Dimecres 7 d`Octubre de 2009 · Número 6

Dimecres 7 d’Octubre de 2009 · Número 6
Pàg. 05
KINATAY
Pàg. 07
TETSUO:
THE BULLET MAN
Pàg. 08
SON & MOON
Pàg. 11
BLACK DYNAMITE
www.sitgesfilmfestival.com
INFO TICKET
ENTRADES (IVA inclòs)
VENDA ANTICIPADA
8€ Pel·lícules de la Secció Oficial Fantàstic
a Competició / Secció Oficial Fantàstic
Panorama / Secció Oficial Noves Visions
Secció Orient Express-Casa Àsia / Secció
Anima’t / Secció Seven Chances / Sessions
Especials / Sessions 3D
4€ Classes magistrals
6€ Retrospectives i Homenatges
7€ Sessions de curts d’animació a
competició
10€ Maratons de 2 i 3 pel·lícules
12€ Gales d’Inauguració i Cloenda
Maratons dia 12 d’octubre
On-line: www.telentrada.com (cost de
distribució: 0,90€)
Telèfon: 902 101 212 (cost de distribució:
1,5€)
I a oficines de Caixa Catalunya. (cost de
distribució: 2€)
ENTRADES ESPECIALS (IVA inclòs)
Abonament Matinée: 99€
Novetat! Vàlid per accedir a les sessions de
l’Auditori, durant tot el Festival, en la franja de
les 10h-12h-15h* (caps de setmana inclòs). El
pots comprar fins al 30 de setembre només a
través de Tel·Entrada!
Butaca VIP: 280€ ESGOTADA!
Novetat! La manera més còmoda de no
perdre’t cap pel·lícula i sempre des de la
teva butaca preferent! Tindràs la teva pròpia
acreditació i podràs gaudir de totes les
sessions de l’Auditori durant tots els dies del
Festival, incloses la Inauguració, la Cloenda
i la Marató de l’últim dia. La pots comprar
fins al 30 de setembre només a través de
Tel·Entrada!
Localitat Numerada (LN)
Algunes sessions de l’Auditori disposen d’un
nombre limitat de butaques numerades. Amb
aquesta entrada, per 2€ més, t’estalviaràs
de fer cua a les sessions més esperades
de l’Auditori (consulta la programació de les
sessions LN).
DESCOMPTES FANTÀSTICS**
Descompte 20: a partir de la compra de 20
entrades per a pel·lícules diferents s’aplicarà
un descompte del 20%.
Descompte 10: a partir de la compra de 10
entrades per a pel·lícules diferents s’aplicarà
un descompte del 10%.
INFO TRANSPORTS
A – DES DE BARCELONA
TREN*
BCN (Sants) – Sitges: Primer tren 05:40
Últim tren 00:06
Sitges – BCN (Sants): Primer tren 04:49
Últim tren 22:26
Per a més informació consulteu www.renfe.es
AUTOBÚS DIÜRN I NOCTURN*
Sortides des de Zona Oasis. Consulteu horaris
i preus a la companyia Monbús (0034) 93
893 70 60 / www.monbus.cat
COTXE
Podeu circular per l’autopista C-32 en direcció
Sitges i agafar la sortida 31 (Sitges Nord),
la sortida 30 (Sitges Centre) o bé la sortida
29 (Sant Pere de Ribes). Aquesta via ràpida
travessa els túnels del Garraf i comporta un
peatge.
També podeu sortir de l’autopista C-32 per
la sortida Castelldefels Platja i circular per la
C-31 o carretera de les Costes en sentit Sitges
fins a entrar a la vila pel barri d’Aiguadolç.
Aquesta possibilitat també dóna accés a Les
Botigues de Sitges i al poble de Garraf i no
comporta cap peatge.
A – DES DE VILANOVA I LA GELTRÚ
TREN*
Sitges - Vilanova: Primer tren 06:16 / Últim
tren 00:44
Vilanova – Sitges: Primer tren 04:42 / Últim
tren 22:19
Per a més informació consulteu www.renfe.es
AUTOBÚS*
Sortides des de l’estació de tren. Consulteu
horaris i preus a la companyia Autocars Plana
(0034) 977 354 445/ www.autocarsplana.com
COTXE
Podeu circular per l’autopista C-32 i agafar la
sortida 29 (Sant Pere de Ribes) o bé la sortida
30 (Sitges Centre).
BUS INTERURBÀ DE SITGES*
Vallpineda, Terramar i Llevantina. Consulteu
horaris i preus a la companyia Sarfa (0034)
902 302 025 / www.sarfa.com.
* El Festival no és resposanble dels possibles
canvis d’horaris d’aquest servei
CARNETS AMB DESCOMPTE **
20% de descompte en la compra d’entrades
pels clients de Caixa Catalunya (només
aplicable a la venda anticipada) i titulars de
Carnet Biblioteques, Carnet Jove, Targeta
Cinesa Card, Club Casa Àsia, Club Fnac Oci
i Cultura, Socis Univers de la UPC, Targeta
Amiga Desigual, Majors de 65 anys, Club
TR3SC, Club UOC.
Els descomptes no són acumulables. El titular
haurà de presentar a la taquilla el carnet de
soci i el DNI.
* excepte sessions 3D i Maratons del dia 12
** no aplicables a Inauguració, Cloenda,
Maratons del dia 12, sessions 3D, Abonament
Matinée, Butaca VIP i Localitat numerada.
Les entrades adquirides a través de
Tel·Entrada per a les projeccions de l’Auditori
s’hauran de recollir a la taquilla de l’Hotel
Meliá ubicada a la Sala Tramuntana. Les
entrades adquirides a través de Tel·Entrada
per a les projeccions del Prado i el Retiro
s’hauran de retirar a la taquilla de l’edifici
Miramar.
L’Abonament Matinée només es podrà recollir
a les oficines de Caixa Catalunya. Les entrades
per a les sessions de cada dia s’hauran de
demanar a les taquilles del Melià presentanthi l’Abonament recollit a les oficines.
L’acreditació de Butaca VIP només es podrà
recollir a les oficines de Caixa Catalunya i
s’haurà bescanviar per una acreditació vàlida
per a totes les sessions de l’Auditori a les
taquilles del Melià.
VENDA A TAQUILLES DURANT ELS DIES DE
FESTIVAL
Es podran adquirir entrades per a tots els
cinemes i sessions a:
Taquilla Hotel Melià (Sala Tramuntana)
C/ de Ramon Dalmau, s/n
De l’1 al 12 d’octubre
La taquilla obrirà una hora abans de l’inici de
la primera sessió de pagament de l’Auditori i
tancarà a l’inici de l’última sessió.
Taquilla edifici Miramar
C/ Davallada, 12
De l’1 al 12 d’octubre
La taquilla obrirà una hora abans de l’inici de
la primera sessió de pagament del Prado i del
Retiro i tancarà a l’inici de l’última sessió.
S’accepta pagament amb Visa. Es donarà
prioritat a la venda d’entrades per a les
sessions immediates. Queda prohibit l’accés
a la sala un cop començada la sessió. No
s’admetran canvis ni devolucions excepte en
casos de canvi de programació o suspensió
de passi per part del Festival. Si és així, la
devolució de l’import o el bescanvi per una
altra entrada s’haurà d’efectuar a les mateixes
taquilles on ha estat realitzada la compra.
En el cas d’haver efectuat la compra per
Tel·Entrada la devolució de l’import s’haurà
de tramitar a qualsevol oficina de Caixa
Catalunya. Aquestes devolucions s’efectuaran
en els 10 dies posteriors a l’anul·lació de la
projecció.
