Esborrany Pla de festes populars de Palma

Transcrição

PLA DIRECTOR
DE LES FESTES POPULARS DE PALMA
I. INTRODUCCIÓ
II. OBJECTIUS GENERALS
1. La participació ciutadana
2. La col·laboració amb la iniciativa privada
3. La ciutat i el carrer com a escenari de la festa
4. Cultura i tradició
5. La promoció artística
6. La qualitat de continguts
7. La promoció turística
8. El treball amb voluntaris
9. La col·laboració amb programes de cohesió social
10. La col·laboració per la sostenibilitat i el reciclatge
11. Inversions per la creació d’espais específics i infraestructures per a la realització
d’activitats festives
12. Estudi de la possible creació d’un Institut Municipal de Festes
III. PLA D’
D’ACTUACIÓ
1. Les festes populars de Palma organitzades per l’Àrea de Benestar Social,
Participació i Cultura:
1.1. Nadal i Reis
1.2. Sant Sebastià
1.3. Darrers Dies de Carnaval
1.4. Festes de Mare de Déu de la Salut
1.5. Beneïdes de Sant Antoni
1.6. Festa de l’Estendard
2
2. Les festes populars de Palma d’iniciativa ciutadana:
2.1. Diumenge de l’Àngel
2.2. Nit de Sant Joan
2.3. Feria de Abril
2.4. Revetla de la Conquesta
2.5. Diada Castellera
2.6. Romeria de Sant Bernat
2.7. Romeria de la Bonanova
2.8. Celebracions de cases regionals
3. Col·laboració amb projectes d’indústries culturals
4. Promoció turística de les festes populars de Palma
5. Comercialització publicitària i patrocini d’activitats festives
6. Mesures medi ambientals
7. Programa de participació ciutadana
8. Promoció artística
9. Programa de cohesió social
10. Difusió i promoció d’activitats festives
11. Arxiu i recerca documental de cultura popular i festes
12. Inversions i infraestructures
13. La coordinació entre serveis municipals
14. Estudi de la possible creació d’un Institut Municipal de Festes
3
ANNEX I
Activitats socioculturals:
1. Noves activitats d’animació cultural als barris “Barriactiva’t”
2. Trobada de pintors
3. Festival de Cançons de la Mediterrània
4. Festival de teresetes
ANNEX
ANNEX II
Festes commemoratives:
1. Festa de Ramon Llull
2. Festa de la Immaculada Concepció
3. Festa de Sant Alonso Rodríguez
4. Processos i actes solemnes de la Setmana Santa
5. El Corpus Christi
6. La Mare de Déu Morta
7. Festivitat de Santa Catalina Thomàs
4
I.
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Aquest Pla municipal no pretén recollir totes les manifestacions festives existents a la ciutat,
sinó marcar les línies de treball que caracteritzaran la intervenció municipal en matèria de
festes, amb la intenció de crear un model propi.
Podríem dir que la festa és un fenomen universal que adopta diferents expressions segons
el moment històric concret; que és un fet viu que es nodreix de manifestacions i activitats
que al llarg del temps han donat sentit a la celebració i d’elements innovadors que ajuden a
configurar i integrar allò contemporani dins la tradició.
No obstant això, entenem que la festa és part de la vida humana perquè:
Recull la nostra història a través de les tradicions.
Reflecteix la nostra realitat i les nostres aspiracions de futur.
Flueix del món dels desitjos i dels ideals.
Identifica un poble i una ciutat i el fa sentir orgullós de formar-ne part.
Per la seva naturalesa té una projecció col·lectiva i fomenta les relacions humanes
mitjançant valors positius: la comunicació i el diàleg, la complicitat entre tots el que fan
la festa, la creació, la alegria, l’entusiasme, la iniciativa i la bauxa; treu la gent al carrer
i reforça la seguretat ciutadana...
Permet múltiples formes d’expressió i creació humana: la música, el teatre, la dansa, la
pintura... i enriqueix la nostra cultura com a persones i com a col·lectius.
Va més enllà de la necessitat de descans i esplai, ja que implica i fa sentir la persona
com a part, ja sigui activa o passiva, d’un fet col·lectiu.
Permet integrar valors no inherents a la festa, com la solidaritat, l’ecologia, la
conservació del patrimoni arquitectònic i artístic, el turisme, el comerç, la participació
ciutadana...
Necessita de la implicació i la col·laboració del sector públic i privat.
Adapta formes de expressió actuals d’acord amb el seu temps.
Expressa la diversitat cultural cada cop més present a la societat d’avui en dia.
5
Així, la festa constitueix part del nostre patrimoni. Només necessita “un motiu”, que és el que
la fa imprescindible i li dóna el seu caràcter extraordinari i màgic.
Els motius per fer festa han anat variant des dels inicis de la història de la humanitat. Així
trobam dins la festa mateixa elements i característiques de les societats primitives i agràries,
entorn dels naixements i la fecunditat, els canvis d’estacions, la mort...
A partir de l’edat medieval la festa apareix lligada a la litúrgia i carregada de símbols. Amb
l’aparició dels estats moderns apareix la festa de caire protocol·lari i cerimonial, que
representa uns valors més polítics i socials propis d’un estat laic.
Amb el pas cap al nou règim i davant un tipus de festa institucionalitzada i convertida en
instrument polític i ideològic, proliferen les festes populars on l’individu es converteix en el
protagonista de la diversió compartida i la festa, en un instrument reivindicatiu de tot tipus de
necessitats.
La festa actual constitueix un mosaic de tota aquesta herència, però també avui obre un
interrogant més en aquest recorregut seu al llarg de la història i sentir del nostre poble: la
possibilitat d’elegir la festa que volem.
II.
OBJECTIUS GENERALS
1. La participació ciutadana
El marc democràtic en què vivim ens permet definir aquest “motiu” des de la participació
ciutadana. Entenem que és responsabilitat municipal crear les condicions adients per
possibilitar la participació ciutadana en la programació i l’organització de les festes de la
ciutat; de la mateixa manera que és responsabilitat de la societat civil organitzada i dels
ciutadans la recerca de motius i elements de la vida festiva adequats a les inquietuds i les
necessitats del moment, fer evolucionar la festa i ser-ne part activa.
Quin ha de ser el paper de cadascun i com estructurar la participació ciutadana perquè
esdevingui possible i eficaç?
-
Mantenir la Comissió de Festes integrada per entitats ciutadanes, experts, grups
municipals... Ha de ser un àmbit permanent per reflexionar i tractar el tema de les festes
de Palma, la seva organització i programació respon a aquest objectiu. Aquesta
Comissió no només ha de participar en l’organització prèvia de les festes populars sinó
6
que també ha de ser un espai permanent de seguiment i avaluació de les festes.
-
Crear eixos cívics de participació i coordinació als barris per a contribuir a millorar la
participació veïnal en l’organització de les festes. En aquest sentit, encara que les
comeses dels consells de barri abasten a tot l’espai de relació ciutadana amb
l’Administració i persegueixen l’objectiu d’estructuració del moviment veïnal, poden ser, a
més, eixos d’organització i planificació de l’organització de les festes.
-
Crear xarxes participatives on la iniciativa social esdevingui la protagonista i promotora
de la festa.
2. Col·laboració amb la iniciativa privada
Una de les pautes assumides per l’Ajuntament de Palma en matèria de festes és la d’evitar
convertir la festa en un negoci, per la qual cosa la majoria de les activitats que formen part
dels programes de festes són gratuïtes i en d’altres que pel seu cost i naturalesa exigeixen
el pagament d’una entrada es procura que sigui sempre a preu reduït i accessible a la
població.
El finançament de la festes ha de constituir un esforç conjunt que permeti construir una
oferta de qualitat oberta a tots els ciutadans. Per aquest motiu els patrocinis i les
col·laboracions d’entitats públiques i privades esdevenen pilars importants a l’hora de fer
viables unes festes amb identitat pròpia i amb projecció exterior.
Per això s’ha de treballar per establir unes bases que regulin els patrocinis i obrir noves vies
de col·laboració mitjançant procediments de cogestió i coorganització entre el sector públic i
el privat (associacions, fundacions, empreses...). Es fa necessari crear una cultura de
patrocini plantejant projectes atractius que atraguin patrocinadors.
3. Guanyar la ciutat i el carrer com a escenari de la festa
Concebem la ciutat com l’escenari per excel·lència de la festa.
La festa ens permet descobrir el nostre espai urbà des d’una percepció diferent de la
quotidiana i així posar de manifest que és possible guanyar la ciutat per a les persones, a la
vegada que ofereix una alternativa turística original i engrescadora més enllà de l’oferta
existent i com a complement important d’aquesta.
Tenir cura de la imatge de la ciutat des d’aquesta perspectiva implica fer un esforç per
invertir temps i recursos en la presentació i la posada en escena de la festa, en
7
l’engalanament dels espais on es desenvolupa, respectant-ne, a la vegada que destacantne, la seva personalitat pròpia.
La manca d’espais amb capacitat per acollir la cada vegada més nombrosa assistència de
públic als actes festius fa tant necessari habilitar l’ús específic d’espais per la festa com
recuperar el carrer per a aquest ús. En aquest sentit cal tenir en compte les característiques
de cada espai per establir el tipus d’activitat que s’hi pot desenvolupar, garantir la seguretat
dels espais i, al temps, promocionar que la festes que es realitzin a l’espai públic siguin més
dinàmiques i participatives que no contemplatives i estàtiques.
4. Cultura i tradició
Vivim en un món cada cop més global i globalitzador en tots els sentits, on resulta més fàcil
consumir que crear, ser espectador que participar i adoptar expressions culturals
despersonalitzades que expressions culturals pròpies. És per això que les festes han de
tenir en compte elements i manifestacions singulars i pròpies que ens identifiquin i
diferenciïn respecte d’altres referents.
Així mateix, un dels objectius de les festes ha de ser promoure la llengua i la cultura pròpies
de la ciutat, especialment amb vista a la integració dels nous ciutadans a la vida palmesana.
5. La promoció artística
Amb la finalitat de potenciar la creació artística, la promoció ha de començar necessàriament
per conèixer la realitat en totes les seves formes d’expressió (música, teatre, dansa, pintura,
escultura, animació.... ) i recollir iniciatives per tal de crear espais i oportunitats on aquests
puguin trobar sortida cap un mercat més ample.
6. Qualitat de continguts
L’expressió cultural de la festa, pel que té de creadora i participativa fa que moltes vegades
es valori més la vivència de la festa en el seu sentit més bàsic d’“estar de festa” que la
qualitat material de l’acte festiu. No són poques les vegades que sentim “per Sant Sebastià
la gent surt al carrer, canti qui canti”. No hem d’oblidar mai que la festa ens identifica com a
ciutadans, com a individus que formam part d’una col·lectivitat i com a part d’una cultura o
manera de viure i entendre la i vida. La festa és una manifestació més d’aquesta cultura: si
els actes que la constitueixen són dignes i de qualitat ens sentirem ciutadans orgullosos; si
8
qualsevol cosa val per passar una bona estona ens sentirem devaluats i defraudats,
desproveïts de l’element extraordinari i màgic que fa la festa.
Entenem la qualitat no des d’una perspectiva “mediàtica”, sinó amb un plantejament de
recuperació de les arrels culturals identitàries, apostant pel mestissatge i la integració de
totes les cultures existents en el teixit social però a partir d’una definició i defensa de la
nostra pròpia cultura.
7. La promoció turística
La dependència de l’economia balear del sector turístic, juntament amb la problemàtica de la
desacceleració econòmica i la necessitat de desenvolupar polítiques de sostenibilitat, fa que
la desestacionalització i el reforçament de l’inici i la fi de la temporada turística es
converteixin en objectius prioritaris de tots els agents que intervenen i treballen en l’activitat
turística.
Inevitablement, quan parlam de desestacionalització la promoció turística ha d’introduir dins
la seva oferta altres valors més enllà del famós “sol i platja”: turisme rural, cultural..., al
mateix temps que es parla de turisme de qualitat enfront del turisme de masses.
S’ha tractat el tema de les festes populars en el marc del Consell Assessor Palma
Comercial, promogut per l’Institut Municipal de Turisme (IMTUR), on s’han plantejat els
següents criteris:
-
Que les programacions estiguin enllestides al més aviat possible per facilitar-ne la
incorporació a les ofertes promocionals de la nostra ciutat.
-
Que es potenciïn especialment les festes que tinguin lloc en temporada baixa o en
els mesos anteriors i posteriors a la temporada alta.
-
Que es doni més importància a la qualitat que a la quantitat a l’hora de promocionar
el turisme i fomentar l’activitat comercial.
La promoció exterior de les festes ha de contar amb algun esdeveniment o programa d’actes
que suposi una oferta diferencial a la resta d’indrets. L’exclusivitat en la programació sempre
és un valor afegit si compta amb la difusió necessària.
9
8. Treballar
Treballar amb voluntaris
S’han de crear dins les festes espais per a la participació del voluntariat i per a la
sensibilització de la societat sobre la qüestió, per al foment de la iniciativa social, la
solidaritat i el civisme. Incrementar i optimitzar el nombre de persones, associacions i
entitats, programes i línies d’actuació institucional de l’Ajuntament de Palma.
9. Col·laborar amb programes de cohesió social
Cal desenvolupar un treball preventiu de consum de drogues en el marc de les festes. Tenir
en compte el voluntariat com a agent de suport a activitats festives amb continguts socials,
mediambientals... i afavorir l’accessibilitat i la participació de persones i col·lectius amb
problemes socials, físics, econòmics a les diverses activitats festives.
10. Col·laborar per a la sostenibilitat i el reciclatge
S’han d’integrar a les festes mesures mediambientals i activitats destinades a promoure la
reutilització i el reciclatge.
11. Inversions per a la creació d’
d’espais específics i infraestructures per a la
realització
realització d’
Al mateix temps que cal treballar perquè el carrer esdevingui el lloc per excel·lència de la
festa, de cada vegada ens trobam amb més demanda d’espais oberts o tancats,
condicionats i amb un ús específics per a la realització de concerts, fires i altres
esdeveniments. A aquesta demanda s’hi afegeix la necessitat de donar resposta a la cada
major necessitat de cabuda de les diverses activitats que comprenen els programes de
festes.
La manca d’espais d’ús específic i amb capacitat per acollir una assistència massiva
repercuteix en la possibilitat de fer concerts, fires... i altres iniciatives que propiciïn una
imatge de ciutat activa i amb una oferta diversa, de qualitat i amb projecció exterior.
Així, es fa necessari estudiar la viabilitat d’espais i la demanda d’aquests.
10
12. Estudiar la possibilitat de crear un Institut Municipal de Festes Populars
Les festes enteses com a tals no es preveuen dins l’organigrama de l’Ajuntament de Palma
amb una estructura pròpia. Inicialment depenien de l’Àrea de Cultura –Negociat de Música i
Arts Escèniques–, del 2004 al 2007 de l’Àrea de Turisme –Dinamització Ciutadana– i a hores
d’ara de l’Àrea de Benestar Social, Participació Ciutadana i Cultura, sense que el concepte
de “festes” s’esmenti en cap moment, com pot succeir a d’altres ajuntaments que compten
amb regidories o serveis específics.
És veritat que molts dels serveis finalistes de l’Ajuntament d’una manera o altra organitzen
festes, però no en el mateix sentit, ja que formen part de l’execució de projectes o bé del
desenvolupament de programes culturals. No és el mateix parlar de les Festes de Sant
Sebastià o de Carnaval o de la Nit de Sant Joan que del programa d’estiu al castell de
Bellver, del Festival Cançons de la Mediterrània, etc. Quan parlam de festes ens referim a
