17 d`agost - Universitat Catalana d`Estiu

4 / L’Última
Joan Francesc Denis, batlle de Prada
«La UCE és un espai
important de reflexió i debat»
4
Diari de Prada
UCE
Què aporta la UCE
al poble de Prada ?
La UCE aporta moltes
coses. Permet intercanvis i proposa un
programa variat. És un
espai important de
reflexió i debat. No
conec cap altra trobada tan rica i d’un
nivell de contingut tan
alt com la de Prada. La
UCE ens ha animat a
multiplicar els tràmits
per teixir lligams amb
Catalunya Sud. El
poble de Prada ja és
agermanat amb Ripoll, i ara també hem El Joan Francesc Denis és el batlle de Prada pel Parti Radical
de Gauche (PRG) des del març del 2001, i ens informa que té la
decidit trobar-nos amb
gent del Vendrell, per intenció de tornar-se a presentar a les eleccions municipals del
crear més vincles en- 2008. Els seus pares són del Conflent, però ell va néixer al nord
de l’estat francès i va viure fora de Catalunya Nord durant
torn de Pau Casals. La
Universitat Catalana molts anys. A poc a poc està recuperant la llengua. Cada any
ens ha encoratjat a participa en la UCE i segueix molts actes de ben a prop.
comprar la casa d’en
Pau Casals a Prada per fer-ne més diversifiquem els inter- passat, quan es va tractar el
un museu. I també tenim el canvis, més els pradencs se tema del procés de pau al País
projecte de comprar la casa sentiran implicats i participa- Basc: pel seu entorn, amb el
de Pompeu Fabra…
ran a la Universitat. Vall Roc Canigó, Sant Miquel Cuixà, o
Prada és un dels quatre pro- pot esdevenir més que un encara per la seva història
pietaris del castell de Vall centre d’acolliment, l’Ajun- –Prada va acollir Pau Casals,
Roc, cedit a la UCE per a tament li donarà suport per- Pompeu Fabra…– és un espai
fer-ne el Centre d’Estudis què es pugui anar més enllà, idoni per a la UCE. Tots
Pau Casals.
perquè es treballin més as- aquests elements, i ara amb el
Estem molt feliços de contri- pectes que el cultural, com projecte de Centre d’Estudis,
buir en aquest projecte. El ara els àmbits mediambiental, ens permeten estar segurs que
Centre d’Acolliment Nord- social i econòmic.
anirem més enllà. Ens trobem
català Pau Casals és un pri- Encara té sentit organitzar dins un moviment de mundiamer pas per a desenvolupar la la UCE a Prada?
lització que té per caracteríscooperació amb el Sud. Per- Prada és un lloc calmat, serè, tica uniformitzar-ho tot. Ara
metrà fer venir més gent a la lluny de la rivalitat de ciutats la gent necessita retrobar
UCE, però també pot esdeve- importants. Això permet de- arrels. Aquí aquestes arrels
nir una institució que treballi batre amb més tranquil·litat són comunes entre el nord i el
en l’àmbit dels intercanvis temes difícils, sensibles. Per sud. A l’Ajuntament volem
transfronterers. Crec que com exemple, me recordi l’any treballar en aquest sentit.
