`Per l`estat propi, la cohesió i el progrés social`

PER L’ESTAT PROPI, LA COHESIÓ I EL PROGRÉS SOCIAL
MANIFEST DE SUPORT AL PRESIDENT MAS
Nosaltres, gent de conviccions catalanistes i de pensament progressista,
•
convençuts que els catalans vivim un moment decisiu de la nostra història;
•
orgullosos del projecte que hem construït al llarg del temps;
•
amb la certesa que Catalunya és la història d’un èxit compartit gràcies a l’acció de
moltes generacions i de moltes persones que hi han nascut i d’altres que han
vingut de terres enllà;
•
amb la certesa que Catalunya és la conseqüència d’idees diverses que han sumat
en el pòsit comú del catalanisme;
•
confiant que els valors que han forjat la nostra identitat com a poble són una bona
base per a encarar amb esperança el nostre futur nacional;
•
convençuts que vivim en una nació històrica que han intentat encotillar en un Estat
que no ha volgut ser el nostre;
•
persuadits que és insostenible mantenir-se dins d’un Estat que ha esdevingut un
instrument al servei exclusiu de només una part dels ciutadans que diu
representar, incapaç d’acceptar i respectar la seva diversitat nacional, cultural i
lingüística, incapaç de servir els interessos dels catalans;
•
segurs que no podem seguir acceptant les regles de joc imposades per un Estat
que les principals forces polítiques estatals han conduit al fracàs, i que actualment
és el principal entrebanc per la millora de la nostra governabilitat, el nostre progrés
social i la nostra expressió democràtica com a poble;
•
amb la certesa que moltes de les coses aconseguides per l’esforç de la nostra gent
estan en perill si no agafem de manera plena les brides del nostre govern, del
nostre model de benestar, del nostre present i del futur de les generacions
properes;
•
convençuts que cal més que mai que cadascú miri de contribuir a sacsejar les
formes tradicionals de fer política i aprofundir la democràcia;
•
amb la certesa que ara més que mai cal una acció política basada en consensos
amplis més que no pas en la rutina del dissens que ha inundat el debat polític;
•
convençuts que és bo que aquells que compartim aquests principis exposem
públicament les nostres idees per enriquir el debat de fons que està fent la societat
catalana, de cara uns comicis que seran, de ben segur, extraordinàriament
importants pel nostre futur com a país,
signem aquest manifest segurs que Catalunya viu una cruïlla decisiva de la seva
història.
Una cruïlla que, en funció del camí que triem,
•
determinarà que els catalans adquirim una major capacitat democràtica de
decidir com volem resoldre els molts reptes socials, polítics, econòmics i
culturals que hem d’afrontar;
•
condicionarà el volum d’oportunitats que posem a disposició de cadascú
dels ciutadans per afrontar una vida més plena, digna i segura;
•
i marcarà en gran mesura la qualitat de la vida social que podrem compartir
les actuals generacions i que afectarà molt signif icativament la vida de les
properes.
Una cruïlla que, com en tots els moments transcendents de la història, exigeix
deixar de banda tot tipus d‘ambigüitat intel·lectual i obliga a prendre partit.
En els moments històrics, més que mai, s’ha de triar.
I ara estem en un d’aquests moments.
Tenint per cert
•
que és impossible desplegar un país socialment avançat i just sense el poder
polític necessari, sense les estructures d’Estat imprescindibles per sostenir un
model de benestar digne i equitatiu;
•
que en una època de preeminència dels individualismes te més sentit que mai
seguir treballant de manera col·lectiva i assumir la quota de responsabilitat que
correspon a cada ciutadà;
•
que es pot contribuir a la millora nacional i social sense encotillar-se exclusivament
en les tradicionals militàncies polítiques de partit;
•
i que Catalunya necessita més que mai el compromís profund de tots i cadascú
dels qui avui hi vivim,
expressem els compromisos següents:
1. Treballar perquè els catalans disposem d’un Estat propi, social, democràtic, obert
al món i especialment predisposat amb el nou Estat espanyol que en resultarà.
2. Treballar per un Estat propi europeista, integrat a la Unió Europea en igualtat de
condicions amb la resta d’Estats que la formen, compromès plenament amb un
projecte comú, democràtic, social, just i federal.