les festes populars, de carrer.
L’organització de les festes és cada cop més complexa per la gran quantitat de factors que
les envolten: la repercussió mediàtica, la contractació artística, la participació ciutadana, els
patrocinadors, la coorganització i altres col·laboracions, la difusió publicitària, les mesures de
seguretat, els subministraments específics, la promoció turística, la coordinació entre
departaments i entre institucions, les llicències d’activitats, la informació als ciutadans, les
queixes i suggeriments,etc.
Dins aquest context es fa necessari estudiar la implementació d’instruments que permetin
agilitzar els procediments administratius i la contractació de recursos humans i materials.
III.
PLA D’
D’ACTUACIÓ
ACTUACIÓ
1. Les festes populars de Palma organitzades per l’l’Àrea de Benestar Social, Participació i
Cultura
1.1. Les Festes de Nadal i Reis
Origen i celebració històrica
Les festes de Nadal se centren en la commemoració del naixement de Jesús, dia 25 de
desembre, amb uns dies previs de preparació. Aquest període previ es coneix com Advent i
sol començar a principis del mes de desembre, moment en què a les llars es comencen a fer
els betlems (costum introduït en el segle XIII per sant Francesc d’Assís). La ciutat aprofita
11
per adornar-se, s’il·luminen els carrers, es decoren de forma especial els comerços i en
general es respira un ambient d’alegria. D’altra banda, en les darreres dècades aquestes
festes també s’han convertit en uns dies de gran consumisme entre els ciutadans, fet que ha
desvirtuat un tant l’esperit nadalenc. Els dies més assenyalats del Nadal són la nit prèvia al
naixement de Crist, coneguda com Nit de Nadal; dia 25, dia de Nadal i principal de les
festes; dia 26, dia conegut com Segona Festa (o Sant Esteve); el vespre de dia 5 de gener,
en què se celebra l’arribada dels Reis d’Orient i es fa la Cavalcada dels Reis, i, finalment, dia
6 de gener, dia dels reis d’Orient, quan les festes nadalenques conclouen. Cal afegir-hi dues
festes que se celebren el mateix dia, concretament el 31 de desembre: la festa de la
Conquesta i la celebració de Cap d’Any. Cal dir que els dies compresos entre el 24 de
desembre i 6 de gener són els més assenyalats de tot l’any i les famílies i els amics fan tot
els esforços possibles per reunir-se i estar plegats.
Pel que fa a l’Ajuntament de Palma, cal dir que a l’entrada de les cases consistorials es
col·loca un betlem, que fou creat per Damià Bennàssar durant els anys setanta del segle XX
i s’hi exposa des de la dècada dels any noranta. Partint de l’escena central del naixement, el
betlem s’articula a partir de la representació dels diferents oficis tradicionals de l’illa. Des del
punt de vista formal hi apareixen les figures i els paisatges característics dels betlems
mallorquins de finals del segle XIX i del segle XX. Abans d’aquest betlem es col·locava un
naixement de dimensions considerables a la part central inferior de la façana de Cort (a la
tribuna li deien). Les figures procedien del convent de Sant Francesc de Palma.
D’altra banda, pel que fa a la celebració de la Cavalcada dels Reis, cal dir que és un costum
relativament modern, i més si tenim en compte que la celebració del dia de Reis, amb regals
inclosos per als nins, sí que es celebra de forma immemorial. Segons dades recollides de
forma oral, la Cavalcada dels Reis s’inicià cap als anys trenta del segle XX, quan el pare
Atanasi li donà una embranzida. Amb tot, cal dir que fins els anys setanta la Cavalcada no
prengué les formes actuals, car abans eren manifestacions molt més discretes, tant pel que
fa al nombre d’assistents com pel tipus de desplegament de carrosses. És a dir, la
Cavalcada dels Reis durant les primeres dècades fou una celebració molt més discreta que
l’espectacle al qual avui estam acostumats.
El fet que siguin molts els dies de festa que s’ajunten al calendari nadalenc propicia que es
puguin programar moltes i diverses activitats, tant de caire tradicional com d’oci i dirigides a
sectors bastant amplis de la població. Així, any rere any ens trobam amb una gran riquesa i
varietat d’activitats d’iniciativa municipal però també d’altres institucions públiques i entitats
privades.
12
Situació inicial
La diversitat i la dispersió de programes d’actes que des de cada àmbit d’actuació s’editen i
la conseqüent i contínua demanda ciutadana d’informació puntual entorn d’actuacions
concretes i de diferents activitats que s’anunciaven dins aquest mosaic de fullets
d’informació va propiciar que des de la Regidoria de Participació Ciutadana, com a servei
amb competències més properes al ciutadà, es prengués la tasca d’unificar a mode de
resum i en format de calendari el màxim possible d’oferta cultural, teatral, juvenil, musical,
esportiva, comercial... per facilitar al ciutadà una radiografia ràpida i ordenada de l’oferta que
programa a la ciutat durant les festes de Nadal i Reis.
El ciutadà s’ha acostumat de tal manera a aquesta actuació, posada en marxa recentment,
que a finals de novembre i ja preveient l’encesa de llums de Nadal i la inauguració del
Betlem dels Oficis de Cort, la Regidoria de Participació Ciutadana es veu desbordada de
peticions del programa de Nadal. Aquesta edició no ha minvat ni perjudicat les diferents
formes de difusió que des de cada servei municipal o des d’altres institucions i entitats
privades es duen a terme, sinó que més aviat les ha reforçades i ha donat suport a la seva
promoció.
Específicament, des de la Regidoria de Participació Ciutadana es du endavant la
programació d’activitats de caire més tradicional, com la instal·lació del Betlem dels Oficis de
Cort, els concerts de corals i la Cavalcada de Reis, i de caire més festiu, com la revetla de
Cap d’Any i les tradicionals campanades de Cort.
Objectius específics
És cert que moltes vegades les festes de Nadal són sinònim de consum, però també són el
marc idoni per afavorir polítiques de consum responsable i per dur a terme campanyes de
sensibilització ciutadana sobre aquesta qüestió.
Actuacions
•
Un aspecte a millorar motivat pel col·lapse que pateix la ciutat en aquestes dates és
incloure al programa d’actes el que podem anomenar “el full de serveis públics”, és a dir,
un full informatiu on el ciutadà pot trobar la següent informació: serveis de transport
públics (bus, tren, metro), talls o desviacions de trànsit, preus i punts de venda d’entrades
a diferents activitats, espais per estacionar-hi vehicles, recomanacions per accedir
físicament a la ciutat, oficines i punts d’informació...
•
Nadal és sinònim de vacances i, per tant, de possible presència de turistes a Palma.
Per la naturalesa pròpia d’aquestes festes parlam d’un turisme familiar i de persones
13
majors. Per respondre a aquesta realitat es planteja la necessària col·laboració de les
institucions responsables del turisme per invertir en la traducció a diferents idiomes del
programa, ja que el programa de Nadal recull l’oferta cultural existents a més de
l’específica de Nadal: betlem de Palma, concerts de corals, revetla i tradicionals
campanades de Cap d’Any i Cavalcada dels Reis.
•
Centrar l’atenció en la jugueta. Per Nadal i Reis les juguetes es compren de forma
massificada i moltes vegades es tiren als fems sense cap discriminació. Així, es proposa
la instal·lació d’envelats amb personal voluntari i a punts estratègics de la ciutat, per
dipositar-hi les juguetes que els nins han descartat per a la seva reutilització i intercanvi.
•
El major repte és la Cavalcada dels Reis, pel que fa a compaginar l’espectacularitat
de les carrosses i el seu significat màgic amb la participació ciutadana. La participació
privada és necessària però també la inclusió d’altres elements de caire tradicional i
participatiu sense perdre la vistositat de tot l’esdeveniment. Quina forma de participació es
pot articular en aquest sentit?
S’ha d’obrir pas a la participació d’entitats ciutadanes, associacions, etc. en
l’elaboració de carrosses establint sistemes de finançament públic i premiant les
millors carrosses.
Les temàtiques de la Cavalcada han de tenir relació amb el foment de valors
socials: la pau, la igualtat, la solidaritat, la participació...
La Cavalcada ha de sumar als elements tradicionals l’espectacularitat i l’atractiu.
Cal modificar el recorregut de la Cavalcada, de tal manera que es garanteixi més
la seguretat, no es limitin la dimensió i la vistositat de les carrosses i les comparses i
es faciliti que la gent la pugui contemplar amb comoditat.
1.2. Sant Sebastià
Perspectiva històrica i situació inicial
La devoció al sant romà ve heretada des de la mateixa conquesta de Mallorca de 1229, a
ser Sebastià, un sant venerat pels militars. Tot i que la relíquia més coneguda arriba a
Mallorca el segle XVI, ja a l’edat mitjana hi havia a la Seu altres relíquies del sant. La
devoció popular, per tant, arrenca ja durant l’època medieval. Prova d’això és la sol·licitud
per part dels jurats del Regne, l’any 1451, que la festa, que ja se celebrava, fos de caire
solemne.
14
En el segle XVI, mentre una epidèmia de pesta assolava el regne de Mallorca arribà a
Palma Manuel Suriavisqui, ardiaca de l’església de Sant Joan Coladie, a l’illa de Rodes,
portant un os d’un braç de sant Sebastià màrtir, relíquia que tenia, amb permís del gran
mestre, des que per ordre d’aquest foren amagades totes les relíquies de l’esmentada
església per defensar-les de la profanació dels turcs que havien envaït l’illa.
Acabada la seva estada a Mallorca, la partida de l’ardiaca fou impedida per una tempesta,
que ell interpretà com un senyal diví que el braç de Sant Sebastià havia de romandre a
Palma. Se’n va fer donació a la Seu i l’epidèmia cessà.
Agraït, el poble fa fundar una confraria en honor del sant formada per un canonge, un
conseller, un prevere de la Seu, un ciutadà, un mercader i quatre menestrals. Aquesta
confraria va establir una renda per a la festa anual.
La devoció al sant va créixer de tal manera que en el segle XVII va ser declarat patró de
Palma, patrocini que es va fer extensiu a tot Mallorca amb motiu d’una altra pesta.
Desapareguda la confraria l’Ajuntament, amb l’acord i la cooperació del Capítol de la Seu, va
continuar costejant la festa de Sant Sebastià, consistent en una missa a la qual assistia la
corporació, precedida dels tambors i macers. Només va deixar de fer-ho en períodes de
majoria republicana.
No obstant això, la festa no comptava amb altre element festiu que la seva condició de dia
festiu i el lliurament dels premis literaris Ciutat de Palma. Devers el 1975 l’Ajuntament va
començar a assumir el concepte de festes populars impulsat per iniciatives ciutadanes.
L’origen de la revetla de Sant Sebastià, tal com la coneixem en l’actualitat, es troba en la
iniciativa que tingué Bartomeu Ensenyat durant la segona meitat dels setanta i que
secundaren Miquel Duran, regidor de Cultura, i Paulí Buchens, batle de Palma.
L’embranzida definitiva tingué lloc durant la batlia de Ramon Aguiló, a la dècada dels
vuitanta.
La primera activitat fou la torrada a la plaça Major. A partir d’aquesta no ha deixat d’ampliarse. L’any 1990 el programa comptava amb 18 dies de festa.
L’Ajuntament de Palma, a través del Servei de Música i Arts Escèniques, del Negociat de
Cultura II, s’encarregava de l’organització de les festes al centre de Palma. Aquest Servei
elaborava un programa a partir de propostes diverses, procedents tant d’iniciatives
municipals com privades, si no tenien caràcter lucratiu.
El finançament de les festes n’ha mantingut el caràcter històric i popular ja que sense l’ajut i
la col·laboració d’entitats públiques i privades, no només econòmiques sinó d’altres tipus, no
15
hauria estat possible la prestació gratuïta o a preu reduït de les activitats festives.
Dins l’esperit de les festes de Sant Sebastià d’arribar a tots neix la voluntat de diversificar
l’oferta de la revetla, l’acte més concorregut i que es duia a terme inicialment a la plaça
Major. Aquesta plaça quedava excessivament congestionada, el tipus d’actuació
condicionava el públic assistent i amplis sectors de la població en podien quedar exclosos; la
solució fou descentralitzar la festa i multiplicar els llocs de celebració de la revetla i els estils
musicals que l’animaven: pop-rock a les places Major i del Rei Joan Carles I, jazz a la plaça
del Mercat, flamenc a la plaça de Sant Francesc, ball de bot a la plaça de Santa Eulàlia i
revista a la plaça de l’Olivar.
Actualment, al mateix temps que la ciutat creix amb persones i en espais la festa ens marca
una sèrie de condicionats reflex d’aquesta realitat, mentre vol mantenir la idiosincràsia que la
fa singular. S’obre un debat entorn de:
La necessitat de llocs més grans per acollir la creixent massificació als actes.
Estructurar les activitats i els actes perquè s’adaptin a l’acollida cada cop major de
persones, a les necessitats tècniques dels muntatges i de seguretat dels ciutadans.
Si ha de respondre a nous estils musicals, per donar cabuda a noves tendències.
Objectius específics:
•
Crear ambients festius als llocs on es fan les activitats, amb una decoració específica
i d’acord amb la temàtica.
•
Adaptar espais a les activitats, conservant-ne l’estructura i la naturalesa.
•
Dotar les festes d’una oferta artística rellevant i nova, amb la promoció d’artistes
locals.
•
Potenciar activitats que comptin amb l’element tradicional, folklòric i lingüístic de la
nostra cultura.
•
Tenir en compte en la programació d’activitats la diversitat cultural de la ciutat.
•
Impulsar la participació dels xeremiers com a inici i crida a la revetla de Sant
Sebastià.
16
Actuacions
Programació general: les festes patronals han de donar cabuda a activitats promogudes
des de diferents àmbits municipals i no només Participació Ciutadana (Cultura, Esports,
Joventut, Turisme, etc), la qual cosa exigeix coordinar totes aquestes activitats de la millor
manera possible.
Afegir als programes d’activitats el full de serveis públics, així com la proposta dels
programes de festes de Nadal: punts d’informació, línies d’autobús i tren,
aparcaments, tancament de carrers...
El calendari de festes hauria de ser de 9 dies, incloent-hi el cap de setmana anterior
al 20 de gener i el posterior o coincident amb aquesta data.
Cal reflexionar sobre el contingut de les festes, prioritzar les que tinguin major
acceptació popular i fomentar que els actes tinguin un partenaire en la societat civil.
Cal realitzar la programació de manera conjunta amb tots els departaments i serveis
per evitar la coincidència de dos actes significatius.
Impulsar la creació d’un espai de cultura popular durant les Festes de Sant Sebastià
on es farien tallers, conferències, exposicions i concerts organitzats per entitats
ciutadanes amb el suport logístic municipal.
La revetla no és un àmbit adequat per a una actuació de primeríssima línia pel
desequilibri que genera entre els diferents espais. Per tant, s’hauria de preveure la
programació d’un macroconcert gratuït un vespre fora de la revetla. S’hauria
d’estudiar la possibilitat de fer-ho al parc de sa Riera o a Son Moix.
La revetla:
revetla malgrat totes les opinions dispars que pugui provocar, el que és cert és que
s’ha consolidat com un dels actes identificatiu i representatiu de les festes de Sant
Sebastià. D’aquesta manera, a pesar de les modificacions d’espais i estils, la seva
estructura com a festa desconcentrada i amb una oferta molt diversa, adreçada a un ampli
ventall de públic, s’ha anant mantenint al llarg dels anys. El debat està servit: si només en
una sola nit es gasta molt, si els espais no són segurs, si ha d’haver primeres figures....
Això no obstant, la revetla s’ha anat configurant des del seu inici com un reflex de la
nostra ciutat, ha crescut com Palma, recull el nostre sentir més tradicional –les torrades i
el fogueró, el ball de bot, les glosses–, atén els joves amb els estils que els són més
