Butlletí 68 (revisio Màrius).pub

Ano IX– Nº 68
Outubro 2011
FESTES I TRADICIONS
El Ball de bastons (Dança com paus)
“Ball de bastons” em Barcelona
Dança em execução
O “ball de bastons” é uma dança popular muito estendida na
Catalunha, Europa e no Mediterrâneo... (pág. 2 –7)
Cursos de catalão
Cursos de català
Com certificado oficial
Amb certificat oficial
www.catalonia.com.br
www.catalonia.com.br
Informações:
[email protected]
Informacions:
[email protected]
Noticias: da
“Associação Cultural
Catalonia” e outras
Noticies: de
l’“Associação Cultural
Catalonia” i d’altres
(pág.07—10)
(pág.07—10)
Nossos endereços para contato:
Para contatar conosco podem utilizar-se dos seguintes endereços:
[email protected] - para assuntos de caráter geral,
[email protected] – para perguntas sobre temas culturais,
[email protected] – quando relacionado com o curso de catalão, e o
[email protected] – se relacionado com os eventos gastronômicos.
Ou ainda mediante o telefone (11) 5549-3840.
El ball de bastons és una dansa
O “ball de bastons” é uma dança
popular molt estesa a Catalunya,
popular muito estendida na CataluEuropa i la Mediterrània. S'engloba
nha, Europa e Mediterrâneo. Este
sota aquest nom un
nome compreende um conconjunt de balls que
junto de danças que se utiliutilitzen com a element
zam como elemento principrincipal un o dos
pal, um ou dois bastões e a
bastons i l'acció de picar
ação de batê-los entre si.
entre ells.
As origens da dança de basEls orígens del ball de
tões estão difusas na históbastons estan difosos a
ria: Há folcloristas que afirla història: Hi ha
mam que provem de ritos
folkloristes que diuen
agrários na pré-história; ouque prové de ritus
tras teses sustentam que
agraris ja a la
sua origem está nas danças
prehistòria; altres tesis
pírricas gregas, e a tese
sostenen que el seu origen són les
mais estendida remonta sua origem
danses pírriques gregues, i la tesi
a uma evolução das antigas danças
més estesa remunta el seu origen a de espadas. As danças foram muito
una evolució dels antics balls
populares no século XV e persistem
d'espases. Els balls foren molt
na França, Itália, Inglaterra e País
populars al segle XV i
de Gales (Morris dapersisteixen en
ne), Espanha (paloteo
França, Itàlia,
o troqueado) e PortuAnglaterra i País de
gal (dança de pauliteiGales (Morris dance),
ros). Nas culturas do
Espanya (paloteo o
Magreb também há
troqueado) i Portugal
danças tradicionais
(dansa de pauliteiros).
com paus, como a
A les cultures
Raks Al Asseya de oriMagrebís també hi ha
gem egípcio
Ball de Bastons a Granollers
danses tradicionals
(conhecido também
amb bastons, com la Raks Al Asseya com saidi, como a música e ritmo
d'origen egipci (conegut també com desta dança) ou a tahtib, e alguns
a saidi, com la música i ritme
passos de algumas delas integrad'aquesta dansa) o la tahtib, i
ram-se com a denominada dança
alguns passos d'algunes d'elles
oriental ou dança do ventre.
s'han integrat dins de l'anomenada As primeiras referências escritas
dansa oriental o dansa del ventre.
datam de 1151, quando no banLes primeres referències escrites
quete de núpcias do conde Ramon
daten del 1151, quan durant el
Berenguer IV com Peronella de Arabanquet de les noces del comte
gão realizou-se um “ball de basRamon Berenguer IV amb Peronella tons”.
Originariamente era uma dança
En els seus orígens era un ball
somente dançada por homens, mas
només ballat per homes, però des
a partir dos anos 60 a figura da
dels anys 60 la figura de la dona
mulher também entambé és
contra-se presente,
present, i
e atualmente tem
actualment té ja
já uma enorme reuna gran
levância. Somente
rellevància.
em poucas cidades
Només en
conserva-se ainda a
algunes poques
exclusividade maspoblacions es
culina da dança, asconserva encara
sim como em Montl'exclusivitat
blanc (Conca de
masculina del
Partitura d'un ball de bastons, el
Barberà).
ball, com ara a
ball de gitanes i un rigodon en un
Ao que parece, a simMontblanc (Conca de
quadern de llibertats d'orgue
conservat a l'arxiu de la Seu de
bologia da dança de
Barberà).