3. Treballar per un Estat propi que volem que sigui una eina eficaç per a garantir els
fonaments de l’Estat social del benestar, la voluntat de justícia social del poble i la
qualitat de vida de tots els ciutadans que hi viuen.
4. Treballar per un Estat propi que tingui l’objectiu d’acompanyar la societat creativa i
cívica catalana en el desplegament d’un país culte i educat, que garanteixi la
igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans, la presència de la cultura catalana
en un món globalitzat i la voluntat d’innovació imprescindible per afrontar amb
garanties el nostre futur com a comunitat. Un Estat propi que garanteixi l’accés a la
bona educació i a la qualitat educativa, en tots els seus nivells, i a tots els
ciutadans. Un Estat propi que es comprometi amb la cultura humanística, científica
i artística, i amb l’educació com el veritable fonament bàsic de la identitat i del
progrés del poble.
5. Treballar per un Estat propi que defensi el català i la seva plena normalització
nacional i internacional com a novena llengua europea que és. La defensa del
català s’acompanyarà d’una explícita voluntat d’incorporar el castellà com a
patrimoni compartit de tots els ciutadans de Catalunya. També l’aranès tindrà una
especial cura per part de l’Estat català. Catalunya serà un país de referència
internacional en la pràctica i el respecte de les llengües.
6. Treballar per un Estat propi que promogui i estimuli l’anhel de la societat catalana
d’esdevenir una democràcia avançada, participada per la ciutadania i garant dels
drets i llibertats civils. Defensem un Estat català profundament democràtic,
participat i obert construït a partir d’un sistema parlamentari i electoral renovat,
obert i més vinculat a la voluntat de la ciutadania.
7. Treballar per un Estat propi disposat a enfortir els llaços de fraternitat amb
Espanya i totes les seves comunitats. El problema de Catalunya no és Espanya, és
l’Estat espanyol. L’Estat propi català que imaginem el volem solidari, dialogant i
fraternal amb els ciutadans espanyols.
8. Treballar per un Estat propi que sustenti el seu progrés en un model econòmic
sostenible, intel·ligent i integrador, que tingui la mirada posada als mercats
internacionals i que creï riquesa per al conjunt dels ciutadans. Volem un Estat
català capaç d’actualitzar i renovar el nostre tradicional industrialisme i esperit
emprenedor, capaç d'implementar una economia basada en la recerca, la
innovació i en un ús eficient dels recursos naturals i fonamentada en activitats
ambientalment i social responsables. Volem un Estat català que sigui l’epicentre
d’una regió econòmica mediterrània de rang global.
9. Treballar per un Estat propi que enforteixi el teixit urbà català i el cohesioni sumanthi amb convicció la capitalitat internacional de Barcelona com un dels seus millors
actius. La Catalunya que volem és una Catalunya fonamentada en les seves
ciutats, que vetlla pel seu patrimoni natural i, que reconeix el paper i la importància
dels ciutadans que viuen arreu del territori.
10. Treballar per un Estat propi que es fonamenti sobre una administració pública
moderna, formada, eficient i sostenible al servei de la ciutadania. Una
administració clara i transparent, que rendeixi comptes a la societat, amb objectius
clars, a curt i llarga termini, descentralitzada envers els ajuntaments i oposada a
les pràctiques corporatives.
Aquest són els nostres 10 compromisos per a afrontar les hores decisives que viu
Catalunya.
Són compromisos que s’inspiren en el model de l’Europa social en la que s’ha
d’emmirallar l’Estat propi dels catalans i que tenim la certesa que regiran l’acció de
govern del President Artur Mas, des del convenciment que, en la construcció de l’Estat
propi per a Catalunya, l’ambició nacional i l’ambició social són dues cares de la
mateixa moneda.
Tenim la certesa, doncs, que amb les eines d’Estat amb que ens hem de dotar en
l’etapa històrica que iniciem, podrem construir la societat catalana lliure, socialment
justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa que tots anhelem.