3
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
AVUI US RECOMANEM...
PARANORMAL ACTIVITY
Oren Peli
KINATAY
Brillante Mendoza
HEARTLESS
Philip Ridley
Història en clau de cinéma verité
d’una parella que descobreix que
a casa seva hi passa alguna cosa.
Presentem el nou The Blair Witch
Project i el gran esdeveniment paranormal dels últims anys.
S.O. FANTÀSTIC PANORAMA
AUDITORI 10:30
Un aspirant a policia es veu involucrat en el segrest d’una prostituta.
Premi a la millor direcció de Canes,
Kinatay s’aferra com cap altre
i a temps real a les regles
del gènere.
S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ
AUDITORI 15:00
Un fotògraf londinenc amb unes
marques terribles a la pell començarà a tenir paranoies. Un film
suggerent i de bella factura que
presenta sense vacil·lar seqüències
molt terrorífiques.
S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ
AUDITORI 17:15
TETSUO: THE BULLET MAN
Shinya Tsukamoto
VALHALLA RISING
Nicolas Winding
SPLICE
Vincenzo Natali
Actualització de Tetsuo, aquella
obra mestra inconscient del
ciberpunk. Disposat a estendre la
seva eròtica fusió de carn, metall
i ciment, Tsukamoto presenta
l’arma definitiva.
SESSIONS ESPECIALS
AUDITORI 12:45/00:00
Un home de força sobrehumana,
mut i amb un sol ull, és capturat
per un clan de guerrers. Quan
s’escapi, s’unirà a un grup de
víkings cristians que es dirigeixen a
Terra Santa.
S.O. FANTÀSTIC PANORAMA
EL RETIRO 20:45
Una parella de científics aconsegueix una nova raça híbrida que
desenvoluparà trets depredadors,
també pel que fa al sexe. Atípica
monster movie on la criatura és
perversament atractiva.
S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ
EL RETIRO 20:45
BLACK DYNAMITE
Scott Sanders
THE HOUSE OF THE DEVIL
Ti West
SHADOW
Federico Zampaglione
The Man mata al germà d’un
antic agent de la CIA. Exquisit
homenatge al blaxploitation que
ens tornarà de dret als anys
setanta en un film hilarant de
rialles sorolloses.
MIDNIGHT X-TREME
EL RETIRO 00:45
Una noia, una casa i una
parella misteriosa són els
elements que necessita Ti West
per reivindicar un cinema de
terror sense efectismes, cuinat
a foc lent i amb classe.
S.O. NOVES VISIONS
PRADO 11:00
El film ens endinsa en un malson
per moments insuportable (estem
davant d’un dels films més extrems
de Sitges’09) sense caure en les
rutines del ja gastat subgènere del
torture porn.
S.O. FANTÀSTIC PANORAMA
PRADO 15:30
Aitana Sánchez Gijón (The Frost) a la gala de l’Acadèmia
Sebastià D’Arbó premiat per l’Acadèmia del Cinema Català
Cayetana Guillén Cuervo i el premiat Antonio Isasi-Isasmendi
4
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
SPLICE
SALA TRAMUNTANA:
CLASSES MAGISTRALS
I TROBADAS
ENTREVISTA CON VINCENZO NATALI
Dimecres 7. 11:00
¿Cómo concibió y diseñó la criatura
de Splice?
Trabajé con un equipo. Fue un proceso
que nos llevó muchos años, concebí
Splice hace diez años y he ido desarrollándolo lentamente a lo largo de
esta década y durante este tiempo no
sólo ha avanzado la tecnología en el
cine, sino también la tecnología real,
biológica, así que esta criatura, tal y
como existe en la película, sólo puede
existir hoy en día por su configuración
particular. Siempre tuve en mi mente que fuera una combinación entre
efectos digitales y actores de carne y
hueso, creía que era muy importante
tener una persona real. Incluso si hubiera podido permitírmelo económicamente, no habría hecho una criatura
totalmente digital. Así que este híbrido
es realmente un híbrido de diferentes
técnicas y es también el resultado de
mi diseño y el de otros: es una amalgama de muchas cosas distintas.
zón, siempre estuve fascinado por las
películas de género y especialmente
por el cine fantástico y de ciencia ficción. Creo que es genético. Quizás uno
de los motivos es que tengo una vida
muy aburrida, soy una persona muy
poco excepcional. Cada una de mis
películas puede ser vista como algo
autobiográfico.
¿Cree que una película es como un
hijo?
Sí. Hacer esta película es muy similar
a la experiencia que tienen los personajes. Ha sido un parto difícil, pero en
última instancia estoy muy contento
con el resultado. Estoy muy contento.
El personaje que interpreta Sarah
Polley es el más complejo.
Sí, pero es también la protagonista de
la película. Creo que hay una dualidad
en sus acciones. Por un lado está muy
marcado su carácter como científica,
intenta empujar los límites, que tiene
un deseo puro. Pero por otro lado, es
una persona muy insegura, que ha
sido dañada en su niñez y que tiene
una serie de cuestiones que no ha
resuelto; en cierta manera, es la peor
persona para convertirse en madre.
Estoy enamorado de ella, con su complejidad. En este sentido, Sarah Polley
Sus anteriores películas también
eran de género, ¿qué le atrae del
género?
Voy a dar una clase magistral sobre el
fantástico y me estuve preguntando
esto. No tengo la respuesta, creo que
nací así. Desde que tengo uso de ra-
Aunque en la película hay una criatura creada mediante efectos digitales, toda pasa en pocos espacios,
como en un filme de bajo presupuesto.
Cuando empecé a preparar la película
ya sabía que tendría muy poco dinero
para hacerla. En todas mis películas he
tenido que medir mis recursos. Splice
trata sobre una relación, así que creí
que era mucho más efectivo si la hacía con pocos actores y localizaciones.
Sabía que era una película difícil y que
tenía que ser algo íntimo.
Classe Magistral Vincenzo Natali: El
Fantàstic segons Vincenzo Natali.
Dijous 8. 11:00
Taula Rodona: Torna l’Espai Sideral,
amb Manel Huerga, Iván Engler i Duncan
Jones.
Divendres 9. 13:00
hizo un gran trabajo. Cuando leyó el
guión dijo que era uno de los papeles
que le habían ofrecido que más le apetecía hacer y yo creo que es porque Sarah tiene también un lado oscuro.
Es curioso como mezcla música
original con algunas canciones integradas en la narración.
Tengo un gran compositor para la película, que no es muy conocido, pero
que lo será, Cyrille Aufort. La música,
como todo en esta película, es un híbrido. Quería que la música permaneciera en el fondo y Cyrille logró fundir
varias cosas y crear una música ambiente, experimental. Creo que puedes
encontrar distintos tipos de música,
incluso algún tema un poco raro. De
hecho, en general, todo en la película
es un acto de equilibrio: creo que esa
es la idea del filme pero también de la
criatura, que si sumas uno más uno el
resultado es tres.
¿Qué películas fantásticas le gustan?
Me gusta mucho Alien, una película
muy presente en Splice y a la que jus-
tamente se le está rindiendo homenaje aquí en Sitges. Creo que Mr. Nobody
es una obra maestra. También me ha
encantado District 9, Arrástrame al infierno y me gusta mucho también Star
Trek: creo que este es un gran año
para el cine de género.
Classe Magistral Clive Barker: El que porta
Este año tenemos otras películas
sobre las dificultades de asumir la
maternidad, ¿por qué eligió este
tema?
