoço?”, Jornal do Brasil, 17/11/07.
Reis, Fernando G., “Quem tem medo de Clarice Lispector”, Revista Civilização Brasileira, Rio de
Janeiro, jan-fev 68.
Reis, Leida, “Os segredos de Clarice em 65 gavetas”, Hoje em Dia, Belo Horizonte, 24/06/07.
Resende, Otto Lara, “Sim: vale a pena calar; berram os alto-falantes”, O Globo, 21/06/77.
___, “Começo de uma fortuna”, sense referència, 26/08/91.
___, “Literatura e jornal: isto é coisa de mulher”, Revista d’, 16/02/92.
Ribeiro, Leo Gilson, “Que mistérios tem Clarice Lispector, Jornal da Tarde, 03/07/69: 73.
___, “Clarice. Uma mulher que morreu pela vontade de escrever”, Jornal da Tarde, 09/12/82.
___, “Um reencontro fascinante com o universo de Clarice”, Jornal da Tarde, [07/08/83]
___, “Clarice. Doando um fragmento iluminado de si mesma. Nestas crônicas”, Jornal da Tarde,
15/11/84.
Ribéiro, Octávio, “«Ela era uma discordância total»”, “Folhetim”, Folha de São Paulo, 22/01/1978.
Ribeiro, Rebeca, “Jundiaí hospeda as inquietudes de Clarice Lispector”, Jornal de Jundiaí, Jundiaí,
03.05.07: 07.
Ribeiro Patricio, Rosana, “Autora é presença implícita durante a narrativa”, A Tarde, Salvador,
30/06/07.
Ricardo, Laécio, “Consultório de Clarice”, Diário do Nordeste, Fortaleza, 12/08/06.
Rocha, Patricia, “Uma mulher atemporal”, Diário Caterinense, Florianópolis, 03/08/08.
Rocha, Pedro, “Clarice viva”, O Povo, Fortaleza, 07/12/07.
Ruta, Susanne, “Todo o encanto de Clarice. Em inglês”, O Estado de São Paulo, 04/02/89.
Sá, Nelson de, “Clarice Lispector tem outra face revelada”, Folha de São Paulo, 08/10/99.
Sabino, Fernando, “Dentro do circo salvagem”, O Estado de São Paulo, 29/11/87.
Sabóia, Juliana, “A paixão segundo Clarice Lispector”, Revista Joyce Pascowitch, SP, jul. 07: 210-215.
Sabino, Fernando, “Dito e feito”, O Globo, 03/01/88.
Salles, Almeida, “O Lustre”, A Manhã, 31/04/46.
Sampaio, Marília, “Quê mistério tem Clarice?”, Jornal do Brasil, 21/03/98.
Sandroni, Laura, “Belos relatos sobre os animais”, O Globo, 18/03/92.
Santa Cruz, Lúcia, “Dez anos sem Clarice”, Tribuna de [il·legible], RJ, 13/11/87.
Santa Cruz, Luiz, “A volta de uma contista”, Leitura, agosto 60.
Santana, Joceval, “Cartas do exílio”, Correio da Bahia, Salvador, 08/12/07.
Santiago, Silviano, “A política em Clarice Lispector”, Jornal do Brasil, Caderno Idéias/Livros,
29/11/97.
___, “A aula inaugural de Clarice”, Folha de São Paulo, 07/12/97.
Sant’Anna, Affonso Romano de, “Clarice Lispector: a linguagem”, O Estado de São Paulo, 02/06/62.
___, “Sete anos sem Clarice”, Jornal do Brasil, 09/12/84.
___, “O brilho da inesperada estrela”, Jornal do Brasil, 07/05/86.
Santos, Valmir, “SP acolhe intimismo de Clarice Lispector”, Folha de São Paulo, 02/07/06.
Saparano, Amelia, “A outra Lispector”, Jornal do Brasil, 18/02/89.
Scalzo, Nilo, “Nos primeiros contos, traços esenciais de Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo,
06/01/80.
Schild, Susana, “Novamente perto do coração selvagem”, Jornal do Brasil, 11/12/84.
Schlafman, Léo, “Clarice pelo mundo”, Jornal do Brasil, 20/07/86.
Schüler, Donaldo, “O anti-realismo de ‘Perto do Coração selvagem”, Correio do Povo, 14/08/66.
Schulke, Evelyn, “Inéditos de Clarice, para se conhecer melhor Clarice”, Jornal da Tarde, 30/05/1981.
Scliar, Moacyr, “Macabeus, Macabea”, Shalom, novembro 1987.
Sérgio Scarpa, Paulo, et al. [especial], “Eu sou uma rosa. Memórias e transfigurações de Clarice
Lispector”, O Pernambuco, Recife, Nov. 07: 4-5.
S/F, “A carta de agradecimento a Clarice, por um nôvo livro”, Jornal da Tarde, 20/01/72.
S/F, “A felicidade reveladora de Clarice”, Folha de São Paulo, 16/08/81.
S/F, “A ficção intimista perde Lispector”, O Estado de São Paulo, 10/12/77.
S/F, “«A hora da estrela» para lembrar Clarice, no palco”, Folha de São Paulo, 09/12/79.
S/F, “A hora das Macabeas”, Visão, 11/02/85.
S/F, “A inédita e humana Clarice Lispector”, Folha da Tarde, 18/06/81.
S/F, “A literatura, segundo Clarice”, O Estado de Minas, 28/09/68.
S/F, “«A morte é um ato de vida», dizia Clarice Lispector”, Diário Popular, 10/12/77: 15.
