infoCatalonia

Ano IX– Nº 69
Novembro 2011
FESTES I TRADICIONS
Els
castells són les torres
Os
“castells”
são torres huma-
humanes que es construeixen
nas que se constroem tradicionalmente, a
tradicionalment, des de fa més de dos-
mais de duzentos anos no “Camp de Tar-
cents anys, al Camp de Tarragona, i que
ragona”, e que logo após se estenderam
després es van estendre cap al Penedès, i
ao “Penedès”, e ao longo do século XX por
durant el segle XX per tot Catalunya,
toda Catalunha, Catalunha Norte e Ilhas
Catalunya del Nord i les Illes Balears,
Baleares, especialmente a partir dos anos
especialment a partir dels anys 80.
80.
Des del 16 de novembre de 2010
Desde 16 de novembro de 2010
els castells són Patrimoni Cultural
os “castells” são Patrimônio Cultural Ima-
Immaterial de la Humanitat per la
terial da Humanidade pela UNESCO.
UNESCO.
HISTÓRIA— 1ª Parte: Dos inícios até
1889.- (segue no próximo Boletim)
Cursos de català
Cursos de catalão
Amb certificat oficial
www.catalonia.com.br
Informacions:
Com certificado oficial
www.catalonia.com.br
Informações:
[email protected]
[email protected]
Noticies: de l’Associació
Noticias: da “Associação
Cultural Catalonia i
Cultural Catalonia” e ou-
d’altres
tras
(pág.09—12)
(pág.02—11)
Nossos endereços para contato:
Para contatar conosco podem utilizar-se dos seguintes endereços:
[email protected] - para assuntos de caráter geral,
[email protected] – para perguntas sobre temas culturais,
[email protected] – quando relacionado com o curso de catalão, e o
[email protected] – se relacionado com os eventos gastronômicos.
Ou ainda mediante o telefone (11) 5549-3840.
Els castells són les torres humanes
Os “castells” são torres humanas que
que es construeixen tradicionalment,
se constroem tradicionalmente, há
des de fa més de dos-cents anys (se'n
mais de duzentos anos (encontram-se
troben referències ja al segle XVIII), al referências já no século XVIII), no
Camp de Tarragona, i que després es
“Camp de Tarragona”, e que logo se
van estendre cap al Penedès, i durant
estenderam para o “Penedès”, e ao
el segle XX per tot Catalunya,
longo do século XX por toda Catalunha,
Catalunya del Nord i les Illes Balears,
Catalunha Norte e Ilhas Baleares, es-
especialment a partir dels anys
pecialmente a partir dos anos
80.
80.
Un casteller és una persona
Um “casteller” é uma pessoa
que forma part d'una colla
que forma parte de uma “colla
castellera, on intervenen
castellera”, na qual intervém
desenes o centenars de
dezenas ou centenas de pesso-
persones amb l'objectiu
as com o intuito de levantar
d'aixecar diferents
diversas construções humanas,
sem qualquer ajuda mecânica,
construccions humanes, sense
cap ajuda mecànica, de
Castell de quatre d'onze
de variada complexidade e que
diversa complexitat i que han arribat a
tem alcançado até dez andares de altu-
tenir fins a deu pisos d'alçada.
ra.
Orígens
Origens
Hom suposa l'origen dels castells, tal
Estima-se que a origem dos “castells”,
com s'entenen avui dia, en l'antic Ball
tal e como a entendemos hoje em dia,
dels Valencians, un dels que es
seja o antigo “Ball dels Valencians”, um
realitzava en l'entorn de les processons dos realizados no entorno das procisreligioses. Aquests
sões religiosas. Estes bailes fina-
balls finalitzaven
lizavam com uma figura constitu-
amb una figura
ída pelo levantamento de uma
constituïda per
construção humana, que com o
l'aixecament d'una
passar do tempo foi tomando
construcció
importância e altura, até o ponto
humana, que amb el temps va anar
de se tornar independente do baile. No
agafant importància i alçada, fins a
século XV já eram realizadas as
independitzar-se del ball. Al segle XV ja “moixigangues”, danças também com
es feien les moixigangues, balls també
construções humanas, das quais “a
amb construccions humanes, de les
Muixeranga d'Algemesí” é uma reminis-
quals és reminiscència la Muixeranga
cência . No seculo XVIII sua populari-
d'Algemesí. Al segle XVIII la seva
dade se estendeu até o sul de Catalu-
popularitat s'estengué fins al sud de
nha onde eram praticadas no “Camp de
Catalunya on eren practicades al Camp Tarragona” e comarcas limítrofes, onde
de Tarragona i comarques dels
as “colles” participavam nas festividades das vilas.