El tema me eligió a mi. Yo no soy padre, pero creo que sí que se trata de
cómo crear algo y después tener que
hacerse responsable de ello. Quizás
no debería decir esto, pero siempre
debemos responsabilizarnos de aquello que creamos. Además, nuestras
criaturas luego tienen vida propia e incluso podemos aprender de ellas. En
este sentido, la película me ha enseñado mucho. También creo que estamos en un momento muy especial, no
sabemos en qué condiciones estará el
mundo. Nosotros hemos creado este
mundo y ahora tenemos que responsabilizarnos: nosotros hemos creado
este monstruo.
l’infern.
Dissabte 10. 10:00
Trobada amb els germans Pastor,
directors de “Carriers” (Infectados).
Dissabte 10. 12:30
Trobada amb l’actor Paul Naschy:
Memòries de Naschy.
EL DIARI DEL FESTIVAL
Coordinació:
Ricardo Reparaz, Violeta Kovacsics
Redacció:
Manu Yánez, Ingrid Guardiola,
Júlia de Balle, Jordi Martínez Gomis
Correcció:
Mercè López
Maquetació:
Juan Carlos Gómez, Stalyn Salazar,
Javier Martínez (Estudio Fénix)
Fotògrafs:
Jesús Paris, Miguel Ángel Chazo
Il·lustració:
Guillem Dols
5
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
S. O. Fantàstic Competició
Auditori 15:00
Kinatay
VIATGE AL FONS DE LA NIT DE MANILA
Comença Kinatay, Premi al Millor
Director al darrer Festival de Canes, i tot sembla al seu lloc. Una
altra pel·lícula de Brillante Mendoza, un dels cineastes filipins que
més s’està fent notar en els festivals internacionals. Ens endinsem, a plena llum del dia, en els
carrers atrafegats de Manila, tot
seguint una parella de joves enamorats que es disposen a casarse. Unes persones qualsevols en
un dia especial. Quasi podríem
parlar de realisme costumista.
Mendoza ja ens ha passejat abans
pel brogit humà de Manila. A Foster Child (2007) la càmera arriba
fins a l’últim racó d’un barri on
una dona es dedica a acollir criatures a l’espera que trobin alguna família que els adopti, en una
pel·lícula que coqueteja amb cert
cinema social. A Serbis (2008) el
director prefereix convertir una
vetusta sala de cinema porno portada per una família en un microcosmos particular on s’esvaeixen
les fronteres entre vida familiar,
vida privada, negoci i vida pública,
i on la sexualitat emergeix sense
complexos. Però aviat ens adonem que Kinatay té més a veure
amb Tirador (2007), un film menys
conegut de Mendoza que retrata
els baixos fons d’un dels suburbis més miserables de Manila. A
Kinatay, la lluminosa arrencada és només el punt de partida d’un
viatge cap al fons de la nit, cap a
la cara més fosca i terrorífica de
la capital filipina. Tan bon punt el
protagonista, un jove estudiant de
policia sense mala fe, deixa enrere la seva família, s’apunta amb
un amic a fer una feina per a uns
mafiosos. Un sobresou sempre va
bé. Però el xicot no s’espera que
l’encàrrec consisteixi a segrestar
una prostituta a la qual cal fer
pagar un deute. A partir d’aquí
Kinatay pateix un canvi de gènere i de sobte esdevé un inesperat
film de terror. Mendoza en té prou
amb molt pocs elements per abocar-nos a un estat total d’angoixa:
el protagonista passerell amb el
qual s’identifica l’espectador, una
furgoneta sempre en marxa que
no sabem cap a on ens porta,
una foscor que ens transmet la
inquietud de no veure quasi què
està passant, una víctima totalment indefensa, una narració en
temps real i, sobretot, la marca
de la casa al cinema de Mendoza,
una banda sonora espaordidora i
hostil, on es barregen tota mena
de sorolls del carrer amb efectes
electrònics. Kinatay (que vol dir
alguna cosa així com massacre
en tagal) transita del cinema realista al thriller amb textura sonora i visual d’exploit, per acabar
esdevenint una aproximació al
torture porn amb missatge social.
A les pel·lícules de Mendoza la càmera se sol mantenir en continu
moviment. A Kinatay, el flux de
moviment el donen els cotxes en
marxa: del principi al final, el protagonista sembla no haver sortit
a penes de dins d’alguna mena
d’automòbil. Aquesta continuïtat
quasi circular integra el que podria haver estat una nit de malson
aïllada dins del flux perpetu de la
quotidianitat urbana. El sol torna
a sortir a Manila. Eulàlia Iglesias
6
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
ANIMA’T
El Retiro 12:00/16:30
Curts Anima’t a competició (Primera Sessió)
THE NECKTIE (LA NOEUD CRAVATE)
Jean-François Lévesque. Canadà, 2009
LE PETIT DRAGON
Bruno Collet. França, 2009
LES VENTRES (THE BELLIES)
Phillippe Gramaticopoulos. França, 2009
COACH
Nikita Raknikov, Artem Sukharev. Ucraïna,
2009
ALMA
Rodrigo Blaas. EUA/Espanya, 2009
PACIENCIA DE LA MEMORIA
Vuk Jevremovic. Espanya/Alemanya, 2009
FACTEUR MINEUR
Marc Czerwiec, Geoffrey Skrajewski, Arnaud
Joli, François Ruiz. França, 2009
MALFUCTION
Ayce Kartal. Turquia, 2009
ALLONS-Y! ALLONZO!
Camille Moulin-Dupré. França, 2009
THE LADY AND THE REAPER
Javier Recio Gracia. Espanya, 2009
MAGUS MAXIMUS
Emanuel Strixner. Alemanya, 2009
SEBASTIAN’S VOODOO
Joaquim Baldwin. Estats Units, 2008
7
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
SESSIONS ESPECIALS
Auditori 12:45/00:05
Tetsuo: The Bullet Man
EL RESURGIR DE LA BESTIA CYBERPUNK
Hace veinte años, Tetsuo, el hombre/monstruo de hierro, nacía de la
mente del director japonés Shinya
Tsukamoto para erigirse en el gran
icono de la cultura cyberpunk. Tomaba forma una escabrosa poética
de la carne fusionada con el metal,
del caos del Japón industrial sumido en la psicosis apocalíptica. El
engendro metálico llegó al mundo
para reclamar una revolución (estética e ideológica) y lo consiguió
en dos películas ya míticas: Tetsuo
(1989) y Tetsuo II: Body Hammer
(1992). Ahora, en la nueva era de
la gran crisis socio-económica, marcada por la proliferación de guerras,
Tetsuo vuelve dispuesto a sacudir
conciencias. “En las dos primeras
películas de Tetsuo, intenté capturar el inestable equilibrio mental de
los habitantes de la gran ciudad”,
explica Tsukamoto. “En Tetsuo:
The Bullet Man, el cuerpo del protagonista también empieza a transformarse en metal, pero esta vez
convirtiéndose en una arma mortal.
Debe enfrentar el miedo a asesinar
a gente contra su propia voluntad”.
Tetsuo: The Bullet Man mantiene
ciertos elementos del filme original
(el accidente de coche que desata
la transformación de Tetsuo), pero
construye una nueva historia en la
que el protagonista, Anthony (Eric
Bossick), es un hombre de negocios norteamericano afincado en
Tokio, donde vive plácidamente
junto a su hijo y su esposa, Yuriko.
Sin embargo, la muerte del niño
desatará la furia de Anthony, que
poco a poco irá descubriendo los
turbios secretos que esconde su
padre, un científico que participó en
experimentos llevados a cabo por el
ejército norteamericano en el Japón
de post-guerra. ¿Qué secretos oculta el cuerpo de Anthony? ¿Por qué
va transformándose poco a poco en
una ametralladora humana?
