rancesc \?ida - Ajuntament de Palamós

I
NÜM. 8 6
P A L A M Ó S , Q E N E R DE 1921
'rancesc \?ida
Merescut tenía un Hoc d'honor en nostre revista el pintor, qui en eis primers temps, hi havia contribuït abundosament amb excel lents dibuixos a la
ploma. Hi estampem
avui alguns de sos ex libris,
ram en que últimament
s'és manifestât i un dibuix que será una llaminadura per als palamosins allunyats de la pàtria.
En Vidal excel'leix en ço que més ha ostentat: el dibuix a la ploma. Poben dir-se que arriba a la perfecció. Verität que per viure la vida rural allunyat de centres artistics i cenacles întel lectuals no ostenta el segeil del fer
m o d e m . Estern,
però, segurs que arribaría a conseguir-ho amb facilitat, de
respirar l'aire propi.
Per a eli fora un bé deixar la vila i ingressar en els artistics corrents Urbans; mes la vila hi perderla, no sols pel que produelx sino per la important
c o r l a b o r a c i ó a que està destinât en la futura constitució del Musêu de Palam ó s de que, si a D e u plau, parlarem a no trigar.
L'artista, amb la ploma, va compilant totes lesbe.lleses de nostra contrada
i per molt que ja ha hagi fet, queda-li molt per a fer. Enamorat dels
antics, visita freqùentment, per trabailar-hi. les poblacions de Pals,
llada, Cruïlles, que eren
aspectes
Perata-
les poblacions florides de l'època medieval a l'Em-
pordà. Q u i vulgui evocar eis gloriosos temps en qué els senyors nobles
Peratallada i Cruïlles alternaven
de
amb eis grans reis catalans trobarà motiu
d'inspiració en la visita d'aqueixos pobles. Muralles assats conservades; carrers entrucats, amb m u n i ó de cases qui ostenten columnetes
tres gotiques artitzades,
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
per on
sembla
que hagin
subtils i fines-
4e davallar cavaliers
194
MARINADA
d'elm i adarga; torres
amb marlets o matacans,
unes amb esberles i fendidures, altres ja força
enrunades. Veus-aquí la
producció de l'artista paiamosi, que una vegada
finida, o al menys augmentada, sera una compierla com[)ilació de tots
els vestigis medievals.
Amb la producció ais ulls
cal dir a les dites poblacions que no vulguin deixar esborrar pel temps el
senyal de Wvr passada
grandesa, la marca de
Ilur peculiar carácter.
Amb el pinzell s'ésentusiasmat En Vidal, com
ja , pot suposar-se, en interpretar la bellesa marinera. De la nostra població, endevinen els seus ulls
d'artista recons de bellesa, com son els de la Catifa, semblants ais d'aníiga
città italiana; en els encontorns, trebalta en els aspectes de costa brava com
en els païsatges de les placides masies. La voluntat podrá fer-li conseguir
perfeccions, perqué és de pregonar que l'artista paiamosi s'és format sol, ben
sol; per tant, sa intuició és valuosa.
A 'a banda de sos afanys d'ideai, ha de pernabatre amb la tasca rutinaria
de pintar parets i rètols; però, amb tot, a eixa feina vulgar sap donar-hi un
distintiu de bon gust. Ell segueix amb lectures el moviment artistic barceîoni;
ell té ocasió d'admirar revistes d'art estrangeres. Així el seu gust se va refinant, cosa que desitgem veure en tots els palamosins ornats d'alguna qualitat artistica. Eli és sempre amatent a viure en contacte íimb la naturalesa, i
per Ç0, figura en la colla excursionista. Sent i escampa la noblesa que dona
l'art. Es precis que els homes de gust es lliguin intimamemt i formin.per anys
a venir,un n u d i ferm, intensijicant les relacions, que ja hantrabades,amb vers
artistes de la capital; tot per a portar un alè de nova vida a la nostra població,
qui, atrafegada amb l'industria semblava èsser del ronyóclos, usant expressió
del gran poeta En Joan A'cover. En tal seritií, En Vidal pot fer un gran bé a
palamós.