As origens
Els inicis
El primer castell documentat (castell de O primeiro castelo documentado
sis sostres, acompanyat de la dolçaina) ("castell de sis sostres, acompanyat de
és l'any 1770 a l'Arboç, i els
la dolçaina”) o foi no ano de
anys 1790 ja s'usava la
1770 no Arboç, e nos anos
paraula "castell" diferenciant-
1790 já utilizava-se a palavra
se del Ball de Valencians. El
"castell" para diferenciá-lo do
2 de febrer de 1801, per la
Ball de Valencians. Em 2 de
Candelera, apareixen a Valls
fevereiro de 1801, na festivi-
els primers pilars, però no
dade da “Candelera”, apare-
està suficientment
cem en Valls os primeiros
documentat quina colla de
“pilars” (pilares), mas não
les dues colles vallenques els
está suficientemente docu-
portà a terme. Hi ha
mentado qual das duas
referències orals de l'any 1805 i
“colles” de Valls foi a protagonista. Há
referències escrites de 1815 a
referências orais do ano 1805 e refe-
l'existència de dues colles a Valls, la
rências escritas de 1815 quanto a exis-
Colla dels Pagesos i la Colla
tência, em Valls, de duas
dels Menestrals. Ambdues
“colles” a “Colla dels Page-
colles van anar canviant de
sos” (Grupo dos Campone-
nom al llarg del temps i
ses) e a “Colla dels Menes-
actualment hom vol creure
trals” (Grupo dos Operá-
que l'actual Colla Vella dels
rios). As duas “colles” foram
Xiquets de Valls és la
mudando de nome com o
continuadora de la dels
passar do tempo e atual-
Pagesos, i la Colla Joves
mente acreditamos que a
dels Xiquets de Valls la dels
atual “Colla Vella dels Xi-
Menestrals. La primera, que
quets de Valls” é a continua-
s'ha auto-atribuït estar
Torre de set; Pilar de cinc i
documentada des de
de tes de set
dora da dos Camponeses, e
a “Colla Joves dels Xiquets
1801,es va erigir com la colla
de Valls” da dos Operários. A primeira,
tradicional mentre que la segona,
que atribuiu a si mesma o fato de estar
fundada l'any 1812 pel cap de colla
documentada desde 1801,erigiu-se co-
Josep Batet Llobera, era de tendència
mo a “colla” tradicional enquanto a se-
lliberal. Per tot aquest valor històric, i
gunda, fundada no anyo1812 pelo “cap
especialment pel manteniment
de colla” Josep Batet Llobera, era de
d'aquest art a través dels segles, la
tendência liberal. Por todo este valor
població de Valls és considerada el
histórico, e de forma especial pela ma-
"Bressol dels castells".
nutenção desta arte ao longo dos sécu-
Històricament l'activitat castellera ha
los, a população de Valls é considerada
patit alts i baixos destacats (gairebé
o "Berço dos castells".
social o bèl·lica. Així
Històricamente a atividade
doncs, per exemple, la
de construção de castelos
Guerra del Francès (1808
tem sofrido altos e baixos
-1814) i la Primera
destacados (quase cíclicos),
Guerra Carlina (1833-
intimamente relacionados a
1840), van sacsejar
períodos de crise ou bonan-
fortament l'activitat
ça econômica, social ou
castellera. En un període
bélica. Assim como, por e-
de més tranquil·litat
xemplo, a Guerra do Fran-
(1819) es va alçar el
cês (1808-1814) e a Pri-
primer castell de vuit.
meira Guerra Carlina (1833
Ambdues colles no
-1840), sacudiram com for-
actuaven solament a Valls
ça a atividade casteleira.