En su nuevo filme, Tsukamoto renueva su odisea cyberpunk gracias
a una gran maniobra estética: el
choque entre la “limpia” imagen
digital y los “sucios” efectos del
cine analógico. Utilizando viejas
herramientas –como la experimentación con la composición (siempre
inestable), el montaje (convulso,
histérico), la iluminación y el maquillaje- Tsukamoto vuelve a poner
en marcha su particular Apocalipsis
metálico: la aniquilación catártica de un mundo aposentado en el
falso bienestar. Y al mismo tiempo,
reivindica la vigencia expresiva de
la vieja mitología del terror, de la
forja del monstruo (Frankenstein) a
la condición trágica de la bestia (el
vampiro). Bienvenidos al gran escaparate de la carne atravesada por
prótesis metálicas, la fiesta de los
vapores y los aceites industriales.
Corren aires de revolución… es hora
de despertar a Tetsuo, el hombre
bala.
La sesión de las 12:45 incluye el corto Out
Of Our Minds. La de las 00:05: Kagamiko y
Battle Games. También se hará entrega de
la Màquina del Temps a Shinya Tsukamoto
S. O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ
Auditori. 17:15
Heartless
BELLESA BARBÀRICA
El polifacètic Philip Ridley, després
de presentar a Sitges The Reflecting Skin (que ha guanyat onze
premis internacionals) i La pasión
de Darkly Noon, torna al Festival
amb Heartless. Jamie Morgan
(l’increïble Jim Sturges) és un jove
tímid que està acomplexat perquè
té unes taques de naixement a la
pell que fan que no es tregui mai
la caputxa i estigui sempre sol.
Jamie, que no ha superat la mort
del seu pare, Georges (Timothy
Spall), es dedica a la fotografia,
i en una de les seves passejades
pels suburbis de l’est de Londres,
s’adona que uns estranys éssers
encaputxats s’han fet els amos de
la zona i es dediquen a matar gent
amb còctels Molotov. També veu
que el seu germà, el seu cosí i el
seu veí estan ficats en una trama
de jocs violents. Jamie, que està
enamorat de Tia (l’atractiva Clémence Poésy), es vendria l’ànima
al dimoni per fer desaparèixer les
taques del seu rostre i poder tenir
una vida normal: estimar Tia i que
ella se l’estimés. El dimoni, no cal
dir-ho, n’està al corrent. Sensible i
taciturn, el jove anirà quedant atrapat en els turbulents passadissos
interiors on la mort del seu pare, el
joc sinistre que es juga al seu voltant, els fills encaputxats del diable
i els misteriosos incidents violents
que sacsegen el barri convergiran
en un gran daltabaix. David Julyan
(The Descent, Memento) és el responsable d’una banda sonora integrada per cançons melancòliques,
moments d’intensitat simfònica,
ganivetades sonores i emotius silencis. “Please, let me be the other
me”, diu una de les cançons de la
pel·lícula, tot corroborant el que
comenta un dels personatges: “La
bellesa és el començament del
terror.” Però qui és aquest other,
aquest altre que només aflora en la
conspiranoia col·lectiva i en la psicosi personal? Londres va ser el decorat de Jack l’Esbudellador, va parir (amb l’ajuda de Sir Arthur Conan
Doyle) el detectiu més llegendari
de la història, Sherlock Holmes, ha
servit d’escenari a algunes de les
obres retrofuturistes d’Alan Moore
i J.G. Ballard, entre d’altres. Ara
Ridley també ha trobat en la seva
Londres natal el marc idoni per a
l’acció del film. De petit, l’asmàtic
Ridley es passava hores i hores al
llit, i quan no mirava per la finestra la gent que travessava el carrer
glaçat i es refugiava al pub de la
cantonada, devorava novel·les de
terror. La immensa obra de Ridley
–que abasta teatre, literatura, pintura i cinema– beu tota ella de les
mateixes fonts: el perill, la màgia, la
“bellesa barbàrica”, la perifèria londinenca, el somni i l’ocultisme, els
personatges que amaguen un món
interior ple de dolor, de fantasmes
i de paranoies, l’amor en temps
de còlera, els nens maltractats, la
família i les seves violències internes, i la mort. Potser això explica
que, amb aquesta pel·lícula, Ridley
hagi signat algunes de les escenes
més aterridores de l’any.
8
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
S. O. NOVES VISIONS
Auditori 19:30
DUBTES EXISTENCIALS D’UN ASTRONAUTA
“Perseguir els teus somnis és una
lliçó que cal aprendre.” Aquesta sentència, concisa i plena de
saviesa, és una de les moltes reflexions que l’astronauta Michael
Lopez-Alegría, el primer nascut a
Espanya que ha viatjat a l’espai,
ens regala al llarg de l’hipnòtic i
commovedor documental Son &
Moon – Diario de un astronauta.
Una pel·lícula relligada per una
carta d’amor que López-Alegría
dedica al seu fill Nicolino. I és que,
per damunt de les imatges corprenedores del cosmos que integren
aquesta cinta de bella factura, hi
plana un interrogant delicat: val
la pena acomplir els somnis quan
això comporta sacrificar, per exemple, la vida familiar? Les emotives videoconferències que manté
l’astronauta (de l’espai estant)
amb el seu fill són la crònica d’un
diàleg afectuós i vibrant en què es
revela la cara més humana de la
“cursa espacial”.
En paral·lel a la relació paternofilial que forma l’esquelet del film,
Son & Moon, documental dirigit
pel realitzador català Manuel
Huerga (responsable de pel·lícules
com Antártida i Salvador), converteix l’espectador en testimoni
privilegiat del dia a dia de la vida
dels astronautes de l’Estació Espacial Internacional. Les tasques,
la recerca, les preocupacions i les
distraccions estan filmades pels
mateixos astronautes, de manera
que la pel·lícula és, també, una
magnífica home movie espacial.
Els grans moments se succeeixen
sense parar: López-Alegría fa exercici (per desentumir la musculatura) mentre es mira El padrino
II; en una teleconferència amb la
família demana que li enviïn torró i
fabada a l’espai; l’Estació Espacial
es transforma en una festa per celebrar l’aniversari de Nicolino. La
narració en off de l’astronauta és
un prodigi de loquacitat i humilitat,
i entre les moltes lliçons que dóna
hi destaca una definició insuperable de la sensació d’ingravidesa:
“És com el riure, que costa de
descriure però sempre va bé.”
Queda clar que a l’espai hi ha vida
intel·ligent... i sensible!
Ya tenemos aquí la alineación del
maratón del domingo a la 01:30 de
la madrugada en el Auditori. Una
auténtica celebración de terror con
formas y colores para todos los
gustos, que llega de la mano de
tres maestros (uno más reciente
que otros). La noche de los muertos vivientes de George A. Romero
abrirá la velada con una proyección
en 3-D. El filme de 1969 verá cómo
su blanco y negro original pasa por
el filtro del rojo y verde: la confirmación definitiva de que el tres dimensiones está invadiendo el cine sin
La
tira
de
Son & Moon
(Diario de un astronauta)
MARATÓN DEL DOMINGO
m
ille
Gu
ls
Do
dejar títere (ni clásico) con cabeza.
Romero se verá las caras con Dario
Argento y su flamante Giallo, protagonizada por nada menos que Elsa
Pataky y Adrian Brody. El triplete
se completará con The Haunted
World of el Superbeasto: el primer
filme de animación del enfant terrible del terror, Rob Zombie.
Para aquellos que tengan que madrugar, el festival se reserva una
sorpresita a las 15:00 del domingo en el Auditori, una película con
una niña y un bidón de... ¡a ver si
lo adivinan!