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
195
MARINADA
CaDvespre cl'hivern
T a n c a el pastor el remat a la c l e d a ,
surt a cacera Tesquerpa guineu_,
el ilop u d o l a , la nit será freda,
car a la serra b l a n q u e j a ía n e u .
Vetlia la lluna. p e r l ' a m p i a f a g e d a
l'uil t e m o r e n c ombres m ñ g i q u e s v e u ,
venen i v a n . l ' u n a f u i g , l'altra es q u e d a
i apar q u e lluiiin o dansin arreu.
L a x e m e n e i a a la tosca masia
l i e n t a g l o p a d e s de f u m q u e es destria,
s'enfila a m u n t i se'n va a l'infinlt...
Q u i p o g u é s tindre la llar ben encesa
on l'olla bul!, dorm el ca, l'avia resa,
troba el cor ales i p a u l'esperit!
SANTIAGO C O S T A I R O C A
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
196
MARINADA
rosa se • ecta
De la novel'leta L ' i d i l i d ' E n T e m m e d'En J, Ruyra.
L'inimitable artífex de prosa catalana, gran poeta albera, ens ha regalai
un exemplar de sa última Obra Pinya de Rosa en que hi és novetat la preciosa novel'leta Uidili d'En Temme. En publicar nostre sincer agraì'ment, ens
piau transcriure un fragment de la prosa estilitzada per enllaminir de nostres
lectors els qui desconeixen Tobra.
«...S'hi estava bé en aquellparatge. Equina solitud!... quina calmaîNingü enlloc... ni cap alire soroll que el d'un dole rebotzegament d'aigues, que
ara sona part d'ací, ara part d'allà, vingut del fons de balmes i cavernes ¡nconegudes. I quina fresca! L'ombra era allí més profunda que la de cap pou.
Les rossors del sol s'obiraven només al lluny, molt en l'aire, cap al cim deis
alterosos penyals. Donava bo de respirar a boca plena. L'aire era saborós i
tenia unes flaires especiáis i agradoses: bravada de les borles i serrells xopejants que les algues i e's líquens de les roques arrossegaven sobre el mar;
rancies fortors de voluptuositat que transpiraven de les grans penyes nues,
amoixades perles ones; perfums que, decantada sobre l'abisme, exhalava la
capçada balsàmica d'algun pi venturer; aroma que difonien unes mates de llor
crescudes en una esquerda enrubinada; olors que, totes plegades, en formaven una que En Temme no hauria sabut desíriar ni definir, però que li era
plaent i el reconfortava. I va somriure amb un goig purissim, i va beneir el
seu ofici de pescador; perqué, ¿quín altre proporcionava uns obradors tan esplèndids i ben olents?
L'aigua era tan clara, que, allí on era poc profunda, quasi es podia dublar
de la seva existència. Els grosses còdols que constituïen el fons mari de la
part més engolfada de la cala, s'atalaiaven tan netament com si estiguessin a
l'aire Iliure; i àdhuc a l'aire lliure, no's haurien presentat tan Iluenis i viva*
ment acolorits. Una onduiació, com d'una flama verda i diàfana que Iii passés per damunt, els comunicava de (ant en tant una tremolor vagarosa; i en
això es coneixia que estaven submergits. N'hi havia de verdelosos, de groguencs, de blavissos, de rosats....Quasi tots eren de formes arrodonides. AI-'
guns semblaven galtuts i criavenunes cabelleres finissimes, d'un verd tendre
quasi lluminós. Vora la roca on seia En Temme, s'hi esquenejava un d'una
apariència tan mòrbida i d'una color rosada tan suau, que semblava part del
eos d'alguna nimfa mal amagada sota una tofa d'herbes.Enilà destacant sobre
l'obscuritat d'una xomba, se n'alçava un de blavís i cresteilul que argentava
com un elm. I entre els uns i els altres creixien plantes marines;! per damunt,
com núvols d'mseçtes, hi planaven esbarts de peixets multicolors >
\
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
MARINADA
197
t\s Poetes i "La Sardana"
N'ñmbrosi
Ambròs Carrion, el fecund
CñRRIÓTÍ
i Ilorejat poeta de les rimes líriques i e l
tràgic ben documentât coneixedor entusiasta dels tràgics grecs i conreador
excels d'aquesta darrera branca de la literatura, es de aqui avui volem parlar-vos.