Lleida que data,
paus na Catalunha é a
Pel que sembla, la
aproximadament, de l'any 1820
interpretação de dois
simbologia del ball de
bandos lutando, fabastons a Catalunya és
zendo movimentos
la interpretació de dos
diversos e alternando
bàndols lluitant, fent
a luta com o entrecrudiferents moviments i
zamento do bandos,
alternant la lluita amb
diferenciados pelas
l'entrecreuament de
cores de seus vestuábàndols, distingits pels
rios.
colors dels seus
Seu nome “ball de
vestuaris.
bastons” ou(dança
El seu nom “ball de
Ball de Bastons de la processó del
com bastões) é devibastons” és degut a
Corpus a Barcelona (1925)
do ao fato de consistir
que aquest ball
consisteix en anar donant cops amb em dar continuadamente golpes
uns bastons al ritme de la música. A com bastões de madeira ao ritmo
da música. Na Catalunha é
Catalunya és un
uma dança tradicional muito
ball tradicional
popular e conhecida de tomolt popular i
dos.
conegut per
O vestuário do “ball de bastothom.
tons” é muito variado depenEl vestuari del
dendo da vila, a região ou a
ball de bastons
formação que o executa mas
és força variat
há, contudo, elementos coL’espardenya
segons el poble,
muns. O calçado costuma ser a
la zona o la formació que l'executa
“espardenya” (alpargata), calça
però hi ha elements comuns. El
calçat acostuma a ser l'espardenya, branca, uma pequena saia, faixa de
cor, camisa branca e lenço de cor
pantalons blancs, faldellí, faixa de
cruzado no corpo.
color, camisa blanca i mocador de
Mesmo assim há
Tot i així hi ha colles
“colles” (grupos) que não
que no duen el
usam a saia, outras que
faldellí, d'altres que
usam calça de veludo,
utilitzen pantalons de
lenços na cabeça, chavellut, mocadors al
péus, coletes e outras ecap, barrets, armilles i
lementos característicos
d'altres elements
de cada local.
característics de cada
O som é um elemento da
lloc.
maior importância no
El so és un element
“ball de bastons”, gerado
que té especial
principalmente a partir
importància en el ball
dos golpes com os
de bastons,
bastões e os instrugenerat
mentos musicais, e
principalment pels
ainda, pelo chacoacops de bastó i els
lhar dos sininhos, as
instruments
batidas no chão, a
musicals, i també,
até, pelos gritos dos
pel tentineig dels
dançarinos. A combipicarols, els cops a
nação de todos estes
terra, i fins i tot,
elementos configura
els crits dels
um marco sonoro
ballarins. La
concreto e próprio a
combinació de tots
cada dança. Atualaquests elements
mente, na maioria
configura un
de lugares é acosmarc sonor
tume dançar acomconcret i propi de
panhados do som
cada ball.
das gralhas e o
Actualment, en la
tambor; em outras,
majoria de llocs
a flauta; e em umas
s'acostuma a
poucas, o violino, a
ballar
sanfona, a gaita
acompanyat
Versió del ball de bastons de Montblanc d'El Rossinyol.
ou a flauta doce.
del so de les
As melodias do
gralles i el
“ball de bastons” costumam ser toatabal; en d'altres, el flabiol; i en
poques, el violí, l'acordió, el sac de das simples, freqüentemente repetitivas. Alguns “balls de bastons” tem
gemecs o la flauta dolça.
músicas próprias mas a grande maioLes melodies del ball de bastons
acostumen a ser tonades senzilles, ria utiliza-se de melodias populares
ou até mesmo de ritmos modernos.
molts cops repetitives. Alguns
Há catalogadas mais de mil melodias
balls de bastons tenen músiques
diferentes que se utilizam para o
pròpies però un gran nombre
“ball de bastons”.
utilitzen melodies populars o fins
hi tot cançons modernes. Hi ha
catalogades més de mil melodies
Els balls
L'estructura
bàsica dels balls
de bastons
acostuma a ser
una doble
renglera de vuit
balladors, podent
afegir grups
addicionals de
quatre balladors
(quadres), tot i
que varies colles
han introduït
altres estructures com el cercle o
els balls de sis balladors. Els balls
acostumen a ser curts, d'
aproximadament un minut i
l'element central del ball són els
cops de bastó amb els altres
balladors.