propers, com el pop-rock i el rock, i té en compte la població més gran amb música
d’orquestra i revetla a Cort, i la diversitat cultural de la ciutat amb la revetla de flamenc a
Sant Francesc.
17
La revetla ha de ser un espai de trobada de la gent, un espai per torrar, dins un marc
festiu i musical, per a totes les edats, grups socials... D’acord amb això, ha de tenir les
següents característiques:
Organitzar la revetla com un circuit per passejar per la ciutat, d’una manera còmoda i
fluïda.
És necessari mantenir una certa homogeneïtat quant a la capacitat d’atracció de les
places, per no rompre aquesta dinàmica general de circuït.
S’ha de procurar l’heterogeneïtat quant a estils musicals per satisfer les diferents
demandes.
Cal mantenir la plaça d’Espanya destinada a l’estil pop-rock, avui en dia el més
concorregut.
S’ha de recuperar la plaça Major com el cor de la revetla, sense provocar una
concentració massiva per raons de seguretat i per no interrompre la circulació de gent
entre les diferents places. La plaça Major ha de ser un espai privilegiat per a la música
tradicional, amb una especial presència de la que ens és pròpia. També ha de ser la
seu de l’acte inaugural, s’ha de potenciar l’espectacle de castellers i s’ha de convertir
en un gran àmbit per a les ballades populars. L’espectacle ha de ser seguit per
diverses actuacions que la destaquin i potenciïn com a part central de la revetla.
D’altres ofertes que hi han de ser presents són la musica electrònica, la música de
revetla, flamenc, rock, etc.
Cal afavorir el moviment de persones de plaça en plaça creant un circuit a partir de la
complementarietat horària de les actuacions.
Organitzar durant la revetla, amb entitats culturals, associatives i juvenils, la
instal·lació de paradetes, la realització d’exposicions o activitats de teatre de carrer, de
forma que s’ocupi l’espai públic entre les places i es doni “solució de continuïtat” als
espectacles musicals que es duen a terme formant un itinerari lúdic.
S’ha d’integrar el català com a llengua a utilitzar a totes les places i des de la diversitat
d’estils musicals tant com sigui possible.
S’han de potenciar les torrades no només a les places on es facin actuacions sinó
també a espais propers a aquestes i que formen part del circuit de moviment de
persones entre places, amenitzades per actuacions de petit format.
S’han d’estudiar nous espais propers i connectats amb les places actuals per a la
18
ubicació i la distribució d’escenaris a la revetla que “tanquin” adequadament el circuit.
Els grups artístics més coneguts actuarien en darrer lloc a les places d’Espanya, Rei
Joan Carles I i Major per mantenir els pols d’atracció a darrera hora de la revetla.
Per últim, cal avançar el procediment administratiu de contractació per millorar el
control del conjunt de l’oferta artística.
L’aTIÀr FOC
L’aTIAr Foc va néixer de la idea de dirigir la programació cap a la participació directa del
ciutadà més enllà de ser un espectador més de la festa, i que aquesta participació, a la
vegada, reculli part de la nostra cultura i tradició dins un context normalitzador, sense
crear espais diferenciadors respecte d’altres referents. En aquest marc general sorgeix el
projecte de convertir Palma en la capital del foc, amb motiu de la celebració de les seves
festes patronals de la ciutat.
L’aTIÀr FOC ha esdevingut un acte capaç de conjugar l’espectacularitat amb la
participació ciutadana, a la vegada que ha estat capaç de trencar amb el protagonisme
dels concerts musicals dins les programacions de festes i introduir elements de la nostra
cultura i tradició. Cal seguir treballant per:
Assolir la màxima participació possible dels elements existents (bestiari, colles de
dimonis, tamborers, xeremiers...) a les nostres illes, a Catalunya i al País Valencià, amb
un gran Correfoc.
Motivar la creació de grups i colles de dimonis i bèsties de Palma.
Que aquesta activitat es converteixi en un espai de trobada i intercanvi entre colles i
persones que treballen per mantenir la nostra cultura viva i per recuperar les nostres
tradicions, a la nostra comunitat autònoma i a fora.
Que es converteixi en un acte de referència i promoció exterior, no només de les
festes sinó també de la nostra ciutat, de la mateixa manera que Palma és un referent
turístic de la Mediterrània.
Que sigui un acte on tothom, espectadors i protagonistes, trobi el seu espai per
gaudir-ne. L’espai ha de permetre ballar, córrer amb els dimonis, seguir la música...
des de la distància que cadascú vulgui mantenir.
Potenciar la seva part escenogràfica i visual.
19
Fer una contractació específica de l’aTIÀr FOC a partir d’un guió artístic concret i
incloent-hi els condicionants específics. Per preservar al màxim els elements
patrimonials cal eliminar totalment les detonacions prop d’elements patrimonials
sensibles com la Seu.
Hem de tenir present, d’altra banda, que totes les colles participants de dimonis i bèsties
són de pobles i no podran deixar la seva feina per organitzar el correfoc i participar-hi, per
la qual cosa és aconsellable que es faci en cap de setmana.
• El pregó de festes
festes:
estes ha de ser informal, festiu, divertit o seriós? El sentit històric del
pregó i del pregoner era informar del programa de festes i de les normes de
comportament que s’hi havien de seguir. Aquesta funció avui en dia ha quedat obsoleta
per la difusió gràfica que es fa del programa i per les dimensions que ha adquirit la ciutat.
Es proposa que el pregó de les festes recuperi el seu caràcter d’informador i difusor del
programa, per la qual cosa és necessari que s’avanci en el temps a les festes, que la
seva repercussió sigui massiva a través dels mitjans de comunicació audiovisual,
atractiva, amb la participació de persones conegudes a Palma i fora, i amb una
programació específica.
En aquest sentit, es considera que la Banda Municipal de Música de Palma és un
element diferenciat de la resta dels elements tradicionals que participen a la desfilada del
Pregó i, per tant, la seva ubicació podria ser a l’escenari instal·lat abans de rebre la
desfilada.
• La Diada Infantil:
Infantil: se n’ha de mantenir la ubicació al parc de ses Estacions, cercant la
col·laboració dels grups dedicats a l’esplai i mantenint un espai per als jocs tradicionals.
• ConcertConcert-homenatge: realitzar a un espai historicoartístic de la ciutat un concert
homenatge un personatge de Palma o de Mallorca que hagi contribuït a preservar el
nostre patrimoni cultural, musical, artístic...
1.3. Els darrers dies de Carnaval
Perspectiva històrica i descripció de la festa
El Carnaval o Carnestoltes, període variable que precedeix la Quaresma, consisteix en les
celebracions de Sa Rueta, Sa Rua i la festa-ball de Carnaval.
El sentit primari del Carnaval suposà històricament un trencament de les normes de
20
comportament habituals abans de les privacions, l’oració i la penitència que suposaven les
set setmanes de Quaresma. Actualment s’entén com una festa d’oposició a la quotidianitat i
trencament dels límits: els rols sexuals s’inverteixen, les angoixes humanes prenen forma
burlesca, es ridiculitza i critica l’autoritat i cadascú pot fingir i fugir del seu destí.
Els elements característics del Carnaval són la disfressa convertida en l’instrument
d’impunitat, tant per l’anonimat que suposa davant els altres com per l’alliberament de les
inhibicions pel fet que un representa un altre, i la màscara que, acompanyada o no per la
disfressa, constituïa l’element protagonista més utilitzat i més condemnat al Carnaval.
Les activitats:
El balls de carnaval coneguts com “ball d’aferrat” en contrast amb el ball de bot tradicional,
sorgiren a principis del s XIX i es popularitzen ràpidament malgrat ser condemnats pels
sectors socials més conservadors. S’organitzaven a nombrosos locals amb una certa
“privacitat”: societats, cafès i sales d’espectacles, on la màscara era la protagonista
essencial. No es tractava només de divertir-se, sinó d’adoptar postures a les quals cap
persona s’hauria atrevit sense màscara o disfressa. Paral·lelament als balls apareix la
indústria de la disfressa. Aquests balls sempre han format part de l’oferta privada, fins i tot
avui en dia formen part d’una extensa oferta de sales de festa, discoteques...
A Palma les desfilades de disfresses pel Born estan documentades des del s. XVIII, encara
que Sa Rua com a tal no existeix fins a principis del s XX. L’itinerari era semblant al d’avui
en dia: porta de Jesús, la Rambla i el Born, però durant quatre dies. Enfront dels balls, Sa
Rua resultava una manifestació descafeïnada, on majoritàriament nins i joves disfressats es
llençaven tot tipus d’objectes: ous, farina, cendra, guix, aigua...
El Carnaval fou suprimit en el període de la Guerra Civil. Durant la postguerra el Carnaval
fou patrimoni dels infants. Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics i a iniciativa del grup
de sa Calatrava l’any 1980 va ressorgir Sa Rua de Palma amb el suport de l’Ajuntament de
Palma, actual organitzador. Mentre, s’anava perfilant una versió per a infants de Sa Rua: Sa
Rueta, concebuda com una festa amb activitats destinades als més petits.
Situació inicial
En relació amb Sa Rua, s’ha perdut el seu sentit primer crític, irònic...? S’ha convertit en una
processó de disfresses on prima la vistositat sobre l’espontaneïtat?
No podem fugir de les influències de la globalització, que ens arriben sobretot per la televisió
i que ens impulsen a voler calcar la majestuositat, el color i ritme dels Carnavals de Rio de
Janeiro?
21
S’ha de recuperar el ball de Carnaval? No hi ha una oferta privada massificada en aquest
sentit? Avui en dia són necessàries màscares i disfresses per gaudir d’aquest tipus de festa i
durant tot l’any?
•
Recuperar el sentit original irònic i crític de les festes dels Darrers Dies de Carnaval.
•
Afavorir la reutilització i el reciclatge de disfresses. Potenciar l’assistència i la
participació a les activitats amb disfressa i màscara.
•
Recuperar l’esperit de “la broma” com a activitat carnavalesca.
•
Oferir patrocinis per a la participació de carrosses d’iniciativa social i institucionals.
•
Facilitar l’accés de col·lectius socials sense ànim de lucre a Sa Rua i Sa Rueta.
•
Potenciar la cultura gastronòmica específica de les festes de Carnaval: l’ensaïmada
de tallades.
•
Crear ambient festiu als llocs on es fan les activitats amb una decoració específica i
d’acord amb la temàtica.
•
Mantenir la Rambla i el Born com a llocs històrics i per excel·lència del Carnaval a
Palma.
•
Posar en marxa els jurats populars.
Actuacions:
•
Diversificar els premis a atorgar al concurs de carrosses i comparses que participen
a Sa Rua. Actualment s’atorguen 10 premis amb criteris lineals: originalitat, incorporació
de música en viu... Cal valorar la vistositat, el contingut crític de la carrossa o comparsa,
l’esforç realitzat en la decoració de la carrossa i disfresses de les comparses, la
participació a Sa Rua de col·lectius socials amb discapacitats físiques o psíquiques, la
carrossa i la disfressa més senzilles, populars o que incorporin elements de la nostra
cultura carnavalesca, la carrossa o comparsa més representativa d’altres cultures, la que
acrediti haver estat realitzada amb materials reciclats...
•
Incrementar significativament la qualitat i el nombre de premis per fomentar la
qualitat de carrosses i comparses a Sa Rua.
•
Estudiar un itinerari adequat per a la vistositat de Sa Rua.
•
Potenciar la música en directe.
22
•
Quant a Sa Rueta, sembla adient celebrar-la el dissabte capvespre anterior a Sa
Rua. Sa Rueta té un format reeixit malgrat que s’haurien d’estudiar algunes millores, com
introduir-hi premis per a grups familiars famílies que hi vagin disfressats.
•
Introduir les màscares en l’objecte del concurs.
•
Recuperar el sentit dels balls de Carnaval amb una festa amb un contingut artístic
adient al respecte: irònic, còmic, picant... lligat a Sa Rua, per crear un moviment
enriquidor i variat entre el ritme processal de Sa Rua i la llibertat de moviment i
d’implicació de la festa.
1.4. Festes de la Mare
Mare de Déu de la Salut
La festa de la Mare de Déu de la Salut sempre fou una festa de la parròquia de Sant Miquel,
emperò també al llarg de la història de Mallorca ha demostrat tenir gran estimació per part
de tots els ciutadans. Qui va potenciar molt aquesta festa fou el bisbe Josep Miralles Asbert
(1860-1947), que havia nascut a la parròquia de Sant Miquel. Hi va assistir durant la seva
joventut i va continuar assistint-hi quan va ser bisbe de Mallorca, donant així més força a la
celebració.
Quan l’Ajuntament de Palma va impulsar les festes de Mare de Déu de la Salut, no fa tants
d’anys, posava de manifest:
•
La manca de un referent festiu, de caire tradicional i popular, a l’època estiuenca a
Palma. És veritat que tot l’estiu és ple d’activitats: les festes d’estiu a barriades, les
activitats lúdiques al parc de la Mar i al castell de Bellver... però tot plegat amb la
mancança del component de festa popular de tota la ciutat, com pot significar Sant
Sebastià.
•
Pels dies en què se celebra, dins la primera quinzena de setembre, no hi ha
interferència amb la resta d’activitats programades per a l’Ajuntament: Nits a la
Fresca, Castell de Bellver...
•
Atès que algunes activitats de les festes de Sant Sebastià són afectades i suspeses
per la pluja i mal temps, les festes de Mare de Déu han possibilitat canviar de
calendari algunes activitats de carrer que inicialment es feien per Sant Sebastià. N’és
un exemple la Trobada de Gegants.
23
Situació inicial
Podem afirmar que en l’àmbit municipal les festes de Mare de Déu de la Salut passen
generalment desapercebudes i molts de ciutadans en desconeixen l’existència.
• Reformar el contingut institucional i cultural.
• Potenciar el nostre patrimoni, cultura, tradició i llengua.
• Mantenir el suport a les activitats iniciativa de la societat civil.
•
Definir els llocs i espais de la festa i la seva adequació i escenificació.
Actuacions
•
Apostar per les activitats culturals i de difusió de la història i patrimoni de la nostra
ciutat.
•
Potenciar la Trobada de Gegants i Capgrossos, amb més participació d’altres pobles,
de Catalunya, València... i facilitant les trobades d’intercanvi.
•
Fer la diada de ball de bot que inicialment es feia per Sant Sebastià, amb participació
d’altres agrupacions de les illes i de Catalunya i València, i afavorint l’intercanvi.
•
Seguir donant suport a iniciatives ciutadanes, com l’ofrena floral.
1.5. Les Beneïdes de Sant Antoni
Es té constància que a Mallorca la devoció a sant Antoni com a protector dels animals i el
ritual de les beneïdes i el costum de la rifa del porc es remunta com a mínim al 1573, com un
dels privilegis que varen rebre els “antonians” dels reis de Mallorca i Aragó.
A l’època de Carles III es va suprimir l’orde dels “antonians” i amb aquest el privilegi de la
rifa del porc, però malgrat aquest fet es va conservar el ritual de les beneïdes dels animals a
la immensa majoria dels pobles de Mallorca.
A Palma, a partir de l’any 1977 entre les primeres activitats lúdiques recuperades per les
associacions de veïns hi figuren les festes de Sant Antoni, amb la màgia del foguerons, la
torrada i la música, Entre les celebracions cal destacar les dels pobles perifèrics amb més
tradició pagesa, com Son Ferriol o Sant Jordi.
24
Situació inicial
Al llarg del darrers anys, la mecanització de les tasques del camp, el descens de l’activitat
agrària i ramadera en general i la consegüent disminució del nombre d’animals que s’hi
destinen han fet que les beneïdes hagin deixat, en part, la seva funció simbòlica de protecció
i salut dels ramats i de les bísties, imprescindibles en la subsistència de les persones.
Actualment les beneïdes són una manifestació més de la nostra tradició cultural i en bona