I és per això que, com a persones compromeses amb els ideals de llibertat i de
progrés, demanem al President Mas que aculli les idees aquí desplegades i,
alhora, li donem suport per tal que pugui liderar aquest procés junt amb un ampli
espectre polític i amb la força parlamentària i social imprescindible per avançar
en la construcció d’un Estat propi que respongui a la suma de la tradició
democràtica i europeista i al consens social que han representat els governs
democràtics de la Generalitat presidits pels seus predecessors.
Avui, més que mai, cal sumar esforços perquè Catalunya pugui conquerir el futur que
decideixin lliurement els seus ciutadans i ciutadanes.
Novembre de 2012
Signants del manifest de suport al President Mas
PER L’ESTAT PROPI, LA COHESIÓ I EL PROGRÉS SOCIAL
1. Sam Abrams, escriptor i crític literari
2. Vicenç Altaió, escriptor
3. Josep Lluís Alay, professor d’Història de la UB
4. Francesc Aleu, artista
5. Joan Angulo, economista
6. Neus Aranda, gestora cultural
7. Martin Aranburu, politòleg
8. Pere Ayguadé, veterinari, exdiputat al Parlament pel PSC
9. Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel
10. Manel Bardàvio Novi, lingüista i cooperativista
11. Xavier Benguerel, compositor
12. Leopold Benguerel, químic
13. Josep Fèliz Bentz, global president, Musical Dreams Enterprise
14. Lluís Bernabé, periodista
15. Lloll Bertran, cantant i actriu
16. Laura Bertran, doctora en Filosofia
17. Irene Boada, filòloga i periodista
18. Martí Boada i Juncà, geògraf i naturalista, doctor en Ciències Ambientals.
19. Marc Bonavia, president d'AIJEC
20. Laura Borràs, doctora en Filologia Romànica
21. Núria Bosch, catedràtica d’Economia de la UB
22. Jorge Brotons, escriptor
23. Xavier Bru de Sala, periodista i escriptor
24. Joaquim Calaf Alsina, metge i científic
25. Miquel Calsina, politòleg, professor de la URL
26. Carles Canut, actor
27. Josep M. Canyelles, expert en Responsabilitat Social Corporativa
28. Roser Capdevila, il·lustradora
29. Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima
30. Antoni Carulla Guarner, naturalista i emprenedor social
31. Esther Casademont, empresària
32. Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la UB
33. Eugeni Castejon, ecoemprenedor
34. David Castillo, periodista i escriptor
35. Gerard Claret, violinista
36. Antonio Ciccone, economista i acadèmic
37. Stefano Cingolani, historiador
38. Joaquim Colominas, professor de ciència política a la Universitat de Barcelona
39. Agustí Colomines, professor d’Història Contemporània de la UB
40. Jordi Colomines, advocat
41. Betona Comín, directora de COSES
42. Carles Cugat, arquitecte i escenògraf
43. Joan Delort, gestor públic
44. Guillem d’Efak Fullana, editor i gestor cultural
45. Salwa El Gharbi, experta en immigració i en gestió de la diversitat
46. Josep Maria Escribà, pagès
47. Jordi Fabré Carreras, arquitecte
48. Gabriel Fernández Díaz, exdirector de Ciutadans pel Canvi
49. Joaquim Ferrer, historiador
50. Ramon Folch, socioecòleg, doctor en Biologia
51. Celdoni Fonoll, poeta, músic i cantant
52. Patricia Gabancho, escriptora
53. Pau Garcia-Milà, director general d’eyeOS
54. Joaquim Garrigosa, musicòleg
55. Sílvia Gasset, gestora cultural
56. Carme-Laura Gil, filòloga
57. Rosa Gil, restauradora
58. Silvia Giménez-Salinas, advocada
59. Miquel Giménez, escriptor i periodista
60. Salvador Giner, sociòleg
61. Jordi Gusi, emprenedor social
62. Carles Hac Mor, escriptor
63. Rafael Hinojosa, expresident del Consell de Treball Econòmic i Social
64. Edgar Illas, professor d’Estudis Catalans de la Indiana University
65. Mar Jiménez, economista i periodista
66. Lluís Jou, notari
67. Lluís Juste de Nin, dissenyador i dibuixant