Durant els balls es poden identificar
una sèrie d'elements
comuns. Les passades
com a moviments on
els balladors es
creuen, passant en
direccions oposades i
picant per anar a
buscar un altre
ballador. Els
sotacames, figura
emblemàtica del ball
de bastons i que
consisteix en fer picar
els bastons, fent-los passar per sota
una cama. Els
salts on els
balladors
salten per
picar a l'aire
amb un altre
ballador, i els
cops a terra
amb els
bastons,
moviment que alguns folkloristes
As danças
A estrutura básica
dos “balls de bastons” é normalmente uma dupla
fileira de oito dançarinos, sendo
possível acrescentar grupos adicionais de quatro
dançarinos
(quadres), mesmo
assim são varias
as “colles” que
tem introduzido outras estruturas
como o circulo ou a dança com seis
dançarinos. As danças são, geralmente, breves, de aproximadamente um minuto e o elemento central
da dança é a batida com os bastões
entre os dançarinos.
Ao longo da dança podem identificar-se una série de elementos comuns. As
passadas como movimentos nos quais os
dançarinos se cruzam,
passando em sentidos
opostos e golpeando
para ir a procura de
outro dançarino. Os
“sotacames” (baixo
pernas), figura emblemática do “ball de
bastons” e que consiste em bater os paus, fazendo-os
passar por debaixo de
uma perna. Os saltos
quando os dançarinos
saltam para bater no ar
com outro dançarino, e
os golpes no chão com
os paus, movimento
que alguns folcloristas
tem interpretado como
reminiscência do ritual
de fertilização da terra.
Vocabulari
El món bastoner disposa d'un
vocabulari propi, ja sigui inventant,
derivant o dotant de nou significat
algunes paraules. Cada regió te el
seu vocabulari particular però
algunes paraules s'han estes per tot
el món bastoner.
Podem destacar:
• Banderer o
abanderat:
Ballador situat en un
extrem de la doble
filera que porta una
bandera a la ma
esquerra i un sol
bastó a la dreta.
• Cap de Colla:
Ballador que porta la
direcció i la responsabilitat de la
colla. Molts cops sol ser el banderer.
• Dreter: Posició o tipus de
ballador que es caracteritza per
aturar els cops amb el braç dret.
Rep els cops dels Esquerrers.
Vocabulário
O mundo dos dançarinos do “Ball de
bastons” tem seu vocabulário próprio, bem seja inventado, derivado
ou atribuindo um novo significado a
algumas palavras. Cada região tem
o seu vocabulário particular, contudo, alguns termos
são comuns a todos.
Podemos destacar:
• Banderer ou abanderat: É o dançarino situado num
extremo da dupla
fileira que carrega
uma bandeira na
mão esquerda e um
único bastão na direita.
• Cap de Colla: Dançarino ao qual
corresponde a direção e a responsabilidade da “colla”. Geralmente é o
mesmo “banderer”.
• Dreter: Posição ou tipo de dançarino caracterizado por parar os
golpes com o braço
direito. Recebe os
golpes dos
“Esquerrers”.
• Esquerrer: Posição o tipo de dançarino que dá os
golpes com o braço
esquerdo. Ele bate
nos “Dreters”.
Batacada:
1.Sucessão de três
golpes em que os
• Esquerrer: Posició o tipus de
“dreters” pararam três golpes com a
ballador que es caracteritza per
direita na frente, à esquerda e na
picar els cops amb el braç esquerra. frente , e os “esquerrers” golpeiam
Dona el cops als Dreters.
na frente e à direita com o bastão
Batacada: 1.Successió de tres cops direito, e na frente com o esquerdo
on els dreters paren tres cops amb ao tempo em que passam o bastão
la dreta al davant, a l'esquerra i al
esquerdo, num movimento circular
por detrás da cabeça.
davant, i els esquerrers piquen al
davant i a la dreta amb el bastó
2.Cop de bastons de gran
contundència.