Redacció: Júlia Taurinyà, Marta Serra, Pere Habet, Laia Carreras
Assessorament informàtic: Francesc Mercadé
Impressió: Llibreria la Muse (Prada)
La columna uceànica
MARI MONSTRUM
quest matí hem hagut de rescatar una
musa que s’havia
penjat dalt de la grua que hi
ha al pati d’aquest liceu —en
perenne construcció— que
cercava i es demanava si
estàvem traslladant la Sagrada Família o si és que el
TGV finalment arribarà
abans a Prada que a Barcelona o si és que en Zaplana forma part de l’equip
rector i ha encomanat a
l’arquitecte Carvajal un pavelló per encabir-hi la fauna uceànica o si els amics i
amigues de la UCE volen
trasplantar la tomba d’en
Pompeu o potser en Frêche
cerca vestigis de la llengua
de l’oc que va perdre l’oca
o… La veritat és que l’estat
de la musa era de franca
follia. Tanta, que ha acabat
provocant una ventada d’aquelles que et posen la pell
de gallina, t’arrissen el cabell
i t’escampen les idees. I així
anem, amb calça curta i amb
els pèls de punta. Perquè deixés d’inspirar el déu del vent
i la tempesta l’hem hagut de
convèncer que no, que el
recinte que ens acull es troba
en el seu estat natural i que
quan no és un all, és una ceba
i que quan s’acabin aquestes
obres faraòniques, tornarem
a començar. Així és també la
vida. La musa ens ha mirat
de cua d’ull i s’ha envolat
cap al cim del Canigó.
Caldrà veure els propers dies
si els nostres raonaments han
aconseguit aplacar la seva
follia. Si algú la torna a
veure, crideu-la i amanyagueu-la, que una musa embogida és del tot imprevisible.
Bon vent!
A
Prada: Liceu Renouvier, carretera de Catllà, s.n.
Adreça electrònica: [email protected]
Lloc web: www.uce.cat
Diari de la Universitat
Catalana d’Estiu,
Prada (Conflent)
Divendres, 17 d’agost del 2007
Ja hi sem tots!
Avui mateix es posen en marxa les activitats de la UCE
UCE
Entrevista
Diari de Prada. Divendres, 17 d’agost del 2007
Els alumnes i professors de la XXXIX UCE van començar a arribar ahir a la tarda. La Secretaria era plena
de gom a gom.
A
vui sí, ja es pot dir
que el tret de partida
de l’edició d’enguany
ja s’ha donat. Amb l’arribada
ahir de nombrosos autobusos
provinents d’arreu del país,
les primeres classes que estan
a punt de començar i la inauguració oficial aquest migdia,
ja només us falta gaudir d’aquests deu dies d’estada a la
«República del bon humor»,
com l’anomenava Miquel
Porter i Moix.
Ahir, la vetllada va ser animada: maletes amunt i avall,
buscant habitacions, retrobant
els companys d’edicions anteriors, descobrint la nova fesonomia del Liceu Renouvier…
I finalment, després del sopar
a l’hora nord-catalana (sorprenent per a alguns!), el grup
Randellaires va ser l’encarregat de la vetllada musical a la
plaça del poble. Així doncs
avui ja tocava passar a les
coses «més serioses». Inauguració, classes, tallers, actes
al gimnàs, concert i cinema, la
jornada ja és la mostra perfecta del que és un dia «habitual»
de la vida a la UCE, en què
tots s’essemblen, però evidentment cap és igual.
A les 12 h del migdia, la
inauguració oficial d’enguany
serà presidida per Joandomènec Ros i Aragonès, president de la UCE, amb la
presència del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de
Catalunya, Josep Huguet. Des
d’un punt de vista acadèmic,
hi seran presents Montserrat
Casas, rectora de la Universitat de les Illes Balears, i per
primera vegada en molts anys
el president de la Universitat
de Perpinyà, Jean Benkhelil.
També cal destacar la presència d’Antoni Miró, autor del
cartell d’enguany, homenatge
a Carles Fontseré.
Avui també es dóna inici a
la primera tongada de classes,
la del 17 al 20, que us proposa reflexionar sobre temes tan
diversos com la bioètica, la
història de Catalunya Nord o
el teatre medieval. Es tancarà
aquest primer període amb
una tarda de descans dedicada
a les excursions per Catalunya
Nord el mateix dilluns a la
tarda, abans d’iniciar la segona meitat de la UCE. Les
obres al Liceu també han
pertorbat l’organització del
Liceu, però podreu trobar tota
la informació tècnica, del dia
a dia, a sota del tendal, que
esdevé, per força i com sempre, el punt de trobada matinal.