La crítica exigent ha estât amb eli tot hora respectuosa davant les seves
produccions d'un enlairat sentiment i inspiradors dels mes nobles afectes.
Encara que no tan conegut
tot, el preferim,
com altres poetes dels nostres dies,
amb
car ell ens dona en les seves obres, el cristalli raig de Hum
q u e tot ho inonda a m b les més pures concepcions de! vident reialme
catalá.
J a fa temps que el tractem;naix{a a Barcelona el dia 4 de Juliol de 1888 i
ais catorze anys ja el teniem fent l'aprenentatge literari, component de primer poesies i, després, uns assatjos teatrals que no havia de veure representats.
Quan,
madurat el seu talent artistic i més intens l'abrandament pa-
triotic. el vegérem ressorgir triomfant d'entre la m u n i ó d'artistes al bell llindar de la literatura.
N o endebades serán recordades amb fru'ició i vera deletanca les tragè-dies
« C l a p de flames»
<Clitemnestra>
«El fill de Crist»
<EI mal traginer>
«Epitaiami>
«La núvia verge»
«Periandre»
A no tardar és quan el podrem judicar més nostre encara amb
N O S T R A B R E M A » que el genial creador catalá
traduir en forma única com
a sardana
«LA
N'Enric Morera, ha sabut
a veus mixtes, que sens dubte res-
plendirá triomfant, per totes les encontrades, sota el mantell immacuiat
de
inspiració del mestre.
Es una bella p e ç a literaria, és un poema descriptiu de fondes arrels, per
l'istíl concfs en qué son tractades i que ens donen a entendre que cal esperar
d'eli l'obra de consagració dnfinitiva.
JOAN N O G U E R A I S O L É
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
198
MARINADA
tn rere L ado
H a mort a S . Feliu de Guixols el paiamosi de 16 anys Pere L l a d ó , en qui
l'esperança de devenir artista escultor oferia un encís de viure. Posseïa belles qualitats, asseverades per les manifestacions de son mestre Berga i Boada
i'per les obres que deixa.entre elles,l'efigie de!taper H a mortel m i n y ó a l'alba de la vida artística. Es tant més trist per a Paiamós quant son ben migrades
les aptituds
i inclinacions per acarrerar-se en l'art. D é u l'ha volgut
al ce!.
MARINADA, amb tristesa i honors, recorda el plançô desarrelat d'aquesta vali
que prometía èsser una valor en escultura.
Costums i tradicions americanes
Un sant internaciona
La m a m a d a palamoslna que la velila del cinc de gener corre pels carrers
de la xamosa vila empordanesa
i formes,
amb fanalets de paper de xina de mil colors
i se'n va, tot fent gatzara,
amb corns i trompetes, a esperar els
R e í s . . . cap a Sant J o a n , està ben lluny
d'imagir.ar-se que la proverbial
ge-
nerositat deis tres monarques biblics és del tot desconeguda de les nenes i
nens d'altres paVsos.
Pels infants xinos. japonesos,
jueus i crístians d'aquesta urbs immensa i
cosmopoliía, els substituts deis tres tradicionals Reis S a v i s de l'Orient, és un
vellet de barba blanca i faQ tan vermella^ pel fred de desembre, com vermena es la pellica que li serveix d'abrigall.
Les primeras colonies d'holandesos que s'establiren a la petita vila americana, que ateshores s'anomenava N o v a Amsterdam,
una
portaren de llur país
llegenda tan meravellosa de miracies, mercès i gràcies, atribuíts a la
inestroncable m a g n a n i m i t a t d e Sant Nicolao, patró no solament de la Rùssia,
sino
també
campió
deis
febles
contra
els
forts, dels oprimits
con-
tra el opressors; protector deis mariners, dels infants, deis orfes, dels que es
trobaven en greus perills, que l'antic bisbe de Mira no trigà a atreure's Ies
pregarles de la gran comunitat internacional, que li pidolava la seva generosa
protecció.