S/F, “A mulher que veio de longe”, Jornal do Brasil, 10/12/77.
S/F, “A mulherzinha escondida na intelectual”, O Globo, RJ, Segundo Caderno, 10/05/08: 3.
S/F, “A paixão segundo G.H”, Revista Bravo!, SP, agosto 2006: 28-29.
S/F, “Artesã das palavras”, O Popular, Goiânia, 09/12/02.
S/F, “A vida de mistérios e paixões segundo Clarice Lispector”, O Globo, 12/03/95.
S/F, “Biblioteca recebe nome de escritora”, Folha da Tarde, SP, 08/07/78.
S/F, “Biografia de Clarice, com originalidade”, Folha de São Paulo, 07/06/81.
S/F, “Biografia percorre labirintos de Clarice”, O Estado de São Paulo, 21/02/95.
S/F, “Causava furor na chegada e saía despercebida”, Gazeta Mercantil, 04/09/98.
S/F, “Caterinense escreve carta para Clarice”, A Notícia, Joinville, 27/12/07.
S/F, “Clarice”, O Pasquim, 09/06/74.
S/F, “Clarice até pode voltar para o teatro”, Folha de São Paulo, 13/12/79.
S/F, “Clarice através de seus próprios textos”, Folha da Tarde, SP, 01/10/83.
S/F, “Clarice conta história de seu coelho pensante”, Diário de Notícias, 04/02/68.
S/F, “Clarice, da primeira até a última palavra”, Folha de São Paulo, 23/12/79.
S/F, “Clarice, de entrevistada a entrevistadora”, Folha de São Paulo, 06/04/75.
S/F, “Clarice disseca a classe média”, Folha de São Paulo, 02/01/91.
S/F, “Clarice em castelhano”, Visão, 23/05/70.
S/F, “Clarice e os perigos da aprendizagem”, Folha de São Paulo, 16/03/80.
S/F, “Clarice em cassete”, Isto É, São Paulo, 12/12/84.
S/F, “Clarice flui em Agua viva”, Jornal do Commercio, 06.07.99.
S/F, “Clarice foi sepultada ontem, com simplicidade”, Folha da Tarde, 12/12/77.
S/F, “Clarice ganha troféu de melhor de 67”, Jornal do Brasil, 14/03/68.
S/F, “Clarice Lispector”, A manhã, Rio de Janeiro, 29/10/44.
S/F, “Clarice Lispector”, A manhã, Rio de Janeiro, 13/02/46.
S/F, “Clarice Lispector”, Jornal do Brasil, 20/12/65.
S/F, “Clarice Lispector”, Jornal da Tarde, 02/07/69.
S/F, “Clarice Lispector agora vai invadir a China”, O Tempo, Belo Horizonte, 01/02/10.
S/F, “Clarice Lispector através de Paris”, Folha de São Paulo, 09/12/78.
S/F, “Clarice Lispector. Biografia e livros de contos revelam os enigmas de uma escritora misteriosa”,
Revista Expressions, SP, 01/12/09.
S/F, “Clarice Lispector. «Crônica? Não faço. Conto histórias»”, Jornal da Tarde, São Paulo, 14/03/72.
S/F, “Clarice Lispector depõe para o MIS”, O Estado de São Paulo, 23/10/76.
S/F, “Clarice Lispector deixa quadros pintados por seus personagens”, Correio Braziliense, 14/01/92.
S/F, “Clarice Lispector é sepultada”, Jornal do Brasil, 12/12/77.
S/F, “Clarice Lispector é tema de tese no concurso da PUC”, Folha de São Paulo, 14/06/78.
S/F, “Clarice Lispector em Portugal”, Jornal do Comércio, Porto Alegre, 01/04/09.
S/F, “Clarice Lispector mais um livro. E a mesma solidão”, O Globo, 25/08/77.
S/F, “Clarice Lispector: mission secrete”, Libération, 03/08/85.
S/F, “Clarice Lispector, o possível retrato”, O Estado de São Paulo, 04/06/81.
S/F, “Clarice Lispector premiada”, sense referência. [Fons BDF]
S/F, “Clarice Lispector sepultada em cerimónia simples, no Cajú”, O Globo, 12/12/77.
S/F, “Clarice Lispector será sepultada amnahã no Cemitério Israelita de Cajú”, O Globo, 10/12/77.
S/F, “Clarice Lispector: viagem ao coração salvagem”, Agora [revista CCBB], ano 1, nov. 92.
S/F, “Clarice Lispector x editores”, Folha de São Paulo, 08/11/76.
S/F, “Clarice Lispector: 1925-1977”, Veja, 14/12/77.
S/F, “Clarice, mais uma vez traduzida”, Jornal da Tarde, 14/08/74.
S/F, “Clarice morreu. Sem saber que morria”, Jornal da Tarde, 10/12/77.
S/F, “Clarice na Francisco Alves”, Jornal do Brasil, 16/11/89.
S/F, “Clarice não escreve para desabafar”, Folha de São Paulo, 22/10/76.
S/F, “Clarice, para ser lida, não dissecada”, Jornal da Tarde, 27/04/90.
S/F, “Clarice regressa de Buenos Aires”, Folha de São Paulo, 19/04/76.
S/F, “Clarice sob o ponto de vista uruguaio”, Folha de São Paulo, 22/10/77.
S/F, “Clarice some do teatro, produtora conta por quê”, Folha de São Paulo, 11/12/79.