sinó que se solien
Numa época de maior tran-
desplaçar a comarques veïnes
qüilidade (1819) foi levantado o pri-
contractades per actuar en festes
meiro “castell de vuit”.
majors o altres
Ambas as “colles” não atua-
celebracions. Els caps de
vam somente em Valls, an-
colla administraven els
tes bem , acostumavam
diners rebuts i normalment
trasladar-se a comarcas vizi-
disposaven de l'ajuda de la
nhas contratadas para atuar
població local a l'hora
nas festas patronais ou em
d'alçar les construccions.
outras celebrações. Os “caps
Aquesta col·laboració va
de colla” (chefes do grupo)
fer que posteriorment
administravam o dinheiro re-
apareguessin dues colles
cebido e tinham ajuda da po-
més a Tarragona (la Colla
pulação local na hora de le-
dels Pagesos i la Colla
vantar as construções. Esta co-
dels Pescadors),
laboração fez com que posteri-
ambdues amb un bon
ormente aparecessem mais du-
nombre de castellers
as “colles” em Tarragona (a
vallencs. A Vilafranca del
Colla dos Camponeses e a Colla
Penedès, tot i que no es
dos Pescadores), ambas com
formarà una colla fins al
uma alta percentagem de
cap de molts anys, la
“castellers” de Valls. Em Vila-
gran afició i admiració fa
franca del Penedès, apesar de
que durant anys la vila
não ter-se formado uma“colla”
convidi a les colles
a não ser muitos anos após, a
vallenques fins a tres cops l'any (per la grande admiração e torcida por este
Diada de Sant Fèlix, i per les festes de
espetáculo faz com que a vila faça um
les dues confraries vilafranquines més
convite às “colles”
Posteriorment es formarien colles
de Valls até mesmo três vezes por ano
pròpies amb aquests mateixos noms, la (na festividade de São Fèlix, e nas fesgran rivalitat de les
tas das duas confrarias
quals arribaria a punts
de Vilafranca mais popu-
tan extrems que
lares, a do Rosário e a
provocarien que les
da Muixerra). Posterior-
autoritats de Vilafranca
mente se formariam
prohibissin l'activitat
“colles” próprias com es-
castellera durant alguns
ses mesmos nomes, sua
anys.
grade rivalidade chegou
Primera època d'or
a tais extremos que pro-
1851-1889
vocou por parte das au-
La primera època d'or
toridades de Vilafranca a
dels castells no es dona
proibição da atividade
per començada fins al
castelheira por alguns
1851, quan durant les
anos.
festes de Santa Tecla de
Dos 3 de 9 amb folre simultanis
Primeira época de ou-
Tarragona es descarregà
de les colles de Valls a
ro 1851-1889
per primera vegada a la
1862).
A primeira época de ouro
Poc a poc la rivalitat entre les colles de
dos “castells” não se
història el 3 de 9 amb
Vilafranca del Penedès (any
Valls feia que les seves construccions
fossin cada vegada de major dificultat,
considerou iniciada até
periodista Joan Mañé i
així al 1835 ja s'havien fet els primers
1851, quando ao longo
Flaquer publica al Diario
es va intentar el primer 3 de 9 amb folre,
folre. Al 1853 el
de Barcelona una
tresos de vuit i el pilar de set, i al 1845
tot i que no es va carregar fins un any
crònica sobre l'actuació castellera per
das festas de Santa Tecla de Tarragona descar-
regou-se pela primiera vez na história
les festes de
o 3 de 9 com “folre”. Em
Torredembarra amb el
1853 o periodista Joan
nom de "Fiesta Popular".