Els holandeses celebraven la diada de Santa C l a u s (nom que no és
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
més
Î99
MARINADA
que una a m e r i c a n i í z a c i ó d e S a n t N i c o l a u ) , el dia sis d e d e s e m b r e ; però quan
els a n g l e s o s arribaren a è s s e r m a j o r i a a la N o v a A m s t e r d a m , fins el punt
poder canviar, sense
del duc a n g l e s d e
día d e N a d a l ,
o p o s i c i ó , a q u e s t nom
per el de N o v a Y o r k , en
Y o r k , la festa e s t r a s p a s s à
o Christmas
ane;lès. E n
de
honor
al 2 5 de d e s e m b r e , o siguí el
a q u e i x a diada, d e bon matí,
Santa
C l a u s fa la s e v a e n t r a d a triomfal en viles i c i u t a t s , m o n t â t en un trineu arrastrat per un ren
de c o m p l i c a d e s b a n y e s ,
c a r r e g a t de j o g u i n e s i Ilaminadures,
per a omplir les m i t g e s q u e e l s b o n s n e n s i les b o n e s n e n e s la vigilia d e i x e n
p e n j a d e s al peu de la llar, o a les b r a n q u e s de l'arbre de Nadal, de la m a t e i x a
manera
q u e el t r e s R e i s de l'Orient omplen d e j o g u i n e s i Ilaminadures
els
plats i les s a b a t e s , les quais la nostra mainada deixa a la finestra.
En els E s t a t s U n i t s e! bon S a n t a C l a u s é s un v e r i t a b l e sani i n t e r n a c i o n a l .
T a n innocent i pur é s el seu cuite, tan Iliures d ' o f e n s a a c a p altre religió són
e l s s e u s miracles, q u e les
s e c t e s m e s e s t r i c t e s i puritanes del país de
l e s religions, no han tingut c a p
de M i r a ,
perseguit
inconvenient
a mort pel sanguinari
D i o c l e c i à , i c o n v e r t i t per
internacionalitzadora dels s e g l e s en sant p a g a ,
totes
en p e r m e t r e que Tantic b i s b e
l'accio
sigui e s s e n t per un s o ! dia a
l'any, el patró v e n e r a i de la m a i n a d a .
I. VENTURA I SUREDA
Nova York, Octubre de 1920.
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
200
J e s
MARINADA
de
la
C a
Dibuix a la ploma d'En P. Vidal
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
201
MARINADA
Una cançô trista
El cap jup, l'esquena corba,
{endavant el mocador
que Ii eclipsa quasi el rostre
resguardant li aixis del sol,
asseguda en l'aspra sorra
.
Na Mariagna passa eis jorns
remendant amb mà lleugera
eis ormeigs dels pescadora.
Mentres va teixint les malles
canta amb veu de rossinyol:
ses cantúries me'angloses
deixen l'ànim agredolç.
Vell patró per'lla a la vora
va arranjant l'embarcació:
fa la cara forastera .
car al pöble hi és de nou.
Estona ha que sejl'escolta,
que en sentgrat per lejS cançons:
les que canta Na Mariagna
Ii han robada l'atenció.
A l'anarse'n de la platja
de Na Agneta passa aprop.
— D é u te guard, remendadora,
segons veig t'hi afanyes molt.
— D é u vos guard... m'ho preñe a l'aire.
—( refiles que és un goig.
T'he escoitat mentres cantaves;
vaja un cant corprenedor!
Mes cançons totes son tristes,
que no em plauen si..no en son.
— Q u e tens penes?
— N ' h e tingudes
—I han fugit?
—Pro no eis records.
— S o n tan tristes com aquesta
les que sabs?
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
MÀRÎNADÂ
202
— I més i tôt.
— J o en sé una que n'és força.
— C o m se diu?
— N o té pas n o m .
— V o i e u dir q u e és com les meves?
— N o n'hi ha una altra en tôt el m o n .
Q u i la canta s'hi e n n u e g a ;
qui la sent té un.pes a! cor. ...
— J o ei tinc fet a les borrasques,
no ôl c o m m o u e n les cançons.
— E s que he vist aigunes voltes
doblegar-se'n de m o l í forts
— S i el que canta s'hi ennuega
com p o d e u cantar-la v o s ?
— T a m b é ho sé lo q u e son penes;
també el tinc maseil el cor.
— Q u e em plauria et sapiguer-la.