9
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
S. O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ
Auditori 22:00
Moon
ESPEJISMOS LUNARES
Cuando acaba de celebrarse el 40
aniversario de la llegada del hombre
a la luna, Sitges propone a sus visitantes un alunizaje cinematográfico
cargado de suspense, tensión psicológica y enigmas metafísicos. La película en cuestión responde al título de
Moon y es la carta de presentación
del director británico Duncan Jones,
hijo del legendario David Bowie. El
filme, cuya acción transcurre en un
futuro próximo, nos transporta, en
realidad, a una esfera pretérita de
la ciencia-ficción. “Para mí, la edad
dorada de la Sci-Fi fueron los años
70 y principios de los 80”, explica Jones, “cuando películas como Naves
misteriosas, Alien, Blade Runner o
Atmósfera cero contaban historias
humanas en contextos futuros”. Con
un presupuesto más cercano al cine
indie que al de las grandes producciones de Hollywood, Moon recupera también el halo filosófico de una
película como Solaris, así como el
espíritu lúdico de clásicos de serie
B como La invasión de los ladrones
de cuerpos. El astronauta Sam Bell
(Sam Rockwell) vive en la cara lejana de la luna, completando un contrato de tres años con la empresa
Lunar Industries. Su misión: extraer
Helio-3, principal fuente de energía
del planeta Tierra. El aislamiento y
soledad de Sam se ven acentuadas
por la avería en un satélite, que le
impide comunicarse “en directo”
con su esposa, Tess, y su hija de tres
años. De hecho, el único interlocutor
de Sam es un ordenador llamado
GERTY (una versión reducida del
Hal de 2001: Una odisea del espacio al que pone voz Kevin Spacey).
Por suerte, la estadía está a punto
de llegar a su fin. Sin embargo, la salud de Sam empieza a deteriorarse
súbitamente, lo que le lleva a sufrir
un accidente en un paseo de rutina.
Mientras se recupera en la base,
Sam se encuentra con una versión
más joven de sí mismo que afirma
tener que cumplir el mismo contrato
firmado por Sam años atrás.
La película es un verdadero oneman-show al servicio del talento interpretativo de Sam Rockwell, visto
en El hijo del mal (presentada en
el año pasado en Sitges), Confesiones de una mente peligrosa y Los
ángeles de Charlie, entre otras. Es
Rockwell, junto al efectivo diseño de
producción, el máximo encargado de
transmitir al espectador el desasosiego de un relato turbio y opresivo,
ambientado en una noche eterna.
“Moon es una película sobre la alienación; sobre cómo antropomorfizamos la tecnología; sobre la paranoia
que puede provocar una relación
sentimental a distancia; y sobre la
necesidad de aprender a conocerse
a sí mismo”. No está mal para una
película de bajo presupuesto que se
propone liderar el actual revival de la
ciencia-ficción espacial.
Se proyectará con el corto The Machine
Stops
GALA DE ENTREGA DE LOS MÉLIÈS D’OR 2009
El premio Méliès d’Or a la mejor película fantástica europea ha recaído
este año en Martyrs (de Pascal Laugier) y el de mejor cortometraje en
Cold and Dry (de Kristoffer Joner).
La gala, organizada por el SitgesFestival Internacional de Cinema
Fantàstic de Catalunya se celebró
ayer noche y contó con la presencia
de los galardonados y de numerosos
invitados.
Constituidos en 1996, los premios
Méliès d’Or se han convertido en la
única competición organizada entre
festivales europeos que premia obras
de largo y corto formato de género
fantástico. Entre los anteriores gana-
dores de la competición figuran: Let
The Right One In de Tomas Alfredson
(Suecia), El día de la bestia de Álex de
la Iglesia (España), Los sin nombre
de Jaume Balagueró (Spain), Possessed de Anders Rönnow-Klarlund
(Dinamarca), The Green Butchers de
Anders Thomas Jensen (Dinamarca),
Princess de Anders Morgenthaler
(Dinamarca), Adam’s Apples de Anders Thomas Jensen (Dinamarca) y
Code 46 de Michael Winterbottom
(Reino Unido).
La competición de este año contaba
con nueve largometrajes y doce cortometrajes, todos ellos ganadores
de un Méliès de Plata anterior, que
recibieron en el festival afiliado a la
Federación de Festivales de Cine
Fantástico Europeo (EFFFF) en el que
participaron durante el año en curso.
Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya se convirtió desde el pasado año en sede oficial y permanente de los Méliès d’Or.
PALMARÉS:
Méliès d’Or 2009 al mejor largometraje:
Martyrs, de Pascal Laugier (Francia/Canadá, 2008)
Pascal Laugier, director de Martyrs, recull el Méliès d’Or
Cold and Dry, de Kristoffer Joner
(Noruega, 2008)
El director de Cold and Dry recull el premi al millor curt
10
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
ANIMA’T
El Retiro 09:45/18:30
In the Attic: Who Has A Birthday Today?
A LES GOLFES…
Enmig de l’allau d’obres d’anime,
heus aquí una faula d’animació
tradicional: fusta, plastilina, figures
híbrides construïdes amb material
reciclat i stop-motion. El veterà director txec Jiri Barta, vedat durant una
època pel règim comunista, torna a
la càrrega. El primer que ens ve al
pensament és un curt (genial, per
cert) que va fer i que es va dir Golem.
A la mitologia hebrea el Golem és un
ésser animat fabricat amb matèria
inanimada. La feina de l’animador
és ben bé aquesta, i els txecs ho tenen molt clar. La República Txeca ha
llegat a la història una de les escoles
d’animació més fèrtils i creatives del
segle xx. Com els compatriotes que
el precediren (Jan Svankmajer, Jiri
Trnka i Karel Zeman –qui no ha vist
Les aventures del baró Munchausen?-), Barta barreja imatges reals i
animació d’objectes, tot creuant els
dos mons en una explosió de màgia
i complicitat pintada amb una paleta
feta de clarobscurs. Barta, com va
fer Pixar amb Toy Story (i, seixanta
anys abans que Pixar, l’animador
polonès Ladislas Starevich amb la
seva saga de féttiches), recorre a les
joguines per tractar d’una manera
intensa i universal el món de la imaginació. Barta no es descuida ningú:
hi ha la nina, hi ha el sapastre Mr.
Potato (Schubert), el somnolent ós
de peluix, un quixot sense espasa
i amb una colla d’anys al darrere, i
tots els figurants. També hi ha els ninots heteromorfs del regne del Mal
encapçalats pel seu “cap”: un bust
que ho podria ser d’Auric Goldfinger
i que destorba la pau del món de
les joguines en segrestar la noia de
la pel·lícula. Totes les joguines faran
pinya per rescatar-la i emprendran
un arriscat viatge pel territori inexplorat de les golfes. L’humor es barreja
amb el suspens i amb la poesia. Hi
ha lloc per al divertiment, per a la
intriga i per a la tensió, però també
per a la nostàlgia: quan Barta regira
el traster dels records, l’espectador
se sent transportat a l’edat en què
l’habitació pròpia era una illa del
tresor. Barta, com els membres de
l’escola txeca o Lynch i Burton en la
seva faceta més experimental (The
Alphabet i Vincent, respectivament),
tendeix a la simplicitat pseudonaïf, a
la poètica dels objectes (és un plaer
veure com els construeix i com els
mou), però també al sinistre. Segons
Barta, l’objectiu de la pel·lícula era
“evocar la imaginació creativa amb
l’ajuda de jocs improvisats que els
nens segurament coneixen. Hem
mostrat com els objectes quotidians
es poden transformar màgicament.