S/F, “Clarice, um enterro simples”, Folha de São Paulo, 12/12/77.
S/F, “Clarice, um mistério sem muito mistério”, Correio da Manhã, RJ, 02/11/71.
S/F, “Clarice, um universo de sugestões”, Folha de São Paulo, 16/04/75.
S/F, “Clarice vai ao teatro”, Veja, 16/1002.
S/F, “Contos e mistérios de Clarice”, A Tribuna, Vitória, 29/11/09.
S/F, “Conversa com Clarice Lispector”, DM, Belo Horizonte, 28/11/65.
S/F, “Desentranhando poemas da prosa de Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo, 18/09/83.
S/F, “Diversas faces de Clarice”, O Jornal, Alagoas, 04/12/09.
S/F, “Dossiê Clarice Lispector”, Revista Cult, num.5, dezembro 1997.
S/F, “Elas adoram Clarice Lispector”, Isto É, 20/09/06: 74.
S/F, “Em busca de um leitor ideal”, Folha de São Paulo, 02/09/79.
S/F, “Encontro desvenda mistérios de Clarice Lispector e João Cabral”, Jornal do Commercio, Recife,
08/07/06.
S/F, “Escritora canadense revela os mistérios da obra de Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo,
09/03/02.
S/F, “Espetáculo mostra o ‘lado solar’ de Clarice Lispector”, Folha de São Paulo, 17/04/98.
S/F, “Estrangeiros de olho na nossa literatura”, Folha de São Paulo, 13/09/77.
S/F, “Estranhos itinerários: Cortázar e Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo, 29/10/78.
S/F, “Feira cubana homenageia brasileiros”, Correio Braziliense, Brasília, 03/02/05.
S/F, “Gestos masculinos”, Jornal do Brasilia, 23/07/06.
S/F, “Homenagem a Clarice Lispector”, Folha da Tarde, 12/12/81.
S/F, “inscript: No Cemitério Comunal Israelita…”, O Globo, 03/11/87.
S/F, “Instantes de beleza tirados da obra de Clarice”, Correio do Povo, Porto Alegre, 16/01/10.
S/F, “Laços de família”, Bravo!, SP, agosto 2006: 43.
S/F, “La romancière du silence”, Le Monde, 19/09/70.
S/F, “Le monde de Clarice”, Le Nouvel Observateur, 17-23/08/84.
S/F, “Letras de Clarice. Mostra revela a preocupação da escritora em conhecer a consciência humana”,
BrHistória, SP, fevreiro 2007: 11.
S/F, “Lispector, uma leitura sempre obrigatória”, sense referència, 01/02/81. [Fons BDF]
S/F, “Mistérios de Clarice”, O Globo, 11/03/98.
S/F, “Morreu Clarice Lispector”, Folha da Tarde, SP, 10/12/77.
S/F, “Morreu Clarice, para quem a morte era um ato de vida”, A tribuna, 10/12/77: 33.
S/F, “Narrativa requintada”, Jornal do Brasil, 13/02/82.
S/F, “O adeus de Lispector”, O Estado de São Paulo, 13/12/77.
S/F, “O coelho que Clarice inventou”, Jornal do Brasil, 30/01/67.
S/F, “O livro aberto de Clarice Lispector”, Jornal do Brasil, 12/07/69.
S/F, “O Premio Carmen Dolores Barbosa”, Folha de São Paulo, 07/09/62.
S/F, “O que ela estava lendo. Clarice em 1940”, Folha de São Paulo, 25/05/91.
S/F, “Os livros que mais caem no vestibular”, Revista Mundo Estranho, 01/03/10: 62-63.
S/F, “Os mistérios que Clarice Lispector legou”, Folha de São Paulo, 10/12/85.
S/F, “Os pedaços de papel de Clarice”, Jornal do Brasil, 24/03/98.
S/F, “O vertiginoso Relance”, sense referència. [Fons IMS]
S/F, “Para Clarice Lispector, só vale a literatura do amador”, O Estado de São Paulo, 05/06/74.
S/F, “Pela ordem”, Revista Cult, São Paulo, 01/05/10.
S/F, “Perto do coração salvagem”, Revista Veja, SP, 21/04/10.
S/F, “Prêmio Brasília para Clarice Lispector”, Folha de São Paulo, 25/04/76.
S/F, “Seleção afetiva”, Jornal Bom Dia, SJ Rio Preto, 01/01/10.
S/F, “Sentidos de Clarice ou Clarice e seus Sentidos”, Revista SESC On-Line, 07/08/04.
S/F, “Sepultada Clarice Lispector”, Ultima hora, 12/12/77.
S/F, “Sexto sentido”, Revista Capricho, São Paulo, 01/10/06: 82.
S/F, sem título, O Estado de São Paulo, 30/08/69.
S/F, sem título, O Globo, 11/10/69.
S/F, Sem titulo, Correio da Bahia, Salvador, 26/11/05.
S/F, Sem titulo, Jornal do Commercio Brasil, RJ, 20/08/08.
S/F, “Últimas de João Cabral”, Folha de São Paulo, 17/11/85.
S/F, “Um acontecimento literário”, A Tribuna, 28/06/60.
S/F, “Um aprendizagem ou o Livro dos prazeres”, Jornal do Brasil, 15/11/69.
S/F, “Uma ceremônia simples. E Clarice Lispector foi sepultada”, Jornal da Tarde, 12/12/77.
S/F, “Uma lenda verdadeira”, O Globo, 07/11/87.