— V o l s sentir-ia? Escolta, dones.
S e u e! vell sobre la sorra
i comença la canço:
ella prou l'escolta atenta
treballant a m b el cap c o t .
S i és trista la tonada
n'és molr més la relació:
cada nota u n a armonía,
un p o e m a cada mot.
Es un caní pie d'amargura
com g e m e c d'un moribond,
com un prec q u e se perllonga,
com un eco llastimós.
L a donzella v a entristint-se
fins que es sent els parpres molls,
se li forma un nu a la gola
i li escapa a ' g u n sanglot;
i al m o m e n t que el vell a c a b a ,
desfogant son feble cor:
— T a n mateix n'és un xic m a s s a . . !
diu al temps que esclata en plor.
JOAN BTA. C A M Ó S
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
MARINADA
203
Creixença
(Co-niiniiactó)
A poc aire e m p r e n g u é el galan la p u j a d a de S a n t Sadurní. D e tant en
tant, se p a r a v a per v e u r e tota la plana b a n y a d a del sol radios i a b r a s a d o r .
En algunes eres hi h a v i e n cavallons de b at a punt de batre; altres eren catifades de boíl. C o m d o ' ç a consolació, s ' e s p à n d i l'alè frescal de la marinada.
Hi h a g u é en eis p r a t s tremoli de herbei, i la banderola, qui coronava una barraca i era lacia com penjoi de raïma en el reflux de la mar, va r e d r e ç a r - s e
estufada.
Arribat a terme, va saber per un vailet q-ie la comitiva f ú n e b r e tot just
era sortida del m a s . Impossibililat de f e s t e i g , el minyó s e fixa en un saize
de bella mota i ombra amb corassa d'eura. S ' h i a s s e g u é al peu delitosament.
D e s p r é s de curta e s t o n a de repos, veié al cim del tossal, en un clap de sol,
la negra comitiva qui s e m b i a v a saltar, tot s e g u i n t els relleixos i f o t g e s del
camí. Quan p o g u é atalaiar la creu^ i la blancor del roquet del capellà, i la
caixa mortuoria qui descendía i s e d r e ç a v a , com trista nau en temporal, ja
percebé, distintament, un plor a g u t , continuât, d e d o n e s . Les carines anaven vestides de n e g r e i c o b e r t e s d e cap a peus d'un vel tupit que no deixava
e n t r e v e u r e l l u r f a ç . En aquell plor histèric, qui r e s s o n a v a , a voltes, com
m i o l s d e g a t , h' havia en mescolança, els véritables llaments de consternacio
i els comics udols de ploranera llognda.
En G e n i s s'esforçà p e r descobrir la p r o m e s a . La comitiva p a s s à com
un somni. S e rellevaren els p o r t a d o r s de la caixa per a quai cosa fou precisa una bona parada. Els alliberats, rojos i panteixant, s ' e i x u g a v e n la suor.
Las c a m p a n e s anaven brandant.
— S i q u e tindrem un bon f e s t e i g d e s p r é s de t a n t e s ploraiesl, pensà
l'amador bon xic c o n t r a r i â t .
La donzella, però, entra al mas, i d a v a n t del minyó s e despulla amb
cuita del v e l tupit d e carina, i a m o s t r à , en mig d e la negror, son v i s a t g e clarifie d e diamant. Ja n o hi havia estela de les llàgrimes v e s s a d e s tan copios a m e n t ; ans al contrari, hi fiori el beli somriure d ' a m o r .
En G e n i s , b o c a b a d a t , vela brollar la joia d'aquell dol, com raig de lluna
en nuvolada e s p e s s a .
- - Q u e éreu p a r e n t s amb la difunta?
— N o ; però érem v e ï n s .
—I era j o v e ?
—Vuitanta cinc anys.
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
m
MARINADA
L a minyona d i g u é que anava a treure's el vestii de d o l i que, prest, tornaría. Mentrestant, com que la sogra obesa^ amb ajut de bastons, trafiquejava per la cuina i el sogre amb prou îeines parlotejà, el galan eixi a l'era. Allí
assegut, contempià la gran casa de què, poc temps a venir, seria senyor.