Una habitació pot esdevenir un camp
de batalla, una selva o una nau espacial”. I el director afegeix: “Aquella nostàlgia i aquell subtil sentit de
l’humor que associem amb les nostres velles joguines afloren gràcies
a l’animació clàssica. La pel·lícula
oferia possibilitats il·limitades a
l’hora de crear un món estrany ple
de suspens i surrealisme.” Però la
imaginació i la nostàlgia també són
capaces de crear monstres. Passeu,
passeu, que veureu el piset. I, un cop
dins, deixeu-vos endur pel poder de
la faula i per algun fantasma de la
infantesa.
Amb la projecció dels curts The Tale of Little
Puppetboy i Puppetboy
11
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
MIDNIGHT X-TREME
El Retiro 00:45
Black Dynamite
BLACKEXPLOSIÓN
La sección que encabeza este artículo no está equivocada. Muchos
pensaran que Black Dynamite es un
blaxploitation de los setenta y que
forma parte Sitges Classics; cuando en realidad la película acaba de
salir del horno de la producción de
2009. Que la lograda estética, el
perfecto tono y la maravillosa y exhaustiva dirección artística no nos
engañe, este homenaje al blaxploitation tiene todos los ingredientes
para hacernos creer que hemos
vuelto a los setenta. Black Dynamite juega tan bien sus cartas que
se funde con sus referentes. En la
película podemos ver zooms, cortinillas, mujeres entregadas al protagonista, pelos a lo afro, bigotes
tupidos, revólveres con cañón largo
y frases de impostada gravedad. Su
director, Scott Sanders puso todo
su empeño en conseguir calcar la
estética de las películas de la época y para ello contó con el favor de
un actor, Michael Ji White, que sorprenderá a propios y extraños con
su encarnación de un ex agente
de la CIA que vuelve a las andadas
para vengar la muerte de su herma-
no y limpiar la ciudad de criminales.
Sanders ha cuidado cada detalle,
desde la ropa hasta el celuloide:
“quería que la película se viera vieja, pero quería que pareciera como
si tuviéramos una copia inmaculada
de una película antigua. Eso significa: sin rasgadas falsas ni efectos de
deterioración creados digitalmente.
Mi director de fotografía, Shawn
Murer, probó con una película Super 16 Color Reversal Kodak y yo
me quedé impresionado. Tenía un
gran contraste y estaba supersaturada, y nos dio un look muy viejo y
orgánico. El lado negativo era que
no había ninguna libertad en términos de exposición... la gente casi no
rueda con ella... pero los resultados
fueron geniales.” Que nadie crea
igualmente que estamos ante una
mera copia: Sanders plantea una
película que juega constantemente con la parodia. Acentúa el gesto
afligido de Ji White, le pone en boca
frases de repertorio (del tipo: “vi
en la mirada del niño que me preguntaba: ¿por qué Black Dynamite,
por qué?”), añade cortes musicales con el nombre del protagonista
cada vez que este pega a alguien,
incluye escenas de artes marciales
y una suerte de kamasutra con las
formas de los signos del zodíaco hecho en animación. Black Dynamite
es una gran película, un gran gag,
que, una vez pasada la sorpresa inicial, sigue subiendo, haciendo gala
de un gran sentido del humor que
no se resiente en ningún momento
y que culmina (alerta por el sutil
spoiler) con una importante figura
de los Estados Unidos erigido en
villano y su esposa, en admiradora
declarada de Black Dynamite. Por
lo visto, el revisionismo de algunos
géneros arrinconados por la historia es cosa de DJs. Tarantino ha
ejercido de discjockey de la imagen;
Sanders actúa como pinchadiscos
en Los Angeles. Sin duda, los dos
harían buenas migas y Black Dynamite sería la guinda perfecta para
un nuevo grindhouse, con mucha
pólvora, mucha dinamita, una gran
explosión.
Amb la projecció del trailer Broken Imago
12
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
Metropia
SEVEN CHANCES
Prado 20:30
Un lac
CUERPOS EN LA OSCURIDAD
Un pueblo desconocido, cubierto de
nieve y bosques. Una familia que vive
aislada en una casa cerca de un lago.
Alexi (Dmitry Kubasov), el hermano,
sufre violentos ataques de epilepsia,
pero vive en paz con la naturaleza. Es
leñador y siente un intenso cariño hacia su hermana menor, Hege (Natalie
Rehorova). La madre es ciega, pero el
padre y el hermano menor son testigos de este amor compulsivo. Llega
un extraño, un joven algo mayor que
Alexi… Bienvenidos a Un lac, la nueva
película del francés Philippe Grandrieux, una de las figuras capitales
de una corriente fílmica que ha dado
en llamarse el “cine de los cuerpos”.
Del director francés, los habituales
del festival recordarán La vie nouvelle, que causó sensación en el Sitges
2002 con su truculenta e hipnótica
exploración de los entresijos del mal
y la perversidad humana.
Un lac, merecedora de una “mención
especial” en el Festival de Venecia de
2008, Grandrieux radicaliza aún más
si cabe su propuesta, basada en una
extraordinaria abstracción del mundo
ordinario: un proceso de depuración
que da como resultado una representación de la naturaleza en bruto (el
frío, el hielo, las montañas, el rumor
del viento sobre los árboles…) y una
sensual encarnación de los deseos e
impulsos humanos (afectivos, sexuales, animales…). Dejando de lado
todo referente temporal o histórico,
Un lac sumerge al espectador en un
territorio tan enigmático como revelador, donde los gestos dicen más que
las palabras.
El trabajo audiovisual de Philippe
Grandrieux cubre numerosos campos, del videoarte al ensayo fílmico,
del documental al video-clip (incluido
uno para Marilyn Manson), y todo
ello se traduce en un cine altamente experimental, consciente de sus
raíces históricas (Murnau, Tarkovsky,
Herzog, Brakhage ...). En Un lac, la
cámara de Grandrieux tiembla, recorre gélidos y exuberantes paisajes
naturales, descubre la plasticidad del
fuera de foco y penetra en el interior
de una casa llena de secretos. Reina
la oscuridad.
CLASSE MAGISTRAL AMB TARIK SALEH I
MARTIN HULTMAN
Tarik Saleh, director de Metropia, i
Martin Hultman, responsable de la
direcció artística, fa molts anys que
treballen junts. Ahir, per primera vegada, van explicar com és aquesta
feina al públic de Sitges. Metropia és
una animació esplèndida feta amb
tècnica de fotomuntatge ambientada en un futur immediat. La història
que explica és la de Roger, un treballador de la companyia Trexx que sent
“veus” i que es trobarà embolicat en
una conspiració després de coincidir
amb la model del seu xampú preferit.
Per explicar-nos el seu treball, Tarik
Saleh i Martin Hultman van escollir
l’escena en què Roger parla amb el
peix. La banda de so es grava abans
de crear l’storyboard: així s’abarateix
la producció i resulta més fàcil calcular els temps. Tarik va recalcar que,
quan en animació es parla d’escenes,
en realitat es parla de plans, ja que
aconseguir un pla en aquesta disciplina demana molt de temps. Els
personatges estan trets de la vida
real, i els models es van fotografiar
en alta resolució per poder construir
els personatges amb Photoshop i After Effects. La imatge del personatge
principal, Roger, és la d’un cambrer
on van sovint, i està construïda amb
vuitanta capes. Quant a l’home que
parla dins el seu cap, Stephen, volien que s’hi assemblés. “Si jo em
trobés algú com jo, l’odiaria. Volíem
transmetre aquesta sensació de desconcert i estranyesa al protagonista
cada vegada que en sent la veu”,
va dir Tarik. Per això van agafar un
personatge nou i hi van sobreposar
la imatge de Roger: el resultat és un
híbrid inquietant. Metropia és una
animació plana, en dos dimensions, i
per aconseguir la il·lusió de realitat es
va haver de separar cada personatge
i també el fons. Els rostres eren clau
perquè les escenes tinguessin sentiment; es va haver d’animar cada
part del rostre per separat i s’hi van
anar afegint capes i textures. Cada
canvi d’escena representava haver
de reconstruir el personatge de cap
i de nou, i cada figura està retallada
individualment. Els animadors van
trigar set anys a dominar la tècnica,
a més de l’any que van durar la producció i la postproducció. Tarik va
explicar que els segons inicials en
què el personatge va amb bicicleta
representar cinc setmanes de feina.