S/F, “Uma nova edição deste belo livro de Clarice”, Folha da Tarde, SP, 26/02/81.
S/F, “Uma queixa de Clarice contra a falta de creatividade. Dos outros”, Jornal da Tarde, 10/04/76.
S/F, “Unidas pelo correio”, Diário de São Paulo, 10/12/07.
S/F, “Viva Clarice: dossiê”, Revista Bravo!, ano 1, num. 03, dezembro 1997.
Sereza, Haroldo Ceravolo, “Livro reúne cartas de e para Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo,
23/11/02.
Silveira, Alcântara, “O romance e o leitor popular”, Estado de São Paulo, 16/03/44.
___, “Clarice e o romance”, sense referència, 25/11/61. [Fons IMS]
Silveira, Helena, “Mais uma escritora que surge”, Folha da Noite, São Paulo, 20/08/46.
___, “Sensibilidade de Clarice através de imagens”, Folha de São Paulo, 23/02/78.
Simões, Eduardo, “Museu da Língua expõe originais e cartas de Clarice”, Folha de São Paulo,
20/04/07.
___, “Cartas d’uma alma selvagem”, O Norte, João Pessoa, 23/12/07.
Sólon, Silvia, “Especial: um conto de Clarice Lispector”, Folha de São Paulo, 24/06/77.
Soto, Ernesto, “Os muitos mistérios de Clarice”, Jornal do Brasil, 16/08/98.
Souza, Ricardi de, “Mostra capta vestígios da obra de Clarice Lispector”, O Estado de São Paulo,
18/04/00.
Stefano, Marcos, “A hora da jornalista”, Jornal da ABI, RJ, agosto de 2008: 38-39.
Strozenberg, Armando, “Clarice, um teatro de surpresas”, Jornal do Brasil, 10/12/65.
Studart, Heloneida, “Clarice Lispector: o silêncio do coração selvagem”, Machete, 1340, 14/12/77.
Telles, Lygia Fagundes, “O eterno retorno da bruxa genial da introspecção”, O Estado de São Paulo,
19/09/98.
Vassallo, Marcio, “Os fios da meada de Clarice Lispector”, Jornal do Brasil, 13/11/99.
Velasco, Suzana, “Peça de Clarice Lispector é encenada”, O Globo, RJ, 09/12/05.
___, “Clarice Lispector em cores”, O Globo, Segundo Caderno, 09/09/09.
Veloso, Caetano, “O primeiro contacto com un texto…”, Jornal do Brasil, 24/11/92.
Veloso, Marco, “Marilena Ansaldi revisita Clarice Lispector”, Folha de São Paulo, 31/10/89.
Veras, Eduardo, “Balabanian recria mistérios de Clarice”, Zero Hora, Segundo Caderno, Porto Alegre,
24/09/98: 1.
Viana, Solena Benevides, “Clarice Lispector fala de Nápoles”, A noite, 02/12/45.
Vianna, Luiz Fernando, “Clarice por carta”, O Globo, 09/12/95.
Vieira Passos, Marlon Marcos, “A sinfonia do adeus de Clarice”, A Tarde, Salvador, 30/06/07.
Villela, Célia, “Instigando a mente e o coração”, Folha da Região, Araçatuba, 10/12/06.
Waldman, Berta, “Decifrar Clarice”, Folha de São Paulo, 01/05/95.
Zago, Antonio, “Clarice Lispector, sempre revelação”, Folha de São Paulo, 10/08/80.
Zand, Nicole, “D’autres mondes”, Le monde, 25/05/90.
Zanin Oricchio, Luiz, “José Garcia leva contos da autora para o cinema”, O Estado de São Paulo,
21/02/95.
___, “O universo de Clarice”, O Estado de São Paulo, 01/12/98.
Prensa espanyola
AAVV, Dossier “Descubrir Brasil”, ABC, 2003.
Barco, Pablo de, “La desconocida literatura brasileña”, El País, 04/09/1977.
Casamajó, Gemma, “Lispector en català”, Avui, 23/11/2006.
Doria, Sergi, “Cerca del corazón salvaje: los sonidos del silencio de Clarice Lispector”, ABC,
18/06/2002.
Freixas, Laura, “Escurridiza moda”, La Vanguardia, 21/07/1989.
____, “Qué ternura ni qué ternura”, La Vanguardia, 29/11/2007.
Guelbenzu, José María, “Relato de un sacrificio”, El País, 14/06/2003.
____, “Preludio experimental”, El País, 14/10/2006.
Martínez,Tomás Eloy, “El tercer descubrimiento de América”, El País, 25/05/1998.
Moix, Llàtzer, “Literatura de Brasil, la isla inexplorada”, La Vanguardia, 25/09/1998.
Montejo, Adolfo, “Brasil en la mirada de Francfort”, El Mundo, 01/10/1994.
Novaes, Wagner, “Brasil: la mirada mítica y la mirada exótica”, La Vanguardia, 30/09/1994.
Núñez, Isabel, “Una columnista excepcional”, La Vanguardia, 18/08/2004.
____, “Una escritura que arde”, La Vanguardia, 10/12/2008.
Paz Soldán, Edmundo, “Cerca del corazón salvaje”, El País, 27/08/2005.
Peri Rossi, Cristina, “Ni ricas ni famosas”, El País, 12/11/1985.
Rivas, Manuel, “La felicidad clandestina”, El País, 18/09/2004.
Rodríguez, Emma, “Los consejos de belleza y vida de Clarice Lispector”, El Mundo, 14/04/2008.