part les bísties i els ramats ha estat substituïts per animals de companyia (cans, moixos,
ocells, animals exòtics...) o per d’altres que han passat a formar part de les opcions de lleure
d’un sector de població (per exemple, els cavalls de tir de carruatge o de muntura).
Pel que fa a les barriades Palma, les festes de Sant Antoni programades per les
associacions de veïns solen tenir com a acte central els foguerons. En menor nombre se
celebren beneïdes.
Pel que fa al centre de Palma, les beneïdes varen cobrar una gran vistositat gràcies al
patrocini de l’Associació de Comerciants del Carrer de Sant Miquel, lloc on està ubicada
l’església de Sant Antoniet. Aquesta recuperació, que al llarg d’aquests anys ha comptat
amb el suport de l’Ajuntament de Palma, ha esdevingut una fita dins el calendari festiu de la
ciutat.
Però l’inconvenient major és que el dia de Sant Antoni és feiner a Palma i això, juntament
amb el fet que les Beneïdes es fan al matí (en horari escolar) no facilita la participació de la
majoria de la població en general i dels nins en particular.
•
Treballar en la programació d’activitats de caire popular que dotin de contingut i
identitat les festes de Sant Antoni: presència d’elements de la cultura tradicional com
poden ser els xeremiers, les comparses de dimonis o les carrosses.
•
Potenciar i preservar les Beneïdes de Palma com a manifestació del nostre patrimoni
cultural.
•
Potenciar valors culturals i educatius com l’amor i el respecte cap als animals.
Actuacions
•
Continuar donant tot el suport logístic necessari per a la celebració de les Beneïdes a
Palma.
•
Incentivar la participació de carrosses amb algun tipus d’ajut per a la seva realització.
25
•
Assegurar la presència de colles de dimonis, xeremiers i altres grups de cultura
popular.
•
Reconèixer amb algun tipus de distinció actuacions, activitats o persones que s’hagin
destacat en la protecció dels animals.
•
Possibilitar l’acollida i l’adopció d’animals dins el context de les beneïdes de Sant
Antoni.
•
Possibilitar la presència dels infants a les beneïdes. Convidar les escoles a
participar-hi o bé estudiar la possibilitat de passar-ho al capvespre.
1.6. Festa de l’l’Estendard
Perspectiva històrica
La celebració de la Festa de l’Estendard ha complert una funció socialitzadora i didàctica per
al conjunt de la població. Amb el seu desenvolupament, on participaven tots els grups
socials, els habitants de Palma i de Mallorca en general s’identificaven com a membres
d’una mateixa comunitat on, a través de rituals en què s’estructurava, s’explicaven i es feien
entenedors els grans canvis socials, econòmics, religiosos i culturals que comportà la
conquista de Jaume I, figura mitificada a l’entorn de la qual s’estructurava tota la festa.
La importància i la singularitat de la celebració d’aquesta festa al llarg de més de set-cents
anys ha fet que dins l’imaginari col·lectiu aquesta celebració sigui indestriable d’alguns dels
elements més populars del folklore illenc i no es puguin entendre, sense la seva pervivència,
elements tan populars com el Drac de na Coca, l’Home dels Nassos (que té tants de nassos
com dies té l’any) o el senyor Lluc de la Meca. Al llarg de tots aquests segles la festa s’ha
anat adaptant i reinterpretant però la seva pervivència com a referent cultural es posa de
manifest quan s’observa el renaixement que ha tingut a les darreres dècades, tant la vessant
més popular com la més institucional.
La història de la Festa ha presentat formalment diferents etapes i moments històrics que es
poden sintetitzar en els següents: un primer moment, d’origen desconegut i amb un marcat
caràcter religiós; un moment posterior (segles XIV i XV), on es consoliden els seus elements
fonamentals; l’època barroca, on es ritualitzen alguns dels elements anteriors, a la vegada
que es modifiquen alguns i s’incorporen de nous; la decadència del segle XIX, i una darrera
etapa, de recuperació, tant institucional com cívica. Si bé des del segle passat i, tal com han
assenyalat alguns estudiosos, des d’un punt de vista del folklore urbà es presenta en plena
decadència formal, s’han mantingut els dos aspectes fonamentals que configuren la seva
26
significació: el cívic que honora Jaume I i la seva conquesta i el religiós que celebra la
incorporació de Mallorca a la cristiandat.
La dita celebració es va començar a celebrar un cop mort el rei Jaume I. Els reis de Mallorca
varen impulsar la figura del Conquistador per refermar els seus drets sobre la corona de
Mallorca, com hereus legítims del rei fundador, mitjançant la festa del 31 de desembre.
Quan Pere el Cerimoniós va reintegrar el Regne de Mallorca al d’Aragó també es va remetre
a Jaume I per legitimar la seva acció i utilitzà també la Festa de l’Estendard.
L’any 1286 el cronista Ramon Muntaner va assistir a la Festa de l’Estendard i, segons els
seu propi testimoni, l’acte ja es presentava configurat al voltant de les armes reials
(l’Estendard) duites en processó. La festa depenia de la Universitat i Regne de Mallorca, que
convidava els diferents estaments civil, militars i eclesiàstics, i organitzava la processó. Els
jurats (de la Universitat i Regne de Mallorca) amb els convidats anaven a cercar el lloctinent
reial al palau de l’Almudaina per després anar a la Seu, des d’on continuava la processó.
Durant l’època de la dinastia mallorquina fou costum celebrar una missa a la capella de
Santa Anna (palau de l’Almudaina). La monarquia, veient que l’acte esdevenia propaganda
per a la institució reial, s’hi va anar implicant bé fent concessions a la Universitat, incorporant
la cavalleria feudal o donant permís al portaestendard de portar la cimera reial, bé aportanthi doblers. L’Església pagava les despeses que generava amb la missa i la processó.
Descripció i parts de la festa
Dia 30 de desembre els jurats lliuraven les invitacions i es preparaven els ormejos
necessaris per a l’endemà (cordes, corrioles, escales... per hissar l’Estendard). El vespre de
dia 30 els músics anaven a la plaça de Cort i rebien amb música els jurats que anaven
arribant. Quant tots eren dins la Sala, els macers i els lleonats treien l’Estendard a una
finestra i el deixaven tombat damunt coixins. Després els jurats davallaven a la plaça de
Cort, s’asseien al banc i escoltaven una Salve. Al segle XIX encara es feia aquest ritual,
encara que ja no treien l’Estendard sinó només les armes mítiques del rei En Jaume.
Dia 31 el mestre de cerimònies de la Universitat lliurava dos ciris blancs a l’església de Sant
Miquel i quatre a la sagristia de la Seu per a la processó. Documentat des de 1591 –encara
que segurament la tradició sigui anterior– es penjava a la façana de Cort el retrat del rei En
Jaume. Amb el temps s’anà farcint la façana de la Universitat amb més retrats de reis i fills
il·lustres de Mallorca.
Mentre s’enllestien els preparatius, els jurats oïen missa a la capella de Sant Andreu (actual
biblioteca de Cort). Mentrestant el penoner partia de ca seva cap a la plaça de Cort
27
acompanyat d’un petit seguici. Al mateix temps els cavallers feudals (a partir de 1358) es
reunien davant les portes del palau de l’Almudaina.
Un cop acabada la missa, els jurats sortien a la plaça i seien als seus bancs, també es seien
els caps del gremis, tots envoltant la plaça. Un cop col·locats tots els estaments
compareixien dues companyies de d’artilleria, la de la Universitat i la del rei. Tot seguit els
jurats treien l’Estendard ben enmig de la plaça, tal com es fa avui en dia. Aleshores es retia
honor a l’ensenya amb una salva de la companyia d’artillers. En treure l’Estendard també es
treien les armes que tradicionalment s’havien atorgat al rei conqueridor, cap de les quals
foren mai del monarca i foren venudes al Museu Militar de Madrid al segle XIX.
Un cop tret el penó el prenia el portaestendard amb l’ajut dels mariners. Aleshores es
formava un seguici que anava al palau de l’Almudaina a cercar el governador. Encapçalaven
el seguici els músics, després els qui anaven a cavall, els menestrals i darrere de tot hi
anaven els jurats. Al portal del palau reial esperava el governador amb homes armats a
cavall –més tard, a partir del segle XVI, amb els arcabussers (els Dos-cents), que depenien
del governador. Un cop que s’aplegaven la comitiva dels Jurats i la del Governador, tots
junts anaven cap a la porta de l’Almoina, a la Seu. on els esperava una altra comitiva
encapçalada pel bisbe i els canonges.
La part civil de la desfilada era precedida per la religiosa. La processó de la porta de
l’Almoina anava cap a la porta de Sant Antoni. Fora murada (recordam que l’Estendard
sortia hissat per damunt de les murades i no per la porta) es feia el sermó al Peiró –altar de
pedra–, després cantaven la Salve i entraven per la porta de la Conquesta –o de Santa
Margalida– cantant l’“Ave Maris Stella” i hissant una altra vegada l’Estendard per damunt de
les murades, moment en el qual es cantava un tedèum. Era el moment culminant: acció de
gràcies per la victòria, sonaven els tambors i els ministrils i les salves produïdes pels
arcabussers. Després es feia una missa a Sant Miquel i finalment es tornava a la Seu.
Amb la construcció de les murades noves i els baluards l’Estendard deixà de ser passejat
amb processó i restà immòbil a la plaça de Cort.
A partir del segle XVIII, amb la incorporació dels Borbons a la Casa Reial d’Espanya i amb la
creació de nova planta de l’Ajuntament de Palma –desapareixia així la Universitat i el Regne
de Mallorca– la festa passà de ser d’àmbit illenc a ser una festa municipal.
Amb el segle XIX arriben temps de decadència per a la festa de l’Estendard. L’any 1828 fou
el darrer que hi hagué cavalcada. La festa fou anul·lada durant el Trienni Liberal. Durant
l’època d’Isabel II el retrat del rei Jaume I fou substituït pel de la monarca. Uns anys abans,
el 1831, Ferran VII havia reclamat les armes mítiques del rei En Jaume per poder formar
28
part de la Reial Armeria. L’any 1851 s’afegí la missa major al sermó a la Seu, per ordre del
capità general Ferran Cotoner.
A finals del segle XIX retornen aires romàntics que decanten la mirada cap als temps de
l’antigor amb una certa nostàlgia. És el moment en què Pere d’Alcàntara Peña escriu Sa
Colcada o quan el cronista de la ciutat, Benet Pons i Fàbregues, l’any 1897, fa un informe
municipal que descriu la festa en el passat i en el seu temps.
Durant el segle XX, malgrat les vicissituds viscudes i els parèntesis, la festa ha perdurat tal
com la coneixem avui en dia, llevat que l’Exèrcit no hi és present des que s’ha
professionalitzat.
L’any 2007 la Festa de l’Estendard fou declarada bé d’interès cultural pel Consell de
Mallorca.
Situació inicial
La celebració actual s’ha anat modificant i adaptant a les noves condicions socials i culturals.
La festa s’inicia amb uns actes institucionals que inclouen la lectura d’un pregó de la festa.
L’horabaixa del 30 de desembre la corporació municipal assisteix al cant de la salve a la
Mare de Déu de la Salut a l’església de Sant Miquel i es dirigeix posteriorment a la plaça
d’Espanya. Aquí es fa l’acte principal d’aquesta jornada: l’ofrena de corones per part
d’entitats, institucions i l’Ajuntament al monument de Jaume I.
El cerimonial del dia 31 gira entorn de l’Estendard, col·locat ben enmig de la plaça. La
façana de l’Ajuntament s’engalana amb domassos vermells amb l’escut de la ciutat i el retrat
de Jaume I. Al centre de la plaça, la corporació en ple col·loca l’Estendard Reial i la Cimera,
mentre sona La Balanguera. Després s’inicia un seguici cap a la Seu, encapçalat per la
Policia Muntada, seguida dels tamborers de la Sala, la Confraria Balear de Cavallers de
Sant Jordi, cavallets i cossiers, els ministrils del Consell de Mallorca, guàrdies d’honor, la
Cimera, els macers de la sala, la corporació municipal, el batle, el cap de Protocol i el cap de
la Policia Local, ordenances i la Banda Municipal de Música de Palma.
A la Seu es fa una missa concelebrada, on es duen a terme alguns balls. En acabar, el
seguici torna a la plaça de Cort, on es lleva el penó mentre torna a sonar La Balanguera i es
representa La Colcada de Pere d’Alcàntara Peña.
Aquest cerimonial, que actualment defineix els actes centrals de la festa, es complementa
amb actes de caire més institucional, que inclouen la proclamació de fills Il·lustres de la
ciutat i mostren com aquesta festa segueix sent una de les manifestacions col·lectives més
importants dins la tradició de la ciutat.
29
2. Les festes populars de Palma d’
d’iniciativa ciutadana
2.1. El Diumenge de l’l’Àngel
La festa del Diumenge de l’Àngel és una adaptació del que antigament era la Dominica in
Albis, és a dir, el diumenge immediat al diumenge de Pasqua, i ja se celebrava en el segle
XIII. Durant aquest dia se celebrava la Festa de la Caritat, patrocinada pels jurats i a partir
del segle XVIII per l’Ajuntament de Palma. Les autoritats municipals i el clero de la parròquia
de Santa Eulàlia es dirigien en processó a l’oratori de la Casa del Temple, on es beneïen les
senalles de pa que més tard es repartien entre els pobres i l’hospital. Aquest dia era costum
sortir a dinar al camp. En canvi, la festa de l’Àngel [Custodi] se celebrava el dia després a la
Dominica in Albis, que és el dilluns. La festa de l’Àngel Custodi de la Ciutat i Regne de
Mallorca era de les més solemnes i importants de les celebrades pels nostres avantpassats.
Aquesta solemnitat es veia animada per la nombrosa concurrència dels pobles de l’illa. Se
celebrava una solemne processó amb el recorregut mateix que el del Corpus Christi.
Durant els primers anys de la recuperació de la democràcia les associacions de veïns, i més
concretament la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, estaven en un procés de
recuperació de les festes populars.
Entre aquestes festes, la Federació va decidir recuperar-ne una que fos una trobada, en un
aire més relaxat i tranquil, en un entorn natural i on fos possible alternar festa i espectacle
amb participació. En aquest sentit el castell de Bellver i el seu bosc es consideraren l’entorn
perfecte per a recuperar el pancaritat de Palma, el Diumenge de l’Àngel.
Fou l’any 1981 en què la Federació d’Associacions de Veïns de Palma va programar el
primer diumenge de l’Àngel a Bellver. L’èxit de la convocatòria fou tal que en pocs anys
s’havia convertit en un referent del calendari festiu de la ciutat.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Palma es va sumar a la iniciativa amb suport econòmic i
d’infraestructura i es va aconseguir que la programació d’activitats anàs augmentant en
quantitat i qualitat al llarg dels anys, en una corba ascendent fins a l’any 1993, en què es va
retallar de forma molt significativa l’ajuda municipal i la festa se’n va ressentir en el seu
plantejament i en la seva oferta d’activitats. Així i tot, els ciutadans han continuat assistint a
la cita cada diumenge després de Pasqua.
A partir d’aquell moment i fins a l’actualitat la Federació no va deixar mai de convocar la
festa, ajustada sempre a les escasses disponibilitats econòmiques de què va comptar.
30
Situació inicial
La festa consisteix a pujar al castell de Bellver, a peu o amb bicicleta, i passar-hi un dia de
festa compartint el pa taleca i les darreres panades, tot això amenitzat amb festa per a totes
les edats, des de les activitats i jocs per a nins i joves, el teatre, el ball de bot, les trobades
de bandes de música i les demostracions de la Policia Muntada fins a actuacions musicals i
espectacles, sempre en consonància amb el pressupost disponible.
Un altre dels aspectes que identifica la festa és que és el mostrador de les activitats que fan
les associacions: des de les mostres de tallers i activitats fins a campanyes reivindicatives
sobre fets puntuals.
Els darrers anys, a iniciativa de l’Ajuntament parteix de la plaça de Cort una comitiva oficial
encapçalada per les autoritats municipals. A la plaça de Cort se serveix una xocolatada i