• Cadena: Moment
durant el transcurs
d'un ball de bastons,
on es creen dues
fileres tancades sobre
si mateixes, una dins
de l'altre, i giren en
sentits contraris
mentre van picant un
per un amb els
membres de l'altre
filera.
• Rebatre: Donar
tres cops de bastó
durant un compàs de
la melodia.
• Sotacama: Picada
per sota la cama.
Noticias: da Associação Cultural
Catalonia e outras
2.Batida dos paus com grande impacto.
• Cadena: Momento
durante o transcurso de
um “ball de bastons”,
em que formam-se duas
fileiras fechadas sobre si
mesmas, uma dentro da
outra, e giram em sentido contrario enquanto
vão batendo um a um
com os membros da outra fileira.
• Rebatre: Dar três
golpes com o pau num
compasso da melodia.
• Sotacama: Golpe dado por baixo da perna.
Noticies: de l’Associação
Cultural Catalonia i d’altres
Comemoração da “Diada” Data Nacional da Catalunha
No dia 11 de Setembro no Parque Ibirapuera reuniu-se um grupo de catalães, descendentes e simpatizantes, para comemorar a “Diada”
Vejam algumas fotos do evento
El dia 11 de Setembre al “Parque
Ibirapuera” es reuniren alguns catalans,
descendents i simpatitzants, per a
commemorar la “Diada”
Vegeu-ne algunes fotos
Homenatge al galerista Salvador Riera
Andreu Pujol
Edició del 29 de setembre del 2011
En un mateix període de temps, als anys quaranta, convivien entre Breda i Riells de
Montseny tres personatges d’una gran talla.
De tant en tant una petita porció de De vez em tanto uma pequena porterra pot fer brotar collites
ção de terreno tem a propriedade
abundants. En un mateix
de gerar abundantes coperíode de temps, als anys
lheitas. Num mesmo períoquaranta, convivien entre
do de tempo, lá pelos anos
Breda i Riells de Montseny
quarenta, conviveram entre
tres personatges d’una gran
Breda e Riells de Montseny
talla. Hi havia el pintor
três personagens de uma
Josep Aragay, molt ben
grande talha. Eram eles: o
connectat amb l’
pintor Josep Aragay, extreintel—lectualitat barcelonina i
mamente bem conectado
el món artístic català
com a intelectualidade barnoucentista. També hi havia
celonesa e o mundo artístiel poeta religiós Mn. Pere
co catalão “noucentista”. O
Ribot, que s’havia començat
poeta religioso Mn. Pere RiSalvador
Riera
a forjar un renom a les,
bot, que tinha iniciado a crialeshores, mutilades lletres
ação de seu renome nas, nesse
catalanes. Més jove que aquests
momento, mutiladas letras catalãs.
dos personatges era Salvador Riera É o mais novo que os dois personai Fàbregas. Riera anava a casa
gens, Salvador Riera i Fàbregas. Rid’Aragay a aprendre català. La dona era ia à casa de Aragay para aprendel pintor era mestra i a casa seva der catalão. A esposa do pintor era
ensenyava la llengua postergada pel professora e, na sua casa, ensinava
nou règim. L’artista va fer de guia
a língua postergada pelo novo regial jove Riera per començar a
me. O artista fez de guia ao jovem
endinsar-se en el laberint del món
Riera no seu início na entrada do
de l’art.
labirinto do mundo das artes.