S/F, “Cerca del corazón salvaje”, El cultural.es, 22/05/2002.
S/F, “Cuentos reunidos”, El cultural.es, 10/10/2002.
S/F, “La lámpara”, El cultural.es, 09/11/2006.
S/F, “La pasión según G.H”, El cultural.es, 05/07/2000.
S/F, “Muere la escritora Clarice Lispector”, El País, 13/12/1977.
S/F, “Obsesionada con la identidad”, El País, 27/08/2005.
S/F, “Para no olvidar. Crónicas y otros textos”, El cultural.es, 28/06/2007.
Saladrigas, Robert, “Los mundos de Jorge Amado”, La Vanguardia, 23/10/1980.
____, “Esencia de una seca percepción”, La Vanguardia, 21/04/1988.
____, “El testamento de una mujer singular”, La Vanguardia, 21/01/2000.
____, “Un viaje iniciático con Clarice Lispector”, La Vanguardia, 02/10/2002.
Solano, Francisco, “En brazos del silencio”, El País, 17/07/2004.
2.2.3- Material biogràfic
Biografies
Borelli, Olga, Clarice Lispector. Esboço para um possível retrato, Río de Janeiro, Nova Fronteira,
1981.
Gotlib, Nadia Batella, Clarice. Uma vida que se conta, São Paulo, Ática, 1994.
___, Clarice. Fotobiografía, São Paulo, Edusp, 2010.
Manzo, Licia, Era uma vez eu. A não-ficção na obra de Clarice Lispector, Juiz de Fora, Universidade
Federal de Juiz de Fora, 2001.
Montero, Teresa, Eu sou uma pergunta, Rio de Janeiro, Rocco, 1999.
Mozer, Benjamin, Why this world: a biography of Clarice Lispector, Oxford, Oxford University Press,
2009.
Waldman, Berta, A paixão segundo C.L, São Paulo, Escuta, 1993.
Semblances
Arap, Fauzi, “Perto do coração selvagem”, Mare nostrum: sonhos, viagens e outros caminhos, São
Paulo, SENAC, 1998: 65-75.
Carelli, Mario, “A Paixão de Clarice”, Corcel de fogo. Vida e obra de Lúcio Cardoso (1912-1968), Rio
de Janeiro, Editora Guanabara, 1988: 43-53.
Lara Resende, Otto, “Clarice Lispector. O fulgurante legado de uma vertigem”, O príncipe e o sabiá e
outros perfis, Ana Miranda (org.), São Paulo, Companhia das Letras – Instituto Moreira Salles,
1994: 266-268.
Morganti, Vera Regina, “Tardes com Clarice Lispector”, Confissões do amor e da arte, Regina
Zilberman e Maria da Glória Bordini (orgs.), Porto Alegre, Mercado Aberto, 1994: 139-143.
[entrevista a Mafalda Verissimo]
2.2.4- Referències teatrals i cinematogràfiques
Clarice, coração selvagem (1998), Dir. Maria Lucya de Lima. Amb Aracy Balabanian.
Que mistérios tem Clarice? (1998), Dir. Luiz Arthur Nunes. Amb Rita Elmor.
Simplesmente
Eu
–
Clarice
Lispector
(http://www.bethgoulart.com.br/release.htm;
content_id=74&media_id=303)
De
(2009),
Dir.
Beth
Goulart.
http://univesp.tv.br/programas/tv-teatro?
corpo
inteiro.
Entrevistas
(2010),
(http://www.tabocafilmes.com.br/filmes_decorpo.htm)
Dir.
Nicole
2.2.5- Obres literàries sobre Clarice Lispector
Carrero, Natalia, Soy una caja, Barcelona, Caballo de Troya, 2008.
Marinho, Jorge Miguel, Liz no peito. Um livro que pede perdão, São Paulo, Biruta, 2005.
Miranda, Ana, Clarice. O tesouro de minha cidade, Rio de Janeiro, Relume-Dumará, 1996.
Lunardi, Adriana, Vesperas, Rio de Janeiro, Rocco, 2002.
2.2.6- Bibliografia de Clarice Lispector
Lispector, Clarice (1943), Cerca del corazón salvaje, Madrid, Siruela, 2002.
____ (1946), La lámpara, Madrid, Siruela, 2006.
____ (1949), La ciudad sitiada, Madrid, Siruela, 2006.
____ (1961), La manzana en la oscuridad, Madrid, Siruela, 2003.
____ (1964), La pasión según G.H, Barcelona, Muchnik, 2000.
____ (1969), Aprendizaje o el libro de los placeres, Madrid, Siruela, 2005.
____ (1969), A mulher que matou os peixes, Río de Janeiro, Rocco, 1999.
____ (1973), Agua viva, Madrid, Siruela, 2003.
____ (1973), A vida íntima de Laura, Río de Janeiro, Rocco, 1999.
____ (1975), De corpo inteiro, Río de Janeiro, Rocco, 2001.
____ (1977), La hora de la estrella, Madrid, Siruela, 2000.
____ (1978), Para no olvidar. Crónicas y otros textos, Madrid, Siruela, 2007.
____ (1978), Un soplo de vida, Madrid, Siruela, 1999.
____, A descoberta do mundo, Río de Janeiro, Nova Fronteira, 1984.
____, A descoberta do mundo, Río de Janeiro, Rocco, 2001.
____, Correspondencias, ed. Teresa Montero, Río de Janeiro, Rocco, 2002.
____, Cuentos reunidos, Barcelona, Alfaguara, 2002.
____, Revelación de un mundo, ed. Amalia Sato, Buenos Aires, Adriana Hidalgo, 2004.
____, Correio femenino, ed. Aparecida Maria Nunes, Río de Janeiro, Rocco, 2006.
____, Entrevistas, Río de Janiero, Rocco, 2007.
Algranti.