després, acompanyats per xeremiers, s’inicia la pujada al castell.
Un acte característic, de sempre, ha estat la passejada de l’Àngel, que consisteix en una
processó pagana on l’Àngel és passejat per tot el recinte de la festa, acompanyat d’una cort
d’acròbates, músics, malabars i ciutadans diversos.
En els darrers anys ja s’ha convertit en tradició la trobada dels castellers en un marc
incomparable com és el pati del castell de Bellver.
• Retornar a la societat civil i més concretament a la Federació d’Associacions de Veïns
de Palma la iniciativa, la programació i el protagonisme del Diumenge de l’Àngel.
• Establir una línia de col·laboració institucional de suport econòmic a l’organització de la
festa, per garantir la qualitat dels actes programats.
• Acompanyament i suport dels serveis públics municipals durant la programació i
realització de la festa.
• Potenciar la participació dels ciutadans en el Diumenge de l’Àngel.
Actuacions
•
Plasmar els acords objecte de les col·laboracions esmentades mitjançant un conveni.
•
Coordinar els serveis municipals necessaris per al bon desenvolupament de la festa.
31
2.2. La Nit de Sant Joan
A Palma certament no hi havia una tradició d’aquesta celebració. Fou a partir de la
recuperació de les festes del barri de Sant Joan per part de l’Associació de Veïns del Puig
de Sant Pere, que també abasta els barris de la Pau i Sant Joan, amb motiu de la
programació de les festes d’estiu, l’any 1976, que es va ajuntar la celebració de les festes de
Sant Joan i Sant Pere (el 24 i 29 de juny respectivament). Va ser dins la celebració
d’aquestes festes que es va organitzar la primera revetla de Sant Joan a Palma.
L’any 1983 l’Associació del Puig de Sant Pere, en constatar la gran acceptació que tenia es
va plantejar, juntament amb la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, reconvertir la
fins llavors revetla de barri en una festa que convidà a la participació de tots els ciutadans de
Palma.
En pocs anys la gran participació va aconsellar traslladar la programació a un espai més
gran, el parc de la Mar, i va ser l’edició de 1988 on, amb una programació conjunta amb
Iguana Teatre, es va celebrar la primera Nit de Foc.
La programació de la Nit del Foc es va anar succeint any rere any i va anar augmentant la
seva espectacularitat i capacitat de convocatòria ciutadana fins a l’any 1992. A part dels
coneguts ingredients del correfoc –els dimonis, els tambors i els efectes pirotècnics–, la
programació de la revetla de Sant Joan es complementava amb actuacions de ball de bot
que obrien la festa i un castell de focs artificials que la tancaven.
El 1993 la programació de la Nit de Foc va haver d’afrontar una retallada en el seu
pressupost que va deslluir la festa.
Entre els anys 1994 i 1996 la retallada pressupostària que va fer l’Ajuntament va obligar a
suspendre la programació habitual d’Iguana. La Federació d’Associacions de Veïns va haver
de suplir-la amb la col·laboració de voluntaris i la programació d’un taller de dimonis, amb
una actuació molt digna i carregada d’il·lusió.
Entre els anys 1997 i 2000 l’Ajuntament de Palma va tornar a donar el suport necessari per
recuperar la Nit de Foc d’Iguana Teatre i el resultat va tornar a ser una gran participació
ciutadana a la festa, de devers 20.000 persones.
De l’any 2001 ençà no s’ha tornat a fer la Nit del Foc d’Iguana Teatre. No obstant això la
Federació ha continuat convocant i organitzant la festa, a la vegada que ha tingut un sentit
reivindicatiu en demanda d’un major suport institucional.
32
Durant dos anys, el 2006 i 2007, la Federació va tornar a organitzar un correfoc al parc de la
Mar, amb la col·laboració de l’Obra Cultural Balear i colles de dimonis.
En paral·lel a aquesta situació, a partir de l’any 2004 l’Ajuntament va iniciar una programació
alternativa a la Nit de Foc del parc de la Mar i va programar el Palmafoc a la platja.
El Palmafoc es va programar per primera vegada a la platja de Ciutat Jardí, amb una bona
acceptació de públic. Es tracta de persones que habitualment tenen per costum anar a
passar la Nit de Sant Joan a la platja.
Els actes bàsicament consisteixen en una programació musical, acompanyada d’un correfoc
que discorre pels carrers propers a la platja.
L’any 2006, tant la problemàtica dels accessos a la platja de Ciutat Jardí com la proximitat
d’habitatges a la zona festiva, amb les molèsties de renous i aparcament que aquestes
actuacions suposen, va aconsellar canviar-ne la ubicació.
Les edicions de 2006 i 2007 es varen fer a la platja de Palma, a l’endret del balneari 13, amb
unes condicions molt millors tant d’accés com d’aparcament i en una zona de molt més
baixa densitat de població. L’acceptació de públic va ser igualment important.
Situació inicial
Actualment ens trobam què la Nit de Sant Joan es programen dues festes diferents, a dos
indrets distints:
•
D’una banda, al parc de la Mar i com una iniciativa de la Federació d’Associacions de
Veïns de Palma es programa una festa de tipus tradicional, entroncada amb el calendari
festiu de Palma. Es tracta d’una programació que d’acord amb els recursos de què
disposa intenta mantenir l’esperit de la revetla de Sant Joan, amb un caire més
participatiu i amb l’objectiu, sempre que es disposi d’ajut suficient, de poder reprendre
l’actuació de la Nit del Foc al parc de la Mar.
•
De l’altra, a iniciativa de l’Ajuntament de Palma es programa una festa a la platja amb un
correfoc i actuacions musicals.
•
Retornar a la societat civil i més concretament a la Federació d’Associacions de Veïns de
Palma la iniciativa, la programació i el protagonisme de la Nit de Sant Joan.
•
Donar suport institucional i un major suport econòmic per fer possible de nou la Nit del
Foc.
33
•
Recuperar l’esperit i la qualitat de la programació de la Nit del Foc, com una de les festes
de referència de la ciutat de Palma.
•
Potenciar la participació dels ciutadans a la Nit de Sant Joan oferint un marc actiu de
participació a la festa tradicional com és el correfoc propi de la Nit de Foc.
Actuacions
•
Plasmar els acords objecte de les col·laboracions esmentades mitjançant un conveni.
•
Coordinar els serveis municipals necessaris per al bon desenvolupament de la festa.
2.3. La Feria de Abril
L’any 1990 la Casa d’Andalusia a Palma es va adreçar a l’Ajuntament de Palma per
proposar-li la realització d’una Feria de Abril a semblança de la que tradicionalment es fa a
Sevilla.
Ràpidament la celebració de la Feria de Abril a Palma es va consolidar com una fita anual
que s’ha mantingut fins al dia d’avui, amb una considerable acceptació per part del públic.
Les primeres edicions, entre els anys 1990 i 2004, es varen fer als terrenys que ocupava la
Fira del Ram, devora sa Riera.
Atesa la necessitat de deixar els terrenys per iniciar les obres del futur parc de sa Riera,
l’Ajuntament va acordar, juntament amb la Casa d’Andalusia, traslladar l’activitat a la zona
de Son Rossinyol, just devora l’hipòdrom de Son Pardo, on s’han celebrat les darreres
edicions, des de l’any 2005.
Pel que fa al contingut de la Feria cal destacar l’activitat de les casetes, lloc de trobada i
relació entre els participants i on es degusten les tapes i els plats típics de la Feria, com el
pescaíto frito, el cuixot, embotits diversos, formatge i begudes típiques com el fino o el
rebujito. No hi pot faltar l’ambientació musical andalusa ni els balls de sevillanes.
L’activitat de las casetes es complementa amb activitats a l’exterior: actuacions musicals,
classes de ball, passejos de cavalls i carruatges, i demostracions de doma. L’acte que
reuneix més participants és la missa rociera, generalment celebrada el dia de la clausura.
34
Situació inicial
L’edició 2008 es desenvolupà a Son Rossinyol. Es tractava d’una programació organitzada
entre l’Ajuntament i la Casa d’Andalusia, mitjançant un conveni en el qual l’Ajuntament
aportava els terrenys, el projecte de l’activitat i el suport dels serveis municipals, i la Casa
d’Andalusia s’encarregava de la instal·lació, el muntatge i el lloguer de les casetes, i de la
programació de les activitats que s’hi duen a terme.
La problemàtica actual més important que es planteja és la necessitat de recuperar l’esperit
tradicional de la Feria de Abril, per la qual cosa es fa necessària la implicació de la Casa
d’Andalusia com a protagonista i programadora de la Feria.
Una altra problemàtica important és la provisionalitat de les instal·lacions necessàries per fer
viable la Feria i la manca de definició d’un espai adequat per a aquest ús.
• Donar la iniciativa i el protagonisme a la Casa d’Andalusia en la programació de la Feria,
com a entitat representativa de la cultura andalusa a les Balears.
• Potenciar la participació de tots els ciutadans de Palma a la Feria de Abril com a espai de
trobada, relació, coneixença i expressió de la diversitat i riquesa cultural de la ciutat.
• Donar el suport necessari a la Casa d’Andalusia per recuperar el sentit tradicional de la
Feria de Abril com a manifestació cultural, evitant caure en el mercantilisme i la pèrdua
d’identitat de la festa.
Actuacions
• Facilitar un espai adient per poder fer la Feria amb les condicions de seguretat
necessàries per als ciutadans que hi participen.
• Acompanyament i suport de l’Ajuntament i dels serveis públics municipals durant la
programació i realització de la festa.
• Convenir amb la Casa d’Andalusia les condicions tècniques i materials necessàries per a
la programació de la Feria, així com dels serveis públics municipals.
2.4. La Revetla de la Conquesta
La Revetla de la Conquesta forma part de la Festa de l’Estendard que se celebra anualment
el 31 de desembre a Palma, amb la qual es commemora l’entrada del rei Jaume I a la ciutat
35
de Mallorca i la seva conquesta i incorporació a la Corona d’Aragó, a la cultura catalana i al
món cristià de l’època.
Al llarg dels segles aquesta celebració, que ha sobreviscut a tots els canvis socials i polítics,
s’ha mantingut i ha complert una funció socialitzadora i d’afirmació com a poble, a la vegada
que s’ha anat adaptant i reinterpretant i ha constituït un referent cultural tant en la vessant
popular com en la institucional.
Actualment els actes institucionals s’inicien el 30 de desembre amb un pregó que convida a
la festa, un acte religiós amb una salve a la Mare de Déu de la Salut, una ofrena floral al
monument al Rei En Jaume i una revetla popular a la plaça d’Espanya.
El dia 31 es col·loquen l’Estendard Reial i la Cimera del Rei Martí a la plaça de Cort. Se
celebra una missa solemne a la Seu, seguidament es representa La Colcada de Pere
d’Alcàntara Peña i a continuació es fa l’acte de lliurament de distincions a la sala de plens de
l’Ajuntament.
La Revetla de la Conquesta és una iniciativa de la Federació Palmesana d’Associacions i
Entitats Ciutadanes, que la va organitzar per primera vegada l’any 1994, i ha tingut
continuïtat fins a l’actualitat. Al llarg d’aquests anys els actes han consistit, per norma
general, en una revetla el 30 de desembre a la plaça d’Espanya, amb una torrada popular i
actuacions musicals per tancar la vetlada.
Situació inicial
Actualment a la festa hi trobam dos aspectes clarament diferenciats:
•
D’una banda, els actes de clar contingut institucional, que són continuació dels actes
tradicionals de la Festa de l’Estendard.
•
De l’altra, una programació de caire més popular, com és l’ofrena de flors feta per
entitats cíviques i ciutadanes a l’estàtua del rei En Jaume de la plaça d’Espanya i la
festa i torrada popular que s’organitza a la Revetla.
• Continuar amb la programació per part de la Federació d’Associacions i Entitats
Ciutadanes dels actes de caire popular a la Revetla de la Conquesta.
• Donar-hi el suport institucional de l’Ajuntament de Palma i dels serveis públics
municipals.
• Potenciar la participació dels ciutadans en la programació tant dels actes institucionals
36
com dels de caire popular.
Actuacions:
•
Constituir una comissió de persones expertes per elaborar un dictamen relatiu a la
potenciació de la Festa de l’Estendard.
•
Plasmar els acords objecte de les col·laboracions esmentades en un conveni.
•
Garantir l’acompanyament i el suport de l’Ajuntament i dels serveis públics municipals
durant la programació i realització de la festa.
•
Aprofitar la programació dels actes per donar a conèixer la nostra història i els valors
de la nostra cultura entre els ciutadans que els desconeixen.
2.5. Diada Castellera
A iniciativa de la Colla de Castellers de Mallorca i amb la col·laboració de l’Ajuntament de
Palma, cada any se celebra a la primavera la Diada Castellera i a la tardor una trobada
castellera a Palma, amb la participació de colles de dins i fora de l’illa i amb l’objectiu de
promocionar i difondre la cultura popular.
La dita associació, de caràcter cultural, té com a objectiu la pràctica i el foment dels castells,
és a dir: formar estructures humanes d’acord amb les normes determinades per la llarga
tradició històrica de la cultura popular. Les activitats de la colla s’iniciaren el mes de febrer
del 1996 i des de llavors han continuat ininterrompudament la seva activitat que cada
vegada compta amb més participants i simpatitzants.
Pel que fa als orígens dels castells es creu majoritàriament que provenen de l’evolució de
balls populars d’origen valencià que incloïen torretes o petites piràmides fetes pels mateixos
balladors. Poc a poc les construccions varen anar guanyant espai enfront el ball. No obstant
això el ball de valencians i les colles castelleres es confonen i s’anomenen ambdós ball de
valencians fins el segle XIX, quan progressen ràpidament i es diferencien per les grans
construccions.
És a Tarragona, a finals del segle XIX, on es té constància de l’aparició de la primera colla
castellera amb criteris moderns i a hores d’ara va creixent l’afició, no només per fer castells
sinó també com un espai de trobada entorn d’un element més de la nostra cultura popular i
de convivència ciutadana.
37
2.6. Romeria de Sant Bernat
La ciutat de Palma celebra, des de temps antic, romeries de caire religiós i popular. Amb el
pas del temps varen anar desapareixent i actualment a Palma només en perviuen dues: la
de Sant Bernat i la de la Bonanova.
La Romeria de Sant Bernat se celebra dia 19 d’agost i és potser una de les més antigues de
Mallorca (ja se celebrava a l’edat mitjana). El seu itinerari conduïa al monestir de Santa
Maria de la Real, de l’orde cistercenc, que tingué l’abat Claravall, sant Bernat, com a figura
destacada. La situació d’aquest monestir, a les foranes de la ciutat, motivà potser el caràcter
popular de la Romeria de Sant Bernat.
Durant el mes d’agost a les possessions que confrontaven amb el monestir es produïa un
augment en les tasques agrícoles i, per tant, eren nombrosos els missatges i contractats que
el dia de Sant Bernat anaven a la festa, als quals hi hem d’afegir la població menestral i
pagesa que hi havia no molt lluny del monestir (Establiments, la Vileta, Son Sardina, Son
Anglada, Son Espanyol).
Tot just després de la conquesta de la ciutat pel rei En Jaume l’any 1229, el comte Nunó
Sanç féu donació als monjos cistercencs de Poblet (Catalunya) de la Granja d’Esporles i
després de la Real. Sembla ser que el 1235 els monjos blancs ja estaven a la Granja
d’Esporles i el 1239 ja s’havien traslladat a la contrada de la Real, primer a la veïna
possessió de Son Cabrer o Real Vell i, poc abans del 1266, al que durant segles havia de
ser i és el monestir de la Real.
El mallorquí més universal, Ramon Llull, féu aquí les seves estades i hi escrigué els seus
llibres, fent universal també la nostra llengua.
La Romeria de Sant Bernat decaigué fa dos segles, atès que el monestir fou víctima de la
desamortització de Mendizábal, el culte religiós s’abandonà i la Romeria perdé així la seva
principal motivació.