68. Gorka Knörr, músic i consultor empresarial, exdiputat al Parlament Europeu per EA
69. Enric Leira, advocat
70. Maria León-Sanromà, metgessa
71. Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la UAB
72. Ferran Madico, gestor cultural
73. Marta Macias, empresària
74. Manuel Manonelles, politòleg expert en relacions internacionals
75. Antoni Malet, catedràtic d’Història de la Ciència de la UPF
76. Jordi Maluquer de Motes, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la UAB
77. Fèlix Martí, filòsof
78. Pere Martí i Colom, periodista
79. Roser Martí, advocada
80. Xavier Martínez Celorrio, professor de Sociologia de l'Educació de la UB
81. Ferran Mascarell, historiador
82. Josep Maria Miró, antropòleg
83. Josep Mòdol, sociòleg i exsenador pel PSC
84. Jaume Morron, director de dialEc-Comunicació per a la Sostenibilitat
85. Mary Ann Newman, lingüista
86. Enric Olivé, catedràtic d’Història Contemporània de la URV
87. Magda Oranich, advocadessa
88. Laia Oto, directora d’1x1 Microcrèdit
89. Gerard Padró, catedràtic d'Economia de la London School of Economics
90. Jaume Padrós, metge
91. Jordi Palou, advocat, mediador en resolucio pacif ica de conflictes.
92. Ignasi Parody, emprenedor social
93. Oriol Pi de Cabanyes, escriptor
94. Montserrat Pinyol, advocada
95. Josep Pla-Narbona, dissenyador i pintor
96. Ricard Planas, empresari cultural
97. Agustí Pons, periodista i escriptor
98. Clara Ponsatí, economista, càtedra Príncep d'Astúries de Georgetown University
99. Josep Maria Portavella, escriptor, músic i director de The Chanclettes
100. Àlex Pujol, emprenedor social
101. Miquel Rafa, biòleg i naturalista
102. Miquel Reniu, professor i historiador
103. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF
104. Marta Reynal-Querol, economista i acadèmica
105. Eduard Riu-Barrera, arqueòleg i historiador
106. Enric Roca, coordinador Edu21
107. Joan Roca Sagarra, advocat
108. Adoración Rodríguez, treballadora social
109. Maurici Romero, economista
110. Maria Rovira, coreògrafa, directora de Trànsit Dansa
111. Xavier Rubert de Ventós, filòsof
112.
113.
114.
115.
116.
117.
118.
119.
120.
121.
122.
123.
124.
125.
126.
127.
128.
129.
130.
131.
132.
133.
134.
135.
136.
137.
138.
139.
140.
141.
142.
143.
144.
145.
146.
Francesc Sanahuja, dirigent excursionista i tècnic en comerç internacional
Ramon Sargatal, activista cultural
Esther Sánchez, professora de Dret del Treball d’ESADE
Jaume Sobrequés, historiador
Josep M. Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB
Àngels Solé, historiadora
Josep Sort, politòleg i professor de la URL
Jaume Suau, professor d’Història Contemporània de la UB
Àlex Susanna, escriptor i gestor cultural
Jordi Tardà, periodista i promotor musical
Jordi Tolrà, President del Moviment per la Pau
Quim Torra, editor
Mercè Torras Colell, arquitecta
Rosa Maria Torre Lloveras, advocada
Eduard Vallory, politòleg i periodista, doctor en Ciències Polítiques i Socials
Montserrat Vendrell, doctora en Biologia
Jaume Ventura, economista i acadèmic
Miquel Ventura, director de la Fundació Mar
Pau Vidal, emprenedor social
Francesc Vilà, psicoanalista
Núria Viladot, empresària
Vicenç Villatoro, escriptor i periodista
Ramon Vinyals, empresari i exdiputat al Parlament per ERC
Josep M. Violant, sindicalista
Francesc Casadessús, gestor cultural
Narcís Comadira, escriptor
Joan Vives i Sanfeliu, compositor
Ester Xargay, escriptora i videoartista
Álvar Suñol Muñoz-Ramos, pintor
Carles Pedragosa, químic
Cristina Iniesta, metgessa
Ariadna Mas Vall, gestora cultural
Mercè Graells Alemany, advocadessa
Francesc Marc Alvaro, periodista i escriptor
Josep Mª Amoròs, gestor cultural