A Riera també li agradava fer
Riera gostava também de fazer verversos i es decidí a demanar consell sos e decidiu-se a pedir conselho ao
al nou rector de Riells, Mn. Pere.
novo vigário de Riells, Mn. Pere. Foi
Així fou com es connectaren
deste jeito que conectaram-se estes
aquests tres montsenyencs amb
três “montsenyencs” com entrada
entrada a l’Enciclopèdia Catalana.
na “Enciclopèdia Catalana”. Os verEls versos de Riera entraren en
sos de Riera entraram em contato
contacte amb l’art amb el llibre
com a arte no livro “Breda. Pinzella“Breda. Pinzellades a tort i a dret”, des a tort i a dret”, do ano 1948. A
de l’any 1948. La portada era un
capa era um desenho de Aragay e
dibuix d’Aragay i a l’interior hi havia no seu interior encontravam-se as
les rimes satíriques de Riera que
rimas satíricas de Riera que repasrepassaven el poble de dalt a baix. savam a vila por completo.
Més endavant, el jove Riera
començaria a interessar pel
col—leccionisme artístic. A la seva
tornada a Barcelona es decidiria a
obrir la “Galeria Dau al Set”, una
de les més importants del
panorama
artístic
català.
Hem
remarcat
que
aquests
tres
Pouco mais tarde, o jovem Riera emigrou ao Brasil onde faria fortuna no
setor têxtil e começaria a se interessar pelo coleção artística. Na sua volta a Barcelona toma a decisão de abrir a “Galeria Dau al
Set”, uma das mais importantes do panorama
artístico catalão.
Deixamos remarcado
que estes três personagens tem entrada na
“Enciclopèdia Catalana”.
Aragay tem sido reconhecido por Breda: onde
tem uma rua e um mupersonatges tenen entrada a
seu monográfico, na montagem do
l’Enciclopèdia Catalana. Aragay ha qual o próprio Riera teve um papel
estat reconegut per Breda: hi té
muito ativo . Também Mn. Pere Ribot
un carrer i un museu monogràfic, Foi reconhecido a contento, tanto por
en la posada en marxa del
parte de Riells como por
qual tingué un paper molt
Breda. Em Breda foi-lhe
actiu el mateix Riera. També
realizada uma homenaMn. Pere Ribot ha estat
gem em 1993 e, a partir
reconegut a bastament, tant
de 2005, tem um busto
per Riells com per Breda. A
na praça da Igreja. O úBreda se li va fer un
nico que permanece sem
homenatge el 1993 i, des del
comemoração em Breda
2005, hi té un bust a la plaça
é Salvador Riera. Motide l’Església. L’únic que
vos não faltam: a publiqueda per rememorar a
cação do livro citado,
Breda és Salvador Riera. De
sua colaboração na
motius no en falten: la
constituição do Museu
publicació del llibre
Aragay, o fato de ter siesmentat, la seva
do delegado, no Brasil,
col—laboració en la
da Generalitat no exíconstitució del Museu Aragay, el
lio,ou a promoção de publicações cafet que fos delegat al Brasil de la talanistas a partir de São Paulo em
Generalitat a l’exili, la promoció
pleno regime franquista, sua preocude publicacions catalanistes des
pação para legar sua coleção artística
de Sao Paulo en ple règim
ao governo catalão restituído... Não é
franquista, la seva preocupació
negligência dos cidadãos de Breda. A
per llegar la seva col—lecció
“Associació de Veïns Vilatans de Breartística al govern català
da” estava planejando uma homenarestituït... No és negligència dels gem para o ano 1994 mas o projeto
bredencs. L’Associació de Veïns
viu-se desfeito com motivo da morte
Vilatans de Breda estava
do ilustre galerista.
Ara, uns quants anys desprès, s’ha
reprès l’iniciativa.
L’Associació de Veïns ha
engegat una campanya
de micromecenatge al
lloc web http://
www.verkami.com/
projects/563 . Allà s’hi
poden fer donacions
rebent una recompensa
a canvi. La voluntat és la
de reeditar el seu llibre
“Breda. Pinzellades a
tort i a dret”, la de
portar a terme un acte
d’homenatge i la d’aconseguir que
un espai públic del poble li sigui
dedicat. Entre tots ho podem fer
possible.
Agora, anos após, retomou-se a iniciativa. A “Associació de
Veïns” tem empreendido
uma campanha de micro-mecenagem no endereço web http://
www.verkami.com/
projects/563 . No mesmo
podem ser realizadas doações recebendo em troca uma recompensa . O
desejo é o de reeditar
seu livro “Breda. Pinzellades a tort i a dret”, realizar um ato de homenagem e obter para o mesmo a dedicação de um espaço público. Entre
todos podemos tornar isso possível.