Com que el pressupost total era de
cinc milions de dòlars, van haver de
pitjar l’accelerador, concentrar-se en
el desenvolupament dels dos personatges principals i deixar els altres
en un estadi més caricaturesc. Tarik
va acabar tot dient que fer cinema
té molt a veure amb els límits, límits
que fins i tot Kubrick devia tenir, i que
el que cal fer és forçar-los. Ells, tot i
fer el que anomenen “el dogma de
l’animació”, tenen una vasta experiència que els permet reconèixer en
cada pel·lícula d’animació, fins i tot a
les de Píxar, qui i què hi ha al darrera
de cada escena: la inversió econòmica i el talent i l’ofici del desenvolupador. Esperem que aquests artesans
nòrdics de l’animació (i del curtmetratge i del documental, no oblidem
el magnífic Sacrificio. Who betrayed
Che Guevara?), tan generosos amb
el seu detallisme extrem, tan rigorosos i amb tant sentit de l’humor, ens
regalin moltes més perles.
13
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
S. O. NOVES VISIONS
Prado 13:00
The Forest
L’HOME I LA TERRA
“Els atacs de tigres i lleopards fan
més de 150 víctimes humanes
cada any. La causa s’ha de buscar
en la invasió dels hàbitats naturals
d’aquestes espècies, les quals,
amenaçades pel perill d’extinció,
han triat com a objectiu l’animal
més feble de la jungla i s’han convertit en devoradores d’homes.”
Amb aquest advertiment arrenca
The Forest, una pel·lícula en què
el cinema de terror és utilitzat com
un gran vehicle per al missatge
conservacionista. Així, la denúncia
dels maltractaments que pateixen
els animals salvatges a l’Índia (i en
altres països asiàtics) es presenta
amb la forma d’una ficció vibrant en
què els protagonistes s’enfronten a
una bèstia assassina sorgida d’una
natura amb set de venjança. A més
d’aquesta lluita per la supervivència, el film inclou un triangle amorós
que genera una interessant subtrama sentimental: Pritam (Ankur
Vikal, el dolent de Slumdog Millionaire) i Radha (Nandana Sen) són
un matrimoni que vol deixar enrere
cabòries i picabaralles fent un viatge de somni a una reserva natural
índia; la pau, però, s’acabarà quan
coincideixin amb Abhishek (Javed
Jaffrey), antic amant de Radha.
L’estada idíl·lica (les passejades
amb elefant lluny de la civilització)
degenerarà ben aviat en malson
protagonitzat per un animal salvatge convertit en un caçador d’homes
sigil·lós i mortífer; un esquema que
remet a pel·lícules com Anaconda i,
menys directament, a clàssics com
Tiburón i Depredador. Inquietud,
suspens, terror, però també essències exòtiques, paisatges enlluernadors (la pel·lícula es va rodar en
paratges naturals de l’Índia i Tailàn-
dia) i passions desbordades són els
ingredients bàsics d’una pel·lícula
que entreté alhora que denuncia
un mal ben real: l’extinció de més i
més espècies de resultes de l’acti-
vitat humana. La cinta, coproduïda
per l’Índia, la Gran Bretanya i els
Estats Units, està escrita i dirigida
per Ashvin Kumar, que s’hi estrena
com a director de llargmetratges tot
i que el 2005 ja va ser nominat a
un Oscar pel seu curt Little Terrorist. Terror amb missatge per conscienciar els espectadors del Sitges
2009.
S I T G E S N I G H T L I F E : K A R A O K E A P O C A LY P S E !
14
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
PROGRAMACIÓ
AVUI - DIMECRES 7
09:45 El Retiro
Anima’t curts
Anima’t
The Tale of Little Puppetboy (curt)
Puppetboy (curt)
In the Attic: Who Has a Birthday Today?
Jirí Barta. República Txeca, Eslovàquia, Japó,
2009. Amb Jirí Lábus, Lucie Pernetová. 76’.
10:30 Auditori
S.O. Fantàstic Panorama
El Círculo Goligher (curt)
Paranormal Activity
Oren Peli. EUA, 2007. Amb: Micah Sloat, Katie
Featherson, Mark Fredrichs. 96’.
11:00 Prado
S.O. Noves visions - Ficció
The House of the Devil
Ti West. EUA, 2009. Amb: Jocelin Donahue,
Greta Gerwig. 93’.
13:00 Prado
S.O. Noves visions - Ficció
The Forest
Ashvin Kumar. Índia, Regne Unit, 2009. Amb:
Jaaved Jaffery, Nandana Sen. 90’. .
17:45 Prado
Els altres fantàstics
La madre muerta
Juanma Bajo Ulloa. Espanya, 1993. Amb Karra Elejalde, Ana Alvarez, Lio. 107’.
14:00 El Retiro
S.O. Fantàstic Competició
Les derniers jours du monde
Jean-Marie i Arnaud Larrieu. França, 2009.
Amb Mathieu Amalric, Catherine Frot, Sergi
López. 130’.
18:30 El Retiro
Anima’t curts
Anima’t
The Tale of Little Puppetboy (curt)
Puppetboy (curt)
In the Attic: Who Has a Birthday Today?
Jirí Barta. República Txeca, Eslovàquia, Japó,
2009. Amb Jirí Lábus, Lucie Pernetová, Vladimir Javorsky. 76’.
15:00 Auditori
S.O. Fantàstic Competició
Kinatay
Brillante Mendoza. França/Filipines, 2009.
Amb Coco Martin, Julio Diaz, Mercedes Cabral. 110’.
11:00h. Tramuntana
Classes Magistrals
El Fantàstic segons Vincenzo Natali
15:30 Prado
S.O. Fantàstic Panorama
Shadow
Federico Zampaglione. Itàlia, 2009. Amb Jake
Muxworthy, Karina Testa, Chris Coppola. 90’.
12:00 El Retiro
Anima’t curts
Primera sessió de curts
102’.
16:30 El Retiro
Anima’t curts
Primera sessió de curts
102’.
12:45 Auditori
Sitges Especials
Spot Alien – Killer Joy
Out of Our Minds (OOOM) (curt)
Tetsuo: The Bullet Man
Shinya Tsukamoto. Japó, 2009. Amb Erik Bossick, Akiko Monou, Shinya Tsukamoto. 79’.
17:15 Auditori
S.O. Fantàstic Competició
Heartless
Philip Ridley. Regne Unit, 2009. Amb Jim Sturgess, Clémence Poésy, Timothy Spall. 90’.
110’.
19:30 Auditori
S.O. Noves visions - No Ficció
50 años en la Luna (curt)
Son & Moon
Manuel Huerga. Espanya, 2008. Amb Michael
E. López-Alegría, Mikhail Tyurin. 90’.
20:30 Prado
Seven Chances
Un lac
Philippe Grandrieux. França, 2008. Amb Dmitry Kubasov, Natalie Rehorova, Alexei Solonchev. 87’.