Mañé i Flaquer publicou
En aquest article
no Diário de Barcelona
esmenta que s'hi van fer
uma crônica sobre a atu-
castells de la magnitud
ação castelheira nas fes-
del 3 de 9 amb folre, 4
tas de Torredembarra
de 9 amb folre, torre de
com o nome de "Fiesta
vuit amb folre, 5 de 8, 3
Popular". No referido arti-
de 8 aixecat per sota i
go cita que foram La rea-
fins i tot el pilar de set
lizados “castells” da mag-
amb folre caminat. En aquests primer
nitude do 3 de 9 com “folre”, 4 de 9
anys hi ha altres referències no gens
com “folre”, torre de 8 com “folre”,5 de
clares que poden induir a pensar que
8, 3 de 8 içado por baixo e até o pilar
es va fer el pilar de set net, la torre de
de sete com “folre” andando. Nestes
vuit aixecada per sota, i el 3 de 9 net, i primeiros anos há outras referencias
però són dades que no s'han pogut
nada claras que podem induzir a pen-
contrastar i realment molt poc fiables.
sar que foi realizado o pilar de sete lim-
Afectada temporalment part de la
po, a torre de oito levantada por baixo,
població catalana pel còlera, es tornen
e o 3 de 9 limpo, e ao falar em limpo
a veure grans construccions de manera damos a entender que foi realizado
exponencial per tot el camp de
sem “folre”, contudo são essas infor-
Tarragona i Penedès. Un altre text
mações que não tem sido possível con-
escrit pel doctor
firmar e de fato de
Ballester anuncia
bem pouca fiabilida-
que el 19 d'agost del
de.
1858 una de les
Afetada temporaria-
colles de Valls fa el
mente parte da po-
pilar de vuit amb
pulação catalã pelo
folre i manilles a
cólera, vem-se de
Vallmoll i que cinc
novo grandes cons-
dies més tard l'altra
truções de forma ex-
colla de la vila l'assoleix a Alió.
ponencial pelo campo de Tarragona e
El 1873 es podria haver
Penedès. Outro texto escrito
assolit a Tarragona el 4 de
pelo doutor Ballester anuncia
9 amb folre i l'agulla.
que em 19 de agosto de 1858
Durant tot aquest temps
uma das “colles” de Valls rea-
Vilafranca, Tarragona i Valls
liza o pilar de oito com “folre”
i les seves poblacions
e “manilles” em Vallmoll e
properes formen una mena
que cinco dias após a outra
de triangle on es realitzen el
“colla” da vila o realiza em
major nombre d'actuacions i
Alió.
les de major nivell, i per
Em 1873 poderia ter-se con-
això aquest territori és
seguido em Tarragona o 4
conegut com la "zona
de 9 com “folre” e “agulla”.
tradicional dels castells",
Ao longo deste tempo Vila-
en contraposició a
franca, Tarragona e Valls
d'altres zones del país on,
assim como as vilas próxi-
en els darrers anys i a
mas formam como um tri-
càrrec d'altres colles més
angulo onde são realizadas
modernes, s'hi han
a maioria das atuações as-
assolit actuacions
sim como às de maior nível,
destacables i realment
e é por esse motivo que es-
històriques (Terrassa,
te território é conhecido
Barcelona, Girona, etc.)
com a "zona tradicional dos
Tornant al segle XIX,
castells", em contraposição
l'èpica castellera segueix en augment
a outras zonas do país onde, nos últimos
ritme imparable. Als anys 1877 i 1878
anos e sob a responsabilidade de ou-
a Altafulla les dues colles vallenques hi tras “colles” mais modernas, tem-se
fan el pilar de 8 amb folre i manilles.
obtido atuações destacáveis e realmen-
Un any més tard, al 1879,
te históricas (Terrassa,
a Torredembarra la Colla
Barcelona, Girona, etc.)
Vella aixeca el 3 de 9 amb
Voltando ao século XIX, a
folre, 4 de 9 amb folre, 5
épica castelheira segue
de 8, pilar de 7 amb folre
aumentando por mais de
i el 3 de 8. Al mateix any
10 anos em ritmo impa-
per la Festa major de
rável. Nos anos 1877 e
Valls, van fer el 3 de 9
1878 em Altafulla as duas
amb folre, 4 de 9 amb
“colles” de Valls realizam
folre, 5 de 8, pilar de 7
o pilar de 8 com “folre e
amb folre, 2 de 8 amb
manilles”. Passado um
folre, 9 de 7, i 3 de 8
ano, em 1879, em Torre-
aixecat per sota. Al 1881
dembarra a “Colla Vella”
hi ha escrits del que podria ser la millor levanta o 3 de 9 com “folre”, 4 de 9
actuació de tots els temps: les dues
com “folre”, 5 de 8, pilar de 7 com
colles de Valls haurien descarregat a
“folre” e o 3 de 8. No mesmo ano na
Tarragona la torre de vuit neta, la Nova Festa major de Valls, fizeram o 3 de 9
hauria fet el 3 de 9 net i la Vella el 4 de com “folre”, 4 de 9 com “folre”, 5 de 8,
9 net. Aquest castell
pilar de 7 com “folre”, 2 de
també hauria estat
8 com “folre”, 9 de 7, e 3
carregat ...