Els anys 50 foren d’una intensa afluència de catalans al Brasil, us pot ajudar a conèixer
una mica mes aquesta època l’obra d’en Victor Castells - DAU AL SET cinquanta anys
després (a manera de Memòries) – Victor Castells. Parsifal Edicions, novembre de 1998
En els esborranys d’una “Historia dels catalans al Brasil” que està preparant l’ “Associação Cultural
Catalonia” podem trobar, entre d’altres, les següent dades dels que arribaren pel 52, any
d’arribada d’En Salvador Riera
Pel 1952, van arribar al Brasil, a mes d’En Salvador Riera i Fàbrega (industrial i marxant
d’art)1, en Joaquim Hernández Mercader (ebenista) amb la família, de la qual va sorgir en
“Pascualet”; Marcel—la Biscarri Flotats Llobet; Francisca Bornas Bonet; Laura Llobet Bornas; Jordi
Albanell i Faura (administrador d’empreses); José Zaragoza (publicitari i arts plàstiques); Josep
Almiñana i Blanca (tècnic químic); Francesc Calabuix i Domènech (joier); Enric Claramunt i Riba
(agent turístic); Jaume Estalella i Piqué (decorador i restaurador); Albert Fernández i Segarra
(enginyer químic); Manuel López i Coma (tècnic matricer); Pau Mateu i Buti (industrial); Antoni
Palou i Comellas (comerciant); Àngel Ribas i Valls (enginyer); Eduard Sala i Sabaté (comerciant);
Albert Salvà i Contel (cineasta); Constantino Sánchez Hernández amb la seva senyora Eulalia
Paredes Martinez i els seus fills: Carmen Sánchez Paredes,13 anys, (química) i Albert Sánchez
Paredes, 9anys, (enginyer electricista, empresari i antropòleg); Antoni Miquel Sastriques i Asens
(industrial); J. Maria Siscart i Penella (empresari de la construcció); Francesc Jimenez i Lacuna
(comptable); Martí Trinchant i Catà (tècnic en perruqueria i empresari); Soledat Frago i
Sarramona (religiosa); Jaume Martin Badia (tècnic i empresari gràfic) Jacint Vila i Gimferrer
(tècnic tèxtil) i Joan Piñol Diaz amb Merce Recasens i Galindo.... i segurament molts d’altres que
no em pogut trobar encara.
1Salvador Riera i Fàbregas: (Breda, Selva, 1927– Barcelona 1994) Industrial i marxant d’art. Dedicat a la
confecció i creació de roba femenina, des de molt jove se sent atret per l’art. L’any 1948 escriu i publica Breda,
pinzellades a tort i a dret, la portada és del pintor Josep Aragay. El 1952 s’establí a São Paulo (Brasil), on es va
dedicar a la indústria de roba femenina. El 1954 fundà la revista Catalunya, de la qual sortiren cinc números.
Estudià pintura amb Francesc Domingo, organitzà conferències, concerts, col·loquis i es vinculà als
intel·lectuals exiliats a l’Argentina, el Brasil i Mèxic. Arran de la visita del president de la Generalitat Josep
Tarradellas, fou nomenat delegat de la Generalitat al Brasil. El 1973 va tornar a Barcelona i va fundar la galeria
d’art Dau al Set, centre de l’art d’avantguarda a Catalunya, que inaugurà amb una exposició d’Antoni Tàpies.
També féu exposicions de Brossa, Cuixart, Joan Ponç, Tharrats, i d’antològiques (canals, Manolo, TorresGarcia, etc.). Actualment anomenat Galeria Salvador Riera – Dau al Set – treballa amb artistes catalans
exclusius com Miquel Barceló, Jordi Cano i Xavier Grau i d’estrangers com J.M. Bosquiat i George Condo. El
1975 fundà a Breda el Museu Aragay. A la seva col·lecció particular si troben obres de Casas, Rusiñol,
Anglada-Camarasa, Nonell, Torres Garcia, Sunyer, Miquel Vila, Joan Ponç, Cuxart i Tàpies.