L’arxiduc Lluís Salvador, en el seu llibre Die Balearen escri que la “festa de Sant Bernat, una
de les més típiques i estimades de Mallorca, té lloc dia 20 d’agost als voltants del Monestir
de la Real”.
A finals del segle XX, quan s’inicià de nou el culte, tornà a prendre força la festa i se’n
tornaren a recuperar les vespres i la missa major. Els romeus assistents als actes religiosos
rebien un brotet d’alfàbrega, planta que segons la tradició a més de fer una agradable olor fa
fugir els moscards.
A principis del segle els romeus acudien a les festes formant comparses i alguns ciutadans
38
(és a dir, habitants del nucli urbà) anaven a la Real llogant les galeres que amb aquesta
finalitat se situaven devora la porta de Jesús (actualment final de la via Roma i part del
carrer del Baró de Pinopar).
A la plaça del monestir se situaven venedors de siurells, gerres, olles i altres peces de
ceràmica popular d’ús quotidià procedents de Pòrtol. També es deia que el primers codonys
es venien a l’esmentada romeria.
La festa de Sant Bernat tancava la canícula mallorquina. Per això encara perdura la dita “La
monja l’encén i el frare l’apaga”, que recorda que l’època de calor comença dia 20 de juliol i
acaba dia 20 d’agost, el dia de Sant Bernat. També hi fan referència les frases “Sant Bernat
tapa el cap” o “Per Sant Bernat tapa’t el cap”.
En relació a la Real cal recordar que es tracta d’una planura que deu la fertilitat a les fonts
d’en Baster i de la Vila i que fou el lloc estratègic escollit per Jaume I, i més tard per Nunó
Sanç, per agombolar definitivament els monjos cistercencs, vinguts de Poblet. La filial
mallorquina d’aquest monestir s’inicià poc temps després de la conquesta.
En la vida monacal l’abat és una figura central i sol gaudir d’una importància exterior
apreciable. L’abat de la Real era la segona figura eclesiàstica en importància, després del
bisbe. Moltes vegades el reconegut prestigi de l’abat de la Real el constituí en la persona
adequada per dirimir qüestions greus per a l’Església de Mallorca. També una certa
popularitat d’aquesta figura monacal transcendí a la rondallística mallorquina i se’n,
conservant encara el record a la contarella “L’abat de la Real”.
L’any 1995 l’Ajuntament de Palma va prendre part activa, en l’organització de Romeria en
col·laboració amb el monestir de la Real, la Comissió de Festes de la Parròquia, les
associacions de veïns del Secar de la Real i de Sant Bernat de la Real, el Grup Güell i Amics
del Camp Redó.
Els romeus es concentraven a la plaça de Cort a les 19.30 h del 19 d’agost per sortir cap al
monestir de la Real, a les 20 hores. A més del tradicional repartiment de les canyes verdes
amb la imatge del sant fermada a cada canya, es lliura a cada romeu un mocador per posarse al coll amb un anagrama de la Romeria de Sant Bernat. Ambdós signes distingiran els
romeus que han participat caminant des de Cort fins al monestir.
Actualment s’ha suprimit el recorregut a peu des de la plaça de Cort i, com des dels seus
inicis, és la societat civil juntament amb la Parròquia qui organitza la Romeria de Sant
Bernat, conservant la filosofia tradicional d’aquest esdeveniment.
39
2.7. Romeria
Romeria de la Bonanova
Els principis de la primitiva capella del santuari de la Bonanova són desconeguts, tot i que
sembla que els orígens del santuari es remunten a una humil ermita del segle XIV. La
denominació del lloc es documenta per primera vegada en el segle XVII en una concessió
del papa Climent X, per la qual atorga indulgència plena a qui visiti la capella de “Sancte
Marie de buena nueva”.
Tradicionalment, la festa de Nostra Senyora de la Bonanova se celebrava el diumenge
següent al 8 de setembre amb tot un seguit d’actes. Un dels testimonis escrits més antics de
l’ambient de la festa és de Gaspar Melchor de Jovellanos, que durant la seva reclusió al
Castell de Bellver (1802-1807) observa des de la distància l’acte: “Lumbradas y bailes al son
de la gaita y tamboril anuncian desde la noche anterior la solemnidad preparada, y el primer
rayo del siguiente día halla ya cubiertos los senderos del bosque y las demás avenidas de la
ermita de un inmenso gentío...”
Poc a poc la Romeria va anar adquirint un caire més popular i les famílies de Palma hi
acudien per a passar el dia junts. S’hi sumaren animant la festa els xeremiers, tamborers,
balls i corregudes, i hi feren presència de carruatges amb fruita, avellanes i utensilis i
objectes propis de romeries; fresqueros i cafeteros ambulants, etc., encara que aquesta
tradició s’ha perdut amb els anys.
2.8. Festes de cases regionals
A més cal esmentar la feina que les associacions de tipus cases regionals duen a terme en
activitats tant de caire cultural com festiu, com és el cas de la Casa Regional de València, la
Casa de Menorca, la Casa Catalana, la Casa de Castella i Lleó, el Centre Asturià, el Centre
Gallec, el Centre Aragonès, la Casa de Cantàbria, la Casa de Castella-la Manxa, la Casa
Basca –Euskal Etxea de Mallorca (ARTEA)–, la Casa Regional de Múrcia, etc.
3. Col·laboració amb projectes d’
d’indústries culturals
culturals
Els projectes d’espectacles a iniciativa d’indústries culturals es caracteritzen per l’oferta de
productes estandarditzats o de reproducció massiva, més coneguts com “comercials”,
dirigits a un gran nombre de persones i que són oferts per empreses que es regeixen per les
regles del mercat. Una part d’aquestes són els mitjans de comunicació.
Als darrers anys s’ha donat una demanda creixent des d’indústries culturals per a la
40
realització d’espectacles i altres activitats culturals a espais públics de Palma.
El major consum cultural i d’oci entre la població degut a l’augment de temps lliure i de poder
adquisitiu i la manca d’espais privats per acollir un gran nombre de públic ham motivat la
recerca per part d’empreses del suport del sector públic per cobrir aquesta nova demanda.
Davant aquesta situació l’Ajuntament pot optar per rebutjar aquest tipus d’oferta perquè
correspon a l’àmbit privat o esdevenir l’element decisiu per modelar un tipus de cultura
moderna inherent a la societat actual, des del moment que en pot garantir la viabilitat i el
desenvolupament.
Es tracta de crear el marc idoni per poder influir en els continguts de l’espectacle i en les
condicions en què aquest es durà a terme, per no reproduir els esquemes de consum de
producte o de pur espectacle:
•
Dins el calendari festiu, la qual cosa amplia i enriqueix la diversitat d’activitats.
•
En horaris que compaginin la festa amb el descans dels ciutadans i els interessos privats
dels establiments de festa.
•
Facilitant l’oportunitat d’accés per la gratuïtat de l’acte.
•
Donant suport a la projecció exterior i promoció turística de la ciutat.
•
Anant definint espais de ciutat per al desenvolupament d’espectacles i activitats festives.
Així, la gestió de l’espai públic, el seu disseny i la seva gestió ens són indispensables per
promocionar un model de ciutat acord amb les societats actuals.
•
Coresponsabilitzant les empreses en l’organització de la festa des del moment que s’obri
l’àmbit públic de l’activitat.
•
Creant un diàleg amb altres maneres d’entendre i treballar la cultura i una via de
participació amb empreses que faciliti l’equilibri d’influències entre allò privat i allò públic.
•
Elaborant un esquema d’actuació municipal com a resposta a les demandes i ofertes que
arriben a l’Ajuntament de Palma.
4. Programa de promoció turística de les festes populars de Palma:
Situació inicial
Aquest programa de promoció turística de les festes populars de Palma parteix de la idea
que Palma constitueix un marc excepcional per al desenvolupament dels objectius
esmentats pels següents motius:
41
•
Com a ciutat de la Mediterrània gaudeix d’un ric patrimoni arquitectònic i cultural, amb
tradició i folklore propis.
•
Com a ciutat també de la Mediterrània gaudeix d’un clima acceptable durant l’hivern.
•
Compta amb les principals festes populars durant la temporada d’hivern (Nadal, Sant
Sebastià i Carnaval).
•
Compta amb una àmplia representació del sector turístic: restauradors, hotelers,
agències de viatges, comerços....
Davant aquesta realitat i les possibilitats que té Palma com a ciutat turística, el major repte
en aquest sentit és el desenvolupament d’activitats que comptin amb l’element identificador i
diferenciador de la nostra cultura i patrimoni arquitectònic, a la vegada que esdevinguin
atractives per a l’exterior. En definitiva, la promoció turística a partir de les festes populars no
només pretén mostrar i visitar la nostra ciutat sinó també viure-la.
Actuacions
•
Crear un espai de reflexió, diàleg i intercanvi d’idees entre diferents agents turístics
públics i privats dins el marc del Consell Assessor de Comerç Turístic, des de l’IMTUR.
•
Coordinar i rendibilitzar recursos econòmics entre les àrees implicades (Turisme,
Comerç, Participació Ciutadana i Cultura) per incorporar les festes populars de Palma
com un eix bàsic per construir una estratègia promocional turística de la ciutat, segons
els termes exposats d’identificació i diferenciador de la nostra cultura, més enllà de l’oci i
com part fonamental de la dinamització de la ciutat.
•
Tenir en compte en la programació de les festes la imatge, és a dir, la ciutat com a
escenari de la festa, amb vista a la seva projecció exterior, la qual cosa suposa una
inversió en elements visuals i decoratius que formen part de la festa, potenciant els
mitjans multimèdia i la qualitat dels subministraments necessaris: escenaris, equips de
so i llum...
•
Proposar activitats innovadores i engrescadores que facilitin la participació ciutadana a
través d’associacions, empreses i persones individuals i que es vagin incorporant a la
festa creant tradició i, per tant, obrint pas a noves fórmules de comercialització turística.
•
Potenciar una oferta festiva de qualitat sense perdre de vista l’element cultural i
tradicional que, com ja hem dit, ens identifica i diferencia.
42
•
Promoure un conveni anual de col·laboració entre l’IBATUR i Ajuntament de Palma
(IMTUR i Àrea de Participació Ciutadana i Cultura), que reculli les activitats compreses
als programes de festes populars susceptibles de promoció turística, les línies de treball i
les col·laboracions a desenvolupar per cada part.
•
Seleccionar i incloure als fullets informatius d’activitats que edita la Regidoria de Turisme
(agendes, revista 365... ) les activitats més susceptibles de promoció turística
corresponents als programes de festes populars.
•
Fer una edició informatitzada de l’oferta festiva per al turisme a la pàgina web de
l’Ajuntament de Palma, amb un format propi i localitzable a la primera plana.
•
Dur a terme campanyes promocionals de destinació per crear una oferta turística entorn
de la realització de festes populars, a través dels mercats emissors i de press trips.
•
Incloure les festes en el material audiovisual per a accions i presentacions promocionals.
•
Promoure convenis de col·laboració amb els mitjans de comunicació visual per donar
suport tècnic al material audiovisual esmentat i a les campanyes promocionals a través
de press trips.
•
Establir convenis de patrocini amb empreses, comerços, establiments... amb vista a la
transversalitat de l’estratègia promocional turística i incorporar als programes de festes
populars publicitat en general, de l’oferta comercial de mercats amb caràcter de
“producte típic”, de creació autòctona i d’establiments de qualitat, o bé oferir serveis
especials per a l’allotjament d’artistes que actuen a les activitats que formen part dels
programes de festes; cedir per a la presentació dels programes i rodes de premsa a
artistes, desplaçaments o viatges dels artistes, etc.
•
Potenciar la realització d’activitats festives a l’inici i a l’acabament de la temporada
turística.
5. Programa de comercialització publicitària i patrocini d’
Situació inicial
La participació del sector privat a les festes es produeix sobretot a través de la
comercialització publicitària als programes de festes i les col·laboracions menys o més
estables d’entitats destacades a la ciutat.
43
•
Ampliar l’esmentada participació per:
Garantir la gratuïtat o la reducció de preus de les activitats festives.
Ampliar la disponibilitat pressupostària que permeti una programació de
qualitat.
Crear una marca que identifiqui la festa popular de la ciutat de Palma com a
foment de la cultura, la participació ciutadana i per a la promoció turística.
Crear espais de participació de la iniciativa privada per a la seva promoció i la
comercialització de productes.
Crear espais de col·laboració entre institucions i entitats amb finalitat no
lucrativa, per al foment i la promoció d’activitats d’interès públic o general.
•
Anar definint respecte d’un nou model de festa:
el producte a oferir en relació amb cada festa
les col·laboracions respecte dels objectius generals: promoció turística,
participació ciutadana, difusió i promoció publicitària
la metodologia de treball i les tècniques adients per aconseguir patrocinis
•
Crear instruments que facilitin el coneixement del producte i la identificació de les
activitats a comercialitzar.
Actuacions
•
Establir convenis de col·laboració anuals entre institucions públiques i entitats per assolir
una participació qualitativa dels diferents sectors que influeixen en l’elaboració dels
programes d’activitats (participació ciutadana, promoció cultural i artística, comerç,
turisme, promocions publicitàries, inclusió d’activitats...)
•
Contractar un servei de recerca de patrocinis de les festes populars de Palma.
•
Elaborar un catàleg de les activitats amb suport informàtic que inclogui imatges dels
actes, valoració de l’assistència i retalls de premsa, com a instrument de presentació per
a la captació de patrocinis.
44
6. Programa de mesures mediambientals en el desenvolupament
desenvolupament de les festes populars
Situació inicial
Fins avui hi ha hagut una preocupació pel medi ambient pel que fa a la utilització de paper
ecològic en l’edició dels programes de festes. No obstant això es fa necessari i urgent
gestionar la festa d’una manera integral, en tots els seus àmbits, cap a un model sostenible
de reutilització i reciclatge, de mobilitat urbana, de contaminació acústica i de sensibilització
envers el medi ambient.
•
Implementar de manera gradual mesures i accions per a un desenvolupament
sostenible que abordi totes les dimensions de la festa on es puguin aplicar.
•
Iniciar un treball de conscienciació de la població i dins l’entorn de la festa.
•
Fer un treball coordinat amb els serveis municipals implicats.
Actuacions
•
Imprimir els programes i la cartelleria de festes a paper ecològic lliure de clor o bé a
paper reciclat.
•
Posar en marxa actuacions concretes dins cada programa de festa per fomentar el
reciclatge i la reutilització d’elements festius: juguetes per Reis, disfresses per
Carnaval...
•
Fomentar els circuits d’informació audiovisual i informàtic enfront del suport en paper.
•
Treballar aquest programa en coordinació amb els serveis municipals de Sanitat,
Consum i Medi Ambient, i incloure les festes com un àmbit d’actuació a l’Agenda
Local 21.
•
Fomentar l’ús del transport públic per accedir als espais festius incloent als
programes els serveis disponibles: les línies de bus, bus nit, trens i metro, enfront de
l’ús del transport privat.
•
Establir acords amb l’EMT i els Serveis Ferroviaris de Mallorca per adaptar els
horaris i el reforç de freqüències a cada activitat festiva concreta que impliqui una
assistència massiva de públic.
•
Instal·lar contenidors de reciclatge de plàstic i paper a les festes.
45
•
Treballar coordinadament amb els serveis municipals de Seguretat Ciutadana per
iniciar estudis dels nivells d’emissió de decibels que es produeixen a les diferents
festes i establir paràmetres que conjuguin la realització i el gaudi de la festa amb el
descans dels ciutadans.
7. Programa de participació ciutadana
Situació inicial