20:45 El Retiro
S.O. Fantàstic Panorama
Valhalla Rising
Nicolas Winding Refn. Regne Unit, Dinamarca,
2009. Amb Mads Mikkelsen, Alexander Morton, Stewart Porter. 90’.
22:00 Auditori
S.O. Fantàstic Competició
The Machine Stops (curt)
Moon
Duncan Jones. Regne Unit, EUA, 2009. Amb
Sam Rockwell, Dominique McElligott. 97’.
22:30 Prado
S.O. Noves visions - Ficció
The Forbidden Door
Joko Anwar. Indonèsia, 2009. Amb: Fachri
Albar, Marsha Timothy, Ario Bayu. 115’.
22:45 El Retiro
S.O. Fantàstic Competició
Splice
Vincenzo Natali. Canadà, França, EUA, 2009.
Amb Adrien Brody, Sarah Polley, David Hewlett.
100’.
00:05 Auditori
Sitges Especials
The Mirror Girl (curt)
Battle Games (curt)
Tetsuo: The Bullet Man
Shinya Tsukamoto. Japó, 2009. Amb Erik
Bossick, Akiko Monou, Shinya Tsukamoto.
79’.
00:45 El Retiro
Midnight X-treme
Black Dynamite
Scott Sanders. EUA, 2008. Amb Michael Jai
White, Tommy Davidson, Salli RichardsonWhitfield. 90’.
00:45 Prado
Midnight X-treme
Yamagata Scream
Naoto Takenaka. Japó, 2009. Amb Naoto
Takenaka, Riko Narumi, Akira. 116’.
BRIGADOON
Demà DIMECRES 7
ASIAN TRASH CINEMA
Primitives (1978, Sisworo Gautama
Putra)
HOMENATGE A JACK TAYLOR
El Buque Maldito (1974, Amando de
Osorio)
HOT BOLLYWOOD!!!
Ek Chotisi Love Story (2002, Shashilal
K. Nair)
ESPECIAL AFTER ALIEN
Galaxy of terror (1981, Bruce D. Clark)
ESTRENA BRIGADOON
Dirty Love (2009, Chile)
15
DIARI DEL FESTIVAL
Dimecres 7 octubre 2009
PROGRAMACIÓ
DEMÀ - DIJOUS 8
09:45 El Retiro
Orient Express-Casa Àsia
Vengeance
Johnnie To. França/Hong Kong, 2009. Amb
Johnny Hallyday, Anthony Wong. 108’.
13:15 Prado
S.O. Noves visions - Ficció
Morphia
Alexei Balabanov. Rússia, 2008. Amb Leonid
Bichevin, Ingeborga Dapkunaite. 110’.
10:15 Auditori
S.O. Fantàstic Competició
Enter the Void
Gaspar Noé. França/Alemanya/Itàlia, 2009.
Amb Brahim Chioua, Vincent Maraval, Olivier
Delbosc. 136’.
14:00 El Retiro
S.O. Fantàstic Competició
Heartless
Philip Ridley. Regne Unit, 2009. Amb Jim Sturgess, Clémence Poésy, Timothy Spall. 110’.
11:00 Prado
S.O. Noves visions - Discovery
Amer
Hélène Cattet i Bruno Forzani. França, Bèlgica,
2009. Amb: Bianca Maria D’Amato,
Marie Bos, Charlotte Eugène Guibeaud. 90’.
Amb post screening.
15:15 Auditori
S.O. Fantàstic Panorama
Panique au Village
Stéphane Aubier i Vincent Patar. Bèlgica,
França, Luxemburg, 2009. Amb Stéphane
Aubier, Jeanne Balibar. 75’
11:00 Tramuntana
Classes Magistrals
Taula Rodona: Torna l’Espai Sideral - Manel
Huerga, Iván Engler i Duncan Jones
15:15 Prado
S.O. Fantàstic Competició
Timer
Jac Schaeffer. EUA, 2009. Amb Emma Caulfield, Michelle Borth, John Patrick Amedori.
99’.
12:00 El Retiro
Anima’t curts
Segona sessió de curts
91’
16:30 Retiro
Anima’t curts
Segona sessió de curts
91’
12:45 Auditori
Sitges Especial - Focus 3-D
Los secretos de Coraline (doc)
Coraline 3D
Henry Selick. EUA, 2009. Veus: Dakota Fanning, Teri Hatcher. 100’.
17:00 Auditori
S.O. Fantàstic Competició
Dorian Gray
Oliver Parker. Regne Unit, 2009. Amb Ben Barnes, Colin Firth, Ben Chaplin. 112’. 110’.
17:15 Prado
Els altres fantàstics
Cada ver es...
Ángel García del Val. Espanya, 1981. 73’.
22:30 Auditori
S.O. Fantàstic Panorama
9
Shane Acker. EUA, 2009. . 81’.
18:15 El Retiro
S.O. Fantàstic Competició
Kinatay
Brillante Mendoza. França/Filipines, 2009.
Amb Coco Martin, Julio Diaz. 110’.
22:45 Retiro
S.O. Fantàstic Competició
Moon
Duncan Jones. Regne Unit, EUA, 2009. Amb
Sam Rockwell, Dominique McElligott. 97’.
18:45 Prado
Seven Chances
Youth Without Youth
Francis Ford Coppola. EUA/Itàlia/Romania/
França, 2007. Amb Tim Roth, Alexandra Maria Lara, Bruno Ganz. 124’.
23:15 Prado
S.O. Noves visions - Ficció
The House of the Devil
Ti West. EUA, 2009. Amb: Jocelin Donahue,
Greta Gerwig, Tom Noonan. 93’.
19:30 Auditori
S.O. Fantàstic Competició
Le Visage (curt)
Enter the Void
Gaspar Noé. França/Alemanya/Itàlia, 2009.
Amb Brahim Chioua, Vincent Maraval, Olivier
Delbosc. 136’.
20:30 Retiro
Orient Express-Casa Àsia
Vengeance
Johnnie To. França/Hong Kong, 2009. Amb
Johnny Hallyday, Anthony Wong. 108’.
21:15 Prado
S.O. Noves visions - Ficció
The Forest
Ashvin Kumar. Índia, Regne Unit, 2009. Amb:
Jaaved Jaffery, Nandana Sen. 90’.
00:30 Auditori
Sitges Especials
Pathos (curt)
Dread
Anthony DiBlasi. Regne Unit, 2009. Amb: Shaun
Evans, Jackson Rathbone, Hanne Steen. 95’.
Book of Blood
John Harrison. Regne Unit, 2009. Amb Jonas
Armstrong, Sophie Ward, Clive Russel. 100’.
01:00 Retiro
Midnight X-treme
The Human Centipede (First sequence)
Tom Six. Regne Unit, Holanda, 2009. Amb
Dieter Laser, Ashley C. Williams. 90’.
01:00 Prado
Midnight X-treme
Black Dynamite
Scott Sanders. EUA, 2008. Amb Michael Jai White, Tommy Davidson. 90’.
BRIGADOON
Demà DIJOUS 8
HOMENATGE A JUAN PIQUER SIMÓN
La grieta (1990, Juan Piquer Simón)
EL CINEMA QUE HOLLYWOOD VA
PROHIBIR
Mad Youth (1939, Melville Shyer)
HOT BOLLYWOOD!!! Julie (2004,
Deepak S. Shivdasani)
ESPECIAL AFTER ALIEN
X-TRO (1983, Harry Bromley Davenport)
ESTRENA BRIGADOON
Tras los pasos del bandolero (2009,
Pedro Jaén)