Activitats d’avui
A les 9h. CURSOS: La bioètica
i la seva transcendència en
l’atenció sanitària / Jocs d’identitat a l’actual vida europea / La
força de la identitat. Ensenyaments africans sobre el valor
quotidià de la tradició / Història i memòria de la Guerra de
Successió / 1707-2007: «Quan
el mal ve d’Almansa». Aproximació a la història social i legal
de la llengua catalana / Revisions d’actualitat. Teoria i pràctica artística a Catalunya. FORMACIÓ: Llenguatge i gramàtica. SEMINARI: Curs d’història, llengua i sociolingüística.
La Corona de Mallorca (UIB).
A les 10h. CURSOS: Articulació econòmica dels Països
Catalans / Introducció als grans
espectacles del teatre medieval.
FORMACIÓ: Curs introductori
d’història de Catalunya / Coneixement de Catalunya Nord.
Catalunya Nord a través d’un
escriptor / Iniciació als Països
Catalans: «Assaig d’anàlisi
política». L’Alguer / Iniciació a
la llengua. Expressió oral i
escrita. TALLERS: Televisió
A les 12h. ACTES: Inauguració
de la XXXIX UCE.
A les 15h. TALLERS: Alimentació sota control. Dietes, alimentació sana i codis religiosos
/ Fotografia de la natura /
Socorrisme / Dansa / Cançons
populars / Sardanes / Esports /
Muntanyisme / El gravat calcogràfic: l’aiguafort / Nines de
porcellana / Obrador de poemes
atemporals i actuals / Versos
diversos: anversos i reversos /
Introducció a l’ornitologia.
A les 17h. ACTES: L’ús de la
llengua en la docència universitària
A les 18h. FÒRUM OBERT:
Presentació del llibre La llengua que ens va parir. Set pensadors a la recerca del català.
A les 21h. ESPECTACLE:
Companyia Elèctrica Dharma
A les 23h. CINEMA: La vida
abismal.
La Veu de
Catalunya Nord
Llibreria Catalana
Com cada any, la Llibreria
Catalana de Perpinyà es deslocalitza durant deu dies i
s’instal·la a la Universitat de
Prada. L’amo de la llibreria,
Joan Miquel Touron, el trobareu al tendal petit, al costat
de la seva paradeta, carregada de llibres de temàtiques
molt diverses. Enguany ha
promès que faria esforços
per portar més llibres d’autors nord-catalans.
Cada cop som més
Enguany l’edició de la UCE
ha crescut en nombre d’alumnat i assistents. Tenint en
compte, per una banda, que
l’Orquestra de Joves Intèrprets s’allotja enguany al
Liceu, i que, per l’altra, les
obres i reformes «inunden»
l’espai central de la UCE,
l’organització demana que
per favor es respectin els llits
assignats a cadascú i que en
cap cas s’entrin els cotxes al
recinte. Enguany l’aparcament és al davant del Liceu.
P
er segon any consecutiu,
l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) es reuneix a
Prada per a la seva trobada
anual. Setanta joves d’entre 18
i 26 anys passaran vuit hores
diàries assajant, per grups i
conjuntament, amb l’ajuda del
director Xavier Brotons i onze
professors, tres assistents de
direcció i diversos organitzadors. Una trobada amb dos objectius: donar a joves d’arreu
dels Països Catalans la possibilitat d’iniciar-se en la pràctica de l’orquestra simfònica i
alhora recuperar compositors
catalans injustament oblidats.