de 8 içado por baixo.
per l'altra colla de Valls
Em1881 encontramos es-
el 29 d'agost de 1881 al
critos do que poderia ser a
Catllar. Aquestes
melhor atuação de todos os
impressionants dades
tempos: as duas “colles”
però, són poc creïbles,
de Valls teriam descarrega-
excepte les que fan
do em Tarragona a torre de
referència al 4 de 9 net,
oito limpa, a “Nova” teria
ja que és l'únic
realizado o 3 de 9 limpo e
d'aquests castells del
a “Vella” o 4 de 9 limpo.
qual se'n va generar
Este castelo teria também
una autèntica llegenda
sido carregado ...
pervivint per la tradició
pela outra “colla” de Valls
oral fins els nostres
em 29 de agosto de 1881
dies. És una fita històrica que ja no es
em Catllar. Estes impressionantes da-
posa en dubte de la qual se'n poden
dos, contudo, são pouco fiáveis, exce-
trobar moltes referències, i que no es
tuando aqueles referentes ao 4 de 9
tornaria a repetir fins 117 anys
limpo, já que é o único destes
després, el 25 d'octubre
del 1998, quan els Minyons de Terrassa castelos sobre o qual gerou-se uma audescarregarien el 4 de 9 net en el marc têntica lenda que sobreviveu como trade les fires de
dição oral até
Sant Narcís a
nossos dias. É
Girona.
um feito histórico que já não é
El 30 d'agost,
mais colocada
per Sant Fèlix,
em dúvida e da
les colles alcen
qual podem ser
els 3 i 4 de 9
encontradas
amb folre, 2 de
muitas referen-
8 amb folre, 3
cias, e a mesma
de 8 per sota, 5
não voltaria a
de 8 i pilar de
se repetir até
set amb folre. I
117 anos de-
per la diada del
pois, em 25 de
Roser la Vella
outubro de
assoleix el 4 de
8 amb agulla i
el pilar de vuit amb folre i manilles.
Durant les fires de Santa Úrsula
celebrades a Valls l'any 1883 es
produeix una altre
1998, quando
os “Minyons de Terrassa” descarregariam o 4 de 9 limpo no marco das firas
de Sant Narcís a Girona.
Em 30 de agosto, no dia de São Félix,
moment històric: les
as “colles” levantam os 3
dues colles de Valls
e 4 de 9 com “folre”, 2 de
intenten el 5 de 9 amb
8 com “folre”, 3 de 8 por
folre, castell que potser
baixo, 5 de 8 e pilar de
ja s'havia intentat vint
sete com “folre”. E na
anys abans però sense
festividade do Roser a
èxit. En la primera
“Vella” obtém o 4 de 8
escomesa la Vella el va
com agulha e o pilar de
carregar, i el de la Nova
oito com “folre e manil-
va quedar en intent.
les”. Ao longo das firas
Totes dues van tornar a
intentar-ho, però
l'enxaneta de la Nova
va baixar quan només
quedava travessar i fer
les aletes, fent que la
colla es retirés per
manca d'enxaneta (?). Per la seva part
la Vella finalment el va
de Santa Úrsula celebradas em Valls no ano 1883
se produz outro momento
histórico: as duas “colles”
de Valls intentam o 5 de
9 com “folre”, torre essa
que tal vez já tivesse sido
intentada vinte anos antes mas sem êxito.
assolir, carregat i descarregat, al tercer Na primeira acometida a “Vella” a carintent.
regou, e o da “Nova” ficou no intento.