3. RESULTATS DE LA INVESTIGACIÓ (PUBLICACIONS I CONGRESSOS)
S’exclouen d’aquest apartat les publicacions acadèmiques i les comunicacions presentades a
congressos que no estan estrictament relacionades amb el projecte d’investigació.
Publicacions
Pérez Fontdevila, Aina, “Cuando dar cuerpo no es incorporar: Clarice Lispector y las resistencias a la
autoría literaria”, Helena Usandizaga et al (eds.), Leer Latinoamérica, Bellaterra, PPU. (en premsa)
Pérez Fontdevila, Aina, “Dinàmiques d’autoritat: dones i producció literària (de Woolf a Cixous)”,
Actas del I Congrés Internacional sobre Gènere, Desenvolupament i Textualitat. Textos fonamentals
per al desenvolupament de les dones, Vic, Eumo Editorial, 2011. (en premsa)
Pérez Fontdevila, Aina, “Rostres en fuga: usos del retrat en la construcció autorial i biogràfica de
Clarice Lispector”, A flor de text. Representacions de la corporeïtat als llenguatges artístics,
Barcelona, Edicions UOC, 2011. (en premsa)
Pérez Fontdevila, Aina, “Velar al autor. Una reflexión entorno a la autoría literaria y el retrato
fotográfico”, FronteiraZ. Revista Digital do Programa de Estudos Pós-Graduados em Literatura e
Crítica Literária, PUC-São Paulo, 7, 2012. (en premsa)
Calafell, Mireia i Aina Pérez Fontdevila (eds.), El cuerpo en mente. Versiones del ser desde el
pensamiento contemporáneo, Barcelona, Edicions UOC, 2011. (en premsa)
Acedo, Noemí i Aina Pérez Fontdevila (eds.), A flor de text. Representacions de la corporeïtat als
llenguatges artístics, Barcelona, Edicions UOC, 2011. (en premsa)
Pérez Fontdevila, Aina, “Too «close readings»: devociones que son degluciones (y algunos apuntes
otobiográficos)”, Diego Falconí i Noemí Acedo (eds.), El cuerpo del significante, Barcelona, Edicions
UOC, 2011. (en premsa)
Pérez Fontdevila, Aina, “(En verdad, Clarice Lispector)”, Fernanda Coutinho i Vera Moraes (org.),
CLARICES: uma homenagem (90 anos de nascimento, 50 anos de Laços de família), Fortaleza,
Edições UFC, 2010: 10-22. (en premsa)
Pérez Fontdevila, Aina, “La fauna de Clarice Lispector: animal, palabra, cuerpo”, a El bestiario en la
Literatura Latinoamericana, Poitiers, Centre de Recherches Latino-Américaines / Archivos. (en
premsa)
Pérez Fontdevila, Aina, “Clarice Lispector: «una extranjera en la tierra»”, Mª José Chivite, Mª Beatriz
Hernández i Mª Eugenia Monzón (eds.), Frontera y género, Madrid, Plaza y Valdés, 2011: 65-74.
Pérez Fontdevila, Aina, “Cuerpos literarios, perfiles de género. Representaciones del cuerpo femenino
en Cerca del corazón salvaje y Lazos de familia, de Clarice Lispector”, Josep Martí i Yolanda Aixelà
(coord.), El cuerpo: objeto y sujeto de las ciencias humanas y sociales, Barcelona, CSIC, 2010.
[publicació digital s/p]
Pérez Fontdevila, Aina, “Una imagen unívoca para una obra plural: la recepción de Clarice Lispector
en la prensa española”, Diálogos ibéricos e iberoamericanos. Actas del VI Congreso Internacional de
ALEPH – Asociación de Jóvenes Investigadores de la Literatura Hispánica, Lisboa, ALEPH – Centro
de Estudos Comparatistas da Facultade de Letras da Universidade de Lisboa: 749-762.
Sanmartin, Nadia i Aina Pérez, “Literatura y divulgación: una propuesta expositiva alrededor de la
figura autorial de Clarice Lispector”, Juana Herrera Cubas, Manuel Abril Villalba i Carmen A.
Perdomo López, Estudios sobre didácticas de las lenguas y sus literaturas. Diversidad cultural,
plurilingüismo y estrategias de aprendizaje, La Laguna, Servicio de Publicaciones de la Universidad de
la Laguna, 2010: 225-234.
Pérez Fontdevila, Aina, “¿Sujeto femenino autobiográfico? Identidad, diferencia sexual y escritura en
A descoberta do mundo, de Clarice Lispector”, Beatriz Ferrús i Núria Calafell (eds.), Escribir con el
cuerpo, Barcelona, EDIUOC, 2008: 201-208.
Comunicacions presentades a congressos
“Firma sobre huella: autoría literaria, cuerpo, género y animalidad”, II Congreso Internacional de
Bioética. “Ética de la diversidad: género y cultura”, Universitat de Barcelona, 24-26 octubre 2011.
Coordinació del panell “Espacios de la identidad”, XXI Congreso Anual de la Asociación Internacional
de Literatura y Cultura Femenina Hispánica, Universitat de Barcelona, 19-21 octubre 2011.