En
l'aparença, les costums del masover-propietari ja contrastaven amb Taspecte
senyorial de la masia. En la barana halconera hi havia una engingolada de
blat de moro; en el iinestral gòtic se destacava una olia amb un violer. El xicot valorava mentaiment la casa i son predi, quan a son davant se plantà la
figura ferrenva i corpulenta de sa futura mulier. El vestit negre h a v i a donat
Hoc a una brusa virolada i vistosa, i el plor inacabable s'era convertit en rialles plenes i musicals.
— M a i diries q u é m'han dit?, féu N'Esperança, sense parar de riure.
— C o m vos que ho endevini?
— U n a cosa que m'ha fet molta de gracia.
—Aboca.
— Q u e tu...
La rialla musical ressonà altra v e g a d a i amb major força.
— Q u e tu...
-Ala!
— Q u e tu ets un jugador.
I la rialla es para en sec.
E n Genis s'esgrogueí, però es dominà a l'instant.
—I que no'm casi amb tu perqué seria molt desgraciada.
— I d'ont ha sortit aqueixa baboia?
— H i ha gent m a l ' à n i m a , creu. L a teua mare mos va dir que no tenies ni
el més petit vici. R e s , que eres un mirai de bondat!
— E l vici de fumar tinc.
L'avis de que el dinar era a taula suspengué el col loqui, i ja la fadrína
no parlà més de la dicència popular que ella creía mala per no dir perversa;
empero al m i n y ó aquella sonada li percudí en el cor molt dolorosament i
amarga; tant, que en tot el dia no galejà d'humor ni d ' e n g i n y .
E n e l prat hi havia una gran roca com una columna. La mossa s'hi enfilà
lleugerament, esperant son c o m p a n y ó , braços oberts. M é s d'una vegada s'hi
eran encimbellats, tenint-se del braç per a no perdre l'equilibri, i era recordança inoblidable q u e ,
un dia, joguinejant, el perderen l'equilibri i a m b d ó s
rodolaren, com a cabdells, per l'afelpada pendent.
Aquell jorn, En G e n i s no
acceptà la joguineria.
— Q u é tens, féu ella, atansant-s'hi.
— R e s no tinc.
Allí a la vora hi h a v i a la xarca, on les oques nedaven. L a donzella s'hi
dirigi i va agenollar-s'hi arran.
—Ajoneia't.
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
205
MARINADA
— Q u é vos?
. ,
—Ajoneia't.
V u l g u e s no vulgues, el promès h a g u é de flectar els genolls i mirar dins
l'aigua.
— H o veus que vui? No't veus, quîna cara fas? Sembla que Thagis fet
tu el dol del mas S a u l a i no jo. M i r a j o , quina rialla.
I per fi, en el fons de cristal! de l'aigua pura va dibuixar-se un somris
de! galan, no prou alegre, perquè el m i n y ô servava el retret de la promesa i
la cara de fe! que li posa el futur sogre.
La pastora de xais,
Na M a r i a , se posà, de grat, a riure, en veure q u e .
per contemplar-se, els promesos se valien de son mirall.
MiQUEL
(Continuará)
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
ROGER
I
CROSA.
206
MARINADA
Crònica loca
A m b diners en totes Ies armilles, perqué tothom treballa i g u a n y a , entra
Palamós al mes de les festes i de la rifa, i si per tot hi ha diner, qué no
farà
per la provatura de sort? A m b molta prima, com per tot arreu, s'han pagat
els vigèsims de Nadal en manera que semblava h o m e feiiç qui
podia haver-
ne un: molta afició, molt diner esmerçat, pera no rebre ni la favor d'una sort
petita.
A b a n s que entrés i'hivern, va devallar del Pirineu una rufagada
fins el nostre païsatge de costa se cobri de neu, si b é és de notar
Montrés va trigar a fondre's molt mès que aquí. Marcant zero el
geliua i
que ja a
termòmetre
hagueren de celebrar-se eleccions; les del distriate de L a Bisbal ja
en consonancia amb la temperatura perqué tothom
estaven
d o n a v a descomptada la
Victoria de N'Albert contra N ' O r t e g o . Però a Torroella, malgrat
la neu,
hi
havia una escalfor que entusiasmava.