La participació ciutadana es dóna a diferents nivells d’expressió i de formes i des de
diverses estructures:
•
La participació directa del ciutadà: peticions d’informació, opinions, suggeriments i
queixes a través de la pàgina web de l’Ajuntament, del 010, del Registre Municipal,
dels mitjans de comunicació, via telefònica o presencial a la Regidoria.
•
La participació in situ a la festa.
•
La participació d’entitats ciutadanes en la programació de festes a través de la
recentment creada Comissió de Festes, integrada per entitats ciutadanes, experts i
grups municipals...
•
La participació d’entitats ciutadanes en l’organització de festes concretes, com el
Diumenge de l’Àngel, la Nit de Sant Joan, la Feria de Abril...
•
La participació en general a través dels diferents òrgans municipals.
•
La participació dels agents socials relacionats amb la temàtica: periodistes, crítics,
artistes...
Aquest mosaic i dispersió requereix posar en marxa mecanismes i estructures de resposta
per conèixer la realitat entorn de la festa i garantir una participació real.
Actuacions
•
Sistematitzar la rebuda de suggeriments i queixes derivades o rebudes directament a
la Regidoria de Participació Ciutadana.
Les propostes i queixes rebudes seran valorades i contestades als seus emissors
si aquests s’identifiquen.
Es crearà un full informatitzat que permeti l’estudi estadístic i la valoració de la
46
globalitat rebuda.
Es farà periòdicament un informe-resum dels suggeriments i les queixes rebudes,
així com de les actuacions que s’han duit a terme a partir d’aquestes.
Les dades recollides es podran considerar per a futures programacions.
•
Crear un arxiu informatitzat de tota la informació editada als diferents mitjans de
comunicació i sistematitzar-la per poder estudiar estadísticament i valorar què es
publica de les festes a Palma: informació, notícia, opinió...
•
Garantir un espai de reflexió i diàleg entorn de les festes a través de la Comissió de
Festes Populars de Palma
Establir un calendari de reunions permanent.
Nomenar els membres que la integren i els seus representants.
Definir les seves funcions: proposta, avaluació....
•
Estudiar i incorporar segons les possibilitats les propostes que sorgeixin des de la
Comissió de Festes Populars, així com les de la resta d’òrgans municipals
participatius.
8. Promoció artística
Situació inicial
Actualment ens trobam amb una demanda creixent d’espais d’actuació dins les
programacions de festes, d’iniciatives artístiques de caire professional sorgides inicialment
amb un esperit no comercial o bé amb uns valors fora d’aquests circuits.
Aquestes iniciatives es poden classificar en grans blocs:
•
els artistes de carrer: músics, mims, pintors... sol·licitants de regulació d’ús dels espais
públics
•
grups de joves amb formacions musicals d’estils variats però principalment rock
•
cantautors, grups d’animació, teatre, titelles... amb circuits molt delimitats
•
artistes o agrupacions per lliure, sobretot de dansa i música, que subsisteixen
paral·lelament a una acadèmia, escola...
•
artistes i grups representatius d’altres cultures que conviuen a la nostra ciutat
47
Les principals demandes que arriben són:
•
Regular l’ús de la via pública per artistes de carrer.
•
Incloure actuacions de grups locals, sobretot de música, a les diferents programacions
festives.
•
Crear espais per al teatre, la dansa, la literatura, la poesia, la pintura... a les festes.
•
Promocionar diferents iniciatives artístiques i culturals perquè esdevinguin un referent de
promoció artística i cultural de la comunitat.
•
Dinamitzar la ciutat amb expressions espontànies artístiques catalogant els espais
adients i disponibles i les condicions artístiques per poder optar a aquest circuit.
•
Crear les condicions per al diàleg i el debat per a la regulació de sistemes de qualitat que
reguli la música al carrer.
•
Crear espais d’expressió artística dins les diverses programacions festives.
Actuacions
•
Crear una borsa de les ofertes artístiques que arriben a Participació, catalogada per tipus
i estil, amb la descripció de l’artista o artistes, de l’espectacle, pressupost, etc. Crear un
formulari per facilitar la inscripció d’ofertes a la borsa d’ofertes. El formulari ha de ser
accessible des de la plana web municipal.
•
Editar un catàleg d’artistes i de la realització de maquetes, gravacions, il·lustracions...
dels productes oferts.
•
Apostar per la presència de grups i artistes en general de les illes, a la vegada que se’ls
exigeix un treball digne i elaborat.
9. Programa de cohesió social: col·laboracions en matèria de drogodependència,
drogodependència,
voluntariat, serveis socials...
Situació inicial
El programa de cohesió social actualment es caracteritza per actuacions puntuals respecte
de: la inserció als programes de festes de missatges preventius de consum de drogues, la
reserva d’espais per afavorir l’assistència a la festa de persones i col·lectius amb dificultats
d’accessibilitat, socials i econòmiques, i, finalment, el suport de personal voluntari en actes
48
festius que impliquen una participació directa del ciutadà.
D’altra banda, l’Institut Municipal de Protecció del Consumidor ha expressat el seu desig
d’involucrar-se per facilitar l’accés de les persones amb dificultats econòmiques, socials o
amb alguna discapacitat a informacions i assessorament sobre consum que puguin ser del
seu interès, amb la finalitat que coneguin quins són els seus drets com a consumidors i
usuaris i els puguin exercir.
No obstant això es fa necessari definir les aportacions en concret a cada programa festiu i
les prioritats pel que fa al cas, dins la línia esmentada de centrar les actuacions pertinents en
el marc de la prevenció, facilitadora de l’accés a les activitats festives de col·lectius i
persones amb problemàtiques socieconòmiques i físiques diverses, i el foment del
voluntariat social:
•
Definir els espais i activitats on es fa necessària socialment la presència del voluntariat, a
través de l’Agència del Voluntariat.
•
Continuar amb els missatges preventius de consum de drogues; no admetre publicitat
que afavoreixi el consum d’alcohol i altres drogues als programes de festes.
•
Facilitar l’accés a la festa de persones i col·lectius derivats de Serveis Socials mitjançant
la creació de circuits d’informació específics per a tal finalitat.
•
Estudiar les barreres arquitectòniques que hi pot haver per a l’accés i l’assistència a
activitats festives i tenir cura de les possibles solucions.
Actuacions
•
Respecte del voluntariat:
Desenvolupar un protocol d’actuació amb l’Agència del Voluntariat per comptar
amb voluntaris de caire comunitari per desenvolupar treballs amb una finalitat no
lucrativa i relacionats amb el foment de valors socials com la participació, el
reciclatge i la sostenibilitat... i amb actuacions concretes.
Desenvolupar un protocol d’actuació per a l’acompanyament a activitats festives
de persones i col·lectius derivats dels serveis socials municipals.
Formar específicament el voluntariat sobre aquesta qüestió.
•
Respecte del Pla municipal de drogodependència, a més de mantenir el treball preventiu
amb la inserció de missatges als programes de festes i la no-promoció del consum de
49
drogues a les festes, també és important treballar per trobar noves vies cap a la
conscienciació sobre aquesta qüestió.
•
Crear un circuit de comunicació i informació recíproca entre els Serveis Socials i
Participació Ciutadana, per donar a conèixer l’oferta festiva i facilitar la participació i
l’accés de determinades persones i col·lectius a aquestes, amb el suport de voluntaris in
situ.
•
Afegir algun missatge de l’Institut Municipal de Protecció del Consumidor als programa
de festes sobre xerrades informatives i/o crear un circuit de comunicació entre Serveis
Socials i la Direcció General de Comerç i Consum perquè estiguin al corrent de les
xerrades informatives que s’organitzen des de l’Institut Municipal de Protecció del
Consumidor referents a temes de consum. També seria important comunicar que es
podran adreçar a un estand informatiu de l’Institut Municipal de Protecció del
Consumidor que es crearà en algunes festes populars o activitats previstes per
dinamitzar la ciutat.
10. Difusió i promoció d’
Situació inicial
La difusió i la promoció d’activitats festives, si bé resulta imprescindible per garantir la
participació, té dues grans problemàtiques:
•
la invasió d’informació de tot tipus que pateix el ciutadà, la qual cosa fa que moltes
vegades els programes de festes o d’actes culturals passin desapercebuts
•
el retard en les publicacions
•
la tardança en la informació, que repercuteix seriosament en la promoció turística de les
activitats festives i impossibilita la necessària traducció a altres idiomes, així com el
treball de promoció de la festa i de la ciutat com a reclam turístic
Establir objectius per millorar el servei d’informació i difusió implica:
•
Dotar el Servei de recursos específics, tant econòmics com humans, que permetin
avançar la programació en el temps.
•
Diversificar i ampliar els mitjans d’informació. La difusió dels programes de festes es fa
en pocs formats i suports: programes de mà, cartells i publicació a la pàgina web
50
municipal. És necessari ampliar els camps d’actuació: premsa, revistes, ràdio, televisió,
enllaços a altres pàgines web d’interès públic (entitats, fundacions, institucions
públiques...), d’interès turístic (hotelers, agències de viatges, hostaleria i restauració...).
•
Establir una xarxa eficaç de distribució dels programes editats.
Actuacions
•
Realitzar un mailing de premsa escrita i revistes especialitzades, per oferir la informació
a les seves agendes d’activitats, així com de pàgines web.
•
Subscriure convenis de col·laboració amb ràdio i televisió per a la difusió d’activitats
festives durant tot l’any.
•
Elaborar un mailing de distribució de programes: oficines turístiques, oficines
d’informació, centre culturals, biblioteques, teatres, escoles de primària, instituts
d’educació secundària, Universitat, altres ajuntaments de pobles confrontants amb el
terme municipal de Palma, centres de salut d’atenció primària, centres de serveis
socials, escoles de música, associacions de veïns i altres entitats registrades a l’RMEC,
casals de joves, centres esportius, associacions i clubs de tercera edat, estacions de tren
i bus...
•
Identificar els programes de festes populars de Palma amb una icona específica a la
pàgina principal del web de l’Ajuntament.
•
Articular amb els diferents departaments municipals (Cultura, Turisme, etc.) la publicació
de la informació de festes als diferents mitjans que aquests departaments ja tinguin
sistematitzats: agendes, revistes...
•
Implicar col·legis, infants, professors, pares i mares en la confecció dels programes
publicitaris de les festes. Tots els treballs realitzats podrien exposar-se a panells
instal·lats a la via pública, col·legis, recintes municipals....
•
Reactivar l’Agenda Local 21, crear un catàleg d’associacions, integrar-lo a la plana web
de l’Ajuntament i obrir fòrums de debats d’iniciatives entre les entitats sobre l’organització
i la participació a les festes.
•
Incloure a la plana web de l’Ajuntament les adreces de les planes web de les entitats
veïnals, culturals etc, crear un “catàleg d’entitats” i obrir espais i fòrums de debat on
s’intercanviïn idees i iniciatives.
51
11. Arxiu i recerca documental
documental de cultura popular i festes
Situació inicial
La dispersió i la manca de documentació sobre les festes a Palma fa necessari posar en
marxa un treball de recerca documental i creació d’un arxiu específic sobre la qüestió.
Objectiu específic
•
Elaborar un estudi del protocol de les festes populars de Palma.
•
Crear un fons documental de cultura popular i festes a la ciutat.
Actuacions
•
Conèixer la realitat i les opinions dels agents culturals principals de la ciutat
mitjançant sondeigs.
•
Crear beques d’investigació.
•
Encarregar estudis específics.
•
Treballar coordinadament amb l’Arxiu Municipal, la UIB i altres institucions
relacionades amb aquesta temàtica.
•
Programar a mitjà termini un Congrés de Cultura Popular i Festes.
•
Condicionar un espai a manera d’arxiu i a la vegada informatitzat.
•
Elaborar catàlegs de festes que incloguin els programes, retalls de premsa, opinions,
avaluacions, fotografies...
12. Inversions i infraestructures
Situació inicial
En la programació de les activitats culturals i festives al carrer un dels principals obstacles
que ens trobam és que la majoria dels espais públics no han estat dissenyats i creats amb
les condicions d’infraestructura necessàries per a la realització de la festa. Només en
comptades excepcions, generalment atenent demandes concretes de les associacions de
veïns a determinats barris, s’han creat instal·lacions permanents dissenyades amb la finalitat
de poder-hi fer actuacions i festes. Així i tot, aquestes presenten deficiències.
En la programació d’aquestes activitats cal diferenciar entre activitats i festes de petit o mitjà
format adreçades a un públic concret i no massa nombrós i les grans festes que provoquen
52
importants concentracions de persones.
•
Programació de festes de petit i mitjà format
La programació d’aquest tipus de festes normalment es fa als espais oberts com places,
parcs o carrers si les seves característiques físiques ho permeten, però la majoria no
compten amb infraestructures permanents i condicions adients per a actuacions o
espectacles: connexions de corrent, mobiliari urbà que obstaculitza el muntatge dels
cadafals o la visibilitat dels espectadors, etc.
Així, cal establir un protocol d’actuació municipal en el disseny o la reforma d’espais públics
per preveure les necessitats presents i futures en temes de festes.
Pel que fa a les instal·lacions existents, solen constar d’un escenari fix, ja sigui amb una
estructura de formigó, ferro, o fusta, amb una connexió de corrent i algun tipus de suport per
a il·luminació.
•
Programació d’espectacles
espectacles i concerts de gran format
Entenem per festes de gran format els espectacles i els concerts que reuneixen una gran
quantitat de públic. Actualment hi ha una gran deficiència d’espais amb llicència permanent
per a aquest ús, ja sigui a l’aire lliure o tancats, sobretot de caràcter públic, la qual cosa fa
que moltes programacions s’hagin de dur a terme a espais no adequats i, per tant, subjectes
a normatives sectorials i a l’atorgament de llicències no permanents, amb un cost econòmic
afegit important i amb una minva de les possibilitats d’ofertes.
•
Catalogar i disposar d’una xarxa d’instal·lacions fixes als barris de Palma per a la
realització de programacions d’actuacions culturals i espectacles.
•
Estudiar els espais públics que es creen, reformen o que són objecte d’obres,
susceptibles d’ús festiu.
•
Dotar d’instal·lacions permanents necessàries per a la realització d’activitats culturals
els espais on sigui possible.
•
Dotar Palma d’espais i instal·lacions per a la realització d’activitats festives amb gran
afluència de públic.
53
Actuacions
•
Elaborar un mapa d’espais existents i possibles d’ús cultural i festiu, ja sigui
permanent o no permanent, oberts o tancats, d’ús exclusiu o compartit amb altres
tipus d’activitats...
•
Estudiar la possibilitat d’utilització de l’estadi de Son Moix.
•
Establir un protocol de coordinació amb les àrees d’Urbanisme i Manteniment per
delimitar el mapa d’emplaçaments.
•
Definir un protocol d’actuació per a l’ús de cada tipologia d’espai previst al mapa.
13. La coordinació entre serveis municipals
Situació inicial
L’Ajuntament de Palma, a través dels diferents serveis municipals finalistes: Cultura,
Joventut, Esports, Turisme, Serveis Socials, Educació, Comerç i Consum, Participació
Ciutadana..., desenvolupa diverses activitats de caire lúdic i festiu, normalment al marge del
calendari de les festes populars i que responen a:
•
programes estables de caire cultural, com per exemple la programació de: els teatres
municipals, l’estiu al castell de Bellver, a Ses Voltes...
•
activitats concretes dirigides a un sector de població molt específic, com el concurs
de música SonoPalma, des de Joventut
•
activitats de dinamització i promoció turística com la Mostra Folklòrica Internacional,
des de Turisme
•
actuacions concretes que responen a uns objectius o projectes d’actuació específics
per donar resposta a problemàtiques molt concretes dins el seu àmbit d’actuació:
campanyes promocionals, formatives, informatives, foment del turisme...
L’Ajuntament de Palma pot establir una diferència entre l’organització de les festes populars
de Palma, dels programes culturals de la ciutat i dels projectes, independentment del servei
municipal que els dugui a terme, que desenvolupen una sèrie d’activitats festives i lúdiques.
Això no obstant, aquest mosaic d’oferta festiva municipal, si bé enriqueix l’oferta cultural
municipal de la ciutat, també suposa una sèrie de problemes:
•
Per a l’Ajuntament: la duplicitat d’activitats, informació i recursos municipals.
•
Per al ciutadà: una oferta inconnexa, amb dificultats per localitzar el servei
54
responsable d’una activitat en concret i, per tant, obtenir-ne més informació.
•
Per a les entitats i les empreses implicades en l’organització i la gestió d’activitats: la
duplicitat d’ofertes artístiques i d’activitats, de documentació i d’actuacions des de
diferents serveis municipals respecte a activitats festives, amb la consegüent
rendibilització de recursos humans i econòmics
S’ha de produir la necessària coordinació de serveis. Qualsevol festa implica seguretat
ciutadana, infraestructures i subministraments, neteja... els quals se sumen a les tasques i
pressupost ordinaris de cada servei, que es veuen desbordats.
Actuacions
Així, la coordinació dels serveis municipals es fa necessària i imprescindible tant per
rendibilitzar els recursos municipals com per oferir un servei de qualitat al ciutadà. És per
això que es proposen les següents línies d’actuació:
•
Crear un circuit de comunicació i informació ràpid i àgil entre els serveis municipals
de caire finalista. Aquest circuit ha de disposar d’un suport informàtic específic on cada
servei pugui penjar:
les propostes d’activitats amb prou antelació i abans de fer-les efectives, tant per
evitar la duplicitat d’activitats com per rendibilitzar els recursos que es pensen destinar
a actuacions concretes
els procediments establerts: convocatòries de subvencions, convenis, concursos,
contractacions... per a la gestió dels programes i les activitats proposades
•
les ofertes artístiques i culturals
les ofertes de col·laboració i patrocini
Estructurar un protocol de funcionament de serveis municipals entre departaments
municipals on s’estableixin les aportacions de cadascun.
14. Estudiar la possibilitat de crear un institut municipal per la gestió de les festes populars
de Palma
Situació inicial
El treball en festes es caracteritza per la diversitat de camps que aquesta aglutina: publicitat,
contractació artística, subministraments i instal·lacions, seguretat, participació ciutadana,
55
col·laboracions, coordinació de serveis, etc., que s’han d’abordar al mateix temps i de forma
específica a la vegada que dependent entre aquestes.
Aquesta xarxa de procediments i gestions entrellaçats fa necessària i imprescindible la
planificació de la feina a desenvolupar i l’avaluació contínua, ja que cada festa és diferent, té
una personalitat pròpia i requereix d’un tractament específic i particular.
Actualment l’equip tècnic es compon de dos tècnics provisionals, un tècnic coordinador
provisional i un animador sociocultural per a la realització de tots els programes que s’han
esmentat en aquest Pla.
Així, és necessari i fonamental estructurar els serveis municipals destinats a treballar en
festes per a la consecució d’un model participatiu i això passa per invertir en recursos
humans, econòmics i físics, apostar per l’especialització qualitativa del personal i, a més,
estructurar un sistema de qualitat com a servei públic.
•
Consolidar i augmentar el personal específic i destinat de forma concreta al treball en
matèria de festes i de desenvolupament de totes les seves vessants: participativa, social,
cultural, turística, mediambiental, promocional, comercial, logística, etc., amb un mínim
de dos tècnics, un animador i un enginyer:
Per assolir molts dels objectius d’aquest Pla estratègic es fa imprescindible
augmentar la plantilla de personal destinat a les festes. No es pot treballar amb una
previsió d’un mínim de mig any i en situació òptima d’un any de programació en el
temps. La manca de personal tècnic fa que el treball de gestió, execució i seguiment
de les activitats, motivat per unes dates molt concretes de realització de les festes,
absorbeixi la totalitat del temps, i fa impossible planificar i en definitiva preveure les
actuacions en el temps i avaluar els resultats.
La cada vegada major complexitat dels requeriments establerts per garantir la
seguretat i el correcte desenvolupament de l’activitat (elaboració de plans de
seguretat i emergències específics, llicències i permisos), contractacions de
subministraments (escenaris, equips de so i llum, terndals, instal·lacions elèctriques),
prevenció i assistència sanitària, neteja, etc. fa necessari treballar de forma
coordinada amb altres serveis municipals: Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Gerència
d’Urbanisme, Manteniment i Infraestructures, Emaya... No obstant això, les
especificitats tècniques i el desbordament de feina que els serveis municipals
pateixen en temporada de festes, la qual se suma a la feina ordinària, fa
56
imprescindible comptar amb personal especialitzat i específic. Comptar amb un
enginyer tècnic responsable de festes, a la vegada que facilita la coordinació amb
altres serveis municipals avala els procediments i requeriments necessaris per al
desenvolupament correcte de projectes d’activitats i certificacions tècniques de
muntatges,
instal·lacions
d’instal·lacions
elèctriques,
i
altres
subministraments;
permisos
i
llicències
projectes
d’activitats,
i
butlletins
instal·lacions
multimèdia... Una tasca important és estudiar les barreres arquitectòniques que es
poden donar als espais on es programen activitats i cercar-hi solucions.
Si es donen les condicions necessàries de disponibilitat de personal i temps per
planificar la feina s’evitarà l’acumulació d’hores extraordinàries en les dates prèvies
d’execució, la qual cosa podria significar un just repartiment de la feina en condicions
acceptables, es podria oferir un servei de qualitat al ciutadà i permetria racionalitzar
el treball en el temps i no només treballar per resoldre el dia a dia, avaluar no només
els resultats de les activitats sinó també els processos de programació i gestió,
estructurar un treball en equip i interdisciplinar (la feina en festes requereix una
perspectiva global, interconnectada i coordinada internament i en relació amb altres
serveis municipals).
•
Comptar amb partides econòmiques específiques destinades a festes, tant a ingressos
com a despeses d’activitats, inversions i infraestructures, subvencions i representació,
així com la seva dotació pressupostària.
•
Comptar amb espais adients de treball, arxiu i magatzem de material divers per crear un
fons d’arxius de publicacions i documentació acústica, catàlegs i programes editats de
festes, cartells, fotografies, exposicions realitzades i altres materials utilitzats a les festes
(pancartes, taules, cadires, panells...).
57
ANNEX I
Activitats sociocultural
1. Noves activitats d’
d’animació cultural als barris: “Barriactiva’
“Barriactiva’t”
Situació actual
La Mediterrània s’ha caracteritzat per celebrar la festa a l’aire lliure, no tant sols perquè les
condicions meteorològiques ho permeten sinó també perquè el carrer és l’espai per
excel·lència on es troba la gent i on es produeixen les relacions personals espontànies.
Con a norma general, la iniciativa ha sorgit des de diferents entitats, com associacions de
veïns, culturals, juvenils, cases regionals, etc. L’exemple més clar d’aquest tipus de suport
són les festes de barriada que organitzen les associacions de veïns.
Amb la finalitat de dinamitzar la vida cultural de la perifèria de la ciutat i enriquir l’oferta
existent ja esmentada, des de l’Ajuntament es proposa una programació d’activitats culturals
i festes al carrer en petit format.
Aquesta proposta pretén rompre la frontera entre diferents disciplines artístiques i integrar
diverses manifestacions culturals (música, teatre, dansa, xerrades, arts plàstiques...) des
d’un punt de vista innovador i creatiu.
Així es conjuga la creació d’escenaris de carrer amb la de lloc de trobada d’inciatives i
ofertes artístiques d’agents culturals innovadors i moltes vegades fora dels circuits
comercials.
En definitiva, aquesta proposta vol esdevenir un motor creatiu que ajudi a dinamitzar
estratègies de desenvolupament artístic i cultural a la vegada, descobrir espais de la ciutat i
arribar a tots els sectors de la població.
• Afavorir amb la festa i l’activitat cultural les relacions a nivell personal i ciutadà.
• Crear consciència de pertinença a la comunitat i a un poble
• Crear instruments d’integració i cohesió social.
• Conèixer nous espais de ciutat per a la realització d’activitats.
58
• Tenir en compte tots els diferents barris de la ciutat i el municipi en el seu conjunt a
l’hora de planificar les actuacions.
• Recollir i catalogar l’oferta artística a la ciutat.
• Assegurar que la programació de les activitats serà plural i diversa.
• Crear un circuit de diferents actuacions als barris de la ciutat.
• Establir un espai de trobada periòdica a cada barri amb les entitats socials de la zona.
• Coordinar amb altres serveis municipals implicats la realització d’activitats.
Actuacions
•
Organització de la Fira d’Activitats Populars de Palma al parc de sa Riera. Aquesta
fira iniciaria el programa d’activitats a les barriades el mes de maig.
Es tracta d’obrir un espai perquè qualsevol grup i artista pugui mostrar
directament la seva feina respecte de qualsevol manifestació cultural i estil
(pintura, escultura, música, teatre, dansa, animació, teresetes...). Aquesta Fira
tindria la finalitat de donar a conèixer de la mà dels creadors mateixos l’oferta
cultural de tot tipus existent a la nostra ciutat, amb vista a possibles
contractacions per part d’entitats ciutadanes, empreses, ajuntaments i altres
institucions.
Mostra de productes de promoció i difusió de la festa: audiovisuals, edicions en
paper, comercialització de publicitat...
• Establir una durada des del mes de maig al mes d’octubre.
• Estudiar la forma més idònia de difusió.
• Recollir propostes i ofertes susceptibles de ser programades.
• Estudiar els serveis, els recursos i les entitats presents a cada zona.
• Analitzar els espais disponibles per dur a terme actuacions.
• Presentar el projecte a les entitats ciutadanes i culturals de la zona per a una possible
actuació conjunta.
• Programar un esdeveniment cultural als barris de la ciutat els caps de setmana.
59
2. Trobada de Pintors
Situació actual
Organitzada anualment per l’Associació de Belles Arts, la Trobada de Pintors constitueix un
punt de reunió de pintors amateurs i professionals que, amb una perspectiva eminentment
lúdica, participen en un concurs de pintura ràpida realitzada a diferents indrets de Palma o
de l’illa.
El sector turístic i comercial valorà positivament el potencial que té aquesta trobada,
celebrada durant la tardor o la primavera, per estimular la vida cultural de la ciutat en
èpoques particularment propicies des del punt de vista de la desestacionalització.
També l’Institut Municipal de Protecció del Consumidor ha expressat la possibilitat de
participació en aquesta trobada i(o de la seva inclusió en la futura organització del Mercat de
l’Art, promogut pel Consell Assessor Palma Comercial.
•
Convertir aquesta trobada en un estímul per a la pràctica de la pintura.
•
Fomentar l’arribada de participants i espectadors al voltant de la trobada.
•
Constituir un fons pictòric que serveixi per a la promoció dels indrets més
característics de la nostra ciutat.
Actuacions
•
Arribar a acords amb l’Associació de Belles Arts i, eventualment, amb altres
entitats artístiques i culturals per a l’organització de la trobada.
•
Incrementar el suport logístic i de difusió de l’esdeveniment.
3. Festival Cançons de la Medite
Mediterrània
El Festival Cançons de la Mediterrània va néixer l’any 1984, amb l’objectiu de convertir-se en
un referent musicocultural de la Mediterrània. La primera vetlada fou el 15 de setembre de
1984, encara amb el nom “Les veus de la Mediterrània”, a la sala magna de l’Auditorium, amb
les veus de Maria del Mar Bonet (Mallorca) i Maria Carta (Sardenya). Encara que es podien
trobar festivals d’aquest tipus en altres indrets on tenien cabuda intercanvis culturals de la
Mediterrània, constituïa una proposta innovadora per a una illa com la nostra, on difícilment hi
havia la possibilitat d’escoltar aquestes músiques. Així, aquesta experiència pilot esdevingué
una necessitat i un compromís municipal davant el públic.
60
ANNEX II
Festes commemoratives
A més de la commemoració dels Dies Internacionals relatius a diverses qüestions i que
ocupen una bona part del calendari festiu, altres festes commemoratives formen part de les
activitats anuals de la ciutat; entre aquestes trobam les següents de caire religiós:
1. Festa de Ramon Llull ( 27 de novembre). Aquest dia es dedica al cappare de les
lletres i apòstol en terres sarraïnes. Se celebra missa solemne al convent de
Sant Francesc i després hi ha una conferència al mateix convent.
2. Festa de la Immaculada Concepció (8 de desembre). Patrona de Mallorca i
d’Espanya. Se celebra missa solemne arreu, a totes les esglésies d’Espanya.
3. Festa de Sant Alonso Rodríguez (31 d’octubre). Se celebra la festa d’aquest
sant, que fou el primer a ser canonitzat a Mallorca.
4. Festa de Santa Catalina (28 de juliol). Se celebra la festa d’aquesta santa
mallorquina amb missa solemne al convent de Santa Magdalena. Després se
serveix un refrigeri al claustre del mateix convent.
5. Setmana Santa. Festa central del Cristianisme, en la que es commemora la
setmana en què Jesús entrà a Jerusalem aclamat pel poble d’Israel (Diumenge
del Ram) i el seu posterior apressament, condemna a mort i resurrecció
triomfant. Durant tots aquests dies es fan processons arreu dels carrers de la
ciutat, per dins la Seu, es visiten les cases santes i se celebren Via Crucis. Són
d’especial rellevància el Dijous i Divendres Sant i el Diumenge de Pasqua.
6. La Festa del Corpus Christi és la celebració litúrgica i la processó més solemne
de l’Any per el Cristianisme. És l’únic dia de l’any en què surt Jesús
Sagramentat, dins la Custòdia i, pel cas de la processó de la Seu, és portat
solemnement pels principals carrers de la ciutat antiga.
7. La Mare de Déu Morta (15 d’agost). Es commemora el dia en què la Mare de
Déu pujà al cel en cos i ànima. És dia de festa a tot Espanya. És costum a
Palma que les esglésies col·loquin una escultura jacent de la Mare de Déu, amb
la qual cosa els ciutadans les van visitant, església per església, tal com passa
per Pasqua amb les cases santes.
61

Esborrany Pla de festes populars de Palma

Transcrição

Documentos relacionados

Pluja en el desert

World Skills 2011

Pau Miró i Òscar Molina estrenen al Temporada Alta de Girona

Massacre en un desallotjament al Brasil

SA MOLA fullet - Associació Cultural Bany-Al

quest document - Federació Catalana de Cineclubs

rancesc \?ida - Ajuntament de Palamós

Dossier Premsa Microcotxes - Museu d`Història de Barcelona

Fisiologia animal comparada i ambiental

per la mare de deu no hem de planyer - Biblioteca Digital de les Illes