“D’impropis i improperis: breu recorregut pels llocs comuns de l’autoria literària femenina”, I Congrés
Internacional sobre Gènere, Desenvolupament i Textualitat. Textos fonamentals per al
desenvolupament de les dones, Universitat de Vic, 15-17 juny 2011.
“Cuando dar cuerpo no es incorporar: Clarice Lispector y las resistencias a la autoría literaria”, taula
rodona “(Po)éticas de resistencia: ponerle cuerpo al género”, Coloquio Internacional Leer
Latinoamérica hoy, Universitat Autònoma de Barcelona, 11-13 maig 2011. [invitació]
“Too «close readings»: devociones que son degluciones (y algunos apuntes otobiográficos)”, II
Congrés Internacional Textos del Cos. Generar cossos: Produccions discursives sexuades, Universitat
Autònoma de Barcelona, 30 novembre-3 desembre de 2010.
“Sospechosas habituales: cuerpo lésbico, autoría femenina y construcción biográfica”, taula “El cos
lesbià, escriptures de dissidència”, Jornades Noves subjectivitats/sexualitats literàries, Universitat de
Barcelona, 4-5 novembre 2010.
“Fer-se present, dir-se absent: fotografia i escriptura autobiogràfica”, VI Simposi Internacional de
Literatura Autobiogràfica: memòries, autobiografies i autoficcions, Universitat d’Alacant, 2-4
novembre 2010.
“Ausentarse del autógrafo: autoría literaria, autorrepresentación y desfiguración en las crónicas
lispectorianas”, Seminário Internacional Fazendo Gênero 9, Universidade Federal de Santa Catarina,
23-26 d’agost 2010.
“Literatura y fotografía: entorno al retrato, la identidad y la autoría literaria”, Workshop Lecturas
Compartidas, Universitat Autònoma de Barcelona, 22 de març de 2010.
“La autoría en imágenes”, I Congreso Internacional de Literatura Comparada: La Literatura Comparada
en tiempo de crisis, Universitat de València, 24-26 de novembre de 2009.
“Clarice Lispector: «una extranjera en la tierra»”, I Congreso Internacional Género y Frontera,
Universidad de La Laguna, 11-13 novembre 2009.
“Desde la otra orilla: lecturas españolas de Clarice Lispector”, II Congreso Internacional Cuestiones
Críticas, Facultad de Humanidades y Artes de Rosario (Argentina), 28-30 octubre 2009.
“La fauna de Clarice Lispector: animal, palabra, cuerpo”, Coloquio Internacional “El bestiario en la
Literatura Latinoamericana”, Centre de Recherches Latino-Américaines / Archivos – Université de
Poitiers, 14-16 d’octubre de 2009.
“Retrato, modelo del rostro: Clarice Lispector ante la cámara”, 53º Congreso Internacional de
Americanistas “Los pueblos americanos: cambios y continuidades. La construcción de lo propio en un
mundo globalizado”, Universidad Iberoamericana, Ciudad de México, 19-24 de juliol de 2009.
“Lecturas peninsulares de Clarice Lispector: una aproximación comparativa a su recepción periodística
en Brasil y en España”, Taula La recepción de la literatura latinoamericana (Grup Cos i Textualitat),
VI Congreso Internacional de ALEPH “Diálogos Ibéricos e Iberoamericanos”, Facultade de Letras da
Universidade de Lisboa, 27-30 d’abril de 2009.
“Cuerpos literarios, perfiles de género. Representaciones del cuerpo femenino en Clarice Lispector”, I
Congreso Internacional “El cuerpo: objeto y sujeto de las ciencias humanas y sociales”, CSICInstitució Milà i Fontanals, Barcelona, 27-30 de enero de 2009.
“La cámara lúcida, de Roland Barthes. Sobre la fotografía, de Susan Sontag”, Workshop Lecturas
Compartidas, Universitat Autònoma de Barcelona, 23 de enero de 2009.
“Literatura y divulgación: una propuesta expositiva alrededor de la figura autorial de Clarice
Lispector”, X Congreso Internacional de la Sociedad Española de Didáctica de la Lengua y la
Literatura “Diversidad cultural, plurilingüismo y estrategias de aprendizaje”, Tenerife, 3-5 de desembre
de 2008.
“Exponer Clarice Lispector. Se eu fosse eu. Figuraciones de una autora”, I Congresso de Estudiosos
do Brasil na Europa, Salamanca, 19-21 de novembre de 2008.
Coordinació de la sessió “Cossos (des)ordenats”, Corpografies. Diàlegs interdisciplinaris al voltant del
cos, Barcelona, 4-7 de novembre de 2008.
“En verdad, Clarice Lispector”, Jornadas de Literatura Comparada: Estudios Literarios y Culturales,
Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 16 de novembre de 2007.
“(Des)identificación y estilización del cuerpo en algunos textos de Clarice Lispector”, III Congreso
Internacional de Ciencias, Artes y Humanidades “El Cuerpo Descrifrado”, Ciudad de México, 23-25
d’octubre de 2007.
“¿Sujeto femenino autobiográfico? Identidad, diferencia sexual y escritura en A descoberta do mundo,
de Clarice Lispector”, I Congreso Internacional Los Textos del Cuerpo “Cuerpos que cuentan:
prácticas, discursos, miradas”, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 26-30 març de 2007.