L a calma dels electorers tingué un e n c i i en la dolcesa del temps. L'amorós llabeig ens feu passar de I'hivern a l'istiu; se curaren el panallons
que
havien fibiat de mala manera. I aixf arribà la gran jornada de N a d a l . H i
ba-
g u é ofici solemne de tres capellans i a m b la cantata de la Missa
de Perosi.
Hi h a g u é funció al Teatre
L'Orfeo <Auceilada>, intérpret
Carmen i balls
de la dita
missa va
Pontificaìis
liuïts per tot
arreu.
cantar també
durant
r O c t a v a r i consagrat a l'Infant J e s ú s . J a no compta amb el Director
En Lluis
Ferrer, qui tantes campanyes glorioses li havia fet conseguir. Encara en
la
novena dedicada a la Purissima, t i n g u é sa batuta el chor de noies; ha reingressat a la vida barcelonina que fou la de sa infantesa. En l'esmentada funció religiosa predica el R. Pons del C o r de
Maria;
l'Asociació de Filies de
Maria oferi e n g u a n y la novetat d'una bella imatge de la Verge que ha estât
adquirida per enquesta popular. D a m e s i d a m i s e r i e s
manar cabals per Vagitinaldo
del soldado.
da de veus b l a n q u e s ? D e diners ja se'n
també
passaren a de-
Q u i pot negar res a una
deman-
necessiten i més en la mesada que
acabem de passar perqué les propines se sumen
amb els comptes de
tota
l'anyada i demés, entra el desig de llepar turrons fins que confiters i el turronaire valencia tradicional han venut prestament; hi havia també gran venda
de charros
en dues botigues ai mig del Portal que feren plegar els confiters
esparverats; però En Tur, aqui molt popular,ha posât arrels a la botiga en Hoc
tancat, S'abaixa un poc el pa. S e puja la earn créant conflicte. Equilibris. Però
tot-hom somriu a la perspectiva de gransbaixes en contraposició amb els négociants qui n'han sofeit les patacades. La nova de la s u s p e n s i ó d e pagaments
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
207
MARINADA
del Banc de Barcelona caigué com una b o m b a , però no
impressionà
fins al
fons de l'ànima per raó de que no hi ha gaires interessos palamosins compromesos. E! pànie era per
les consequències; afortunadament,
hauran estât
conjurades. La indùstria tapera en general, se'n ressent fort de la crisi econòmica mundial, pero és el cas, i ben satisfactori, que la nostra v i l a ,
dicar-se molt a discs i a trefins,
pot anar treballant
per de-
a vela desplegada.
La
fábrica d ' E n M . Palet continua fent millores; la de Manufacturas
de
Cor-
cho va augmentant cada jorn el personal, dient-se que arribará
a tenir
miler de treballadors. Toca a son terme la fábrica de N'Isaac M a t a s ; la
un
d'En
R a m ó n G u i t a r t h a contribuii a l'urbanització d'un carrer en el pia.
A VAgrupacìó
Catalanista
el quai figuren e n g u a n y
ha començat el quint curset de català, en
distingides
senyoretes.
L'ensenyança
del nostre
idioma es propaga conjuntament amb la idea nacionalista. En tots els coi'Iegis i escoles s'ensenya a m b afició. Per l'idea nacionalista
hi h a g u é
batalla
de candidats a compromissaris g u a n y a n t eis partidaris de l'Autonomia, senyors Torrent i Prat,
Continua parlant-se del flagell de Palamós:
i'escampament
de
El trencat del bonic Passeig maritim ens ho recorda tristament.
l'Aubi.
L'Ajunta-
ment ha nomenat una comissió. Difícil és el problema; però hi ha d'haver-hi
voluntat incansable per finir-lo satisfactòriament.
L'Estat ens abandona. Vegi's només les carreíeres per on
hem de pas-
sar tots els palamosins. En el tros del pöble de St. Antoni varen trobar-se un
demati vuit carros encallats, dos d'ells amb el fuell romput. Allí es balandreja
més que en la mar revolta. N o s'havia arribat mai a I'extrem actual.
Un dels partits de foot-ball acaba amb trista impressió perqué el jugador guixolenc En Larosa va sofrir una forta patacada d'un contrari.