El projecte, gestat per l’associació mallorquina Forum
Musicae, que es dedica a
l’ensenyament de la música,
va veure la llum l’agost del
2004, però no va ser fins a
l’any 2005 que va entrar en
contacte amb la UCE, la qual
Música i Cinema
UCE
Ràdio Arrels torna un any
més a la UCE. La ràdio nordcatalana, creada l’any 1981,
tractarà l’actualitat ucenca
amb dos programes diàries,
la de les 11 a les 12 h i de les
18 a les 19 h, que podreu
escoltar a la freqüència 95.5
FM (al Conflent) i a través
d’Internet. La Laura Bertran
és l’enviada especial d’Arrels, i segur que sol·licitarà
uns quants de vosaltres per
participar a les tertúlies.
També trobareu el Pere Manzanares, president de l’associació Arrels, amb un micro a
la mà i xerrant i passejant pel
recinte accidentat del Liceu.
Ahir, el primer assaig general de l’OJIPC va ser l’ocasió per als
representants de la UCE de donar la benvinguda als participants.
ha esdevingut una de les entitats impulsores.
Magda González ens explica que, tot i que la inauguració
del Centre Pau Casals, que
serà llur seu permanent, significarà una gran millora, la feina no s’atura la resta de l’any.
Tot comença amb la recuperació i l’edició de partitures a l’hivern, les audicions de
nous membres (que es renoven cada dos anys) i finalment
l’enregistrament en directe.
Enguany el treball i el concert se centraran en l’obra de
Matilde Salvador i Jaume Pahissa. Els podreu sentir el dia
24, a les 9 h del vespre, a Sant
Miquel de Cuixà, o bé el 26 a
Mutxamel, en el seu primer
concert al País Valencià.
‘La vida abismal’
Companyia
Elèctrica Dharma
JOAQUIM VILARNAU
a Companyia Elèctrica Dharma ha recorregut tots els camins de la música popular.
Van començar fa més de trenta anys amb
una proposta de free jazz a la qual a poc a poc van
anar incorporant elements de la música tradicional
catalana. Van aconseguir un so propi amb discos
tan interessants com L’oucomballa o L’Atlàntida.
Més tard, quan encara ningú no parlava de fusió,
van fer un concert al Palau de la Música Catalana
mesclant el so del seu conjunt rocker amb el de la
Cobla Mediterrània. Els anys vuitata es van anticipar al boom del rock català i als noranta van
emprendre una aventura internacional que els va
dur arreu del món, de Sud-àfrica als Estats Units i
a concerts emblemàtics com el Rock in Rio. El ‘so
Dharma’ és una garantia.
L
Direcció: Ventura Pons. Any 2006.
Durada: 90 min.
L’
última pel·lícula de Ventura Pons es
basa en la novel·la de Ferran Torrent.
Ens trobem al 1972. El Ferran és un
jove que malviu de fer treballs esporàdics i de
jugar a les cartes. En una partida, coneix el Chino,
un jugador d’una presència colpidora, i es queda
en deute amb ell. Però a poc a poc es fan amics.
En Ferran freqüenta els millors restaurants, les
millors timbes…, i la nit en tota la seva extensió.
A La vida abismal, Pons ha sabut donar a la veu
en off el paper estrictament de guia en el relat i
ha aconseguit que les seqüències tinguin una
entitat cinematogràfica, basada en la interpretació vigorosa d’Oscar Jaenada i en la
reconstrucció ambiental de l’època.
«Som exòtiques, a la UCE»
Actualitat / 3
A la UCE, cada any hi participen nois, i sobretot noies, originàries d’altres països europeus.
L
a UCE és l’ocasió cada
any d’intercanviar realitats diferents. Entre
gent de cada territori dels Països Catalans, però no només:
el sistema de beques també
permet la presència i la participació a la Universitat de joves
de fora del país. A canvi de
quatre hores de feina diària –al
secretariat, a l’esplai o a la recepció– poden assistir a les
classes i descobrir l’ambient
estiuenc del Liceu de Prada.