Aquesta època
Ambas voltaram a intentá-lo
esplendorosa dels castells
mas o “enxaneta” da Nova des-
va finalitzar per les festes
ceu quando só restava atraves-
de Santa Tecla de l'any
sar e fazer as “aletes”, moti-
1889, amb un gran nombre
vando que a “colla” se retira-se
de castells de màxima
por falta de “enxaneta” (?). Por
dificultat de vuit i nou
sua parte a “Vella” finalmente o
pisos. Amb tot, cal tenir en
conseguiu, carregada e descar-
compte diversos factors
regada, na terceira tentativa.
importants: en aquells anys
Esta época esplendorosa das
sols es comptaven com a
torres humanas finalizou nas
vàlids els castells descarregats, els
festas de Santa Tecla do ano 1889,
carregats molts cops es quedaven com com uma boa quantidade de torres de
una anècdota que ni es recollia a les
máxima dificuldade de oito e nove an-
notícies que ja de per si solien ser
dares. Contudo, é necessário observar
d'escassa qualitat i sense imatges. Tot
diversos fatores importantes: por a-
plegat fa que les dades de moltes de
queles anos somente eram tidos como
les actuacions realitzades en aquests
válidas as torres descarregadas, os
temps siguin encara discutides.
carregados restavam, freqüentemente,
como uma anedota que nem sequer
No próximo boletim
•
Decadència 1889-1926
•
Renaixença 1926-1981
•
Segona època d'or 1981-1993
•
Època de platí 1993-actualitat
virava noticia que já de per si eram de
escassa qualidade e sem imagens. Isso
tudo faz com que os dados de muitas
das atuações realizadas nesta época
sejam ainda discutidas.
Noticies: de l’Associació Cultural Noticias: da “Associação CultuCatalonia i d’altres
ral Catalonia” e outras
RESERVAS PARA O PA AMB TOMÀQUET NO CATALONIA ATÉ DIA 30/11/11
DATA DO EVENTO:
SEXTA-FEIRA DIA 02/12
RESERVAS e DEPÓSITOS:
FONE: 2273-5223 (D. ESTHER)
LOCAL:
SEDE DO CATALONIA
Horário:
20H
Preço: R$ 25,00 sócios;
R$ 30,00 não-sócios
Bebidas à parte!
Mais informações sobre o evento acesse
nosso site
www.catalonia.com.br
[email protected]
Matriculas abertas para
o curso de catalão 2012:
Próximas turmas
com início dia 14/01/12
Veja mais
Contribuição de sócio 2012
antecipada.
Contribua com o Catalonia.
Valor: R$ 300,00 à vista!
Sua contribuição é fundamental para continuarmos
com nossas atividades.
Veja mais
En Josep-Ramón Freixanet Casas
Nascut a Lleida, el passat divendres 11/11, i als 44 anys
rebé, a la CÂMARA MUNICIPAL DE SOROCABA, EL
PREMI DE “CIDADÃO HONORÁRIO”.
No varem poder estar-hi presents, però per mitjà
d’aquestes senzilles ratlles l’hi fem manifesta la nostre mes
cordial enhorabona!
Josep-Ramón, que per molts anys puguis, com diuen
a casa nostre, fer semblants obres amb els mateixos
manobres.
La direcció del Catalonia
CATALUNYA ES PROCLAMÀ CAMPIONA DE
LA COPA AMÈRICA 2011, DE HOQUEI
SOBRE PATINS, EN VÈNCER A
GOLS A
XILE PER 2
0!
Sertãozinho recebeu a III Copa América de
Hóquei em Patins.
A Seleção Feminina da Catalunha de hóquei sobre patins
esteve no Brasil para participar da 3a. Copa América de Hóquei Feminino, que realizou-se na cidade de Sertãozinho, SP, de 7 a 12 de novembro e que contou com a participação das seleções do Brasil, Chile,
Uruguai e África do Sul.
No domingo dia 13 de novembro, às 13 h, foi recepcionada na
Associação Cultural Catalonia. Vejam, a seguir, uma pequena reportagem gráfica da recepção e boas vindas à referida seleção .
A seleção vitoriosa
A recepção
Segue na próxima página