Rialles en abundància excità l'espectacle de l'hipnotitzador Onofrpff. El
teatre s'omplí d'espectadors.
Cal registrar la pèrdua d'un vaixell
havia sortit del nostre port.
embarrancat
vora La
Escala,
que
El vapor italfà <Giglio> envestí les roques del
cap de St. Sebastià en jorn de boira espessa; no és greu l'averia.
Eis carrabiners prengueren una barca de tabac.
L'any ha finit. Siguí el nou pie de ventura
gidors.
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
per a tots els nostres Ile-
208
MARINADA
Mo\?iment del port.
Vaixells en-trats d u r a n t el mes de D e s e m b r e de 1 9 2 0 .
1. V e l e r
J o v e n P a q u i t o ; 2. v e l e r L y l y t a ;
Ciscar, anglès;
Paqmto;
Lylyta;
ie,
6, v a p . ,
Simone, danés;
9, v e l e r , M o n t s e r r a t ;
13, v e l e r ,
3, v a p . , G r a u ; 4, v e l e r , M o n t s e r r a t ; 5, v a p
7. v e l e r , V i r g e n del R e m e d i o ;
10, v a p . , A l m a g r o , a n g l é . ;
J o s e p a M a t e n ; 14, v e l e r , J o v e n P a q u i t o ;
vap.. Iberia, a n g l é s
17, v a p . , C o l ó n ;
18, v e l e r , A n a
8, v e l e r
Joven
11, v e l e r . P a u l i t a ;
veler,
15, v e l e r , E s t r e l l a del Mar-
María;
19, v e l e r , A n g e l
delà
G u a r d a ; 20, v e l e r , T e r e s a ; 21, v e l e r , J o v e n P a q u i t o ; 22, v a p . , C o r b é s , a n g l é s . - T o t a l
Operacions de la Caixa d'èstalvis
Nombra d'imposiclBns
75
Registre
Quantífats imposades
5179'84
Mes de Desembre de 1920
Reintegras
Quanritats pagadas
8
17I9'84
Cl\?í
22
Ullirete! novei
I
Mes de Desembre
Naixements.-^X,
M i q u e l H e r n á n d e z i M i r a b e t e . - 2 , F r a n c e s c a P u j o l i B r u n e t - 3 Arnald Palet i Lebeau. - Valerià M a s s a í Blanch. - A r m e l a i Candet. - Ernest M o r a d e l l i
C a t a l à . — M a t a m a l a i Prats.— Total, 7.
Defmcions.-i,
J o a q u i m a V e r g e l i i G r a u , 60 a n y s . - 2 . J a u m e J u n c o s a i A y a t s , 6 me8 0 S . - 3 , F r o l l a L l u i s i B e r g é s , 63 a n y 8 . - 4 , D o l o r s S a l a i O l i v e r , 72 a n y s . - 5 , R o s a M a t a i C a r r e r a s , 7 2 a n y s . - 6 , J o a n P a r a l s i P a l l i , 68 a n y s . - 7 , M a r t í R i c Q r t i F u n a l l e r a s
48 a n y s . - 8 , M a t e u R o b a u i B a r . é s , 9 m e s o s . - 9 , C á n d i G a l m e s í A l t a r r i b a , 52 a n y s . T o t a l , 9.
Matrimonis.Eduard
ta
Oliver
i Bach amb
Sais i Pascalet amb
Elvira
Ampar Carrascal i Ferrera - 2
Johera i Tresserra.-3, Lluís
Primi-
Artigas i Cruanyas
amb
Dolors Gafas Gispert. - 4 , J o s e p P u i g i Serrabelía amb Laura Cabesas ¡ Galan - 5 Josep
Marcó 1 Llinás amb Maria Babert i Falgueras.-6,
Fermi Miquel i Dalmau
a m b Joaqui-
ma R o i g 1 Q u i n t a n a . - 7 , J o a n Bispés i Sunyer a m b M a r i a Martinench i V e n t u r a . - 8
n i e l C o m i i P o l a m b E s t r e l l a S e r v i à i C a s a d e v a l l . - T o t a l , 8.
Tallers Tipogràfics L L O R E N S
Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
CASTELLO -
Da'
Palamós