4. ALTRES ACTIVITATS REALITZADES DURANT EL PERÍODE PREDOCTORAL
Beques obtingudes i estades de recerca
Beca BE (2010 BE1 00043) per a una estada de recerca predoctoral a “Institut de Recherches Intersites
Etudes Culturelles” (IRIEC-Toulouse), de la Université Toulouse II – Le Mirail, sota la direcció de la
Dra. Michèlle Soriano, 14 setmanes. (2011)
Beca BE (2009 BE1 00043) per a una estada de recerca predoctoral al Grup “Arte, Realidade e
Sociedade”, de la Universidade Federal de Rio de Janeiro, sota la direcció de la Dra. Celina Moreira de
Mello i la Dra. Luiza Lobo, 10 setmanes. (2010)
Participació en projectes d’investigació
Integrant del projecte “Corpografías de la identidad. Estudio cultural del cuerpo como lugar de
representación genérico-sexual y étnica del sujeto” (FFI2009-09026), MICINN. (2009/13)
Membre del grup de recerca consolidat “Cos i Textualitat” (2009 SGR 651), reconegut i subvencionat
per la Generalitat de Catalunya. (2009/13)
Integrant del projecte “Géneros y sexualidades: retóricas y políticas” (C/024429/09 i D/031331/10),
projecte interinstitucional amb participació de UAB, UB, UAM (México) i UNC (Córdoba, Argentina),
finançat per AECID. (2010/14)
Membre del projecte PCI-Iberoamérica “Lecturas interdiciplinares alrededor del cuerpo: un diálogo
entre México y España” (C/016731/08), projecte interinstitucional integrat per Cos i Textualitat (UAB)
i El Cuerpo Descifrado (Universidad Autónoma Metropolitana) i finançat per MAE-AECID. (2009)
Membre del grup de recerca emergent “Cos i Textualitat” (2005SGR-1013), reconegut i subvencionat
per la Generalitat de Catalunya. (2008/09)
Integrant del projecte "Los Textos del Cuerpo. Análisis cultural del cuerpo como construcción genérico
sexual del sujeto” (HUM2005-4159/FILO), del MEC. (2008/09)
Gestió d’activitats i publicacions
Coordinadora, juntament amb Noemí Acedo i Meri Torras, del curs “De l’atribut a l’acció: els relats
del cos”, Universitat d’Estiu de l’Autònoma, 4-8 juliol 2011.
Coordinadora, juntament amb la Dra. Meri Torras, del grup de treball “Escrituras do corpo na
Iberoamérica”, XVI Seminário Acadêmico APEC Horizontes de Brasil: Cenários, Intercâmbios e
Diversidade, Associação dos Pesquisadores e Estudantes Brasileiros na Catalunha, Barcelona, 11-14
maig 2011.
Membre del comitè organitzador del seminari “Corpografies III: sexualitats possibles, desitjos
diferents”, Centre Cívic Pati Llimona, Barcelona, 11-14 abril 2011.
Membre del comitè organitzador del II Congrés Internacional Textos del Cos. Generar cossos:
Produccions discursives sexuades, Universitat Autònoma de Barcelona, 30 novembre-3 desembre de
2010.
Coordinadora, juntament amb la Dra. Meri Torras, del curs “Escriptures, cossos i gènere a
Llatinoamèrica”, Universitat d’Estiu de l’Autònoma, 5-9 juliol 2010 (20 hores).
Membre del comitè organitzador del seminari “Corpografies II: gènere, alteritat i diferència”,
coorganitzat pel Centre de Producció d’Arts Visuals Hangar i per Cos i Textualitat, Barcelona, 12-15
abril 2010.
Membre del comitè editorial de la col·lecció d’assajos breus Los Textos del Cuerpo, Editorial UOC.
(2009-10)
Membre del comitè organitzador del seminari “Corpografies. Diàlegs interdisciplinaris al voltant del
cos”, coorganitzat per Hangar i Cos i Textualitat, Barcelona, 4-7 novembre 2008.
Docència i formació docent
Sessió “Nocions fonamentals de les teories contemporànies del cos. Teixit conceptual”, curs “De
l’atribut a l’acció: els relats del cos”, Universitat d’Estiu de l’Autònoma, 4 juliol 2011, 2h.
“Introducció a la Literatura Comparada”, Optativa de Llicenciatura, Facultat de Filosofia i Lletres,
Universitat Autònoma de Barcelona, 1’5 ECTS (15 hores). Curs 2010/11
Sessió “Al límit de la representació: cos, fotografia i auto(bio)grafia”, al II Curs d’Estiu de Literatura
Contemporània 2010 “Poètiques del cos. Materialitzacions del cos als llenguatges artístics”, Universitat
de les Illes Balears – Casa Museu Llorenç Villalonga, 19 de juliol de 2010. [invitació]
Sessió “L’autoria femenina: Clarice Lispector, cos i estrangeritat”, a “Escriptures, cossos i gèneres a
Llatinoamèrica”, Universitat d’Estiu de l’Autònoma, 7 de juliol de 2010, 2h.
“Introducció a la Literatura Comparada”, Optativa de Facultat, Facultat de Filosofia i Lletres,
Universitat Autònoma de Barcelona, 4’5 ECTS (45 hores). Curs 2009/10
“Introducción a los Estudios Literarios”, Optativa de quart curs, Facultat de Traducció i Interpretació,
Universitat Autònoma de Barcelona, 4’5 ECTS (45 hores). Curs 2008/09
Participació al Programa de Formació Docent en Educació Superior (FDES), Unitat d’Innovació
Docent en Educació Superior (IDES), Universitat Autònoma de Barcelona, 7 ECTS, 70h. (2010)