Així, aquest any, Jana, Jarka
i Martina (provinents de la
República Txeca), Alina (que
arriba de Moscou) i Aaron
(luxemburgesa d’origen anglès) s’inscriuen en aquesta
tradició ucenca. Segons Jana,
«a Praga tenim un lector de
català, Andreu, que és molt
carismàtic, apassionat i entu-
siasta, que ens ha fet venir
ganes d’anar més enllà de les
classes de llengua». Jarka i
Martina ho confirmen. Alina,
que estudia en la capital russa,
té un recorregut ben particular.
En el seu curs de llengües
romàniques, va estudiar català:
«A l’inici, era per curiositat, i
al final, m’hi vaig apassionar:
ara estic fent la meva tesi de
final de carrera sobre l’al-
Les veus de la Terra
Parlen les dones exiliades de la nostra història recent
D
es d’aquesta secció el
Diari de Prada vol
oferir-vos les experiències d’algunes dones que en
els darrers cinquanta anys de
la història del nostre país es
van exiliar per raons politicosocials a Catalunya Nord, algunes de les quals encara hi
viuen. Aquest és el cas, per
exemple, de la Conce Busqué,
la primera veu que ens parla
avui.
guerès». Aaron, que estudia
català a Birmingham, ja va
tenir l’ocasió de perfeccionarlo treballant un any a Eivissa.
Els Països Catalans, però, no
són ben bé una incògnita per a
elles. Algunes ja van participar
en diverses edicions del Campus de la llengua catalana, a
Mallorca, a Andorra i a Barcelona. La UCE és, doncs, una
oportunitat per completar el
mapa: «A mi, després d’aquesta estada a Catalunya Nord, tan
sols em falta el País Valencià»,
precisa Alina. A més del parlar,
també hem assumit la geografia del país!
Així, la UCE esdevé un lloc
idoni d’intercanvis: «El que
volem és conèixer més gent,
fomentar intercanvis i poder
parlar el català, és cert», afirma
Alina Entre elles, Jana, Jarka i
Martina proven de fer l’esforç
de parlar en català, tot i que, a
vegades, es comuniquen en
txec. «Ja sabem que no caldria,
però ens és més fàcil, ens surt
així», s’excusa la Jana. Totes,
però, volen aprofitar del temps
lliure per assistir a tallers de
fotografia, escultura, art, dansa
i musica. I, és clar, seran presents als moments claus de la
UCE: els concerts i la festa!
guir, amb molts esforços, coordinar els diferents sectors i
aturar el funcionament de la
residència. Però ben aviat patiren pressions dels amos i la
policia.
Al 1973, amb vuit companys més, i davant la situacó,
la Conce va decidir d’anarse’n una temporada per a marxar a l’estat francès i poder
respirar «aire de llibertat». Ja
es trobaven en contacte amb
un grup llibertari de Perpinyà,
format per exiliats i fills d’exiliats, que els permetia passar
material. Aquest mateix grup
els ajudà a trobar feina: farien
veremes a la plana del Rosselló. Així, el 20 d’agost del
1973 passaren la frontera estatal en tren. La primera parada
va ser, precisament, la UCE.
La Conce no va continuar el
viatge amb els amics. Es va
quedar a Catalunya Nord, amb
el Josep, un militant del grup
llibertari de Perpinyà. Amb ell
va continuar militant en diverses associacions del Nord. Ara
viuen a Orellà, un poble de
l’alt Conflent.
UCE
La jove orquestra,
de nou a la UCE
Breus
Divendres, 17 d’agost del 2007. Diari de Prada
Jaume Lladó
Diari de Prada. Divendres, 17 d’agost del 2007
Tirallonga
2 / Actualitat
Conce, que a l’inici dels
anys setanta –i quan ella en
tenia trenta– treballava en la
residència sanitària Francisco
Franco dels afores de Barcelona, i malgrat que la seva
família era catòlica i franquista, tenia moltes inquietuds socials. Amb alguns col·legues
decidiren muntar una lluita
clandestina i autònoma, per
obtenir condicions de treball
millors. Arribaren a aconse-